Una increïble història de solidaritat, dignitat i humanisme va oferir Cuba al món, quan el 29 de març de 1990, el Comandant en Cap Fidel Castro Ruz rebia a l'aeroport internacional José MartÃ, de l'Havana, el primer grup de 139 nens portadors de diferents malalties Oncohematològiques, de la història de la ocorreguda quatre anys abans al reactor quatre de la central electronuclear de Txernòbil, a la llavors República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
Aquest primer grup va ser atès a l'Institut d'Hematologia de la capital i al Servei d'oncologia de l'Hospital Pedià tric Docent Juan Manuel Márquez.
S'iniciava aixà l'inèdit Programa cubà d'atenció mèdica integral als nens afectats per aquest desastre atòmic, tot i que la Major de les Antilles entrava en plena crisi econòmica a inicis de la dècada dels anys 90 del segle passat com a resultat de la caiguda de l'altre temps camp socialista de l'est europeu, influx del que no es va poder sostreure ni després de la Unió Soviètica oportunistament del criminal bloqueig econòmic, comercial i financer del govern dels Estats Units contra el poble cubà .
Tot i això, al costat de l'escaleta de l'avió IL-62, es va anunciar la disposició del Govern Revolucionari de rebre no menys de 10.000 infants per brindar-los un tractament altament especialitzat. (1)
I és que la resposta de Cuba no es va fer esperar davant la sol·licitud d'ajuda internacional del govern de la Unió Soviètica. A principis del 1990 especialistes cubans van visitar Ucraïna, amb l'objectiu d'avaluar l'envergadura del problema i el tipus d'ajuda que es podria oferir.
Per les autoritats mèdiques i polÃtiques que acompanyaven els experts visitants, es va conèixer la necessitat de donar atenció a més pacients i llavors es decideix ampliar aquesta col·laboració.
La seu del programa es va establir a l'Hospital Pedià tric de Tararà , ubicat al repartiment de Tarará, a l'est de l'Havana, a 27 quilòmetres del centre de la capital.
Aquest repartiment té una extensió d'11 quilòmetres quadrats, en els quals hi ha enclavades 520 vivendes, instal·lacions hospitalà ries i d'assegurament administratiu. Disposa, a més, de 850 metres de platja de sorres blanquÃssimes, on hi ha, segons el destacat escriptor nord-americà Ernest Hemingway, «el millor embarcador de l'Havana» per desenvolupar l'afició per la pesca.
En aquesta ciutat radicava des de l'any 1976 el Campament Internacional de Pioners José MartÃ, per on hi van passar més de tres milions de nens cubans.
De forma voluntà ria i amb molt d'entusiasme el poble de la capital va participar en la reparació de totes aquestes cases. El juny de 1990 ja es va començar a rebre nens provinents de Rússia, Bielorússia i Ucraïna.
El 28 de novembre de 1997, en un discurs pronunciat per Fidel durant la cloenda del VI Seminari Internacional d'Atenció Primà ria, va dir:
«Cuba sola ha atès més nens de Txernòbil que tota la resta dels països del món. Els mitjans de divulgació massiva del Nord no en parlen. Gairebé quinze mil nens! També hi hem adquirit alguna experiència».
Es va posar en auxili dels malalts el més avançat de la ciència mèdica cubana: doctors, psicòlegs, infermeres, assistents, mestres, instructors esportius i un altre personal, que es van lliurar completament a cura d'aquests nens.
Centenars de vides es van salvar, milers de persones van trobar a terra cubà alleujament al seu dolor, a pesar seu. «El renaixement d?un fill és una cosa extraordinà ria, això ha passat grà cies a Cuba», conversava amb Granma Internacional una mare ucraïnesa, Svieta Saulasky, 20 anys després de l?accident. «Cap paÃs ens ha ajudat com a Cuba», afirmava en la mateixa data, la doctora ucraïnesa Elena Topka al campament de Tarará.
ELS SERVEIS MÈDICS DEL PROGRAMA INTEGRAL ES VAN ESTRUCTURAR EN TRES NIVELLS D'ATENCIÓ MÈDICA:
— El nivell primari, atenció mèdica integral oferta als propis habitatges dels pacients per metges i infermeres de la famÃlia, tractaments organitzats en diferents à rees clÃniques, on van participar a més psicòlegs, traductors i altres especialistes mèdics.
- El nivell secundari d'atenció a les instal·lacions de l'Hospital Pedià tric de Tarará, amb les à rees d'hospitalització i de tractaments.
— El nivell terciari amb els serveis que van rebre a diferents hospitals pedià trics de la capital, instituts i centres especialitzats i de tecnologia de punta, com són: l'Institut d'Hematologia i Immunologia, el Cardiocentre de l'Hospital Pedià tric William Soler, el Centre Internacional de Restauració Neurològica (CIREN) i el Centre d'Histoterà pia Placent.
El carà cter intersectorial amb la participació de diferents organismes i institucions de lEstat cubà va permetre desenvolupar amb èxit aquesta activitat.
