Home Archive for d’abril 2020

undefined

La revolta de Pasqua. James Connolly i l’heura gaèlica del republicanisme

0 Somnis Rebels 9:23 a. m. Comments

HistòriaIrlandaLa revolta de Pasqua. James Connolly i l’heura gaèlica del republicanisme >Somnis Rebels 9:23 a. m. 0 Comments La revolta de Pasqua. James Connolly i l’heura gaèlica del republicanisme La proclamació de la República

undefined

ANGOIXA, ANSIETAT, INCERTESA O POR, ELS EFECTES PSICOLÒGICS DEL CONFINAMENT

0 Somnis Rebels 9:21 a. m. Comments

SanitatANGOIXA, ANSIETAT, INCERTESA O POR, ELS EFECTES PSICOLÒGICS DEL CONFINAMENT >Somnis Rebels 9:21 a. m. 0 Comments Les expertes adverteixen que la situació d'aïllament forçat actual tindrà greus conseqüències psicològiques que podran generar un

undefined

Josep M. Busqueta: «Cal plantejar obertament la idea de la planificació»

0 Somnis Rebels 8:26 a. m. Comments

CapitalismeJosep M. Busqueta: «Cal plantejar obertament la idea de la planificació» >Somnis Rebels 8:26 a. m. 0 Comments Reproduïm la xerrada que Josep Manel Busqueta va realitzar el 26 de març de 2020 sobre

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

d’abril 2020

<h1 class="elementor-heading-title elementor-size-default" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #7f3c89; line-height: 1.1em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">La revolta de Pasqua. James Connolly i l’heura gaèlica del republicanisme</span></h1>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div>
<div class="has-drop-cap" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
 La proclamació de la República Catalana, així com de la República Espanyola, coincideix en aquest mes d’abril amb l’aniversari de la proclama de la primera República revolucionària de tot Europa en el segle XX. Es tracta, ni més ni menys, que de la República irlandesa fruit de la Revolta de Pasqua de 1916.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Aquest esdeveniment sovint obviat, si no directament menystingut, ha anat parell a una marginació exhaustiva en el<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">revival</em> intel·lectual republicà de les darreres dècades. Alguns d’aquests autors historiadors i filòsofs cèlebres, com Philip Pettit, Quentin Skinner o J. G. A. Pocock, han arraconat completament la tradició republicana irlandesa a causa d’un biaix declaradament partidista per la dreta republicana de la guerra civil anglesa del s. XVII, val a dir ben lluny també dels <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">levellers</em> o dels <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">diggers</em>, o per la dreta republicana estatunidenca.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
En el cas de Pettit en la seva obra «Republicanismo: una teoria sobre la libertad y el gobierno» al cap de 392 pàgines no s’hi troba cap menció a la tradició republicana d’Irlanda. En canvi abunden les clàssiques afirmacions del republicanisme elitista demofòbic contra «l’arbitrarietat del poble»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn1" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[i]</a>. També hi trobem una crítica sistemàtica a l’autodeterminació, tan pròpia del republicanisme plebeu, per considerar-la perillosament populista<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn2" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[ii]</a>.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Més sorprenent és que en un dels millors llibres que s’ha escrit sobre la teoría i la praxi del republicanisme revolucionari, «El eclipse de la fraternidad» (Akal, 2019) d’Antoni Domènech, sols s’esmenti l’existència del republicanisme irlandès en una nota a peu de pàgina<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn3" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[iii]</a>.</div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="background-color: white; border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.0470588); border-left-style: solid; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 1.1em; font-style: italic; line-height: 32px; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 17.6px; font-style: inherit; font-weight: inherit; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Quina era aquesta influència que va amarar Catalunya i alguns dels seus més destacats líders republicans?</div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Malgrat tot, les coses han anat una mica diferent en l’àmbit polític en el qual l’atenció ha augmentat arran del ressorgiment fulgurant del Sinn Féin. També hi ajuda que a <a href="https://www.elperiodico.com/es/opinion/20180309/del-republicanismo-al-independentismo-jordi-cuixart-marcel-mauri-6679649" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">Catalunya</a>, <a href="https://www.eldiario.es/navarra/ultima_hora/Otegi-soberanistas-republicanos-progresistas-decisiva_0_871063072.html" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">Euskal Herria</a>, <a href="https://www.eldiario.es/politica/BNG-republicanos-tertulias-consecuencia-Congreso_0_269123583.html" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">Galicia</a> i a <a href="https://twitter.com/teresarodr_/status/1240334924038766593" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">Andalusia</a>, el republicanisme sigui una aspiració tangible, viva, amb la que s’hi identifica prou gent perquè puguem parlar-ne en termes de moviment popular.</div>
<figure class="wp-block-image size-large" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin: 0px;"><img alt="" class="wp-image-13032 lazyloaded" data-lazy-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-lazy-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1.jpg" data-lazy-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons_portada-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /><figcaption style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; margin-top: 0.5em;">Foto: Wikimedia Commons</figcaption></figure><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Tot plegat ajuda a estar amatents a altres experiències de canvi polític, i social, i del seu sentit. Una prova respecte al cas irlandès resta en la web del Crític en la qual <a href="https://www.elcritic.cat/opinio/pablo-sanchez/no-fer-lirlandes-14178" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">Pablo Sánchez</a> i <a href="https://www.elcritic.cat/opinio/fer-lirlandes-o-aprofitar-el-moment-per-convocar-eleccions-13106" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">Joan Esculies</a> van discutir després de l’u d’Octubre «que era fer l’irlandès?». A hores d’ara farien bé de preguntar-ho a Mary Lou McDonald i a Michelle O’Neill, les líders del Sinn Féin en el conjunt d’Irlanda.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
En qualsevol cas, no és la primera vegada que s’albira què hi passa a Irlanda. De fet, com explica Josep Fontana després de la revolta de Pasqua «el Sinn Féin irlandès nacionalista, en aquells anys vint [es trobava] tan popularitzat a Catalunya»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn4" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[iv]</a> i «sota la influència del nacionalisme irlandès, que en la lluita política i armada contra la Gran Bretanya aconseguiria la independència»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn5" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[v]</a> s’hi trobava Francesc Macià. Però quina era aquesta influència que va amarar Catalunya i alguns dels seus més destacats líders republicans?</div>
<h4 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 1.2rem; line-height: 1.5; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 18px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Acte I: la guerra de moviments de Pasqua</span></h4>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
En esclatar la Primera Guerra Mundial a la Gran Bretanya sols els republicans irlandesos i escocesos s’oposaren activament a la guerra. El líder obrer, i sindicalista, dels primers, James Connolly, entenia que l’única manera d’aturar aquesta guerra era amb «un gran alçament continental de la classe obrera»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn6" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[vi]</a>.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
I mentre la socialdemocràcia alemanya votava els pressupostos per anar a la guerra i el socialisme francès s’amarava de xovinisme bèl·lic, després de l’assassinat de Jean Jaurès, fins al punt d’entrar en un govern militarista d’unitat nacional en nom de la Unión Sacrée, els laboristes anglesos acusaven de «xovinista» a James Connolly. Ja que aquest plantejava una alternativa consistent en oposar-se als «imperis [que haurien de ser] desarticulats per mitjà de la lluita nacional dels pobles sotmesos»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn7" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[vii]</a>.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Així, doncs, plantejava una tàctica insurreccional, com ocorreria a Rússia i a molts llocs d’Europa en acabar la guerra, per dur a terme una guerra revolucionària contra les monarquies amb tal de:</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
«prendre la torxa d’una conflagració europea que no s’apagaria fins que el darrer tron i les darreres cadenes capitalistes fossin reduïdes a cendres en la pira funerària del darrer senyor de la guerra.»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn8" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[viii]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Connolly, un realpolitiker d’esquerres consumat, sabia que per a vertebrar una opció com aquesta a Irlanda calia buscar aliances amb altres forces socials i polítiques. Per aquest motiu va entendre’s amb el sector més esquerrà de la burgesia nacionalista per a fer un front comú.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Amb aquest esperit s’associaria a Padraic Pearse i la seva Irish Republican Brotherhood per a organitzar un cos de milícies, l’Irish Volunteers, que no sols servís com a eventual força defensiva sinó sobretot com a alternativa al servei militar obligatori i als allistaments forçosos de l’exèrcit britànic.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
El 1915 davant dels rumors d’una lleva de reclutament es comencen a precipitar els esdeveniments. El Consell Sindical de Dublín, representatiu de gran part dels sindicats de la ciutat, anima als objectors del servei militar a allistar-se a les milícies del Citizen Army, la milícia obrera organitzada per Connolly, o als Irish Volunteers. Com a resposta a les pressions dels empresaris per obligar als treballadors a allistar-se a l’exèrcit britànic.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Les sospites de l’Estat britànic són cada cop majors i en el diumenge de rams de 1916 el lloctinent militar anglès per a Irlanda ordena la detenció d’un centenar de líders republicans i sindicalistes.</div>
<figure class="wp-block-image size-large" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin: 0px;"><img alt="" class="wp-image-13033 lazyloaded" data-lazy-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-lazy-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1.jpg" data-lazy-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1-300x151.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1-768x386.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1-600x302.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1-306x154.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1-277x139.jpg 277w" data-was-processed="true" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1-300x151.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1-768x386.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1-600x302.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1-306x154.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikimedia-Commons-geograph-5885430-by-Eric-Jones-1-277x139.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /><figcaption style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; margin-top: 0.5em;">Foto: Geograph.ie – Eric Jones</figcaption></figure><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
La descoordinació, les contraordres d’una part i la falta de preparació no tiren enrere Connolly que decideix posar tota la carn a la graella, malgrat tot. El 24 d’abril, dilluns de Pasqua, començarà la revolta que durarà una setmana i que malgrat tot proclamaria una República provisional amb l’esperit de defensar «no sols la llibertat política, sinó també la llibertat econòmica»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn9" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[ix]</a> de tots els desposseïts.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
L’exèrcit britànic esclafarà la revolta tractant Dublín com si fos Verdun i entrant a la ciutat com si es tractés de pacificar una zona ocupada enemiga.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
En el moment de la repressió, la patronal irlandesa recolzarà enfebrada les autoritats militars angleses. L’odi visceral de la patronal irlandesa cap a Connolly arribarà al punt d’animar als diaris de dretes a publicar portades demanant-ne el cap. El 10 de maig l’Irish Independent publicarà una fotografia de Connolly amb el titular «Assenyalem al pitjor dels capitostos, tractem-lo com es mereix». El 18  de maig afusellarien a Connolly al castell de Dublín després d’un llarg degoteig d’execucions dels presos en els dies anteriors.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Els laboristes anglesos presents en el govern i en el gabinet  de guerra no van fer res per aturar les execucions i les deportacions dels i les preses polítiques. En el mateix setembre de 1916 el diari del Partit Laborista Independent condemnava sense contemplacions la rebel·lió irlandesa. Un dels motius pels quals Eoin Ó Broin, sindicalista llogater de l’actual Sinn Féin, explicava amb raó que:</div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="background-color: white; border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.0470588); border-left-style: solid; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 1.1em; font-style: italic; line-height: 32px; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 17.6px; font-style: inherit; font-weight: inherit; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Una concepció social i política de la República tindria unes arrels profundes des del primer moviment republicà irlandès</div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
«Mentre que els sectors dominants i marginals de l’esquerra europea tornen als monòtons debats sobre la seva perpètua crisi i desaparició, s’estan desenvolupant formes alternatives i reals de pensament i organització política davant dels seus propis nassos. Per al moviment republicà irlandès, l’experiència del qual està més propera a la d’Euskal Herria que a la de l’esquerra metropolitana de Londres, (…), les lliçons que podem aprendre dels nostres companys bascos resulten extraordinàriament profitoses en una època en la qual la nostra pròpia lluita bufa a tota vela.»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn10" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[x]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Dit i fet, perquè el poble d’Irlanda reafirmaria democràticament la República en les eleccions generals de 1918. Eamon de Valera, un dels presos polítics de 1916, seria escollit líder del Sinn Féin primer i després d’Irlanda. El 1918 el Sinn Féin obtindria 73 escons de 105 i la dreta irlandesa monàrquica tan sols 7 respecte als 80 que abans tenia.</div>
<h4 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 1.2rem; line-height: 1.5; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 18px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Acte II: La guerra de posicions</span></h4>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Ara bé, podria semblar vista l’experiència de la revolta de Pasqua que al final tot plegat es redueix a un gaèlic «pit i collons» quan es posa Irlanda com a referent. Res més lluny de la realitat. El que expressa, en realitat, és una tenacitat transformadora de la qual les esquerres europees van abdicar, amb la notable excepció de la socialdemocràcia russa. I, de fet, al final de la guerra, i durant en el període d’entreguerres, les esquerres de l’Europa central, sobretot, recuperarien aquesta vitalitat republicana; la República de Baviera, la República Hongaresa…etc. serien sols alguns dels exemples animats per l’extraordinària revolució russa que va ser precedida per l’intent revolucionari irlandès.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Per això, Lenin respondria a les crítiques del Laborisme britànic en els següents termes:</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
«Qui denomini ‘putsch’ a una insurrecció d’aquesta naturalesa [referint-se a la d’Irlanda] és un reaccionari de casa bona o un doctrinari totalment incapaç d’imaginar-se una revolució social com un fet viu. Imaginar-se que la revolució social és concebible sense revoltes fetes per les petites nacions en les colònies i d’Europa […] significa repudiar la revolució social.»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn11" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[xi]</a></div>
<figure class="wp-block-image size-large" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin: 0px;"><img alt="" class="wp-image-13035 lazyloaded" data-lazy-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-lazy-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1.jpg" data-lazy-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1-768x444.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1-600x347.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1-306x177.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-F%C3%A9in4-1-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1-768x444.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1-600x347.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1-306x177.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-Sinn-Féin4-1-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /><figcaption style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; margin-top: 0.5em;">Mary Lou McDonald. Foto: Flickr – Sinn Féin</figcaption></figure><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
I és que per a Lenin la derrota de la revolta de Pasqua no seria sinó un revés, dur certament, però tan sols un revés d’una de les diverses primaveres de la revolta. Trotsky mateix diria a propòsit que; «el paper històric del proletariat irlandès no ha fet res més que començar»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn12" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[xii]</a>.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
I és que el nucli fonamental de tota l’experiència política i històrica del republicanisme irlandès, el nucli que el diferencia tant de la versió estatunidenca, i que el fa superar fins i tot les versions més radicals del francès, no rau en les formes d’acció col·lectiva triades. Perquè al cap i a la fi aquestes han variat enormement des de les primeres insurreccions armades del S. XVIII, a les vagues de llogaters urbanes i agrícoles en tot al llarg del XIX i del XX, al<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">boycott</em> als terratinents irlandesos, a la lluita civil pel sufragi en els anys 60, al sindicalisme revolucionari i les vagues generals de finals del XIX i principis del XX.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
No és tot això, no és tot aquest repertori de diferents mètodes d’acció col·lectiva on rau l’originalitat del republicanisme irlandès, sinó en tota una altra cosa que Trotsky destacaria sense adonar-se’n de la importància:</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
«La jove classe obrera irlandesa, nascuda en una atmosfera saturada d’heroiques tradicions de revoltes nacional i que xocà amb l’egoisme limitat i imperialment arrogant del sindicalisme britànic, ha oscil·lat de manera natural entre el sindicalisme i el nacionalisme, i sempre està disposada a unir aquestes dues concepcions en la seva consciència revolucionaria.»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn13" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[xiii]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Aquesta oscil·lació virtuosa produïa, efectivament, una perspectiva emancipadora dels exclosos de la vida civil, i política, per la seva condició de serfs, de camperols, de pobres. Una perspectiva que reclamava la garantia de les condicions materials d’aquests i el seu dret a participar i a governar la vida pública fent front als privilegis que ho impedissin, fossin terratinents o soldats britànics.</div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="background-color: white; border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.0470588); border-left-style: solid; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 1.1em; font-style: italic; line-height: 32px; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 17.6px; font-style: inherit; font-weight: inherit; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
A finals del S. XVIII la revolució estatunidenca i la revolució francesa esperonen, a Irlanda i Gran Bretanya, una explosió republicana</div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Aquesta concepció social i política de la República tindria unes arrels profundes des del primer moviment republicà irlandès, la lliga dels United Irishmen, dirigit per Theobald Wolfe Tone. Wolfe Tone sintetitzaria així l’oscil·lació que hauria de descobrir molt més tard Trotsky:</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
«La nostra llibertat ha de ser presa amb tots els seus riscos. Si els homes amb propietats no ens ajuden, hauran de caure, i ens alliberarem nosaltres mateixos amb l’ajuda d’aquesta amplia i respectable classe de la comunitat que són tots els homes sense propietats.»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn14" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[xiv]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
I és que a finals del S. XVIII la revolució estatunidenca i la revolució francesa esperonen, a Irlanda i Gran Bretanya, una explosió republicana que valdria tot un altre article d’anàlisi. De totes maneres tractaré de resumir-lo perquè aquest moment defineix el nord polític i intel·lectual del republicanisme irlandès.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Ja que junt amb els United Irishmen neix a Escòcia la important lliga dels United Scotsmen, dirigits pel William Wallace republicà <a href="https://spartacus-educational.com/PRmuir.htm" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">Thomas Muir</a>, i a Anglaterra la lliga republicana dels United Englishmen. Aquest bloc de moviments republicans arriba a formular tota una concepció social ben radical i tota una concepció institucional, i estatal, que hauria d’il·luminar un confederalisme republicà, com a horitzó i com a estratègia. Fins al punt de signar un acord programàtic, autèntica saba, d’aquest bloc històric:</div>
<figure class="wp-block-image size-large" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin: 0px;"><img alt="" class="wp-image-13038 lazyloaded" data-lazy-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-lazy-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1.jpg" data-lazy-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-M%C3%A0rius-Monton-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-Màrius-Monton-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /><figcaption style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; margin-top: 0.5em;">Foto: Wikipedia – Màrius Monton</figcaption></figure><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
«S’arribà així a un acord entre els United Irishmen, els United Scotsmen i els United Englishmen pel qual cada “nació britànica” formaria una “república diferent”. Encara que els irlandesos i els escocesos tenien un programa “d’alliberament nacional” propi, tots els moviments compartien el mateix programa d’alliberament social»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn15" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[xv]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Un esforç que buscava soldar-se amb l’empenta revolucionària del Club Jacobí de París per tal d’abatre la monarquia i l’aristocràcia terratinent britànica.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Per altra banda, la politja irlandesa d’aquest bloc en ser la més activa va esdevenir la corretja articulant d’aquest bloc històric; enviant delegats a Escòcia i Anglaterra per a organitzar els grups republicans d’allí, participant així en les seves activitats i mítings. En el cas escocès, el naixement dels United Scotsmen es deuria en bona part a aquesta ajuda militant irlandesa i n’esperonaria la revolta de 1797 que va proclamar la República Escocesa.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
I val a dir que, el radicalisme republicà irlandès va arribar, fins i tot, a defensar el sufragi universal, tant masculí com femení<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn16" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[xvi]</a>.</div>
<h4 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #282828; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 1.2rem; line-height: 1.5; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 18px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’esperit del 16. Una nova alenada?</span></h4>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Aquest mateix esperit republicà, estratègic en la formulació de tot un nou sentit comú però també audaçment compromès, és ben versemblant en la mateixa actitud de Lluís Companys arribat el moment crític del 14 d’abril de 1931. Tal com mostra aquesta conversa entre un Cambó poruc, i ultraconservador, i el propi Companys:</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
«-Voldria saber, Companys -diu Cambó-, on aneu i què us proposeu.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
-Volem fer la revolució i proclamar la República -va respondre Companys.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
-Però no veieu que s’enfonsarà la pesseta?</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
-Tant se me’n fot la pesseta»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn17" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[xvii]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
El biògraf de Companys, Ángel Ossorio i Gallardo, retratava així aquest esperit sinnfenià de Companys ja que; «Tot i ser Companys un revolucionari constructiu, a l’hora d’actuar no havia de parar-se a pensar en la pesseta ni res semblant.»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn18" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[xviii]</a></div>
<figure class="wp-block-image size-large" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin: 0px;"><img alt="" class="wp-image-13037 lazyloaded" data-lazy-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-lazy-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1.jpg" data-lazy-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Wikipedia-DICCARQ-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /><figcaption style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; margin-top: 0.5em;">Foto: Wikipedia – DICCARQ</figcaption></figure><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
El mateix Macià experimentaria aquella oscil·lació irlandesa comentada per Trotsky. Tal com explica Joaquim Maurin en coincidir amb Macià en una manifestació a Lleida en favor de l’amnistia per als sindicalistes empresonats en la vaga revolucionària d’intencions republicanes del 17:</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
«Aquella manifestació, celebrada a finals de l’hivern de 1917-18, va tenir una certa significació històrica, doncs a la capçalera hi era present, al costat dels representants obrers i republicans, Francesc Macià. Va ser el seu primer contacte amb el moviment esquerrà, iniciant així un gir important en la seva carrera política. Des d’aquell instant, que val la pena recordar, va ampliar les seves perspectives i esdevingué un abanderat de la causa democràtica. Va ser Francesc Macià més que ningú qui va inclinar el platet de la balança política, l’abril de 1931, en favor de la República.»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn19" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[xix]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
De fet, quelcom semblant estava ocorrent a Irlanda. La tasca feta per James Connolly, i els seus companys, primer com a líders sindicalistes i després com a dirigents del republicanisme obrer, d’apropar-se a les classes mitges i als nacionalistes progressistes, va dur molts d’aquests a ser més conscients de la precarietat laboral i a esdevenir ferotges esquerrans.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Exemplificant aquest procés en la mateixa persona d’Eamon de Valera, el qui seria després líder del Sinn Féin i primer president de la República d’Irlanda, el qual des de la coneixença de Connolly sempre diria, i així s’expressaria el 1931 en el parlament de la República d’Irlanda;</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
«Si em pregunten quina mena de política irlandesa s’entén més amb els meus ideals i pels quals els éssers humans hauríem de lluitar, em posicionaria colze a colze amb James Connolly.»<a href="https://catarsimagazin.cat/la-revolta-de-pasqua-james-connolly-i-lheura-gaelica-del-republicanisme/#_edn20" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">[xx]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://lapenultima.info/articulos/bata-scoir-no-me-rendire/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">Aquest esperit rebrotaria de nou als anys 60</a> en diferents moviments per la lluita pel dret a l’habitatge, contra l’atur, pel sufragi universal i els drets civils a Irlanda del Nord. L’expressió armada sols apareixeria com a autodefensa davant els trets disparats al moviment pels drets civils i davant del desembarcament de milers de soldats britànics que tractaven Irlanda del Nord com a una zona sota ocupació militar.</div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="background-color: white; border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.0470588); border-left-style: solid; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 1.1em; font-style: italic; line-height: 32px; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 17.6px; font-style: inherit; font-weight: inherit; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
República Catalana i República Irlandesa poden ser vistes, doncs, com dos esdeveniments bategant amb un mateix impuls ben vital</div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Per això, diria que l’article publicat aquí a Catarsi, <a href="https://catarsimagazin.cat/irlanda-2020-la-derrota-del-bipartidisme-de-dretes/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">«Irlanda 2020: La derrota del bipartidisme de dretes»</a> d’Eudald Vilamajó, explica perfectament en què consisteix «fer l’irlandès» i perquè el Sinn Féin ha tornat a prendre un rol crucial en la política irlandesa i britànica. Perfectament extrapolable a Catalunya, com assenyalava David Fernández sobre l’empremta d’un ‘<a href="https://img.txalaparta.eus/Archivos/david_fernandez_prologo_connolly_antologia.pdf" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">Connolly reloaded</a>’, per als temps presents:</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
«Sobretot des de la perspectiva segons la qual, quan més ha avançat aquest país social i nacionalment, ha estat quant el moviment obrer, el catalanisme popular, ha irromput en la solució i resolució de les crisis que sofria. Des d’una persistent i solida voluntat de complicitat -de classe- amb la resta de pobles de l’Estat espanyol, en clau democratitzadora, solidària i de respecte mutu.»</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Talment com han dut a terme a Irlanda el sindicalisme civil a la conquesta del dret a l’avortament i del matrimoni igualitari i el sindicalisme social per la remunicipalització de l’aigua i contra els lloguers abusius. Aconseguint, així, encendre de nou formes d’acció directa que han esperonat una nova primavera de la revolta fins i tot <a href="https://leargas.blogspot.com/2020/03/up-rebels.html?m=1" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: all 0.2s linear; vertical-align: baseline;">en aquest moment de confinament</a>.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 32px; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
República Catalana i República Irlandesa poden ser vistes, doncs, com dos esdeveniments bategant amb un mateix impuls ben vital i ben compromès amb l’avenir</div>
</div>

La revolta de Pasqua. James Connolly i l’heura gaèlica del republicanisme

La proclamació de la República Catalana, així com de la República Espanyola, coincideix en aquest mes d’abril amb l’aniversari de la proclama de la primera República revolucionària de tot Europa en el segle XX. Es tracta, ni més ni menys, que de la República irlandesa fruit de la Revolta de Pasqua de 1916.

Aquest esdeveniment sovint obviat, si no directament menystingut, ha anat parell a una marginació exhaustiva en elrevival intel·lectual republicà de les darreres dècades. Alguns d’aquests autors historiadors i filòsofs cèlebres, com Philip Pettit, Quentin Skinner o J. G. A. Pocock, han arraconat completament la tradició republicana irlandesa a causa d’un biaix declaradament partidista per la dreta republicana de la guerra civil anglesa del s. XVII, val a dir ben lluny també dels levellers o dels diggers, o per la dreta republicana estatunidenca.

En el cas de Pettit en la seva obra «Republicanismo: una teoria sobre la libertad y el gobierno» al cap de 392 pàgines no s’hi troba cap menció a la tradició republicana d’Irlanda. En canvi abunden les clàssiques afirmacions del republicanisme elitista demofòbic contra «l’arbitrarietat del poble»[i]. També hi trobem una crítica sistemàtica a l’autodeterminació, tan pròpia del republicanisme plebeu, per considerar-la perillosament populista[ii].

Més sorprenent és que en un dels millors llibres que s’ha escrit sobre la teoría i la praxi del republicanisme revolucionari, «El eclipse de la fraternidad» (Akal, 2019) d’Antoni Domènech, sols s’esmenti l’existència del republicanisme irlandès en una nota a peu de pàgina[iii].

Quina era aquesta influència que va amarar Catalunya i alguns dels seus més destacats líders republicans?

Malgrat tot, les coses han anat una mica diferent en l’àmbit polític en el qual l’atenció ha augmentat arran del ressorgiment fulgurant del Sinn Féin. També hi ajuda que a Catalunya, Euskal Herria, Galicia i a Andalusia, el republicanisme sigui una aspiració tangible, viva, amb la que s’hi identifica prou gent perquè puguem parlar-ne en termes de moviment popular.

Tot plegat ajuda a estar amatents a altres experiències de canvi polític, i social, i del seu sentit. Una prova respecte al cas irlandès resta en la web del Crític en la qual Pablo Sánchez i Joan Esculies van discutir després de l’u d’Octubre «que era fer l’irlandès?». A hores d’ara farien bé de preguntar-ho a Mary Lou McDonald i a Michelle O’Neill, les líders del Sinn Féin en el conjunt d’Irlanda.

En qualsevol cas, no és la primera vegada que s’albira què hi passa a Irlanda. De fet, com explica Josep Fontana després de la revolta de Pasqua «el Sinn Féin irlandès nacionalista, en aquells anys vint [es trobava] tan popularitzat a Catalunya»[iv] i «sota la influència del nacionalisme irlandès, que en la lluita política i armada contra la Gran Bretanya aconseguiria la independència»[v] s’hi trobava Francesc Macià. Però quina era aquesta influència que va amarar Catalunya i alguns dels seus més destacats líders republicans?

