Archive for de febrer 2019

Home Archive for de febrer 2019

undefined

Recuperació sense ocupació. L’atur que ve

0 Somnis Rebels 10:46 a. m. Comments

EconomiaprecarietatRecuperació sense ocupació. L’atur que ve >Somnis Rebels 10:46 a. m. 0 Comments Malgrat el fort augment dels nivells de producció i beneficis de les empreses, no s’han creat prou llocs de treball com

undefined

L’euro: neoliberalisme i hegemonia alemanya

0 Somnis Rebels 9:44 a. m. Comments

EconomiaL’euro: neoliberalisme i hegemonia alemanya >Somnis Rebels 9:44 a. m. 0 Comments El 1999 va iniciar-se la implantació de l’euro, primer com a moneda financera, amb el BCE com la seva institució fonamental. 20

undefined

10 mentides sobre Veneçuela

0 Somnis Rebels 9:41 a. m. Comments

America LLatina10 mentides sobre Veneçuela >Somnis Rebels 9:41 a. m. 0 Comments El conflicte que està succeïnt a Veneçuela és geopolític i els taulells de disputa principals són la diplomàcia i la guerra mediàtica,

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de febrer 2019

<div class="elementor-element elementor-element-b30c97c elementor-hidden-phone elementor-widget elementor-widget-theme-post-excerpt" data-element_type="theme-post-excerpt.default" data-id="b30c97c" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #282828; line-height: 27.8571px; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-widget-container" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(22, 35, 88, 0.992157); font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 35.4167px 0px 0px; text-align: center; transition-duration: 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s; transition-property: background, border, border-radius, box-shadow, -webkit-border-radius, -webkit-box-shadow; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Malgrat el fort augment dels nivells de producció i beneficis de les empreses, no s’han creat prou llocs de treball com per al manteniment de nivells baixos d’atur. Quines són les dinàmiques que alimenten i expandeixen l’atur?</span></div>
<div class="elementor-widget-container" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(22, 35, 88, 0.992157); font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 35.4167px 0px 0px; text-align: center; transition-duration: 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s; transition-property: background, border, border-radius, box-shadow, -webkit-border-radius, -webkit-box-shadow; vertical-align: baseline;">
<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #282828; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-weight: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.3; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start; vertical-align: baseline;">“-… Jo ja li he dit, alcalde, que si es posava a vendre, es desnaturalitzava, que deixava de ser aturat en termes intològics.” </em><span style="color: #282828; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-style: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.3; text-align: start;">José Luis Cuerda,</span><span style="color: #282828; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-style: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.3; text-align: start;"> </span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #282828; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-weight: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.3; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start; vertical-align: baseline;">Tiempo después.</em></div>
<div class="elementor-widget-container" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(22, 35, 88, 0.992157); font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 35.4167px 0px 0px; text-align: center; transition-duration: 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s; transition-property: background, border, border-radius, box-shadow, -webkit-border-radius, -webkit-box-shadow; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="theme-post-content.default" data-id="4aeefd21" id="noti" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; letter-spacing: normal; line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: start; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-widget-container" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition-duration: 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s; transition-property: background, border, border-radius, box-shadow, -webkit-border-radius, -webkit-box-shadow; vertical-align: baseline;">
<div data-bg="#dd3333" data-comments="0" data-commentsbg="#81d742" data-content-offset="540" data-fg="#ffffff" data-fgopacity="0.80" data-location="page" data-mute="" data-mutedfg="#ffffff" data-mutedopacity="0.95" data-placement-offset-touch="0" data-placement-offset="56" data-placement-touch="top" data-placement="top" data-touch="" data-transparent="1" data-width="5" id="wtr-content" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div id="quotablecontent" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: right; float: right; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<img height="366" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-paisos-catalans-1024x587.jpg" width="640" /></div>
<div class="has-drop-cap" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Podem afirmar que l’atur és un fenomen que únicament ha existit en el capitalisme i que forma part dels seus fonaments. Les empreses competeixen entre elles tot cercant maneres de produir més amb menys costos laborals per tal d’obtenir més beneficis i acaparar els mercats. Aquesta dinàmica ha fet que l’economia mundial hagi desenvolupat una capacitat de producció de mercaderies brutal amb requeriments de treball cada cop més petits. Però això, en la majoria dels casos, no ha servit per a viure millor i treballar menys i ha generat un excedent de força de treball. L’expulsió de mà d’obra fora dels circuits de producció és una de les màximes expressions de la despossessió dels propis mitjans de vida a la qual el capitalisme sotmet a la força de treball.</span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La participació de la població en el treball mercantil no és extensa. Les estadístiques de la OIT indiquen que, a banda dels 190 milions d’aturats i aturades, el 38% de la població mundial està  fora de la força de treball. D’aquests, el 70% dels que estan en edat de treballar són dones. A més a més, el 42% de la població ocupada té un lloc de treball vulnerable. </span></div>
<h4 style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-style: inherit; line-height: 1.5; margin: 0px 0px 10px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Més capitalisme, menys treball</span></span></h4>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quines dinàmiques creen aquest enorme excedent de força de treball? Principalment, els avenços tecnològics dirigits fonamentalment a estalviar llocs de treball tal com imposa l’imperatiu de la competència entre capitals. Les formes de produir han anat incorporant màquines i programes informàtics que automatitzen els processos productius amb el resultat d’una reducció de la quantitat d’hores de feina per cada unitat de mercaderia. Es desenvolupen màquines, robots i tot tipus de tecnologies que substitueixen activitats realitzades per les persones, redefinint processos i cadenes de producció per tal que les hores de treball viu siguin el més rendibles possibles. Amb certes excepcions, la tendència va cap a la desqualificació de les feines; convertint-se en accions simplificades que executen i enllacen un seguit de processos el més automàtics possibles. No tan sols el treball esdevé sobrer, sinó que els seus coneixements i habilitats, especialment els més globals, esdevenen superflus.</span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els anomenats <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">optimistes tecnològics</em> confien en l’expansió d’activitats que compensen la pèrdua de llocs de treball. Però el problema és que gairebé totes les activitats són susceptibles de ser substituïdes per màquines i els sectors emergents contenen encara més tecnologia. Els avenços tecnològics actuals i futurs suposaran canvis rellevants en el món de la producció. El desenvolupament de la robòtica que incorpora càlculs espacials i versatilitat, entre d’altres prestacions, podrà automatitzar tot tipus de feines treball, fins i tot aquelles que no són rutinàries ni repetitives. El comerç, l’hostaleria, la distribució i la indústria ja n’estan notant l’impacte, que s’estendrà a activitats com la sanitat i l’educació. Els llocs de treball creatius i d’anàlisi també estan amenaçats per la tecnologia de les macrodades i el desenvolupament d’algoritmes d’aprenentatge automàtic i altres formes d’intel·ligència artificial.</span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot apunta que l’automatització del treball conduirà en el futur a una situació d’excedent brutal de llocs de feina. Martin Ford explica que “sens dubte el treball poc especialitzat continuarà veient-se afectat, però també molts llocs directius que han estat exclusivament per a titulats universitaris els quals estan a punt d’adonar-se que les seves feines es troben a la corda fluixa per l’automatització i els algoritmes predictius”.</span></div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="border-color: rgb(0, 166, 182); border-left-style: solid; border-right-style: hidden; border-top-style: hidden; border-width: 0px 0px 0px 3px; box-sizing: border-box; color: #152559; font-style: italic; font-weight: 800; letter-spacing: -0.4px; line-height: 38px; margin: 1.5em 1em 1.5em 0px; outline: 0px; padding: 1.2em 90px 1.2em 25px; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="quotable-text" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot apunta que l’automatització del treball conduirà en el futur a una situació d’excedent brutal de llocs de feina<a class="quotable-link" href="http://twitter.com/intent/tweet?url=https://catarsimagazin.cat/recuperacio-sense-ocupacio-latur-que-ve/&text=Tot%20apunta%20que%20l%E2%80%99automatitzaci%C3%B3%20del%20treball%20conduir%C3%A0%20en%20el%20futur%20a%20una%20situaci%C3%B3%20d%E2%80%99excedent%20brutal%20de%20llocs%20de%20feina&related=catarsimagazin&hashtags=" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: transparent; border: 0px !important; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #00a6b6; font-feature-settings: 'liga' 1; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;" target="_blank" title="Tweet this!">tweet</a></span></span></div>
</blockquote>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La sobrecapacitat estructural i el continu desenvolupament de les tecnologies estalviadores de llocs de feina són alguns dels factors que expliquen un dels fenòmens més recents del capitalisme actual: la recuperació sense ocupació. Les darreres crisis s’han saldat amb una reactivació econòmica, assolint nivells de producció i beneficis sense precedents, però sense crear prou llocs de feina com per a mantenir baixos els nivells d’atur. Arran de la darrera crisi del 2008, les empreses han intensificat l’explotació del treball produint més amb menys plantilla i han incorporat tecnologies que accentuen aquest fenomen. Per tant, per analitzar la destrucció dels llocs de treball no ens hem de fixar només en les crisis sinó també en les recuperacions. Un exemple d’això és la relocalització d’indústries cap als seus països d’origen desindustrialitzats durant la globalització, on s’instal·len màquines molt potents però tan sols uns pocs llocs de feina.</span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El volum de persones desocupades depèn d’altres variables que modifiquen la incorporació o la retirada de la població activa. Amb la globalització, el capitalisme ha afegit quantitats ingents de mà d’obra al treball assalariat d’economies com la Xina, la Índia i del sud-est asiàtic, mentre que en alguns territoris desindustrialitzats es concentren alts índex d’atur. En l’evolució de la mà d’obra operen mecanismes sexistes i també racistes, com les fronteres, lleis i intervencions armades que limiten la incorporació als mercats de treball occidentals de les persones que migren o voldrien migrar. Són moltes les variables que influeixen en la incorporació de la població a l’activitat laboral, i en conseqüència, també a l’atur, i la seva magnitud depèn de la capacitat de les societats de mantenir econòmicament a les persones al marge de l’activitat laboral mitjançant prestacions públiques i el repartiment d’ingressos familiars. Per exemple, les dades de l’Eurostat indiquen que a la UE el 78,9% de la població en edat de treballar està en situació d’activitat, mentre que a Catalunya, on la taxa d’atur és més elevada, el percentatge és del 84%. Si Catalunya tingués la taxa d’activitat mitjana de la UE, 240.000 persones sortirien de la població activa i la taxa d’atur es reduiria a la meitat.</span></div>
<figure class="wp-block-image alignfull" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; max-width: 100%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="wp-image-3896" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-catalunya-1024x587.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-catalunya.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-catalunya-300x172.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-catalunya-768x440.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-catalunya-600x344.jpg 600w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 918.09px;" /></span><figcaption style="box-sizing: border-box; color: #919191; margin-bottom: 6px; margin-top: 0.5em; text-align: right;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Foto Joost Markerink</span></figcaption></figure><blockquote class="wp-block-quote" style="border-color: rgb(0, 166, 182); border-left-style: solid; border-right-style: hidden; border-top-style: hidden; border-width: 0px 0px 0px 3px; box-sizing: border-box; color: #152559; font-style: italic; font-weight: 800; letter-spacing: -0.4px; line-height: 38px; margin: 1.5em 1em 1.5em 0px; outline: 0px; padding: 1.2em 90px 1.2em 25px; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="quotable-text" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En l’evolució de la mà d’obra operen mecanismes sexistes i també racistes, com les fronteres, lleis i intervencions armades que limiten la incorporació als mercats de treball occidentals de les persones que migren o voldrien migrar<a class="quotable-link" href="http://twitter.com/intent/tweet?url=https://catarsimagazin.cat/recuperacio-sense-ocupacio-latur-que-ve/&text=En%20l%E2%80%99evoluci%C3%B3%20de%20la%20m%C3%A0%20d%E2%80%99obra%20operen%20mecanismes%20sexistes%20i%20tamb%C3%A9%20racistes,%20com%20les%20fronteres,%20lleis%20i%20intervencions%20armades%20que%20limiten%20la%20incorporaci%C3%B3%20als%20mercats%20de%20treball%20occidentals%20de%20les%20persones%20que%20migren%20o%20voldrien%20migrar&related=catarsimagazin&hashtags=" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: transparent; border: 0px !important; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #00a6b6; font-feature-settings: 'liga' 1; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;" target="_blank" title="Tweet this!"> tweet</a></span></span></div>
