Els darrers anys el cooperativisme d’habitatge està experimentant la irrupció de noves cooperatives i altres entitats amb projectes que, a poc a poc i trobant dificultats pel camí, aposten per desmarcar-se del règim de compra, predominant els darrers trenta anys.
Aquesta realitat en vies de consolidació es basa en una opció estratègica, en el marc de l’ESS, que situa la propietat col·lectiva com a element clau de la satisfacció autogestionada del dret a l’habitatge. Les dificultats que aquesta aposta troba pel camí són de tots tipus: legislatives, financeres, polítiques i fins i tot culturals. Després d’uns anys de difusió del model de tinença col·lectiva i cessió d’ús, d’engegar projectes (picant-hi molta pedra) i de lliurar algunes batalles pel reconeixement polític i administratiu, ens trobem en un moment propici per consolidar els projectes engegats.
En aquest sentit, una de les tasques que ens hem de marcar és donar respostes als dubtes sobre aspectes pràctics del model. Per això hem volgut crear un espai d’exposició i debat al voltant dels reptes que tenim, així com les dificultats que apareixen quan hom vol engegar un projecte.
L’objectiu és donar elements i transmetre l’experiència acumulada a aquelles persones que s’hagin plantejat el cooperativisme de propietat col·lectiva però que se sentin mancades d’informació. Tractarem tres d’aquests reptes o dificultats:
a) Soc una persona o som unitat de convivència: com podem trobar gent per muntar una cooperativa d’habitatge?
La formació del grup és un dels elements clau del procés per dur a terme un projecte d’habitatge cooperatiu, i serà el motor de tot el procés. Cal construir-lo de manera sòlida i donar-se el temps per fer-ho. Precisament, hi ha entitats que, constituïdes precisament per això, són un lloc on trobar altres persones amb objectius compartits.
b) Ja som un grup de gent suficient per fer la cooperativa: com poder trobar sòl o immobles per fer-la realitat i com podem finançar-nos?
A partir d’una idea inicial de projecte, comença la cerca del lloc (edifici construït, solar per construir, masia….) i els càlculs. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús apostem per la intercooperació, i per entitats financeres i de crèdit de l’economia social i cooperativa que finançaran una part de la inversió.
c) Ja tenim el finançament i el sòl o l’immoble: com ens plantegem la fase de construcció o rehabilitació?
Volem construir des d’un model col·laboratiu, prioritzant les empreses de l’economia social, apostant per impulsar habitatge amb criteris ètics, socials i sostenibles.
L’objectiu ha d’anar lligat a una forma de controlar costos, reduir marges de benefici d’intermediaris si és possible, però també a una vessant social per tal de construir amb paràmetres ètics i sostenibles socialment, econòmicament i ambientalment. Cal pensar que l’execució de l’obra implica una gran quantitat de diners i recursos, i prioritzant empreses de l’economia social i solidària, sempre que sigui possible, s’ajuda a que aquesta riquesa reverteixi a entitats amb valor social.
Com veieu, aquesta taula rodona planteja tres temes bàsics. N’hi ha d’altres, i cada un d’aquest tres també té aspectes concrets i també específics de cada projecte que serien motiu d’altres espais de debat. Per començar ens centrem en aquests reptes i esperem que serveixi per anar familiaritzant-nos col·lectivament amb les particularitats del model.
Ens veiem a la FESC!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada