Avui es compleixen 15 anys de la clausura, dirigida pel magistrat Baltasar Garzón, del diari basc Egin. Van caldre 11 anys perquè el Tribunal Suprem espanyol va confirmar que l'activitat del diari basc era totalment lícita.
Quinze anys del tancament del diari "Egin"
Quinze anys del tancament del diari "Egin"
Egin va ser clausurat després que la matinada del 15 de juliol del 1998 agents de la policia espanyola van irrompre a la redacció del diari basc i a les instal·lacions de l'emissora Egin Irratia a Hernani (Guipúscoa).
Simultàniament van ser intervinguts i clausurats els mitjans del rotatiu i l'emissora existents a Sant Sebastià, Bilbao i Pamplona.
El magistrat Garzón va ordenar el tancament preventiu dels dos mitjans de comunicació i la detenció de diversos responsables d'Orain SA, que van ser acusats d'"integració en banda armada." En la seva instrucció, el jutge considerava que l'empresa pertanyia a l'"entramat d'ETA". El tancament del diari va anar seguit de protestes populars, especialment al País Basc, però també a d'altres parts de l'Estat i a diferents indrets dels Països Catalans.
21 anys com a referent crític
Es tracatava d'un diari històric, sorgit el 29 de setembre del 1977 amb el lema “la veu dels sense veu”, i gràcies a una iniciativa popular a través de la qual 40.000 persones van aconseguir reunir, mitjançant petites aportacions, 100 milions de pessetes. Egin va introduir l'euskara (es tractava d'un mitjà bilingüe) com a vehicle comunicatiu periodístic diari, i es va convertir durant 21 anys en un referent de l'independentisme basc i de la dissidència polític a nivell estatal.
Garzón i l'Operació Persiana
L'operatiu policíac i judicial contra Egin es va anomenar Operació Persiana. Baltasar Garzón va comandar aquella nit va la detenció d'onze persones, totes elles directius d'Egin i de la seva empresa editora, Orain. També les instal·lacions de l'empresa periodística van quedar precintades per ordre del magistrat. L'excusa per executar aquesta clausura de facto va ser que el grup de comunicació d'Egin "formava part d'ETA" i l'hi donava cobertura financera.
Una de les conseqüències del tancament del diari va ser que més de 200 treballadors es van quedar sense feina i 18 persones van ser processades, en una lletania judicial que no va finalitzar fins que el Tribunal Suprem espanyol va confirmar que l'activitat del diari basc era totalment lícita. I això malgrat que juristes internacionals van denunciar repetidament que el cas del tancament d'Egin suposava un greu atemptat contra el principis elementats del dret i les llibertats.
L'actuació judicial comandada per Garzón va suposar la desaparició d'Egin, que ja mai més va poder realitzar la seva tasca informativa.
Clausurar mitjans i perseguir periodistes
El tancament d'Egin va suposar una transgressió sense precedents a l'Estat espanyol, ja que des de l'Estat i el poder legislatiu es va demostrar que es podia clausurar un mitjà de comunicació d'un dia per l'altre i amb total impunitat, sense jurisprudència que avalés aquestes accions.
No va ser fins al 21 de novembre del 2005 que va començar el judici pel cas Egin, que va restar diluït en un complex macroprocés del sumari 18/98, que, que també va acabar encabir interessadament el procés judicial contra estructures socials i polítiques com KAS, EKIN o XAKI, i contra 56 persones processades.
11 encausats pel cas Egin van ser condemnades a penes d'entre 4 i 24 anys. Però dos anys més tard (maig del 2009) el Tribunal Suprem espanyol va rebaixar les condemnes va absoldre 9 dels processats en aquell sumari, i va fer pública una resolució en què admetia els recursos de cassació de la defensa i dictaminava la il·licitud del tancament d'Egin, Egin Irratia, Orain i altres empreses del grup comunicatiu basc.
A la sentència de l'alt tribunal també va deixar sense efecte el “comís i liquidació” del patrimoni del diari, en una resolució demoledora que va deixar en evidència de nou una altra sentència de Garzón. Els arguments emprats pel magistrat de l'Audiència Nacional espanyola per clausurar l'activitat d'Egin i Egin Irratia va quedar invalidats i totalment desprestigiats.
Sentència de mort
Tot aquest procés, però, va suposar una sentència de mort contra Egin després que s'ordenés el seu tancament cautelar
Després de produir-se la clausura del diari i el cessament d'activitats, el jutge va ordenar també la custòdia policial de la nau del rotatiu, que va restar vigilada pel que agents de la Policia espanyola que van fer torns durant mesos de vigilància a l'interior de l'edifici, on menjaven, feien nit i vetllaven pel precintament judicial.
Les instal.lacions de la Parcel·la B-10 del polígon Eziago on Egin i Egin Irratia tenia les seves redaccions centrals i on es trobava la rotativa del diari van romandre precintades fins al 18 de juliol de 2003. Aquell dia, una delegació de directius del grup Orain i de l'antic diari, encapçalada pel seu director, Jabier Salutregi, acompanyats pels seus advocats i un grup de periodistes, van poder accedir per primera vegada des del tancament a l'interior de l'edifici.
L'impacte dels assistents va ser notori: "desordre, brutícia, goteres, instrumental desaparegut, màquines invalidades ..." Van trobar un "panorama desolador" i un "diari desballestat" després de cinc anys de clausura sota l'empara de l'administrador judicial. Però si allò va resultar "deplorable" per als visitants, 9 anys més tard d'aquella incursió i 14 després del tancament, el panorama és notablement més desolador. L'Estat havia aconseguit assassinar per ofegament el diari Egin, mitjançant el poder judicial, el polític, els cossos armats i certa complicitat de molts mitjans de comunicació. Cinc anys deprés un altre mitjà basc, el diari Egunkaria, també seria clausurat en circumstàncies i amb motivacions polítiques similars.
L'impacte dels assistents va ser notori: "desordre, brutícia, goteres, instrumental desaparegut, màquines invalidades ..." Van trobar un "panorama desolador" i un "diari desballestat" després de cinc anys de clausura sota l'empara de l'administrador judicial. Però si allò va resultar "deplorable" per als visitants, 9 anys més tard d'aquella incursió i 14 després del tancament, el panorama és notablement més desolador. L'Estat havia aconseguit assassinar per ofegament el diari Egin, mitjançant el poder judicial, el polític, els cossos armats i certa complicitat de molts mitjans de comunicació. Cinc anys deprés un altre mitjà basc, el diari Egunkaria, també seria clausurat en circumstàncies i amb motivacions polítiques similars.
