Archive for de novembre 2015

Home Archive for de novembre 2015

undefined

Pablo Iglesias: a la recerca d'un lloc còmode a casa de l'amo

0 Somnis Rebels 10:59 p. m. Comments

Estat EspanyolOpinióPablo Iglesias: a la recerca d'un lloc còmode a casa de l'amo >Somnis Rebels 10:59 p. m. 0 Comments «No utilitzis els valors ni els instruments de l'amo, perquè les eines de l'amo

undefined

La CUP fa pública les bases per a un acord polític de futur

0 Somnis Rebels 9:25 p. m. Comments

Alliberament NacionalCUPLa CUP fa pública les bases per a un acord polític de futur >Somnis Rebels 9:25 p. m. 0 Comments La CUP ha decidit fer públic avui el document «I ara què? Fil

undefined

Desallotgen i enderroquen el centre social autogestionat Kortxoenea de Sant Sebastià

0 Somnis Rebels 10:45 a. m. Comments

lluita socialMoviment PopularDesallotgen i enderroquen el centre social autogestionat Kortxoenea de Sant Sebastià >Somnis Rebels 10:45 a. m. 0 Comments L'Ertzaintza va detenir dues persones, que ja han estat posades en llibertat L'excavadora enderrocant

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de novembre 2015

<div class="itemImageBlock" style="margin: 5px 10px 5px 0px; padding: 0px; border: 0px; float: left;"><span class="itemImage" style="text-align: start; margin: 0px 0px 10px; padding: 0px; border: 0px; display: block;"><a class="modal" rel="{handler: 'image'}" href="http://espaifabrica.cat/media/k2/items/cache/d32703e4d6167ce27e1a9881230505a2_XL.jpg" title="Feu clic per a la vista prèvia de la imatge " style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000"><img alt="Pablo Iglesias: a la recerca d'un lloc còmode a casa de l'amo" src="http://espaifabrica.cat/media/k2/items/cache/d32703e4d6167ce27e1a9881230505a2_L.jpg" style="margin: 0px; padding: 1px; border: 1px solid rgb(212, 212, 212); width: 300px; height: auto;"></font></a></span><div class="clr" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; clear: both; height: 0px; line-height: 0; float: none;"></div></div><div class="itemIntroText" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">«No utilitzis els valors ni els instruments de l'amo, perquè les eines de l'amo mai desmunten casa seva.»</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Audre Lorde</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Des de 1848, data en què es va publicar <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">El </em><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Manifest comunista,</em> han plogut milions d'idees i reflexions sobre com es pot definir un concepte polític tan genèric com <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">l'esquerra.</em>Per aquelles dates, davant la ingent adscripció de persones i grups que es consideraven <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">d'esquerres</em>, només pel fet de pertànyer a un altre concepte genèric com és <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">el socialisme </em>K. Marx i F. Engels es veien obligats a introduir una matisació que permetés separar el gra de la palla, ja que, als corrents socialistes de l'època, ni hi eren tots els que eren d'esquerres, ni eren d'esquerres tots els que hi eren. Al seu torn, la qualificació del socialisme segons models, qualificava la gent que es considerava d'esquerres i s'hi enrolava. Per tant, a partir d'aquest moment podíem saber que, en el socialisme <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">reaccionari,</em> hi havia els de l'aristocràcia feudal i els petits burgesos. Del socialisme <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">conservador,</em> els autors en deien que "els burgesos són burgesos en interès de la classe obrera". Sobre el socialisme <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">utòpic,</em> aclarien que "els burgesos es distingien dels anteriors per una pedanteria més sistemàtica i una fe supersticiosa i fanàtica en la eficàcia miraculosa de la ciència social". I en el socialisme <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">científic</em> incloïen tots aquells disposats a condemnar la propietat privada, l'explotació i alienació de la classe treballadora, a proclamar l'antagonisme entre el capital i el treball, a rebutjar els valors burgesos, i estar per l'abolició del capitalisme com a ordre social existent.</span></p></div><div class="itemFullText" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><h4 style="text-align: start; margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 1.2;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">L'esquerra versus casa de l'amo</strong></h4><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">En un article recent,<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn1" name="_ednref1" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[i]</a>Pablo Iglesias començava per recordar-nos com els seus orígens són d'esquerra, pel simple fet de pertànyer a una família que va militar en partits comunistes, algun fins i tot passant per les presons franquistes.A aquesta dada del seu pedigrí familiar, hi afegeix com la seva militància en moviments d'esquerra (joventuts comunistes, antiglobalització) li han tatuat prou experiència política per deixar ben clar el primer punt del seu compromís i deriva política actual cap al centre de l'<em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">establishment</em>: "sóc un personatge que conec molt bé les misèries de l'esquerra i, sobretot, les seves incapacitats". I,com adverteix després oportunament, "avui assistim a la possibilitat d'alterar el mapa polític a Espanya en una direcció transformadora.Però això no res té a veure amb l'esquerra.L'esquerra segueix arraconada socialment i culturalment".