Archive for de maig 2013

Home Archive for de maig 2013

undefined

1r de Maig 2013 i l’oblit de la seva essència de classe

0 Somnis Rebels 8:36 p. m. Comments

MARXISME1r de Maig 2013 i l’oblit de la seva essència de classe >Somnis Rebels 8:36 p. m. 0 Comments x J. Estrada Recuperar la veritat de la història del 1r de maig per

undefined

L'ascens de l'UKIP posa de manifest l’auge de l’extrema dreta al vell continent

0 Somnis Rebels 9:24 a. m. Comments

EuropaL'ascens de l'UKIP posa de manifest l’auge de l’extrema dreta al vell continent >Somnis Rebels 9:24 a. m. 0 Comments per: Montse Venturós, Berga Quan la coalició de govern a l’estat britànic viu

undefined

Dimitrios Koumatsioulis: “Treballar sense patrons ens dignifica”

0 Somnis Rebels 8:39 a. m. Comments

Anti CapitalismeEuropaInternacionalismeDimitrios Koumatsioulis: “Treballar sense patrons ens dignifica” >Somnis Rebels 8:39 a. m. 0 Comments Dimitrios Koumatsioulis, treballador de Vio.Me, a l'entrada de la fàbrica. Pancarta: "Sindicat de treballadors de Vio.Me." Entrevista als treballadors

undefined

El nou activisme basc. Eleak Mugimendua: “Volem fer passar la majoria social basca de la solidaritat al compromís”

0 Somnis Rebels 8:33 a. m. Comments

Euskal HerriaEl nou activisme basc. Eleak Mugimendua: “Volem fer passar la majoria social basca de la solidaritat al compromís” >Somnis Rebels 8:33 a. m. 0 Comments Imatge del mur humà que protegia Urtza Alkorta

undefined

Estimats Arcadi i Forcades: la forma només és una addicional del fons

0 Somnis Rebels 9:12 p. m. Comments

OpinióUnitat PopularEstimats Arcadi i Forcades: la forma només és una addicional del fons >Somnis Rebels 9:12 p. m. 0 Comments per J. Estrada Cruz és membre de Co.Bas Una cosa és la urgència que

undefined

1 de maig: Hem de tornar a sortir al carrer!

0 Somnis Rebels 6:39 p. m. Comments

classe treballadoraMobilitzacionsMoviment Popular1 de maig: Hem de tornar a sortir al carrer! >Somnis Rebels 6:39 p. m. 0 Comments Descarrega't l'Original]"> Les classes populars catalanes vivim actualment en una cruïlla. Actualment, les decisions empresarials

undefined

Amb la independència, quants diners guanyaria Catalunya?

0 Somnis Rebels 6:20 p. m. Comments

EcónomíaAmb la independència, quants diners guanyaria Catalunya? >Somnis Rebels 6:20 p. m. 0 Comments The Catalan Project resumeix en un vídeo els arguments de l'article 'El dividend fiscal de la independència', de Sala i

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de maig 2013

<div style="text-align: justify;">
x <a href="http://www.universitat.cat/ucpc/?tag=j-estrada" rel="tag"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">J. Estrada</span></a><span class="right"><a href="http://www.universitat.cat/ucpc/?p=2741#respond"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="right"></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<a data-ved="0CAUQjRw" href="http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=images&cd=&cad=rja&docid=cHd50Il9WDzZ5M&tbnid=HzhCI1QfjQeFAM:&ved=0CAUQjRw&url=http%3A%2F%2Fwww.adhugger.net%2F2013%2F04%2F11%2Fpropaganda-brand-new-created-1-mai-brand-for-meda-prod%2F1-mai-mezeluri-logo%2F&ei=lbWjUaKLFNCW0QWt6oD4Dw&bvm=bv.47008514,d.ZG4&psig=AFQjCNENTg4cL1jfJjeL1ccBbhT03Mpm5A&ust=1369769712350682" id="irc_mil" style="border: 0px currentColor; clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img height="198" id="irc_mi" src="http://www.adhugger.net/wp-content/uploads/2013/04/1-mai-mezeluri-logo.png" style="margin-top: 0px;" width="200" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span>Recuperar la veritat de la història del 1r de maig per comprendre que estem a les antípodes </span><span>d’on</span><span> hauríem d’estar i que com a classe, hem perdut i retrocedit en la lluita, trobant-nos en aquests moments immersos en una pobresa “tercermundista” generalitzada, quan ja hauríem d’estar vivint en una abundància de qualitat de vida en tots els aspectes.</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La lluita de la classe obrera per la jornada de 8 hores en el segle XIX va ser una demostració de solidaritat i consciència de classe: reduir la jornada perquè hi hagués treball per a tots i no hi haguessin acomiadaments, mantenint el poder adquisitiu dels salaris i per aprofitar-se de més temps lliure. </span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En el congrés de la A.F.L el novembre de 1884 a Chicago, es van reconèixer importants errors, sobretot els que van suposar confiar en el poders administratius per aconseguir establir per llei la jornada de 8 hores, pel que es van pronunciar en base a emprendre un procés de lluita d’acció pròpia, directa davant la patronal, deixant de costat als poders públics. En aquest congrés s’aprova una resolució on el seu contingut fixava que a partir de l’ 1 de maig de 1886 s’havia d’aconseguir que ningú treballes més de 8 hores al dia. Per aquesta reivindicació es varen sumar a la lluita altres organitzacions sindicals. </span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Gràcies a una intensa propaganda, la resolució de Chicago va obrir front en la classe obrera amb un intens desplegament de butlletins que explicaven la reivindicació i convocaven a mítings i manifestacions per tot arreu. Després en el congrés següent, al desembre de 1885, vist l’ambient d’agitació i consciència que s’havia generat entre la classe obrera en general, es ratifica la decisió de Chicago. Quan va arribar el mes d’abril de 1886 ja hi havia vagues per tot arreu, no poques empreses, davant la lluita i el desig dels treballadors (tot i les recomanacions de prudència dels dirigents doncs van esclatar vagues de tot tipus, també violentes) van concedir la jornada de 8 hores acordada amb l’exigència dels treballadors. </span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La lluita no es deté i de nou, l’American Federation of Lavour al 1888 en un nou congrés fa una crida internacional de cara al 1º de maig de 1890, amb els mateixos objectius, doncs encara la majoria de la humanitat seguia essent explotada amb jornades diàries de treball interminables. A París, juliol de 1889, es va dur a terme un Congrés Socialista Obrer Internacional, amb 21 països participants en el que es va aprovar la convocatòria d’aquesta primera mobilització global. Amb aquesta gran mobilització de 1890, envoltada de vagues preliminars per totes parts del món, es va aconseguir establir la jornada de 8 hores, i en altres casos es van aconseguir reduccions importants respecte de les jornades que estaven imposades, superant en la majoria de sectors les 12,14 o 16 hores de treball diari.</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span>Després de més d’una dècada de deslluïment del 1r de maig, des de 1894 fins 1904, segons l’historiador Maurice Dommangent, en el seu llibre </span><span><em>Història del 1r de maig</em></span><span> ens il·lustre sobre la preparació del maig de 1906, en el que de nou, els sindicalistes, organitzats en la CGT francesa que havia sorgit al 1895, comencen a qüestionar les celebracions del 1r de maig, definint-les com si fossin processons, havent perdut la seva frescor en els continguts i a la pràctica; ja no anaven acompanyades de vagues, ni de convicció per aconseguir les reivindicacions i encara en la major part dels sectors de treball la jornada de 8 hores no s’havia implantat. “Engels es va unir a l’opinió dels anarquistes quan reconeix que les eleccions, polaritzant i moderant l’acció socialista (el que verifica especialment a França) han eclipsat moltes vegades i per últim han castrat el 1r de maig”. Durant tot aquest temps alguns elements revolucionaris van mantenir una crítica constant. Dommanget dedica bastant espai a citar-los, especialment al activista anarquista Emile Peuguet, conegut com “Pere Peinard” que segons l’historiador era un dels més crítics i millors propagandistes: </span><span><em>“He aquí que vuelve el 1º de Mayo./ ¡ Y todo en calma, por Dios! / En una calma cadavérica./ … De aquí en adelante, cuando vuelva el 1º de Mayo los copetudos de la crema ya no se frunciran de miedo; este día digerirán tan apaciblemente como cualquier otro./ Este “andar batallador y frondoso” de 1º de Mayo que podía dar “ elegantes resultados “, los políticos socialoides  hicieron todo lo posible para contenerlo. En lugar de engranar el movimiento con la idea de la huelga general que se relacionaba con él, montaron “procesiones”./ Hay que dejarse de estupideces, es un mal sistema esperar que las alondras nos caigan asadas del cielo gubernamental.”</em></span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span><em></em></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pere Peinard culpava a “Judas-Burns” a Anglaterra i als guedistes a França com a responsables del 1r de maig castrat. Insistia en que s’havia de tornar als orígens anarquistes, d’acció directe, del 1r de maig de 1886; reivindicava l’exemple que havien donat el camarades de Chicago. Sembla ser que una intensa campanya crítica per aquest i altres va disposar i inspirar a molts delegats que van participar al VII congrés de la CGT que es va reunir a Bourges el setembre del 1904, impregnant-se de la idea i de la pràctica que van portar a terme els treballadors dels EE.UU al 1886 per exigir la reducció de la jornada sense reducció salarial. L’encarregat de presentar al congrés el tema de les 8 hores es centra principalment en la qüestió de mètode i entre altres qüestions diu: És necessari, doncs, que el congrés decideixi organitzar un vast moviment d’agitació per la conquesta de la jornada de 8 hores, perquè aquesta reforma és una de les millors entre les immediatament realitzables. La comissió demana al congrés que en tota França s’organitzin grans manifestacions pel 1r de maig de 1905 i que després s’iniciï pel comité i subcomités de propaganda una activa propaganda d’educació amb l’objectiu de preparar el esperits a fi que en el 1r de maig de 1906 cap obrer consenteixi treballar més de 8 hores per dia, ni a un salari inferior a l’establert per les organitzacions.</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La comissió demana al congrés que indiqui clarament que a partir del 1r de maig e 1906 el moviment haurà de dirigir-se de manera exclusiva contra els patrons refractaris a la jornada de 8 hores.</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">“<span>Precisament, Peinard que va intervenir en últim lloc, va rematar la resolució profunditzant en tot això i introduint una esmena en base a la necessitat d’organitzar una agitació intensa i creixent per a que els treballadors assumissin en consciència individual i col·lectiva que a partir d’aquell dia ningú treballaria més de 8 hores, en la que incloïa el nomenament d’una comissió de finances que garantís les despeses de propaganda. Els socialistes francesos conscients del canvi i actitud de lluita obrera que s’havia emprés, opten per plegar-se i donar suport al sindicats”.</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Segueix explicant l’historiador, que quan es va arribar al primer tram, 1r de maig de 1905, després de set mesos de grans esforços, s’havia creat ja una veritable psicosis de les 8 hores. Des de aquí fins el 1r de maig fixat al 1906, l’agitació dels activistes es va convertir en un tifó de consciència obrera i de pànic de la burgesia.</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En la meva opinió, el succeït en base a aquest 1r de maig de 1906 a França, és una de les experiències més riques de la lluita de classes que jo he llegit o sentit. És per això que recomano la seva lectura en el citat llibre; el seu contingut va de la pàgina 179 a la 201 (Editorial Laia 1976).</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les raons que van assumir els treballadors i les treballadores de llavors eren contundents: “els empresaris venen introduint noves màquines que produeixen més amb menys esforç i això no té perquè beneficiar-los només a ells. Aquestes han de servir perquè tots sortim guanyant, reduint el temps de treball i sense que ni  un sol treballador o treballadora sigui acomiadat…”</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En la meva opinió, en aquest raonament es troba una de les claus més important de la lluita de classes: deixar de raonar aquesta lògica aplastant va ser un error, no corregit i per tant oblidat en l’apartat teòric i pràctic, essent engreixat fins a tal punt que ja ni tan sols som capaços de veure-ho perquè hem estat sotmesos dintre del mateix. Aquesta veritat plena de teranyines que la classe obrera va deixar al traster del seu cervell, ha estat l’oxigen que ha mantingut viu fins avui al sistema capitalista. I com a resultat d’aquest error oblidat i per tant no corregit, no només el sistema capitalista encara s’aguanta sinó que paradoxalment té la imperiosa necessitat d’usurpar i fer ús també de la nostra oblidada reivindicació ajustant-la al seus interessos: la precarietat laboral, els minijobs… Entrant a la barbàrie.</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Certament sempre hi ha hagut algun que altre pensador, teòric, que després del segle XIX han assenyalat la importància d’aquesta lògica de repartiment de treball i la riquesa; Herber Marcus i altres als que he citat moltes vegades, com és el cas d’André Gorz; si els treballadors prenguessin consciència de que ja no hi ha cap problema de producció sinó només de distribució, el capitalisme sucumbiria al moment.</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Desgraciadament el nostre despistament és de tal magnitud que està en consonància amb la derrota pràctica i ideològica que ens estan afligint. Ja sabem que fan ús de mitjans de comunicació molt més efectius que els que tenim nosaltres i en base a les diferències que existien al passat. Però aquestes raons oblidades per la nostra part, també són avui molt més poderoses; en canvi ens les deixem prendre de les mans i les apliquen ajustant-les a les seves necessitats. Així mateix, l’augment de l’edat de jubilació és una altra de les parts més importants que ideològicament ens han guanyat. Que imposin raonaments tan peregrins com els que les persones vivim més temps quant al mateix temps teoritzen amb la necessitat de crear llocs de treball per la joventut i de reduir els índexs d’atur en general. Amb aquests disbarats sense sentit, que no siguem capaços de contrarestar-los i portar-los a la derrota, hauria de ser perquè molta gent ens ho féssim mirar més detingudament. I és que resulta que tota aquesta teoria brossa que utilitza el capitalisme, avui té arraconada a aquesta altra teoria plena de raó i d’humanitat: la revolució científica-tècnica ens pot fer millors, més solidaris, més lliures i més cultes, tindrem més temps lliure conquistat perquè les maquines espirituals ho poden fer ja quasi tot per nosaltres i elaboraran productes, no com els d’ara, sinó com altres que podran durar vàries generacions. Les coses es faran el millor possible per al bé de tota la humanitat i per conseqüència de l’ecosistema.</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per suposat, també és necessari que es denunciï tot altre tipus d’injustícies i que seguim fotografiant el capitalisme dia a dia en totes les seves cruels facetes: la corrupció, el robament al poble, les evasions de diners a l’estranger, la violació de les pròpies lleis, la manipulació de les masses…Però sobretot, insisteixo, hauríem d’explicar (procurant fer veure a totes aquelles persones que no intervenen), que hem aconseguit una enorme abundància per la qual hauríem d’estar vivint no sols sense els problemes  que avui ens esclafen, sinó en una vida plena i de gran satisfacció. Precisament com a conseqüència d’aquest cruel contrasentit, una minoria de famílies al món e veuen obligades a enganyar-nos a enfrontar-nos entre la majoria, sotmetent-nos a malviure permanentment per poder essent els amos de tot.</span></span></div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="entry clearfloat" style="text-align: justify;">
<span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">J. ESTRADA CRUZ</span> </span></div>

x J. Estrada

Recuperar la veritat de la història del 1r de maig per comprendre que estem a les antípodes d’on hauríem d’estar i que com a classe, hem perdut i retrocedit en la lluita, trobant-nos en aquests moments immersos en una pobresa “tercermundista” generalitzada, quan ja hauríem d’estar vivint en una abundància de qualitat de vida en tots els aspectes.

La lluita de la classe obrera per la jornada de 8 hores en el segle XIX va ser una demostració de solidaritat i consciència de classe: reduir la jornada perquè hi hagués treball per a tots i no hi haguessin acomiadaments, mantenint el poder adquisitiu dels salaris i per aprofitar-se de més temps lliure.

En el congrés de la A.F.L el novembre de 1884 a Chicago, es van reconèixer importants errors, sobretot els que van suposar confiar en el poders administratius per aconseguir establir per llei la jornada de 8 hores, pel que es van pronunciar en base a emprendre un procés de lluita d’acció pròpia, directa davant la patronal, deixant de costat als poders públics. En aquest congrés s’aprova una resolució on el seu contingut fixava que a partir de l’ 1 de maig de 1886 s’havia d’aconseguir que ningú treballes més de 8 hores al dia. Per aquesta reivindicació es varen sumar a la lluita altres organitzacions sindicals.

Gràcies a una intensa propaganda, la resolució de Chicago va obrir front en la classe obrera amb un intens desplegament de butlletins que explicaven la reivindicació i convocaven a mítings i manifestacions per tot arreu. Després en el congrés següent, al desembre de 1885, vist l’ambient d’agitació i consciència que s’havia generat entre la classe obrera en general, es ratifica la decisió de Chicago. Quan va arribar el mes d’abril de 1886 ja hi havia vagues per tot arreu, no poques empreses, davant la lluita i el desig dels treballadors (tot i les recomanacions de prudència dels dirigents doncs van esclatar vagues de tot tipus, també violentes) van concedir la jornada de 8 hores acordada amb l’exigència dels treballadors.

La lluita no es deté i de nou, l’American Federation of Lavour al 1888 en un nou congrés fa una crida internacional de cara al 1º de maig de 1890, amb els mateixos objectius, doncs encara la majoria de la humanitat seguia essent explotada amb jornades diàries de treball interminables. A París, juliol de 1889, es va dur a terme un Congrés Socialista Obrer Internacional, amb 21 països participants en el que es va aprovar la convocatòria d’aquesta primera mobilització global. Amb aquesta gran mobilització de 1890, envoltada de vagues preliminars per totes parts del món, es va aconseguir establir la jornada de 8 hores, i en altres casos es van aconseguir reduccions importants respecte de les jornades que estaven imposades, superant en la majoria de sectors les 12,14 o 16 hores de treball diari.

Després de més d’una dècada de deslluïment del 1r de maig, des de 1894 fins 1904, segons l’historiador Maurice Dommangent, en el seu llibre Història del 1r de maig ens il·lustre sobre la preparació del maig de 1906, en el que de nou, els sindicalistes, organitzats en la CGT francesa que havia sorgit al 1895, comencen a qüestionar les celebracions del 1r de maig, definint-les com si fossin processons, havent perdut la seva frescor en els continguts i a la pràctica; ja no anaven acompanyades de vagues, ni de convicció per aconseguir les reivindicacions i encara en la major part dels sectors de treball la jornada de 8 hores no s’havia implantat. “Engels es va unir a l’opinió dels anarquistes quan reconeix que les eleccions, polaritzant i moderant l’acció socialista (el que verifica especialment a França) han eclipsat moltes vegades i per últim han castrat el 1r de maig”. Durant tot aquest temps alguns elements revolucionaris van mantenir una crítica constant. Dommanget dedica bastant espai a citar-los, especialment al activista anarquista Emile Peuguet, conegut com “Pere Peinard” que segons l’historiador era un dels més crítics i millors propagandistes: “He aquí que vuelve el 1º de Mayo./ ¡ Y todo en calma, por Dios! / En una calma cadavérica./ … De aquí en adelante, cuando vuelva el 1º de Mayo los copetudos de la crema ya no se frunciran de miedo; este día digerirán tan apaciblemente como cualquier otro./ Este “andar batallador y frondoso” de 1º de Mayo que podía dar “ elegantes resultados “, los políticos socialoides hicieron todo lo posible para contenerlo. En lugar de engranar el movimiento con la idea de la huelga general que se relacionaba con él, montaron “procesiones”./ Hay que dejarse de estupideces, es un mal sistema esperar que las alondras nos caigan asadas del cielo gubernamental.”

Pere Peinard culpava a “Judas-Burns” a Anglaterra i als guedistes a França com a responsables del 1r de maig castrat. Insistia en que s’havia de tornar als orígens anarquistes, d’acció directe, del 1r de maig de 1886; reivindicava l’exemple que havien donat el camarades de Chicago. Sembla ser que una intensa campanya crítica per aquest i altres va disposar i inspirar a molts delegats que van participar al VII congrés de la CGT que es va reunir a Bourges el setembre del 1904, impregnant-se de la idea i de la pràctica que van portar a terme els treballadors dels EE.UU al 1886 per exigir la reducció de la jornada sense reducció salarial. L’encarregat de presentar al congrés el tema de les 8 hores es centra principalment en la qüestió de mètode i entre altres qüestions diu: És necessari, doncs, que el congrés decideixi organitzar un vast moviment d’agitació per la conquesta de la jornada de 8 hores, perquè aquesta reforma és una de les millors entre les immediatament realitzables. La comissió demana al congrés que en tota França s’organitzin grans manifestacions pel 1r de maig de 1905 i que després s’iniciï pel comité i subcomités de propaganda una activa propaganda d’educació amb l’objectiu de preparar el esperits a fi que en el 1r de maig de 1906 cap obrer consenteixi treballar més de 8 hores per dia, ni a un salari inferior a l’establert per les organitzacions.

La comissió demana al congrés que indiqui clarament que a partir del 1r de maig e 1906 el moviment haurà de dirigir-se de manera exclusiva contra els patrons refractaris a la jornada de 8 hores.

“Precisament, Peinard que va intervenir en últim lloc, va rematar la resolució profunditzant en tot això i introduint una esmena en base a la necessitat d’organitzar una agitació intensa i creixent per a que els treballadors assumissin en consciència individual i col·lectiva que a partir d’aquell dia ningú treballaria més de 8 hores, en la que incloïa el nomenament d’una comissió de finances que garantís les despeses de propaganda. Els socialistes francesos conscients del canvi i actitud de lluita obrera que s’havia emprés, opten per plegar-se i donar suport al sindicats”.

Segueix explicant l’historiador, que quan es va arribar al primer tram, 1r de maig de 1905, després de set mesos de grans esforços, s’havia creat ja una veritable psicosis de les 8 hores. Des de aquí fins el 1r de maig fixat al 1906, l’agitació dels activistes es va convertir en un tifó de consciència obrera i de pànic de la burgesia.

En la meva opinió, el succeït en base a aquest 1r de maig de 1906 a França, és una de les experiències més riques de la lluita de classes que jo he llegit o sentit. És per això que recomano la seva lectura en el citat llibre; el seu contingut va de la pàgina 179 a la 201 (Editorial Laia 1976).

Les raons que van assumir els treballadors i les treballadores de llavors eren contundents: “els empresaris venen introduint noves màquines que produeixen més amb menys esforç i això no té perquè beneficiar-los només a ells. Aquestes han de servir perquè tots sortim guanyant, reduint el temps de treball i sense que ni un sol treballador o treballadora sigui acomiadat…”

En la meva opinió, en aquest raonament es troba una de les claus més important de la lluita de classes: deixar de raonar aquesta lògica aplastant va ser un error, no corregit i per tant oblidat en l’apartat teòric i pràctic, essent engreixat fins a tal punt que ja ni tan sols som capaços de veure-ho perquè hem estat sotmesos dintre del mateix. Aquesta veritat plena de teranyines que la classe obrera va deixar al traster del seu cervell, ha estat l’oxigen que ha mantingut viu fins avui al sistema capitalista. I com a resultat d’aquest error oblidat i per tant no corregit, no només el sistema capitalista encara s’aguanta sinó que paradoxalment té la imperiosa necessitat d’usurpar i fer ús també de la nostra oblidada reivindicació ajustant-la al seus interessos: la precarietat laboral, els minijobs… Entrant a la barbàrie.

Certament sempre hi ha hagut algun que altre pensador, teòric, que després del segle XIX han assenyalat la importància d’aquesta lògica de repartiment de treball i la riquesa; Herber Marcus i altres als que he citat moltes vegades, com és el cas d’André Gorz; si els treballadors prenguessin consciència de que ja no hi ha cap problema de producció sinó només de distribució, el capitalisme sucumbiria al moment.

Desgraciadament el nostre despistament és de tal magnitud que està en consonància amb la derrota pràctica i ideològica que ens estan afligint. Ja sabem que fan ús de mitjans de comunicació molt més efectius que els que tenim nosaltres i en base a les diferències que existien al passat. Però aquestes raons oblidades per la nostra part, també són avui molt més poderoses; en canvi ens les deixem prendre de les mans i les apliquen ajustant-les a les seves necessitats. Així mateix, l’augment de l’edat de jubilació és una altra de les parts més importants que ideològicament ens han guanyat. Que imposin raonaments tan peregrins com els que les persones vivim més temps quant al mateix temps teoritzen amb la necessitat de crear llocs de treball per la joventut i de reduir els índexs d’atur en general. Amb aquests disbarats sense sentit, que no siguem capaços de contrarestar-los i portar-los a la derrota, hauria de ser perquè molta gent ens ho féssim mirar més detingudament. I és que resulta que tota aquesta teoria brossa que utilitza el capitalisme, avui té arraconada a aquesta altra teoria plena de raó i d’humanitat: la revolució científica-tècnica ens pot fer millors, més solidaris, més lliures i més cultes, tindrem més temps lliure conquistat perquè les maquines espirituals ho poden fer ja quasi tot per nosaltres i elaboraran productes, no com els d’ara, sinó com altres que podran durar vàries generacions. Les coses es faran el millor possible per al bé de tota la humanitat i per conseqüència de l’ecosistema.

Per suposat, també és necessari que es denunciï tot altre tipus d’injustícies i que seguim fotografiant el capitalisme dia a dia en totes les seves cruels facetes: la corrupció, el robament al poble, les evasions de diners a l’estranger, la violació de les pròpies lleis, la manipulació de les masses…Però sobretot, insisteixo, hauríem d’explicar (procurant fer veure a totes aquelles persones que no intervenen), que hem aconseguit una enorme abundància per la qual hauríem d’estar vivint no sols sense els problemes que avui ens esclafen, sinó en una vida plena i de gran satisfacció. Precisament com a conseqüència d’aquest cruel contrasentit, una minoria de famílies al món e veuen obligades a enganyar-nos a enfrontar-nos entre la majoria, sotmetent-nos a malviure permanentment per poder essent els amos de tot.

