Per: MarĆa Dolores VelĆ”squez Acosta

Makarenko, la seva vida El seu nom, Anton Semionovich Makarenko. D'origen ucranià , neix en l'any de l888, fill d'un obrer ferroviari, pintor de brotxa grossa, que va treballar en una fabrica de vagons. Ell mateix va treballar en aquesta fà brica des de l905. Ja com mestre i després d'haver obtingut la formació pedagògica més rudimentà ria, a causa de la seva formació tan pobra se li va assignar el cà rrec de mestre en una escola de menor categoria, amb un salari de 25 rubles al mes. Més endavant, ja en 1914, va ingressar en un institut de magisteri on va acabar els seus estudis amb medalla d'or.
Se li va assignar durant 16 anys (1929-1935), la Colònia Gorki para delinqüents menors d'edat, posteriorment se li va traslladar a la Comuna Dzerzhinski. Va anar en aquesta comuna on va escriure el seu primer llibre, "Marxa de l'any 30", temps desprĆ©s va escriure el "Poema pedagògic", el qual es va publicar per parts 1933, 1934 i 1935; desprĆ©s va escriure les novel·les "L'honor" I "Banderes en les torres". Aquest Ćŗltim va tenir una extraordinĆ ria significació per a ell i per a la formació de les seves concepcions pedagògiques; per aquesta ĆØpoca tambĆ© va escriure el primer tom de "El llibre dels pares".
Va concloure aixĆ la seva primera etapa d'activitat pedagògica. La segona etapa va durar fins a la seva mort, en ella es va dedicar a difondre els seus principis educatius per mitjĆ de conferĆØncies dirigides a mestres i pares de famĆlia, les quals van ser reunides i publicades en espanyol sota el tĆtol de: "Problemes de l'educació escolar". El seu treball no va ser fĆ cil, doncs va enfrontar a un sens fi de problemes, comenƧant per la seva pròpia falta d'experiĆØncia i coneixements per a conviure entre delinqüents, passant per la resistĆØncia que els propis joves li oposaven, aixĆ com les dificultats econòmiques i materials que no faltaven, fins a aquells obstacles generats per altres educadors i autoritats que no van entendre i van desaprovar el seu treball i que ho consideraven un pedagog controvertit.
El seu estil va despertar les actituds mĆ©s contraposades. El pedagog G. Snyders considerava els escrits de Makarenko menjo un cant a l'alegria, no aixĆ l'alemany Th. Diedrich que els considerava com un tractat de vida carcerĆ ria. No obstant això, es considera que Antón Makarenko Ć©s un pedagog la posició pedagògica del qual estĆ plena d'originalitat i Ć©s un producte d'una empresa polĆtica i social a la qual Makarenko va dedicar el millor dels seus esforƧos. En l'actualitat, l'educació col·lectivista proposta per Makarenko es considera una proposta pedagògica integral, que concreta una posició davant el món i es vincula a una prĆ ctica polĆtica i econòmica.
Enfront del repte que constituĆÆx harmonitzar els interessos socials amb els particulars dels educands, Makarenko respon involucrant a aquests en la recerca de solucions als problemes quotidians; fent-los coparticipants en l'organització de la vida escolar i productiva, generant llaƧos de col·laboració, respecte, autoritat compartida i disciplina. L'assoliment obtingut amb això va consistir a formar personalitats productives i solidĆ ries amb el seu poble i la nova societat. DesprĆ©s de la seva mort, esdevinguda en l'any de 1939, i a travĆ©s dels seus escrits i novel·les es reconeix la seva pedagogia com determinant en l'edificació de la societat socialista de la postguerra. L'obra de Makarenko Enfoqui sobri educació L'educació comunista es basa en els principis emanats de la proposta sociopolĆtica del marxisme-leninisme.