</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Per tant, amb l'experiència acumulada pel seu pas per l'esquerra<strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">,</strong> Pablo Iglesias pensa que la conjuntura li és propícia, o almenys així ho confirmen els oracles mediàtics, de manera que es preocupa per trobar un lloc políticament còmode i correcte entre el que Marx i Engels establien anteriorment: situar-se entre l'àmbit <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">reaccionari </em>i el conservador.Ni d'esquerres ni de dretes, sinó membre d'un moviment transversal, com de vegades li agrada destacar i proclamar.És a dir, pensa que l'experiència acumulada li permetrà acabdillar<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn2" name="_ednref2" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[ii]</a> un corrent polític (Podemos), una espècie d'ideari liberal entre <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">soci</em> i <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">neo,</em>que li doni la possibilitat de seure a la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">taula de l'amo,</em>la que està destinada als comensals que, periòdicament, hi van a participar lleialment en el poder polític que gestiona i defensa els interessos dels poders industrials i financers.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Per arribar a formar part i poder seure a la taula de l'amo, abans s'han de conèixer els valors i les regles per les quals s'entra a la casa <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">política de l'amo.</em><a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn3" name="_ednref3" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[iii]</a> La democràcia representativa, sistema polític actual del capitalisme o eina de l'amo, estableix la realització d'un sufragi universal periòdic (cada quatre anys) pel qual es decideixen quines forces i quins personatges entraran a casa de l'amo, a servir el capitalisme. Ara com ara, els mecanismes culturals del sistema aconsegueixen que els prop de 36 milions<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn4" name="_ednref4" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[iv]</a> de ciutadans amb dret al sufragi votin dretes, és a dir, partits i representants amb valors reaccionari-conservadors.<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn5" name="_ednref5" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[v]</a> És a dir, els que Pablo Iglesia si la resta de polítics dels altres partits que es presenten a les eleccions saben de quin peu calcen les persones ciutadanes amb dret a dipositar el vot, per la qual cosa han de fer promeses que, sense atacar els valors i interessos substantius dels amos, satisfacin les apetències i ideologies inculcades pel sistema en els votants. Com diu Gregorio Morán,"la gent necessita creure i resulta que cada dia [personatges com Pablo Iglesias] li ho posen més fàcil". "No li exigeixen res més que una entrega cega, que xoca frontalment amb la realitat"<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn6" name="_ednref6" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[vi]</a> diària.En aquest article, Pablo Iglesias destaca clarament com el programa polític de Podemos serà dissenyat de manera que no<em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">els acusin de socialdemòcrates ni, encara menys, d'esquerrans, </em>és a dir, que satisfaci especialment totes les tendències i gustos que puguin detectar entre els votants.És a dir, ressalta com "[nosaltres] no ens situarem en terrenys que ens allunyin d'una majoria popular<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn7" name="_ednref7" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[vii]</a> que no és d'esquerres (com potser ens agradaria), però que vol el canvi". Per tant, si aconseguim no aparèixer com a gent d'esquerres ni de dretes i ens assegurem una bona majoria, no només entrarem a casa de l'amo, sinó que aquest fins i tot ens permetrà dissenyar com hem de governar d'acord amb els interessos i objectius que ens marqui.<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn8" name="_ednref8" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[viii]</a> Gemma Ubasart anava més lluny en el seu afany per aconseguir vots, i no dubtava a fer una proposta que satisfés tant les aspiracions de les persones que componen les classes obreres i populars com les de les classes riques i propietàries.Si cola la idea que totes aquestes persones són socialment iguals, això afavoreix la trobada de classes davant de les urnes, ja que tots els vots sumen per un igual a l'hora de comptar-los.<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn9" name="_ednref9" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[ix]</a></span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Són moltes les persones amb vocació d'emular els <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">oracles </em>que han donat per mort Déu, Marx, la història, i, especialment, l'esquerra. Pablo Iglesiasés un d'ells. Per interès propi, vol justificar la seva deriva ideològica imputant a l'esquerra de no saber llegir la realitat. Diu que "no sap prendre consciència de la seva derrota històrica".Una mort proclamada per satisfer els seus desig i conveniència.Aquesta és una lectura interessada, legitimadora d'aquesta altra afirmació seva anterior: si volem vots, i els vots són conservadors, cal dissenyar un programa polític<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn10" name="_ednref10" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[x]</a> que respongui a aquestes aspiracions populars.