Pablo González és llicenciat en història, polític i sindicalista d'Andalusia. També és responsable de relacions internacionals del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) i primer tinent d'alcalde de Gilena, un municipi de la província de Sevilla
"A diferència dels altres sindicats més reformistes, el SAT té l'acció directa com un element central de la seva estratègia i no tendeix al pactisme"
Ariana Nalda
Pablo González té una vinculació estreta a les lluites del seu territori. Des de les darreres eleccions municipals actua com a representant d'Alternativa per Gilena (AxG), una plataforma municipalista i assembleària que va esdevenir la segona força política d'aquesta localitat sevillana de 3.800 habitants. Fa poc, González va passar uns dies a Barcelona per assistir a la Trobada d'autoritats locals europees aliades contra el Tractat Transatlàntic de Comerç i d'Inversions (TTIP). Des de la Directa vam aprofitar la seva estada a la capital catalana per entrevistar-lo, parlar de sindicalisme i comentar la realitat política i econòmica que viu Andalusia.
En quin context sorgeix el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT)?
El SAT es va fundar el 2006, però l'organització té les seves arrels en el Sindicat d'Obrers del Camp (SOC), creat a 1976 per estructurar la lluita del moviment jornaler. Després de la mort de Franco, el SOC va ser el primer sindicat andalús en fer una ocupació de terrenys agrícoles. L'objectiu del Sindicat d'Obrers del Camp va ser actuar en el món rural andalús per aconseguir la millora de les condicions laborals de la gent jornalera i reivindicar la reforma agrària. Avui en dia, 30 anys després, el SAT segueix reclamant la distribució de terres entre la població d'Andalusia. Més enllà de la qüestió rural, però, el Sindicat Andalús de Treballadors ha ampliat les seves àrees de lluita i actualment té presència a gairebé tots els espais laborals d'Andalusia.
"El cas de Marinaleda té llums i ombres, però les seves consecucions socials són úniques"
El model de Marinaleda és un referent en les lluites del camp andalús?
Sí, el model de Marinaleda és una referència per la resta d'Andalusia. Ja ho diu el grup Reincidentes quan canta la cançó "Andalucía entera cómo Marinaleda". Amb tot, el cas de Marinaleda té llums i ombres, però les seves consecucions socials són úniques. També és un exemple de perseverància. Allà hi ha un projecte bastit a llarg termini que fa més de 30 anys que tira endavant. La lluita per fer que la gent aconseguís la terra, la col·lectivitzés i fés cooperatives de treball va ser llarga: duraria més de deu anys.
Quin és la diferència principal entre el sindicalisme de caràcter més reformista i el SAT?
La base del SAT és el Sindicat d'Obrers del Camp (SOC), que recull la trajectòria de la lluita jornalera d'Andalusia i l'herència anarquista d'abans de la Guerra Civil. A diferència dels altres sindicats més reformistes, el SAT té l'acció directa com un element central de la seva estratègia i no tendeix al pactisme. De fet, en molts conflictes laborals, la postura del SAT ha estat contrària a la de les organitzacions sindicals majoritàries.
Darrerament, el SAT ha patit la condemna i l'empresonament de diversos membres de l'organització. Com és això?
El SAT opta per la insubmissió judicial, així que els sindicalistes encausats no van a declarar davant del jutge. El sindicat té més de 600 persones processades judicialment i arrossega un milió d'euros de multa. D'altra banda, entre les penes que han caigut sobre la militància, el cas d'Andrés Bódalo –regidor de Jaén- és dels més greus: fa poc va entrar a la garjola i haurà de complir una condemna de 3 anys i mig entre reixes. Des del SAT hem demanat l'indult al govern espanyol i estem esperant resposta.
Un dels greuges principals de la història d'Andalusia és la distribució desigual de la majoria de terrenys agrícoles. Actualment, la propietat de la terra segueix concentrada en poques mans?
A Andalusia encara hi ha un monopoli de la terra per part de grans terratinents. La situació era així als anys trenta, però a hores d'ara l'oligarquia controla fins i tot més terrenys. La dinàmica d'acaparament de terres s'ha accelerat. Actualment, el 60% de la terra cultivable d'Andalusia es troba en mans del 6% total de propietaris. Es tracta d'una realitat territorial regida pels grans latifundis que és impensable a cap altre lloc d'Europa. El 1984, la Junta d'Andalusia va fer una suposada llei de reforma agrària, però no ha funcionat. Els últims anys, a més, la política agrària comuna de la Unió Europea ha incrementat la concentració de la propietat de la terra: a l'Estat espanyol hi ha 10 famílies que reben el 80% de les ajudes econòmiques europees, i la majoria dels nuclis familiars que se'n beneficien són d'Andalusia. Cada any, les famílies del Duc del Infantado i de la Duquesa de Alba reben més d'un milió d'euros per mantenir les seves enormes extensions de terra.
