Panther és la primera novel·la sobre el Black Panther Party, escrita per un dels seus protagonistes, Melvin Van Peebles

 És l'aportació en llengua catalana a la commemoració del 50è aniversari de la fundació del Partit Pantera Negra per l'Autodefensa

Panteres Negres de Sacramento, al Bobby Hutton Memorial Park a Oakland, EUA, 1969. | Pirkle Jones and Ruth-Marion Baruch

«És 1966, els EUA estan en guerra al Vietnam, però al gueto d'Oakland els negres s'estan organitzant, amb jaquetes de cuir, boines, guants i punys alçats. Ha nascut al Partit Pantera Negra d'Autodefensa, ha començat la revolució!». Així comença la sinopsi de Panther (Tigre de paper), la primera novel·la sobre el Black Panther Party, escrita per un dels seus protagonistes, Melvin Van Peebles, que pretén ser l'aportació en llengua catalana a la commemoració del 50è aniversari de la fundació del Partit Pantera Negra per l'Autodefensa.

La novel·la es va presentar a l'Ateneu l'Harmonia de Sant Andreu al més pur estil 'poetry slam', on els quatre joves poetes i rapsodes Carles Rebassa, Gerard Horta, Aina Torres i Joanarman van llegir fragments del llibre i altres textos de l'època, com el poema 'Black History', de Gill Scott-Heron, precursor del hip hop, i que també serveix de pròleg al llibre.

Aina Torres va ser l'encarregada d'interpretar la lectura d’un emotiu text, reproduït al final d'aquest text, de defensa de la lluita feminista, però també de les persones negres, del Combahee River Collective, un col·lectiu de dones negres i lesbianes que va operar els anys 70 a Boston i que pren el nom de la batalla que el 1863 va permetre alliberar 750 esclaus negres en l’única campanya militar en la història dels Estats Units liderada per una dona.

 

Protestes contra l'empresonament de membres dels Panteres Negres a Nova York el 17 novembre 1969 Foto: David Fenton / Getty Images

El que creiem

Cornbahee River Collective  

Sobretot, la nostra política va brollar primerament de la creença compartida que les Negres som inherentment valuoses, que el nostre alliberament és necessari, no com a adjunt a la d'algú més, però a causa de la nostra necessitat d'autonomia com a persones humanes. Això pot semblar tan obvi com pot sonar simple, però és aparent que cap altre moviment ostensiblement progressista ha considerat la nostra opressió específica com a prioritat ni ha treballat seriosament per acabar amb aquesta opressió. Només nomenar els estereotips pejoratius atribuïts a les Negres (per exemple, Mammy, matriarca, puta) sense categoritzar el tractament cruel, freqüentment sanguinari, indica el tan poc valor que s'ha donat a les nostres vides durant quatre segles d'esclavitud en l'hemisferi occidental. Reconeixem que l'única gent a qui li importem prou per a treballar pel nostre alliberament som a nosaltres mateixes. La nostra política neix d'un amor saludable per nosaltres mateixes, les nostres germanes, i la nostra comunitat que ens permet continuar la nostra lluita i treball.

Aquest enfocament sobre la nostra pròpia opressió està incorporat al concepte de la política de la identitat. Creiem que la política més profunda i potencialment la més radical s'ha de basar directament en la nostra identitat, i no en el treball per acabar amb l'opressió d'una altra gent. En el cas de les Negres aquest concepte és especialment repugnant, perillós i amenaçador, i per tant revolucionari perquè és obvi en veure a tots els moviments polítics antecedents al nostre que en ells qualsevol altra persona mereix l'alliberament més que nosaltres. Rebutgem pedestals, ser reines (queens), i haver de caminar deu passos enrere. Ser reconegudes com a humanes, igualment humanes, és suficient.

Nosaltres creiem que la política de la sexualitat sota el sistema patriarcal s'ensenyoreix de les vides de les dones Negres tant com la política de classe i raça. També trobem difícil separar l'opressió racial de la classista i de la sexual perquè en les nostres vides les tres són una experiència simultània. Sabem que no existeix tal cosa com l'opressió racial-sexual que no sigui solament racial o solament sexual; per exemple, la història de la violació de Negres per homes blancs com un arma de la repressió política.

