Per què el biodiesel és un tema polèmic?

per Daniela Russi, doctoranda del Departament d'Economia i Història de l'Economia de la UAB,

Els biocarburants juguen un paper important en les polítiques energètiques, tant a escala europea com en les polítiques estatals i autonòmiques. El 2003 la Unió Europea va publicar una directiva1 que establia que el 2 i el 5,75% de tota l'energia utilitzada en el sector transport, respectivament, a partir dels anys 2005 i 2010, havia de derivar dels biocarburants. Encara no hem arribat ni al 2%, tanmateix la nova estratègia energètica europea, presentada el març de 2007, estableix que els biocarburants han de representar almenys un 10% de l'energia utilitzada pel transport.

L'argument principal que justifica les polítiques a favor dels biocombustibles es basa en el fet que si s'utilitzessin no augmentaria la concentració de CO2 a l'atmosfera ja que el CO2 que desprenen en la fase de combustió és el que han absorbit les planes en la fase de creixement gràcies a la fotosíntesis

Tanmateix, un anàlisis més atent del cicle de vida dels biocarburants ens revela que l'estalvi no és tant gran com sembla i fins i tot en alguns caos pot ser negatiu. De fet, en general, les matèries primeres s'obtenen amb tècniques d'agricultura intensiva, amb l’ús de pesticides i fertilitzants (que deriven del petroli), i maquinaries (que són produïdes i impulsades amb derivats del petroli). Si no es fes així, els biocarburants requeririen encara més terra (essent la productivitat menor) i serien molt més cars i menys competitius que els combustibles tradicionals.

Per aquesta raó, la relació entre l'energia obtinguda del procés de fabricació de biocarburants i l'energia invertida en forma de combustibles fòssils és molt baixa. I si tinguéssim en compte les emissions derivades del transport de llavors oleaginoses que haurien de ser importades i les importacions dels aliments substituïts pels cultius energètics, l'estalvi seria menor. Si les matèries primeres fossin importades de països extra europeus, el resultat podria ser, fins i tot, negatiu.

Enfront d'aquestes petites avantatges, en termes de necessitat de terra cultivable els costos pel biocombustible a gran escala serien molt preocupants. A l’Annex 11 del Pla d'Acció per la Biomassa2 s'ha calculat que per aconseguir la xifra del 5,75% es necessitarien 17 milions d’hectàrees a Europa, és a dir, una cinquena part del sòl agrícola europeu. Per aquest motiu, en el Pla s'afirma que les matèries primeres europees haurien de ser complementades amb importacions dels països tropicals, on la productivitat és major i el cost del treball menor.

Això implica que els impactes negatius de la producció de cultius energètics s'exportarien cap els països del Sud. Si la demanda europea de biocombustibles augmenta, els països del Sud podrien ser estimulats a substituir produccions de cultius d'aliments i zones forestals tropicals amb grans monocultius de llavors oleaginoses, palmeres, canyes de sucre, amb conseqüències com: impactes ambientals molt negatius en termes de reducció de la diversitat agrícola, erosió del sòl i de la disponibilitat i qualitat de l'aigua, un augment de l’ús de pesticides i fertilitzants i d'organismes genèticament modificats (la soja, el blat i la colza que estan entre les matèries primeres més utilitzades per produir biocombustibles són, respectivament el primer, el segon i el quart cultiu OGM més difós).

Un altre argument utilitzat sovint a favor dels biocombustibles és el del desenvolupament rural. Tanmateix, les ajudes als biocarburants no han de convertir-se en programes d'ajuda a l'agricultura. Si es vol ajudar als agricultors, els subsidis poden anar a la producció d'aliments sans i a la conservació dels paisatges i de la biodiversitat.

Per tant, utilitzar diners públics per incentivar els biocarburants no és una bona estratègia. Òbviament, aquestes consideracions no inclouen el reciclatge d'olis utilitzats i residus agrícoles, l'ús del qual és aconsellable per produir energia i hauria de ser promogut. Tampoc no inclouen les produccions de nínxols d'auto-consum i per aprofitar la rotació dels cultius o de les terres abandonades o set-aside.

-----

1 Council Directive 2003/30/EC of the European Parliament and of the Council of 8 May 2003, The promotion of the use of biofuels or other renewable fuels for transport.

2 Communication from the Commission, Biomass Action Plan, COM/2005/628 final.

Share this:

Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible

.