Quantes persones treballen com a jornaleres a Andalusia?
Hi ha centenars de milers de persones que es dediquen a treballar al camp tot i no tenir terres. La xifra de gent que s'hi dedica no es pot concretar exactament: hi ha molta gent migrant d'origen subsaharià, del Magreb i de l'Europa de l'est que també treballa sense contracte. Als cultius de maduixa de la zona de Huelva, el SAT fins i tot ha denunciat casos d'explotació sexual contra dones migrants.
A Catalunya, tot sovint no tenim en compte que Andalusia té una realitat nacional pròpia. Quina és la posició del SAT en relació a l'andalusisme polític?
El SAT és un sindicat nacionalista andalús, reivindica que Andalusia és una nacionalitat històrica amb mitjans per decidir sobre sí mateixa i n'assumeix tots els seus símbols.
"L'andalusisme és una ideologia que recull l'herència de Blas Infante, un advocat i notari que va destacar els anys trenta per ser un defensor dels jornalers sense terra"
D'on sorgeix l'andalusisme polític?
El 1976, l'andalusisme polític va ressorgir per vehicular la lluita contra la dictadura i defensar la llibertat, la democràcia i l'autonomia. Es tracta d'una ideologia que recull l'herència de Blas Infante, un advocat i notari que va destacar els anys trenta per ser un defensor dels jornalers sense terra. Infante també va ser impulsor de les Juntes Regionalistes, va plantejar que Andalusia havia de tenir eines pròpies per articular-se políticament i va reivindicar que el país havia de tenir un estatut d'autonomia propi. Infante, però, va morir molt aviat: el 1936, amb el cop d'estat, va ser afusellat pels feixistes i la dictadura va aconseguir enterrar el seu llegat ideològic durant dècades.
Entre l'etapa final de la dictadura i l'inici de la democràcia, l'andalusisme va tornar a recuperar la centralitat política?
Als anys setanta, quan el franquisme perdia pistonada, la població andalusa es va mobilitzar per reclamar que Andalusia també fos considerada una nacionalitat històrica. A l'època, l'andalusisme ressorgia com a resultat del subdesenvolupament, per això va arrelar amb força entre la comunitat expatriada. La gent emigrada a llocs com Catalunya, el País Basc, Brussel·les o Alemanya va ser qui més va reivindicar l'herència de Blas Infante.
El municipalisme ha guanyat presència a molts pobles d'Andalusia. D'on sorgeix tot plegat?
A moltes localitats andaluses i també al meu poble, Gilena, el referent principal són les assemblees municipalistes que han estat actives des de fa anys. El desencant recent cap a Izquierda Unida (IU), però, també ha condicionat l'auge de les noves candidatures assembleàries. El 2012, IU va pactar amb el PSOE per formar govern, va col·locar alguns dels seus càrrecs dirigents en diverses conselleries i va aprovar pressupostos que implicaven retallades. L'acord de govern amb els socialistes andalusos va ser un gerro d'aigua freda per molts simpatitzants i militants de base d'IU. Des d'aleshores, el partit ha anat de capa caiguda i noves formacions polítiques com Podemos s'han beneficiat del seu descens.
"Per la gent andalusa que realment és d'esquerres, el PSOE és el màxim exponent del règim de la transició"
Quin paper juga el PSOE com a partit hegemònic d'Andalusia?
Per la gent andalusa que realment és d'esquerres, el PSOE és el màxim exponent del règim de la transició. Des dels setanta, el partit que ara lidera Susana Díaz s'ha apropiat de l'andalusisme polític i l'ha instrumentalitzat a favor seu, però mai l'ha assumit en termes reals. En aquest sentit, un dels elements que ha ajudat al PSOE andalús a mantenir l'hegemonia a Andalusia és l'estratègia de defensar el subsidi agrari davant dels governs de Madrid.
Amb les penúries de la crisi econòmica, Andalusia torna a ser una terra d'emigrants?
Efectivament. Un de cada tres joves que emigra fora de l'Estat espanyol és d'Andalusia. L'estadística, però, no contempla les migracions internes de molta gent que se'n va a buscar la vida a llocs com Catalunya, el País Basc o Madrid.