Encara que som feministes i lesbianes, sentim solidaritat amb els homes Negres progressistes i no defensem el procés de fraccionament que exigeixen les dones blanques separatistes. La nostra situació com a gent Negra requereix que tinguem una solidaritat pel fet de ser de la mateixa raça, la qual les dones blanques per descomptat no necessiten tenir amb els homes blancs, tret que sigui la seva solidaritat negativa com a opressors racials. Lluitem juntes amb els homes Negres contra el racisme, mentre també lluitem amb els homes Negres contra el sexisme.

Reconeixem que l'alliberament de tota la gent oprimida requereix la destrucció dels sistemes polític i econòmics del capitalisme i de l'imperialisme tant com el del patriarcat. Som socialistes perquè creiem que el treball s'ha d'organitzar per al benefici col·lectiu dels quals fan el treball i creen els productes, i no per al profit dels patrons. Els recursos materials han de ser distribuïts igualment entre tots que creuen aquests recursos. No estem convençudes, no obstant això, que una revolució socialista que no sigui també una revolució feminista i antiracista ens garantirà el nostre alliberament. Hem arribat a la necessitat de desenvolupar un enteniment de les relacions entre classes que pren en compte la posició específica de la classe de les Negres que generalment estan al marge de la força Obrera, encara que durant aquest temps en particular algunes de nosaltres siguem percebudes doblement com a símbols desitjables entre funcionaris i professionals.

Necessitem verbalitzar la situació real de classe de persones que no són simplement treballadors sense raça, sense sexe, però per qui les opressions racials i sexuals són determinants i significants en les seves vides laborals/econòmiques. Encara que compartim un acord essencial amb la teoria de Marx quan es refereix a les relacions econòmiques especifiques que ell va analitzar, sabem que la seva anàlisi ha d'estendre's més perquè nosaltres comprenguem nostra específica situació econòmica com a Negres.

Una contribució política que creiem que ja hem fet, és l'expansió del principi feminista que allò "personal és polític".

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classebaixa  i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. 

Maria Mercè Marçal (1952-1998)

Consideració

Per tal d’entendre la trajectòria política de Malcolm X, ens hem de situar en el context històric dels primers 70 anys del segle XX, un període especialment convuls, la Gran Depressió del 1929, dues Guerres Mundials, les lluites antiimperialistes i els processos de descolonització després del 1945, la Conferència de Bandung del 1955 i la Conferència de l’Organització per a la Unitat Africana (OUA) el1963, aquesta darrera seguida amb interès pel poble negre dels EUA. Les dues conferències dicten unes resolucions molt precises a favor de la lluita anticolonial.

Només en els darrers 5 anys de la vida de Malcolm X, del 1960 al 1965, 23 pobles d’Àfrica proclamen la seva independència, 16 el mateix 1960, dos anys després Algèria s’independitzarà de l’estat francès, en acabar una guerra de 5 anys que obre un profund debat polític a Europa sobre el colonialisme.

Tot aquest esclat de nous estats ha generat, durant el procés de lluita pel seu alliberament, un seguit d’experiències militars i polítiques que seran recollides en un cos teòric que, en línies generals, potencia els elements de la identitat cultural africana, el concepte de la negritud com a afirmació dels valors dels pobles negres. Ens sembla especialment clarificador sobre aquesta idea el que segueix.

Ara es fan presents els temps primitius, es retroba la unitat…

Léopold Ségar Senghor (1906-2001). Polític, gramàtic, cap d’Estat del Senegal

El concepte de la negritud fou un dels elements ideològics que impulsà el moviment independentista a Àfrica i que és present en els escrits de Malcolm X, on trobem el rebuig del negre pacífic, l’Oncle Tom assimilat a la cultura blanca, que vol dir l’acceptació de la situació de subordinació als valors de l’home blanc. La negritud, forma de nacionalisme negre, present a les reivindicacions contra la segregació i a favor del moviment dels drets civils als EUA propugnarà la idea que l’alliberament nacional només pot ésser obra del mateix poble oprimit. Es clarifica el concepte de poble colonitzat com a sinònim de poble sotmès a la metròpoli, a la dictadura de classe de l’oligarquia blanca. El poble negre dels EUA, defensarà la necessitat del reconeixement polític de la nació negra com a col·lectiu diferenciat dins els EUA.