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A l'esquerra, som moltes les persones, grups i corrents de pensament que no ens donem per morts ni fracassats, que no abandonem l'esquerra per pur <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">oportunisme electoral </em>ni per afany d'entrar a casa de l'amo. Per a nosaltres, el concepte d'esquerra és ètic, és sinònim de consciència i compromís davant la injustícia i la desigualtat. Amb aquesta posició de consciència, com a tal, l'esquerra ni guanya ni perd batalles, simplement denuncia i combat els excessos que cometen els amos en les societats classistes i aquells qui, com Pablo Iglesias, entren a la casa de l'amo, utilitzen les seves eines amb el desig que aquest s'humanitzi i es torni ecologista.<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn11" name="_ednref11" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xi]</a> Mentre hi hagi societats com la capitalista, el sentit de l'esquerra és el seu combat permanent;i la lluita de classes és l'instrument de l'esquerra antisistema per superar la contradicció entre el capital i el treball.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><h4 style="text-align: start; margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 1.2;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El sistema polític de castes</strong></h4><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Són molts els factors que van dur Pablo Iglesias a deixar d'usar i colpejar els seus oponents (PP, PSOE, PNB, CiU i altres partits menors) amb la falca de <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">la casta</em>. Penso que el que més va influir en l'abandó d'aquest terme tan despectiu va ser el fet que les enquestes li donessin la possibilitat a Podemos deentrar i seure a casa de l'amo com un <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">partit més de la casta</em>. I els resultats favorables obtinguts a les municipals i autonòmiques del 2015 fins i tot l'han portat més lluny: a pactar <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">amb la casta  </em>ifacilitar la tornada al poder d'una part important. Els seus triomfs a les urnes han de sotmetre'ls i posar-los a disposició de la casta socialista. Restitueix en el poder els que va menysprear, a canvi de compartir-hi prebendes de gestió de tu a tu a les institucions de l'amo.<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn12" name="_ednref12" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xii]</a></span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Perquè ja al seu dia Jordi Évole es feia la pregunta següent: "per a qui treballa Podem?".Avui ja es pot donar una resposta: a nivell de govern autonòmic, ha treballat per a la casta socialista, per un dels que considerava un dels seus adversaris.L'anomenat <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">mapa polític bipartidista</em> "s'ha alterat, [però no] en una direcció transformadora", sinó per <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">restaurar </em>una part de la casta i, especialment, el sistema capitalista.Perquè en aquell moment, fa un any, la meva idea ja era "que aquest partit estava suposant una fàbrica d'oxigen per a un sistema que, políticament, econòmicament i financerament, patia un gran descrèdit".<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn13" name="_ednref13" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xiii]</a> Un dels arguments era que Podemos no s'emmarca en l'exigència i el compromís d'una teoria i praxi anticapitalistes.Com assenyala Pablo Iglesias, Podemos no abandona principis, ja que no en té, "sinó que assumeix un tauler polític que defineixen altres" poders. Per tant, es tracta i exigim que, quan apareix en l'arena política una organització amb programes i pretensions de canvi, aquests continguin el compromís de transformar el capitalisme com a organització social. Podemos només aspira a reformar-lo perquè presenti una cara més humana, més verda, o ambdues coses alhora.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><h4 style="text-align: start; margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 1.2;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Restauració del sistema borbonicocapitalista</strong></h4><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Passat més d'un any, per les declaracions fetes pels seus membres, pels canvis realitzats en el si del partit, i pels pactes acordats com a resultat de les eleccions del 2015, la presència política de Podemos ha afeblit, si no suplantat, els corrents transformadores contra el sistema.Ha arrossegat militants i partits a entusiasmar-se amb l'entrada a les institucions del sistema, buidant els moviments socials d'aquesta potencialitat transformadora.La seva (ir)responsabilitat com a fre dels moviments antisistema és incalculable.El dolent és que Podemos suposa una aturada en la feina dels moviments socials, que només el temps resituarà. El triomf de Podemos, com es vanten els seus líders, "no suposa el rebuig de les elits polítiques i econòmiques dominants", sinó, més aviat, la seva confirmació, la restauració del capitalisme.<a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/1003-pablo-iglesias-a-la-recerca-dun-lloc-c%C3%B2mode-a-casa-de-lamo#_edn14" name="_ednref14" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xiv]</a> És a dir, contribueix tant a la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">restauració </em><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">borbònica del rei Felip VI com del sistema capitalista, </em>restauració política que pensem que l'amo els agrairà per l'ardor amb què la realitzen. Antany, aquesta tasca de restauració ja la van fer Suárez, Felipe, Aznar, Zapatero i Rajoy: contribuir a la consolidació política del rei Joan Carles I, a part de ser els alcavots de molts dels coneguts excessos i corrupteles que aquest monarca es va permetre.</span></p><div style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div></div>

