Makarenko i l'educació comunista

Makarenko, la seva vida El seu nom, Anton Semionovich Makarenko. D'origen ucranià, neix en l'any de l888, fill d'un obrer ferroviari, pintor de brotxa grossa, que va treballar en una fabrica de vagons. Ell mateix va treballar en aquesta fàbrica des de l905. Ja com mestre i després d'haver obtingut la formació pedagògica més rudimentària, a causa de la seva formació tan pobra se li va assignar el càrrec de mestre en una escola de menor categoria, amb un salari de 25 rubles al mes. Més endavant, ja en 1914, va ingressar en un institut de magisteri on va acabar els seus estudis amb medalla d'or.

Se li va assignar durant 16 anys (1929-1935), la Colònia Gorki para delinqüents menors d'edat, posteriorment se li va traslladar a la Comuna Dzerzhinski. Va anar en aquesta comuna on va escriure el seu primer llibre, "Marxa de l'any 30", temps després va escriure el "Poema pedagògic", el qual es va publicar per parts 1933, 1934 i 1935; després va escriure les novel·les "L'honor" I "Banderes en les torres". Aquest últim va tenir una extraordinària significació per a ell i per a la formació de les seves concepcions pedagògiques; per aquesta època també va escriure el primer tom de "El llibre dels pares".

Va concloure així la seva primera etapa d'activitat pedagògica. La segona etapa va durar fins a la seva mort, en ella es va dedicar a difondre els seus principis educatius per mitjà de conferències dirigides a mestres i pares de família, les quals van ser reunides i publicades en espanyol sota el títol de: "Problemes de l'educació escolar". El seu treball no va ser fàcil, doncs va enfrontar a un sens fi de problemes, començant per la seva pròpia falta d'experiència i coneixements per a conviure entre delinqüents, passant per la resistència que els propis joves li oposaven, així com les dificultats econòmiques i materials que no faltaven, fins a aquells obstacles generats per altres educadors i autoritats que no van entendre i van desaprovar el seu treball i que ho consideraven un pedagog controvertit.

El seu estil va despertar les actituds més contraposades. El pedagog G. Snyders considerava els escrits de Makarenko menjo un cant a l'alegria, no així l'alemany Th. Diedrich que els considerava com un tractat de vida carcerària. No obstant això, es considera que Antón Makarenko és un pedagog la posició pedagògica del qual està plena d'originalitat i és un producte d'una empresa política i social a la qual Makarenko va dedicar el millor dels seus esforços. En l'actualitat, l'educació col·lectivista proposta per Makarenko es considera una proposta pedagògica integral, que concreta una posició davant el món i es vincula a una pràctica política i econòmica.

Enfront del repte que constituïx harmonitzar els interessos socials amb els particulars dels educands, Makarenko respon involucrant a aquests en la recerca de solucions als problemes quotidians; fent-los coparticipants en l'organització de la vida escolar i productiva, generant llaços de col·laboració, respecte, autoritat compartida i disciplina. L'assoliment obtingut amb això va consistir a formar personalitats productives i solidàries amb el seu poble i la nova societat. Després de la seva mort, esdevinguda en l'any de 1939, i a través dels seus escrits i novel·les es reconeix la seva pedagogia com determinant en l'edificació de la societat socialista de la postguerra. L'obra de Makarenko Enfoqui sobri educació L'educació comunista es basa en els principis emanats de la proposta sociopolítica del marxisme-leninisme.

El principi educatiu comunista part del qüestionament de l'explotació capitalista i pretén elevar a les masses explotades a una nova situació en la qual puguin desenvolupar totes les seves potencialitats físiques, mentals i espirituals. Per a fer això es proposa un model educatiu que vinculi la vida del treball amb l'escolar perquè la primera incorpori principis de la ciència a la rutina laboral fent-la un acte conscient, amb l'objectiu final d'eliminar la divisió social del treball entre el treball intel·lectual i el manual, que afavoreix l'explotació del segon pel primer.