</blockquote>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si l’atur és fruit del capitalisme, també cal considerar que és resultat d’una concepció patriarcal del treball i de l’activitat. El treball de cures, relegat a la família patriarcal i assignat a les dones, suposa una gran quantitat d’hores de treball que es realitzen al marge de l’ocupació i de l’atur. La incorporació de la dona en el treball mercantil ha suposat un increment de la força laboral. Aquest nou enllaça dues tensions: la contradicció entre l’excedent de treball i l’expansió d’activitats que empren mà d’obra precaritzada, i el conflicte entre la reproducció de la vida i l’acumulació de capital. Els llocs de treball a temps parcial i<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em>la retirada durant llargs períodes de la vida laboral que caracteritzen el treball mercantil de les dones exemplifiquen aquestes tensions. Com explica Maria Pazos Morán, “les absències femenines per raons de cures, i especialment per maternitat (…) poden convertir-se en definitives per abandonament propi o per acomiadament, sobretot en països amb més gran inestabilitat laboral, precarietat i atur, així com escassedat de serveis públics i manca d’implicació dels homes”.</span></div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="border-color: rgb(0, 166, 182); border-left-style: solid; border-right-style: hidden; border-top-style: hidden; border-width: 0px 0px 0px 3px; box-sizing: border-box; color: #152559; font-style: italic; font-weight: 800; letter-spacing: -0.4px; line-height: 38px; margin: 1.5em 1em 1.5em 0px; outline: 0px; padding: 1.2em 90px 1.2em 25px; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="quotable-text" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El treball de cures, relegat a la família patriarcal i assignat a les dones, suposa una gran quantitat d’hores de treball que es realitzen al marge de l’ocupació i de l’atur<br style="box-sizing: border-box;" /><a class="quotable-link" href="http://twitter.com/intent/tweet?url=https://catarsimagazin.cat/recuperacio-sense-ocupacio-latur-que-ve/&text=El%20treball%20de%20cures,%20relegat%20a%20la%20fam%C3%ADlia%20patriarcal%20i%20assignat%20a%20les%20dones,%20suposa%20una%20gran%20quantitat%20d%E2%80%99hores%20de%20treball%20que%20es%20realitzen%20al%20marge%20de%20l%E2%80%99ocupaci%C3%B3%20i%20de%20l%E2%80%99atur&related=catarsimagazin&hashtags=" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: transparent; border: 0px !important; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #00a6b6; font-feature-settings: 'liga' 1; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;" target="_blank" title="Tweet this!">tweet</a></span></span></div>
</blockquote>
<h4 style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-style: inherit; line-height: 1.5; margin: 0px 0px 10px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La gestió neoliberal de l’atur</span></span></h4>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De la mateixa manera que el treball assalariat ha experimentat un conjunt de transformacions i s’han generalitzat formes de treball precàries, l’atur al seu torn ha patit una sèrie de canvis. Simplificant molt, ens trobem amb un atur cada cop més segmentat. D’una banda, hi ha l’atur anomenat de difícil ocupació. El grup de persones en atur de llarga durada augmenta mentre que es redueix l’atur global. D’altra banda, hi ha un segment de l’atur que rep l’atenció dels programes d’ocupació que se centren en millorar l’ocupabilitat de la força de treball, per tal que les persones aturades disposin de les qualificacions i capacitats requerides per les empreses. La col·locació en l’ocupació sovint s’aconsegueix dotant a la mà d’obra d’habilitats molt simples que els fan aconseguir llocs de treball en els quals, al seu torn, són fàcilment substituïbles.</span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La urgència de reduir l’atur empeny les institucions a fomentar grans projectes d’inversió que es basen en treball precari, com són el turisme i la logística. També impulsa la força de treball a entrar en formes de treball no regularitzades, sense una estructura salarial o d’horaris. Sota el paraigües de l’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">emprenedoria </em>es fomenten formes d’autoocupació precària, com bona part de l’anomenada <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">economia col·laborativa</em>, que amenaça d’estendre’s des del transport, la distribució i la cultura fins a altres sectors.  Les institucions també bonifiquen contractes de treball que no compleixen els estàndards laborals, com els plans d’ocupació i els contractes de formació. Els contractes de pràctiques es troben estesos en àmbits tan diferents com la docència universitària i l’hostaleria. </span></div>
<h4 style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-style: inherit; line-height: 1.5; margin: 0px 0px 10px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Repensar les reivindicacions</span></span></h4>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’exèrcit de reserva és l’àmbit en què s’estructura el mercat de treball i es precaritzen els llocs de feina. La gestió neoliberal de l’atur absorbeix el treball sobrant i gestiona el reemplaçament de la mà d’obra, regenerant el mercat de treball d’acord amb els canvis organitzatius, tecnològics, sectorials i territorials de l’acumulació de capital. Si l’anàlisi tradicional del mercat de treball establia una dicotomia ocupació / atur, ara aquesta frontera s’està esborrant. L’atur connecta processos de creació, destrucció i modificació de llocs de treball en un capitalisme d’acumulació flexible i canviant. Per això és important per a les esquerres incidir-hi.</span></div>
<figure class="wp-block-image alignfull" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; max-width: 100%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="wp-image-3899" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-espanya-1024x587.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-espanya.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-espanya-300x172.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-espanya-768x440.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/atur-espanya-600x344.jpg 600w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 918.09px;" /></span><figcaption style="box-sizing: border-box; color: #919191; margin-bottom: 6px; margin-top: 0.5em; text-align: right;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Foto Dimi</span></figcaption></figure><div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els partits i sindicats tradicionals en els millors dels casos mantenen discursos basats en la plena ocupació mitjançant polítiques laborals i macroeconòmiques expansives, però en realitat s’han adherit a la flexibilització i desregulació laboral. Fora d’aquests espais polítics, cal un replantejament de la qüestió del treball que consideri de manera central l’absència de treball.</span></div>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una de les propostes que va adquirir rebre atenció amb la crisi del 2008 és la de l’<em style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ocupador d’última instància</em>. D’acord amb aquest model, el sector públic s’encarrega de donar feina a tothom que no en troba a l’economia privada, produint una sèrie de béns i serveis no rendibles però sí socialment necessaris. D’aquesta manera, el segment públic acaba impulsant la reactivació econòmica del mercat privat perquè impulsa la demanda interna. Aquesta proposta té una sèrie de virtuts i potencialitats, perquè es basa en la importància d’un segment no mercantil i basat en els valors d’ús que podria adquirir un protagonisme que deixés al sector privat en una posició subordinada. Però és molt possible que passi el contrari. Podria el sector públic acabar sent una mera activació del sector privat, que acapararia tots els beneficis i continuaria destruint llocs de feina perquè no s’hauria de preocupar de fomentar la demanda interna? I si el sector públic s’acabés limitant a proveir al privat de mà d’obra preparada i dòcil repetint els esquemes de la gestió neoliberal de l’atur?</span></div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="border-color: rgb(0, 166, 182); border-left-style: solid; border-right-style: hidden; border-top-style: hidden; border-width: 0px 0px 0px 3px; box-sizing: border-box; color: #152559; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 30px; font-style: italic; font-weight: 800; letter-spacing: -0.4px; line-height: 38px; margin: 1.5em 1em 1.5em 0px; outline: 0px; padding: 1.2em 90px 1.2em 25px; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="quotable-text" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El problema no és que el treball l’acaparin les màquines en detriment de la mà d’obra, la qüestió fonamental és que el capital acapara els beneficis<a class="quotable-link" href="http://twitter.com/intent/tweet?url=https://catarsimagazin.cat/recuperacio-sense-ocupacio-latur-que-ve/&text=El%20problema%20no%20%C3%A9s%20que%20el%20treball%20l%E2%80%99acaparin%20les%20m%C3%A0quines%20en%20detriment%20de%20la%20m%C3%A0%20d%E2%80%99obra,%20la%20q%C3%BCesti%C3%B3%20fonamental%20%C3%A9s%20que%20el%20capital%20acapara%20els%20beneficis&related=catarsimagazin&hashtags=" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: transparent; border: 0px !important; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #00a6b6; font-family: quotable-icons; font-feature-settings: 'liga' 1; font-size: 17px; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;" target="_blank" title="Tweet this!"> tweet</a></span></div>
</blockquote>
<div style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: Lora, sans-serif; font-size: 17px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Nick Srnicek i Alex Williams formulen un programa que respon al fet que, davant de les tensions de l’automatització del treball, “el projecte polític de l’esquerra del segle XXI ha de ser construir una economia en què la gent ja no depengui del treball remunerat per sobreviure”. La seva aposta combina la reducció de la jornada laboral sense disminució salarial i l’establiment de la renda bàsica dins d’un paradigma de la màxima automatització del treball. L’aplicació pràctica d’aquestes propostes, així com la de l’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ocupador d’última instància</em>, topa amb unes dificultats gegantines, que precisament reflecteixen el seu potencial transformador. Com es podran finançar les rendes universals i els ocupadors a última instància de les persones expulsades del treball? Com es pot aconseguir disposar de la força política per a obligar el capital a repartir les rendes? Les empreses que continuaran cercant ampliar la seva competitivitat reduint llocs de feina es podran permetre retribuir les hores no treballades de les jornades laborals reduïdes o drenar recursos cap a l’esfera pública? El problema no és que el treball l’acaparin les màquines en detriment de la mà d’obra, la qüestió fonamental és que el capital acapara els beneficis. Amb tot, plantejar-se el repartiment de la renda al marge del treball és un repte que respondrà a una realitat inevitable.</div>
<h6 style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-family: 'Open Sans', sans-serif !important; font-size: 0.933333rem; font-style: inherit; font-weight: 500; line-height: 24.6px; margin: 45px 0px 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Foto de portada: Spencer cooper</h6>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="elementor-element elementor-element-cbaaded elementor-widget elementor-widget-divider" data-element_type="divider.default" data-id="cbaaded" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #282828; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, 'Segoe UI', Roboto, Oxygen-Sans, Ubuntu, Cantarell, 'Helvetica Neue', sans-serif; font-size: 15px; letter-spacing: normal; line-height: 27.8571px; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: start; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s, border 0.3s, border-radius 0.3s, box-shadow 0.3s, -webkit-border-radius 0.3s, -webkit-box-shadow 0.3s; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-divider" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: 0; margin: 0px; outline: 0px; padding: 29px 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="elementor-divider-separator" style="border-top-color: rgb(234, 234, 234); border-top-style: solid; border-width: 1px 0px 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 918.09px;"></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="elementor-element elementor-element-1eb1670 elementor-hidden-phone elementor-align-center elementor-widget elementor-widget-bdt-scroll-button" data-element_type="bdt-scroll-button.default" data-id="1eb1670" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #282828; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, 'Segoe UI', Roboto, Oxygen-Sans, Ubuntu, Cantarell, 'Helvetica Neue', sans-serif; font-size: 15px; line-height: 27.8571px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; vertical-align: baseline; z-index: 0;">
<div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 35.4167px 0px 0px; transition: background 0.3s, border 0.3s, border-radius 0.3s, box-shadow 0.3s, -webkit-border-radius 0.3s, -webkit-box-shadow 0.3s; vertical-align: baseline;">
<div class="bdt-scroll-button-wrapper" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a bdt-scroll="" class="bdt-scroll-button bdt-button bdt-button-primary" href="https://catarsimagazin.cat/recuperacio-sense-ocupacio-latur-que-ve/#article" style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0); border-radius: 3px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #282828; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 30px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: 40px; margin: 0px; outline: 0px; overflow: visible; padding: 0px 30px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: middle;"><span class="bdt-scroll-button-content-wrapper" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="bdt-scroll-button-align-icon-right" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="fa fa-angle-down" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: FontAwesome; font-size: inherit; font-stretch: normal; line-height: 1; text-rendering: auto;"></span></span></span></a></div>
</div>
</div>

Malgrat el fort augment dels nivells de producció i beneficis de les empreses, no s’han creat prou llocs de treball com per al manteniment de nivells baixos d’atur. Quines són les dinàmiques que alimenten i expandeixen l’atur?

