Breu resum de la història del cooperativisme català

De l'estat liberal al franquisme

Durant el primer terç del segle XIX, Catalunya pateix una depressió econòmica que frenà el progrés industrial i el comerç català. Consegüentment, a mitjans de segle, els moviments obrers es troben molt arrelats a la realitat catalana, per bé que estava prohibit qualsevol tipus de moviment col·lectiu, així com les societats de resistència.

Grup de treballadors de la Granja Cooperativa Flor de Maig. Any: Primera dècada s. XX. Font: Fundació Roca i Galès, Observatori del Cooperativisme de Catalunya.

Tanmateix, es posen en marxa les primeres associacions d'obrers amb la finalitat d'obtenir ajut de tipus mutualista. Aquestes organitzacions funcionen com a cooperatives, per bé que la idea delcooperativisme no era coneguda. El 1840, trobem formes mixtes de sindicat obrer, mutualitat i cooperativa de producció que neixen com a arma de resistència activa de la classe treballadora. Un exemple és la "Societat de Teixidors a Mà" i "L'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera". El 1843, trobem la "Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona i companyia" que ocupava a 200 socis treballadors i mantenia en espera, per oferir feina, a uns 700 treballadors. Posterior a les mobilitzacions obreres organitzades, en la major part, en cooperatives de producció, trobem altres formes d'organització popular a través de les cooperatives de consum que es configuren en forma de societat secreta i funcionen a la clandestinitat. És ja el 1865 quan es funda a Catalunya la primera cooperativa de consum, "La Económica" de Palafrugell; tanmateix, alguns autors senyalen que la primera cooperativa de consum es creà a Berga el 1942 i d'altres daten que a principis del 1840 es funda a Barcelona la primera organització de consum amb el nom de "La Cooperació".

El 1868 la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, de recent constitució, organitzà un congrés en què apostà pel cooperativisme com a fórmula pel desenvolupament econòmic, acceptant així els principis de la cooperació; això no obstant, la majoria de cooperatives de producció i de consum, constituïdes fins aleshores per encobrir les "Caixes de Resistència" són moviments obrers fortament perseguits.

Malgrat tot, el 1897, el moviment cooperatiu es trobava molt estès a Catalunya. El 1902, el moviment cooperatiu català es donava a conèixer internacionalment quan es participa al congrés de l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) de Manchester. L'esforç i tenacitat fa que el 1920, Catalunya, a través de laFederació de Cooperatives Catalanes presidida per Eladi Gardó ,ingressi a l'ACI com a membre de ple dret. El 1929 ho fa la Federación Nacional de Cooperativas de España. El 1942, malauradament l'ACI dóna de baixa a les dues organitzacions com a conseqüència de la publicació de la Ley de Cooperación, ja que aquesta obligava a les condicions següents: les federacions, a partir d'aleshores unions territorials, havien d'estar governades per un cap nombrat per l'Obra Sindical de la Cooperació, els membres de la qual havien de militar a la Falange espanyola i era obligatori tenir adscrit a un sacerdot consiliari nombrat pel bisbe.Aquesta llei oblidava els principis cooperatius, eradicava l'autonomia cooperativa i establia tot tipus d'intervencions administratives discrecionals.

"Unión de Cooperativas para la Fabricación de Pastas de Sopas", Barcelona - Font: Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya

Tots els estudiosos del cooperativisme coincideixen en determinar que Catalunya ha estat precursora del moviment cooperatiu a l'Estat espanyol. Això és degut a que es tractava d'una zona amb una forta implantació industrial i foren els obrers industrials, agrupats en centres de producció, els primers interessats en trobar solucions als seus problemes. Posteriorment, el moviment s'estengué a l'Estat espanyol i principalment a València, Andalusia, Euskadi i Galicia.