El principi educatiu comunista part del qüestionament de l'explotació capitalista i pretĆ©n elevar a les masses explotades a una nova situació en la qual puguin desenvolupar totes les seves potencialitats fĆsiques, mentals i espirituals. Per a fer això es proposa un model educatiu que vinculi la vida del treball amb l'escolar perquĆØ la primera incorpori principis de la ciĆØncia a la rutina laboral fent-la un acte conscient, amb l'objectiu final d'eliminar la divisió social del treball entre el treball intel·lectual i el manual, que afavoreix l'explotació del segon pel primer.
A mĆ©s, es busca donar una formació cultural i espiritual que permeti als homes el gaudi dels bĆ©ns espirituals produĆÆts per la humanitat i contribuir al saber universal amb una cultura proletĆ ria. Aquest principi Ć©s determinant en l'obra de Makarenko, doncs Ć©s admirable el sentiment comunista d'aquest pedagog, qui no oblida el seu origen obrer i com mestre s'oposa que dintre de l'educació s'esperi tant del mĆØtode individual i fa una gran ĆØmfasi que s'ha de posar especial atenció a l'organització de l'escola com col·lectivitat i insisteix que en les escoles no presten la deguda atenció a l'organització de l'experiĆØncia infantil, l'experiĆØncia de la vida, l'experiĆØncia comunista. L'anterior, Ć©s la forma menjo Makarenko entenia el servei que amb l'educació havia de prestar a la tasca d'implantació definitiva del comunisme, a les seves diferents formes de concebre el paper de l'educació en l'edificació de la societat comunista, l'enfocament Ć©s per tant netament comunista.
La seva posició pedagògica Makarenko sostĆ©, en efecte, una posició pedagògica plena d'originalitat A mĆ©s es queixa de no contar amb tĆØcniques pedagògiques vĆ lides i per a ell la literatura pedagògica Ć©s pura xarlatanismes, estĆ buida de tĆØcniques de mĆØtodes i d'instruments vĆ lids per a la seva aplicació per un educador carregat de problemes. Afirma a mĆ©s que els pedagogs no saben absolutament gens d'educació, que estan sempre en els nĆŗvols, la flama "pedagogia de l'Olimp". En aquesta nomĆ©s valen les teories mentre les tĆØcniques són tingudes com heretgies, sent radical la seva oposició al moviment paidológico i a l'ideari de la nova escola. Makarenko no accepta que l'educació a de fonamentar-se sobre les necessitats del nen i mĆ©s aviat, les necessitats que ha de posar-se mĆ©s ĆØmfasis Ć©s en les de la col·lectivitat, en les de la societat, les del paĆs i el sentiment del deure ha d'anar sempre lligat a aquestes necessitats; opina a mĆ©s que l'home es mou segons les lleis de la naturalesa i per consegüent el paper de l'educació consisteix a educar aquesta naturalesa en funció d'aquesta societat, de tal manera que els educadors soviĆØtics no són els servidors de la naturalesa sinó els mestres.
Afirma que el culte a l'espontaneïtat no només menysprea el paper de l'educació sinó que és socialment perjudicial i llavors, no queda altra alternativa que abandonar-lo; establix que a l'autodisciplina i a l'autoorganització se'ls deu substituir per una disciplina conscient, entenent per disciplina no la inhibició de les accions, sinó que ha de ser enfocada des del punt de vista soviètic, ha d'induir a vèncer dificultats, havent de ser disciplina de lluita i avanç, d'inspiració a alguna cosa i la lluita per alguna cosa; l'objectiu està expressat en l'assoliment de les qualitats del carà cter que defineixen a la personalitat comunista; exigeix a més una educació de la voluntat, capacitat absolutament necessà ria per al progrés de la comuna i la societat, ja que si el nen s'habitua a realitzar els seus desitjos sense posar-los mai fre, mai tindrà força de voluntat. Esmenta a més que s'han d'assolir altres qualitats com: l'honestedat, la diligència, l'eficiència, la puntualitat, la capacitat d'orientació, la subordinació i la capacitat de comandament; aquestes dues últimes qualitats són clarament comunistes.
