ESTIMAT FIDEL. LA HISTÒRIA JA T’HA ABSOLT.

Ja fa uns sis anys vaig tenir l’oportunitat de llegir el llibre Estimat Fidel. de Maritha Lorenz. Per aquells que no conegueu massa al detall la vida del Comandant, ús diré que Maritha Lorenz era una jove alemanya, filla d’un capità de la marina mercant de la RFA que viatjava sovint al port de l’Havana. Aquesta jove alemanya va conèixer i es va enamorar l’any 1960 d’un jove Fidel Castro que acabava de conquerir el poder a Cuba amb els “Barbudos”. El seu idil·li va durar quatre anys i aquella jove de vint i tres anys encara sembla no haver oblidat a l’únic home que la va respectar i estimar. Aquest amor i la seva vida als EUA ens són narrades per ella amb un gran tendresa i un profund record i gratitud cap a Fidel.

Quaranta anys després l’autora viu avui als EUA en una barriada d’una gran ciutat, amb una pobre pensió, divorciada i sola. El seu amor va trencar-se quan els Serveis d’intel·ligència cubans van esbrinar l’any 1964 que Maritha Lorenz va ser reclutada per la CIA i que la seva missió era enverinar al comandant. Els govern dels EUA va reconèixer els fets i el govern de Cuba va expulsar del país a la Lorenz d’una manera molt elegant ja que no va ser jutjada.

A canvi d’una bona pila de promeses econòmiques, aquella jove esbojarrada (tal com ella reconeix al seu llibre) va trair al seu gran amor i mentre ella ha estat maltractada per l’imperi (recordeu que “Roma no paga als traïdors”), Fidel va continuar amb la seva revolució i va superar els 1499 restants complots que la CIA ha reconegut que ha intentat per acabar amb la vida del “barbes”.

Al capítol final d’ Estimat Fidel, Maritha Lorenz ens explica com el govern de Cuba la va convidar ja fa 6 anys a una visita oficial de quinze dies a l’illa amb totes les despeses pagades, accés a tots els edificis oficials que ella desitgés visitar i l’acompanyament d’un guia, xofer i intèrpret del govern cubà. La darrera escala del viatge era poder visitar l’edifici del Consell d’ Estat (situat a la plaça de la Revolució), on treballa el President Castro. Ella que en cap moment va creure que podria retrobar-se amb Fidel (ja que la invitació del govern de Cuba no ho havia suggerit), un cop al Consell d’ Estat va creure que seria rebuda pel comandant, però Fidel Castro, creiem que per no fer mal a la Lorenz, va restar a la cambra al costat de la que ella es trobava i la va escoltar parlar amb la seva secretària personal. Maritha Lorenz creu que Fidel sabia que ella era allà perquè va sentir-lo parlar breument amb els seus col·laboradors i va notar la seva presència a la cambra del cantó.

Al sortir del Consell d’ Estat ella va dir-li a la secretària personal de Fidel que li agraïa al poble de Cuba i al comandant aquell viatge i que volia expressar-li a Fidel la seva gratitud, estimació i amor cap a la Revolució, cap al poble de Cuba i cap a Fidel Castro. Un home que ella encara ara considera el seu estimat. L’ única cosa que Maritha Lorentz sentia és no haver pogut passar els darrers quaranta anys al costat del seu amor ja que creia que des de la caiguda de l’ URSS, Fidel Castro s’havia sentit possiblement l’home més sol del món.

Sis anys després de la visita de Maritha Lorenz, tot sembla indicar que el Comandant ens deixa. L’edat, una salut fràgil a causa del seu sacrifici personal amb la Revolució i fins i tot la necessitat del líder cubà de passar el darrer hivern de la seva vida lluny del poder que sempre ha detestat, són dades que ens fan pensar que serà difícil tornar a sentir al comandant en un dels seus discursos, vestit amb l’ uniforme verd oliva i dirigint-se al món des de l’atri situat davant l’estàtua de José Martí a la plaça de la Revolució.

Però el Comandant ens deixa un llegat impressionant. Per una banda després de la caiguda de l’ URSS, Cuba ha estat capaç d’estendre la seva Revolució a la Veneçuela Bolivariana del Tinent Coronel Chávez, a la Nicaragua de Daniel Ortega, a l’Equador i a la Bolívia del MAS. Unes nacions que caminen cap al socialisme tenint molt presents els conceptes que va inaugurar la Revolució
Cubana i que quasi 50 anys després del triomf castrista no han perdut cap vigència i que podem resumir a partir del següent llistat:

Per totes aquestes raons, estimat Fidel mai, ni en els pitjors moments has estat sòl, només que els que et venerem som els eterns oblidats de la història que ja t’ha absolt!.

I com tu vas dir: “¡Al final la gente tendrá que reconocer que fuimos firmes, que defendimos nuestras conviciones, nuestra independencia y quisimos hacer justicia, que fuimos rebeldes!”.

¡ Hasta siempre comandante!.