J. ESTRADA CRUZ

<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>per: </strong>      Montse Venturós, Berga      </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<span class="itemCategory"><div class="clr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan la coalició de govern a l’estat britànic viu les seves hores més baixes des que l’any 2010 s’encetava una nova legislatura amb David Cameron al capdavant, les eleccions als districtes locals del passat 2 de maig acaben de sacsejar per complet el tauler electoral de l’illa.</span></div>
<div class="clr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que el que fins ara a consideració de Cameron era només un partit de “guillats”; UKIP “United Kingdom Independence Party” un partit amb connotacions xenòfobes i racistes, ha superat totes les expectatives i ha assolit una còmoda tercera força als principals comtats del sud i l’est de l’estat britànic, en el què ha estat una dura derrota als conservadors i els liberal demòcrates en els seus propis feus.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El passat dijous 2 de maig, es celebraven eleccions en algunes circumscripcions d’Anglaterra, una de Gal·les i una darrera de Cornualla. En total, 34 autoritats municipals. Les eleccions que en cap cas van superar el 50% de participació posaren fi també a un escenari repetit fins la sacietat; cap dels grans partits tradicionals de Westminster va arribar al 30% del total de vots emesos en unes eleccions que s’han traduït en un càstig i un autèntic malson cap a la coalició de govern.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els conservadors, que disposaven des del 2009 de 1.116 regidors han perdut fins a 335 espais en diferents districtes, entre els quals cal destacar el d’Oxfordshire, la circumscripció del Primer Ministre Cameron. S’arribava així a un escàs 25%, perdent conseqüentment la majoria absoluta que ostentaven fins a un total de deu ajuntaments. La gran majoria dels vots tories han fugit cap a la UKIP, amb clares connotacions xenòfobes i racistes, on els conservadors tradicionals es senten còmodes davant d’un discurs populista que ha sabut exactament quin era el punt feble del votant habitual; la permanència a la Unió Europea.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="ukip-feixista-enquestes" data-original="http://www.laccent.cat/images/stories/INTL_europa/2013/ukip-feixista-enquestes.jpg" height="151" src="http://www.laccent.cat/images/stories/INTL_europa/2013/ukip-feixista-enquestes.jpg" style="display: inline; float: right; margin: 5px;" width="300" />La davallada de vots dels liberal demòcrates liderats per Nick Clegg i que també formen part de la coalició de govern a la Cambra dels Comuns ha estat autènticament estrepitosa. S’han arribat a perdre fins a 124 escons quedant així en només 352 en circumscripcions on habitualment han estat sempre una segona força. El càstig per la formació de govern ara fa tres anys amb els conservadors n’ha estat el principal motiu.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els laboristes, a l’oposició amb David MIliband al capdavant, han guanyat fins a 2 nous consells i 291 escons fet que catapulta aquest partit al primer lloc en vots en aquestes eleccions. Progressen doncs en detriment de la coalició al poder i obtenen un suport del 29% aconseguint així, 538 electes. Aquests resultats semblen propensos per a les properes eleccions generals que es duran a terme d’aquí un parell d’anys, durant el 2015. Recordem que els laboristes van perdre el govern l’any 2010 després de més de 13 anys de poder ininterromput.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A ulls dels analistes els qui han guanyat realment aquestes eleccions han estat sense cap mena de dubte el partit antieuropeïsta, racista i xenòfob UKIP amb Nigel Faragge al capdavant. Aquest partit que ha aconseguit augmentar els seus electes fins a un total de 147 escons han suposat passar de només tenir 8 representants aconseguits en les darreres eleccions d’aquesta mateixa índole el 2009 a tenir-ne 147 en aquestes darreres. En percentatges s’enduen un 23% i es situen a poca distància del partit majoritari a la cambra dels comuns.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Finalment, els candidats independents han guanyat fins a 24 espais més arribant així a un total de 165.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El mateix dia, a la circumscripció de Short Shields es duia a terme una <i>by-election, </i>unes eleccions parcials per a escollir el candidat que ha de substituir a David Miliband (germà de d’Ed Miliband, cap de l’oposició) com a diputat a la cambra dels comuns després de la seva renúncia al càrrec. En aquestes, els laboristes aconseguiren, no sense esforç, mantenir el seu lloc que ostenten des de l’any 1935. La UKIP es situà aquí com a segona força política. <span style="background: rgb(255, 255, 255);">En els darrers dos anys però, la UKIP s’ha posicionat en segon lloc i sempre per sobre dels conservadors en les quatre eleccions parcials destinades a cobrir vacants de la cambra dels comuns. </span></span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><strong></strong></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><strong></strong></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Gal·les i Cornualla</strong> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entre els deu ajuntaments on els conservadors perden la majoria absoluta aconseguida el 2009 cal destacar el Consell de Cornualla on han perdut 19 electes i els independents s’han fet forts i aconsegueixen ser primera força política. Per primera vegada en aquest Consell el partit racista UKIP entra també amb 6 representants.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per altra banda, l’únic consell gal·lès que participava d’aquestes eleccions era el de <span style="background: rgb(255, 255, 255);">Ynys Môn, coneguda com </span>l’Illa d’Anglesey en anglès. Aquí els conservadors han perdut l’únic representant que tenien i el Partit de Gal·les, Plaid Cymru dobla els seus vots i aconsegueix fins a un 30%. Lluny d’aconseguir cap representació els membres de la ultradreta han tingut un total d’un 7% dels vots.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span size="3" style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>El fenomen UKIP. Per què?</strong> </span></span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span size="3" style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="ukip-fatxes-antiescocesos" data-original="http://www.laccent.cat/images/stories/INTL_europa/2013/ukip-fatxes-antiescocesos.jpg" height="168" src="http://www.laccent.cat/images/stories/INTL_europa/2013/ukip-fatxes-antiescocesos.jpg" style="display: inline; float: right; margin: 5px;" width="301" />United Kingdom Independence Party (UKIP), és un partit de nova fornada format principalment per una escissió de l’ala més euroescèptica del partit conservador l’any 1993. Naixia a la London School of Economics i fou fundada per membres de la coneguda Lliga Antifederalista que naixia l’any 1991 de la mà d’Alan Sked, ex oficial del partit Liberal amb l’objectiu de representar els opositors del Tractat de Maastricht.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La primera gran victòria electoral d’aquest partit la trobem durant l’any 2004 a les eleccions al Parlament Europeu on actualment disposa d’11 dels 73 seients assignats a l’estat britànic.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Durant les eleccions generals de l’any 2005, la UKIP va augmentar en 220.000 els vots d’ençà de les generals del 2001. Així obtenia una quota del 2.3% dels vots emesos i una quarta posició just per davant del Partit Nacionalista Escocès.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els resultats obtinguts al sí de les darreres eleccions als consells municipals han estat les més bones que mai un partit hagi obtingut a banda de les tres forces polítiques tradicionals d’ençà de la Segona Guerra Mundial. <span style="background: rgb(255, 255, 255);">El baluard més important de què disposa la UKIP es troba situat al centre rural d’Anglaterra i a Gal·les. </span></span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El seu líder és Nigel Farage, que ha guanyat fins a 147 llocs, dels 8 que tenia en les passades eleccions, i ja ha anunciat que els resultats el situen en una posició molt forta de cara al 2015. <span color="#000000" style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">Aquest personatge es situa ara al centre del debat a Westminster sense ni tan sols disposar d’un sol diputat a la cambra dels comuns. </span></span></span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span color="#000000" style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span color="#000000" style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span color="#000000" style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span color="#000000" style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span color="#000000" style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span color="#000000" style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span color="#000000" style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"></span></span></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’auge i la fugida de vots d’altres partits cap a la UKIP ha estat segons diversos analistes propiciat entre d’altres pel creixent debat al sí de l’estat britànic en referència a la continuïtat o no a la Unió Europea. La immigració també ha estat un dels trets característics d’aquesta campanya electoral que segons la UKIP hi ha des de l’Europa de l’est i els estats del Sud d’Europa, a la Mediterrània. Aquest fet, sumat a les polítiques d’austeritat promulgades pel govern en coalició de liberaldemocràtics i conservadors ha provocat que es centralitzin aquestes mesures contra les persones migrants que acudeixen a l’illa.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fenomen passatger o estable? Aquesta és la pregunta que tots els analistes intenten respondre després de l’auge de vots cap a aquest partit. Tot i això, cal tenir en compte que aquests fenòmens a nivell europeu son canviants i han mostrat comportaments molt diversificats amb una dependència estretament lligada als sistemes electorals en primer lloc i a les tendències dels partits majoritaris en segon.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">D’euroescèptic a partit obertament racista i xenòfob</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="ukip-racistes" data-original="http://www.laccent.cat/images/stories/INTL_europa/2013/ukip-racistes.jpg" height="225" src="http://www.laccent.cat/images/stories/INTL_europa/2013/ukip-racistes.jpg" style="display: inline; float: right; margin: 5px;" width="301" />En la primera etapa del partit, on Alan Sked n’era un dels fundadors, el partit ostentava exclusivament un caire antieuropeïsta i contrari al Tractat de Maastricht. Dos anys més endavant el partit patia algunes baixes sota l’acusació de tenir un rumb exclusivament racista i xenòfob.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els seus principals líders des d’aleshores han estat Craig Mackinlay, Michael Holmes, Jeffrey Titford i Roger Knapman que fou succeït finalment per Nigel Farage.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els eixos de campanya d’aquestes darreres eleccions han estat entre d’altres el que anomenen com a <i>“proteccions de les zones verdes, tot oposant-se directament als parcs eòlics”;</i> més policia al carrer per fer front als comportaments antisocials i de delinqüència, control de la immigració sota la promesa electoral de <i>“posar fi a la immigració de portes obertes de la UE i executar un sistema de control adequat a admetre números assequibles de les persones que tenen alguna cosa a oferir al nostre país.”. </i>Un altre dels eixos que marquen la tendència del partit en matèria d’immigració es basa en la seva<i> “lluita contra la delinqüència i les comunitats de comportament antisocial a la Gran Bretanya. S’ha de reformar el sistema per rehabilitar els culpables, deportar delinqüents estrangers (...) i fer front als comportaments antisocials”. </i></span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<em><span style="font-family: Arial;"></span></em> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Comportament electoral</strong> </span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquestes eleccions municipals han sacsejat la política de l’estat britànic i han suposat un canvi de rumb per a les properes eleccions generals del 2015. Si bé és cert que en termes generals i degut al complex sistema organitzatiu territorial de l’estat britànic, així com el seu sistema electoral uninominal i majoritari simple dificulta l’accés dels partits minoritaris a Westminster, el rumb conservador ha pres un nou sentit de la marxa cap a postures més vinculades a la dreta. L’auge del discurs racista i antieuropeu de la UKIP que ha calat fort al sud-oest d’Anglaterra està esdevenint el detonant d’aquest canvi de rumb. Un canvi de rumb que beu directament dels postulats de la ultradreta.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El comportament electoral de l’estat britànic és i ha estat poc canviant al llarg del temps. Les eleccions que es duen a terme a nivell municipal i que es celebren entre dues de generals, han servit històricament per al votant per a castigar als partits al poder. El poc marge de què es disposa en un sistema com l’electoral britànic propicia que el bipartidisme sigui un obstacle molt difícil de superar.</span></div>
<div class="itemFullText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="itemFullText">
<table _mce_new="1" border="0" cellspacing="5" style="background-color: #faa3ff; border: 0px solid rgb(255, 255, 255);"><tbody>
<tr><td><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La ultradreta al Parlament Europeu</span></div>
</td></tr>
<tr><td><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em><img alt="speroni" data-original="http://www.laccent.cat/images/stories/INTL_europa/2013/speroni.jpg" height="167" src="http://www.laccent.cat/images/stories/INTL_europa/2013/speroni.jpg" style="display: inline; float: right; margin: 5px;" width="247" />Unió per l’Europa de les Nacions</em>, <em>Grup per l’Europa de la Democràcia i les Diferèncie</em>s, <em>Independència i Democràcia</em>; <em>Identitat, tradició i sobirania</em> i <em>Europa de la Llibertat i la Democràcia</em> són els noms sota els quals des de l’any 1999 els diferents partits de l’ultradreta europea s’associen entre ells amb uns denominadors comuns que tenen com a baluard la immigració i l’euroescepticisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Era el gener del 2007 quan entrava per primera vegada es constituïa un grup d’extrema dreta al Parlament Europeu a mans dels representants de l’ala més extremista dels partits de dretes. Els partits d’extrema dreta per excel·lència de Romania i Bulgària Ataka y Partidul România Mare, s’unien al Parlament Europeu en qualitat de diputats i facilitessin la formació d’Identitat, Tradició i Sobirania. Aquesta coalició però només tingué una vida de nou mesos. Més endavant, durant les eleccions al Parlament Europeu del 2009.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’EuroNat, fou una associació de partits creats l’any 2005 que més tard fundarien l’Aliança Europea de Moviments Nacionals.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Actualment i d’ençà de les eleccions al Parlament Europeu de l’any 2009 el partit <em>Europe for Freedom and Democracy</em> és l’encarregat de portar els postulats de l’extrema dreta al Parlament Europeu; coopresidit per Niel Farage i Francesco Speroni.</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
</span>

per: Montse Venturós, Berga

Quan la coalició de govern a l’estat britànic viu les seves hores més baixes des que l’any 2010 s’encetava una nova legislatura amb David Cameron al capdavant, les eleccions als districtes locals del passat 2 de maig acaben de sacsejar per complet el tauler electoral de l’illa.

I és que el que fins ara a consideració de Cameron era només un partit de “guillats”; UKIP “United Kingdom Independence Party” un partit amb connotacions xenòfobes i racistes, ha superat totes les expectatives i ha assolit una còmoda tercera força als principals comtats del sud i l’est de l’estat britànic, en el què ha estat una dura derrota als conservadors i els liberal demòcrates en els seus propis feus.

El passat dijous 2 de maig, es celebraven eleccions en algunes circumscripcions d’Anglaterra, una de Gal·les i una darrera de Cornualla. En total, 34 autoritats municipals. Les eleccions que en cap cas van superar el 50% de participació posaren fi també a un escenari repetit fins la sacietat; cap dels grans partits tradicionals de Westminster va arribar al 30% del total de vots emesos en unes eleccions que s’han traduït en un càstig i un autèntic malson cap a la coalició de govern.

Els conservadors, que disposaven des del 2009 de 1.116 regidors han perdut fins a 335 espais en diferents districtes, entre els quals cal destacar el d’Oxfordshire, la circumscripció del Primer Ministre Cameron. S’arribava així a un escàs 25%, perdent conseqüentment la majoria absoluta que ostentaven fins a un total de deu ajuntaments. La gran majoria dels vots tories han fugit cap a la UKIP, amb clares connotacions xenòfobes i racistes, on els conservadors tradicionals es senten còmodes davant d’un discurs populista que ha sabut exactament quin era el punt feble del votant habitual; la permanència a la Unió Europea.

La davallada de vots dels liberal demòcrates liderats per Nick Clegg i que també formen part de la coalició de govern a la Cambra dels Comuns ha estat autènticament estrepitosa. S’han arribat a perdre fins a 124 escons quedant així en només 352 en circumscripcions on habitualment han estat sempre una segona força. El càstig per la formació de govern ara fa tres anys amb els conservadors n’ha estat el principal motiu.

Els laboristes, a l’oposició amb David MIliband al capdavant, han guanyat fins a 2 nous consells i 291 escons fet que catapulta aquest partit al primer lloc en vots en aquestes eleccions. Progressen doncs en detriment de la coalició al poder i obtenen un suport del 29% aconseguint així, 538 electes. Aquests resultats semblen propensos per a les properes eleccions generals que es duran a terme d’aquí un parell d’anys, durant el 2015. Recordem que els laboristes van perdre el govern l’any 2010 després de més de 13 anys de poder ininterromput.

A ulls dels analistes els qui han guanyat realment aquestes eleccions han estat sense cap mena de dubte el partit antieuropeïsta, racista i xenòfob UKIP amb Nigel Faragge al capdavant. Aquest partit que ha aconseguit augmentar els seus electes fins a un total de 147 escons han suposat passar de només tenir 8 representants aconseguits en les darreres eleccions d’aquesta mateixa índole el 2009 a tenir-ne 147 en aquestes darreres. En percentatges s’enduen un 23% i es situen a poca distància del partit majoritari a la cambra dels comuns.

Finalment, els candidats independents han guanyat fins a 24 espais més arribant així a un total de 165.

El mateix dia, a la circumscripció de Short Shields es duia a terme una by-election, unes eleccions parcials per a escollir el candidat que ha de substituir a David Miliband (germà de d’Ed Miliband, cap de l’oposició) com a diputat a la cambra dels comuns després de la seva renúncia al càrrec. En aquestes, els laboristes aconseguiren, no sense esforç, mantenir el seu lloc que ostenten des de l’any 1935. La UKIP es situà aquí com a segona força política. En els darrers dos anys però, la UKIP s’ha posicionat en segon lloc i sempre per sobre dels conservadors en les quatre eleccions parcials destinades a cobrir vacants de la cambra dels comuns.

Gal·les i Cornualla

Entre els deu ajuntaments on els conservadors perden la majoria absoluta aconseguida el 2009 cal destacar el Consell de Cornualla on han perdut 19 electes i els independents s’han fet forts i aconsegueixen ser primera força política. Per primera vegada en aquest Consell el partit racista UKIP entra també amb 6 representants.

Per altra banda, l’únic consell gal·lès que participava d’aquestes eleccions era el de Ynys Môn, coneguda com l’Illa d’Anglesey en anglès. Aquí els conservadors han perdut l’únic representant que tenien i el Partit de Gal·les, Plaid Cymru dobla els seus vots i aconsegueix fins a un 30%. Lluny d’aconseguir cap representació els membres de la ultradreta han tingut un total d’un 7% dels vots.

El fenomen UKIP. Per què?