Acte I: la guerra de moviments de Pasqua

En esclatar la Primera Guerra Mundial a la Gran Bretanya sols els republicans irlandesos i escocesos s’oposaren activament a la guerra. El líder obrer, i sindicalista, dels primers, James Connolly, entenia que l’única manera d’aturar aquesta guerra era amb «un gran alçament continental de la classe obrera»[vi].

I mentre la socialdemocràcia alemanya votava els pressupostos per anar a la guerra i el socialisme francès s’amarava de xovinisme bèl·lic, després de l’assassinat de Jean Jaurès, fins al punt d’entrar en un govern militarista d’unitat nacional en nom de la Unión Sacrée, els laboristes anglesos acusaven de «xovinista» a James Connolly. Ja que aquest plantejava una alternativa consistent en oposar-se als «imperis [que haurien de ser] desarticulats per mitjà de la lluita nacional dels pobles sotmesos»[vii].

Així, doncs, plantejava una tàctica insurreccional, com ocorreria a Rússia i a molts llocs d’Europa en acabar la guerra, per dur a terme una guerra revolucionària contra les monarquies amb tal de:

«prendre la torxa d’una conflagració europea que no s’apagaria fins que el darrer tron i les darreres cadenes capitalistes fossin reduïdes a cendres en la pira funerària del darrer senyor de la guerra.»[viii]

Connolly, un realpolitiker d’esquerres consumat, sabia que per a vertebrar una opció com aquesta a Irlanda calia buscar aliances amb altres forces socials i polítiques. Per aquest motiu va entendre’s amb el sector més esquerrà de la burgesia nacionalista per a fer un front comú.

Amb aquest esperit s’associaria a Padraic Pearse i la seva Irish Republican Brotherhood per a organitzar un cos de milícies, l’Irish Volunteers, que no sols servís com a eventual força defensiva sinó sobretot com a alternativa al servei militar obligatori i als allistaments forçosos de l’exèrcit britànic.

El 1915 davant dels rumors d’una lleva de reclutament es comencen a precipitar els esdeveniments. El Consell Sindical de Dublín, representatiu de gran part dels sindicats de la ciutat, anima als objectors del servei militar a allistar-se a les milícies del Citizen Army, la milícia obrera organitzada per Connolly, o als Irish Volunteers. Com a resposta a les pressions dels empresaris per obligar als treballadors a allistar-se a l’exèrcit britànic.

Les sospites de l’Estat britànic són cada cop majors i en el diumenge de rams de 1916 el lloctinent militar anglès per a Irlanda ordena la detenció d’un centenar de líders republicans i sindicalistes.

La descoordinació, les contraordres d’una part i la falta de preparació no tiren enrere Connolly que decideix posar tota la carn a la graella, malgrat tot. El 24 d’abril, dilluns de Pasqua, començarà la revolta que durarà una setmana i que malgrat tot proclamaria una República provisional amb l’esperit de defensar «no sols la llibertat política, sinó també la llibertat econòmica»[ix] de tots els desposseïts.

L’exèrcit britànic esclafarà la revolta tractant Dublín com si fos Verdun i entrant a la ciutat com si es tractés de pacificar una zona ocupada enemiga.

En el moment de la repressió, la patronal irlandesa recolzarà enfebrada les autoritats militars angleses. L’odi visceral de la patronal irlandesa cap a Connolly arribarà al punt d’animar als diaris de dretes a publicar portades demanant-ne el cap. El 10 de maig l’Irish Independent publicarà una fotografia de Connolly amb el titular «Assenyalem al pitjor dels capitostos, tractem-lo com es mereix». El 18 de maig afusellarien a Connolly al castell de Dublín després d’un llarg degoteig d’execucions dels presos en els dies anteriors.

Els laboristes anglesos presents en el govern i en el gabinet de guerra no van fer res per aturar les execucions i les deportacions dels i les preses polítiques. En el mateix setembre de 1916 el diari del Partit Laborista Independent condemnava sense contemplacions la rebel·lió irlandesa. Un dels motius pels quals Eoin Ó Broin, sindicalista llogater de l’actual Sinn Féin, explicava amb raó que:

Una concepció social i política de la República tindria unes arrels profundes des del primer moviment republicà irlandès

«Mentre que els sectors dominants i marginals de l’esquerra europea tornen als monòtons debats sobre la seva perpètua crisi i desaparició, s’estan desenvolupant formes alternatives i reals de pensament i organització política davant dels seus propis nassos. Per al moviment republicà irlandès, l’experiència del qual està més propera a la d’Euskal Herria que a la de l’esquerra metropolitana de Londres, (…), les lliçons que podem aprendre dels nostres companys bascos resulten extraordinàriament profitoses en una època en la qual la nostra pròpia lluita bufa a tota vela.»[x]

Dit i fet, perquè el poble d’Irlanda reafirmaria democràticament la República en les eleccions generals de 1918. Eamon de Valera, un dels presos polítics de 1916, seria escollit líder del Sinn Féin primer i després d’Irlanda. El 1918 el Sinn Féin obtindria 73 escons de 105 i la dreta irlandesa monàrquica tan sols 7 respecte als 80 que abans tenia.

Acte II: La guerra de posicions

Ara bé, podria semblar vista l’experiència de la revolta de Pasqua que al final tot plegat es redueix a un gaèlic «pit i collons» quan es posa Irlanda com a referent. Res més lluny de la realitat. El que expressa, en realitat, és una tenacitat transformadora de la qual les esquerres europees van abdicar, amb la notable excepció de la socialdemocràcia russa. I, de fet, al final de la guerra, i durant en el període d’entreguerres, les esquerres de l’Europa central, sobretot, recuperarien aquesta vitalitat republicana; la República de Baviera, la República Hongaresa…etc. serien sols alguns dels exemples animats per l’extraordinària revolució russa que va ser precedida per l’intent revolucionari irlandès.

Per això, Lenin respondria a les crítiques del Laborisme britànic en els següents termes:

«Qui denomini ‘putsch’ a una insurrecció d’aquesta naturalesa [referint-se a la d’Irlanda] és un reaccionari de casa bona o un doctrinari totalment incapaç d’imaginar-se una revolució social com un fet viu. Imaginar-se que la revolució social és concebible sense revoltes fetes per les petites nacions en les colònies i d’Europa […] significa repudiar la revolució social.»[xi]

Mary Lou McDonald. Foto: Flickr – Sinn Féin

I és que per a Lenin la derrota de la revolta de Pasqua no seria sinó un revés, dur certament, però tan sols un revés d’una de les diverses primaveres de la revolta. Trotsky mateix diria a propòsit que; «el paper històric del proletariat irlandès no ha fet res més que començar»[xii].

I és que el nucli fonamental de tota l’experiència política i històrica del republicanisme irlandès, el nucli que el diferencia tant de la versió estatunidenca, i que el fa superar fins i tot les versions més radicals del francès, no rau en les formes d’acció col·lectiva triades. Perquè al cap i a la fi aquestes han variat enormement des de les primeres insurreccions armades del S. XVIII, a les vagues de llogaters urbanes i agrícoles en tot al llarg del XIX i del XX, alboycott als terratinents irlandesos, a la lluita civil pel sufragi en els anys 60, al sindicalisme revolucionari i les vagues generals de finals del XIX i principis del XX.

No és tot això, no és tot aquest repertori de diferents mètodes d’acció col·lectiva on rau l’originalitat del republicanisme irlandès, sinó en tota una altra cosa que Trotsky destacaria sense adonar-se’n de la importància:

«La jove classe obrera irlandesa, nascuda en una atmosfera saturada d’heroiques tradicions de revoltes nacional i que xocà amb l’egoisme limitat i imperialment arrogant del sindicalisme britànic, ha oscil·lat de manera natural entre el sindicalisme i el nacionalisme, i sempre està disposada a unir aquestes dues concepcions en la seva consciència revolucionaria.»[xiii]

Aquesta oscil·lació virtuosa produïa, efectivament, una perspectiva emancipadora dels exclosos de la vida civil, i política, per la seva condició de serfs, de camperols, de pobres. Una perspectiva que reclamava la garantia de les condicions materials d’aquests i el seu dret a participar i a governar la vida pública fent front als privilegis que ho impedissin, fossin terratinents o soldats britànics.

A finals del S. XVIII la revolució estatunidenca i la revolució francesa esperonen, a Irlanda i Gran Bretanya, una explosió republicana

Aquesta concepció social i política de la República tindria unes arrels profundes des del primer moviment republicà irlandès, la lliga dels United Irishmen, dirigit per Theobald Wolfe Tone. Wolfe Tone sintetitzaria així l’oscil·lació que hauria de descobrir molt més tard Trotsky:

«La nostra llibertat ha de ser presa amb tots els seus riscos. Si els homes amb propietats no ens ajuden, hauran de caure, i ens alliberarem nosaltres mateixos amb l’ajuda d’aquesta amplia i respectable classe de la comunitat que són tots els homes sense propietats.»[xiv]

I és que a finals del S. XVIII la revolució estatunidenca i la revolució francesa esperonen, a Irlanda i Gran Bretanya, una explosió republicana que valdria tot un altre article d’anàlisi. De totes maneres tractaré de resumir-lo perquè aquest moment defineix el nord polític i intel·lectual del republicanisme irlandès.

Ja que junt amb els United Irishmen neix a Escòcia la important lliga dels United Scotsmen, dirigits pel William Wallace republicà Thomas Muir, i a Anglaterra la lliga republicana dels United Englishmen. Aquest bloc de moviments republicans arriba a formular tota una concepció social ben radical i tota una concepció institucional, i estatal, que hauria d’il·luminar un confederalisme republicà, com a horitzó i com a estratègia. Fins al punt de signar un acord programàtic, autèntica saba, d’aquest bloc històric:

«S’arribà així a un acord entre els United Irishmen, els United Scotsmen i els United Englishmen pel qual cada “nació britànica” formaria una “república diferent”. Encara que els irlandesos i els escocesos tenien un programa “d’alliberament nacional” propi, tots els moviments compartien el mateix programa d’alliberament social»[xv]

Un esforç que buscava soldar-se amb l’empenta revolucionària del Club Jacobí de París per tal d’abatre la monarquia i l’aristocràcia terratinent britànica.

Per altra banda, la politja irlandesa d’aquest bloc en ser la més activa va esdevenir la corretja articulant d’aquest bloc històric; enviant delegats a Escòcia i Anglaterra per a organitzar els grups republicans d’allí, participant així en les seves activitats i mítings. En el cas escocès, el naixement dels United Scotsmen es deuria en bona part a aquesta ajuda militant irlandesa i n’esperonaria la revolta de 1797 que va proclamar la República Escocesa.

I val a dir que, el radicalisme republicà irlandès va arribar, fins i tot, a defensar el sufragi universal, tant masculí com femení[xvi].

L’esperit del 16. Una nova alenada?

Aquest mateix esperit republicà, estratègic en la formulació de tot un nou sentit comú però també audaçment compromès, és ben versemblant en la mateixa actitud de Lluís Companys arribat el moment crític del 14 d’abril de 1931. Tal com mostra aquesta conversa entre un Cambó poruc, i ultraconservador, i el propi Companys:

«-Voldria saber, Companys -diu Cambó-, on aneu i què us proposeu.

-Volem fer la revolució i proclamar la República -va respondre Companys.

-Però no veieu que s’enfonsarà la pesseta?

-Tant se me’n fot la pesseta»[xvii]

El biògraf de Companys, Ángel Ossorio i Gallardo, retratava així aquest esperit sinnfenià de Companys ja que; «Tot i ser Companys un revolucionari constructiu, a l’hora d’actuar no havia de parar-se a pensar en la pesseta ni res semblant.»[xviii]

El mateix Macià experimentaria aquella oscil·lació irlandesa comentada per Trotsky. Tal com explica Joaquim Maurin en coincidir amb Macià en una manifestació a Lleida en favor de l’amnistia per als sindicalistes empresonats en la vaga revolucionària d’intencions republicanes del 17:

«Aquella manifestació, celebrada a finals de l’hivern de 1917-18, va tenir una certa significació històrica, doncs a la capçalera hi era present, al costat dels representants obrers i republicans, Francesc Macià. Va ser el seu primer contacte amb el moviment esquerrà, iniciant així un gir important en la seva carrera política. Des d’aquell instant, que val la pena recordar, va ampliar les seves perspectives i esdevingué un abanderat de la causa democràtica. Va ser Francesc Macià més que ningú qui va inclinar el platet de la balança política, l’abril de 1931, en favor de la República.»[xix]

De fet, quelcom semblant estava ocorrent a Irlanda. La tasca feta per James Connolly, i els seus companys, primer com a líders sindicalistes i després com a dirigents del republicanisme obrer, d’apropar-se a les classes mitges i als nacionalistes progressistes, va dur molts d’aquests a ser més conscients de la precarietat laboral i a esdevenir ferotges esquerrans.

Exemplificant aquest procés en la mateixa persona d’Eamon de Valera, el qui seria després líder del Sinn Féin i primer president de la República d’Irlanda, el qual des de la coneixença de Connolly sempre diria, i així s’expressaria el 1931 en el parlament de la República d’Irlanda;

«Si em pregunten quina mena de política irlandesa s’entén més amb els meus ideals i pels quals els éssers humans hauríem de lluitar, em posicionaria colze a colze amb James Connolly.»[xx]

Aquest esperit rebrotaria de nou als anys 60 en diferents moviments per la lluita pel dret a l’habitatge, contra l’atur, pel sufragi universal i els drets civils a Irlanda del Nord. L’expressió armada sols apareixeria com a autodefensa davant els trets disparats al moviment pels drets civils i davant del desembarcament de milers de soldats britànics que tractaven Irlanda del Nord com a una zona sota ocupació militar.