Cada jove ha de saber subordinar-se en el moment de ser subordinat però aclareix que la subordinació ha de ser al camarada, no a l'amo o al ric, i que alhora ha de saber manar al camarada quan se li faculti per a això. Cal doncs organitzar la col·lectivitat de tal forma que s'eduquin qualitats reals i veritables de la personalitat, no qualitats imaginades. D'aquesta manera el mĆØtode individual tindrĆ un efecte molt mĆ©s fort, mĆ©s bell i adequat, ja que segons Makarenko, si no hi ha col·lectivitat i educació col·lectiva amb el mĆØtode individual sorgeix el risc que eduquem individus i gens mĆ©s. S'ha de ser a mĆ©s conscient que les bones qualitats necessiten anys per a formar-se, doncs no es pot educar un carĆ cter amb cap mĆØtode o procediment especial d'acció rĆ pida, el carĆ cter nomĆ©s es pot formar mitjanƧant la perllongada participació de la persona en la vida d'una col·lectivitat adequadament organitzada, disciplinada i orgullosa de si mateixa.
Com es pot observar, la seva posició teòrica i el seu estil personal són molt peculiars. Ćs un educador dur, exigent i no dóna lloc que existeixi abandó, deixadesa o falles, planteja i organitza una sĆØrie d'activitats a realitzar exigint el seu compliment satisfactori, convenƧut que Ć©s necessari que l'home es presenti a si mateix grans exigĆØncies, doncs de tal manera s'educa. Objectius educatius Els objectius que Makarenko assigna a l'educació s'assenten en dos pilars fonamentals: * La seva confianƧa en la societat soviĆØtica.
* La seva fe en les possibilitats de l'educació. Pel que fa al primer punt, Makarenko enalteix la nova situació del seu paĆs, convenƧut que la revolució de 1917 va dur A RĆŗssia al cim de la història i va suposar l'inici d'un nou ordre en les relacions humanes i en la moral i que la joventut russa es va convertir en un fenomen mundial incomparable a qualsevol altre, estava doncs orgullós de ser ciutadĆ de la Unió SoviĆØtica, i com a tal es va dedicar permanentment al treball i la creació educativa. Orienta la seva pedagogia a la formació d'homes capaƧos, al seu torn, de ser tambĆ© constructors actius del comunisme.
Considera que l'educació Ć©s l'expressió del credo polĆtic del pedagog i que els seus coneixements no juguen mĆ©s que un paper auxiliar. En conseqüència, la pedagogia de Makarenko no podia ser sinó una pedagogia comunista. Diposita la seva confianƧa en el comunisme, en el qual veu no nomĆ©s la panacea de tots els problemes, sinó l'antĆdot plantejant-se el seu treball com una gran responsabilitat social, en la qual no cap equivocar-se, en la qual cal assolir l'ĆØxit i la precisió que una fĆ brica aconsegueix en la seva producció: perquĆØ si qui produĆÆx homes deficients i nocius deu avergonyir-se granment, lamentant-se fins i tot que no existeixin en educació mecanismes de "control de qualitat, per a ell la pedagogia Ć©s una obra social. Establix que quan s'educa a un home s'ha de saber precisament el que sortirĆ de les mans, responent de la nostra producció i la dels col·laboradors. Per a arribar a obtenir un producte tan definit, es requereixen projectes previs, plans de treball que defineixin exactament com serĆ el resultat final, sent aquest el sentit de l´educació activa, això Ć©s, fixar-se una meta i posar els mitjans que facin mancada per a aconseguir-la.