«No utilitzis els valors ni els instruments de l'amo, perquè les eines de l'amo mai desmunten casa seva.»

Audre Lorde

Des de 1848, data en què es va publicar El Manifest comunista, han plogut milions d'idees i reflexions sobre com es pot definir un concepte polític tan genèric com l'esquerra.Per aquelles dates, davant la ingent adscripció de persones i grups que es consideraven d'esquerres, només pel fet de pertànyer a un altre concepte genèric com és el socialisme K. Marx i F. Engels es veien obligats a introduir una matisació que permetés separar el gra de la palla, ja que, als corrents socialistes de l'època, ni hi eren tots els que eren d'esquerres, ni eren d'esquerres tots els que hi eren. Al seu torn, la qualificació del socialisme segons models, qualificava la gent que es considerava d'esquerres i s'hi enrolava. Per tant, a partir d'aquest moment podíem saber que, en el socialisme reaccionari, hi havia els de l'aristocràcia feudal i els petits burgesos. Del socialisme conservador, els autors en deien que "els burgesos són burgesos en interès de la classe obrera". Sobre el socialisme utòpic, aclarien que "els burgesos es distingien dels anteriors per una pedanteria més sistemàtica i una fe supersticiosa i fanàtica en la eficàcia miraculosa de la ciència social". I en el socialisme científic incloïen tots aquells disposats a condemnar la propietat privada, l'explotació i alienació de la classe treballadora, a proclamar l'antagonisme entre el capital i el treball, a rebutjar els valors burgesos, i estar per l'abolició del capitalisme com a ordre social existent.

L'esquerra versus casa de l'amo

En un article recent,[i]Pablo Iglesias començava per recordar-nos com els seus orígens són d'esquerra, pel simple fet de pertànyer a una família que va militar en partits comunistes, algun fins i tot passant per les presons franquistes.A aquesta dada del seu pedigrí familiar, hi afegeix com la seva militància en moviments d'esquerra (joventuts comunistes, antiglobalització) li han tatuat prou experiència política per deixar ben clar el primer punt del seu compromís i deriva política actual cap al centre de l'establishment: "sóc un personatge que conec molt bé les misèries de l'esquerra i, sobretot, les seves incapacitats". I,com adverteix després oportunament, "avui assistim a la possibilitat d'alterar el mapa polític a Espanya en una direcció transformadora.Però això no res té a veure amb l'esquerra.L'esquerra segueix arraconada socialment i culturalment".

Per tant, amb l'experiència acumulada pel seu pas per l'esquerra, Pablo Iglesias pensa que la conjuntura li és propícia, o almenys així ho confirmen els oracles mediàtics, de manera que es preocupa per trobar un lloc políticament còmode i correcte entre el que Marx i Engels establien anteriorment: situar-se entre l'àmbit reaccionari i el conservador.Ni d'esquerres ni de dretes, sinó membre d'un moviment transversal, com de vegades li agrada destacar i proclamar.És a dir, pensa que l'experiència acumulada li permetrà acabdillar[ii] un corrent polític (Podemos), una espècie d'ideari liberal entre soci i neo,que li doni la possibilitat de seure a la taula de l'amo,la que està destinada als comensals que, periòdicament, hi van a participar lleialment en el poder polític que gestiona i defensa els interessos dels poders industrials i financers.