República Catalana i República Irlandesa poden ser vistes, doncs, com dos esdeveniments bategant amb un mateix impuls ben vital

Per això, diria que l’article publicat aquí a Catarsi, «Irlanda 2020: La derrota del bipartidisme de dretes» d’Eudald Vilamajó, explica perfectament en què consisteix «fer l’irlandès» i perquè el Sinn Féin ha tornat a prendre un rol crucial en la política irlandesa i britànica. Perfectament extrapolable a Catalunya, com assenyalava David Fernández sobre l’empremta d’un ‘Connolly reloaded’, per als temps presents:

«Sobretot des de la perspectiva segons la qual, quan més ha avançat aquest país social i nacionalment, ha estat quant el moviment obrer, el catalanisme popular, ha irromput en la solució i resolució de les crisis que sofria. Des d’una persistent i solida voluntat de complicitat -de classe- amb la resta de pobles de l’Estat espanyol, en clau democratitzadora, solidària i de respecte mutu.»

Talment com han dut a terme a Irlanda el sindicalisme civil a la conquesta del dret a l’avortament i del matrimoni igualitari i el sindicalisme social per la remunicipalització de l’aigua i contra els lloguers abusius. Aconseguint, així, encendre de nou formes d’acció directa que han esperonat una nova primavera de la revolta fins i tot en aquest moment de confinament.

República Catalana i República Irlandesa poden ser vistes, doncs, com dos esdeveniments bategant amb un mateix impuls ben vital i ben compromès amb l’avenir

<header style="background-color: #fefefe; box-sizing: inherit; color: #272d2d; font-size: 16px; line-height: 24px;"><div class="lead subtitle text-center fix-2-down" style="box-sizing: inherit; font-size: 20px; line-height: 1.6; margin-bottom: 1rem; padding: 0px 0px 2rem; text-align: center; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les expertes adverteixen que la situació d'aïllament forçat actual tindrà greus conseqüències psicològiques que podran generar un cert aïllament o apatia, entre altres. En els casos més greus, alerten de l'augment del consum de drogues, el creixement de comportaments maniàtics relacionats amb la higiene o els suïcidis</span></div>
<span style="box-sizing: inherit; height: auto; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 1rem;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img class="fix-1-down small-centered" src="https://directa.cat/app/uploads/2020/04/confinats_web.jpg" style="border-style: none; box-sizing: inherit; clear: both; display: inline-block; float: none; height: auto; margin-left: auto; margin-right: auto; max-width: 100%; padding-bottom: 1rem; vertical-align: middle;" width="100%" /></span></span><figcaption class="wp-caption-text fix-1-down text-right" style="box-sizing: inherit; font-size: 12.8px; padding-bottom: 1rem; text-align: right;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les expertes consideren que aquest confinament afectarà tothom, però de diferents maneres <span class="interview--text" style="box-sizing: inherit; color: #bf2c22; display: inline-block; font-size: 11.52px; font-weight: 600; margin-left: 5px; text-transform: uppercase;">/ LLUÍS RÀFOLS</span></span></figcaption></header><div class="column medium-12 large-3" style="background-color: #fefefe; box-sizing: inherit; color: #272d2d; float: left; font-size: 16px; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px 0.9375rem; width: 245.438px;">
<div class="post--meta" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 1rem auto; padding: 0px;">
<div class=" fix-1-down" style="box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px 0px 1rem;">
<span class="author--name" style="box-sizing: inherit; color: #bf2c22; display: block; font-size: 17.6px; font-weight: 600; text-transform: uppercase;"><a href="https://directa.cat/persons/gemma-martinez/" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">GEMMA MARTINEZ</span></a></span><span style="box-sizing: inherit;"><a class="author--twitter" href="https://twitter.com/La_Directa" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; display: block; font-style: italic; line-height: inherit; text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> La_Directa</span></a></span></div>
<span class="post-date single--date" style="border-left-color: rgb(191, 44, 34); border-left-style: solid; border-left-width: 3px; box-sizing: inherit; display: block; font-size: 13.6px; margin-bottom: 1rem; padding-left: 0.5rem; text-transform: uppercase;"><div style="box-sizing: inherit; font-size: 15.64px; line-height: 1.6; margin-bottom: -5px; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">PUBLICAT:</span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ABRIL 14, 2020</span></span></div>
</div>
<div class="entry-content column medium-12 large-9" style="background-color: #fefefe; box-sizing: inherit; color: #272d2d; float: right; font-size: 16px; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px 0.9375rem; width: 736.313px;">
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un mes després de l’inici de l’estat d’alerta i de la reducció de la nostra activitat a l’espai comprés entre les parets de casa, les emocions creixen i es disparen davant d’una situació que poques havien viscut abans. Per a algunes, la casa ha passat de ser refugi a ser presó. Per a altres, aquelles parets ja tenien barrots i ara s’han fet més grans. Aquesta situació d’aïllament pot tenir, i té, efectes psicològics, però parlar de com afecta el confinament a les persones no és senzill. Per començar, caldria partir d’una qüestió: cadascuna té i manté una situació diferent i no totes les persones tenen la mateixa capacitat o els mateixos mecanismes per enfrontar la realitat de la mateixa manera.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ana López –demana utilitzar un nom fictici per preservar la identitat– s’havia mudat a Barcelona pocs dies abans de la declaració de l’estat d’alarma perquè havia rebut diverses ofertes de treball, que ara mateixa estan aturades. “La primera setmana del confinament, la meva mare va entrar a l’UCI, i l’única manera que tenia de comunicar-me amb la família era mitjançant les trucades o el vídeo. Psicològicament… dur”, conta. “Ara va tot un poc millor –continua–, però si ja és complicat gestionar aquestes situacions de normal, amb el confinament és pitjor”. A Elisa Gil –qui també demana emprar un nom fictici–, l’aïllament social l’ha afectat d’una altra manera, fins i tot “hormonalment”, assegura. Just quan tornava a casa després de quatre mesos a l’hospital recuperant-se d’un accident de moto, va entrar en vigor l’estat d’emergència sanitària, que li ha generat una situació de molta angoixa i ansietat.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Partint del fet que les persones poden haver viscut experiències traumàtiques i que el confinament està relacionat amb el trauma, Núria Mateu, membre de la cooperativa Fil a l’Agulla, remarca que aquest confinament afecta i afectarà a tothom, però de diferents maneres. Per tant, fixar un esquema estàtic és impossible, i cal tenir en compte de quines situacions es parteix i quines condicions es presenten. Per la seua part, Fina Sanz, professora de Psicologia en la Universitat de València, presenta aquesta situació com un laberint en el qual totes tenim “aliats” i “monstres”. Tant uns com altres poden ser objectes, animals o persones que ajuden a fer el camí més planer o a dificultar-lo. Les persones, però, també són capaces de crear-los elles mateixes mitjançant la por o l’angoixa.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="box-sizing: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Atendre la convivència o la seua absència per protegir la salut mental</span></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Durant el confinament, el problema general recau en l’aïllament i la falta de contacte. Per això, les expertes asseguren que és important atendre la convivència o la seua absència. Mateu estableix tres nivells en els quals afecta el confinament: l’individual, el relacional i el col·lectiu. “No som éssers aïllats”, diu, i per tant, la convivència i la relació amb allò col·lectiu juguen un paper en la protecció de la salut mental de totes. “Hi ha gent que viu en llocs on hi ha menys cura, <a href="https://directa.cat/el-confinament-deixa-en-quarantena-el-sistema-de-denuncia-de-la-violencia-masclista/" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration: none;">s’enfronta a haver de conviure amb l’agressor</a>, amb xiquets… o que viu en situacions molt vulnerables o d’exclusió”, matisa. A més a més, “la convivència i el sistema familiar són un terreny molt adobat. És com si de sobte haguéssim apujat el volum a allò que ja existia”, postil·la.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Carol Belda i Maria Climent, psicòlogues que segueixen el corrent de la Gestalt –el qual treballa amb les emocions per entendre el comportament de les persones–, coincideixen amb aquesta visió, ja que la possibilitat d’eixir de casa esdevenia una via de fugida de les relacions i, en certa manera, ajudava a alleugerar els conflictes. Per contra, pot donar-se la situació en què el trencament dels ritmes haja fet retrobar-se la gent que conviu en un mateix espai. La convivència amb les xiquetes tampoc és gens fàcil, sobretot amb aquelles que tenen limitacions fisiològiques, ja que, segons Climent, poden generar un sentiment de rebuig a elles mateixes.</span></div>
<blockquote style="border-left-width: 0px; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; float: left; line-height: 1.6; margin: 1rem auto 1rem -105.938px; padding: 0.5625rem 1.25rem 0px 1.1875rem; position: relative; width: 388.469px;">
<div style="box-sizing: inherit; font-size: 1.2rem; font-weight: 800; line-height: 1.6; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility; width: 349.469px;">
<span style="box-sizing: inherit; color: #a22e27;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les expertes coincideixen que les conseqüències psicològiques implicaran un creixement de l’angoixa, del sentiment d’incertesa o de l’aïllament. Aquestes emocions poden donar pas a certa apatia, en el millor dels casos</span></span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les expertes coincideixen que les conseqüències psicològiques implicaran un creixement de l’angoixa, del sentiment d’incertesa o de l’aïllament. Aquestes emocions poden donar pas a certa apatia, en el millor dels casos. En els pitjors, a recórrer a mecanismes de fugida com el consum d’alcohol i altres drogues; a les recaigudes, si s’ha patit un trastorn anterior, o al creixement de comportaments maniàtics i paranoics pel que fa a la neteja i la higiene. “La gent amb TOC o amb paranoia està veient créixer els seus comportaments”, explica Belda. També augmenta la por a estar soles o l’insomni, tant a causa de la preocupació que genera aquest estat com per l’ús continu dels aparells electrònics, que fan dissociar-se d’una mateixa. Així mateix, Mateu subratlla que les conseqüències també ho seran a llarg termini: “Hi ha estudis sobre com va afectar socialment i psicològicament el confinament per l’Ebola a la zona d’Àfrica o per la SARS a la Xina, i apunten que els efectes sobre la població arriben a durar fins a tres anys”.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per parlar de les vulnerabilitats i de les diferents condicions a l’hora de passar la quarantena, també cal tenir en compte la clàssica dicotomia ubana-rural. Rosa Canet, membre del grup de suport Estem amb tu, de Potries (la Safor), explica que s’ha habilitat un servei de telèfon per a aquelles persones que necessiten suport psicològic durant aquest temps. “Ens ha cridat sobretot gent major que està sola”, incideix. Tanmateix, considera que la gent, als pobles, té prou recursos i el telèfon resulta un poc estrany per a la majoria: “Als pobles les xarxes funcionen prou bé, tots tenen algú amb qui parlar o a qui demanar ajuda”. De totes maneres, entenen que la iniciativa esdevé una necessitat aquests dies per tal d’evitar situacions de patiment i en què la gent puga desbordar-se davant la solitud. En la mateixa línia, Climent apunta que el control als pobles també és menor, sobretot als que no estan a prop de la costa, i assenyala la importància que té l’habitatge ara mateix: “A les ciutats hi ha molta més gent que viu en pisos molt menuts, sense llum solar directa, i això afecta l’estat d’ànim”.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="box-sizing: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els efectes psicològics s’agreugen en situacions de vulnerabilitat</span></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dins d’aquest laberint individual i col·lectiu que ha suposat el confinament, es podria parlar d’aquelles persones que poden ser més vulnerables i/o que corren més risc de patir situacions extremes. No es poden passar per alt les condicions materials i de vida, i com poden afectar psicològicament, més en una situació com aquesta. La casa on vius, l’espai que tens, si vius sola o amb companyia, la situació laboral… són determinants per a l’estabilitat d’una persona i un punt de partida per a afrontar una crisi com aquesta.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Possiblement, la gent gran esdevé un dels sectors més vulnerables davant del confinament i els seus efectes mentals i emocionals. La mateixa COVID-19 els fa pensar que la mort no els queda lluny i aquesta idea augmenta l’estat d’alerta de la persona que, a més a més, s’agreuja si viu sola o en residències. Tant la gent gran com la població de risc en general són més susceptibles a patir més por dins d’aquesta crisi.</span></div>
<blockquote style="border-left-width: 0px; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; float: left; line-height: 1.6; margin: 1rem auto 1rem -105.938px; padding: 0.5625rem 1.25rem 0px 1.1875rem; position: relative; width: 388.469px;">
<div style="box-sizing: inherit; font-size: 1.2rem; font-weight: 800; line-height: 1.6; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility; width: 349.469px;">
<span style="box-sizing: inherit; color: #a22e27;"><span style="box-sizing: inherit; line-height: inherit;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les possibilitats són molt diverses: poden donar-se casos en què les tendències a l’autolesió, a les pràctiques restrictives, a les addiccions o inclús al suïcidi es presenten com una solució a una situació psicològica insostenible</span></span></span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A tot això cal sumar la capacitat d’adaptació que té cadascú. Belda i Climent expliquen que la situació pot ser més complexa en persones que no tinguen desenvolupada aquesta capacitat. “Generalment pensem que les persones que ja tenien alguna dificultat psicològica ho poden estar passant més malament, però hi ha molts casos de gent que ja patia ansietat, pànic i que tendia a aïllar-se que està sostenint bé la situació i es planteja més el problema que pot suposar tornar a fer vida normal”. Aquesta gent ja viu en una mena d’estat d’alerta contínuament, pel que el colp no resulta tan fort.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De la mateixa manera, Mateu apunta que aquelles persones que hagen viscut en una situació de privació de llibertat prèviament és molt probable que tinguen una capacitat major de suportar el confinament. Tot i això, les possibilitats són molt diverses: poden donar-se casos en què les tendències a l’autolesió, a les pràctiques restrictives, a les addiccions o inclús al suïcidi es presenten com una solució a una situació psicològica insostenible.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 1.2rem; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La quarantena ha fet que les necessitats més bàsiques es posen sobre la taula i que moltes persones se senten desubicades o amb emocions i pensaments que desconeixien o que no havien atés fins ara. Tal com apunta Mateu, “ara tenim el cos sempre a punt de fugir, i aquesta tensió no desapareix d’avui per demà. Aquesta situació ens dona un parèntesi per lidiar amb la incertesa i tindre certa autocompassió”.</span></div>
</div>

Les expertes adverteixen que la situació d'aïllament forçat actual tindrà greus conseqüències psicològiques que podran generar un cert aïllament o apatia, entre altres. En els casos més greus, alerten de l'augment del consum de drogues, el creixement de comportaments maniàtics relacionats amb la higiene o els suïcidis

Les expertes consideren que aquest confinament afectarà tothom, però de diferents maneres / LLUÍS RÀFOLS

GEMMA MARTINEZ La_Directa

PUBLICAT:

ABRIL 14, 2020

Un mes després de l’inici de l’estat d’alerta i de la reducció de la nostra activitat a l’espai comprés entre les parets de casa, les emocions creixen i es disparen davant d’una situació que poques havien viscut abans. Per a algunes, la casa ha passat de ser refugi a ser presó. Per a altres, aquelles parets ja tenien barrots i ara s’han fet més grans. Aquesta situació d’aïllament pot tenir, i té, efectes psicològics, però parlar de com afecta el confinament a les persones no és senzill. Per començar, caldria partir d’una qüestió: cadascuna té i manté una situació diferent i no totes les persones tenen la mateixa capacitat o els mateixos mecanismes per enfrontar la realitat de la mateixa manera.