Fins a arribar el segle XX, a Catalunya, trobem cooperatives, tant de consum com de producció, però Catalunya destaca aleshores per tenir alguna cooperativa d'habitatge, cooperatives d'ensenyament, cooperatives de pescadors, cooperatives de serveis, cooperatives de transports, però sobretot per tenir una cooperativa sanitària, "Quinta de Salut l'Aliança", la més gran d'Europa i que fou un exemple seguit per la resta de països. També destaca per tenir cooperatives d'electricitat, principament la Cooperativa de Fluid Elèctric de Barcelona, la qual arribà a subministrar, el 1936, fins el 20% del consum elèctric de Catalunya. Aquesta cooperativa fou confiscada per la CNT i UGT. També destaquen les cooperatives agrícoles, promocionades per la Unió de Rabassaires, que englobaven les activitats de viticultura, floricultura, avícola, lletera, ramadera... les cooperatives agràries es trobaven en quasi totes les poblacions i comarques de Catalunya i controlaven la majoria del tràfic econòmic. Per últim, destaca la "Fusió cooperativa per a la matança del porc", es tractava d'una cooperativa de segon grau constituïda a Barcelona el 1910 i integrada per diverses cooperatives de consum; l'objectiu era fixar millors preus i lluitar per la qualitat dels aliments, la defensa de la salut i la higiene dels cooperativistes. Per això, disposaven d'un laboratori per analitzar la qualitat i descobrir sofisticacions aplicables a l'alimentació.

Aquest auge minva quan durant el franquisme, les cooperatives creades foren dissoltes en considerar-se marxistes i "roges", per això molts dirigents de cooperatives decidiren exiliar-se. En aquest procés de tancament, hi ha una clara manca de col·laboració per part dels cooperativistes però la tristes és que, en tornar la independència orgànica, es reclouen a llurs cases i es desentenen del treball col·lectiu.

La dictadura de Franco és un cop molt fort pel cooperativisme català. Mentre que el 1935 s'estima l'existència de 300 cooperatives de producció i treball, el 1940 només en trobem 90 i el 1942 en trobem 65. La llei estatal de cooperatives reflecteix una clara subordinació de la cooperativa a la Central Nacional Sindicalista, sindicat de la Falange espanyola. Durant el franquisme, els immobles de les cooperatives foren confiscats i llurs béns eren traspassats; es sofriren tota mena de repressions, adulteracions i espoliacions. En aquest període, les poques cooperatives existents, operant totalment en la clandestinitat, esdevenen refugis populars que ofereixen cultura, oci, treball i ensenyament a la classe popular.

De la repressió a la transició

És a partir de la segona meitat dels anys de 1960 quan comença un cert despertar en la creació de noves cooperatives i la reanimació d'algunes que havien quedat inoperants. A diferència de les antigues i clàssiques cooperatives de consum, els associats de les quals procedien bàsicament de la classe obrera, els socis d'aquestes noves entitats abasten a tots els estaments socials. A més, el concepte o idea del cooperativisme es va estenent a tota la societat, ja que s'amplia considerablement l'àmbit d'actuació d'aquestes organitzacions a l'adaptar-se a les noves necessitats que van sorgint. En aquest moments reprenen importància les cooperatives de serveis com a formes d'organització col·lectiva d'indústries i professionals independents. Prenen un paper important lescooperatives d'ensenyament com a clara alternativa innovadora que utilitza metodologies progressistes desvinculades de la situació política i religiosa. Lescooperatives d'habitatge són les principals precursores de vivendes per a les classes socials amb dificultats d'adquirir un habitatge digne i les cooperatives agràries reprenen l'activitat principalment a Tarragona i Lleida.

Les noves normatives en matèria de cooperatives trenquen el constrenyiment en què havien estat sotmeses, reconeixent a aquestes entitats com a autèntiques empreses i declarant explícitament que qualsevol activitat legal podrà desenvolupar-se per una cooperativa.

