La solidaritat internacionalista és una causa política, i s’ha de treballar com a tal

Somnis Rebels Add Comment

Des d’Ítaca volíem fer ressò del llibre que l’editorial Tigre de Paper ha publicat: Aquí també Domitila! La dona que va revolucionar Bolívia

Us n’adjuntem el pròleg que vam tenir el privilegi de fer i la sinopsi.

*per fer-ne presentacions dirigiu-vos a: contacte@itacappcc.cat o info@tigredepaper.cat

PRÒLEG: La solidaritat internacionalista és una causa política, i s’ha de treballar com a tal

En plena era de la informació, avui a casa nostra es fa difícil afirmar que les injustícies que ocorren al món són desconegudes per la població.

Evidentment hi ha injustícies que queden opaques entre tanta informació, i per la gran quantitat d’aquestes, també és evident que cadascuna de nosaltres no podem conèixer-les totes, i molt menys en profunditat. Però és innegable que totes tenim constància que n’hi ha, i de greus.

Aquest és un dels factors que segurament ha influït en passar de l’ocultació de les injustícies a utilitzar-les com a propaganda. Propaganda per les ONG assistencialistes, que ens bombardegen amb imatges dramàtiques i ens demanen donacions, sense explicar-ne les causes i sense oferir solucions estables; propaganda per les grans corporacions multinacionals, que amb convenis amb les mateixes ONG ens recorden constantment que elles es preocupen pel medi ambient i per les poblacions més depauperades; i propaganda per les intervencions militars, dutes a terme després d’una bona campanya mediàtica on ens mostren selectives cruels dictadures i vulneracions dels drets humans, amb connivència també amb algunes ONG, i on s’hi amaguen beneficis i interessos de les grans corporacions multinacionals.

Així doncs, sembla que hem après aquella disjuntiva anunciada pel Che de ser capaces de sentir qualsevol injustícia a qualsevol part del món. Però sabem com fer un anàlisi d’aquestes injustícies? I el més important, com actuar perquè desapareguin?

L’obra biogràfica Aquí també, Domitila! ens ofereix un seguit de reflexions molt valuoses en aquest sentit, elaborades en el si de la mateixa lluita. Una lluita compartida, entre centenars i milers de bolivianes, amb dos catalans que a través de les missions jesuïtes es van acabar implicant a fons en la lluita contra les dictadures militars a Bolívia, i participant juntament amb Domitila a la vaga de fam que va aconseguir derrotar la dictadura d’Hugo Banzer l’any 1977: Xavier Albó i Lluís Espinal, aquest últim, segrestat, torturat i assassinat per paramilitars el 1980.

Domitila Barrios de Chungara, doncs, sap de primera mà que una injustícia pot ser explicada de diferents formes. Per això ens alerta quan ens diu: “seria important que tots els qui visitem altres llocs poguéssim explicar el què veiem, perquè els mitjans de comunicació internacionals, en la seva majoria, estan controlats pels capitalistes i distorsionen les informacions, la realitat”.

Com a activista bregada en les lluites mineres i en la lluita contra la dictadura militar boliviana, té ben clars dos elements que no poden passar desapercebuts en l’anàlisi de les injustícies: la lluita de classes, amb la contraposició d’interessos entre la patronal i la classe treballadora; i l’imperialisme, com a fenomen estretament lligat a l’expansió del capitalisme.

Per aquest motiu, en la seva gira durant l’exili per diferents estats europeus, no dubta ni un moment en relacionar les injustícies que pateix la població boliviana amb el règim polític i econòmic que les causa i que se n’aprofita. I a la vegada, la seva demanda de solidaritat va estretament lligada a la solidaritat amb la lluita política del seu poble. Perquè en el marc de la lluita de classes, i enfront l’imperialisme, ha après que la lluita és l’únic camí.

Enmig d’una de les seves conferències, contestant la pregunta d’una dona preocupada amb la situació de fam i pobresa dels nens i nenes bolivians, Domitila és ben clara i afirma: “com més gran sigui l’ajuda a la lluita dels nostres pobles, més aviat se solucionaran els problemes de tots els nens”.

Aquest és el concepte que hauríem de retenir aquelles que sentim qualsevol injustícia a qualsevol part del món. Perquè les desigualtats socials, que són les que provoquen la fam i la desnutrició infantil en països rics en terres i recursos naturals, les que permeten l’explotació laboral i les situacions d’esclavatge, les que causen els alts índex de violència criminal, les que es mantenen amb la repressió i la intervenció militar dels seus beneficiaris, només poden ser resoltes amb un canvi polític que asseguri un model econòmic just i equitatiu.

Això, els beneficiaris de la desigualtat social, els grans Estats imperials i les seves corporacions multinacionals, ho saben prou bé. I per aquest motiu, mentre llancen la seva propaganda de bons samaritans, segueixen intensificant la guerra bruta contra tots aquells Estats i/o organitzacions que pretenen experimentar amb altres models econòmics i socials. Suborns, criminalització mediàtica, xantatges econòmics, bloqueigs internacionals, assassinats selectius, cops d’estat, intervencions militars…

És així com tot el planeta s’ha anat convertint en un sistema d’apartheid social global, amb zones riques i zones pobres, també amb població empobrida dins les zones riques i oligarques enriquits en zones pobres. Amb treballadores explotades en situació d’esclavatge fabricant productes barats pel consum d’altres treballadores explotades i endeutades milers de quilòmetres enllà.

Per això, el màxim interès de la Domitila en els seus viatges pels estats de l’Europa del benestar, és conèixer com treballa, com viu i com lluita la seva classe treballadora. I arriba a la conclusió de que aquesta, tot i gaudir d’una situació molt diferent (podríem parlar de privilegiada) en comparació amb la classe treballadora boliviana, no deixa d’estar explotada. I se n’adona que les patronals europees arriben a utilitzar les seves pròpies declaracions sobre la situació de la classe treballadora boliviana per dir-los a les treballadores europees: “ho veuen, aleshores vostès no estan tan malament, per tant, no han de lluitar ni fer més reclamacions”.

La solidaritat internacionalista és una causa política, i s’ha de treballar com a tal. Aquesta és una de les millors conclusions que podem extraure del relat de Domitila, sobretot ara que es commemoren els 100 anys de la Primera Guerra Mundial, 100 anys del recolzament a l’imperialisme per part de la gran majoria de les organitzacions obreres europees, quan van donar suport en els seus respectius Estats als pressupostos de guerra. I ara que se segueixen bombardejant països humanitàriament amb l’aprovació de partits de dretes i d’esquerres, ara que se segueix alimentant el feixisme per defensar interessos empresarials i geopolítics a l’est europeu, ara que ens volen fer defensar la competitivitat empresarial per millorar les economies nacionals, ara que ens volen obedients i integrades al projecte patronal europeu per fer front a les potències emergents…

Ara més que mai hem de tenir clar que la solidaritat internacionalista és una causa política, i assumir-la com a tal en les nostres respectives lluites d’alliberament nacional, social i de gènere.

Ítaca, Organització Internacionalista dels Països Catalans

Octubre de 2014

SINOPSI: Aquí també Domitila! La dona que va revolucionar Bolívia

«Aquí també, Domitila!» és el que li deien quan denunciava les injustícies que vivia el seu poble. A les faveles del Brasil, xerrant amb les minories ètniques del Canadà, en els actes de denúncia de l’agressió imperialista a l’Amèrica Central…

Aquest llibre recull el testimoni de la revolucionària boliviana Domitila Barrios Cuenca, durant la vaga de fam que va fer caure la dictadura d’Hugo Banzer el 1978 i durant les seves gires a l’exili per Europa i Amèrica els anys posteriors. Entre les seves pàgines hi trobem relats de lluites contra les injustícies, reflexions sobre la solidaritat entre pobles i entre companyes, i un fil conductor carregat de tendresa, empenta i perseverança.

Enmig d’una de les seves conferències a Europa, contestant la pregunta d’una dona preocupada amb la situació de fam i pobresa dels nens i nenes bolivians, és ben clara i afirma: «com més gran sigui l’ajuda a la lluita dels nostres pobles, més aviat se solucionaran els problemes de tots els nens».Domitila ens mostra com les lluites contra les injustícies i la solidaritat internacionalista són causes polítiques, i que s’han d’enfrontar i treballar com a tals.

Nascuda a Pulacayo el 1937, va morir uns mesos després d’acordar la present edició en català, el març de 2012.En un sentit homenatge, ens disposem a donar contingut a les seves paraules: «Seria important que tots els qui visitem altres llocs poguéssim explicar el què veiem, perquè els mitjans de comunicació internacionals, en la seva majoria, estan controlats pels capitalistes i distorsionen les informacions, la realitat.» Aleshores, el llibre també és un mitjà de comunicació i de lluita.

Tigre de Paper Edicio ns