Ana López –demana utilitzar un nom fictici per preservar la identitat– s’havia mudat a Barcelona pocs dies abans de la declaració de l’estat d’alarma perquè havia rebut diverses ofertes de treball, que ara mateixa estan aturades. “La primera setmana del confinament, la meva mare va entrar a l’UCI, i l’única manera que tenia de comunicar-me amb la família era mitjançant les trucades o el vídeo. Psicològicament… dur”, conta. “Ara va tot un poc millor –continua–, però si ja és complicat gestionar aquestes situacions de normal, amb el confinament és pitjor”. A Elisa Gil –qui també demana emprar un nom fictici–, l’aïllament social l’ha afectat d’una altra manera, fins i tot “hormonalment”, assegura. Just quan tornava a casa després de quatre mesos a l’hospital recuperant-se d’un accident de moto, va entrar en vigor l’estat d’emergència sanitària, que li ha generat una situació de molta angoixa i ansietat.

Partint del fet que les persones poden haver viscut experiències traumàtiques i que el confinament està relacionat amb el trauma, Núria Mateu, membre de la cooperativa Fil a l’Agulla, remarca que aquest confinament afecta i afectarà a tothom, però de diferents maneres. Per tant, fixar un esquema estàtic és impossible, i cal tenir en compte de quines situacions es parteix i quines condicions es presenten. Per la seua part, Fina Sanz, professora de Psicologia en la Universitat de València, presenta aquesta situació com un laberint en el qual totes tenim “aliats” i “monstres”. Tant uns com altres poden ser objectes, animals o persones que ajuden a fer el camí més planer o a dificultar-lo. Les persones, però, també són capaces de crear-los elles mateixes mitjançant la por o l’angoixa.

Atendre la convivència o la seua absència per protegir la salut mental

Durant el confinament, el problema general recau en l’aïllament i la falta de contacte. Per això, les expertes asseguren que és important atendre la convivència o la seua absència. Mateu estableix tres nivells en els quals afecta el confinament: l’individual, el relacional i el col·lectiu. “No som éssers aïllats”, diu, i per tant, la convivència i la relació amb allò col·lectiu juguen un paper en la protecció de la salut mental de totes. “Hi ha gent que viu en llocs on hi ha menys cura, s’enfronta a haver de conviure amb l’agressor, amb xiquets… o que viu en situacions molt vulnerables o d’exclusió”, matisa. A més a més, “la convivència i el sistema familiar són un terreny molt adobat. És com si de sobte haguéssim apujat el volum a allò que ja existia”, postil·la.

Carol Belda i Maria Climent, psicòlogues que segueixen el corrent de la Gestalt –el qual treballa amb les emocions per entendre el comportament de les persones–, coincideixen amb aquesta visió, ja que la possibilitat d’eixir de casa esdevenia una via de fugida de les relacions i, en certa manera, ajudava a alleugerar els conflictes. Per contra, pot donar-se la situació en què el trencament dels ritmes haja fet retrobar-se la gent que conviu en un mateix espai. La convivència amb les xiquetes tampoc és gens fàcil, sobretot amb aquelles que tenen limitacions fisiològiques, ja que, segons Climent, poden generar un sentiment de rebuig a elles mateixes.

Les expertes coincideixen que les conseqüències psicològiques implicaran un creixement de l’angoixa, del sentiment d’incertesa o de l’aïllament. Aquestes emocions poden donar pas a certa apatia, en el millor dels casos

Les expertes coincideixen que les conseqüències psicològiques implicaran un creixement de l’angoixa, del sentiment d’incertesa o de l’aïllament. Aquestes emocions poden donar pas a certa apatia, en el millor dels casos. En els pitjors, a recórrer a mecanismes de fugida com el consum d’alcohol i altres drogues; a les recaigudes, si s’ha patit un trastorn anterior, o al creixement de comportaments maniàtics i paranoics pel que fa a la neteja i la higiene. “La gent amb TOC o amb paranoia està veient créixer els seus comportaments”, explica Belda. També augmenta la por a estar soles o l’insomni, tant a causa de la preocupació que genera aquest estat com per l’ús continu dels aparells electrònics, que fan dissociar-se d’una mateixa. Així mateix, Mateu subratlla que les conseqüències també ho seran a llarg termini: “Hi ha estudis sobre com va afectar socialment i psicològicament el confinament per l’Ebola a la zona d’Àfrica o per la SARS a la Xina, i apunten que els efectes sobre la població arriben a durar fins a tres anys”.

Per parlar de les vulnerabilitats i de les diferents condicions a l’hora de passar la quarantena, també cal tenir en compte la clàssica dicotomia ubana-rural. Rosa Canet, membre del grup de suport Estem amb tu, de Potries (la Safor), explica que s’ha habilitat un servei de telèfon per a aquelles persones que necessiten suport psicològic durant aquest temps. “Ens ha cridat sobretot gent major que està sola”, incideix. Tanmateix, considera que la gent, als pobles, té prou recursos i el telèfon resulta un poc estrany per a la majoria: “Als pobles les xarxes funcionen prou bé, tots tenen algú amb qui parlar o a qui demanar ajuda”. De totes maneres, entenen que la iniciativa esdevé una necessitat aquests dies per tal d’evitar situacions de patiment i en què la gent puga desbordar-se davant la solitud. En la mateixa línia, Climent apunta que el control als pobles també és menor, sobretot als que no estan a prop de la costa, i assenyala la importància que té l’habitatge ara mateix: “A les ciutats hi ha molta més gent que viu en pisos molt menuts, sense llum solar directa, i això afecta l’estat d’ànim”.

Els efectes psicològics s’agreugen en situacions de vulnerabilitat

Dins d’aquest laberint individual i col·lectiu que ha suposat el confinament, es podria parlar d’aquelles persones que poden ser més vulnerables i/o que corren més risc de patir situacions extremes. No es poden passar per alt les condicions materials i de vida, i com poden afectar psicològicament, més en una situació com aquesta. La casa on vius, l’espai que tens, si vius sola o amb companyia, la situació laboral… són determinants per a l’estabilitat d’una persona i un punt de partida per a afrontar una crisi com aquesta.

Possiblement, la gent gran esdevé un dels sectors més vulnerables davant del confinament i els seus efectes mentals i emocionals. La mateixa COVID-19 els fa pensar que la mort no els queda lluny i aquesta idea augmenta l’estat d’alerta de la persona que, a més a més, s’agreuja si viu sola o en residències. Tant la gent gran com la població de risc en general són més susceptibles a patir més por dins d’aquesta crisi.

Les possibilitats són molt diverses: poden donar-se casos en què les tendències a l’autolesió, a les pràctiques restrictives, a les addiccions o inclús al suïcidi es presenten com una solució a una situació psicològica insostenible

A tot això cal sumar la capacitat d’adaptació que té cadascú. Belda i Climent expliquen que la situació pot ser més complexa en persones que no tinguen desenvolupada aquesta capacitat. “Generalment pensem que les persones que ja tenien alguna dificultat psicològica ho poden estar passant més malament, però hi ha molts casos de gent que ja patia ansietat, pànic i que tendia a aïllar-se que està sostenint bé la situació i es planteja més el problema que pot suposar tornar a fer vida normal”. Aquesta gent ja viu en una mena d’estat d’alerta contínuament, pel que el colp no resulta tan fort.

De la mateixa manera, Mateu apunta que aquelles persones que hagen viscut en una situació de privació de llibertat prèviament és molt probable que tinguen una capacitat major de suportar el confinament. Tot i això, les possibilitats són molt diverses: poden donar-se casos en què les tendències a l’autolesió, a les pràctiques restrictives, a les addiccions o inclús al suïcidi es presenten com una solució a una situació psicològica insostenible.

La quarantena ha fet que les necessitats més bàsiques es posen sobre la taula i que moltes persones se senten desubicades o amb emocions i pensaments que desconeixien o que no havien atés fins ara. Tal com apunta Mateu, “ara tenim el cos sempre a punt de fugir, i aquesta tensió no desapareix d’avui per demà. Aquesta situació ens dona un parèntesi per lidiar amb la incertesa i tindre certa autocompassió”.