A més, es busca donar una formació cultural i espiritual que permeti als homes el gaudi dels béns espirituals produïts per la humanitat i contribuir al saber universal amb una cultura proletària. Aquest principi és determinant en l'obra de Makarenko, doncs és admirable el sentiment comunista d'aquest pedagog, qui no oblida el seu origen obrer i com mestre s'oposa que dintre de l'educació s'esperi tant del mètode individual i fa una gran èmfasi que s'ha de posar especial atenció a l'organització de l'escola com col·lectivitat i insisteix que en les escoles no presten la deguda atenció a l'organització de l'experiència infantil, l'experiència de la vida, l'experiència comunista. L'anterior, és la forma menjo Makarenko entenia el servei que amb l'educació havia de prestar a la tasca d'implantació definitiva del comunisme, a les seves diferents formes de concebre el paper de l'educació en l'edificació de la societat comunista, l'enfocament és per tant netament comunista.

La seva posició pedagògica Makarenko sosté, en efecte, una posició pedagògica plena d'originalitat A més es queixa de no contar amb tècniques pedagògiques vàlides i per a ell la literatura pedagògica és pura xarlatanismes, està buida de tècniques de mètodes i d'instruments vàlids per a la seva aplicació per un educador carregat de problemes. Afirma a més que els pedagogs no saben absolutament gens d'educació, que estan sempre en els núvols, la flama "pedagogia de l'Olimp". En aquesta només valen les teories mentre les tècniques són tingudes com heretgies, sent radical la seva oposició al moviment paidológico i a l'ideari de la nova escola. Makarenko no accepta que l'educació a de fonamentar-se sobre les necessitats del nen i més aviat, les necessitats que ha de posar-se més èmfasis és en les de la col·lectivitat, en les de la societat, les del país i el sentiment del deure ha d'anar sempre lligat a aquestes necessitats; opina a més que l'home es mou segons les lleis de la naturalesa i per consegüent el paper de l'educació consisteix a educar aquesta naturalesa en funció d'aquesta societat, de tal manera que els educadors soviètics no són els servidors de la naturalesa sinó els mestres.

Afirma que el culte a l'espontaneïtat no només menysprea el paper de l'educació sinó que és socialment perjudicial i llavors, no queda altra alternativa que abandonar-lo; establix que a l'autodisciplina i a l'autoorganització se'ls deu substituir per una disciplina conscient, entenent per disciplina no la inhibició de les accions, sinó que ha de ser enfocada des del punt de vista soviètic, ha d'induir a vèncer dificultats, havent de ser disciplina de lluita i avanç, d'inspiració a alguna cosa i la lluita per alguna cosa; l'objectiu està expressat en l'assoliment de les qualitats del caràcter que defineixen a la personalitat comunista; exigeix a més una educació de la voluntat, capacitat absolutament necessària per al progrés de la comuna i la societat, ja que si el nen s'habitua a realitzar els seus desitjos sense posar-los mai fre, mai tindrà força de voluntat. Esmenta a més que s'han d'assolir altres qualitats com: l'honestedat, la diligència, l'eficiència, la puntualitat, la capacitat d'orientació, la subordinació i la capacitat de comandament; aquestes dues últimes qualitats són clarament comunistes.

Cada jove ha de saber subordinar-se en el moment de ser subordinat però aclareix que la subordinació ha de ser al camarada, no a l'amo o al ric, i que alhora ha de saber manar al camarada quan se li faculti per a això. Cal doncs organitzar la col·lectivitat de tal forma que s'eduquin qualitats reals i veritables de la personalitat, no qualitats imaginades. D'aquesta manera el mètode individual tindrà un efecte molt més fort, més bell i adequat, ja que segons Makarenko, si no hi ha col·lectivitat i educació col·lectiva amb el mètode individual sorgeix el risc que eduquem individus i gens més. S'ha de ser a més conscient que les bones qualitats necessiten anys per a formar-se, doncs no es pot educar un caràcter amb cap mètode o procediment especial d'acció ràpida, el caràcter només es pot formar mitjançant la perllongada participació de la persona en la vida d'una col·lectivitat adequadament organitzada, disciplinada i orgullosa de si mateixa.

Com es pot observar, la seva posició teòrica i el seu estil personal són molt peculiars. És un educador dur, exigent i no dóna lloc que existeixi abandó, deixadesa o falles, planteja i organitza una sèrie d'activitats a realitzar exigint el seu compliment satisfactori, convençut que és necessari que l'home es presenti a si mateix grans exigències, doncs de tal manera s'educa. Objectius educatius Els objectius que Makarenko assigna a l'educació s'assenten en dos pilars fonamentals: * La seva confiança en la societat soviètica.