L'objectiu que Makarenko es proposa no Ć©s altre que el de convertir als nens sota el seu cĆ rrec en constructors actius i conscients del comunisme, el de fer de cada individu un membre actiu de la seva ĆØpoca i la seva societat, el de formar individus que es converteixin en constructors i enfortidors de l'Estat proletari, fer de cada alumne un comunista actiu i conscient. Els objectius, diu Makarenko, nomĆ©s es poden expressar mitjanƧant l'adquisició dels trets que caracteritzen la personalitat comunista. Aquests trets han de manifestar-se clara i inequĆvocament. Educar, para Makarenko, Ć©s inserir als alumnes en unes perspectives concretes, significa educar en les vies de perspectiva per les quals distribueixi la seva felicitat de matĆ.
L'anterior s'assoleix organitzant noves perspectives, utilitzant les quals ja existeixen i plantejant gradualment altres mes valuoses, podent ser:
* Immediata * Mediata * Llunyana
Dintre d'aquestes perspectives, algunes de les qualitats que han de ser fruit de l'educació i que tot ciutadà soviètic ha de tenir:
* Abans de res un profund sentiment del deure i de la responsabilitat envers els objectius de la societat soviĆØtica.
* Un esperit de col·laboració, solidaritat i companyonia diametralment oposat a qualsevol tipus de fantasia o egoismes individualistes.
* Una personalitat disciplinada, amb un gran domini de la voluntat i amb les mires posades sempre en els interessos de la col·lectivitat.
* Unes condicions personals i una manera d'actuar que impedeixin la submissió i l'explotació de l'home per l'home.
* Una sòlida formació polĆtica que fes de cada colon un comunista convenƧut i un propagandista de les seves idees a travĆ©s de la seva acció i la seva paraula.
* Una gran capacitat per a conĆØixer als enemics del poble aixĆ com per a combatre'ls. L'Ćŗnica tasca digna pot ser la creació d'un mĆØtode, que sent comĆŗ i Ćŗnic, permeti al mateix temps que cada personalitat independent desenvolupi les seves aptituds, conservi la seva individualitat i avanƧ pel camĆ de les seves vocacions, la projecció de la personalitat, ha d'anar precedit d'una anĆ lisi dels fenòmens Ćnter col·lectius i personals.
L'educació col·lectivista Makarenko perseguia un nou estil i una nova forma d'organització, i partia que la base de l'educació Ć©s abans de res un procĆ©s social i que, en conseqüència, l'home soviĆØtic no podia ser educat sota la influĆØncia d'una sola personalitat; entenia que l'essĆØncia de l'educació no estava en les converses amb el nen, en la influĆØncia directa que un educador podia exercir sobre ell, sinó "en l'organització de la vida del nen i en l'exemple que se li brinda amb la vida personal i social. El treball educatiu Ć©s abans de res un treball d'organització".
La importĆ ncia de l'estructura de l'organització en qualsevol tipus d'educació, familiar o escolar, Ć©s bĆ sica, i para Makarenko, tĆ© un nom: el col·lectiu, el qual constituĆÆx l'essĆØncia mateixa del seu sistema educatiu. Ara bĆ©, Makarenko veia la necessitat d'educar a l'home en el si del col·lectiu per dues raons fonamentals:
- En primer lloc, perquĆØ segons ell, solament en l'experiĆØncia col·lectiva pot desenvolupar-se una necessitat moralment vĆ lida.
- En segon lloc, perquĆØ nomĆ©s a travĆ©s del col·lectiu podia formar-se a l'home comunista. AixĆ mateix, es va mostrar sempre orgullós de la seva col·lectivitat feliƧ i va considerar que aquesta col·lectivitat tenia un potencial educatiu i terapĆØutic profundament eficaƧ.
En el funcionament del col·lectiu educacional de Makarenko, era fonamental el paper que exercia el director (el mateix Makarenko), la funció del qual consisteix a orientar i dirigir la col·lectivitat, per tant l'acció de guia del mestre es col·locava en primer pla i li permetia actuar a nivells que no són el de l'organització. A mĆ©s actuava com model, com exemple i guia, com mantenidor del to, l'estil i les tradicions de la col·lectivitat; com pare de nens sense pare, com amic de cada colon i de cada educador als seus ordres, com company de descansos, de dificultats i alegries.