<div class="elementor-element elementor-element-b30c97c elementor-hidden-phone elementor-widget elementor-widget-theme-post-excerpt" data-element_type="widget" data-id="b30c97c" data-widget_type="theme-post-excerpt.default" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; line-height: 27.8571px; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 637.703px;">
<div class="elementor-widget-container" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 25.5px 0px 0px; text-align: center; transition-duration: 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s; transition-property: background, border, border-radius, box-shadow, -webkit-border-radius, -webkit-box-shadow; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Reproduïm la xerrada que Josep Manel Busqueta va realitzar el 26 de març de 2020 sobre com repensar l'economia i la societat </span></div>
<div class="elementor-widget-container" style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 25.5px 0px 0px; text-align: center; transition-duration: 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s; transition-property: background, border, border-radius, box-shadow, -webkit-border-radius, -webkit-box-shadow; vertical-align: baseline;">
<section class="elementor-element elementor-element-79022bf8 elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default elementor-section elementor-top-section" data-element_type="section" data-id="79022bf8" id="top" style="box-sizing: border-box; color: #282828; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 15px; font-weight: 500; letter-spacing: normal; line-height: 27.8571px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; position: relative; text-align: start;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-wide" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1340px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-row" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 1340px;">
<div class="elementor-element elementor-element-30305b0a elementor-column elementor-col-50 elementor-top-column" data-element_type="column" data-id="30305b0a" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; min-height: 1px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 998px;">
<div class="elementor-column-wrap  elementor-element-populated" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 39.9063px 0px 0px; outline: 0px; padding: 20px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 958.094px;">
<div class="elementor-widget-wrap" style="align-content: flex-start; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.094px;">
<section class="elementor-element elementor-element-1aa156d elementor-section-content-middle elementor-hidden-phone elementor-hidden-tablet elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default elementor-section elementor-inner-section" data-element_type="section" data-id="1aa156d" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 0px; margin-top: -8px; padding: 0px 0px 41.3125px; position: relative; width: 918.094px;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-no" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1140px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;">
<div class="elementor-row" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 918.094px;">
<div class="elementor-element elementor-element-78cd30d elementor-column elementor-col-100 elementor-inner-column" data-element_type="column" data-id="78cd30d" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; min-height: 1px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.094px;">
<div class="elementor-column-wrap  elementor-element-populated" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.094px;">
<div class="elementor-widget-wrap" style="align-content: center; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.094px;">
<div class="elementor-element elementor-element-172948e elementor-align-left elementor-widget elementor-widget-post-info" data-element_type="widget" data-id="172948e" data-widget_type="post-info.default" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.094px;">
<div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s, border 0.3s, border-radius 0.3s, box-shadow 0.3s, -webkit-border-radius 0.3s, -webkit-box-shadow 0.3s; vertical-align: baseline;">
<ul class="elementor-inline-items elementor-icon-list-items elementor-post-info" style="-webkit-box-pack: start; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; list-style: none; margin: 0px calc(-12.5px); outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-4c4b49f elementor-inline-item" itemprop="about" style="-webkit-box-align: start; -webkit-box-pack: start; align-items: flex-start; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: 'Work Sans', sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"></li>
</ul>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</section><div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="widget" data-id="4aeefd21" data-widget_type="theme-post-content.default" id="noti" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; font-style: inherit; line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.094px;">
<div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s, border 0.3s, border-radius 0.3s, box-shadow 0.3s, -webkit-border-radius 0.3s, -webkit-box-shadow 0.3s; vertical-align: baseline;">
<div class="has-drop-cap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Molt bona tarda. Moltes gràcies a les persones d’Arran per haver habilitat aquest espai per poder discutir, debatre, transmetre idees al voltant del que ens està passant. Deixeu-me també que comenci enviant una abraçada molt gran a totes aquelles persones que en aquests moments tenen a familiars, a persones conegudes afectades per aquesta malaltia del coronavirus, també una abraçada especial per a tot el personal sanitari, per als metges i metgesses, infermers i infermeres que són els que en aquests moments ens estan sostenint com a societat.</div>
<div class="has-drop-cap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<img alt="El vino se pone la mascarilla ante el coronavirus | La Semana ..." src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn%3AANd9GcSaBfDThgwzC0gq0JP-5LWQQBR0XPQFuEhG-KvMxT_k9J9EX8p1&usqp=CAU" /></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Bé, jo el que voldria fer és plantejar-vos algunes reflexions que aquests dies anem fent amb diferents persones. Aquestes reflexions les comparteixo amb els meus estimats Pau Llonch, Xabier Gràcia, Ivan Gordillo,… Amb ells hem reflexionat al voltant de les lliçons que esta representant el moment social, econòmic i moral que estem vivint en aquests moments. I el que faré senzillament es plantejar-vos algunes de les reflexions que podríem anomenar com «Lliçons enmig de la pandèmia». I també un cop fet això esbossar de manera molt preliminar què significaria, des d’una perspectiva de preservació de la vida, el plantejament no només de mesures de rescat social, sinó també, com a persones que volem posar la vida al centre, plantejar precisament quines podrien ser les propostes que a partir d’ara ens toca defensar en els nostres espais polítics i socials.</div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.0470588); border-left-style: solid; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; color: black; font-size: 1.1em; font-style: italic; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 17.6px; font-style: inherit; font-weight: inherit; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
El coronavirus no és res més que un símptoma més del fracàs d’aquest model de relacions socials</div>
</blockquote>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
La primera reflexió que voldria plantejar em sembla que és molt evident: que el capitalisme no es un sistema de relacions socials vàlid per garantir la vida de les persones. Algun dubte d’això a dia d’avui? Hi ha algú que continuï pensant que el capitalisme és la forma de relacions socials que necessitem per garantir una vida que pugui ser viscuda i digne? És cert òbviament que el fracàs del capitalisme no l’ha vingut a demostrar el coronavirus sinó que el fracàs del capitalisme com a sistema de relacions socials vàlid per garantir una vida digne per la majoria de les persones ja era estrepitós abans del coronavirus. No obstant i d’una manera molt clara ja podíem plantejar el fracàs social del capitalisme, que malgrat tenir una producció desbocada, continuava destinant a milions de persones a morir-se de fam. Per altra banda havíem vist com a partir de la crisi la desigualtat social estava creixent d’una manera brutal i que justament fins i tot les mesures de rescat que s’havien aplicat després de la crisi del 2008 el que estaven servint era per fiançar una societat cada cop més desigual. També hem vist, i en aquests moments és una evidencia, el fracàs que representa el capitalisme en termes de relacions ecològicament viables, fracàs ambiental, fracàs ecològic, el fracàs del capitalisme per integrar-se d’una manera metabòlicament adequada en el planeta i en els ecosistemes. El coronavirus no és res més que un símptoma més del fracàs d’aquest model de relacions socials, perquè el problema no es el coronavirus sinó que és el com aquesta grip impacta en societats amb infraestructures socials i sanitàries sota mínims. Al final el coronavirus és un termòmetre que ens permet mesurar quin és el grau de cohesió col·lectiva que ha permès desenvolupar les infraestructures necessàries en les nostres societats. En societats on les persones no poden quedar-se a casa per preservar la seva vida perquè han de sortir al mercat a continuar guanyant-se el sou, el coronavirus també ens demostra el nivell de precarietat vital que el capitalisme sotmet a la majoria de la societat.</div>
<figure class="wp-block-image size-large" style="box-sizing: border-box; margin: 0px;"><img alt="" class="wp-image-12669 lazyloaded" data-lazy-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-lazy-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1.jpg" data-lazy-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel.com-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /><figcaption style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; margin-top: 0.5em;">Foto: Pxfuel.com</figcaption></figure><div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Hi ha una altra sèrie de reflexions que tenen a veure amb la pandèmia i el seu impacte sobre el sistema productiu. Què ens està demostrant la pandèmia en relació al sistema productiu? Ens està demostrant la fragilitat d’aquest. La cadena de producció de valor global està absolutament fracturada en aquests moments per la impossibilitat de garantir els subministraments <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">just in time</em>. </div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
És evident en aquests moments el col·lapse de la globalització. Hem vist com economies senceres, com per exemple la catalana, una economia d’interfície (importar per exportar), en aquests moments tenen importants problemes per continuar sostenint-se en el que representa que era el millor, el més segur i viable dels sistemes econòmics existents. Un col·lapse, per tant, de la globalització, que ens ha de fer reflexionar.</div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Més en un pla teòric, el coronavirus també ens demostra l’absurditat de la teoria neoclàssica del comerç internacional. I, en definitiva, de l’assignació dels recursos de manera eficient a través del mercat. El què veiem avui, i ho està dient tothom, fins i tot economistes amb un pedigrí neoliberal, és que ens cal planificar. Que ens cal controlar la producció de determinats béns estratègics, com per exemple les mascaretes o els aparells hospitalaris de respiració assistida, etc. Hi ha fins i tot qui ens diu que hauríem d’haver estat capaces de planificar la producció de les bates dels metges! Avui en dia, sembla del tot incorrecte el plantejament que ha governat la teoria del comerç internacional les darreres dècades: que, com que els xinesos són els que ho produeixen més barat, això s’ha de produir a la Xina, tal i com planteja l’economia de l’avantatge comparatiu. Sempre, ens diria la teoria dominant del comerç internacional, cadascú ha de produir allò en què és més eficient i després vendre-ho al mercat internacional. I serà la mà invisible la que assignarà els recursos de la millor manera possible establint la coordinació de la distribució.</div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
En aquests moments és obvi que estem pagant els error d’aquesta teoria amb morts:  el lliure mercat no ens assegura el proveïment d’allò necessari quan ens fa falta. </div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.0470588); border-left-style: solid; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; color: black; font-size: 1.1em; font-style: italic; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 17.6px; font-style: inherit; font-weight: inherit; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
En situacions com aquesta és obvi, és evident, que és l’estat, és allò públic, l’únic capaç de garantir certa seguretat col·lectiva</div>
</blockquote>
<img alt="COVID-19 i l'atzucac capitalista - directa.cat" height="266" src="https://directa.cat/app/uploads/2020/04/Crisi_Covid_Adria%CC%80_Rami%CC%81rez_laDirecta.jpg" width="400" /><br />
<br />
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Una altra de les lliçons que ens està deixant aquesta pandèmia és el fracàs de l’austerocràcia com a mecanisme de rescat de les societats i de les economies en el moment postcrisi. Receptes que han abraçat amb entusiasme la majoria o la totalitat dels governs europeus, i evidentment també el conjunt de la Unió Europea. La prioritat del pagament del deute, la política del control del dèficit i dels pressupostos equilibrats, han esdevingut una màquina de podar que ha eliminat tot allò essencial a les nostres societats per passar-ho a mans privades. I avui això cristal·litza en el què ha estat la poda de la sanitat pública que en aquests moments necessitaríem vigorosa i ben preparada. Sort en tenim de l’abnegació, de la humanitat, del personal sanitari que és el que ens està sostenint amb unes infraestructura sota mínims, donant el millor que tenen que és la vida.</div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Avui patim les conseqüències de les polítiques d’austeritat que des de la Unió Europea, els governs de l’Estat espanyol i fins als governs de la Generalitat, ens han massacrat com a societat. Avui, és el moment de demanar explicacions als Mas, Boi Ruiz, Mas-Colell… L’hemeroteca hi és per saber de quin costat ha estat cadascú. O del costat de la privatització o del costat de la defensa d’un servei públic i de qualitat. Un exercici fàcil d’hemeroteca situarà a cadascú al seu lloc. I si us plau, cal que la ciutadania en prengui nota i faci pagar les factures adequades a qui pertoqui. No se’n poden anar com si res aquells que ens han portat a la situació on som avui.</div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Pel que fa referència al sector públic <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">versus</em> el sector privat, avui no se sosté el discurs de la superioritat del sector privat respecte del sector públic. En situacions com aquesta és obvi, és evident, que és l’estat, és allò públic, l’únic capaç de garantir certa seguretat col·lectiva. Allò privat es desfà com un terròs de sucre davant de situacions com aquesta que exigeixen la possibilitat d’actuar col·lectiva i fermament. Avui es demostra que societats amb estats i sectors públics febles, sotmesos al mercat, estan essent incapaces d’aplicar les mesures adequades per salvar vides. En aquesta dicotomia, la dels governs sotmesos al mercat entre les mesures adequades que calen per salvar vides i les mesures que calen per no ensorrar l’economia, en aquest impàs, no s’està salvant ni l’economia ni s’estan salvant vides. Està sent una catàstrofe vital i econòmica.</div>
<figure class="wp-block-image size-large" style="box-sizing: border-box; margin: 0px;"><img alt="" class="wp-image-12670 lazyloaded" data-lazy-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-lazy-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1.jpg" data-lazy-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-CDC-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /><figcaption style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; margin-top: 0.5em;">Foto: Flickr – CiU</figcaption></figure><div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Totes sabem que la Xina se n’ha sortit millor de la crisi del coronavirus. I hem de dir clar, alt i clar, que se senti: que un país com Cuba, tot i el bloqueig que pateix des de 1960 està millor preparat sanitàriament per fer font a aquesta situació. Avui haurien d’avergonyir-se aquells que se’n reien quan els cubans explicaven «que los logros de la revolución son la salud y la educación».  La lliçó que n’hauríem d’extreure d’això és que societats amb sectors públics més potents són capaces d’aturar, de substituir el mercat i garantir la subsistència de les persones. Aquí, malgrat la pandèmia, les persones han de continuar sortint a treballar per guanyar-se el pa, no disposem de cap mecanisme públic que ens garanteixi el sosteniment de les nostres vides.</div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Conclusió geopolítica del coronavirus: el fracàs estrepitós, un cop més, pel que respecte a la vessant humana de la Unió Europea. La Unió Europea i em sembla reiteratiu de tornar a repetir aquesta idea, ha servit per aplicar amb rigor una austeritat que ha sigut el mecanisme perfecte per succionar els excedents que les societats produïen i conduir-los a les butxaques del capital financer. Això és i ha sigut la UE. La Unió Europea s’ha mostrat incapaç, inútil, per coordinar les mesures necessàries per preservar la vida.  A l’altra banda de l’Atlàntic veiem que mentre el discurs de les autoritats dels Estats Units és que no cal parar la producció econòmica per salvar la vida dels avis, Xina i Cuba, envien metges allà on se’ls demana. En el cas cubà, fins i tot allà on s’hi ha defensat el bloqueig contra ells. Repeteixo, em sembla una lliçó d’humanitat de l’alçada d’un campanar, cal que la humanitat en prengui nota d’això.</div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Em sembla que també, cal insistir, posar èmfasi al respecte d’aquestes lliçons que ens està deixant la pandèmia, en el naufragi estrepitós de la idea de l’individualisme. En el capitalisme, els defensors del capitalisme, els seus apologetes, ens volen convèncer que si tu vols pots, que totes podem ser emprenedores en aquesta societat i llaurar-nos  el nostre camí cap a l’èxit. Quina és la lliçó de la pandèmia? La lliçó de la pandèmia és: quin sentit tenim, (tu, jo) sense els altres. Els aliments no arriben sols, com per art de màgia, per art de la mà invisible als supermercats, les persones no es curen soles als hospitals, soles a casa confinades, sense poder abraçar a qui ens estimem, cosa que ens està destrossant com a persones humanes. Quina és la lliçó que la pandèmia ens està marcant a sang i llàgrimes? La lliçó és que la nostra vida està vinculada als altres, que nosaltres som el que les nostres comunitats, el que les nostres societats, ens permeten ser. Si us plau, mai més acceptem aquest discurs que nosaltres som com Robinson Crusoe, que en una mena d’escafandre anem maximitzant els nostres beneficis en una societat que no existeix. No, justament nosaltres som el que les nostres societats ens permeten ser, i en aquest cas, som el que les persones humanes de la nostra societat ens permeten ser. Ens cal aprendre aquesta lliçó  i treure’n com a conclusió  que mai més hauríem de renunciar a allò que ens calgui per construir una societat justa i cohesionada. Perquè la societat és la condició necessària per poder després, construir i defensar les infraestructures necessàries per preservar la vida.</div>
<figure class="wp-block-image size-large" style="box-sizing: border-box; margin: 0px;"><img alt="" class="wp-image-12671 lazyloaded" data-lazy-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-lazy-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1.jpg" data-lazy-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/Flickr-ijclark-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /><figcaption style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; margin-top: 0.5em;">Foto: Flickr – ijclark</figcaption></figure><div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
I finalment, en aquestes lliçons que ens està donant la pandèmia, hem descobert que hi ha coses necessàries i que hi ha coses supèrflues. El capitalisme, regit pel benefici, és incapaç de destriar això, el capitalisme només es regeix per allò que li genera el màxim benefici, sigui la producció d’armes o la producció d’objectes de luxe, però en aquests moments estem veient que hi ha coses que necessitem més que altres, però no tenim mecanismes en el capitalisme per discriminar què és el que hem de produir i què és el que no hem de produir, què és el que hem de prioritzar en la producció i què no. Quina és la lliçó de la pandèmia? La lliçó de la pandèmia és que ens cal, com a societat, prioritzar la vida per sobre del benefici, ens cal ja un programa de transició per abandonar el capitalisme com a organització de la vida! Perquè, companys i companyes, avui podem dir alt i fort, també en societats com la nostra, que el capitalisme no ens porta vida sinó que el capitalisme ens porta mort.</div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Segur que la pandèmia ens deixarà moltes més lliçons. Lliçons que amb el temps, amb més reflexió, col·lectivament, serem capaces d’anar posant negre sobre blanc. Aquestes són les que jo tenia ganes de compartir, perquè les hem compartides amb les companyes, i perquè em sembla que també poden ajudar a anar pensant en aquests dies i sobretot en el què haurem  de fer a partir d’ara.</div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Pel que fa a les alternatives. Òbviament la fractura de la cadena de producció global està tenint un impacte gran sobre l’economia: tancament de fàbriques, comiat de persones, moltes d’elles persones que estaven treballant amb contractes d’obra i servei i que estaven treballant en negre, que evidentment difícilment es podran beneficiar de les mesures que s’aplicaran a través del programes de rescat. També veurem quants autònoms dels quals avui abaixen persianes tornaran a obrir-les. L’aturada de l’economia està tenint un impacte gran sobre les condicions materials de vida de milions de persones.</div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.0470588); border-left-style: solid; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; color: black; font-size: 1.1em; font-style: italic; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 17.6px; font-style: inherit; font-weight: inherit; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
És important pensar en la necessitat d’establir una mesura central que servís per redistribuir recursos d’una manera clara i desburocratizada</div>
</blockquote>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Òbviament calen mesures de recuperació, calen mesures per fer front a aquesta realitat econòmica greu que s’està patint. Però em sembla que a nosaltres, el que ens tocaria sobretot, a aquelles persones que entenen i dominen aquesta part de l’economia, aquesta part de la política, és analitzar i ser molt ferms en el fet que les mesures de recuperació no representin un nou rescat dels poderosos. Ens calen mesures directes, mesures de rescat desburocratitzades, que serveixin justament per fer més suportable la situació actual a aquelles que ho estan patint més. Per això, a mi em sembla, que arribats a aquest punt seria important pensar en la necessitat d’establir una mesura central que servís per redistribuir recursos d’una manera clara i desburocratizada, directament sense controls a les butxaques de les persones del conjunt de la societat.</div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Em sembla que s’hauria d’estar parlant molt més del que s’està fent, de la necessitat d’aplicar com a mesura central una Renda Bàsica Universal que arribés a totes les persones majors de divuit anys, que fos incondicional, que no depengués d’estar treballant o no estar fent-ho, i per tant facilitar a aquelles persones que ho desitgin, quedar-se confinades a casa i que sobretot, aquesta renda bàsica fos universal, fos incondicional, fos individual i fos suficient. Fos suficient per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques. Jo plantejo directament que hauríem de partir del llindar d’una renda mensual de 1.000€ a les butxaques de totes aquelles persones majors de 18 anys empadronades. Això s’hauria de finançar a través de les polítiques de l’Estat o directament per la política monetària del Banc Central Europeu. Hem de pensar que estem en una situació de crisi d’oferta i de demanda grans. Al final, introduir aquests diners en l’economia, malgrat que semblin molts diners, una gran quantitat de recursos, són diners que no s’estalviarien, són diners que servirien directament per refer l’activitat productiva, anirien novament a la despesa, tributarien, ningú es guardaria aquests diners a casa. Clar, hi haurà qui dirà : una proposta tan fàcil generarà molt picaresca, molt frau. Què us penseu? Que amb la resta de mesures no hi haurà picaresca ni frau? També hi serà. A banda que la resta de mesures ja estan dissenyades directament per beneficiar als de sempre. Per aplicar la Renda Bàsica Universal n’hi hauria d’haver prou amb un certificat d’empadronament associat a un número de compte. Aquesta mesura que no necessitaria controls burocràtics, seria una transferència directa als comptes corrents de les persones. Em sembla que aquesta mesura evidentment es podria acompanyar d’altres mesures, com la moratòria al pagament de les hipoteques, la moratòria al pagament de lloguers, però em sembla que caldria refondre tot el cúmul d’ajudes que no arribaran a la majoria de persones perquè ni coneixen en què consisteixen, ni qui les tramitarà. La RBU és una mesura molt clara, molt directa, desburocratitzada i que serveix directament per proporcionar capacitat de solvència a aquelles persones que més ho necessiten. La majoria de persones el que farien amb aquesta Renda Bàsica seria directament gastar-se aquests recursos en el seu sosteniment diari.</div>
<figure class="wp-block-image size-large" style="box-sizing: border-box; margin: 0px;"><img alt="" class="wp-image-12672 lazyloaded" data-lazy-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-lazy-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1.jpg" data-lazy-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2020/04/pxfuel-1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /><figcaption style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; margin-top: 0.5em;">Foto: Pxfuel.com</figcaption></figure><div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Un cop plantejada aquesta mesura, excepcional, de xoc, que em sembla absolutament imprescindible, podríem començar a parlar de què és el que ens caldria plantejar com a societat a partir del primer minut en que torni a ser possible sortir al carrer a defensar col·lectivament propostes. Em sembla que el que caldria fer a partir d’ara seria substituir la lògica del capitalisme per situar al centre un plantejament de relacions socials que estigués centrat en la defensa de la vida. Seria un plantejament en clau de sobirania reproductiva de la vida. Entendria que com a societat ens caldria avançar cap a formes de control democràtic i col·lectiu capaces de limitar el mercat. Ens caldria començar a establir programes de planificació, de control públic dels sector estratègics indispensables per garantir aquesta sobirania de la vida. La sobirania sobre aquests sectors  productius seria necessària per garantir i sostenir la vida. Ens caldria el control democràtic col·lectiu de sectors com la sanitat, per exemple. Algú dubta que després d’aquesta crisi  cal un replantejament profund de la sanitat? I en quins termes s’ha de fer? En termes de continuar plantejant, tal i com s’ha fet fins ara, la seva privatització i externalització perquè el sector privat gestiona millor els recursos? Jo diria que ha quedat clar que el que ens cal és una sanitat pública, forta i ben dotada, controlada democràticament. Això és el que molts i moltes veníem defensant des de ja fa temps. I no només la sanitat: l’educació, l’energia, l’alimentació, la banca. Son sectors que han d’estar sota control democràtic per garantir que les societats disposen d’aquest paraigua estructural que els garanteix la vida, i això no pot estar sota la lògica del mercat, disponible perquè uns pocs facin beneficis a costa de la resta. </div>
<blockquote class="wp-block-quote" style="border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.0470588); border-left-style: solid; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; color: black; font-size: 1.1em; font-style: italic; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 17.6px; font-style: inherit; font-weight: inherit; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
No podem continuar plantejant propostes que només serveixin per omplir les escletxes que deixa el capitalisme</div>
</blockquote>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Ens cal plantejar obertament la idea de la planificació, cal recuperar la necessitat de plantejar què ens cal produir com a societat, qui produeix el què ens cal produir, com es distribueix allò produït i com es finança aquesta producció. Això és anular el mercat? No, pot seguir funcionant, però assignant tot allò que no es imprescindible per garantir la vida digne. Ens cal avançar cap a un model de societat democràtic i autocentrat, un model de societat democràtic i autocentrat capaç de vincular-se amb les economies externes en termes de relacions de reciprocitat i de solidaritat, perquè aquest ha de ser el nostre projecte internacionalista: hem de deixar de plantejar el nostre vincle amb la resta de pobles del món en termes de competència, sinó que cal començar a establir el comerç internacional en termes de solidaritat i de reciprocitat.</div>
<div style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Crec que la lliçó de la pandèmia per a tots aquelles que pensem que el capitalisme és un fracàs i que intentem cercar camins per construir projectes de vida digne per les persones, és que no podem continuar plantejant propostes gregàries del capitalisme. No podem continuar plantejant propostes que només serveixin per omplir les escletxes que deixa el capitalisme (o que creixin, també dins els marges que permet el capitalisme). Cal un punt d’inflexió també en les nostres propostes parcials: ens cal una esmena a la totalitat plantejada des de la solidaritat, la sobirania, la democràcia, i sobretot, des de la defensa de la vida. Aquests han de ser els fonaments que han de permetre construir la nostra estratègia col·lectiva per avançar cap a una societat en la que ja no haguem de plorar mai més massivament morts per constipats.</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</section></div>
</div>
<div class="elementor-element elementor-element-1eb1670 elementor-hidden-phone elementor-align-center elementor-widget elementor-widget-bdt-scroll-button" data-element_type="widget" data-id="1eb1670" data-widget_type="bdt-scroll-button.default" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #282828; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 15px; line-height: 27.8571px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; vertical-align: baseline; width: 637.703px; z-index: 0;">
<div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 31.875px 0px 0px; transition: background 0.3s, border 0.3s, border-radius 0.3s, box-shadow 0.3s, -webkit-border-radius 0.3s, -webkit-box-shadow 0.3s; vertical-align: baseline;">
<div class="bdt-scroll-button-wrapper" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<button class="bdt-scroll-button bdt-button bdt-button-primary" data-selector="#article" data-settings="[]" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-radius: 3px; border: none; color: #282828; cursor: pointer; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 30px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: 40px; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px 30px; vertical-align: middle;"><span class="bdt-scroll-button-content-wrapper" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="bdt-scroll-button-align-icon-right" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span aria-hidden="true" class="fa fa-angle-down" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: 'Font Awesome 5 Free'; font-size: inherit; font-stretch: normal; font-weight: 900; line-height: 1; text-rendering: auto;"></span></span></span></button></div>
</div>
</div>