En els darrers 30 anys ha anat evolucionant el concepte que es tenia del cooperativisme, particularment en el nostre país. Anteriorment es partia de la idea que aquestes organitzacions no eren pròpiament "societats" sinó meres "associacions" o inclús "reunions"; en cap cas s'havien de considerar com a empreses, malgrat la seva consideració de "companyies", motivat en part per no aclarir en la Llei de 1942 el significat de "sense afany de lucre". L'oblit havia portat a percebre el cooperativisme en la idea única de la cooperativa de consum creada exclusivament amb la finalitat d'alleujar l'economia de la classe treballadora i, com a màxim, intentar elevar el seu nivell cultural. Durant uns anys desapareixen les cooperatives de producció o treball per subdividir-se en dues especialitats:artesania i industrials, aquestes últimes orientades a la millora tècnica i socioeconòmica de l'explotació.

Títol de 100 pessetes de la Cooperativa La Confiança Andreuenca, fàbrica de sabó. Any: 1934. Font: Fundació Roca i Galès, Observatori del Cooperativisme de Catalunya.

S'havia oblidat la raó de ser del cooperativisme, com a alternativa que escapa del capitalisme sense arribar a enfrontar-s'hi. El cooperativisme neix perquè el treballador no sigui explotat pel capitalista, sinó que sigui responsable i beneficiari del seu esforç, creant nova riquesa, associant-se per assolir els objectius, per tal de remunerar el treball i no el capital. Així s'ha entès el cooperativisme a tot el món i així és com el presenten els pioners de la Rochdale.

La mort del dictador, el novembre de 1975, obrí un procés de transició des de la dictadura cap a lareinstauració d'institucions democràtiques que comportà, també, la recuperació de la Generalitat de Catalunya, en un clima d'esgotament del franquisme i reivindicació de les llibertats ciutadanes. A partir de 1980 amb les primeres eleccions autonòmiques i amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, la Generalitat de Catalunya assumeix plenes competències en matèria de cooperatives; situació que permet que durant els anys següents neixin les federacions de cooperatives1 i la Confederació de Cooperatives de Catalunya, organitzacions que fan possible entre 1982 i 1985 la creació de més de 4.000 cooperatives.

En aquest moment, a Catalunya torna a calar aquesta manera de viure i entendre el cooperativisme, ja que es reconeixen les possibilitats que ofereixen les cooperatives de formar grans empreses que poden abastar multitud d'activitats i que transcendeixen l'àmbit territorial, no només local sinó nacional. S'adeqüen als nous temps donant pas, per exemple a les cooperatives d'iniciativa social que es basen en la inserció social de col·lectius desfavorits en base a l'autoocupació.

Actualment, les cooperatives són reconegudes com a empreses i, no per això han perdut en absolut la seva finalitat social ni el seu aspecte formatiu, estant prenent un gran impuls, tant en el nostre país com a la resta del món. Per bé que han variat les formes de gestió, ara estan a mans de persones professionals molt qualificades, però els seus valors, el seu ideari i la voluntat dels seus associats segueixen essent els mateixos que els impulsats pels pioners de la Rochdale el 1844.

1Estructures representatives que neixen en aquest període de transició:

Confederació de Cooperatives de Catalunya
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya
Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transports de Catalunya
Federació de Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya
Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya
Federació de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya

El present resum sobre la història del cooperativisme català s'ha elaborat consultant els materials següents:

MARTÍNEZ RODRÍQUEZ, S.: Recuperació i digitalització del patrimoni cooperatiu de Catalunya: L'Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona. Aposta, SCCL, 2010.
AYMERICH CRUELLS, J.: Las cooperativas y las colectivizaciones obreras en Cataluña como modelos de gestión colectiva. Proceso de regulación legal (1839-1939), Universitat de Barcelona – Tesi Doctoral, 2005.
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE COOPERATIVES DE TRANSPORTS: Fons documental del cooperativisme català. Escola de Pràctica Cooperativa, 2005