Per arribar a formar part i poder seure a la taula de l'amo, abans s'han de conèixer els valors i les regles per les quals s'entra a la casa política de l'amo.[iii] La democràcia representativa, sistema polític actual del capitalisme o eina de l'amo, estableix la realització d'un sufragi universal periòdic (cada quatre anys) pel qual es decideixen quines forces i quins personatges entraran a casa de l'amo, a servir el capitalisme. Ara com ara, els mecanismes culturals del sistema aconsegueixen que els prop de 36 milions[iv] de ciutadans amb dret al sufragi votin dretes, és a dir, partits i representants amb valors reaccionari-conservadors.[v] És a dir, els que Pablo Iglesia si la resta de polítics dels altres partits que es presenten a les eleccions saben de quin peu calcen les persones ciutadanes amb dret a dipositar el vot, per la qual cosa han de fer promeses que, sense atacar els valors i interessos substantius dels amos, satisfacin les apetències i ideologies inculcades pel sistema en els votants. Com diu Gregorio Morán,"la gent necessita creure i resulta que cada dia [personatges com Pablo Iglesias] li ho posen més fàcil". "No li exigeixen res més que una entrega cega, que xoca frontalment amb la realitat"[vi] diària.En aquest article, Pablo Iglesias destaca clarament com el programa polític de Podemos serà dissenyat de manera que noels acusin de socialdemòcrates ni, encara menys, d'esquerrans, és a dir, que satisfaci especialment totes les tendències i gustos que puguin detectar entre els votants.És a dir, ressalta com "[nosaltres] no ens situarem en terrenys que ens allunyin d'una majoria popular[vii] que no és d'esquerres (com potser ens agradaria), però que vol el canvi". Per tant, si aconseguim no aparèixer com a gent d'esquerres ni de dretes i ens assegurem una bona majoria, no només entrarem a casa de l'amo, sinó que aquest fins i tot ens permetrà dissenyar com hem de governar d'acord amb els interessos i objectius que ens marqui.[viii] Gemma Ubasart anava més lluny en el seu afany per aconseguir vots, i no dubtava a fer una proposta que satisfés tant les aspiracions de les persones que componen les classes obreres i populars com les de les classes riques i propietàries.Si cola la idea que totes aquestes persones són socialment iguals, això afavoreix la trobada de classes davant de les urnes, ja que tots els vots sumen per un igual a l'hora de comptar-los.[ix]

Són moltes les persones amb vocació d'emular els oracles que han donat per mort Déu, Marx, la història, i, especialment, l'esquerra. Pablo Iglesiasés un d'ells. Per interès propi, vol justificar la seva deriva ideològica imputant a l'esquerra de no saber llegir la realitat. Diu que "no sap prendre consciència de la seva derrota històrica".Una mort proclamada per satisfer els seus desig i conveniència.Aquesta és una lectura interessada, legitimadora d'aquesta altra afirmació seva anterior: si volem vots, i els vots són conservadors, cal dissenyar un programa polític[x] que respongui a aquestes aspiracions populars.

A l'esquerra, som moltes les persones, grups i corrents de pensament que no ens donem per morts ni fracassats, que no abandonem l'esquerra per pur oportunisme electoral ni per afany d'entrar a casa de l'amo. Per a nosaltres, el concepte d'esquerra és ètic, és sinònim de consciència i compromís davant la injustícia i la desigualtat. Amb aquesta posició de consciència, com a tal, l'esquerra ni guanya ni perd batalles, simplement denuncia i combat els excessos que cometen els amos en les societats classistes i aquells qui, com Pablo Iglesias, entren a la casa de l'amo, utilitzen les seves eines amb el desig que aquest s'humanitzi i es torni ecologista.[xi] Mentre hi hagi societats com la capitalista, el sentit de l'esquerra és el seu combat permanent;i la lluita de classes és l'instrument de l'esquerra antisistema per superar la contradicció entre el capital i el treball.

El sistema polític de castes

Són molts els factors que van dur Pablo Iglesias a deixar d'usar i colpejar els seus oponents (PP, PSOE, PNB, CiU i altres partits menors) amb la falca de la casta. Penso que el que més va influir en l'abandó d'aquest terme tan despectiu va ser el fet que les enquestes li donessin la possibilitat a Podemos deentrar i seure a casa de l'amo com un partit més de la casta. I els resultats favorables obtinguts a les municipals i autonòmiques del 2015 fins i tot l'han portat més lluny: a pactar amb la casta ifacilitar la tornada al poder d'una part important. Els seus triomfs a les urnes han de sotmetre'ls i posar-los a disposició de la casta socialista. Restitueix en el poder els que va menysprear, a canvi de compartir-hi prebendes de gestió de tu a tu a les institucions de l'amo.[xii]

Perquè ja al seu dia Jordi Évole es feia la pregunta següent: "per a qui treballa Podem?".Avui ja es pot donar una resposta: a nivell de govern autonòmic, ha treballat per a la casta socialista, per un dels que considerava un dels seus adversaris.L'anomenat mapa polític bipartidista "s'ha alterat, [però no] en una direcció transformadora", sinó per restaurar una part de la casta i, especialment, el sistema capitalista.Perquè en aquell moment, fa un any, la meva idea ja era "que aquest partit estava suposant una fàbrica d'oxigen per a un sistema que, políticament, econòmicament i financerament, patia un gran descrèdit".[xiii] Un dels arguments era que Podemos no s'emmarca en l'exigència i el compromís d'una teoria i praxi anticapitalistes.Com assenyala Pablo Iglesias, Podemos no abandona principis, ja que no en té, "sinó que assumeix un tauler polític que defineixen altres" poders. Per tant, es tracta i exigim que, quan apareix en l'arena política una organització amb programes i pretensions de canvi, aquests continguin el compromís de transformar el capitalisme com a organització social. Podemos només aspira a reformar-lo perquè presenti una cara més humana, més verda, o ambdues coses alhora.