Reproduïm la xerrada que Josep Manel Busqueta va realitzar el 26 de març de 2020 sobre com repensar l'economia i la societat

Molt bona tarda. Moltes gràcies a les persones d’Arran per haver habilitat aquest espai per poder discutir, debatre, transmetre idees al voltant del que ens està passant. Deixeu-me també que comenci enviant una abraçada molt gran a totes aquelles persones que en aquests moments tenen a familiars, a persones conegudes afectades per aquesta malaltia del coronavirus, també una abraçada especial per a tot el personal sanitari, per als metges i metgesses, infermers i infermeres que són els que en aquests moments ens estan sostenint com a societat.

El vino se pone la mascarilla ante el coronavirus | La Semana ...

Bé, jo el que voldria fer és plantejar-vos algunes reflexions que aquests dies anem fent amb diferents persones. Aquestes reflexions les comparteixo amb els meus estimats Pau Llonch, Xabier Gràcia, Ivan Gordillo,… Amb ells hem reflexionat al voltant de les lliçons que esta representant el moment social, econòmic i moral que estem vivint en aquests moments. I el que faré senzillament es plantejar-vos algunes de les reflexions que podríem anomenar com «Lliçons enmig de la pandèmia». I també un cop fet això esbossar de manera molt preliminar què significaria, des d’una perspectiva de preservació de la vida, el plantejament no només de mesures de rescat social, sinó també, com a persones que volem posar la vida al centre, plantejar precisament quines podrien ser les propostes que a partir d’ara ens toca defensar en els nostres espais polítics i socials.

El coronavirus no és res més que un símptoma més del fracàs d’aquest model de relacions socials

La primera reflexió que voldria plantejar em sembla que és molt evident: que el capitalisme no es un sistema de relacions socials vàlid per garantir la vida de les persones. Algun dubte d’això a dia d’avui? Hi ha algú que continuï pensant que el capitalisme és la forma de relacions socials que necessitem per garantir una vida que pugui ser viscuda i digne? És cert òbviament que el fracàs del capitalisme no l’ha vingut a demostrar el coronavirus sinó que el fracàs del capitalisme com a sistema de relacions socials vàlid per garantir una vida digne per la majoria de les persones ja era estrepitós abans del coronavirus. No obstant i d’una manera molt clara ja podíem plantejar el fracàs social del capitalisme, que malgrat tenir una producció desbocada, continuava destinant a milions de persones a morir-se de fam. Per altra banda havíem vist com a partir de la crisi la desigualtat social estava creixent d’una manera brutal i que justament fins i tot les mesures de rescat que s’havien aplicat després de la crisi del 2008 el que estaven servint era per fiançar una societat cada cop més desigual. També hem vist, i en aquests moments és una evidencia, el fracàs que representa el capitalisme en termes de relacions ecològicament viables, fracàs ambiental, fracàs ecològic, el fracàs del capitalisme per integrar-se d’una manera metabòlicament adequada en el planeta i en els ecosistemes. El coronavirus no és res més que un símptoma més del fracàs d’aquest model de relacions socials, perquè el problema no es el coronavirus sinó que és el com aquesta grip impacta en societats amb infraestructures socials i sanitàries sota mínims. Al final el coronavirus és un termòmetre que ens permet mesurar quin és el grau de cohesió col·lectiva que ha permès desenvolupar les infraestructures necessàries en les nostres societats. En societats on les persones no poden quedar-se a casa per preservar la seva vida perquè han de sortir al mercat a continuar guanyant-se el sou, el coronavirus també ens demostra el nivell de precarietat vital que el capitalisme sotmet a la majoria de la societat.

Hi ha una altra sèrie de reflexions que tenen a veure amb la pandèmia i el seu impacte sobre el sistema productiu. Què ens està demostrant la pandèmia en relació al sistema productiu? Ens està demostrant la fragilitat d’aquest. La cadena de producció de valor global està absolutament fracturada en aquests moments per la impossibilitat de garantir els subministraments just in time.

És evident en aquests moments el col·lapse de la globalització. Hem vist com economies senceres, com per exemple la catalana, una economia d’interfície (importar per exportar), en aquests moments tenen importants problemes per continuar sostenint-se en el que representa que era el millor, el més segur i viable dels sistemes econòmics existents. Un col·lapse, per tant, de la globalització, que ens ha de fer reflexionar.

Més en un pla teòric, el coronavirus també ens demostra l’absurditat de la teoria neoclàssica del comerç internacional. I, en definitiva, de l’assignació dels recursos de manera eficient a través del mercat. El què veiem avui, i ho està dient tothom, fins i tot economistes amb un pedigrí neoliberal, és que ens cal planificar. Que ens cal controlar la producció de determinats béns estratègics, com per exemple les mascaretes o els aparells hospitalaris de respiració assistida, etc. Hi ha fins i tot qui ens diu que hauríem d’haver estat capaces de planificar la producció de les bates dels metges! Avui en dia, sembla del tot incorrecte el plantejament que ha governat la teoria del comerç internacional les darreres dècades: que, com que els xinesos són els que ho produeixen més barat, això s’ha de produir a la Xina, tal i com planteja l’economia de l’avantatge comparatiu. Sempre, ens diria la teoria dominant del comerç internacional, cadascú ha de produir allò en què és més eficient i després vendre-ho al mercat internacional. I serà la mà invisible la que assignarà els recursos de la millor manera possible establint la coordinació de la distribució.

En aquests moments és obvi que estem pagant els error d’aquesta teoria amb morts: el lliure mercat no ens assegura el proveïment d’allò necessari quan ens fa falta.