“-… Jo ja li he dit, alcalde, que si es posava a vendre, es desnaturalitzava, que deixava de ser aturat en termes intològics.” José Luis Cuerda, Tiempo después.

Podem afirmar que l’atur és un fenomen que únicament ha existit en el capitalisme i que forma part dels seus fonaments. Les empreses competeixen entre elles tot cercant maneres de produir més amb menys costos laborals per tal d’obtenir més beneficis i acaparar els mercats. Aquesta dinàmica ha fet que l’economia mundial hagi desenvolupat una capacitat de producció de mercaderies brutal amb requeriments de treball cada cop més petits. Però això, en la majoria dels casos, no ha servit per a viure millor i treballar menys i ha generat un excedent de força de treball. L’expulsió de mà d’obra fora dels circuits de producció és una de les màximes expressions de la despossessió dels propis mitjans de vida a la qual el capitalisme sotmet a la força de treball.

La participació de la població en el treball mercantil no és extensa. Les estadístiques de la OIT indiquen que, a banda dels 190 milions d’aturats i aturades, el 38% de la població mundial està fora de la força de treball. D’aquests, el 70% dels que estan en edat de treballar són dones. A més a més, el 42% de la població ocupada té un lloc de treball vulnerable.

Més capitalisme, menys treball

Quines dinàmiques creen aquest enorme excedent de força de treball? Principalment, els avenços tecnològics dirigits fonamentalment a estalviar llocs de treball tal com imposa l’imperatiu de la competència entre capitals. Les formes de produir han anat incorporant màquines i programes informàtics que automatitzen els processos productius amb el resultat d’una reducció de la quantitat d’hores de feina per cada unitat de mercaderia. Es desenvolupen màquines, robots i tot tipus de tecnologies que substitueixen activitats realitzades per les persones, redefinint processos i cadenes de producció per tal que les hores de treball viu siguin el més rendibles possibles. Amb certes excepcions, la tendència va cap a la desqualificació de les feines; convertint-se en accions simplificades que executen i enllacen un seguit de processos el més automàtics possibles. No tan sols el treball esdevé sobrer, sinó que els seus coneixements i habilitats, especialment els més globals, esdevenen superflus.

Els anomenats optimistes tecnològics confien en l’expansió d’activitats que compensen la pèrdua de llocs de treball. Però el problema és que gairebé totes les activitats són susceptibles de ser substituïdes per màquines i els sectors emergents contenen encara més tecnologia. Els avenços tecnològics actuals i futurs suposaran canvis rellevants en el món de la producció. El desenvolupament de la robòtica que incorpora càlculs espacials i versatilitat, entre d’altres prestacions, podrà automatitzar tot tipus de feines treball, fins i tot aquelles que no són rutinàries ni repetitives. El comerç, l’hostaleria, la distribució i la indústria ja n’estan notant l’impacte, que s’estendrà a activitats com la sanitat i l’educació. Els llocs de treball creatius i d’anàlisi també estan amenaçats per la tecnologia de les macrodades i el desenvolupament d’algoritmes d’aprenentatge automàtic i altres formes d’intel·ligència artificial.

Tot apunta que l’automatització del treball conduirà en el futur a una situació d’excedent brutal de llocs de feina. Martin Ford explica que “sens dubte el treball poc especialitzat continuarà veient-se afectat, però també molts llocs directius que han estat exclusivament per a titulats universitaris els quals estan a punt d’adonar-se que les seves feines es troben a la corda fluixa per l’automatització i els algoritmes predictius”.

Tot apunta que l’automatització del treball conduirà en el futur a una situació d’excedent brutal de llocs de feinatweet

La sobrecapacitat estructural i el continu desenvolupament de les tecnologies estalviadores de llocs de feina són alguns dels factors que expliquen un dels fenòmens més recents del capitalisme actual: la recuperació sense ocupació. Les darreres crisis s’han saldat amb una reactivació econòmica, assolint nivells de producció i beneficis sense precedents, però sense crear prou llocs de feina com per a mantenir baixos els nivells d’atur. Arran de la darrera crisi del 2008, les empreses han intensificat l’explotació del treball produint més amb menys plantilla i han incorporat tecnologies que accentuen aquest fenomen. Per tant, per analitzar la destrucció dels llocs de treball no ens hem de fixar només en les crisis sinó també en les recuperacions. Un exemple d’això és la relocalització d’indústries cap als seus països d’origen desindustrialitzats durant la globalització, on s’instal·len màquines molt potents però tan sols uns pocs llocs de feina.

El volum de persones desocupades depèn d’altres variables que modifiquen la incorporació o la retirada de la població activa. Amb la globalització, el capitalisme ha afegit quantitats ingents de mà d’obra al treball assalariat d’economies com la Xina, la Índia i del sud-est asiàtic, mentre que en alguns territoris desindustrialitzats es concentren alts índex d’atur. En l’evolució de la mà d’obra operen mecanismes sexistes i també racistes, com les fronteres, lleis i intervencions armades que limiten la incorporació als mercats de treball occidentals de les persones que migren o voldrien migrar. Són moltes les variables que influeixen en la incorporació de la població a l’activitat laboral, i en conseqüència, també a l’atur, i la seva magnitud depèn de la capacitat de les societats de mantenir econòmicament a les persones al marge de l’activitat laboral mitjançant prestacions públiques i el repartiment d’ingressos familiars. Per exemple, les dades de l’Eurostat indiquen que a la UE el 78,9% de la població en edat de treballar està en situació d’activitat, mentre que a Catalunya, on la taxa d’atur és més elevada, el percentatge és del 84%. Si Catalunya tingués la taxa d’activitat mitjana de la UE, 240.000 persones sortirien de la població activa i la taxa d’atur es reduiria a la meitat.

En l’evolució de la mà d’obra operen mecanismes sexistes i també racistes, com les fronteres, lleis i intervencions armades que limiten la incorporació als mercats de treball occidentals de les persones que migren o voldrien migrar tweet

Si l’atur és fruit del capitalisme, també cal considerar que és resultat d’una concepció patriarcal del treball i de l’activitat. El treball de cures, relegat a la família patriarcal i assignat a les dones, suposa una gran quantitat d’hores de treball que es realitzen al marge de l’ocupació i de l’atur. La incorporació de la dona en el treball mercantil ha suposat un increment de la força laboral. Aquest nou enllaça dues tensions: la contradicció entre l’excedent de treball i l’expansió d’activitats que empren mà d’obra precaritzada, i el conflicte entre la reproducció de la vida i l’acumulació de capital. Els llocs de treball a temps parcial i la retirada durant llargs períodes de la vida laboral que caracteritzen el treball mercantil de les dones exemplifiquen aquestes tensions. Com explica Maria Pazos Morán, “les absències femenines per raons de cures, i especialment per maternitat (…) poden convertir-se en definitives per abandonament propi o per acomiadament, sobretot en països amb més gran inestabilitat laboral, precarietat i atur, així com escassedat de serveis públics i manca d’implicació dels homes”.

El treball de cures, relegat a la família patriarcal i assignat a les dones, suposa una gran quantitat d’hores de treball que es realitzen al marge de l’ocupació i de l’atur
tweet

La gestió neoliberal de l’atur

De la mateixa manera que el treball assalariat ha experimentat un conjunt de transformacions i s’han generalitzat formes de treball precàries, l’atur al seu torn ha patit una sèrie de canvis. Simplificant molt, ens trobem amb un atur cada cop més segmentat. D’una banda, hi ha l’atur anomenat de difícil ocupació. El grup de persones en atur de llarga durada augmenta mentre que es redueix l’atur global. D’altra banda, hi ha un segment de l’atur que rep l’atenció dels programes d’ocupació que se centren en millorar l’ocupabilitat de la força de treball, per tal que les persones aturades disposin de les qualificacions i capacitats requerides per les empreses. La col·locació en l’ocupació sovint s’aconsegueix dotant a la mà d’obra d’habilitats molt simples que els fan aconseguir llocs de treball en els quals, al seu torn, són fàcilment substituïbles.

La urgència de reduir l’atur empeny les institucions a fomentar grans projectes d’inversió que es basen en treball precari, com són el turisme i la logística. També impulsa la força de treball a entrar en formes de treball no regularitzades, sense una estructura salarial o d’horaris. Sota el paraigües de l’emprenedoria es fomenten formes d’autoocupació precària, com bona part de l’anomenada economia col·laborativa, que amenaça d’estendre’s des del transport, la distribució i la cultura fins a altres sectors. Les institucions també bonifiquen contractes de treball que no compleixen els estàndards laborals, com els plans d’ocupació i els contractes de formació. Els contractes de pràctiques es troben estesos en àmbits tan diferents com la docència universitària i l’hostaleria.

Repensar les reivindicacions

L’exèrcit de reserva és l’àmbit en què s’estructura el mercat de treball i es precaritzen els llocs de feina. La gestió neoliberal de l’atur absorbeix el treball sobrant i gestiona el reemplaçament de la mà d’obra, regenerant el mercat de treball d’acord amb els canvis organitzatius, tecnològics, sectorials i territorials de l’acumulació de capital. Si l’anàlisi tradicional del mercat de treball establia una dicotomia ocupació / atur, ara aquesta frontera s’està esborrant. L’atur connecta processos de creació, destrucció i modificació de llocs de treball en un capitalisme d’acumulació flexible i canviant. Per això és important per a les esquerres incidir-hi.

Els partits i sindicats tradicionals en els millors dels casos mantenen discursos basats en la plena ocupació mitjançant polítiques laborals i macroeconòmiques expansives, però en realitat s’han adherit a la flexibilització i desregulació laboral. Fora d’aquests espais polítics, cal un replantejament de la qüestió del treball que consideri de manera central l’absència de treball.

Una de les propostes que va adquirir rebre atenció amb la crisi del 2008 és la de l’ocupador d’última instància. D’acord amb aquest model, el sector públic s’encarrega de donar feina a tothom que no en troba a l’economia privada, produint una sèrie de béns i serveis no rendibles però sí socialment necessaris. D’aquesta manera, el segment públic acaba impulsant la reactivació econòmica del mercat privat perquè impulsa la demanda interna. Aquesta proposta té una sèrie de virtuts i potencialitats, perquè es basa en la importància d’un segment no mercantil i basat en els valors d’ús que podria adquirir un protagonisme que deixés al sector privat en una posició subordinada. Però és molt possible que passi el contrari. Podria el sector públic acabar sent una mera activació del sector privat, que acapararia tots els beneficis i continuaria destruint llocs de feina perquè no s’hauria de preocupar de fomentar la demanda interna? I si el sector públic s’acabés limitant a proveir al privat de mà d’obra preparada i dòcil repetint els esquemes de la gestió neoliberal de l’atur?