Restauració del sistema borbonicocapitalista

Passat més d'un any, per les declaracions fetes pels seus membres, pels canvis realitzats en el si del partit, i pels pactes acordats com a resultat de les eleccions del 2015, la presència política de Podemos ha afeblit, si no suplantat, els corrents transformadores contra el sistema.Ha arrossegat militants i partits a entusiasmar-se amb l'entrada a les institucions del sistema, buidant els moviments socials d'aquesta potencialitat transformadora.La seva (ir)responsabilitat com a fre dels moviments antisistema és incalculable.El dolent és que Podemos suposa una aturada en la feina dels moviments socials, que només el temps resituarà. El triomf de Podemos, com es vanten els seus líders, "no suposa el rebuig de les elits polítiques i econòmiques dominants", sinó, més aviat, la seva confirmació, la restauració del capitalisme.[xiv] És a dir, contribueix tant a la restauració borbònica del rei Felip VI com del sistema capitalista, restauració política que pensem que l'amo els agrairà per l'ardor amb què la realitzen. Antany, aquesta tasca de restauració ja la van fer Suárez, Felipe, Aznar, Zapatero i Rajoy: contribuir a la consolidació política del rei Joan Carles I, a part de ser els alcavots de molts dels coneguts excessos i corrupteles que aquest monarca es va permetre.

<div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><span style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnMi-Fvqp8rD72vX6U9kWO1m1ZaMfmesDhDqi3tJ8DeLycAm7sLLGULtXoPVjSgz0gcxMXvR6FN-Hg-DBc-mazG4y4OmGWQSXKPz1MVLPA0xYq5ShC-WRrBpH0_ylze1I3icwP/s640/blogger-image--159995116.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnMi-Fvqp8rD72vX6U9kWO1m1ZaMfmesDhDqi3tJ8DeLycAm7sLLGULtXoPVjSgz0gcxMXvR6FN-Hg-DBc-mazG4y4OmGWQSXKPz1MVLPA0xYq5ShC-WRrBpH0_ylze1I3icwP/s640/blogger-image--159995116.jpg"></a></div>La CUP ha decidit fer públic avui el document «</span><a href="http://www.llibertat.cat/ca/descarregues/121115_filagulla_cupcc.pdf" target="_blank" style="text-decoration: none; text-align: justify;">I ara què? Fil a l'agulla</a><span style="text-align: justify;">». La publicació, de la qual se'n farà una tirada 50.000 exemplars, explica la postura i els plantejaments de la CUP en les negociacions.</span></span></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="text-align: justify;"><div style="text-align: start;"><br></div><div style="text-align: start;"><strong>Fil a l'agulla. Teixint independència, ordint justícia social, recosint democràcies</strong></div></strong><br style="text-align: justify;"></span><div style="text-align: start;"><span style="text-align: justify; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> El passat de 27 setembre, en un context anòmal i excepcional –excepcional, pel caràcter plebiscitari de les eleccions; anòmal per la reiterada negativa de l'Estat espanyol a celebrar un referèndum democràtic–, 1.966.508 persones van optar pel sí a la independència. Una majoria històrica, el 48,2%, davant el 39,3% obtingut pel bloc del no i un 12,54% que va decidir no posicionar-se. A només 79.667 vots de la majoria absoluta també en vots, però lleials a lectura plebiscitària, la CUP-CC va assumir que en termes plebiscitaris no s'havia guanyat com voldríem –majoria en vots i escons– però que, alhora, la legitimitat democràtica per prosseguir el camí irrenunciable cap a la plena llibertat política i la justícia social esdevenia indiscutible i continuava més que mai, en un context de greu crisi política, socioeconòmica i democràtica.</span></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br style="text-align: justify;"></span><div style="text-align: start;"><span style="text-align: justify; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Malgrat l'excepcionalitat permanent de l'Estat espanyol –obsedit en negar urnes, impedir l'autodeterminació i blocar la lliure voluntat del nostre poble–, malgrat les anomalies detectades (particularment, les traves al vot exterior) i el missatge barroer de la por emès per tot un sistema de poder –exèrcit, banca, actors internacionals, església, patronals i fins i tot les cúpules del sindicalisme de concertació– el 80% de la societat catalana segueix vindicant avui un referèndum. I amb un 48% de suport social la independència és ja, amb distància i un creixement històric, la primera opció política del país enmig d'un règim en fallida: el que va néixer el 1978 amb la reforma impune del franquisme. Unes eleccions, però, que també van demostrar una altra evidència: que no hi ha més alternativa a la independència que la por, la imposició i la submissió. Més del mateix. És l'oferta del règim.</span></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br style="text-align: justify;"></span><div style="text-align: start;"><strong style="text-align: justify; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El dia després</strong></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br style="text-align: justify;"></span><div style="text-align: start;"><span style="text-align: justify; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">L'endemà del 27S, venint de lluny i posant fil a totes les agulles, la CUP-Crida Constituent va arrencar els treballs per garantir el compliment de l'inequívoc mandat democràtic sorgit de les urnes i arrencar i agilitzar l'inici del procés cap a la República Catalana. Ho vam dir aleshores i ho diem avui: la clau de volta era el què, el com i el quan, abans d'abordar un qui que hauria de ser –al nostre criteri i parer– necessàriament coral, col·legiat i mancomunat; un país, ja, de totes i tots. No només ho vam dir sinó que, sobretot, ho vam fer i ens hi vam posar: establint converses bilaterals amb Junts pel Sí, clara guanyadora de les eleccions però amb majoria relativa, i en base a tres eixos fonamentals. Ruptura democràtica (full de ruta cap a la independència amb referèndum inclòs), pla de xoc d'emergència i urgència social i procés constituent popular i no elitista. En aquest triple àmbit –indissociables tots tres– hem estat treballant calladament les darreres setmanes, amb la demanda addicional que la XI Legislatura –la darrera del cicle autonòmic– engegués amb una Declaració Inicial de caràcter inequívoc. Sense cap marxa enrere.</span></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br style="text-align: justify;"></span><div style="text-align: start;"><span style="text-align: justify; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El present document treballa i socialitza aquest posicionament de la CUP-Crida Constituent per fer irreversible el procés, des d'aquests tres eixos fonamentals que han d'iniciar la plena recuperació de la sobirania política –enfront d’un Estat demofòbic–, la sobirania econòmica –enfront d’uns mercats carronyaires i voraços que multipliquen la desigualtat i la injustícia social– i la sobirania popular –enfront de les elits que durant massa anys han gestionat el país com una finca particular. El que hi trobareu és la proposta amb la que la CUP treballa en les tres taules de diàleg, a fi i efecte d'assolir les bases d'un acord de mínims.</span></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br style="text-align: justify;"></span><div style="text-align: start;"><span style="text-align: justify; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Cal aclarir, però, de bon començament, que 'Fil a l'agulla' no exposa el programa polític de la CUP, que el 27S va triplicar vots i escons i va obtenir els millors resultats de l'esquerra independentista, feminista i anticapitalista. No, no és el programa polític de la unitat popular, ni els màxims programàtics –pels quals seguirem treballant sense renunciar–, sinó els mínims que considerem imprescindibles, com a sòl ètic i polític, per a un acord de bases que garanteixi, des del primer minut, que el present i el futur ja no s'assemblaran al passat. En la complexitat, mai firmem xecs en blanc; a res ni a ningú; ni tan sols a nosaltres mateixos.</span></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br style="text-align: justify;"></span><div style="text-align: start;"><span style="text-align: justify; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">És per aquest motiu que hem decidit editar el present document per explicar directament, per explicar-nos, sobre el posicionament i reflexions aportades des de la CUP-CC. Primer, respecte el sentit i fondària de la Declaració Inicial. Després i de seguida, en cada un dels tres blocs s'exposa sintèticament un breu diagnòstic de la realitat que afrontem, que en motiva la proposta resolutiva necessària. En cada bloc incorporen, finalment, una brevíssima comparativa del que proposem ara i aquí respecte al programa polític de fons de la CUP. Ho fem conscients que allò que diu i fa la CUP-Crida Constituent arriba sovint amb dificultats i entre sorolls –fruit també d'unes construccions mediàtiques que responen sovint a interessos creats–, en un context –vella política– on el debat es redueix de forma simplista, reduccionista i barroera, i des de la fermíssima convicció que l'esquema democràtic que, enmig del sud d'Europa, ha obert el nostre poble és una oportunitat oberta per avançar cap a la plena democràcia política, social, econòmica i cultural.</span></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br style="text-align: justify;"></span><div style="text-align: start;"><span style="text-align: justify; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Finalment: a les eleccions del 27S ens portaven amb una síntesi clara per a respondre a la triple crisi nacional, socioeconòmica i democràtica que viu com a poble i que patim com a classes treballadores. I per això van condensar-ho en un triple lema que responia a les urgències immediates del moment i que avui reivindiquem més que mai: independència, pobresa zero, prou corrupció. L'esquema de converses exploratòries amb Junts pel Sí en les tres taules de diàleg obertes remet precisament a aquests tres eixos.<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDR_55UiknDIaxhZLukarww1H4Yqsa0sYru9uV3e5uD0BRBqhh9bYDPOU6CXm4E27iWYWFcYSp6mPvHcNoQROOVJYHIC2YYzzkVuPLDkBqe8tzpDID9eshjn7mHpWSRPGlQDHo/s640/blogger-image-1236540650.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDR_55UiknDIaxhZLukarww1H4Yqsa0sYru9uV3e5uD0BRBqhh9bYDPOU6CXm4E27iWYWFcYSp6mPvHcNoQROOVJYHIC2YYzzkVuPLDkBqe8tzpDID9eshjn7mHpWSRPGlQDHo/s640/blogger-image-1236540650.jpg"></a></div></span></div>

