Chavez demana accelerar el socialisme del segle XXI

per Heinz Dieterich

1. La tasca Recentment, el President veneçolà va encarregar a tres membres del seu gabinet elaborar propostes per a accelerar el Rumb al Socialisme (RAS). Els tres ministres ja van lliurar els seus treballs i dintre de dues setmanes es pretén discutir els resultats.

La iniciativa del President és oportuna perquè el Taló d'Aquil·les del procés és l'absència total de formació política dels quadres mitjos. La raó d'aquesta debilitat és la falta de comprensió teòrica del Socialisme del Segle XXI, que es deu, al seu torn, a dos factors:

a) no s'estudia la teoria respectiva, ni tan sols en les mateixes institucions educatives del procés, com són les Missions i les universitats bolivarianas, i, molt menys, per descomptat, en els ministeris i empreses estatals;

b) dintre dels estrats de lideratge de la Revolució i de la Nova Classe Política (NCP) és gairebé impossible trobar líders que tinguin interès real en el nou socialisme. Davant aquesta situació ---que fa que la idea de declarar en forma oficial el caràcter socialista de la revolució en un congrés ideològic del partit Cinquè República (MVR) en el primer semestre de 2007, llueixi una miqueta exòtica --- aportem aquesta contribució solidària a la recerca del President, dels seus ministres i dels llatinoamericans que pretenguin arribar a una Pàtria Gran socialista. Dau, que la teoria i la implementació de l'economia socialista és l'aspecte més difícil de la nova civilització, ens concentrem en aquest aspecte.

2. Que és una economia socialista?

El primer pas per a implementar una economia socialista és saber, en quina es diferencia aquesta economia de l'economia de mercat capitalista que vam sofrir actualment. Les diferències principals, és a dir les característiques principals de l'economia socialista, són sis: quatre que pertanyen a la democràcia econòmica i dues que pertanyen a l'economia política de valor.

A. Els quatre elements de la democràcia econòmica:

1. La incidència real dels ciutadans en les decisions macroeconòmiques, per exemple, el pressupost nacional.

2. La incidència real dels treballadors en les decisions microeconòmiques (l'empresa), particularment sobre la taxa de plustrabajo, que decideix el grau d'explotació de la mà d'obra, i la taxa d'inversió

3. La incidència real dels ciutadans en les decisions econòmiques de la comunitat, per exemple, a través del pressupost participatiu municipal.

4. La planeación de l'economia sobre aquestes incidències de les majories.

B. Els dos elements de l'economia de valor:

1. La comptabilitat i operació de l'economia es realitza mitjançant el valor (els insumos de temps), no sobre el preu de mercat.

2. L'intercanvi dels productes es realitza mitjançant valors iguals. Aquest és el principi de l'equivalència que instal·la la justícia social a nivell de la producció, no de la distribució empresarial o redistribució estatal. La justícia social es realitza d'aquesta manera, des del primer nivell de tota activitat econòmica: la producció. Aquestes són les sis institucions bàsiques de l'economia socialista. Solament quan un sistema econòmic opera sobre elles, pot parlar-se d'economia socialista. Quan no existeixen o no són operatives, no s'ha sortit de l'economia de mercat perquè la base econòmica no ha entrat a una civilització postcapitalista. Intents de transcendir l'economia de mercat que no arribin a aquesta institucionalitat socialista, revertiran tard o d'hora al capitalisme ple, per més que es declari el socialisme o comunisme com intenció o realitat per part dels governs.

3. El pas decisiu: la substitució del preu pel valor

El pas decisiu en la transformació de l'economia de mercat cap a l'economia socialista resideix en la substitució del preu pel valor. Per a entendre aquest pas decisiu cal entendre el paper que juga el preu en l'economia de mercat. Aquest paper és doble. El preu complix dues funcions vitals per al sistema:

a) és el centre cibernètic de l'economia nacional, regional i global, que dirigeix els fluxos de mercaderies (productes), serveis, diners i cabdals; sense el preu, l'economia de mercat no es mou, és un sistema mort;

b) és el principal mecanisme d'apropiació del plusproducto o excedent econòmic (guany); és a dir, és el principal instrument d'enriquiment i de l'acumulació de capital dels empresaris. I com és la relació entre el preu i la propietat sobre els mitjans de producció? La forma de propietat sobre els mitjans ---estatal, privada, social o mixta--- és la base jurídica de l'economia: és la Magna Carta o Constitució del quefer econòmic.

Però aquesta normatividad general no serveix per a l'enriquiment empresarial quotidià. Aquest enriquiment quotidià requereix d'un instrument operatiu i aquest instrument és el preu de mercat. El preu és l'equivalent funcional del regirar en l'assalt bancari: qui té el regirar (el poder) es duu la riquesa. En aquest sentit, tota economia de mercat és una economia gangsteril, anti-ètica, en la qual regeix la llei del més forta. Avui dia, els subjectes econòmics més forts són les empreses transnacionals i els Estats burgesos.