El problema no és que el treball l’acaparin les màquines en detriment de la mà d’obra, la qüestió fonamental és que el capital acapara els beneficis tweet

Nick Srnicek i Alex Williams formulen un programa que respon al fet que, davant de les tensions de l’automatització del treball, “el projecte polític de l’esquerra del segle XXI ha de ser construir una economia en què la gent ja no depengui del treball remunerat per sobreviure”. La seva aposta combina la reducció de la jornada laboral sense disminució salarial i l’establiment de la renda bàsica dins d’un paradigma de la màxima automatització del treball. L’aplicació pràctica d’aquestes propostes, així com la de l’ocupador d’última instància, topa amb unes dificultats gegantines, que precisament reflecteixen el seu potencial transformador. Com es podran finançar les rendes universals i els ocupadors a última instància de les persones expulsades del treball? Com es pot aconseguir disposar de la força política per a obligar el capital a repartir les rendes? Les empreses que continuaran cercant ampliar la seva competitivitat reduint llocs de feina es podran permetre retribuir les hores no treballades de les jornades laborals reduïdes o drenar recursos cap a l’esfera pública? El problema no és que el treball l’acaparin les màquines en detriment de la mà d’obra, la qüestió fonamental és que el capital acapara els beneficis. Amb tot, plantejar-se el repartiment de la renda al marge del treball és un repte que respondrà a una realitat inevitable.

Foto de portada: Spencer cooper

<span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.992157); letter-spacing: -0.4px; line-height: 29.4px; text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El 1999 va iniciar-se la implantació de l’euro, primer com a moneda financera, amb el BCE com la seva institució fonamental. 20 anys de moneda única que han permès a Alemanya assolir l’hegemonia econòmica i en què han predominat les polítiques neoliberals.</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.992157); letter-spacing: -0.4px; line-height: 29.4px; text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.3; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 40px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Vint anys després de la implementació de l’euro, actualment la Unió Europea (UE) es troba en una situació de forta inestabilitat. Des de la crisi del 2007, i especialment des del 2010, a la UE, aquesta inestabilitat no és com les que s’havien produït anteriorment en la seva història. Ara, tot i que està basada en un mal funcionament de l’economia, la crisi econòmica s’ha convertit també en crisi política.</span></span></h2>
<h3 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #152559; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 5px 0px 13px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">De la CEE a Maastricht</span></span></h3>
<div class="has-drop-cap" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de els anys 50 als 70 del segle passat, la que aleshores s’anomenava Comunitat Econòmica Europea (CEE) va funcionar com una aliança creada en el moment àlgid de la guerra freda, amb el suport dels EUA, per a fer de contrapès a la URSS i els seus satèl·lits. Eren anys, d’altra banda, de fort creixement econòmic, d’augment de les rendes i de disminució de les desigualtats, que es van anomenar de diferents formes: l’”edat d’or”, els “trenta gloriosos”, l’època del “compromís keynesià/socialdemòcrata” entre empresaris i treballadors.</span></div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="background-color: white; border-color: rgb(0, 166, 182); border-left-style: solid; border-right-style: hidden; border-top-style: hidden; border-width: 0px 0px 0px 3px; box-sizing: border-box; color: #152559; font-style: italic; font-weight: 800; letter-spacing: -0.4px; line-height: 38px; margin: 1.5em 1em 1.5em 0px; outline: 0px; padding: 1.2em 90px 1.2em 25px; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="quotable-text" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de els anys 50 als 70, la que aleshores s’anomenava Comunitat Econòmica Europea va funcionar com una aliança creada en el moment àlgid de la guerra freda amb el suport dels EUA per a fer de contrapès a la URSS<a class="quotable-link" href="http://twitter.com/intent/tweet?url=https://catarsimagazin.cat/euro-neoliberalisme-hegemonia-alemanya/&text=Des%20de%20els%20anys%2050%20als%2070,%20la%20que%20aleshores%20s%E2%80%99anomenava%20Comunitat%20Econ%C3%B2mica%20Europea%20va%20funcionar%20com%20una%20alian%C3%A7a%20creada%20en%20el%20moment%20%C3%A0lgid%20de%20la%20guerra%20freda%20amb%20el%20suport%20dels%20EUA%20per%20a%20fer%20de%20contrap%C3%A8s%20a%20la%20URSS&related=catarsimagazin&hashtags=" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: transparent; border: 0px !important; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #00a6b6; font-feature-settings: 'liga' 1; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;" target="_blank" title="Tweet this!">tweet</a></span></span></div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després de les crisis dels 70 i principis dels 80, varen començar les ampliacions de la UE, va arribar l’Acta Única Europea (1986) i, de forma molt important, el Tractat de Maastricht (1992), en el mateix moment en què es produïa el col·lapse de la URSS i els seus satèl·lits i la reunificació alemanya. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Tractat de Maastricht és fonamental per a l’evolució del projecte de la UE: dóna suport al mercat únic europeu</span>; s’hi preveu la creació de la moneda única, l’euro; es reafirmen les “quatre llibertats de la UE” que ja figuraven en el Tractat de Roma (1957) —lliure circulació de béns, capitals, serveis i persones— però donant-los una interpretació explícita com a drets individuals i, per tant, obrint la porta a que s’utilitzessin en contra dels interessos i les polítiques col·lectives.</span></div>
<figure class="wp-block-image alignfull" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin: 0px; max-width: 100%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="banc-central-europeu" class="wp-image-2425" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/banc-central-europeu-1024x587.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/banc-central-europeu-1024x587.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/banc-central-europeu-300x172.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/banc-central-europeu-768x440.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/banc-central-europeu-600x344.jpg 600w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 918.09px;" /></span><figcaption style="box-sizing: border-box; color: #919191; margin-bottom: 6px; margin-top: 0.5em; text-align: right;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Banc Central Europeu</span></figcaption></figure><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La UE va anar creant una abundant i feixuga legislació —el que es coneix com l'”acquis communautaire”— amb diferents Tractats, Regulacions, Directives i Decisions</span>, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la funció última i essencial de la qual era la de promoure el neoliberalisme</span>. En aquest sentit, hi han jugat un paper fonamental la creació de l’euro i la Unió Econòmica i Monetària (UEM), el Pacte de Creixement i Estabilitat (i les seves modificacions posteriors) per a controlar i condicionar les polítiques fiscals dels estats, i el principi de “proporcionalitat” segons el qual qualsevol actuació de la UE s’ha d’estendre a tots els països que en formen part sempre que sigui necessària per a aconseguir els objectius previstos en els Tractats de la UE.</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La creixent importància de la ideologia neoliberal després de Maastricht va coincidir amb l’augment de l’hegemonia alemanya en les institucions de la UE, mentre anaven creixent les divergències entre els estats membres. L’hegemonia alemanya és particular ja que es basa sobretot en la seva força en les institucions comunitàries, especialment en la moneda única i en el Banc Central Europeu (BCE), mentre que han anat creixent diferents perifèries (la dels països del sud, la dels països de l’est, la particular situació de França i Itàlia) que sovint posen en qüestió l’hegemonia esmentada. I no cal oblidar que l’hegemonia militar no la té Alemanya sinó França i el Regne Unit.</span></div>
<h3 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #152559; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 5px 0px 13px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">De la crisi de Bretton Woods al Sistema Monetari Europeu (SME)</span></span></h3>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cal recordar que a finals dels anys 60 del segle passat, i més concretament entre 1971 i 1973 entra en crisi el sistema de Bretton Woods —que preveia tipus de canvi fixes entre les monedes i controls sobre els moviments de capitals i altres pagaments internacionals. Això va fer que els països europeus es plantegessin com havien de gestionar les relacions entre les seves monedes, els moviments de capitals i els pagaments internacionals. La UE (aleshores CEE) va encarregar diferents informes i el 1972-73 va posar en funcionament el que es va conèixer com a la “Serp en el Túnel” (posteriorment la “Serp fora del Túnel”) que pretenia gestionar conjuntament les fluctuacions dels tipus de canvi de les monedes en relació al dòlar i en relació a les altres monedes que formaven part de la serp, mitjançant les intervencions regulars dels bancs centrals dels diferents països.</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Davant de les dificultats d’aquest sistema, el 1979 es posà en funcionament el Sistema Monetari Europeu (SME) —amb el mecanisme europeu del tipus de canvi (METC)— per tal de poder coordinar adequadament l’evolució del tipus de canvi de les monedes. Un sistema que fixava uns tipus de canvi bilaterals amb uns marges de fluctuació i el funcionament adequat del qual es basava en el fet que les divergències entre les taxes d’inflació dels diferents països, especialment els més importants, fossin mínimes. I <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ràpidament va quedar clar que perquè el sistema funcionés hi havia d’haver un país que fos l’àncora del sistema, i aquest país havia de ser inevitablement Alemanya.</span></span></div>
<figure class="wp-block-image alignfull" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin: 0px; max-width: 100%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="20-anys-euro" class="wp-image-2428" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/hernan-pinera-1024x587.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/hernan-pinera-1024x587.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/hernan-pinera-300x172.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/hernan-pinera-768x440.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/hernan-pinera-600x344.jpg 600w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 918.09px;" /></span><figcaption style="box-sizing: border-box; color: #919191; margin-bottom: 6px; margin-top: 0.5em; text-align: right;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Foto Hernán Piñera</span></figcaption></figure><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tanmateix, perquè un sistema així pugui funcionar, el país que fa d’àncora —a més de tenir un PIB important, un excedent en la seva balança per compte corrent amb l’exterior, i una inflació baixa— ha de gestionar la seva política monetària (especialment els tipus d’interès) amb l’objectiu d’estabilitzar el tipus de canvi de la seva moneda, però també essent una referència clara i ferma per a l’estabilització del tipus de canvi de les altres monedes del SME. Però Alemanya no volia jugar aquest segon paper sinó que el seu objectiu era, només, gestionar el tipus de canvi del marc alemany per a aconseguir superàvits en la seva balança exterior per compte corrent. La conseqüència era l’inestabilitat dels tipus de canvi, amb països que havien de devaluar o revaluar les seves monedes. El resultat fou que<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a principis dels anys 90 el SME s’havia convertit en l’àrea del marc alemany i el funcionament del sistema depenia de les necessitats i interessos del banc central alemany (Bundesbank)</span>, el qual imposava una disciplina anti-inflacionista a la resta de països. El cop de gràcia al sistema es produeix el 1992 quan el Regne Unit (que havia adoptat el METC) abandona el sistema i devalua la lliura esterlina de forma important.</span></div>
<h3 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #152559; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 5px 0px 13px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Cap a l’euro i la UEM</span></span></h3>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Abans de la crisi del SME, Jacques Delors havia publicat ja el seu informe (1989) en què propugnava la creació de l’euro i de la UEM, amb el BCE amb un protagonisme essencial. Uns elements fonamentals en la configuració de la UEM foren: el control sobre la inflació que advocava el Bundesbank (que el BCE va agafar com a model); el poder creixent dels bancs centrals i la ferma i creixent presència i influència de les finances privades des dels anys 80. Com a conseqüència, la UEM va donar preeminència als factors monetaris en el disseny de l’estructura institucional de l’euro i, al mateix temps, va establir una dura disciplina fiscal als estats membres. Teòricament es pretenia la convergència de les taxes d’inflació dels diferents països, l’estabilització de les transaccions internacionals i els avenços en la unió monetària. Realment, la UEM va afavorir els interessos de les empreses exportadores alemanyes i els països que en formaven part varen passar a ser el mercat “nacional” de la indústria alemanya.</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La institució fonamental de la UEM és el BCE (forma part de l’Eurosistema, conjunt dels bancs centrals nacionals dels països membres que continuen essent responsables dels seus actius i passius) que no depèn de cap estat en particular, és l’únic que pot emetre euros, l’únic que podria canviar el tipus de canvi de l’euro, l’únic que pot fer política monetària, el que proporciona liquiditat als bancs de la zona, però és refractari, en principi, a adquirir deute primari de qualsevol estat i té l’obligació estatutària de mantenir la inflació de la zona euro per sota del 2%.</span></div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="background-color: white; border-color: rgb(0, 166, 182); border-left-style: solid; border-right-style: hidden; border-top-style: hidden; border-width: 0px 0px 0px 3px; box-sizing: border-box; color: #152559; font-style: italic; font-weight: 800; letter-spacing: -0.4px; line-height: 38px; margin: 1.5em 1em 1.5em 0px; outline: 0px; padding: 1.2em 90px 1.2em 25px; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="quotable-text" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’hegemonia alemanya, avui sens dubte incontestable, és un reflex de la complexitat de les relacions entre la UEM i els països de la UE</span><a class="quotable-link" href="http://twitter.com/intent/tweet?url=https://catarsimagazin.cat/euro-neoliberalisme-hegemonia-alemanya/&text=%20L%E2%80%99hegemonia%20alemanya,%20avui%20sens%20dubte%20incontestable,%20%C3%A9s%20un%20reflex%20de%20la%20complexitat%20de%20les%20relacions%20entre%20la%20UEM%20i%20els%20pa%C3%AFsos%20de%20la%20UE&related=catarsimagazin&hashtags=" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: transparent; border: 0px !important; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #00a6b6; font-feature-settings: 'liga' 1; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;" target="_blank" title="Tweet this!"> tweet</a></span></span></div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’any 1997 els països de la UEM varen signar el Pacte per a l’Estabilitat i el Creixement (PEC), que actualitzava el que es preveia en el Tractat de Maastricht per tal d’imposar la disciplina fiscal als estats membres, que ha patit diverses modificacions per a endurir la disciplina esmentada i que ha arribat fins a imposar-los que aquestes regles figurin en les respectives constitucions. Una disciplina reforçada amb l’article 125 del Tractat de Lisboa (2009) que estableix que la UE no assumirà cap responsabilitat en les obligacions i càrregues econòmiques o financeres de cap estat membre. Una disciplina que mai ha acabat de funcionar realment , molt especialment a partir de les actuacions que han hagut de dur a terme els estats membres i el mateix BCE després de la crisi de la zona euro.</span></div>
<div class="wp-block-image" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin: 0px 0px 1em; max-width: 100%; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<figure class="alignleft is-resized" style="box-sizing: border-box; display: table; float: left; margin: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="wp-image-2441" height="483" sizes="(max-width: 473px) 100vw, 473px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/euro-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/euro-1.jpg 800w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/euro-1-293x300.jpg 293w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/euro-1-768x785.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/euro-1-300x307.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/euro-1-600x614.jpg 600w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; margin-left: 0px; margin-right: 30px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="473" /></span><figcaption style="box-sizing: border-box; caption-side: bottom; color: #919191; display: table-caption; margin-bottom: 6px; margin-top: 0.5em; padding-left: 0px; padding-right: 30px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Foto Shankar S.</span></figcaption></figure></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">D’altra banda,<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> l’hegemonia alemanya, avui sens dubte incontestable, és un reflex de la complexitat de les relacions entre la UEM i els països de la UE.</span>Des dels seus inicis l’euro és el mitjà d’intercanvi entre els membres de la UEM però, al mateix temps, es volia que tingués un paper a l’àmbit internacional, que fos una moneda mundial i que, per tant, entrés en competència amb el dòlar i amb altres monedes que poguessin actuar com a reserves globals. Però, tenint en compte que l’euro no és la moneda de cap estat sinó que es va crear del “no-res” a partir de la unió monetària de diversos estats amb diferents nivells de poder econòmic i polític, per a poder actuar com a moneda mundial de reserva necessitava ser acceptada i tenir credibilitat des del començament, i d’aquí la necessitat que el BCE (i l’Eurosistema) poguessin demostrar des del principi la seva capacitat per a assegurar l’estabilitat de preus i la disciplina fiscal dels estats membres de la UEM.</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A més, l’euro es va crear en un moment de ràpid augment del paper de les finances privades a les economies capitalistes avançades. Aquest procés, que s’ha anomenat financiarització, que ha caracteritzat el desenvolupament del capitalisme en les darreres dècades, significa una relativa preeminència de les finances privades en relació a la resta de sectors de l’economia. En aquest sentit, l’estabilitat de preus/control sobre la inflació, la disciplina fiscal dels estats, un mercat intern homogeni per a demanar préstecs finançats per la liquiditat generada per un banc central poderós, la flexibilitat del mercat de treball per millorar la competitivitat són condicions que necessiten els prestadors/creditors i el capital financer (i en el darrer cas també el capital industrial) per a desenvolupar-se adequadament. Per això, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la introducció de l’euro i la UEM han estat molt útils pels interessos de les grans multinacionals i institucions financeres europees </span>en un context en què el paper de les finances privades és cada vegada més important.</span></div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="background-color: white; border-color: rgb(0, 166, 182); border-left-style: solid; border-right-style: hidden; border-top-style: hidden; border-width: 0px 0px 0px 3px; box-sizing: border-box; color: #152559; font-style: italic; font-weight: 800; letter-spacing: -0.4px; line-height: 38px; margin: 1.5em 1em 1.5em 0px; outline: 0px; padding: 1.2em 90px 1.2em 25px; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="quotable-text" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les institucions de l’euro i la UEM han donat lloc a l’hegemonia econòmica alemanya, afavorint la seva indústria exportadora i fent augmentar els superàvits de les seves balances exteriors, comercial i per compte corrent<a class="quotable-link" href="http://twitter.com/intent/tweet?url=https://catarsimagazin.cat/euro-neoliberalisme-hegemonia-alemanya/&text=Les%20institucions%20de%20l%E2%80%99euro%20i%20la%20UEM%20han%20donat%20lloc%20a%20l%E2%80%99hegemonia%20econ%C3%B2mica%20alemanya,%20afavorint%20la%20seva%20ind%C3%BAstria%20exportadora%20i%20fent%20augmentar%20els%20super%C3%A0vits%20de%20les%20seves%20balances%20exteriors,%20comercial%20i%20per%20compte%20corrent&related=catarsimagazin&hashtags=" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: transparent; border: 0px !important; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #00a6b6; font-feature-settings: 'liga' 1; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;" target="_blank" title="Tweet this!"> tweet</a></span></span></div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">França va tenir un paper principal en la creació de l’euro i de la UEM</span>. Els francesos pensaven que així s’acabaria la posició dominant que va tenir Alemanya en el SME i que, almenys en part, es compensaria el major poder econòmic alemany sobretot després de la reunificació. Pensaven que les institucions, bàsicament monetàries, que naixien amb l’euro i la UEM donarien lloc a una major convergència de les economies europees i que es promouria una major unitat política a Europa. Però la realitat ha estat totalment diferent: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les institucions de l’euro i la UEM han donat lloc a l’hegemonia econòmica alemanya</span>, tot afavorint a la seva indústria exportadora i fent augmentar els superàvits de les seves balances exteriors, comercial i per compte corrent. Tot això en el marc del desenvolupament i la preponderància de la ideologia i la política neoliberals a la UE.</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 34px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La creació de l’euro i del BCE, això com la política de disciplina fiscal, varen ser un pas decisiu en la transformació neoliberal de la UE, al contribuir de forma bàsica a la preeminència del capital per sobre —i en contra— del treball. La peculiaritat històrica més important de l’euro és que el seu paper fonamental està lligat formalment als mecanismes transnacionals de la UEM en el seu conjunt i no al de cap estat en particular.</span></div>
<h6 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-weight: 500; line-height: 24.6px; margin: 45px 0px 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Foto de portada: Carsten Frenzl.</span></h6>