* La seva fe en les possibilitats de l'educació. Pel que fa al primer punt, Makarenko enalteix la nova situació del seu país, convençut que la revolució de 1917 va dur A Rússia al cim de la història i va suposar l'inici d'un nou ordre en les relacions humanes i en la moral i que la joventut russa es va convertir en un fenomen mundial incomparable a qualsevol altre, estava doncs orgullós de ser ciutadà de la Unió Soviètica, i com a tal es va dedicar permanentment al treball i la creació educativa. Orienta la seva pedagogia a la formació d'homes capaços, al seu torn, de ser també constructors actius del comunisme.

Considera que l'educació és l'expressió del credo polític del pedagog i que els seus coneixements no juguen més que un paper auxiliar. En conseqüència, la pedagogia de Makarenko no podia ser sinó una pedagogia comunista. Diposita la seva confiança en el comunisme, en el qual veu no només la panacea de tots els problemes, sinó l'antídot plantejant-se el seu treball com una gran responsabilitat social, en la qual no cap equivocar-se, en la qual cal assolir l'èxit i la precisió que una fàbrica aconsegueix en la seva producció: perquè si qui produïx homes deficients i nocius deu avergonyir-se granment, lamentant-se fins i tot que no existeixin en educació mecanismes de "control de qualitat, per a ell la pedagogia és una obra social. Establix que quan s'educa a un home s'ha de saber precisament el que sortirà de les mans, responent de la nostra producció i la dels col·laboradors. Per a arribar a obtenir un producte tan definit, es requereixen projectes previs, plans de treball que defineixin exactament com serà el resultat final, sent aquest el sentit de l´educació activa, això és, fixar-se una meta i posar els mitjans que facin mancada per a aconseguir-la.

L'objectiu que Makarenko es proposa no és altre que el de convertir als nens sota el seu càrrec en constructors actius i conscients del comunisme, el de fer de cada individu un membre actiu de la seva època i la seva societat, el de formar individus que es converteixin en constructors i enfortidors de l'Estat proletari, fer de cada alumne un comunista actiu i conscient. Els objectius, diu Makarenko, només es poden expressar mitjançant l'adquisició dels trets que caracteritzen la personalitat comunista. Aquests trets han de manifestar-se clara i inequívocament. Educar, para Makarenko, és inserir als alumnes en unes perspectives concretes, significa educar en les vies de perspectiva per les quals distribueixi la seva felicitat de matí.

L'anterior s'assoleix organitzant noves perspectives, utilitzant les quals ja existeixen i plantejant gradualment altres mes valuoses, podent ser:

* Immediata * Mediata * Llunyana

Dintre d'aquestes perspectives, algunes de les qualitats que han de ser fruit de l'educació i que tot ciutadà soviètic ha de tenir:

* Abans de res un profund sentiment del deure i de la responsabilitat envers els objectius de la societat soviètica.

* Un esperit de col·laboració, solidaritat i companyonia diametralment oposat a qualsevol tipus de fantasia o egoismes individualistes.

* Una personalitat disciplinada, amb un gran domini de la voluntat i amb les mires posades sempre en els interessos de la col·lectivitat.

* Unes condicions personals i una manera d'actuar que impedeixin la submissió i l'explotació de l'home per l'home.

* Una sòlida formació política que fes de cada colon un comunista convençut i un propagandista de les seves idees a través de la seva acció i la seva paraula.

* Una gran capacitat per a conèixer als enemics del poble així com per a combatre'ls. L'única tasca digna pot ser la creació d'un mètode, que sent comú i únic, permeti al mateix temps que cada personalitat independent desenvolupi les seves aptituds, conservi la seva individualitat i avanç pel camí de les seves vocacions, la projecció de la personalitat, ha d'anar precedit d'una anàlisi dels fenòmens ínter col·lectius i personals.

L'educació col·lectivista Makarenko perseguia un nou estil i una nova forma d'organització, i partia que la base de l'educació és abans de res un procés social i que, en conseqüència, l'home soviètic no podia ser educat sota la influència d'una sola personalitat; entenia que l'essència de l'educació no estava en les converses amb el nen, en la influència directa que un educador podia exercir sobre ell, sinó "en l'organització de la vida del nen i en l'exemple que se li brinda amb la vida personal i social. El treball educatiu és abans de res un treball d'organització".