Alguns dels textos de Malcolm X de la seva darrera etapa plantegen la situació del poble negre als EUA, com a colonial, amb els millors arguments d’un Jules Ferry (1832-1893) aplicats aquesta vegada a un colonialisme interior. Es considera que la comunitat negre no està prou preparada per a exercir tots els drets propis d’una democràcia parlamentària, una visió racista sobre el poble negre, junt amb la missió superior de l’home blanc, intentaran justificar la situació d’opressió.

Malcolm X, amb bon criteri, estava interessat a refer els vincles culturals entre la comunitat negra dels EUA els seus germans africans. Entenia que aquest era el camí que podia reforçar el sentit d’identitat col·lectiva, el paper de la pròpia consciència històrica i, sobretot, ajudar a l’increment de l’autoestima del poble negre, que els blancs havien intentat destruir. La filosofia econòmica del nacionalisme negre és senzilla, controlar l’economia de la nostra comunitat. Per què la nostra economia ha d’estar a mans dels blancs?

Trajectòria política

MX es defineix així:

No. Jo no sóc americà. Sóc un dels 22 milions de negres quesón víctimes de l’americanisme. Un dels 22 milions de negresvíctimes d’una democràcia que no és res més que unahipocresia disfressada. Contemplo Amèrica amb ulls devíctima. El que veig no és el somni americà, sinó el malsonamericà.

L’anterior paràgraf és una crítica clara al model social del país capdavanter del capitalisme salvatge, perquè el racisme té un component de confrontació de lluita de classes, els negres formen part dels sectors socials marginats, són els subproletaris del proletariat, aquest aspecte potser queda emmascarat en els plantejaments de Malcolm X, massa obsessionat pels greuges històrics de l’home blanc, que han estat persistents i cruels al llarg del temps, però que segons el nostre criteri es podrien d’analitzar més en funció de la confrontació de classes. L’home blanc, representant del sistema, del capitalisme, és l’opressor, l’explotador i alhora el racista discriminador.

La vigència, l’actualitat del discurs de Malcolm X, la seva crítica al racisme existent als EUA, es confirma per la mort a trets a mans de la policia (09/08/2014) del ciutadà afroamericà, Michael Brown a Ferguson, (Missisipí), d’Eric Garner, ofegat per la policia a Nova York, i de l’adolescent de 12 anys Tamir Rice abatut per la policia a Cleveland (Ohio).

Malcolm X en un discurs pronunciat l’abril del 1964, deia: Nopodem oblidar mai, que lluitem més per la integració que perla separació. Lluitem per a ésser reconeguts com a éssershumans. Lluitem per a obtenir el dret de viure lliures enaquesta societat.

La cultura blanca era cristiana, capitalista i imperialista, peraixò nosaltres en el nostre model social havíem d’eliminaraquestes tres xacres vinculades històricament a la repressiósobre l’home negre.

La dominació imperialista és la negació del procés històric del poble dominat, alhora que de la seva cultura, per això l’imperialisme tracta d’eliminar la cultura del poble dominat, substituint-la per la del colonitzador, en un procés de substitució cultural. En una situació de presa de consciència de la minoria cultural oprimida, aquesta incrementa les seves manifestacions culturals específiques com a resultat de l’avenç de la consciència i lluita política. L’alliberament nacional serà sobretot un acte de cultura, un procés en el qual la cultura nacional hi tindrà un paper cabdal, junt amb tots els elements de la cultura popular que ajuden a definir la identitat nacional enfront del colonitzador.