El 1999 va iniciar-se la implantació de l’euro, primer com a moneda financera, amb el BCE com la seva institució fonamental. 20 anys de moneda única que han permès a Alemanya assolir l’hegemonia econòmica i en què han predominat les polítiques neoliberals.

Vint anys després de la implementació de l’euro, actualment la Unió Europea (UE) es troba en una situació de forta inestabilitat. Des de la crisi del 2007, i especialment des del 2010, a la UE, aquesta inestabilitat no és com les que s’havien produït anteriorment en la seva història. Ara, tot i que està basada en un mal funcionament de l’economia, la crisi econòmica s’ha convertit també en crisi política.

De la CEE a Maastricht

Des de els anys 50 als 70 del segle passat, la que aleshores s’anomenava Comunitat Econòmica Europea (CEE) va funcionar com una aliança creada en el moment àlgid de la guerra freda, amb el suport dels EUA, per a fer de contrapès a la URSS i els seus satèl·lits. Eren anys, d’altra banda, de fort creixement econòmic, d’augment de les rendes i de disminució de les desigualtats, que es van anomenar de diferents formes: l’”edat d’or”, els “trenta gloriosos”, l’època del “compromís keynesià/socialdemòcrata” entre empresaris i treballadors.

Des de els anys 50 als 70, la que aleshores s’anomenava Comunitat Econòmica Europea va funcionar com una aliança creada en el moment àlgid de la guerra freda amb el suport dels EUA per a fer de contrapès a la URSStweet

Després de les crisis dels 70 i principis dels 80, varen començar les ampliacions de la UE, va arribar l’Acta Única Europea (1986) i, de forma molt important, el Tractat de Maastricht (1992), en el mateix moment en què es produïa el col·lapse de la URSS i els seus satèl·lits i la reunificació alemanya. El Tractat de Maastricht és fonamental per a l’evolució del projecte de la UE: dóna suport al mercat únic europeu; s’hi preveu la creació de la moneda única, l’euro; es reafirmen les “quatre llibertats de la UE” que ja figuraven en el Tractat de Roma (1957) —lliure circulació de béns, capitals, serveis i persones— però donant-los una interpretació explícita com a drets individuals i, per tant, obrint la porta a que s’utilitzessin en contra dels interessos i les polítiques col·lectives.

banc-central-europeu — Banc Central Europeu

La UE va anar creant una abundant i feixuga legislació —el que es coneix com l'”acquis communautaire”— amb diferents Tractats, Regulacions, Directives i Decisions, la funció última i essencial de la qual era la de promoure el neoliberalisme. En aquest sentit, hi han jugat un paper fonamental la creació de l’euro i la Unió Econòmica i Monetària (UEM), el Pacte de Creixement i Estabilitat (i les seves modificacions posteriors) per a controlar i condicionar les polítiques fiscals dels estats, i el principi de “proporcionalitat” segons el qual qualsevol actuació de la UE s’ha d’estendre a tots els països que en formen part sempre que sigui necessària per a aconseguir els objectius previstos en els Tractats de la UE.

La creixent importància de la ideologia neoliberal després de Maastricht va coincidir amb l’augment de l’hegemonia alemanya en les institucions de la UE, mentre anaven creixent les divergències entre els estats membres. L’hegemonia alemanya és particular ja que es basa sobretot en la seva força en les institucions comunitàries, especialment en la moneda única i en el Banc Central Europeu (BCE), mentre que han anat creixent diferents perifèries (la dels països del sud, la dels països de l’est, la particular situació de França i Itàlia) que sovint posen en qüestió l’hegemonia esmentada. I no cal oblidar que l’hegemonia militar no la té Alemanya sinó França i el Regne Unit.

De la crisi de Bretton Woods al Sistema Monetari Europeu (SME)

Cal recordar que a finals dels anys 60 del segle passat, i més concretament entre 1971 i 1973 entra en crisi el sistema de Bretton Woods —que preveia tipus de canvi fixes entre les monedes i controls sobre els moviments de capitals i altres pagaments internacionals. Això va fer que els països europeus es plantegessin com havien de gestionar les relacions entre les seves monedes, els moviments de capitals i els pagaments internacionals. La UE (aleshores CEE) va encarregar diferents informes i el 1972-73 va posar en funcionament el que es va conèixer com a la “Serp en el Túnel” (posteriorment la “Serp fora del Túnel”) que pretenia gestionar conjuntament les fluctuacions dels tipus de canvi de les monedes en relació al dòlar i en relació a les altres monedes que formaven part de la serp, mitjançant les intervencions regulars dels bancs centrals dels diferents països.