United Kingdom Independence Party (UKIP), és un partit de nova fornada format principalment per una escissió de l’ala més euroescèptica del partit conservador l’any 1993. Naixia a la London School of Economics i fou fundada per membres de la coneguda Lliga Antifederalista que naixia l’any 1991 de la mà d’Alan Sked, ex oficial del partit Liberal amb l’objectiu de representar els opositors del Tractat de Maastricht.

La primera gran victòria electoral d’aquest partit la trobem durant l’any 2004 a les eleccions al Parlament Europeu on actualment disposa d’11 dels 73 seients assignats a l’estat britànic.

Durant les eleccions generals de l’any 2005, la UKIP va augmentar en 220.000 els vots d’ençà de les generals del 2001. Així obtenia una quota del 2.3% dels vots emesos i una quarta posició just per davant del Partit Nacionalista Escocès.

Els resultats obtinguts al sí de les darreres eleccions als consells municipals han estat les més bones que mai un partit hagi obtingut a banda de les tres forces polítiques tradicionals d’ençà de la Segona Guerra Mundial. El baluard més important de què disposa la UKIP es troba situat al centre rural d’Anglaterra i a Gal·les.

El seu líder és Nigel Farage, que ha guanyat fins a 147 llocs, dels 8 que tenia en les passades eleccions, i ja ha anunciat que els resultats el situen en una posició molt forta de cara al 2015. Aquest personatge es situa ara al centre del debat a Westminster sense ni tan sols disposar d’un sol diputat a la cambra dels comuns.

L’auge i la fugida de vots d’altres partits cap a la UKIP ha estat segons diversos analistes propiciat entre d’altres pel creixent debat al sí de l’estat britànic en referència a la continuïtat o no a la Unió Europea. La immigració també ha estat un dels trets característics d’aquesta campanya electoral que segons la UKIP hi ha des de l’Europa de l’est i els estats del Sud d’Europa, a la Mediterrània. Aquest fet, sumat a les polítiques d’austeritat promulgades pel govern en coalició de liberaldemocràtics i conservadors ha provocat que es centralitzin aquestes mesures contra les persones migrants que acudeixen a l’illa.

Fenomen passatger o estable? Aquesta és la pregunta que tots els analistes intenten respondre després de l’auge de vots cap a aquest partit. Tot i això, cal tenir en compte que aquests fenòmens a nivell europeu son canviants i han mostrat comportaments molt diversificats amb una dependència estretament lligada als sistemes electorals en primer lloc i a les tendències dels partits majoritaris en segon.

D’euroescèptic a partit obertament racista i xenòfob

En la primera etapa del partit, on Alan Sked n’era un dels fundadors, el partit ostentava exclusivament un caire antieuropeïsta i contrari al Tractat de Maastricht. Dos anys més endavant el partit patia algunes baixes sota l’acusació de tenir un rumb exclusivament racista i xenòfob.

Els seus principals líders des d’aleshores han estat Craig Mackinlay, Michael Holmes, Jeffrey Titford i Roger Knapman que fou succeït finalment per Nigel Farage.

Els eixos de campanya d’aquestes darreres eleccions han estat entre d’altres el que anomenen com a “proteccions de les zones verdes, tot oposant-se directament als parcs eòlics”; més policia al carrer per fer front als comportaments antisocials i de delinqüència, control de la immigració sota la promesa electoral de “posar fi a la immigració de portes obertes de la UE i executar un sistema de control adequat a admetre números assequibles de les persones que tenen alguna cosa a oferir al nostre país.”. Un altre dels eixos que marquen la tendència del partit en matèria d’immigració es basa en la seva “lluita contra la delinqüència i les comunitats de comportament antisocial a la Gran Bretanya. S’ha de reformar el sistema per rehabilitar els culpables, deportar delinqüents estrangers (...) i fer front als comportaments antisocials”.

Comportament electoral

Aquestes eleccions municipals han sacsejat la política de l’estat britànic i han suposat un canvi de rumb per a les properes eleccions generals del 2015. Si bé és cert que en termes generals i degut al complex sistema organitzatiu territorial de l’estat britànic, així com el seu sistema electoral uninominal i majoritari simple dificulta l’accés dels partits minoritaris a Westminster, el rumb conservador ha pres un nou sentit de la marxa cap a postures més vinculades a la dreta. L’auge del discurs racista i antieuropeu de la UKIP que ha calat fort al sud-oest d’Anglaterra està esdevenint el detonant d’aquest canvi de rumb. Un canvi de rumb que beu directament dels postulats de la ultradreta.

El comportament electoral de l’estat britànic és i ha estat poc canviant al llarg del temps. Les eleccions que es duen a terme a nivell municipal i que es celebren entre dues de generals, han servit històricament per al votant per a castigar als partits al poder. El poc marge de què es disposa en un sistema com l’electoral britànic propicia que el bipartidisme sigui un obstacle molt difícil de superar.

La ultradreta al Parlament Europeu

Unió per l’Europa de les Nacions, Grup per l’Europa de la Democràcia i les Diferències, Independència i Democràcia; Identitat, tradició i sobirania i Europa de la Llibertat i la Democràcia són els noms sota els quals des de l’any 1999 els diferents partits de l’ultradreta europea s’associen entre ells amb uns denominadors comuns que tenen com a baluard la immigració i l’euroescepticisme.

Era el gener del 2007 quan entrava per primera vegada es constituïa un grup d’extrema dreta al Parlament Europeu a mans dels representants de l’ala més extremista dels partits de dretes. Els partits d’extrema dreta per excel·lència de Romania i Bulgària Ataka y Partidul România Mare, s’unien al Parlament Europeu en qualitat de diputats i facilitessin la formació d’Identitat, Tradició i Sobirania. Aquesta coalició però només tingué una vida de nou mesos. Més endavant, durant les eleccions al Parlament Europeu del 2009.

L’EuroNat, fou una associació de partits creats l’any 2005 que més tard fundarien l’Aliança Europea de Moviments Nacionals.

Actualment i d’ençà de les eleccions al Parlament Europeu de l’any 2009 el partit Europe for Freedom and Democracy és l’encarregat de portar els postulats de l’extrema dreta al Parlament Europeu; coopresidit per Niel Farage i Francesco Speroni.

<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="grecia 002" class="attachment-principal wp-post-image" height="456" src="http://www.extramurs.cat/wp-content/uploads/2013/05/grecia-002.jpg" width="608" /></span></div>
<h2 class="creditsfoto" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Dimitrios Koumatsioulis, treballador de Vio.Me, a l'entrada de la fàbrica. Pancarta: "Sindicat de treballadors de Vio.Me."</span></h2>
<h2 class="leader" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Entrevista als treballadors de la fàbrica col·lectivitzada Vio.Me, una empresa de materials de construcció, que va ser presa pels seus treballadors després de la renúncia de la junta directiva.</span></h2>
<div and="" class="innerauthortitle" data-offset-bottom="150" data-offset-top="780" data-spy="affix" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">xPazos. Periodista al sud dels Balcans</span></div>
<div and="" class="innerauthortwitter" data-offset-bottom="150" data-offset-top="780" data-spy="affix" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’agost de 2011, els treballadors de l’empresa grega Viomihaniki Metalleftiki (</span><a href="http://www.viome.org/p/blog-page.html"><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vio.Me</span></strong></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">.)  van iniciar una vaga indefinida que hauria de durar </span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=aQ1dzUG9UmI"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">18 mesos</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. En portaven quatre sense cobrar els seus sous. E<span style="line-height: 19px;">ls deutes acumulats per l’empresa, subsidiària del grup Philkeram Jonson S.A., van precipitar la fallida d’aquesta companyia ubicada al nord de Grècia que fins la data s’havia mantingut rentable. Durant les setmanes de vaga i parada de la fàbrica, els treballadors </span><span style="line-height: 19px;">reclamaven cobrar els diners que se’ls devia i fer visible, mitjançant manifestacions, concerts solidaris i mobilitzacions vàries, la situació límit en què es trobaven tant ells com gran part de la classe treballadora grega. La resposta de la cúpula de l’empresa va ser la renúncia tant al pagament dels seus deutes com a tots els seus drets sobre la fàbrica.</span></span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Divuit mesos després, el 12 de febrer de 2013, 38 dels 70 treballadors de la planta van tornar a obrir la fàbrica per tal de reactivar-ne la producció, però fent-la funcionar aquesta vegada com una cooperativa de treballadors. “Si vosaltres no podeu, nosaltres podem” va esdevenir el seu eslògan; el seu objectiu, treballar com abans que la junta directiva renunciés, però aquesta vegada sense patrons, amb una organització horitzontal i prenent les decisions a través d’una assemblea general diària.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com comença tot plegat i d’on surt la idea d’autogestionar la fàbrica?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des d’agost de 2011 la fàbrica es trobava aturada. La direcció va abandonar la planta, quan aquesta encara era viable, amb grans deutes que implicaven des de bancs i empreses prestamistes fins als propis treballadors. Simplement no se’ns va pagar el que se’ns devia, van agafar els diners i van marxar.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A partir d’aquest moment nosaltres, com a partícula de Vio.Me. que érem, vam decidir no permetre que ens llancessin a l’atur. Vam esperar a veure què feia la directiva, i en veure que no feien res vam dir-nos: si no poden ells, podem nosaltres. Així de simple. I així va començar tot plegat, igual que a l’Argentina. Vam reprendre l’activitat de la fàbrica amb les nostres pròpies mans per fer-la funcionar com una empresa cooperativa. Aixo significa que tots som iguals, que no tenim patrons: seguirem produint com produíem però sense cap. Εs tracta d’una lluita per la supervivència, un intent d’escapar d’aquest model de capitalisme.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara mateix hi ha producció pròpia?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial;"></span></strong> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De moment no tenim la capacitat necessària per continuar la producció normalment. El 22 de maig subhastarem els productes que tenim en stock. A part d’això, per pura supervivència, hem començat a fabricar productes naturals que venem a preu molt barat en espais solidaris. Fem sabons per a roba i mans, líquids rentavaixelles, productes de neteja per la llar… tota una sèrie de productes respectuosos amb el medi ambient. Aquesta empresa feia servir químics per a l’elaboració de materials de construcció, però vam dir-nos que també havíem d’ocupar-nos del tema mediambiental. Els diners que traiem de vendre aquests elements de baix cost els reinvertim en la supervivència de la fàbrica.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quants treballadors sou ara mateix i com us organitzeu?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquest moment estem actives 38 persones. Venim cada dia de dilluns a divendres, desde les 7 fins les 3 de la tarda. Fem una assemblea general al matí on decidim les feines que calen al llarg de la jornada i provem de resoldre els problemes que sorgeixin. Per exemple, si un dia necessitem diners per materials, posarem a part la quantitat que necessitem i assumim que aquell dia no cobrarem res; és més important aconseguir els materials que faran funcionar la fàbrica, que ens permetran demostrar que seguim aquí i lluitem.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’assemblea com a mètode per prendre les decisions conjuntament va sorgir durant els mesos de vaga i és cabdal en el model d’autoorganització pel que lluitem. El més important és que treballem tal i com treballàvem, però sense patró. Però no tenim pressió, decidim lliurement. La única diferència és que tots hem après a fer totes les feines de la fàbrica, de manera que tots sabem fer anar les màquines i no hi ha ningú especialitzat. Busquem la horitzontalitat total.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Heu rebut mostres de solidaritat internacional?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa poc va venir aquí l’argentí Ernesto Lalo, vam xerrar, ens va explicar els punts fàcils i els difícils…un home senzill, ens va portar idees i ens va pujar la moral. Així funciona això, els uns ajuden els altres. Nosaltres hem anat a tot arreu; ara mateix tenim alguns companys a l’estranger i també hem estat per tota Grècia, parlant en espais solidaris. Allà on anem, el debat creix i creix i la gent va entenent que no som treballadors que volen esdevenir patrons, sinó que simplement no volem que existeixin els patrons.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De fet ha vingut gent de tot arreu a preguntar, a interessar-se pel que fem, a crear debat. A partir d’ara aquesta serà una lluita difícil, perquè l’Estat té por que això tiri endavant.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El govern quin paper ha adoptat?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hem anat als ministeris moltes vegades, hem parlat amb els ministres i els hem explicat el nostre projecte. Diuen que proven d’ajudar i que intenten trobar un marc legal que ens permeti funcionar com a cooperativa, però bàsicament intenten fer temps i esperen a veure fins a quin punt aguantem. Però nosaltres volem fer-ho a la nostra manera i no de cap altra, en això no cedirem.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quines mesures legals podria al·legar l’Estat per tancar la fàbrica?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Res del que fem és estrictament il·legal. Demanem feina, simplement volem no tenir ningú per sobre nostre, ser tots treballadors. I per això hauria d’existir un marc legal que fins ara no ha existit. La resposta del govern, però, encara no ha arribat.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A quines dificultats us enfronteu diàriament?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El problema del dia a dia és la supervivència. Ara per ara no cobrem res, agafem cada dia 10 euros per la gasolina necessària per venir a la feina. Tenim alguna ajuda econòmica, i també hi ha gent que es solidaritza i ens envia menjar. Ara mateix no ens interessen els diners, treballem per la dignitat de fer-ho i el primer que ens interessa és guanyar aquesta lluita. Quan puguem tenir un salari cobrarem tots el mateix, ja siguin 200 o 100 euros. Naturalment també tenim el suport de les nostres famílies i ens ajuden coneguts, perquè amb 10 euros diaris hom no pot fer gran cosa.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Teniu alguna afiliació política concreta?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No. Simplement som treballadors. Abans de veure’ns en aquesta situació, a la vora de l’atur i sense res a perdre, no ens havíem plantejat seriosament adoptar aquestes mesures fins a cert punt revolucionàries. La solidaritat de la gent ens ajuda, pas a pas, a aconseguir la nostra meta. A l’assemblea general decidim, però tot el que fem aquí dins és pels treballadors. No hi ha politiqueig, res que ens mantengui dividits.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Heu rebut el suport d’algun partit polític del Parlament?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha el recolzament de Syriza… van venir aquí a anunciar que el partit ens ajudaria a col·locar-nos en un marc legal on poguéssim funcionar. Però nosaltres hem deixat molt clar que seguim el nostre camí i ho fem a la nostra manera.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com s’ha posicionat el ΚΚΕ (Partit Comunista Grec)?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial;"></span></strong> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">També han vingut moltes vegades. Però no estan d’acord amb això que fem, no creuen que sigui correcte. Ens van ajudar en algun moment però no troben encertat el fet que els treballadors haguem pres la fàbrica. El que voldrien ells, per dir-ho així, és que seguissin havent-hi patrons però que els treballadors cobréssim 1500 euros. Això no passarà ni en un segle.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com pot sobreviure un projecte així, a llarg termini, en un context capitalista?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Molta gent espera que el gran “bang” comenci amb nosaltres. Però ja ho hem dit altres vegades; una VioMe no portarà la primavera. S’han donat molts casos de caps abandonat les seves fàbriques, sobretot aquí a la zona industrial de Thessaloniki; la meitat de les plantes estan completament aturades i rodejades per treballadors que demanen els seus diners, o bé aquests treballadors estan a les seves cases, sense feina i amb la moral molt baixa. En molts casos la desesperació arriba al punt que es cometen suïcidis. S’ha arribat a aquest extrem, i nosaltres no volem això ni per nosaltres ni per les nostres famílies. No els permetrem robar-nos la dignitat. La nostra proposta és que aquests obrers entrin en aquests edificis fantasma, posin en marxa les maquinàries i després, òbviament, reiniciïn la distribució per vies alternatives. Sinó, l’únic que podríem aconseguir nosaltres sols és entrar a formar part del sistema vigent com a empresa cooperativa.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però com organitzeu les ventes, a qui vendreu ara o en un futur?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De moment ens mantenim en peu mitjançant la solidaritat. Aquells qui es solidaritzen compren els productes naturals que estem fabricant en aquest moment per vendre’ls als seus espais, i ens envien després els diners que guanyen amb això per donar suport. Per altra banda, ara no tenim comercials, no podem emetre rebuts ni comptes formals, no se’ns reconeix com a entitat legal. En aquest moment no podem fer res d’això, estem lligats de mans. I mentre l’Estat segueix retardant-se seguirem sent il·legals.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els interessa que ens mantinguem en la il·legalitat i no puguem pagar impostos. Però en aquest moment d’atur i crisi l’Estat hauria d’implicar-se en facilitar un marc legal perquè aquestes empreses cooperatives puguin funcionar.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Continuaran comprant els antics clients de l’empresa?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bé, algunes d’aquestes empreses clients ja ens han comunicat que esperaran a que produïm de nou els materials que produíem -que eren molt bons- i ens animen a que obrim per tornar a comprar. Hem discutit molt sobre aquest tema.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquest moment quins son drets de l’empresa sobre la fabrica?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cap ni un. Ara mateix no hi ha junta directiva; ha renunciat, perseguida pels bancs i comerciants als quals devia diners. Nosaltres volem rei niciar el treball a la fàbrica però lògicament no volem pagar el seu deute. El que guanyem un cop subhastem els productes en stock ho repartirem entre tots els treballadors, inclosos aquelles que no s’han involucrat, és a dir els 70 treballadors que érem aquí al principi de tot.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha alguna altra fàbrica a Grècia que tingui intencions reals de tirar endavant un projecte similar?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha algunes fàbriques, com Sekap… però crec que la majoria esperen a veure què fem i com evolucionem nosaltres. S’han quedat en aquesta etapa, mentre nosaltres els expliquem que quants més siguem més força tindrem. Podríem fer molta pressió i aconseguir moltes coses… Però el que ens diferencia a nosaltres és que estem completament units, no tenim divergències polítiques ni ens controla ningun sindicat més enllà de l’assemblea general de cada matí. Aquesta és la diferència.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si més endavant el projecte creix i calen mes treballadors…</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Això ho hem deixat clar. Els primers que entraran a treballar seran aquells que es trobin a l’atur, i després aquells que es solidaritzin i també els treballadors d’aquesta empresa que van marxar però vulguin retornar ara amb la intenció d’unir-se a la nostra lluita.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sou optimistes respecte a la continuïtat del moviment?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si. No només som optimistes: ho prometem. No hi ha volta de fulla. Si l’Estat ens envia la policia, que vingui: estem ben preparats. Nosaltres no som terroristes i no tenen per què reprimir-nos. D’altra banda, no tenim res a perdre:aquí està la nostra vida, d’això depèn la vida de les nostres famílies.</span></div>

