El moviment feminista planteja diverses reivindicacions per recuperar el dret al propi cos de les dones, entre elles, l’autogestió de l’avortament. Quina postura teniu al respecte?

Nosaltres plantegem recuperar l’autogestió dels nostres cossos, entenent que una de les primeres coses que fa el patriarcat és apropiar-se dels nostres drets sexuals i reproductius. Tot i així, políticament, fem una defensa ferma per institucionalitzar el dret a l’avortament. Creiem que és un dret bàsic de les dones i el sistema sanitari públic l’ha de cobrir. Per això demanem un avortament lliure i gratuït. Alhora, però, apostem per una autogestió de l’avortament i per la desobediència en cas que la llei no ens ho permeti.

Una proposta que apunteu al quadern feminista de Gatamaula 'Dret al propi cos' és la creació de centres autogestionats per dones feministes amb capital públic. En què consisteix?

Aquesta proposta pretén ser un híbrid entre l’autogestió i la institucionalització del dret a l’avortament. L’Estat finançaria aquests centres, però qui hauria de gestionar els espais i dur a terme els avortaments, evidentment assessorats per dones especialistes, seria el moviment feminista. Rebutgem la tutela administrativa de l’Estat. Sabem que, als anys 90, van aparèixer equips multidisciplinaris que funcionaven així en algun CAP de Barcelona, però en tenim poca informació.

Amb la reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs aprovada pel PP, un 89% dels avortaments practicats el 2011 serien il·legals. Com s’encara aquesta situació des del moviment feminista, amb un previsible augment d’avortaments clandestins?

A Gatamaula, creiem en l’autogestió dels avortaments en un moment excepcional com aquest. Ara bé, hi ha maneres i maneres d’avortar. A l’època de les nostres àvies, s’han arribat a fer amb agulles i fil de cosir. Haurem de crear xarxes de suport mutu per assegurar la pràctica d’avortaments que no posin en risc la vida de les dones. Per exemple, existeixen manuals que expliquen com avortar amb pastilles; també hi ha infusions amb plantes medicinals com la ruda o el julivert que poden provocar la interrupció de l’embaràs… Les dones desobeirem tal com s’ha fet al llarg de la història i, malgrat les prohibicions i les lleis masclistes, continuarem avortant amb els recursos possibles.

També aposteu per la creació de xarxes de dones. Amb quins objectius?

La idea és que aquestes xarxes siguin espais de suport mutu i pràctica política. Existeixen experiències interessants a escala internacional com, per exemple, Women on waves, un grup de dones holandeses que practica avortaments no quirúrgics en aigües internacionals a dones de països amb lleis molt restrictives.

En relació amb el dret al propi cos, també plantegeu la pràctica d’un part no medicalitzat.

Això té relació amb la gestió del nostre cos. Creiem que la medicina ens ha usurpat el control del propi cos i ha creat negocis dels quals no traiem cap rèdit, com pot ser el de la menstruació, l’embaràs o el part. El part, concretament, s’ha medicalitzat fins al punt que es tracta més com una malaltia que no pas com un procés biològic natural i això fa que es perdi molt a nivell d’experiència.

L’avinguda Gaudí de Barcelona és escenari de manifestacions de grups antiavortistes el dia 25 de cada mes. Com combateu aquest discurs contra el dret al propi cos?

Per començar, creiem que aquestes manifestacions no s’haurien de permetre perquè es fan per negar-nos un dret fonamental. El que hem de fer és fer-hi front i denunciar-ho, com es va fer des de la plataforma Fora de les nostres vides, que convocava una contramanifestació cada mes. No és fàcil perquè els poders públics i la policia sempre vénen a intimidar-nos a nosaltres. És important, però, explicar que aquestes persones tenen vincles amb l’extrema dreta espanyolista i s’ha d’evidenciar el seu discurs retrògrada i masclista i combatre’l dia a dia.