Davant de les dificultats d’aquest sistema, el 1979 es posà en funcionament el Sistema Monetari Europeu (SME) —amb el mecanisme europeu del tipus de canvi (METC)— per tal de poder coordinar adequadament l’evolució del tipus de canvi de les monedes. Un sistema que fixava uns tipus de canvi bilaterals amb uns marges de fluctuació i el funcionament adequat del qual es basava en el fet que les divergències entre les taxes d’inflació dels diferents països, especialment els més importants, fossin mínimes. I ràpidament va quedar clar que perquè el sistema funcionés hi havia d’haver un país que fos l’àncora del sistema, i aquest país havia de ser inevitablement Alemanya.

Tanmateix, perquè un sistema així pugui funcionar, el país que fa d’àncora —a més de tenir un PIB important, un excedent en la seva balança per compte corrent amb l’exterior, i una inflació baixa— ha de gestionar la seva política monetària (especialment els tipus d’interès) amb l’objectiu d’estabilitzar el tipus de canvi de la seva moneda, però també essent una referència clara i ferma per a l’estabilització del tipus de canvi de les altres monedes del SME. Però Alemanya no volia jugar aquest segon paper sinó que el seu objectiu era, només, gestionar el tipus de canvi del marc alemany per a aconseguir superàvits en la seva balança exterior per compte corrent. La conseqüència era l’inestabilitat dels tipus de canvi, amb països que havien de devaluar o revaluar les seves monedes. El resultat fou quea principis dels anys 90 el SME s’havia convertit en l’àrea del marc alemany i el funcionament del sistema depenia de les necessitats i interessos del banc central alemany (Bundesbank), el qual imposava una disciplina anti-inflacionista a la resta de països. El cop de gràcia al sistema es produeix el 1992 quan el Regne Unit (que havia adoptat el METC) abandona el sistema i devalua la lliura esterlina de forma important.

Cap a l’euro i la UEM

Abans de la crisi del SME, Jacques Delors havia publicat ja el seu informe (1989) en què propugnava la creació de l’euro i de la UEM, amb el BCE amb un protagonisme essencial. Uns elements fonamentals en la configuració de la UEM foren: el control sobre la inflació que advocava el Bundesbank (que el BCE va agafar com a model); el poder creixent dels bancs centrals i la ferma i creixent presència i influència de les finances privades des dels anys 80. Com a conseqüència, la UEM va donar preeminència als factors monetaris en el disseny de l’estructura institucional de l’euro i, al mateix temps, va establir una dura disciplina fiscal als estats membres. Teòricament es pretenia la convergència de les taxes d’inflació dels diferents països, l’estabilització de les transaccions internacionals i els avenços en la unió monetària. Realment, la UEM va afavorir els interessos de les empreses exportadores alemanyes i els països que en formaven part varen passar a ser el mercat “nacional” de la indústria alemanya.

La institució fonamental de la UEM és el BCE (forma part de l’Eurosistema, conjunt dels bancs centrals nacionals dels països membres que continuen essent responsables dels seus actius i passius) que no depèn de cap estat en particular, és l’únic que pot emetre euros, l’únic que podria canviar el tipus de canvi de l’euro, l’únic que pot fer política monetària, el que proporciona liquiditat als bancs de la zona, però és refractari, en principi, a adquirir deute primari de qualsevol estat i té l’obligació estatutària de mantenir la inflació de la zona euro per sota del 2%.

L’hegemonia alemanya, avui sens dubte incontestable, és un reflex de la complexitat de les relacions entre la UEM i els països de la UE tweet

L’any 1997 els països de la UEM varen signar el Pacte per a l’Estabilitat i el Creixement (PEC), que actualitzava el que es preveia en el Tractat de Maastricht per tal d’imposar la disciplina fiscal als estats membres, que ha patit diverses modificacions per a endurir la disciplina esmentada i que ha arribat fins a imposar-los que aquestes regles figurin en les respectives constitucions. Una disciplina reforçada amb l’article 125 del Tractat de Lisboa (2009) que estableix que la UE no assumirà cap responsabilitat en les obligacions i càrregues econòmiques o financeres de cap estat membre. Una disciplina que mai ha acabat de funcionar realment , molt especialment a partir de les actuacions que han hagut de dur a terme els estats membres i el mateix BCE després de la crisi de la zona euro.

D’altra banda, l’hegemonia alemanya, avui sens dubte incontestable, és un reflex de la complexitat de les relacions entre la UEM i els països de la UE.Des dels seus inicis l’euro és el mitjà d’intercanvi entre els membres de la UEM però, al mateix temps, es volia que tingués un paper a l’àmbit internacional, que fos una moneda mundial i que, per tant, entrés en competència amb el dòlar i amb altres monedes que poguessin actuar com a reserves globals. Però, tenint en compte que l’euro no és la moneda de cap estat sinó que es va crear del “no-res” a partir de la unió monetària de diversos estats amb diferents nivells de poder econòmic i polític, per a poder actuar com a moneda mundial de reserva necessitava ser acceptada i tenir credibilitat des del començament, i d’aquí la necessitat que el BCE (i l’Eurosistema) poguessin demostrar des del principi la seva capacitat per a assegurar l’estabilitat de preus i la disciplina fiscal dels estats membres de la UEM.

A més, l’euro es va crear en un moment de ràpid augment del paper de les finances privades a les economies capitalistes avançades. Aquest procés, que s’ha anomenat financiarització, que ha caracteritzat el desenvolupament del capitalisme en les darreres dècades, significa una relativa preeminència de les finances privades en relació a la resta de sectors de l’economia. En aquest sentit, l’estabilitat de preus/control sobre la inflació, la disciplina fiscal dels estats, un mercat intern homogeni per a demanar préstecs finançats per la liquiditat generada per un banc central poderós, la flexibilitat del mercat de treball per millorar la competitivitat són condicions que necessiten els prestadors/creditors i el capital financer (i en el darrer cas també el capital industrial) per a desenvolupar-se adequadament. Per això, la introducció de l’euro i la UEM han estat molt útils pels interessos de les grans multinacionals i institucions financeres europees en un context en què el paper de les finances privades és cada vegada més important.

Les institucions de l’euro i la UEM han donat lloc a l’hegemonia econòmica alemanya, afavorint la seva indústria exportadora i fent augmentar els superàvits de les seves balances exteriors, comercial i per compte corrent tweet

França va tenir un paper principal en la creació de l’euro i de la UEM. Els francesos pensaven que així s’acabaria la posició dominant que va tenir Alemanya en el SME i que, almenys en part, es compensaria el major poder econòmic alemany sobretot després de la reunificació. Pensaven que les institucions, bàsicament monetàries, que naixien amb l’euro i la UEM donarien lloc a una major convergència de les economies europees i que es promouria una major unitat política a Europa. Però la realitat ha estat totalment diferent: les institucions de l’euro i la UEM han donat lloc a l’hegemonia econòmica alemanya, tot afavorint a la seva indústria exportadora i fent augmentar els superàvits de les seves balances exteriors, comercial i per compte corrent. Tot això en el marc del desenvolupament i la preponderància de la ideologia i la política neoliberals a la UE.

La creació de l’euro i del BCE, això com la política de disciplina fiscal, varen ser un pas decisiu en la transformació neoliberal de la UE, al contribuir de forma bàsica a la preeminència del capital per sobre —i en contra— del treball. La peculiaritat històrica més important de l’euro és que el seu paper fonamental està lligat formalment als mecanismes transnacionals de la UEM en el seu conjunt i no al de cap estat en particular.

Foto de portada: Carsten Frenzl.