La importància de l'estructura de l'organització en qualsevol tipus d'educació, familiar o escolar, és bàsica, i para Makarenko, té un nom: el col·lectiu, el qual constituïx l'essència mateixa del seu sistema educatiu. Ara bé, Makarenko veia la necessitat d'educar a l'home en el si del col·lectiu per dues raons fonamentals:

- En primer lloc, perquè segons ell, solament en l'experiència col·lectiva pot desenvolupar-se una necessitat moralment vàlida.

- En segon lloc, perquè només a través del col·lectiu podia formar-se a l'home comunista. Així mateix, es va mostrar sempre orgullós de la seva col·lectivitat feliç i va considerar que aquesta col·lectivitat tenia un potencial educatiu i terapèutic profundament eficaç.

En el funcionament del col·lectiu educacional de Makarenko, era fonamental el paper que exercia el director (el mateix Makarenko), la funció del qual consisteix a orientar i dirigir la col·lectivitat, per tant l'acció de guia del mestre es col·locava en primer pla i li permetia actuar a nivells que no són el de l'organització. A més actuava com model, com exemple i guia, com mantenidor del to, l'estil i les tradicions de la col·lectivitat; com pare de nens sense pare, com amic de cada colon i de cada educador als seus ordres, com company de descansos, de dificultats i alegries.

Respecte de l'educant, quan aquest havia assimilat l'esperit de la colònia, passava a ser colona i a formar part d'un destacament, cèl·lula base de l'organització; existeixi a més un consell de comandants que es reunien amb bastant freqüència per a dilucidar, juntament amb Makarenko, sobre els molts problemes quotidians que sorgirien en una col·lectivitat i a més decidia sobre els càstigs a imposar.

És important destacar que la condició indispensable per al funcionament de cada unitat i de la col·lectivitat sencera era el sentiment d'unitat i de cohesió, perquè la integritat del col·lectivitat és condició única d'una bona educació. Exigència extraordinàriament important és la renúncia, de cadascun dels seus membres als interessos personals en nom dels interessos de la col·lectivitat; l'important és la marxa de la colònia i el compliment del programa establert; ara bé, Makarenko es manifestava contrari a les rutes personals dels seus colons i no era per falta de consideració a l'individu, sinó que per sobre d'ell estaven les rutes col·lectives a les quals tots havien de subordinar-se.

Educar per al treball Les colònies de Makarenko són per tant colònies de treball, i ho són per raons de tipus teòric, doncs la tradició marxista defensa al treball com un element bàsic, com un component essencial de l'educació, doncs no es concep una educació soviètica correcta que no sigui una educació per al treball; i de tipus pràctic, perquè les comunes de Makarenko havien de mantenir-se a si mateixes i del seu treball els colons es vestien, s'alimentaven i es divertien.

El treball no era doncs una tàctica educativa, sinó una activitat productora de la riquesa necessària per a la colònia i per al país. És en aquest sentit menjo Makarenko es refereix a ell com un treball creador. Per aquest motiu un dels objectius de l'educació sigui la formació de l'hàbit del treball creador. Ja que el treball té un sentit social i no merament educatiu, ha de sotmetre's a la disciplina social i no quedar a l'arbitri dels desitjos o vel·leïtats individuals. Sobre la base de l'anterior, Makarenko recomana als pares que acostumin als seus fills des de petits a realitzar tasques que no els interessin i que els resultin poc agradables, a fi que s'habituïn a buscar en el treball no l'entreteniment, sinó la seva utilitat i necessitat social: "Aquesta educació serà eficaç quan s'arribi a l'instant que el nen executi tasques desagradables pacientment sense queixes i paral·lelament amb el seu creixement adquireixi una sensibilitat tal que el treball menys grat arribarà a proporcionar-li plaer i es comprengui la seva utilitat social".