Dimitrios Koumatsioulis, treballador de Vio.Me, a l'entrada de la fàbrica. Pancarta: "Sindicat de treballadors de Vio.Me."

Entrevista als treballadors de la fàbrica col·lectivitzada Vio.Me, una empresa de materials de construcció, que va ser presa pels seus treballadors després de la renúncia de la junta directiva.

xPazos. Periodista al sud dels Balcans

L’agost de 2011, els treballadors de l’empresa grega Viomihaniki Metalleftiki (Vio.Me.) van iniciar una vaga indefinida que hauria de durar 18 mesos. En portaven quatre sense cobrar els seus sous. Els deutes acumulats per l’empresa, subsidiària del grup Philkeram Jonson S.A., van precipitar la fallida d’aquesta companyia ubicada al nord de Grècia que fins la data s’havia mantingut rentable. Durant les setmanes de vaga i parada de la fàbrica, els treballadors reclamaven cobrar els diners que se’ls devia i fer visible, mitjançant manifestacions, concerts solidaris i mobilitzacions vàries, la situació límit en què es trobaven tant ells com gran part de la classe treballadora grega. La resposta de la cúpula de l’empresa va ser la renúncia tant al pagament dels seus deutes com a tots els seus drets sobre la fàbrica.

Divuit mesos després, el 12 de febrer de 2013, 38 dels 70 treballadors de la planta van tornar a obrir la fàbrica per tal de reactivar-ne la producció, però fent-la funcionar aquesta vegada com una cooperativa de treballadors. “Si vosaltres no podeu, nosaltres podem” va esdevenir el seu eslògan; el seu objectiu, treballar com abans que la junta directiva renunciés, però aquesta vegada sense patrons, amb una organització horitzontal i prenent les decisions a través d’una assemblea general diària.

Com comença tot plegat i d’on surt la idea d’autogestionar la fàbrica?

Des d’agost de 2011 la fàbrica es trobava aturada. La direcció va abandonar la planta, quan aquesta encara era viable, amb grans deutes que implicaven des de bancs i empreses prestamistes fins als propis treballadors. Simplement no se’ns va pagar el que se’ns devia, van agafar els diners i van marxar.

A partir d’aquest moment nosaltres, com a partícula de Vio.Me. que érem, vam decidir no permetre que ens llancessin a l’atur. Vam esperar a veure què feia la directiva, i en veure que no feien res vam dir-nos: si no poden ells, podem nosaltres. Així de simple. I així va començar tot plegat, igual que a l’Argentina. Vam reprendre l’activitat de la fàbrica amb les nostres pròpies mans per fer-la funcionar com una empresa cooperativa. Aixo significa que tots som iguals, que no tenim patrons: seguirem produint com produíem però sense cap. Εs tracta d’una lluita per la supervivència, un intent d’escapar d’aquest model de capitalisme.

Ara mateix hi ha producció pròpia?

De moment no tenim la capacitat necessària per continuar la producció normalment. El 22 de maig subhastarem els productes que tenim en stock. A part d’això, per pura supervivència, hem començat a fabricar productes naturals que venem a preu molt barat en espais solidaris. Fem sabons per a roba i mans, líquids rentavaixelles, productes de neteja per la llar… tota una sèrie de productes respectuosos amb el medi ambient. Aquesta empresa feia servir químics per a l’elaboració de materials de construcció, però vam dir-nos que també havíem d’ocupar-nos del tema mediambiental. Els diners que traiem de vendre aquests elements de baix cost els reinvertim en la supervivència de la fàbrica.

Quants treballadors sou ara mateix i com us organitzeu?

En aquest moment estem actives 38 persones. Venim cada dia de dilluns a divendres, desde les 7 fins les 3 de la tarda. Fem una assemblea general al matí on decidim les feines que calen al llarg de la jornada i provem de resoldre els problemes que sorgeixin. Per exemple, si un dia necessitem diners per materials, posarem a part la quantitat que necessitem i assumim que aquell dia no cobrarem res; és més important aconseguir els materials que faran funcionar la fàbrica, que ens permetran demostrar que seguim aquí i lluitem.

L’assemblea com a mètode per prendre les decisions conjuntament va sorgir durant els mesos de vaga i és cabdal en el model d’autoorganització pel que lluitem. El més important és que treballem tal i com treballàvem, però sense patró. Però no tenim pressió, decidim lliurement. La única diferència és que tots hem après a fer totes les feines de la fàbrica, de manera que tots sabem fer anar les màquines i no hi ha ningú especialitzat. Busquem la horitzontalitat total.

Heu rebut mostres de solidaritat internacional?

Fa poc va venir aquí l’argentí Ernesto Lalo, vam xerrar, ens va explicar els punts fàcils i els difícils…un home senzill, ens va portar idees i ens va pujar la moral. Així funciona això, els uns ajuden els altres. Nosaltres hem anat a tot arreu; ara mateix tenim alguns companys a l’estranger i també hem estat per tota Grècia, parlant en espais solidaris. Allà on anem, el debat creix i creix i la gent va entenent que no som treballadors que volen esdevenir patrons, sinó que simplement no volem que existeixin els patrons.

De fet ha vingut gent de tot arreu a preguntar, a interessar-se pel que fem, a crear debat. A partir d’ara aquesta serà una lluita difícil, perquè l’Estat té por que això tiri endavant.

El govern quin paper ha adoptat?

Hem anat als ministeris moltes vegades, hem parlat amb els ministres i els hem explicat el nostre projecte. Diuen que proven d’ajudar i que intenten trobar un marc legal que ens permeti funcionar com a cooperativa, però bàsicament intenten fer temps i esperen a veure fins a quin punt aguantem. Però nosaltres volem fer-ho a la nostra manera i no de cap altra, en això no cedirem.

Quines mesures legals podria al·legar l’Estat per tancar la fàbrica?

Res del que fem és estrictament il·legal. Demanem feina, simplement volem no tenir ningú per sobre nostre, ser tots treballadors. I per això hauria d’existir un marc legal que fins ara no ha existit. La resposta del govern, però, encara no ha arribat.

A quines dificultats us enfronteu diàriament?

El problema del dia a dia és la supervivència. Ara per ara no cobrem res, agafem cada dia 10 euros per la gasolina necessària per venir a la feina. Tenim alguna ajuda econòmica, i també hi ha gent que es solidaritza i ens envia menjar. Ara mateix no ens interessen els diners, treballem per la dignitat de fer-ho i el primer que ens interessa és guanyar aquesta lluita. Quan puguem tenir un salari cobrarem tots el mateix, ja siguin 200 o 100 euros. Naturalment també tenim el suport de les nostres famílies i ens ajuden coneguts, perquè amb 10 euros diaris hom no pot fer gran cosa.

Teniu alguna afiliació política concreta?

No. Simplement som treballadors. Abans de veure’ns en aquesta situació, a la vora de l’atur i sense res a perdre, no ens havíem plantejat seriosament adoptar aquestes mesures fins a cert punt revolucionàries. La solidaritat de la gent ens ajuda, pas a pas, a aconseguir la nostra meta. A l’assemblea general decidim, però tot el que fem aquí dins és pels treballadors. No hi ha politiqueig, res que ens mantengui dividits.

Heu rebut el suport d’algun partit polític del Parlament?

Hi ha el recolzament de Syriza… van venir aquí a anunciar que el partit ens ajudaria a col·locar-nos en un marc legal on poguéssim funcionar. Però nosaltres hem deixat molt clar que seguim el nostre camí i ho fem a la nostra manera.

Com s’ha posicionat el ΚΚΕ (Partit Comunista Grec)?

També han vingut moltes vegades. Però no estan d’acord amb això que fem, no creuen que sigui correcte. Ens van ajudar en algun moment però no troben encertat el fet que els treballadors haguem pres la fàbrica. El que voldrien ells, per dir-ho així, és que seguissin havent-hi patrons però que els treballadors cobréssim 1500 euros. Això no passarà ni en un segle.

Com pot sobreviure un projecte així, a llarg termini, en un context capitalista?

Molta gent espera que el gran “bang” comenci amb nosaltres. Però ja ho hem dit altres vegades; una VioMe no portarà la primavera. S’han donat molts casos de caps abandonat les seves fàbriques, sobretot aquí a la zona industrial de Thessaloniki; la meitat de les plantes estan completament aturades i rodejades per treballadors que demanen els seus diners, o bé aquests treballadors estan a les seves cases, sense feina i amb la moral molt baixa. En molts casos la desesperació arriba al punt que es cometen suïcidis. S’ha arribat a aquest extrem, i nosaltres no volem això ni per nosaltres ni per les nostres famílies. No els permetrem robar-nos la dignitat. La nostra proposta és que aquests obrers entrin en aquests edificis fantasma, posin en marxa les maquinàries i després, òbviament, reiniciïn la distribució per vies alternatives. Sinó, l’únic que podríem aconseguir nosaltres sols és entrar a formar part del sistema vigent com a empresa cooperativa.

Però com organitzeu les ventes, a qui vendreu ara o en un futur?

De moment ens mantenim en peu mitjançant la solidaritat. Aquells qui es solidaritzen compren els productes naturals que estem fabricant en aquest moment per vendre’ls als seus espais, i ens envien després els diners que guanyen amb això per donar suport. Per altra banda, ara no tenim comercials, no podem emetre rebuts ni comptes formals, no se’ns reconeix com a entitat legal. En aquest moment no podem fer res d’això, estem lligats de mans. I mentre l’Estat segueix retardant-se seguirem sent il·legals.

Els interessa que ens mantinguem en la il·legalitat i no puguem pagar impostos. Però en aquest moment d’atur i crisi l’Estat hauria d’implicar-se en facilitar un marc legal perquè aquestes empreses cooperatives puguin funcionar.

Continuaran comprant els antics clients de l’empresa?

Bé, algunes d’aquestes empreses clients ja ens han comunicat que esperaran a que produïm de nou els materials que produíem -que eren molt bons- i ens animen a que obrim per tornar a comprar. Hem discutit molt sobre aquest tema.

En aquest moment quins son drets de l’empresa sobre la fabrica?

Cap ni un. Ara mateix no hi ha junta directiva; ha renunciat, perseguida pels bancs i comerciants als quals devia diners. Nosaltres volem rei niciar el treball a la fàbrica però lògicament no volem pagar el seu deute. El que guanyem un cop subhastem els productes en stock ho repartirem entre tots els treballadors, inclosos aquelles que no s’han involucrat, és a dir els 70 treballadors que érem aquí al principi de tot.

Hi ha alguna altra fàbrica a Grècia que tingui intencions reals de tirar endavant un projecte similar?

Hi ha algunes fàbriques, com Sekap… però crec que la majoria esperen a veure què fem i com evolucionem nosaltres. S’han quedat en aquesta etapa, mentre nosaltres els expliquem que quants més siguem més força tindrem. Podríem fer molta pressió i aconseguir moltes coses… Però el que ens diferencia a nosaltres és que estem completament units, no tenim divergències polítiques ni ens controla ningun sindicat més enllà de l’assemblea general de cada matí. Aquesta és la diferència.