En situacions com aquesta és obvi, és evident, que és l’estat, és allò públic, l’únic capaç de garantir certa seguretat col·lectiva

COVID-19 i l'atzucac capitalista - directa.cat

Una altra de les lliçons que ens està deixant aquesta pandèmia és el fracàs de l’austerocràcia com a mecanisme de rescat de les societats i de les economies en el moment postcrisi. Receptes que han abraçat amb entusiasme la majoria o la totalitat dels governs europeus, i evidentment també el conjunt de la Unió Europea. La prioritat del pagament del deute, la política del control del dèficit i dels pressupostos equilibrats, han esdevingut una màquina de podar que ha eliminat tot allò essencial a les nostres societats per passar-ho a mans privades. I avui això cristal·litza en el què ha estat la poda de la sanitat pública que en aquests moments necessitaríem vigorosa i ben preparada. Sort en tenim de l’abnegació, de la humanitat, del personal sanitari que és el que ens està sostenint amb unes infraestructura sota mínims, donant el millor que tenen que és la vida.

Avui patim les conseqüències de les polítiques d’austeritat que des de la Unió Europea, els governs de l’Estat espanyol i fins als governs de la Generalitat, ens han massacrat com a societat. Avui, és el moment de demanar explicacions als Mas, Boi Ruiz, Mas-Colell… L’hemeroteca hi és per saber de quin costat ha estat cadascú. O del costat de la privatització o del costat de la defensa d’un servei públic i de qualitat. Un exercici fàcil d’hemeroteca situarà a cadascú al seu lloc. I si us plau, cal que la ciutadania en prengui nota i faci pagar les factures adequades a qui pertoqui. No se’n poden anar com si res aquells que ens han portat a la situació on som avui.

Pel que fa referència al sector públic versus el sector privat, avui no se sosté el discurs de la superioritat del sector privat respecte del sector públic. En situacions com aquesta és obvi, és evident, que és l’estat, és allò públic, l’únic capaç de garantir certa seguretat col·lectiva. Allò privat es desfà com un terròs de sucre davant de situacions com aquesta que exigeixen la possibilitat d’actuar col·lectiva i fermament. Avui es demostra que societats amb estats i sectors públics febles, sotmesos al mercat, estan essent incapaces d’aplicar les mesures adequades per salvar vides. En aquesta dicotomia, la dels governs sotmesos al mercat entre les mesures adequades que calen per salvar vides i les mesures que calen per no ensorrar l’economia, en aquest impàs, no s’està salvant ni l’economia ni s’estan salvant vides. Està sent una catàstrofe vital i econòmica.

Totes sabem que la Xina se n’ha sortit millor de la crisi del coronavirus. I hem de dir clar, alt i clar, que se senti: que un país com Cuba, tot i el bloqueig que pateix des de 1960 està millor preparat sanitàriament per fer font a aquesta situació. Avui haurien d’avergonyir-se aquells que se’n reien quan els cubans explicaven «que los logros de la revolución son la salud y la educación». La lliçó que n’hauríem d’extreure d’això és que societats amb sectors públics més potents són capaces d’aturar, de substituir el mercat i garantir la subsistència de les persones. Aquí, malgrat la pandèmia, les persones han de continuar sortint a treballar per guanyar-se el pa, no disposem de cap mecanisme públic que ens garanteixi el sosteniment de les nostres vides.

Conclusió geopolítica del coronavirus: el fracàs estrepitós, un cop més, pel que respecte a la vessant humana de la Unió Europea. La Unió Europea i em sembla reiteratiu de tornar a repetir aquesta idea, ha servit per aplicar amb rigor una austeritat que ha sigut el mecanisme perfecte per succionar els excedents que les societats produïen i conduir-los a les butxaques del capital financer. Això és i ha sigut la UE. La Unió Europea s’ha mostrat incapaç, inútil, per coordinar les mesures necessàries per preservar la vida. A l’altra banda de l’Atlàntic veiem que mentre el discurs de les autoritats dels Estats Units és que no cal parar la producció econòmica per salvar la vida dels avis, Xina i Cuba, envien metges allà on se’ls demana. En el cas cubà, fins i tot allà on s’hi ha defensat el bloqueig contra ells. Repeteixo, em sembla una lliçó d’humanitat de l’alçada d’un campanar, cal que la humanitat en prengui nota d’això.

Em sembla que també, cal insistir, posar èmfasi al respecte d’aquestes lliçons que ens està deixant la pandèmia, en el naufragi estrepitós de la idea de l’individualisme. En el capitalisme, els defensors del capitalisme, els seus apologetes, ens volen convèncer que si tu vols pots, que totes podem ser emprenedores en aquesta societat i llaurar-nos el nostre camí cap a l’èxit. Quina és la lliçó de la pandèmia? La lliçó de la pandèmia és: quin sentit tenim, (tu, jo) sense els altres. Els aliments no arriben sols, com per art de màgia, per art de la mà invisible als supermercats, les persones no es curen soles als hospitals, soles a casa confinades, sense poder abraçar a qui ens estimem, cosa que ens està destrossant com a persones humanes. Quina és la lliçó que la pandèmia ens està marcant a sang i llàgrimes? La lliçó és que la nostra vida està vinculada als altres, que nosaltres som el que les nostres comunitats, el que les nostres societats, ens permeten ser. Si us plau, mai més acceptem aquest discurs que nosaltres som com Robinson Crusoe, que en una mena d’escafandre anem maximitzant els nostres beneficis en una societat que no existeix. No, justament nosaltres som el que les nostres societats ens permeten ser, i en aquest cas, som el que les persones humanes de la nostra societat ens permeten ser. Ens cal aprendre aquesta lliçó i treure’n com a conclusió que mai més hauríem de renunciar a allò que ens calgui per construir una societat justa i cohesionada. Perquè la societat és la condició necessària per poder després, construir i defensar les infraestructures necessàries per preservar la vida.

I finalment, en aquestes lliçons que ens està donant la pandèmia, hem descobert que hi ha coses necessàries i que hi ha coses supèrflues. El capitalisme, regit pel benefici, és incapaç de destriar això, el capitalisme només es regeix per allò que li genera el màxim benefici, sigui la producció d’armes o la producció d’objectes de luxe, però en aquests moments estem veient que hi ha coses que necessitem més que altres, però no tenim mecanismes en el capitalisme per discriminar què és el que hem de produir i què és el que no hem de produir, què és el que hem de prioritzar en la producció i què no. Quina és la lliçó de la pandèmia? La lliçó de la pandèmia és que ens cal, com a societat, prioritzar la vida per sobre del benefici, ens cal ja un programa de transició per abandonar el capitalisme com a organització de la vida! Perquè, companys i companyes, avui podem dir alt i fort, també en societats com la nostra, que el capitalisme no ens porta vida sinó que el capitalisme ens porta mort.

Segur que la pandèmia ens deixarà moltes més lliçons. Lliçons que amb el temps, amb més reflexió, col·lectivament, serem capaces d’anar posant negre sobre blanc. Aquestes són les que jo tenia ganes de compartir, perquè les hem compartides amb les companyes, i perquè em sembla que també poden ajudar a anar pensant en aquests dies i sobretot en el què haurem de fer a partir d’ara.

Pel que fa a les alternatives. Òbviament la fractura de la cadena de producció global està tenint un impacte gran sobre l’economia: tancament de fàbriques, comiat de persones, moltes d’elles persones que estaven treballant amb contractes d’obra i servei i que estaven treballant en negre, que evidentment difícilment es podran beneficiar de les mesures que s’aplicaran a través del programes de rescat. També veurem quants autònoms dels quals avui abaixen persianes tornaran a obrir-les. L’aturada de l’economia està tenint un impacte gran sobre les condicions materials de vida de milions de persones.

És important pensar en la necessitat d’establir una mesura central que servís per redistribuir recursos d’una manera clara i desburocratizada

Òbviament calen mesures de recuperació, calen mesures per fer front a aquesta realitat econòmica greu que s’està patint. Però em sembla que a nosaltres, el que ens tocaria sobretot, a aquelles persones que entenen i dominen aquesta part de l’economia, aquesta part de la política, és analitzar i ser molt ferms en el fet que les mesures de recuperació no representin un nou rescat dels poderosos. Ens calen mesures directes, mesures de rescat desburocratitzades, que serveixin justament per fer més suportable la situació actual a aquelles que ho estan patint més. Per això, a mi em sembla, que arribats a aquest punt seria important pensar en la necessitat d’establir una mesura central que servís per redistribuir recursos d’una manera clara i desburocratizada, directament sense controls a les butxaques de les persones del conjunt de la societat.

Em sembla que s’hauria d’estar parlant molt més del que s’està fent, de la necessitat d’aplicar com a mesura central una Renda Bàsica Universal que arribés a totes les persones majors de divuit anys, que fos incondicional, que no depengués d’estar treballant o no estar fent-ho, i per tant facilitar a aquelles persones que ho desitgin, quedar-se confinades a casa i que sobretot, aquesta renda bàsica fos universal, fos incondicional, fos individual i fos suficient. Fos suficient per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques. Jo plantejo directament que hauríem de partir del llindar d’una renda mensual de 1.000€ a les butxaques de totes aquelles persones majors de 18 anys empadronades. Això s’hauria de finançar a través de les polítiques de l’Estat o directament per la política monetària del Banc Central Europeu. Hem de pensar que estem en una situació de crisi d’oferta i de demanda grans. Al final, introduir aquests diners en l’economia, malgrat que semblin molts diners, una gran quantitat de recursos, són diners que no s’estalviarien, són diners que servirien directament per refer l’activitat productiva, anirien novament a la despesa, tributarien, ningú es guardaria aquests diners a casa. Clar, hi haurà qui dirà : una proposta tan fàcil generarà molt picaresca, molt frau. Què us penseu? Que amb la resta de mesures no hi haurà picaresca ni frau? També hi serà. A banda que la resta de mesures ja estan dissenyades directament per beneficiar als de sempre. Per aplicar la Renda Bàsica Universal n’hi hauria d’haver prou amb un certificat d’empadronament associat a un número de compte. Aquesta mesura que no necessitaria controls burocràtics, seria una transferència directa als comptes corrents de les persones. Em sembla que aquesta mesura evidentment es podria acompanyar d’altres mesures, com la moratòria al pagament de les hipoteques, la moratòria al pagament de lloguers, però em sembla que caldria refondre tot el cúmul d’ajudes que no arribaran a la majoria de persones perquè ni coneixen en què consisteixen, ni qui les tramitarà. La RBU és una mesura molt clara, molt directa, desburocratitzada i que serveix directament per proporcionar capacitat de solvència a aquelles persones que més ho necessiten. La majoria de persones el que farien amb aquesta Renda Bàsica seria directament gastar-se aquests recursos en el seu sosteniment diari.

Un cop plantejada aquesta mesura, excepcional, de xoc, que em sembla absolutament imprescindible, podríem començar a parlar de què és el que ens caldria plantejar com a societat a partir del primer minut en que torni a ser possible sortir al carrer a defensar col·lectivament propostes. Em sembla que el que caldria fer a partir d’ara seria substituir la lògica del capitalisme per situar al centre un plantejament de relacions socials que estigués centrat en la defensa de la vida. Seria un plantejament en clau de sobirania reproductiva de la vida. Entendria que com a societat ens caldria avançar cap a formes de control democràtic i col·lectiu capaces de limitar el mercat. Ens caldria començar a establir programes de planificació, de control públic dels sector estratègics indispensables per garantir aquesta sobirania de la vida. La sobirania sobre aquests sectors productius seria necessària per garantir i sostenir la vida. Ens caldria el control democràtic col·lectiu de sectors com la sanitat, per exemple. Algú dubta que després d’aquesta crisi cal un replantejament profund de la sanitat? I en quins termes s’ha de fer? En termes de continuar plantejant, tal i com s’ha fet fins ara, la seva privatització i externalització perquè el sector privat gestiona millor els recursos? Jo diria que ha quedat clar que el que ens cal és una sanitat pública, forta i ben dotada, controlada democràticament. Això és el que molts i moltes veníem defensant des de ja fa temps. I no només la sanitat: l’educació, l’energia, l’alimentació, la banca. Son sectors que han d’estar sota control democràtic per garantir que les societats disposen d’aquest paraigua estructural que els garanteix la vida, i això no pot estar sota la lògica del mercat, disponible perquè uns pocs facin beneficis a costa de la resta.

No podem continuar plantejant propostes que només serveixin per omplir les escletxes que deixa el capitalisme

Ens cal plantejar obertament la idea de la planificació, cal recuperar la necessitat de plantejar què ens cal produir com a societat, qui produeix el què ens cal produir, com es distribueix allò produït i com es finança aquesta producció. Això és anular el mercat? No, pot seguir funcionant, però assignant tot allò que no es imprescindible per garantir la vida digne. Ens cal avançar cap a un model de societat democràtic i autocentrat, un model de societat democràtic i autocentrat capaç de vincular-se amb les economies externes en termes de relacions de reciprocitat i de solidaritat, perquè aquest ha de ser el nostre projecte internacionalista: hem de deixar de plantejar el nostre vincle amb la resta de pobles del món en termes de competència, sinó que cal començar a establir el comerç internacional en termes de solidaritat i de reciprocitat.

Crec que la lliçó de la pandèmia per a tots aquelles que pensem que el capitalisme és un fracàs i que intentem cercar camins per construir projectes de vida digne per les persones, és que no podem continuar plantejant propostes gregàries del capitalisme. No podem continuar plantejant propostes que només serveixin per omplir les escletxes que deixa el capitalisme (o que creixin, també dins els marges que permet el capitalisme). Cal un punt d’inflexió també en les nostres propostes parcials: ens cal una esmena a la totalitat plantejada des de la solidaritat, la sobirania, la democràcia, i sobretot, des de la defensa de la vida. Aquests han de ser els fonaments que han de permetre construir la nostra estratègia col·lectiva per avançar cap a una societat en la que ja no haguem de plorar mai més massivament morts per constipats.