Respecte de l'educant, quan aquest havia assimilat l'esperit de la colònia, passava a ser colona i a formar part d'un destacament, cĆØl·lula base de l'organització; existeixi a mĆ©s un consell de comandants que es reunien amb bastant freqüència per a dilucidar, juntament amb Makarenko, sobre els molts problemes quotidians que sorgirien en una col·lectivitat i a mĆ©s decidia sobre els cĆ stigs a imposar.
Ćs important destacar que la condició indispensable per al funcionament de cada unitat i de la col·lectivitat sencera era el sentiment d'unitat i de cohesió, perquĆØ la integritat del col·lectivitat Ć©s condició Ćŗnica d'una bona educació. ExigĆØncia extraordinĆ riament important Ć©s la renĆŗncia, de cadascun dels seus membres als interessos personals en nom dels interessos de la col·lectivitat; l'important Ć©s la marxa de la colònia i el compliment del programa establert; ara bĆ©, Makarenko es manifestava contrari a les rutes personals dels seus colons i no era per falta de consideració a l'individu, sinó que per sobre d'ell estaven les rutes col·lectives a les quals tots havien de subordinar-se.
Educar per al treball Les colònies de Makarenko són per tant colònies de treball, i ho són per raons de tipus teòric, doncs la tradició marxista defensa al treball com un element bà sic, com un component essencial de l'educació, doncs no es concep una educació soviètica correcta que no sigui una educació per al treball; i de tipus prà ctic, perquè les comunes de Makarenko havien de mantenir-se a si mateixes i del seu treball els colons es vestien, s'alimentaven i es divertien.
El treball no era doncs una tĆ ctica educativa, sinó una activitat productora de la riquesa necessĆ ria per a la colònia i per al paĆs. Ćs en aquest sentit menjo Makarenko es refereix a ell com un treball creador. Per aquest motiu un dels objectius de l'educació sigui la formació de l'hĆ bit del treball creador. Ja que el treball tĆ© un sentit social i no merament educatiu, ha de sotmetre's a la disciplina social i no quedar a l'arbitri dels desitjos o vel·leĆÆtats individuals. Sobre la base de l'anterior, Makarenko recomana als pares que acostumin als seus fills des de petits a realitzar tasques que no els interessin i que els resultin poc agradables, a fi que s'habituĆÆn a buscar en el treball no l'entreteniment, sinó la seva utilitat i necessitat social: "Aquesta educació serĆ eficaƧ quan s'arribi a l'instant que el nen executi tasques desagradables pacientment sense queixes i paral·lelament amb el seu creixement adquireixi una sensibilitat tal que el treball menys grat arribarĆ a proporcionar-li plaer i es comprengui la seva utilitat social".
Es nota tambĆ© que dintre de la col·lectivitat i per necessitat de producció, els treballs que es van assignar són sempre especialitzats i concrets, pel que Makarenko es declara partidari de la divisió del treball, la qual cosa indubtablement ho allunya del concepte i les possibilitats del treball polivalent. A mĆ©s manifestava que un treball que no vagi acompanyat d'una formació, d'una instrucció polĆtica i social, manca de tot valor educatiu i no passa de ser un procĆ©s neutre. Makarenko va intentar explotar les possibilitats educatives del treball, encara que això li suposĆ©s en ocasions nous enfrontaments amb els "habitants de l'Olimp pedagògic"; ara bĆ©, els colons passaven la mitja jornada en la fĆ brica treballant, l'altra meitat en l'escola, estudiant, i es remarca aquesta diferenciació entre hores de treball i hores d'estudi perquĆØ Ć©s partidari que no existeixi relació entre ho uneixo i allò altre: el treball diu, no ha d'estar lligat a l'estudi, no nega el valor educatiu tant del treball com de l'estudi i Ć©s conscient que ambdós determinen fortament la personalitat, però es nega a establir nexes entre ells.