Tota transformació socialista passa, per tant, per llevar-li el regirar al capital, és a dir, el poder del preu. En el socialisme històric es va fer això llevant-li els mitjans de producció als empresaris i assumint l'Estat la doble funció del preu. D'aquesta forma es va bloquejar efectivament l'acumulació de capital en mans dels empresaris privats, però es va fracassar essencialment en la funció cibernètica, l'optimització dels fluxos econòmics. En altres paraules: es va neutralitzar la funció classista del preu i es va malmetre la seva funció sistémica. Una transició socialista en el món actual solament serà reeixida si assoleix substituir la institució “burgesa” del preu, de tal manera, que les seves dues funcions fonamentals, la cibernètica i l'acumulativa, poden resoldre's satisfactòriament, mitjançant una institució qualitativament diferent: eficient en l'optimització econòmica i freturosa de capacitat explotativa d'altres éssers humans. Aquesta institució és el valor.

4. Quin és el primer pas cap a una economia socialista a Amèrica Llatina?

El primer pas polític-econòmic cap a l'economia socialista a Amèrica Llatina no és, en conseqüència, la estatización generalitzada de la propietat privada ---perquè no resol el problema cibernètic--- sinó la substitució del sistema de preu-comprat pel càlcul en valors i l'intercanvi de valors iguals (equivalència). El primer pas no és gens espectacular ni gloriós: és la prosaica tasca d'establir una comptabilitat socialista, la del valor, al costat de la comptabilitat capitalista, la del preu. Aquest primer pas consisteix en el registre de totes les transaccions internes i externes de l'empresa en termes de insumos de temps (estafi inputs), és a dir, de valors. Això és fàcil de fer, perquè tot procés productiu es basa en el factor (vector) temps.

De fet, els empresaris calculen sobre temps de producció, però expressen aquests temps en unitats monetàries, és a dir, com costos/ preus, que els permeten apropiar-se de la riquesa dels altres.A aquesta relació valor-preu es deu que en les empreses modernes digitalitzades els valors poden “extreure's” amb summa rapidesa. En una d'aquestes empreses llatinoamericanes on estem portant a terme un estudi pilot d'una economia socialista, els enginyers de sistema van confirmar el que per inferència deductiva era una veritat a priori: que en tres setmanes podrien proporcionar tots els valors (insumos de temps) necessaris per a una comptabilitat socialista.

El segon pas per a la instal·lació de l'economia socialista consisteix en la formació d'un grup d'especialistes de programari que escrigui els programes que permetin comptabilitzar tots els fluxos de l'empresa en preus (diners), valors (temps) i volums (tones, litres, etc.). Mitjançant les tres escales comensurables de mesurament i expressió del valor del producte, l'empresa pot seguir comerciant amb el seu entorn d'economia de mercat, sense violentar les relacions econòmiques establertes, és a dir, sense pèrdues de productivitat, producció o mercats.

Parlant amb Lenin, s'establix una dualitat de poder dintre de l'empresa: la lògica socialista al costat de la lògica capitalista. Assolits aquests dos avanços ha arribat el moment, de donar el tercer pas de la implantació de l'economia socialista en l'economia de mercat.

AL conèixer-se el valor i el preu, la mercaderia de l'empresa socialista es posa a la venda amb les dues unitats de mesurament. L'empaquetatge d'un litre de llet, per exemple, duria la següent denominació: Preu: 2000 bolívars; Valor: 10 minuts. AL comprar diversos productes, el comprador s'adonarà que la relació entre valor i preu varia. Per exemple, que en un producte 10 minuts de treball s'expressen en 2000 bolívars i que en altre producte valen 10.000 bolívars. La disonancia cognitiva que comporten ambdues expressions genera inevitablement un procés de reflexió i discussió social que genera consciència socialista.

És a dir, a l'expressar-se el valor del producte amb una mesura objectiva i transparent, la socialista (temps) i, al mateix temps, una mesura dictatorial i explotativa, la capitalista (preu), s'estén la dualitat de la lògica econòmica socialista i capitalista des de l'empresa cap a la vida quotidiana dels ciutadans: des de l'esfera de producció de les mercaderies cap a l'esfera de circulació, el mercat, el cor del sistema capitalista.

No pot haver forma més pedagògica i impactant d'acostar al ciutadà a la problemàtica de l'economia socialista que aquesta. La setmana passada un grup de joves veneçolans em van demanar assessoria sobre la possibilitat de construir un nucli de desenvolupament endogen, basat en l'economia d'equivalències. La hi vaig donar en el sentit d'aquest assaig. Juntament amb la gran empresa de milers de treballadora, que està en algun lloc de la Pàtria Gran, aquests joves representen els primers models d'implementació d'una economia socialista que representa un model civilizatorio qualitativament diferent a l'economia de mercat.

A l'avançar sobre les experiències d'aquests dos models o prototips d'empresa socialista es pot gradualment estendre el nombre d'empreses nacionals que operen sobre principis de l'economia d'equivalències, fins que finalment siguin l'element econòmic dominant del sistema nacional-regional. És a través de la multiplicació d'aquestes experiències d'economia política que asseurem bases sòlides per al Socialisme del Segle XXI en la Pàtria Gran. Si el President busca l'accelerador del seu projecte socialista, aquí està!