UNA OBRA D'AMOR
Cuba va ser l'únic paÃs que va organitzar un programa integral de salut, massiu i gratuït per a l'atenció a nens afectats per l'accident de Txernòbil, que va desenvolupar per més de dues dècades, el qual entre el 1990 i el 2016 va atendre 26 mil 114 afectats, d'ells uns 23 mil nens per curar-se de les terribles seqüeles. (2)
El programa va permetre diagnosticar pacients amb presència d'afeccions del sistema endocrÃ, entre els quals hi predominava la hiperplà sia tiroïdal. En ordre de freqüència segueixen les afeccions de l'aparell digestiu, les adenopaties banals, les afeccions del sistema otorinolaringològic, i en menor mesura, les afeccions de la pell: entre les quals es destaca el vitiligen, l'alopècia i la soriasi.
Entre les malalties oftalmològiques van prevaldre els trastorns de la refracció, i pacients amb alteracions cardiovasculars, fonamentalment amb bufs funcionals, i en menor quantia, amb les cardiopaties funcionals.
Aquest esforç tità nic de la medicina cubana, que alguns poderosos d'aquest planeta intenten sempre desconèixer o silenciar, va permetre la curació i rehabilitació de milers de nens, molts dels quals havien vist cegades les seves esperances o se'ls havien negat possibilitats de tractaments en altres parts del món. La major part dels menors amb malalties oncohematològiques tractats a Cuba encara es troben en perfecte estat de salut.
El Programa cubà d'atenció mèdica integral als nens relacionats amb l'accident de Txernòbil és un exemple del que pot fer un paÃs, encara petit i subdesenvolupat, quan independentment dels recursos econòmics, disposa d'un capital humà capaç d'enfrontar les situacions més diverses i complexes en el camp de la salut a l'Illa i en altres nacions.
Per això, durant una intervenció especial del 16 d'abril del 2001, a propòsit de l'aniversari 40 de la proclamació del carà cter socialista de la Revolució, deia Fidel: «Sense el socialisme no haurien estat atesos a Cuba 19 mil nens i adults de les tres Repúbliques afectades en l'accident nuclear de Txernòbil8, ocorregut a la (…)».
Recordar que Cuba, assetjada polÃticament i econòmicament per una superpotència com els EUA, ha estat capaç d'enviar en aquests anys de Revolució a 407 mil 419 dels seus col·laboradors de la salut per curar el cos i l'à nima de milions de persones humils a 164 països als quals ha prestat ajuda mèdica. (3)
A més, l'experiència cubana en l'atenció mèdica als nens de Txernòbil ha permès assessorar i brindar ajuda mèdica a altres pobles necessitats. Entre ells, 53 pacients brasilers afectats per la manipulació d'una font radioactiva de Cesio 137 a la ciutat de Goiania.
Fa uns dies es va anunciar el retorn del programa solidari: 50 nenes i nens d'Ucraïna viatjaran a Cuba aquest any.
El primer grup rebrà atenció especialitzada per a malalties de la pell i cà ncer, mentre a final d'any podria fer-ho un segon grup, que presenta malalties com a parà lisi cerebral, entre d'altres patiments.
La Revolució Cubana amb la seva desinteressada ajuda mèdica als nens de Txernòbil és l'expressió d'una voluntat polÃtica colossal per salvar una vida, sigui on sigui, i de principis basats en la solidaritat i en el desenvolupament d'una consciència humanista en l'home, que es correspon molt bé amb aquest proverbi llatà de Publio Terencio Africa5 «Homo sum, humani nihil a me alienum puto» («Sóc un home, res humà no m'és aliè»).
EN CONTEXT:
Txernòbil: Ciutat del nord d'Ucraïna, a 130 quilòmetres del nord de KÃev, la capital, ia 20 quilòmetres de la Central d'energia nuclear, el reactor del qual va causar el 26 d'abril de 1986 la pitjor catà strofe nuclear coneguda.
Un experiment, la supervisió del qual va ser incorrecta, va provocar una reacció incontrolable, que va causar una expulsió de vapor. La capa protectora del reactor es va destruir i aproximadament 100 milions de curis de nuclis radioactius es van alliberar a l'atmosfera. Part de la radiació es va estendre per Europa septentrional i va arribar fins a la Gran Bretanya. Les dades ofertes per les autoritats en aquell moment van indicar que 31 persones van morir com a resultat de l?accident.
Més de 100 000 ciutadans ucraïnesos van ser evacuats de les à rees limÃtrofes a l'emplaçament del reactor; i Txernòbil i altres regions properes, van romandre deshabitades durant un any després de l'accident. (4)
La catà strofe va contaminar una à rea de prop de 140.000 quilòmetres quadrats on vivien al voltant de set milions de ciutadans soviètics, provocant una onada de malalties relacionades amb la radiació al territori, que incloïa parts de tres repúbliques de l'URSS: Ucraïna, Rússia i Bielorússia. (5)
(1)http://www.fidelcastro.cu
(2)http://www.cuba.cu
(3) http://www.granma.cu
(4) http://www.fidelcastro.cu
(5) https://actualitat.rt.com