Makarenko proporciona gran quantitat de detalls sobre la vida i el funcionament de les fà briques, mai descriu com succeïen les coses en l'interior de les fà briques, encara que és fà cil deduir que les escoles de les seves comunes educatives eren bastant tradicionals. L'única cosa que dóna a conèixer és que hi havia una escola completa, que en ella els nois aprenien molt i que d'ella treien coneixements semblants i fins i tot superiors als quals altres nens obtenien en escoles normals.
L'escola de Makarenko no es considera nomĆ©s transmissora de coneixements, sinó que tambĆ© tĆ© lloc la transmissió de la cultura i la polĆtica; ja que en ella s'aprenien les matemĆ tiques, literatura i totes les altres matĆØries, però aprenien tambĆ© a sentir-se soviĆØtics i a admirar la cultura soviĆØtica, ja que tal com Makarenko ho entenia, l'activitat cultural ha d'orientar-se constantment cap a l'activitat polĆtica. Com es veu si bĆ© el treball i la instrucció estan separats en la praxi de Makarenko, no per això estan divorciats els camins de la fĆ brica i de l'escola Lluny de ser divergents ni tan solament paral·leles, convergeixen de fet en un objectiu comĆŗ: la formació del ciutadĆ soviĆØtic, del constructor actiu i conscient del comunisme que constituĆÆx la meta cap a la qual Makarenko orienta tota l'activitat educativa.
La disciplina conscient Ćs aquest l'aspecte mĆ©s controvertit de la praxi i de l'ideari pedagògic de Makarenko: la qüestió de la disciplina, doncs d'entrada per a ell, la considera com un objectiu, una meta cap a la qual ha de tendir-se, entesa com el resultat de la labor educativa. Ara bĆ©, cal entendre que el rĆØgim Ć©s el conjunt de mitjans utilitzats per a aconseguir aquest resultat. Para Makarenko, aquest Ć©s sinònim d'organització, ja que per a ell Ć©s l'organització de la col·lectivitat educativa, el seu rĆØgim, el que dóna com resultat la disciplina.
Per tant, la disciplina Ć©s un objectiu que ha de perseguir-se des de la mĆ©s primerenca infĆ ncia i Makarenko dóna tot tipus de consells als pares sobre com aconseguir-la; des de l'organització familiar fins al to de veu emprat pels pares per a transmetre els seus ordres, tot ha de col·laborar en la mateixa adreƧa. Afirma que: "En cada famĆlia ha de regir un ordre tal que sigui obligatori assenyalar la menor infracció del rĆØgim, això s'ha de complir des de la primerenca edat i com mĆ©s severs siguin els pares a exigir el seu compliment, tant menys infraccions hi haurĆ i, en conseqüència s'evitarĆ la necessitat de recórrer als cĆ stigs".
En conclusió, la disciplina propugnada per Makarenko no Ć©s una disciplina cega, arbitrĆ ria, una disciplina de la submissió, sinó la disciplina defensada per Lenin, la disciplina conscient. No es concep una bona disciplina si en ella no hi ha consciĆØncia. En l'ideari i la praxi, la disciplina i educació ha d'estar al servei de la mateixa causa que el col·lectiu, que el treball, que la instrucció: al servei de la construcció del comunisme, al servei de la tasca de formació d'autĆØntics bolxevics que col·laborin ferm i constantment, sense titubejos ni concessions, a la implantació definitiva de la societat comunista, de la moral comunista i de tota la vida comunista.
Bibliografia
1.- "La qüestió escolar", Jesús Palacios, Ed. Progrés
2.- "Història de la pedagogia", N. Abbagnano i A. Visalberghi, Fons de Cultura Econòmica
3.- "Antologia preparada" per Margarita HernƔndez i Luis Miguel Valdivia
4.- "Makarenko i l'educació col·lectiva", El Caballito, SEP Cultura, primera edició 1985, MĆØxic, DF
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada