Continua un setmana intensa de mobilitzacions als Països Catalans amb les convocatòries de demà a Barcelona i a València impulsades per la campanya “Que la crisi la paguin els rics” i la “Plataforma Unitària Contra la Crisi i els Drets Socials” respectivament. ... llegir més

1999 - 2009 Deu anys després dels bombardejos de l'OTAN contra el seu país Zivadin Jovanovic, últim ministre iugoslau d'Assumptes Exteriors, és entrevistat a Belgrad per Vanessa Stojilkovic per a InvestigAction. ... veure video entrevista

Els fonaments de la dissidència republicana no són teòrics o polítics, sinó sobretot morals o de principis. Així els vesteixen els seus defensors, que prefereixen la discussió sobre el «bé» o el «mal» en abstracte que un debat sobre «el millor» o «el pitjor» en concret. Prefereixen parlar del passat que del present o del futur. Prefereixen discutir sobre història que sobre estratègia.

Entrevista a Arcadi Oliveres, economista i activista

La crisi actual és fonamentalment financera. Internet i la llibertat total de moviment del diner arreu, entre d'altres coses, han fet que l'especulació hagi arribat a un nivells fa uns anys inaudits. L'intent de cobrar un impost per restringir aquesta llibertat de moviment, la taxa Tobi, no rep el suport de cap país. Accions com la de Soros el 1993, en què va fer baixar el valor de les lliures esterlines un 15%, desestabilitzant l'economia mundial, són absolutament legals. ... llegir més

per Laia Altarriba

Les diverses càrregues policials d'ahir dimecres al matí i al vespre contra les mobilitzacions estudiantils han trencat els ponts de diàleg que podien quedar entre el moviment estudiantil contrari a Bolonya i les autoritats universitàries. Ho assegura Arnau Mallol, portaveu del SEPC, en declaracions a L'ACCENT. Per tornar a seure a la taula de negociació el SEPC demana la dimissió dels responsables (rectors i polítics) del que consideren brutalitat policial. ... llegir més

L'explosió de les crisis alimentària, econòmica i financera al 2007-2008 demostra fins a quin punt n'estan d'interconnectades les economies del planeta. Per tal de resoldre aquestes crisis, és necessari tractar el mal des de l'arrel.
[Toussaint és el president del CADTM de Bèlgica, i autor de l'obra Banque du Sud et nouvelle crise internationale, CADTM/Syllepse, 2008] ... llegir més

Dilluns passat 9, com tots els altres, va anar un meravellós dia de contradiccions del capitalisme desenvolupat enmig del seu incurable crisi.L'agència de notícies britànica Reuters, gens sospitosa de anticapitalista, publica aquest dia que: “Amèrica Llatina creixerà substancialment menys aquest any, copejada per una forta desacceleració o fins i tot recessions en algunes de les seves principals economies, després d'anys de bonança marcats per alces en els preus de les matèries primeres. ... llegir més

El dissabte passat el Consell Presidencial de la Federació Sindical Mundial (FSM) reunit a Nicòssia (Xipre) va ratificar la decisió de reconèixer la Intersindical-CSC com a membre de ple dret, el que ha convertit aquest en el primer sindicat català acceptat per una federació internacional. ... llegir més

per Jordi Soldevila

Les prediccions de Lenin i Marx sobre la "descamperolització" del camp s'han anat complint al llarg del segle passat. Mentre a finals del segle XIX als Països Catalans, l'agricultura ocupava gairebé un 50% de la població activa, a principis del XXI ocupa tan sols un estret marge proper al 2,5%. Per contra a l'Estat francès es manté al 5%. Per què aquesta diferència? D'entrada constatem que l'abandonament de la terra no sols s'ha produït als Països Catalans, sinó també a altres punts d'Europa. ... llegir més

per Alizia Stürtze

"L’afroamericana Angela Davis, gran activista per la igualtat racial, sexual i econòmica; i especialitzada en l’estudi dels mecanismes visibles i latents del racisme, critica en els seus llibres “Women, Race and Class” i “Women, Culture and Politics” (en referència sobretot a la societat nord-americana, bressol del feminisme occidental) el domini que sobre el moviment feminista exerceixen les privilegiades dones blanques i les conseqüències que té aquest fet: la lluita per la igualtat és deficient, hi ha un racisme latent, les preocupacions o objectius giren entorn de preocupacions que responen als seus interessos de classe i no tant als de les seves germanes negres, llatines o asiàtiques; així, les dones blanques de classe mitja poden aconseguir els seus objectius particulars sense assegurar cap progrés ostensible per a les dones del Tercer Món o les racialment oprimides. ... llegir més