L'interlocutor polític empresonat abans, durant i després de la negociació Sempre que a Arnaldo Otegi se li ha plantejat el paral·lelisme amb Irlanda, ha respost el mateix: «L'esquerra abertzale és un Gerry Adams col·lectiu». Otegi està lliure, però ningú sap per quant temps, i el gruix d'aquest Adams col·lectiu segueix pres. Un munt d'especulacions sobre el seu futur només busca tapar aquesta realitat palpable: la insòlita actitud d'un Estat que no té proposada de pau. ... llegir més
Home
Archive for
d’agost 2008
per Atilio Borón
Si!, la IV Flota va acabar per enfonsar a Imperi, el llibre de Michael Hardt i Antonio Negri demostrant, una vegada més, que les rèpliques de la història són impiadosas amb les modes intel·lectuals que, en el seu temps, lluïen com indiscutibles o inexpugnables. La nefasta tesi que proposaven aquells autors: pensar que existia un “imperi sense imperialisme” ha quedat sepultada pels fets. Que en pau descansi. ... llegir més
per J. M. Álvarez
Spanair només és una baula de la cadena d'empreses que, alegrades, van aplaudir al Govern de torn (tant munta, munta tant...) :: Expedient de regulació d'ocupació que afecta a més de mil treballadors :: EuropaPress rectifica i el que inicialment era un "atemptat", ara és un "accident" És cert que fa pocs dies, un avió de la companyia aèria Spanair va haver de fer un aterratge d'emergència en Gran Canària, després de sortir de Lanzarote amb destinació Madrid, aterratge que va quedar camuflat amb l'excusa de “motius de manteniment”, a pesar que la torre de control, va entendre que havia una fallada en el motor d'un Mcdonnell 82 (el mateix model de l'accident de Madrid), i establís un protocol d'emergència. ... llegir més
per Miquel Almirall
El 12 d'agost de 2008 La Vanguardia va publicar una notícia titulada "La reforma educativa basca obliga a un 60% d'euskera". En aquest article volem remarcar que la manera de dir les coses evidencia el que se'n pensa. És a dir, la ideologia es manifesta clarament en el discurs. Per demostrar aquesta afirmació, utilitzarem diversos textos que apareixen en la notícia que hem esmentat. ... llegir més
Canàries Setmanal (Julián Ayala Armes).- Maig de 1976. Reunió sindical en una de les cuarterías de Fañabé, en Adeje, sud de Tenerife, per a tractar sobre el conveni col·lectiu. De Santa Creu s'havien desplaçat un advocat i dos o tres activistes de la Federació Canària de Sindicats Unitaris (FCSU), que caminant el temps seria la base del Sindicat Obrer Canari en la illa. Ens ho va contar per aquella època un dels sindicalistes assistents, amb certa sorpresa i un deixi d'enveja en la veu: cap a les deu de la nit, la casa on es realitzava la reunió, de blocs sense arrebossar, va començar a omplir-se de treballadors de la zona, en la seva majoria d'origen gomero, que venien a escoltar al guanche, com cridaven a Antonio Cubillo mig de debò mig de broma. ... llegir més
per Pau Fabra, militant d'Endavant (OSAN).
La missió de tota persona revolucionària és i serà bastir el poder popular de la classe treballadora. Aquest objectiu passa evidentment per dos processos un destructiu i d'altre constructiu, dos processos, no exempts de contradiccions, que han de ser paral·lels i indestriables. ... llegir més
per Carlo Frabetti
La tortura, la més repugnant forma de repressió i d'abús de poder, és òbviament incompatible amb l'Estat de dret, i per això en les seudodemocracias a l'ús la seva pràctica sistemàtica mai és reconeguda. Però negar l'evidència de la tortura és cada vegada més difícil. Cada vegada requereix major cinisme per part del poder i major necedad per part de qui es creuen les seves mentides i omissions, doncs el coneixement dels fets objectius --els obstinats fets-- està, cada vegada més, a l'abast de qualsevol que tingui accés a un ordinador. Avui dia, negar la tortura és com negar l'Holocaust: requereix el mateix grau d'obcecació o perversitat. ... llegir més
La tortura, la més repugnant forma de repressió i d'abús de poder, és òbviament incompatible amb l'Estat de dret, i per això en les seudodemocracias a l'ús la seva pràctica sistemàtica mai és reconeguda. Però negar l'evidència de la tortura és cada vegada més difícil. Cada vegada requereix major cinisme per part del poder i major necedad per part de qui es creuen les seves mentides i omissions, doncs el coneixement dels fets objectius --els obstinats fets-- està, cada vegada més, a l'abast de qualsevol que tingui accés a un ordinador. Avui dia, negar la tortura és com negar l'Holocaust: requereix el mateix grau d'obcecació o perversitat. ... llegir més
per Ernesto Carmona
La legitimació de Evo Morals a Bolívia és l'últim revés de la política exterior d'EEUU a Amèrica Llatina. La següent contrarietat probablement es donarà en les eleccions parlamentàries i presidencials d'El Salvador, l'actual govern de les quals competeix amb Colòmbia, Perú, Mèxic i Xile entre els més fidels aliats d'EEUU a Amèrica Llatina. El govern salvadoreño va copiar la Llei Patriota de Bush per a perseguir a qui aixequin demandes socials i és l'únic país llatinoamericà que té tropes a L'Iraq. ... llegir més
La secretaria confederal de la Intersindical-CSC explica que l'actual dèficit fiscal perjudica directament als treballadors del país. Per aquest motiu reclama un nou model de finançament just per Catalunya, les Illes i el País Valencià. Pallarès explica en exclusiva per a crònica les claus del finançament. ... llegir més
per Elisenda Paluzie, membre de la Intersindical-CSC, economista i professora de la Universitat de Barcelona
Les discussions sobre la proposta Solbes de finançament s’han centrat al voltant de la qüestió de la bilateralitat i l’incompliment de l’Estatut. El document de bases de Solbes és efectivament molt negatiu per a Catalunya, però la discussió sobre la bilateralitat desenfoca el problema. Aquesta va quedar anul·lada pel Congrés amb articles com el 201.1, que estableix que les finances de la Generalitat es regulen per la LOFCA, i el 206.3, que diu que els mecanismes d’anivellament i solidaritat els fixa l’Estat.
L'anarquista Amadeu Casellas és, segurament, el presoner més veterà del país. Va ingressar a presó per primera vegada el 1979, per robar a sucursals bancàries amb intimidació, i avui encara hi és. El 23 de juny va començar una nova vaga de fam com a protesta per la seva situació penitenciària, perquè, segons el codi penal, les penes no poden superar els vint anys de presó i ell en porta gairebé trenta. Diu que continuarà la vaga fins aconseguir el tercer grau o una rebaixa de la condemna. ... llegir més
per Gemma Galdon Clavel
El títol d'aquest article no reflecteix, evidentment, una realitat. És un somni. Una il·lusió. Una esperança. Però de les absolutament necessàries, perquè per aconseguir una mica primer cal, desitjar-ho. A algú se li va complir alguna vegada un somni que no hagués tingut? ... llegir més
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
.