Nous aires a Euskal Herria després de les eleccions

Somnis Rebels Add Comment

Les eleccions municipals, forals i al Parlament de Nafarroa, així com els pactes postelectorals, han visualitzat nous escenaris que poden ajudar a interpretar el marc on es desenvoluparà la política basca en els propers anys; i han suposat, al marge de les interessades valoracions de cada actor polític, un canvi en la correlació de forces que es pot accentuar en els propers anys.

L’esquerra abertzale, després de veure com li anul·laven gairebé 400 candidatures –les d’Abertzale Sozialistak i més de la meitat d’ANV– va concórrer amb la càrrega del dèficit democràtic que suposa tenir unes llistes legals a uns municipis i il·legals a d’altres, validades en algunes circumscripcions, les menys, de les Juntes Generals, i anul·lades en la majoria. Tot i així, i per damunt del boicot sofert per part dels mitjans, públics i privats, la històrica formació independentista va aconseguir 187.000 vots, essent la força més votada a més de seixanta localitats, algunes d’elles per primera vegada a la seua història, com Urretxu, Soraluze, Bergara, Aramaio, Urkabustaiz, Izurtza, Ubidea o Nabaskoze. Així mateix, va “recuperar” feus històrics com Oiartzun, Pasaia, Hernani, Arrasate, Leitza, Elorrio i Bera entre altres.

A més a més, ANV va ser majoritària a moltes localitats on les seues candidatures havien estat il·legalitzades, amb Ondarroa com a exemple més palmari. En aquesta localitat costera de 10.000 habitants, les llistes de l’esquerra abertzale aconseguiren la majoria absoluta. Després dels comicis, ANV ha reclamat a la resta de partits que no assumeixin els càrrecs que no els corresponen –77 regidors no ho han fet– i alguns consistoris, com el de la citada Ondarroa, no s’han constituït Els pactes postelectorals, així mateix, han possibilitat que entre ANV i EA, o altres grups polítics, hagin desallotjat al PNB de consistoris que semblaven “propietat” de la formació jeltzale, com Igorre, Azpeitia i Zumaia.

A les Juntes Generals, els resultats d’ANV han estat igualment òptims, han aconseguit junters allà on han pogut concórrer legalment, especialment a Araba, on han assolit cotes properes al sostre històric de l’esquerra abertzale. A Gipuzkoa, tot i ser il·legals les seues llistes a totes les circumscripcions, ANV ha estat la segona força, a poca distància del PSE i per damunt del PNB.

Abans de concloure amb ANV, s’ha de destacar que allà on han pogut concórrer legalment, els vots aconseguits han estat un 20 % més nombrosos que on les seues candidatures havien estat anul·lades. Una extrapolació d’aquestes dades situa per damunt dels 220.000 el nombre de vots que hagueren assolit en cas d’igualtat de condicions amb la resta i al marge del citat boicot mediàtic. Aquesta dada, que reflecteix una evolució ascendent del vot independentista, pot servir com a element explicatiu de l’actuació del PNB davant les eleccions i, igualment, davant del procés de resolució del conflicte. Perquè, quins resultats haguera obtingut l’esquerra independentista basca a un escenari on el procés resolutiu haguera avançat en sentit positiu?

El PNB, immers en una batalla cainita entre Imaz i Egibar, ha tocat sòl electoral, amb a penes 300.000 vots i amb la pèrdua de la majoria de municipis, comarques i províncies on fins ara els seu lideratge era inqüestionable. Una pèrdua de pes de la que s’ha valgut el PSE, amb uns bons resultats –com a Gasteiz i Gipuzkoa com a exemples– per a postular-se com a alternativa per a un proper govern autonòmic. EA, per la seua banda, sobreviu a dures penes, amb poc més de 70.000 vots, i Ezker Batu-Aralar en coalició, han sumat menys vots que per separat. El partit de Patxi Zabaleta ha esdevingut una força residual a la CAV, mentre que a Nafarroa apareix difuminat a Nafarroa Bai. Aquesta coalició, per la seua part, va irrompre amb força amb un missatge de canvi i afavorit per la anul·lació de les llistes d’ANV, encara que gran part del seu electorat, ansiós per perdre de vista a Miguel Sanz, comença a mostrar el seu descontent davant els moviments postelectorals, en els quals Nafarroa Bai apareix com a comparsa del PSN.