Cap a on va Escòcia?

Fa pocs dies el primer ministre escocès, Alex Salmond, anunciava arreu que en un parell de setmanes presentaria un document on proposava la realització d´un referèndum d´autodeterminació; fet que resultava prou previsible ja que era, en gran part, la proposta de govern del SNP (Partit Nacional Escocès).

La reacció internacional de la premsa ha estat prou contradictòria, d´una banda alguns mitjans de comunicació han decidit no fer cap tipus de ressò, mentre que d´altres de seguida han aprofitat per mostrar-ho com un gran pas per a la nació escocesa, allò cert és que als carrers d´Edimburg la vida segueix el seu curs sense prestar massa cas a aquestes declaracions, però és que no és el primer cop en què es pregunta als escocesos pel seu futur.A L´actual parlament d´Escòcia data de 1999, any en què els laboristes (el partit de Tony Blair) van decidir restablir cert grau d´autonomia per la nació escocesa amb l´objectiu d´afeblir les seves reivindicacions nacionals.

Tot i així, el debat sobre si Escòcia hauria de tenir autonomia es remunta anys enrere, concretament l´any 1978 es va redactar l´anomenada Scotland Act 1978, que tornava a Escòcia molts dels seus drets. Un any després es va realitzar un referèndum per decidir si s´hauria d´implantar, però amb una condició per part del govern de Westminster, que havia d´ésser ratificada per més d´un 40% de l´electorat, que en un país on gairebé la meitat de la població és abstencionista i poc interessada en la política, resultava una impossibilitat pràctica.

Tot i que la majoria de votants es van decantar per tornar a Escòcia algun tipus d´autonomia, finalment no arribaren a ser suficients perquè el resultat fos acceptat pel govern de Westminster i amb l´arribada de Thatcher al poder aquest procés s ´aturà de manera completa. La desconfiançaMentre que alguns representats polítics d´altres nacions sense estat han aplaudit l´Alex Salmond, en el seu país no ha trobat tan bona rebuda a la seva proposta. D´una banda els partits laborista, conservador i liberal demòcrata han mostrat el seu rebuig davant aquesta proposta que al·legava que es tracta d´un malgast de temps i diners, mentre que d´altra banda el Partit Socialista Escoces (SSP) tampoc s´ha mostrat massa alegre davant aquestes declaracions, en la opinió de Catriona Grant, candidata de l´SSP per Edimburg "el més segur és que no es realitze cap referèndum d´autodeterminació, i en cas que es realitzés seria en condicions antidemocràtiques (...)

Salmond no té la majoria suficient per engegar aquest procés". I és que l´SNP tan sols té 47 escons en un parlament de 129, dels quals tan sols els Verds escocesos estan disposats a portar a terme aquest referèndum, amb tan sols 2. Però les critiques del SSP van molt més enllà. Record de James ConnollyNo sorprèn gaire descobrir que els orígens del famós revolucionari irlandès es troben al casc antic d´Edimburg, de fet amb la formació del nou parlament escocès i el creixement d´una consciència nacional escocesa els treballadors recuperen la figura d´aquest excepcional socialista que durant els seus primers 20 anys de vida, va viure i treballar a Escòcia. Tot i que els seus textos més famosos sempre van ser referents a la nació irlandesa, pel fet d´ésser sotmesos al mateix estat, molt d´ells són perfectament aplicables al cas escocès.

És més, la gent del SSP ara recorda el famós escrit Socialisme i nacionalisme on deia "si bandejau l´exèrcit anglès demà i hissau la bandera verda sobre el castell de Dublín, a no ser que començau a organitzar la república socialista els vostres esforços seran debades. Anglaterra encara us governaria. Us governaria a través dels seus capitalistes, a través dels seus terratinents, a través dels seus financers, a través de tota la xarxa d´institucions individualistes i mercantilistes que ha plantat en aquest país i regat amb les llàgrimes de les nostres mares i la sang dels nostre màrtirs".I és que de fet tot i que políticament puga semblar que Escòcia pertany al parlament de Westminster, i que amb la proposta de l´SNP podria passar a pertànyer als escocesos, la cosa es ben diferent.

Al nord d´Escòcia es troba el 90% de les reserves de petroli europees, estan controlades per corporacions dels Estats Units, Alemanya i Londres, que paguen menys impostos a Escòcia que els que han de pagar a altres països com l´Aràbia Saudita o Mèxic, ni imaginar de comparar-ho amb un cas com podria ser Veneçuela. Al mateix temps la terra d´Escòcia es troba en mans d´un petit reducte de grans terratinents, molts d´ells excèntrics estrangers sense cap interès per la vida dels pobladors d´aquestos terrenys.

La proposta de Salmond i l´SNP no consisteix en cedir aquestos terrenys en una Escòcia independent als treballadors i pujar els impostos a les empreses estrangeres que exploten els seus recursos naturals, la seva proposta és copiar el model de la República d´Irlanda, és a dir, impostos ínfims i poca inversió en el sector public. Una altra de les grans crítiiques que l´SSP fa al SNP i el seu model d´Escòcia independent és la falta de voluntat de reformular les actuals lleis que regulen l´activitat sindical del Regne Unit, aquestes lleis que van ser imposades pel partit Conservador als anys 80 amb la clara intencionalitat d´aturar els moviments dels obrers. A dia d´avui són les mes repressives de tot Europa, impossibiliten el correcte desenvolupament de drets tan bàsics com el de realitzar una vaga.

L´SNP que en els últims anys ha presumit de trobar-se a l´esquerra dels laboristes encara no ha emprat la seva influència per intentar millorar en absolut el nivell de benestar dels treballadors i els seu dret a organitzar-se, d´altra banda el que si que ha fet és millorar les condicions perquè grans corporacions i multimilionaris puguen fer tot allò que desitgen.

AUSIÀS ALMINYANA, EDINBURG