<div class="elementor-element elementor-element-b30c97c elementor-hidden-phone elementor-widget elementor-widget-theme-post-excerpt" data-element_type="theme-post-excerpt.default" data-id="b30c97c" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #282828; line-height: 27.8571px; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-widget-container" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(22, 35, 88, 0.992157); font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 35.4167px 0px 0px; text-align: center; transition-duration: 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s; transition-property: background, border, border-radius, box-shadow, -webkit-border-radius, -webkit-box-shadow; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El conflicte que està succeïnt a Veneçuela és geopolític i els taulells de disputa principals són la diplomàcia i la guerra mediàtica, sense oblidar el congelament d’actius econòmics i la possible introducció de mercenaris. En el taulell mediàtic, les peces més utilitzades són les mentides i tergiversacions, que s’utilitzen constantment per emmascarar el cop contra Veneçuela.</span></div>
<div class="elementor-widget-container" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(22, 35, 88, 0.992157); font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 35.4167px 0px 0px; text-align: center; transition-duration: 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s; transition-property: background, border, border-radius, box-shadow, -webkit-border-radius, -webkit-box-shadow; vertical-align: baseline;">
<section class="elementor-element elementor-element-1aa156d elementor-section-content-middle elementor-hidden-phone elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default elementor-section elementor-inner-section" data-element_type="section" data-id="1aa156d" style="box-sizing: border-box; color: #282828; letter-spacing: normal; line-height: 27.8571px; margin-bottom: 0px; margin-top: -8px; padding: 0px 0px 45.9028px; position: relative; text-align: start;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-no" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1140px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-row" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 918.09px;">
<div class="elementor-element elementor-element-78cd30d elementor-column elementor-col-100 elementor-inner-column" data-element_type="column" data-id="78cd30d" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; min-height: 1px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.09px;">
<div class="elementor-column-wrap  elementor-element-populated" style="-webkit-box-align: center; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.09px;">
<div class="elementor-widget-wrap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.09px;">
<div class="elementor-element elementor-element-172948e elementor-align-left elementor-widget elementor-widget-post-info" data-element_type="post-info.default" data-id="172948e" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s, border 0.3s, border-radius 0.3s, box-shadow 0.3s, -webkit-border-radius 0.3s, -webkit-box-shadow 0.3s; vertical-align: baseline;">
<ul class="elementor-inline-items elementor-icon-list-items elementor-post-info" style="-webkit-box-pack: start; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; list-style: none; margin: 0px calc(-12.5px); outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-b7bbd65 elementor-inline-item" itemprop="commentCount" style="-webkit-box-align: start; -webkit-box-pack: start; align-items: flex-start; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-comments" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">SENSE COMENTARIS</span></span></li>
</ul>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</section><div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="theme-post-content.default" data-id="4aeefd21" id="noti" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; letter-spacing: normal; line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: start; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s, border 0.3s, border-radius 0.3s, box-shadow 0.3s, -webkit-border-radius 0.3s, -webkit-box-shadow 0.3s; vertical-align: baseline;">
<div data-bg="#dd3333" data-comments="0" data-commentsbg="#81d742" data-content-offset="540" data-fg="#ffffff" data-fgopacity="0.80" data-location="page" data-mute="" data-mutedfg="#ffffff" data-mutedopacity="0.95" data-placement-offset-touch="0" data-placement-offset="56" data-placement-touch="top" data-placement="top" data-touch="" data-transparent="1" data-width="5" id="wtr-content" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div id="quotablecontent" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.3; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 40px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El 23 de gener de 2019 Veneçuela entrà en una nova fase d’un cop que començà l’11 d’abril de 2002, s’intensificà el 2013 després de la mort del Comandant Chávez i recruà amb la violència opositora de les </span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">guarimbas</em><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> el 2014 i 2017.</span></span></h2>
<div class="has-drop-cap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La guerra híbrida que Veneçuela viu ha tingut en la desinformació i manipulació una de les seves principals armes de combat</span>. Llegim i sentim mentides que tot d’analistes que no han estat mai a Veneçuela repeteixen tantes vegades que es converteixen en realitat per a l’opinió pública.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Veneçuela té dos presidents: Res més lluny de la realitat. La Constitució veneçolana estableix, en el seu article 223, com a falta absoluta del President la seva mort, renúncia, destitució decretada pel Tribunal Suprem de Justícia, incapacitat física o mental decretada per una junta mèdica, l’abandonament del càrrec o la revocació popular del seu mandat.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Guaidó no té cap argument constitucional per a proclamar-se President</span>, atès que no hi ha falta absoluta del cap d’Estat, el qual va prestar jurament tal i com ho estableix la Constitució en el seu article 231: el 10 de gener i davant del Tribunal Suprem de Justícia. A més, segons aquesta mateixa Constitució, si hi hagués falta absoluta del President, seria la Vicepresidenta qui hauria d’assumir la presidència i convocar eleccions.</span></div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="border-color: rgb(0, 166, 182); border-left-style: solid; border-right-style: hidden; border-top-style: hidden; border-width: 0px 0px 0px 3px; box-sizing: border-box; color: #152559; font-style: italic; font-weight: 800; letter-spacing: -0.4px; line-height: 38px; margin: 1.5em 1em 1.5em 0px; outline: 0px; padding: 1.2em 90px 1.2em 25px; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="quotable-text" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Guaidó no té cap argument constitucional per a proclamar-se President</span><br style="box-sizing: border-box;" /><a class="quotable-link" href="http://twitter.com/intent/tweet?url=https://catarsimagazin.cat/10-mentides-venecuela/&text=Guaid%C3%B3%20no%20t%C3%A9%20cap%20argument%20constitucional%20per%20a%20proclamar-se%20President%EF%BB%BF&related=catarsimagazin&hashtags=" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: transparent; border: 0px !important; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #00a6b6; font-feature-settings: 'liga' 1; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;" target="_blank" title="Tweet this!">tweet</a></span></span></div>
<cite style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #c6c6c6; font-weight: 500; letter-spacing: -0.4px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br style="box-sizing: border-box;" /></span></cite></blockquote>
<h3 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #152559; font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 5px 0px 13px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Llista de 10 mentides sobre Veneçuela convertides en matrius d’opinió</span></span></h3>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">1. Guaidó té el suport de la comunitat internacional: Més enllà de la hipocresia d’anomenar <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">comunitat internacional</em> a Occident, el 10 de gener, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a la presa de possessió de Maduro hi havia representacions diplomàtiques de més de 80 països</span>, des de Rússia a la Xina, passant pel Vaticà, la Lliga Àrab i la Unió Africana. Aquests països continuen mantenint relacions diplomàtiques amb el govern que encapçala Nicolás Maduro. Guaidó té el reconeixement dels mateixos països que el 10 de gener desconeixien Maduro: els Estats Units i el Grup de Lima (exceptuant Mèxic). Només s’hi han afegit Geòrgia (per la seva disputa territorial amb Rússia), Austràlia i Israel.</span></div>
<figure class="wp-block-image alignfull" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; max-width: 100%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="wp-image-3061" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/venec%CC%A7uela-socialisme-1024x587.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/veneçuela-socialisme-1024x587.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/veneçuela-socialisme-300x172.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/veneçuela-socialisme-768x440.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/veneçuela-socialisme-600x344.jpg 600w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 918.09px;" /></span><figcaption style="box-sizing: border-box; color: #919191; margin-bottom: 6px; margin-top: 0.5em; text-align: right;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Foto Carlos Adampol Galindo</span></figcaption></figure><div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">2. Guaidó és diferent de l’oposició violenta: Guaidó és diputat per Voluntad Popular, partit polític que no va reconèixer les eleccions presidencials de 2013 i el líder del qual, Leopoldo López, és condemnat per ser autor intel·lectual de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la Salida</em>, que va impulsar les <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">guarimbas</em> de 2014, amb un saldo de 43 morts i centenars de persones ferides.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">3. L’Assemblea Nacional és l’únic òrgan legítim: Tampoc és cert. L’article 348 de la Constitució veneçolana autoritza el President, en Consell de Ministres, a convocar una Assemblea Constituent, i l’article 349 defineix que els poders constituïts (Assemblea Nacional) no podran, de cap manera, impedir les decisions de l’Assemblea Constituent. La decisió de convocar la Constituent fou un acte d’astúcia del chavisme per a esquivar el blocatge de l’Assemblea Nacional, fet que pot agradar o no, però que fou realitzat amb acord estricte a la Constitució.</span></div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="border-color: rgb(0, 166, 182); border-left-style: solid; border-right-style: hidden; border-top-style: hidden; border-width: 0px 0px 0px 3px; box-sizing: border-box; color: #152559; font-style: italic; font-weight: 800; letter-spacing: -0.4px; line-height: 38px; margin: 1.5em 1em 1.5em 0px; outline: 0px; padding: 1.2em 90px 1.2em 25px; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="quotable-text" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Guaidó té el reconeixement dels mateixos països que el 10 de gener desconeixien Maduro: els Estats Units i el Grup de Lima (exceptuant Mèxic). Només s’hi han afegit Geòrgia, Austràlia i Israel.<br style="box-sizing: border-box;" /><a class="quotable-link" href="http://twitter.com/intent/tweet?url=https://catarsimagazin.cat/10-mentides-venecuela/&text=Guaid%C3%B3%20t%C3%A9%20el%20reconeixement%20dels%20mateixos%20pa%C3%AFsos%20que%20el%2010%20de%20gener%20desconeixien%20Maduro:%20els%20Estats%20Units%20i%20el%20Grup%20de%20Lima%20(exceptuant%20M%C3%A8xic).%20Nom%C3%A9s%20s%E2%80%99hi%20han%20afegit%20Ge%C3%B2rgia,%20Austr%C3%A0lia%20i%20Israel.&related=catarsimagazin&hashtags=" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: transparent; border: 0px !important; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #00a6b6; font-feature-settings: 'liga' 1; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;" target="_blank" title="Tweet this!">tweet</a></span></span></div>
</blockquote>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">4. Maduro fou reelegit de manera fraudulenta, en unes eleccions sense oposició: Una altra mentida que es repeteix com un mantra.<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> Les eleccions del 20 de maig de 2018 foren convocades pel mateix Consell Nacional Electoral (CNE) i utilitzant el mateix sistema electoral amb què Guaidó aconseguí ser diputat</span>. Va haver-hi tres candidats de la oposició que obtingueren, en conjunt, el 33% dels vots, i van seguir-se les normes acordades a la taula de diàleg realitzada a la República Dominicana entre el govern veneçolà i l’oposició, amb l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero com a mediador, el qual, a més a més, posteriorment participà com a observador a l’elecció presidencial.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">5. A Veneçuela no hi ha democràcia: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Des de 1998 han tingut lloc cinc eleccions presidencials, quatre de parlamentàries, sis de regionals, quatre de municipals, quatre referèndums constitucionals i una consulta nacional</span>. Això fan 23 eleccions en 20 anys. Totes amb el mateix sistema electoral, considerat el més segur del món per l’expresident estatunidenc Jimmy Carter.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">6. A Veneçuela hi ha una crisi humanitària: Sense cap dubte,<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> a Veneçuela hi ha ara mateix una crisi econòmica, fruit d’una guerra econòmica que comença després de la mort de Chávez</span>, i que s’agreuja després de les sancions per part del Congrés dels Estats Units (desembre de 2014), l’ordre executiva de Barack Obama en què es declara Veneçuela un perill per a la seguretat nacional dels Estats Units (març de 2015), prorrogada i ampliada (agost de 2017) per Trump amb sancions que han impedit la compra d’aliments i medicaments.</span></div>
<figure class="wp-block-image alignfull" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; max-width: 100%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="wp-image-3062" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/venezuela-crisi-1024x587.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/venezuela-crisi-1024x587.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/venezuela-crisi-300x172.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/venezuela-crisi-768x440.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2019/02/venezuela-crisi-600x344.jpg 600w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 918.09px;" /></span><figcaption style="box-sizing: border-box; color: #919191; margin-bottom: 6px; margin-top: 0.5em; text-align: right;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Foto Eneas De Troya</span></figcaption></figure><div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">7. Aquesta crisi ha provocat una migració econòmica que s’ha pretès disfressar d’exili polític, cosa que els fets desmenteixen (<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">entre gener i agost de 2018, la Comissió Mexicana d’Ajuda al Refugiat rebé 3.500 sol·licituds d’asil de veneçolans, davant d’un total de 6.523 sol·licituds de refugi de ciutadans hondurenys</span>, gairebé el doble).</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">8. A Veneçuela es violen els Drets Humans: Analitzem les xifres de <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">guarimbas</em> de 2017: 131 persones mortes</span>, 13 de les quals per trets de les forces de seguretat (fets pels quals hi ha 40 membres detinguts i processats); nou efectius de les diferents policies i Guardia Nacional Bolivariana assassinats; cinc persones cremades vives o linxades per l’oposició. La resta de morts, en gran majoria, ho foren mentre manipulaven explosius o provaven de saltar barricades de l’oposició.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">9. A Veneçuela no hi ha llibertat d’expressió: Només cal veure les imatges de Guaidó parlant davant de desenes de micròfons enmig de la via pública, o donant entrevistes a mitjans internacionals dia sí, dia també, per tal de saber que això no és cert. A Veneçuela, a més, a diferència de Mèxic, no assassinen o fan desaparèixer periodistes per fer la seva feina.</span></div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="border-color: rgb(0, 166, 182); border-left-style: solid; border-right-style: hidden; border-top-style: hidden; border-width: 0px 0px 0px 3px; box-sizing: border-box; color: #152559; font-style: italic; font-weight: 800; letter-spacing: -0.4px; line-height: 38px; margin: 1.5em 1em 1.5em 0px; outline: 0px; padding: 1.2em 90px 1.2em 25px; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="quotable-text" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El que s’amaga darrere d’aquesta preocupació no s’anomena democràcia, s’anomena petroli</span>, s’anomena or, s’anomena coltan<a class="quotable-link" href="http://twitter.com/intent/tweet?url=https://catarsimagazin.cat/10-mentides-venecuela/&text=El%20que%20s%E2%80%99amaga%20darrere%20d%E2%80%99aquesta%20preocupaci%C3%B3%20no%20s%E2%80%99anomena%20democr%C3%A0cia,%20s%E2%80%99anomena%20petroli,%20s%E2%80%99anomena%20or,%20s%E2%80%99anomena%20coltan&related=catarsimagazin&hashtags=" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; background-color: transparent; border: 0px !important; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #00a6b6; font-feature-settings: 'liga' 1; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;" target="_blank" title="Tweet this!"> tweet</a></span></span></div>
</blockquote>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">10. La comunitat internacional està preocupada per l’estat de la democràcia a Veneçuela: A la «comunitat internacional», representada pels Estats Units i el Grup de Lima, no li preocupen els presos torturats a Guantánamo; no li preocupen els líders socials i defensors dels Drets Humans que diàriament són assassinats a Colòmbia; no li preocupen les caravanes de migrants que fugen de la doctrina del shock neoliberal a Honduras; no li preocupen les relacions dels fills de Bolsonaro amb les milícies paramilitars que assassinaren Marielle Franco.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No, ningú no jutja les greus violacions de Drets Humans en aquests països del Grup de Lima i el seu aliat, els Estats Units. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El que s’amaga darrere d’aquesta preocupació no s’anomena democràcia, s’anomena petroli</span>, s’anomena or, s’anomena coltan.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A més a més, ja no es preocupen per amagar-ho, amb l’exdirector de la CIA, Mike Pompeo, parlant per videoconferència al Grup de Lima, o nomenant enviat especial per a Veneçuela Elliott Abrams, veterà de l’administració Reagan, impulsor d’esquadrons de la mort a El Salvador o de la Contra a Nicaragua.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El conflicte, per tant, és geopolític i es disputa en dos escenaris, el de la diplomàcia i el mediàtic</span>, en una guerra híbrida que ens bombardeja amb tanta informació que ens deixa ferits de desinformació.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A aquests dos escenaris s’afegeixen dues variables per a completar l’equació: el congelament d’actius econòmics i la possible introducció de mercenaris en territori veneçolà, equació més similar als conflictes bèl·lics de l’Orient Mitjà que no a la nova generació de cops suaus a Amèrica Llatina, que utilitzen la via parlamentària o judicial, com han escrit col·legues com Marco Teruggi, que informen i fan anàlisis des del terreny, des dels carrers veneçolans.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per a resoldre aquesta equació,<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> a més de la unitat civico-militar que intenten esquerdar a Veneçuela, la proposta de mediació dels governs de Mèxic i d’Uruguai, secundada pel papa Francesc, i esperem que per les Nacions Unides, es revela com l’única via possible perquè aquest escenari no desemboqui en més violència i sofriment</span> per al poble veneçolà.</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La pau de Veneçuela, i de tot Amèrica Llatina, en depèn.</span></div>
<h6 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-style: inherit; font-weight: 500; line-height: 24.6px; margin: 45px 0px 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Foto portada: Eneas De Troya</span></h6>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="elementor-widget-container" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(22, 35, 88, 0.992157); font-family: 'Work Sans', sans-serif; font-size: 21px; font-style: inherit; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 35.4167px 0px 0px; text-align: center; transition-duration: 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s; transition-property: background, border, border-radius, box-shadow, -webkit-border-radius, -webkit-box-shadow; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
</div>
<div class="elementor-element elementor-element-1eb1670 elementor-hidden-phone elementor-align-center elementor-widget elementor-widget-bdt-scroll-button" data-element_type="bdt-scroll-button.default" data-id="1eb1670" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #282828; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, 'Segoe UI', Roboto, Oxygen-Sans, Ubuntu, Cantarell, 'Helvetica Neue', sans-serif; font-size: 15px; line-height: 27.8571px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; vertical-align: baseline; z-index: 0;">
<div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 35.4167px 0px 0px; transition: background 0.3s, border 0.3s, border-radius 0.3s, box-shadow 0.3s, -webkit-border-radius 0.3s, -webkit-box-shadow 0.3s; vertical-align: baseline;">
<div class="bdt-scroll-button-wrapper" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a bdt-scroll="" class="bdt-scroll-button bdt-button bdt-button-primary" href="https://catarsimagazin.cat/10-mentides-venecuela/#article" style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0); border-radius: 3px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #282828; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 30px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: 40px; margin: 0px; outline: 0px; overflow: visible; padding: 0px 30px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: middle;"><span class="bdt-scroll-button-content-wrapper" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="bdt-scroll-button-align-icon-right" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="fa fa-angle-down" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: FontAwesome; font-size: inherit; font-stretch: normal; line-height: 1; text-rendering: auto;"></span></span></span></a></div>
</div>
</div>