Es nota també que dintre de la col·lectivitat i per necessitat de producció, els treballs que es van assignar són sempre especialitzats i concrets, pel que Makarenko es declara partidari de la divisió del treball, la qual cosa indubtablement ho allunya del concepte i les possibilitats del treball polivalent. A més manifestava que un treball que no vagi acompanyat d'una formació, d'una instrucció política i social, manca de tot valor educatiu i no passa de ser un procés neutre. Makarenko va intentar explotar les possibilitats educatives del treball, encara que això li suposés en ocasions nous enfrontaments amb els "habitants de l'Olimp pedagògic"; ara bé, els colons passaven la mitja jornada en la fàbrica treballant, l'altra meitat en l'escola, estudiant, i es remarca aquesta diferenciació entre hores de treball i hores d'estudi perquè és partidari que no existeixi relació entre ho uneixo i allò altre: el treball diu, no ha d'estar lligat a l'estudi, no nega el valor educatiu tant del treball com de l'estudi i és conscient que ambdós determinen fortament la personalitat, però es nega a establir nexes entre ells.

Makarenko proporciona gran quantitat de detalls sobre la vida i el funcionament de les fàbriques, mai descriu com succeïen les coses en l'interior de les fàbriques, encara que és fàcil deduir que les escoles de les seves comunes educatives eren bastant tradicionals. L'única cosa que dóna a conèixer és que hi havia una escola completa, que en ella els nois aprenien molt i que d'ella treien coneixements semblants i fins i tot superiors als quals altres nens obtenien en escoles normals.

L'escola de Makarenko no es considera només transmissora de coneixements, sinó que també té lloc la transmissió de la cultura i la política; ja que en ella s'aprenien les matemàtiques, literatura i totes les altres matèries, però aprenien també a sentir-se soviètics i a admirar la cultura soviètica, ja que tal com Makarenko ho entenia, l'activitat cultural ha d'orientar-se constantment cap a l'activitat política. Com es veu si bé el treball i la instrucció estan separats en la praxi de Makarenko, no per això estan divorciats els camins de la fàbrica i de l'escola Lluny de ser divergents ni tan solament paral·leles, convergeixen de fet en un objectiu comú: la formació del ciutadà soviètic, del constructor actiu i conscient del comunisme que constituïx la meta cap a la qual Makarenko orienta tota l'activitat educativa.

La disciplina conscient És aquest l'aspecte més controvertit de la praxi i de l'ideari pedagògic de Makarenko: la qüestió de la disciplina, doncs d'entrada per a ell, la considera com un objectiu, una meta cap a la qual ha de tendir-se, entesa com el resultat de la labor educativa. Ara bé, cal entendre que el règim és el conjunt de mitjans utilitzats per a aconseguir aquest resultat. Para Makarenko, aquest és sinònim d'organització, ja que per a ell és l'organització de la col·lectivitat educativa, el seu règim, el que dóna com resultat la disciplina.

Per tant, la disciplina és un objectiu que ha de perseguir-se des de la més primerenca infància i Makarenko dóna tot tipus de consells als pares sobre com aconseguir-la; des de l'organització familiar fins al to de veu emprat pels pares per a transmetre els seus ordres, tot ha de col·laborar en la mateixa adreça. Afirma que: "En cada família ha de regir un ordre tal que sigui obligatori assenyalar la menor infracció del règim, això s'ha de complir des de la primerenca edat i com més severs siguin els pares a exigir el seu compliment, tant menys infraccions hi haurà i, en conseqüència s'evitarà la necessitat de recórrer als càstigs".

En conclusió, la disciplina propugnada per Makarenko no és una disciplina cega, arbitrària, una disciplina de la submissió, sinó la disciplina defensada per Lenin, la disciplina conscient. No es concep una bona disciplina si en ella no hi ha consciència. En l'ideari i la praxi, la disciplina i educació ha d'estar al servei de la mateixa causa que el col·lectiu, que el treball, que la instrucció: al servei de la construcció del comunisme, al servei de la tasca de formació d'autèntics bolxevics que col·laborin ferm i constantment, sense titubejos ni concessions, a la implantació definitiva de la societat comunista, de la moral comunista i de tota la vida comunista.

1.- "La qüestió escolar", Jesús Palacios, Ed. Progrés

2.- "Història de la pedagogia", N. Abbagnano i A. Visalberghi, Fons de Cultura Econòmica

3.- "Antologia preparada" per Margarita Hernández i Luis Miguel Valdivia

4.- "Makarenko i l'educació col·lectiva", El Caballito, SEP Cultura, primera edició 1985, Mèxic, DF