Si més endavant el projecte creix i calen mes treballadors…

Això ho hem deixat clar. Els primers que entraran a treballar seran aquells que es trobin a l’atur, i després aquells que es solidaritzin i també els treballadors d’aquesta empresa que van marxar però vulguin retornar ara amb la intenció d’unir-se a la nostra lluita.

Sou optimistes respecte a la continuïtat del moviment?

Si. No només som optimistes: ho prometem. No hi ha volta de fulla. Si l’Estat ens envia la policia, que vingui: estem ben preparats. Nosaltres no som terroristes i no tenen per què reprimir-nos. D’altra banda, no tenim res a perdre:aquí està la nostra vida, d’això depèn la vida de les nostres famílies.

<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="resist ondarru" class="attachment-principal wp-post-image" height="457" src="http://www.extramurs.cat/wp-content/uploads/2013/05/resist-ondarru-610x457.jpg" width="610" /></span></div>
<h2 class="creditsfoto" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Imatge del mur humà que protegia Urtza Alkorta / Ion Telleria (Gara)</span></h2>
<h2 class="leader" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">En el nou escenari de pau unilateral, l'activisme basc ha reprès amb força l'estratègia de la desobediència civil contra els Estats espanyol i francès. Entrevistem el moviment Eleak, un dels màxims exponents d'aquesta nova aposta.</span></h2>
<h2 class="author" style="text-align: justify;">
x <a href="http://www.extramurs.cat/nosaltres/nora-miralles/" rel="author" title="Entrades de Nora Miralles"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Nora Miralles</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"> (<span style="font-family: Times New Roman;">Periodista. Migracions i conflictes amb perspectiva de gènere)</span></span></h2>
<div and="" class="interior affix-top" data-offset-bottom="150" data-offset-top="780" data-spy="affix" style="margin-bottom: 10px; margin-left: 26px; margin-top: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Són aproximadament les 12 del migdia a la petita localitat costanera d’Ondarroa. El dia és gris, com tants d’altres, i amenaça pluja. Des del pont que travessa el riu Artibai, se senten crits. Crits que forcen la gola en un euskera que té cos i es sòlid entre les dents. “Urtza t’estimem! Urtza, el poble és amb tu!”, li diuen a la jove que resta dempeus amb el puny alçat mentre els antiavalots de l’Ertzaintza, la policia autònoma basca, s’enduen una a una a les persones que s’han congregat al pont per evitar la detenció de la noia. <b>Fa 118 hores</b> que aquests centenars de solidaris i solidàries de totes les edats, entre les quals l’alcaldessa d’Ondarroa, constitueixen un mur humà que envolta <strong><a href="http://www.naiz.info/eu/mediateca/video/entrevista-a-urtza-alkorta-dias-antes-de-su-detencion" target="_blank">Urtza Alkorta</a></strong>, <b>una jove condemnada a presó</b> per col·laboració amb ETA.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan els policies són a tocar, Urtza agita les dues mans amb el puny tancat i crida als congregats “Ja hem guanyat, ja hem guanyat!”. Entrarà igualment a la presó, però s’enduu el caliu de tantes hores passades entre els qui consideren injusta la seva sentència, en el marc d’aquest <b>nou escenari polític sense lluita armada</b> que viu Euskal Herria. Finalment, la jove s’entrega a l’Ertzaintza, que l’arrossega per terra entre crits d’indignació dels solidaris, que retreuen als agents l’assassinat d’Íñigo Cabacas d’una pilotada fa tot just un any. La </span><a href="http://www.naiz.info/eu/mediateca/video/entrevista-a-urtza-alkorta-dias-antes-de-su-detencion" target="_blank"><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">història de la resistència</span></strong></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> d’Urtza Alkorta, d’Ondarroa, acaba aquí, però <b>el moviment de desobediència civil</b> que ha organitzat el mur humà que l’ha protegida durant quatre dies, tot just comença a caminar.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després de la fi unilateral del conflicte armat, amb més de 600 presos encara a centres de detenció espanyols i francesos i <b>unes 200 persones pendents d’entrar-hi</b>, l’activisme basc ha apostat fort per la defensa dels drets polítics mitjançant la via de la desobediència civil. Un dels màxims exponents d’aquesta nova estratègia és el </span><a href="http://eleakmugimendua.info/"><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">moviment Eleak</span></strong></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> que ha impulsat, entre d’altres, l’<em>aske gunea</em> –o espai de llibertat- de Donostia fa unes setmanes, i aquest <em>herri harresia</em> – o mur ciutadà- que protegia Alkorta de ser arrestada. D’aquestes dues eines, que van camí de convertir-se en una fita històrica en la cronologia del conflicte, i dels objectius d’Eleak en parlem <b>amb un dels seus portaveus, Txerra Bolinaga.</b></span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Txerra, quan i com neix </span><a href="http://eleakmugimendua.info/"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Eleak Mugimendua</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">?</span></b></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial;"></span></strong> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Eleak sorgeix fa aproximadament dos anys i mig, a finals del 2010, de la necessitat de defensar els drets civils i polítics que s’estan vulnerant a Euskal Herria. Treballem en dues línies: lluitant contra la criminalització de la protesta i fent visibles les conseqüències de les lleis d’excepció i de la retallada de llibertats  que ens han imposat. Ens diuen que el primer és la Llei, però no és cert, el primer és la justícia, i la desobediència civil és la nostra eina contra aquestes lleis injustes.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb l’eclosió dels <em>aske gunea</em> i dels mur humans heu esdevingut un referent d’aquesta nova estrategia…</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial;"></span></strong> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’aposta per la desobediència civil no és nova, Eleak no hem inventat res. Amb el cas d’Aurore Martín, al País Basc francès, ja es va fer una estratègia d’insubmissió on polítics de tots els partits li van donar suport públic davant la seva detenció imminent. Ens hem donat a conèixer en d’altres territoris amb els <i>aske gunea</i> i els murs humans, però aquestes són tan sols dues eines que hem utilitzat en els casos de Donostia i Ondarroa.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quines accions heu dut a terme des de la vostra creació?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A més de diverses jornades de reflexió sobre drets civils i polítics, el primer cas on ens va tocar enfrontar-nos a sentències injustes va ser al gener del 2011 a Gasteiz, amb <b><a href="http://www.kaosenlared.net/secciones/s2/guerracriminalizacionrepresion/item/1881-m%C3%A1s-de-medio-centenar-de-personas-se-encierran-en-gasteiz-para-mostrar-su-solidaridad-a-ekaitz-samaniego.html">el cas d’Ekaitz Samaniego</a></b>, un jove condemnat a 7 anys i mig de presó per la seva militància juvenil. Com a denúncia es va protagonitzar una tancada d’una setmana en una església i es van convocar manifestacions molt àmplies. També vam dur a terme campanyes contra els judicis polítics de D3M i Askatasuna, que van concloure </span><a href="http://www.eitb.com/es/noticias/politica/detalle/873842/desalojan-parlamento-vasco-personas-iniciaban-ayuno/" target="_blank"><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">amb una vaga de fam</span></strong></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> dins del Parlament basc, del qual ens van acabar fent fora. Després vindria un cas molt emblemàtic que va ser el de tres joves d’Orereta condemnats a 6 anys de presó per l’Audiència Nacional espanyola per pertànyer a Segi. Es va fer una campanya desobedient que es deia “Teniu les nostres cases obertes”, i la gent del poble els acollia i amagava com sempre s’ha fet amb els lluitadors. Tot i que la gent que els ocultava no ho feia públicament, d’alguna manera s’autoinculpaven i deien “jo també estic disposat/da a acollir-los”. Finalment, <b><a href="http://eleaknafarroa.blogspot.com.es/2013/01/mani-y-detencion-de-ls-tres-jovenes-de.html">es van encadenar</a> </b>després d’una manifestació i van ser detinguts, però havíem aconseguit l’objectiu de fer visible aquest suport i solidaritat. I els darrers casos han estat el dels 8 joves de Donostia detinguts fa unes setmanes i el d’Urtza Alkorta aquests darrers dies.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb el cas dels joves donostiarres vau aconseguir mobilitzar molts esforços. Quina valoració n’extreieu?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estem convençuts que la majoria social basca entén el conflicte que suposa tenir 200 persones pendents de judici o de complir condemna per motius polítics, el nostre objectiu és convertir aquesta solidaritat en compromís, en accions concretes de suport. El cas de Donostia va ser paradigmàtic en aquest sentit. Els vuit joves, de nou condemnats per ser de Segi, van comparèixer públicament trencant a bocins la sentència que els volia empresonar per un delicte polític. Es va habilitar un <em>aske gunea</em>, aquest espai de llibertat i solidaritat ciutadana, en un dels punts més cèntrics i concorreguts de Donostia, primer només durant el dia, però quan es va dictar l’ordre de detenció també de nit. I la </span><a href="http://www.naiz.info/actualidad/noticia/20130428/aske-gunea-una-experiencia-intensa-para-toda-una-generacion-de-jovenes" target="_blank"><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">resposta popular</span></strong></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> va ser brutal, s’hi van passar més de 1.000 persones, la majoria joves, que estaven disposades a desobeir lleis que consideraven il·legítimes.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I en el cas d’Urtza Alkorta a Ondarroa, potser el que més suports ha recollit?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En el cas d’Ondarroa, l’autoorganització del poble va ser bestial, Eleak pràcticament només vam haver de donar suport en el que se’ns demanava. Ondarroa és un poble petit, de 8.000 habitants, tothom es coneix i la detenció de l’Urtza els va mobilitzar fins a protagonitzar </span><a href="http://www.naiz.info/eu/actualidad/noticia/20130515/la-ertzaintza-irrumpe-en-aske-gunea-de-ondarroa-para-detener-a-urtza-alkorta" target="_blank"><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">el que hem vist </span></strong></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">aquests dies. De fet, a diferencia de l’<em>aske gunea</em> de Donostia, que era una mobilització molt juvenil, a Ondarroa l’edat de les solidàries era molt variada, però hi havia sobretot gent gran, i estaven disposats a passar la nit al ras per la seva veïna!</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Casos com el d’Orereta o els murs ciutadans de Donostia i Ondarroa han demostrat la força de la desobediència civil com a camí per lluitar contra les retallades en els drets civils i socials i per frenar la repressió de les protestes que aixequen aquestes retallades.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però, serveix d’alguna cosa retardar una detenció que es produirà de totes totes?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Abans, les detencions es feien de matinada, era un procés individual, que paties sol. Ara són públiques i mediàtiques, a plena llum del dia i envoltats del suport  i del caliu de la gent. Ara mateix <b><a href="http://www.naiz.info/eu/actualidad/noticia/20130517/200-vascos-tienen-pendientes-juicios-politicos-80-de-ellos-quizas-este-ano">hi ha unes 200 persones</a></b> –més de 100 del moviment juvenil- que o bé estan pendents de judici o bé entraran a presó en els propers mesos i anys, persones que formen part de sumaris per delictes polítics o basats, com en el cas de l’Urtza Alkorta, en autoinculpacions fetes sota tortura. No ens quedarem de braços creuats mentre ens criminalitzen la protesta i condemnen les nostres veïnes. Sí, és cert que els detindran igualment, però tot aquest procés de resposta, d’insubmissió, de plantar cara col·lectivament, senta un precedent per al futur.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com treballa Eleak?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Treballem colze a colze amb les persones imputades i ens posem a la seva disposició, intentant generar un grup de suport i d’autoorganització a l’entorn o al poble d’aquesta persona. Funcionem com a grups locals, amb presencia ara mateix a Irunea, Gasteiz, Donostia o Bilbo, i anem creant xarxa a partir d’aquí. Sempre treballant des de la base, promovent que sigui la gent dels barris i pobles la que s’impliqui, de manera que, un cop hagi passat el cas concret, continuïn treballant.</span></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A finals de maig torneu a la càrrega amb noves accions per 6 joves de Navarra. S’utilitzarà de nou l’eina dels <em>aske gunea</em> i dels murs humans o teniu alguna altra cosa preparada?</span></strong></div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
 </div>
<div class="post" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sí, el dia 28 de maig el Tribunal Suprem revisa una sentència de l’Audiència Nacional que condemna a presó 6 joves navarresos per pertànyer a Segi. Si ratifica la sentencia, es duran a terme noves accions, que no necessàriament seran murs ciutadans o un <em>aske gunea, </em>dues eines força potents, però que no sempre es poden utilitzar, o no a tot arreu. Tenim d’altres idees, probablement innovarem, tot adaptant-nos a les especificitats locals, però sempre en clau de desobediència civil.</span></div>

Imatge del mur humà que protegia Urtza Alkorta / Ion Telleria (Gara)

En el nou escenari de pau unilateral, l'activisme basc ha reprès amb força l'estratègia de la desobediència civil contra els Estats espanyol i francès. Entrevistem el moviment Eleak, un dels màxims exponents d'aquesta nova aposta.

x Nora Miralles (Periodista. Migracions i conflictes amb perspectiva de gènere)

Són aproximadament les 12 del migdia a la petita localitat costanera d’Ondarroa. El dia és gris, com tants d’altres, i amenaça pluja. Des del pont que travessa el riu Artibai, se senten crits. Crits que forcen la gola en un euskera que té cos i es sòlid entre les dents. “Urtza t’estimem! Urtza, el poble és amb tu!”, li diuen a la jove que resta dempeus amb el puny alçat mentre els antiavalots de l’Ertzaintza, la policia autònoma basca, s’enduen una a una a les persones que s’han congregat al pont per evitar la detenció de la noia. Fa 118 hores que aquests centenars de solidaris i solidàries de totes les edats, entre les quals l’alcaldessa d’Ondarroa, constitueixen un mur humà que envolta Urtza Alkorta, una jove condemnada a presó per col·laboració amb ETA.

Quan els policies són a tocar, Urtza agita les dues mans amb el puny tancat i crida als congregats “Ja hem guanyat, ja hem guanyat!”. Entrarà igualment a la presó, però s’enduu el caliu de tantes hores passades entre els qui consideren injusta la seva sentència, en el marc d’aquest nou escenari polític sense lluita armada que viu Euskal Herria. Finalment, la jove s’entrega a l’Ertzaintza, que l’arrossega per terra entre crits d’indignació dels solidaris, que retreuen als agents l’assassinat d’Íñigo Cabacas d’una pilotada fa tot just un any. La història de la resistència d’Urtza Alkorta, d’Ondarroa, acaba aquí, però el moviment de desobediència civil que ha organitzat el mur humà que l’ha protegida durant quatre dies, tot just comença a caminar.

Després de la fi unilateral del conflicte armat, amb més de 600 presos encara a centres de detenció espanyols i francesos i unes 200 persones pendents d’entrar-hi, l’activisme basc ha apostat fort per la defensa dels drets polítics mitjançant la via de la desobediència civil. Un dels màxims exponents d’aquesta nova estratègia és el moviment Eleak que ha impulsat, entre d’altres, l’aske gunea –o espai de llibertat- de Donostia fa unes setmanes, i aquest herri harresia – o mur ciutadà- que protegia Alkorta de ser arrestada. D’aquestes dues eines, que van camí de convertir-se en una fita històrica en la cronologia del conflicte, i dels objectius d’Eleak en parlem amb un dels seus portaveus, Txerra Bolinaga.

Txerra, quan i com neix Eleak Mugimendua?

Eleak sorgeix fa aproximadament dos anys i mig, a finals del 2010, de la necessitat de defensar els drets civils i polítics que s’estan vulnerant a Euskal Herria. Treballem en dues línies: lluitant contra la criminalització de la protesta i fent visibles les conseqüències de les lleis d’excepció i de la retallada de llibertats que ens han imposat. Ens diuen que el primer és la Llei, però no és cert, el primer és la justícia, i la desobediència civil és la nostra eina contra aquestes lleis injustes.

Amb l’eclosió dels aske gunea i dels mur humans heu esdevingut un referent d’aquesta nova estrategia…

L’aposta per la desobediència civil no és nova, Eleak no hem inventat res. Amb el cas d’Aurore Martín, al País Basc francès, ja es va fer una estratègia d’insubmissió on polítics de tots els partits li van donar suport públic davant la seva detenció imminent. Ens hem donat a conèixer en d’altres territoris amb els aske gunea i els murs humans, però aquestes són tan sols dues eines que hem utilitzat en els casos de Donostia i Ondarroa.

Quines accions heu dut a terme des de la vostra creació?

A més de diverses jornades de reflexió sobre drets civils i polítics, el primer cas on ens va tocar enfrontar-nos a sentències injustes va ser al gener del 2011 a Gasteiz, amb el cas d’Ekaitz Samaniego, un jove condemnat a 7 anys i mig de presó per la seva militància juvenil. Com a denúncia es va protagonitzar una tancada d’una setmana en una església i es van convocar manifestacions molt àmplies. També vam dur a terme campanyes contra els judicis polítics de D3M i Askatasuna, que van concloure amb una vaga de fam dins del Parlament basc, del qual ens van acabar fent fora. Després vindria un cas molt emblemàtic que va ser el de tres joves d’Orereta condemnats a 6 anys de presó per l’Audiència Nacional espanyola per pertànyer a Segi. Es va fer una campanya desobedient que es deia “Teniu les nostres cases obertes”, i la gent del poble els acollia i amagava com sempre s’ha fet amb els lluitadors. Tot i que la gent que els ocultava no ho feia públicament, d’alguna manera s’autoinculpaven i deien “jo també estic disposat/da a acollir-los”. Finalment, es van encadenar després d’una manifestació i van ser detinguts, però havíem aconseguit l’objectiu de fer visible aquest suport i solidaritat. I els darrers casos han estat el dels 8 joves de Donostia detinguts fa unes setmanes i el d’Urtza Alkorta aquests darrers dies.

Amb el cas dels joves donostiarres vau aconseguir mobilitzar molts esforços. Quina valoració n’extreieu?

Estem convençuts que la majoria social basca entén el conflicte que suposa tenir 200 persones pendents de judici o de complir condemna per motius polítics, el nostre objectiu és convertir aquesta solidaritat en compromís, en accions concretes de suport. El cas de Donostia va ser paradigmàtic en aquest sentit. Els vuit joves, de nou condemnats per ser de Segi, van comparèixer públicament trencant a bocins la sentència que els volia empresonar per un delicte polític. Es va habilitar un aske gunea, aquest espai de llibertat i solidaritat ciutadana, en un dels punts més cèntrics i concorreguts de Donostia, primer només durant el dia, però quan es va dictar l’ordre de detenció també de nit. I la resposta popular va ser brutal, s’hi van passar més de 1.000 persones, la majoria joves, que estaven disposades a desobeir lleis que consideraven il·legítimes.

I en el cas d’Urtza Alkorta a Ondarroa, potser el que més suports ha recollit?

En el cas d’Ondarroa, l’autoorganització del poble va ser bestial, Eleak pràcticament només vam haver de donar suport en el que se’ns demanava. Ondarroa és un poble petit, de 8.000 habitants, tothom es coneix i la detenció de l’Urtza els va mobilitzar fins a protagonitzar el que hem vist aquests dies. De fet, a diferencia de l’aske gunea de Donostia, que era una mobilització molt juvenil, a Ondarroa l’edat de les solidàries era molt variada, però hi havia sobretot gent gran, i estaven disposats a passar la nit al ras per la seva veïna!

Casos com el d’Orereta o els murs ciutadans de Donostia i Ondarroa han demostrat la força de la desobediència civil com a camí per lluitar contra les retallades en els drets civils i socials i per frenar la repressió de les protestes que aixequen aquestes retallades.

Però, serveix d’alguna cosa retardar una detenció que es produirà de totes totes?

Abans, les detencions es feien de matinada, era un procés individual, que paties sol. Ara són públiques i mediàtiques, a plena llum del dia i envoltats del suport i del caliu de la gent. Ara mateix hi ha unes 200 persones –més de 100 del moviment juvenil- que o bé estan pendents de judici o bé entraran a presó en els propers mesos i anys, persones que formen part de sumaris per delictes polítics o basats, com en el cas de l’Urtza Alkorta, en autoinculpacions fetes sota tortura. No ens quedarem de braços creuats mentre ens criminalitzen la protesta i condemnen les nostres veïnes. Sí, és cert que els detindran igualment, però tot aquest procés de resposta, d’insubmissió, de plantar cara col·lectivament, senta un precedent per al futur.

Com treballa Eleak?

Treballem colze a colze amb les persones imputades i ens posem a la seva disposició, intentant generar un grup de suport i d’autoorganització a l’entorn o al poble d’aquesta persona. Funcionem com a grups locals, amb presencia ara mateix a Irunea, Gasteiz, Donostia o Bilbo, i anem creant xarxa a partir d’aquí. Sempre treballant des de la base, promovent que sigui la gent dels barris i pobles la que s’impliqui, de manera que, un cop hagi passat el cas concret, continuïn treballant.

A finals de maig torneu a la càrrega amb noves accions per 6 joves de Navarra. S’utilitzarà de nou l’eina dels aske gunea i dels murs humans o teniu alguna altra cosa preparada?

Sí, el dia 28 de maig el Tribunal Suprem revisa una sentència de l’Audiència Nacional que condemna a presó 6 joves navarresos per pertànyer a Segi. Si ratifica la sentencia, es duran a terme noves accions, que no necessàriament seran murs ciutadans o un aske gunea, dues eines força potents, però que no sempre es poden utilitzar, o no a tot arreu. Tenim d’altres idees, probablement innovarem, tot adaptant-nos a les especificitats locals, però sempre en clau de desobediència civil.

<em><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">per <span style="color: red;"><span style="color: black;"><strong>J. Estrada Cruz és membre de Co.Bas</strong></span></span></span></em><br />
<span style="color: red;"><span style="color: black;"><strong></strong></span></span><br />
<span style="color: red;"><span style="color: black;"><div style="text-align: justify;">
<address>
<a href="http://www.blogger.com/profile/10755949005897585803" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La meva foto" class="profile-img" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQA328Z-8t_ZEc0PTDj-gWTheT1mzJaSEuli2PFNlsJWb3X92sGt1yXpkTBcjHI-yshKM0q1fGyrjUglYIa0avM5x_PwaHRZ4hykzr2P128R4vjGJGrY0g6Na9UFdTb-HK1yPn7Q/s220/ESTRADA.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una cosa és la urgència que pot existir per fer una cosa i una altra és córrer com un pollastre sense cap. És per això que si no es té suficient coneixement de com va el tema, es pot caure en córrer d’un costat a un altre quedant-se sempre en el mateix lloc i amb més asfixia.</span></span></address>
</div>
<span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><div style="text-align: justify;">
<address>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></address>
</div>
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No n’hi ha prou amb gent de bona voluntat que ens xiuxiuegi a l’orella lo bons que som i lo molt que podríem fer de tal i tal manera. Aquesta gent sol ser voluntariosa, de caràcter afable però amb substancioses mancances en formació política i per tant d’un desconeixement de la composició i naturalesa de les organitzacions polítiques alternatives d’esquerra i dels seus militants. El pitjor és que els bons de l’Arcadi i de la Forcades també han donat mostres de tenir llacunes en el mateix sentit.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En política d’esquerres, qualsevol nou invent o part de molts inventors (que ja estan, sinó farts d’inventar, bastant doctes en aquests menesters) o una vegada més plourà sobre mullat.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Diu l’Arcadi: jo sóc completament afí a la CUP però tinc la impressió que el ventall hauria d’ampliar-se. Hi ha continuació assenyala cap a la dreta de les organitzacions d’esquerres. Això sí, com no podia ser d’una altra manera, apel·la als moviments socials perquè també siguin allí. Però el que passa en aquests moviments socials (en tots) encara que no ho sembli, que existeixen persones  i influència d’una esquerra que encara que no surti a la televisió, ni en els mitjans de la premsa diària burgesa, avui tenen més credibilitat que mai davant de molta gent que les està passant “putes”. Justament la CUP, està on està per haver sabut distanciar-se dels primers als que vosaltres anomeneu per la “salvació” i per estar molt a prop i dintre també d’aquests moviments socials. En tot cas, jo que també soc afí amb la CUP espero que aquesta sàpiga coincidir amb aquestes altres organitzacions que igualment coincideixen en no coincidir amb oportunistes socialdemòcrates dels que ja n’hi ha nefastes experiències al respecte i no poques, per cert. Si amb algú s’ha de comptar des de el primer moment, és amb les organitzacions que venen donant la mateixa cara des de fa ja molt de temps, enganxats sempre als problemes més primordials que tenen els treballadors.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La meva preocupació, doncs, amb la vostra iniciativa, no només és de forma sinó també de fons. I precisament perquè la qüestió és de fons, s’ha de tenir molt de compte amb la forma en que s’actua. La preocupació per la unitat de tots els que lluitem contra les injustícies ve ocupant en quasi tots nosaltres el primer i el més extens lloc del nostre pensament diari. Per tot això benvingut sigui qualsevol esforç que s’efectuï en aquest sentit. D’altra banda però, poden donar-se esforços, amb totes les bones intencions, que en comptes de contribuir a ajuntar i crear complicitats entre els millors, provoquen confusió i majors desacords.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Només qui pateix actuacions criminals com las dels desnonats (per posar un exemple) a conseqüència de diverses estafes e injustícies, viu l’angoixa d’aquesta situació real. Las persones i les organitzacions que siguin capaces de tenir la consciència per posar-se al seu lloc i lluitar de veritat al seu costat, denunciant sense embuts ni ambigüitats als culpables, són les que tenen més legitimitat per guanyar-se la seva confiança.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I en aquests moments, la muntanya d’immundícia ha pujat tant alt que des d’allí pot veure’s tot el “percal” que ja coneixem molt i que per sort gran part de la gent del poble, també des de allí a molts altres els veu venir de lluny.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Són tantes les vegades que a la gent se’ls ha demanat que votessin últimament, que tinc la grata sensació, que d’aquí en endavant se’ns escolti i se’ns entengui millor als que advertim de que no només no era útil sinó que pel contrari, votar als que portaven més de 30 anys prenent-nos el pèl, era el més inútil. Per fi, cada vegada més persones, comencen a diferenciar i valorar entre qui parla des de el carrer com sempre i els que parlen des de la televisió i diaris. JA ERA HORA!!!</span></span></span></div>
</span></span><span style="color: red;"><span style="color: black;"><strong></strong></span></span>

Estimats Arcadi i Forcades: la forma només és una addicional del fons

per J. Estrada Cruz és membre de Co.Bas

Una cosa és la urgència que pot existir per fer una cosa i una altra és córrer com un pollastre sense cap. És per això que si no es té suficient coneixement de com va el tema, es pot caure en córrer d’un costat a un altre quedant-se sempre en el mateix lloc i amb més asfixia.

No n’hi ha prou amb gent de bona voluntat que ens xiuxiuegi a l’orella lo bons que som i lo molt que podríem fer de tal i tal manera. Aquesta gent sol ser voluntariosa, de caràcter afable però amb substancioses mancances en formació política i per tant d’un desconeixement de la composició i naturalesa de les organitzacions polítiques alternatives d’esquerra i dels seus militants. El pitjor és que els bons de l’Arcadi i de la Forcades també han donat mostres de tenir llacunes en el mateix sentit.

En política d’esquerres, qualsevol nou invent o part de molts inventors (que ja estan, sinó farts d’inventar, bastant doctes en aquests menesters) o una vegada més plourà sobre mullat.

Diu l’Arcadi: jo sóc completament afí a la CUP però tinc la impressió que el ventall hauria d’ampliar-se. Hi ha continuació assenyala cap a la dreta de les organitzacions d’esquerres. Això sí, com no podia ser d’una altra manera, apel·la als moviments socials perquè també siguin allí. Però el que passa en aquests moviments socials (en tots) encara que no ho sembli, que existeixen persones i influència d’una esquerra que encara que no surti a la televisió, ni en els mitjans de la premsa diària burgesa, avui tenen més credibilitat que mai davant de molta gent que les està passant “putes”. Justament la CUP, està on està per haver sabut distanciar-se dels primers als que vosaltres anomeneu per la “salvació” i per estar molt a prop i dintre també d’aquests moviments socials. En tot cas, jo que també soc afí amb la CUP espero que aquesta sàpiga coincidir amb aquestes altres organitzacions que igualment coincideixen en no coincidir amb oportunistes socialdemòcrates dels que ja n’hi ha nefastes experiències al respecte i no poques, per cert. Si amb algú s’ha de comptar des de el primer moment, és amb les organitzacions que venen donant la mateixa cara des de fa ja molt de temps, enganxats sempre als problemes més primordials que tenen els treballadors.

La meva preocupació, doncs, amb la vostra iniciativa, no només és de forma sinó també de fons. I precisament perquè la qüestió és de fons, s’ha de tenir molt de compte amb la forma en que s’actua. La preocupació per la unitat de tots els que lluitem contra les injustícies ve ocupant en quasi tots nosaltres el primer i el més extens lloc del nostre pensament diari. Per tot això benvingut sigui qualsevol esforç que s’efectuï en aquest sentit. D’altra banda però, poden donar-se esforços, amb totes les bones intencions, que en comptes de contribuir a ajuntar i crear complicitats entre els millors, provoquen confusió i majors desacords.