Durant els 18 mesos del 1964 que Malcolm X viatja a l’Orient Mitjà, manté converses amb líders polítics, Gamal Abdel Nasser, el Dr Kwame Nkrumah, Jomo Kenyatta, Sekou Turé, aquests contactes li permeten de perfilar la seva línia política, conèixer amb més amplitud els elements teòrics de l’anticolonialisme i establir vincles de col·laboració.

El 1965 deia: Jo no vull una violència gratuïta, el que vull ésjustícia. Sóc partidari de la violència, si la no-violència nomésens porta a allargar la solució del problema negre ambl’excusa d’evitar la violència. Si per a fer reconèixer els seusdrets com a ésser humà, al negre americà no li queda altrea opció que la violència, aleshores sóc partidari de la violència,com ho foren en el seu moment els irlandesos, elspolonesos, o els jueus quan foren objecte de discriminació.

Sobre les dues estratègies representades per M. Luther King i Malcolm X per a la solució del problema dels negres als EUA, aquest darrer deia: El 28 d’agost del 1963 200.000persones del moviment per a la integració, liderat per MartinLuther King es concentraven a Washington al MemorialLincoln, el moviment havia tocat sostre. Malgrat tot, elsproblemes racials persistien, sembla que el moviment ésmés un maquillatge per a emmascarar l’arrel del problema,que no pas la solució d’aquest.

En un dels seus darrers textos Malcolm X escrivia:

Internacionalisme

I aquest és un bon exemple del per què hemd’internacionalitzar el nostre problema. Ara, les nacionsafricanes s’estan manifestant i vinculen el problema delracisme al Mississipí amb el problema del racisme al Congo i alVietnam del Sud. Tot això són manifestacions del racisme. Totes part del viciós sistema racista que han emprat les potènciesoccidentals per a seguir explotant i degradant als poblesd’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina durant els darrers segles.

I si aquests pobles d’aquestes diferents regions comencen aveure que el problema és el mateix problema, i si els 22 milionsde nord-americans negres veiem que el nostre problema ésigual que el problema dels pobles que estan essent oprimits aVietnam del Sud, al Congo i Amèrica Llatina,aleshores-doncsels oprimits de la terra són una majoria, no una minoria-aleshores afrontarem els nostres problemes com una majoriaque pot exigir i no com una minoria que ha de suplicar.

Nova York, 28 de gener del 1965

Conclusions

Malcolm X fou un rebel d’una total radicalitat democràtica, va saber analitzar amb precisió la situació d’opressió del poble negre i la necessitat de defensar-se davant la injustícia i la marginació.

El seu llegat polític fou recollit el 1965 per Stoleky Carmichael i els seus seguidors, que elaboraren la idea de Poder Negre (Black Power), amb l’exigència de “Llibertat immediata” (Freedom Now) que tindrà un ampli ressò en les comunitats negres dels “ghettos” de Los Angeles, Nova York, Atlanta, Cleveland, amb enfrontaments amb la policia. El moviment de protesta tindrà un fort impacte en el si de la societat dels EUA.

Frantz Fanon (1925-1961) psiquiatre martiniquès i teòric de la lluita anticolonial neix el mateix any que Malcolm X (1925-1965), moren amb quatre anys de diferència, les seves vides estan marcades per la seva lluita antiimperialista, en el cas del primer, amb valuoses reflexions sobre la violència del colonitzat com a reacció de defensa a la violència del colonitzador, coincideix, doncs, amb l’anàlisi de Malcolm X sobre el mateix tema.

F.Fanon el setembre del 1956, en el Ir Congrés d’Escriptors i Artistes Negres, pronuncia a la Universitat de la Sorbona una conferència sobre, Racisme et culture, on defineix el racisme com una construcció sociopolítica que correspon a unes relacions econòmiques desiguals i a la destrucció de la cultura del colonitzat.

El llegat de Malcolm X és el de la defensa de la dignitat del poble negre, de la lluita per la seva llibertat, la seva trajectòria és la del revolucionari que ha sabut analitzar la realitat del seu poble i avançar en les tasques que li ha plantejat la història.

Agustí Barrera