El conflicte que està succeïnt a Veneçuela és geopolític i els taulells de disputa principals són la diplomàcia i la guerra mediàtica, sense oblidar el congelament d’actius econòmics i la possible introducció de mercenaris. En el taulell mediàtic, les peces més utilitzades són les mentides i tergiversacions, que s’utilitzen constantment per emmascarar el cop contra Veneçuela.

SENSE COMENTARIS

El 23 de gener de 2019 Veneçuela entrà en una nova fase d’un cop que començà l’11 d’abril de 2002, s’intensificà el 2013 després de la mort del Comandant Chávez i recruà amb la violència opositora de les guarimbas el 2014 i 2017.

La guerra híbrida que Veneçuela viu ha tingut en la desinformació i manipulació una de les seves principals armes de combat. Llegim i sentim mentides que tot d’analistes que no han estat mai a Veneçuela repeteixen tantes vegades que es converteixen en realitat per a l’opinió pública.

Veneçuela té dos presidents: Res més lluny de la realitat. La Constitució veneçolana estableix, en el seu article 223, com a falta absoluta del President la seva mort, renúncia, destitució decretada pel Tribunal Suprem de Justícia, incapacitat física o mental decretada per una junta mèdica, l’abandonament del càrrec o la revocació popular del seu mandat.

Guaidó no té cap argument constitucional per a proclamar-se President, atès que no hi ha falta absoluta del cap d’Estat, el qual va prestar jurament tal i com ho estableix la Constitució en el seu article 231: el 10 de gener i davant del Tribunal Suprem de Justícia. A més, segons aquesta mateixa Constitució, si hi hagués falta absoluta del President, seria la Vicepresidenta qui hauria d’assumir la presidència i convocar eleccions.

Guaidó no té cap argument constitucional per a proclamar-se President
tweet

Llista de 10 mentides sobre Veneçuela convertides en matrius d’opinió

1. Guaidó té el suport de la comunitat internacional: Més enllà de la hipocresia d’anomenar comunitat internacional a Occident, el 10 de gener, a la presa de possessió de Maduro hi havia representacions diplomàtiques de més de 80 països, des de Rússia a la Xina, passant pel Vaticà, la Lliga Àrab i la Unió Africana. Aquests països continuen mantenint relacions diplomàtiques amb el govern que encapçala Nicolás Maduro. Guaidó té el reconeixement dels mateixos països que el 10 de gener desconeixien Maduro: els Estats Units i el Grup de Lima (exceptuant Mèxic). Només s’hi han afegit Geòrgia (per la seva disputa territorial amb Rússia), Austràlia i Israel.

2. Guaidó és diferent de l’oposició violenta: Guaidó és diputat per Voluntad Popular, partit polític que no va reconèixer les eleccions presidencials de 2013 i el líder del qual, Leopoldo López, és condemnat per ser autor intel·lectual de la Salida, que va impulsar les guarimbas de 2014, amb un saldo de 43 morts i centenars de persones ferides.

3. L’Assemblea Nacional és l’únic òrgan legítim: Tampoc és cert. L’article 348 de la Constitució veneçolana autoritza el President, en Consell de Ministres, a convocar una Assemblea Constituent, i l’article 349 defineix que els poders constituïts (Assemblea Nacional) no podran, de cap manera, impedir les decisions de l’Assemblea Constituent. La decisió de convocar la Constituent fou un acte d’astúcia del chavisme per a esquivar el blocatge de l’Assemblea Nacional, fet que pot agradar o no, però que fou realitzat amb acord estricte a la Constitució.

Guaidó té el reconeixement dels mateixos països que el 10 de gener desconeixien Maduro: els Estats Units i el Grup de Lima (exceptuant Mèxic). Només s’hi han afegit Geòrgia, Austràlia i Israel.
tweet

4. Maduro fou reelegit de manera fraudulenta, en unes eleccions sense oposició: Una altra mentida que es repeteix com un mantra. Les eleccions del 20 de maig de 2018 foren convocades pel mateix Consell Nacional Electoral (CNE) i utilitzant el mateix sistema electoral amb què Guaidó aconseguí ser diputat. Va haver-hi tres candidats de la oposició que obtingueren, en conjunt, el 33% dels vots, i van seguir-se les normes acordades a la taula de diàleg realitzada a la República Dominicana entre el govern veneçolà i l’oposició, amb l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero com a mediador, el qual, a més a més, posteriorment participà com a observador a l’elecció presidencial.

5. A Veneçuela no hi ha democràcia: Des de 1998 han tingut lloc cinc eleccions presidencials, quatre de parlamentàries, sis de regionals, quatre de municipals, quatre referèndums constitucionals i una consulta nacional. Això fan 23 eleccions en 20 anys. Totes amb el mateix sistema electoral, considerat el més segur del món per l’expresident estatunidenc Jimmy Carter.

6. A Veneçuela hi ha una crisi humanitària: Sense cap dubte, a Veneçuela hi ha ara mateix una crisi econòmica, fruit d’una guerra econòmica que comença després de la mort de Chávez, i que s’agreuja després de les sancions per part del Congrés dels Estats Units (desembre de 2014), l’ordre executiva de Barack Obama en què es declara Veneçuela un perill per a la seguretat nacional dels Estats Units (març de 2015), prorrogada i ampliada (agost de 2017) per Trump amb sancions que han impedit la compra d’aliments i medicaments.

7. Aquesta crisi ha provocat una migració econòmica que s’ha pretès disfressar d’exili polític, cosa que els fets desmenteixen (entre gener i agost de 2018, la Comissió Mexicana d’Ajuda al Refugiat rebé 3.500 sol·licituds d’asil de veneçolans, davant d’un total de 6.523 sol·licituds de refugi de ciutadans hondurenys, gairebé el doble).

8. A Veneçuela es violen els Drets Humans: Analitzem les xifres de les guarimbas de 2017: 131 persones mortes, 13 de les quals per trets de les forces de seguretat (fets pels quals hi ha 40 membres detinguts i processats); nou efectius de les diferents policies i Guardia Nacional Bolivariana assassinats; cinc persones cremades vives o linxades per l’oposició. La resta de morts, en gran majoria, ho foren mentre manipulaven explosius o provaven de saltar barricades de l’oposició.

9. A Veneçuela no hi ha llibertat d’expressió: Només cal veure les imatges de Guaidó parlant davant de desenes de micròfons enmig de la via pública, o donant entrevistes a mitjans internacionals dia sí, dia també, per tal de saber que això no és cert. A Veneçuela, a més, a diferència de Mèxic, no assassinen o fan desaparèixer periodistes per fer la seva feina.

El que s’amaga darrere d’aquesta preocupació no s’anomena democràcia, s’anomena petroli, s’anomena or, s’anomena coltan tweet

10. La comunitat internacional està preocupada per l’estat de la democràcia a Veneçuela: A la «comunitat internacional», representada pels Estats Units i el Grup de Lima, no li preocupen els presos torturats a Guantánamo; no li preocupen els líders socials i defensors dels Drets Humans que diàriament són assassinats a Colòmbia; no li preocupen les caravanes de migrants que fugen de la doctrina del shock neoliberal a Honduras; no li preocupen les relacions dels fills de Bolsonaro amb les milícies paramilitars que assassinaren Marielle Franco.

No, ningú no jutja les greus violacions de Drets Humans en aquests països del Grup de Lima i el seu aliat, els Estats Units. El que s’amaga darrere d’aquesta preocupació no s’anomena democràcia, s’anomena petroli, s’anomena or, s’anomena coltan.

A més a més, ja no es preocupen per amagar-ho, amb l’exdirector de la CIA, Mike Pompeo, parlant per videoconferència al Grup de Lima, o nomenant enviat especial per a Veneçuela Elliott Abrams, veterà de l’administració Reagan, impulsor d’esquadrons de la mort a El Salvador o de la Contra a Nicaragua.

El conflicte, per tant, és geopolític i es disputa en dos escenaris, el de la diplomàcia i el mediàtic, en una guerra híbrida que ens bombardeja amb tanta informació que ens deixa ferits de desinformació.

A aquests dos escenaris s’afegeixen dues variables per a completar l’equació: el congelament d’actius econòmics i la possible introducció de mercenaris en territori veneçolà, equació més similar als conflictes bèl·lics de l’Orient Mitjà que no a la nova generació de cops suaus a Amèrica Llatina, que utilitzen la via parlamentària o judicial, com han escrit col·legues com Marco Teruggi, que informen i fan anàlisis des del terreny, des dels carrers veneçolans.

Per a resoldre aquesta equació, a més de la unitat civico-militar que intenten esquerdar a Veneçuela, la proposta de mediació dels governs de Mèxic i d’Uruguai, secundada pel papa Francesc, i esperem que per les Nacions Unides, es revela com l’única via possible perquè aquest escenari no desemboqui en més violència i sofriment per al poble veneçolà.

La pau de Veneçuela, i de tot Amèrica Llatina, en depèn.