Només qui pateix actuacions criminals com las dels desnonats (per posar un exemple) a conseqüència de diverses estafes e injustícies, viu l’angoixa d’aquesta situació real. Las persones i les organitzacions que siguin capaces de tenir la consciència per posar-se al seu lloc i lluitar de veritat al seu costat, denunciant sense embuts ni ambigüitats als culpables, són les que tenen més legitimitat per guanyar-se la seva confiança.

I en aquests moments, la muntanya d’immundícia ha pujat tant alt que des d’allí pot veure’s tot el “percal” que ja coneixem molt i que per sort gran part de la gent del poble, també des de allí a molts altres els veu venir de lluny.

Són tantes les vegades que a la gent se’ls ha demanat que votessin últimament, que tinc la grata sensació, que d’aquí en endavant se’ns escolti i se’ns entengui millor als que advertim de que no només no era útil sinó que pel contrari, votar als que portaven més de 30 anys prenent-nos el pèl, era el més inútil. Per fi, cada vegada més persones, comencen a diferenciar i valorar entre qui parla des de el carrer com sempre i els que parlen des de la televisió i diaris. JA ERA HORA!!!

<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.lamalatesta.net/images/lluitamotxilla.jpg" rel="fancybox" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"></a><br /></div>
<a href="http://www.lamalatesta.net/images/lluitamotxilla.jpg" rel="fancybox" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img alt="La lucha en la mochila" height="273" hspace="5" src="http://www.lamalatesta.net/images/lluitamotxilla.jpg" title="La lucha en la mochila" vspace="5" width="201" /></a>Ho tenien tot, però van decidir anar amb les que no tenien res. La  Elisenda (“Blanca”), la Begoña (“Alba”) i la Marta (“Begoña”) mai es van  trobar a El Salvador. Mai van operar juntes cap ferit que venia de  combatre la misèria i la repressió de l’exèrcit. Mai es van trobar sota  la pluja cantant “dale salvadoreño, que no hay pájaro pequeño”. Mai van  dir-se, a cau d’orella, que algun dia s’acabaria aquella guerra i que el  Salvador seria un país de dones i homes lliures.<br />
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
Les tres van marxar amb la lluita a la motxilla per ensenyar-nos -amb  els seus gestos- que la solidaritat és la tendresa dels pobles</div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
</span><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/vKNdvTR9xhw" width="560"></iframe><br />

Ho tenien tot, però van decidir anar amb les que no tenien res. La Elisenda (“Blanca”), la Begoña (“Alba”) i la Marta (“Begoña”) mai es van trobar a El Salvador. Mai van operar juntes cap ferit que venia de combatre la misèria i la repressió de l’exèrcit. Mai es van trobar sota la pluja cantant “dale salvadoreño, que no hay pájaro pequeño”. Mai van dir-se, a cau d’orella, que algun dia s’acabaria aquella guerra i que el Salvador seria un país de dones i homes lliures.

Les tres van marxar amb la lluita a la motxilla per ensenyar-nos -amb els seus gestos- que la solidaritat és la tendresa dels pobles

<div class="foto" style="text-align: justify;">
<a class="imagefield imagefield-lightbox2 imagefield-lightbox2-noticia_gran_269x195 imagefield-field_noticia_imatges imagecache imagecache-field_noticia_imatges imagecache-noticia_gran_269x195 imagecache-field_noticia_imatges-noticia_gran_269x195 lightbox-processed" href="http://cup.cat/sites/default/files/541858_263138820442223_1010485958_n.jpg" rel="lightbox[field_noticia_imatges][1 de maig: Hem de tornar a sortir al carrer!<br /><br /><a href="http://cup.cat/sites/default/files/541858_263138820442223_1010485958_n.jpg" target="_blank" id="lightbox2-download-link-text">Descarrega&#039;t l&#039;Original</a>]"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></a></div>
<span class="data"></span><div style="text-align: justify;">
<a href="http://cup.cat/sites/default/files/imagecache/noticia_gran_269x195/541858_263138820442223_1010485958_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="1 de maig: Hem de tornar a sortir al carrer!" border="0" height="195" src="http://cup.cat/sites/default/files/imagecache/noticia_gran_269x195/541858_263138820442223_1010485958_n.jpg" title="" width="269" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les classes populars catalanes vivim actualment en una cruïlla. Actualment, les decisions empresarials cada vegada es prenen més lluny dels centres de treball.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En paral·lel, s'ha produït un allunyament de les decisions polítiques dels ciutadans facilitant així el traspàs del poder polític de les institucions públiques al poder econòmic. Així, el poder financer mena l'econòmic i, aquest, mena el poder polític.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La crisi sistèmica en la que estem immersos treu a la llum les misèries del capitalisme, però lluny de tocar-lo de mort, aquest s'està rearmant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els poderosos (banquers i grans empresaris) estan aprofitant la conjuntura econòmica, política i social per introduir canvis estructurals: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A nivell socioeconòmic es fan reformes laborals que generen més atur i precarietat amb l'objectiu de rebaixar els salaris i mantenir així els beneficis empresarials de les grans multinacionals davant la davallada de la demanda, i alhora fent invisible el treball domèstic i de cures que recau sobre les dones</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A nivell polític han transformat la “democràcia formal” en deutecràcia, segrestant les institucions polítiques que ara tenen com a màxima prioritat el pagament d'interessos i deute a les entitats financeres, per damunt de garantir un nivell mínim de benestar per a les persones</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A nivell social retallen els drets i serveis públics amb l'objectiu de privatitzar-los convertint els benefici privats en el centre de l'economia i desplaçant les necessitats bàsiques de les persones a un segon terme</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquesta és la cruïlla en la que ens trobem les classes populars catalanes. O resignar-nos a la precarització de les nostres vides i la de les generacions que estan per venir o fer alguna cosa per a que la situació canvïi, per a fer de la crisi una veritable oportunitat de canvi.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si la crisi és sistèmica i afecta a tots els àmbits, el canvi també ha d'afectar a tots els nivells, ha de suposar un canvi de sistema, la fi del capitalisme. El primer pas d'aquest canvi necessari s'ha de fer a nivell social. Hem de recuperar el sentiment de classe, el sentiment de poble fomentar la mobilització com a instrument de les classes populars per defensar i conquerir drets. La indignació expressada en múltiples colors al carrer i les fites que es van aconseguint són l'expressió que el canvi ha començat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">També s'ha d'actuar a nivell polític, retornant el poder de decisió al poble, eliminant la corrupció, forana o nostrada, i acabant amb la dictadura financera de la troika. El procés d'alliberament nacional dels Països Catalans obre una oportunitat pel canvi social. La independència serà una primera palanca per a la construcció d’un nou model social basat en la justícia i la igualtat</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Finalment, hem d'apropar les decisions empresarials als centres de treball mitjançant fórmules cooperatives, i garantint la titularitat pública dels bens estratègics i la gestió pública dels instruments d'exercici dels drets socials, per garantir-ne l'accés en condicions d'igualtat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan ens fan fora de la feina ens deixen al carrer</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan ens desnonen ens deixen al carrer</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan no ens deixen entrar a la universitat per no poder-la pagar, ens deixen al carrer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan no podem pagar un llit d'hospital, ens deixen al carrer</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I en la majoria d'aquests casos, la feina necessària per sobreviure recau sobre les llars i sobre les dones</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És des al carrer i des de les llars, doncs, on haurem de recuperar els drets que ens furten i que vam conquerir, precisament, al carrer. És per això que la CUP fa una crida a tornar a sortir al carrer aquest 1 de maig on, més que mai, tots els colors de la lluita han de confluir, i tornar a sortir les vegades que calguin per construir una societat justa en una terra lliure.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
 </div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Candidatura d’Unitat Popular, 1 de maig de 2013</span></strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br class="fix" /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Documents</span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><hr />
</span><div class="doc">
<div class="filefield-file">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="image/jpeg icon" class="filefield-icon field-icon-image-jpeg" src="http://cup.cat/sites/all/modules/filefield/icons/image-x-generic.png" /></span><a href="http://cup.cat/sites/default/files/130501-1demaig_0.jpg" title="130501-1demaig.jpg" type="image/jpeg; length=172579"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cartell - 1 de maig 2013</span></a></div>
</div>

1 de maig: Hem de tornar a sortir al carrer!

Les classes populars catalanes vivim actualment en una cruïlla. Actualment, les decisions empresarials cada vegada es prenen més lluny dels centres de treball.

En paral·lel, s'ha produït un allunyament de les decisions polítiques dels ciutadans facilitant així el traspàs del poder polític de les institucions públiques al poder econòmic. Així, el poder financer mena l'econòmic i, aquest, mena el poder polític.

La crisi sistèmica en la que estem immersos treu a la llum les misèries del capitalisme, però lluny de tocar-lo de mort, aquest s'està rearmant.

Els poderosos (banquers i grans empresaris) estan aprofitant la conjuntura econòmica, política i social per introduir canvis estructurals:

A nivell socioeconòmic es fan reformes laborals que generen més atur i precarietat amb l'objectiu de rebaixar els salaris i mantenir així els beneficis empresarials de les grans multinacionals davant la davallada de la demanda, i alhora fent invisible el treball domèstic i de cures que recau sobre les dones

A nivell polític han transformat la “democràcia formal” en deutecràcia, segrestant les institucions polítiques que ara tenen com a màxima prioritat el pagament d'interessos i deute a les entitats financeres, per damunt de garantir un nivell mínim de benestar per a les persones

A nivell social retallen els drets i serveis públics amb l'objectiu de privatitzar-los convertint els benefici privats en el centre de l'economia i desplaçant les necessitats bàsiques de les persones a un segon terme

Aquesta és la cruïlla en la que ens trobem les classes populars catalanes. O resignar-nos a la precarització de les nostres vides i la de les generacions que estan per venir o fer alguna cosa per a que la situació canvïi, per a fer de la crisi una veritable oportunitat de canvi.

Si la crisi és sistèmica i afecta a tots els àmbits, el canvi també ha d'afectar a tots els nivells, ha de suposar un canvi de sistema, la fi del capitalisme. El primer pas d'aquest canvi necessari s'ha de fer a nivell social. Hem de recuperar el sentiment de classe, el sentiment de poble fomentar la mobilització com a instrument de les classes populars per defensar i conquerir drets. La indignació expressada en múltiples colors al carrer i les fites que es van aconseguint són l'expressió que el canvi ha començat.

També s'ha d'actuar a nivell polític, retornant el poder de decisió al poble, eliminant la corrupció, forana o nostrada, i acabant amb la dictadura financera de la troika. El procés d'alliberament nacional dels Països Catalans obre una oportunitat pel canvi social. La independència serà una primera palanca per a la construcció d’un nou model social basat en la justícia i la igualtat

Finalment, hem d'apropar les decisions empresarials als centres de treball mitjançant fórmules cooperatives, i garantint la titularitat pública dels bens estratègics i la gestió pública dels instruments d'exercici dels drets socials, per garantir-ne l'accés en condicions d'igualtat.

Quan ens fan fora de la feina ens deixen al carrer

Quan ens desnonen ens deixen al carrer

Quan no ens deixen entrar a la universitat per no poder-la pagar, ens deixen al carrer.

Quan no podem pagar un llit d'hospital, ens deixen al carrer

I en la majoria d'aquests casos, la feina necessària per sobreviure recau sobre les llars i sobre les dones

És des al carrer i des de les llars, doncs, on haurem de recuperar els drets que ens furten i que vam conquerir, precisament, al carrer. És per això que la CUP fa una crida a tornar a sortir al carrer aquest 1 de maig on, més que mai, tots els colors de la lluita han de confluir, i tornar a sortir les vegades que calguin per construir una societat justa en una terra lliure.

Candidatura d’Unitat Popular, 1 de maig de 2013

Documents

Cartell - 1 de maig 2013

<div style="text-align: justify;">
<a data-ved="0CAUQjRw" href="http://esquerradepalafrugell.wordpress.com/2012/01/13/definitivament-ens-roben/" id="irc_mil" style="border: 0px currentColor; clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img height="199" id="irc_mi" src="http://esquerradepalafrugell.files.wordpress.com/2012/01/379832_301769716524581_301769656524587_991603_2062398210_n.jpg?w=560" style="margin-top: 37px;" width="200" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">The Catalan Project resumeix en un vídeo els arguments de l'article 'El dividend fiscal de la independència', de Sala i Martín</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En cas d'independència, Catalunya guanyaria cada any uns 16.000 milions d'euros. Aquesta és una de les conclusions de l'article 'El dividend fiscal de la independència', publicat el novembre passat per </span><a href="https://twitter.com/XSalaimartin"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Xavier Sala i Martín</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, dins de la Iniciativa<a href="http://www.wilson.cat/"> Wilson</a>, de la qual també són part els catedràtics </span><a href="https://twitter.com/pol_antras"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pol Antràs</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, </span><a href="https://twitter.com/boixserra"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Carles Boix</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Gal%C3%AD_Garreta"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jordi Galí</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, </span><a href="http://econ.lse.ac.uk/staff/padroimiquel_gerard/"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Gerard Padró</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> i </span><a href="http://www.crei.cat/people/jventura/"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jaume Ventura.</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara el grup </span><a href="http://thecatalanproject.org/"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">The Catalan Project</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> ha resumit en un </span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=5B-99E6gYeQ" target="_blank"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">vídeo</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> els arguments que s'exposaven en aquest article. Tal com explica Sala i Martín, Catalunya recuperaria el 8% del dèficit fiscal actual amb Espanya, un dels més alts del món. A més, tot i comptant les despeses de les estructures d'estat que comportaria la independència, el nou estat català no hi perdria diners, perquè aquestes estructures i els seus funcionaris generarien una important activitat econòmica dins del propi estat.</span></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Orw1mZ_VvJw" width="560"></iframe><br />

Amb la independència, quants diners guanyaria Catalunya?

The Catalan Project resumeix en un vídeo els arguments de l'article 'El dividend fiscal de la independència', de Sala i Martín

En cas d'independència, Catalunya guanyaria cada any uns 16.000 milions d'euros. Aquesta és una de les conclusions de l'article 'El dividend fiscal de la independència', publicat el novembre passat per Xavier Sala i Martín, dins de la Iniciativa Wilson, de la qual també són part els catedràtics Pol Antràs, Carles Boix, Jordi Galí, Gerard Padró i Jaume Ventura.

Ara el grup The Catalan Project ha resumit en un vídeo els arguments que s'exposaven en aquest article. Tal com explica Sala i Martín, Catalunya recuperaria el 8% del dèficit fiscal actual amb Espanya, un dels més alts del món. A més, tot i comptant les despeses de les estructures d'estat que comportaria la independència, el nou estat català no hi perdria diners, perquè aquestes estructures i els seus funcionaris generarien una important activitat econòmica dins del propi estat.