La CUP fa pública les bases per a un acord polític de futur

La CUP ha decidit fer públic avui el document «I ara què? Fil a l'agulla». La publicació, de la qual se'n farà una tirada 50.000 exemplars, explica la postura i els plantejaments de la CUP en les negociacions.

Fil a l'agulla. Teixint independència, ordint justícia social, recosint democràcies

El passat de 27 setembre, en un context anòmal i excepcional –excepcional, pel caràcter plebiscitari de les eleccions; anòmal per la reiterada negativa de l'Estat espanyol a celebrar un referèndum democràtic–, 1.966.508 persones van optar pel sí a la independència. Una majoria històrica, el 48,2%, davant el 39,3% obtingut pel bloc del no i un 12,54% que va decidir no posicionar-se. A només 79.667 vots de la majoria absoluta també en vots, però lleials a lectura plebiscitària, la CUP-CC va assumir que en termes plebiscitaris no s'havia guanyat com voldríem –majoria en vots i escons– però que, alhora, la legitimitat democràtica per prosseguir el camí irrenunciable cap a la plena llibertat política i la justícia social esdevenia indiscutible i continuava més que mai, en un context de greu crisi política, socioeconòmica i democràtica.

Malgrat l'excepcionalitat permanent de l'Estat espanyol –obsedit en negar urnes, impedir l'autodeterminació i blocar la lliure voluntat del nostre poble–, malgrat les anomalies detectades (particularment, les traves al vot exterior) i el missatge barroer de la por emès per tot un sistema de poder –exèrcit, banca, actors internacionals, església, patronals i fins i tot les cúpules del sindicalisme de concertació– el 80% de la societat catalana segueix vindicant avui un referèndum. I amb un 48% de suport social la independència és ja, amb distància i un creixement històric, la primera opció política del país enmig d'un règim en fallida: el que va néixer el 1978 amb la reforma impune del franquisme. Unes eleccions, però, que també van demostrar una altra evidència: que no hi ha més alternativa a la independència que la por, la imposició i la submissió. Més del mateix. És l'oferta del règim.

El dia després

L'endemà del 27S, venint de lluny i posant fil a totes les agulles, la CUP-Crida Constituent va arrencar els treballs per garantir el compliment de l'inequívoc mandat democràtic sorgit de les urnes i arrencar i agilitzar l'inici del procés cap a la República Catalana. Ho vam dir aleshores i ho diem avui: la clau de volta era el què, el com i el quan, abans d'abordar un qui que hauria de ser –al nostre criteri i parer– necessàriament coral, col·legiat i mancomunat; un país, ja, de totes i tots. No només ho vam dir sinó que, sobretot, ho vam fer i ens hi vam posar: establint converses bilaterals amb Junts pel Sí, clara guanyadora de les eleccions però amb majoria relativa, i en base a tres eixos fonamentals. Ruptura democràtica (full de ruta cap a la independència amb referèndum inclòs), pla de xoc d'emergència i urgència social i procés constituent popular i no elitista. En aquest triple àmbit –indissociables tots tres– hem estat treballant calladament les darreres setmanes, amb la demanda addicional que la XI Legislatura –la darrera del cicle autonòmic– engegués amb una Declaració Inicial de caràcter inequívoc. Sense cap marxa enrere.

El present document treballa i socialitza aquest posicionament de la CUP-Crida Constituent per fer irreversible el procés, des d'aquests tres eixos fonamentals que han d'iniciar la plena recuperació de la sobirania política –enfront d’un Estat demofòbic–, la sobirania econòmica –enfront d’uns mercats carronyaires i voraços que multipliquen la desigualtat i la injustícia social– i la sobirania popular –enfront de les elits que durant massa anys han gestionat el país com una finca particular. El que hi trobareu és la proposta amb la que la CUP treballa en les tres taules de diàleg, a fi i efecte d'assolir les bases d'un acord de mínims.

Cal aclarir, però, de bon començament, que 'Fil a l'agulla' no exposa el programa polític de la CUP, que el 27S va triplicar vots i escons i va obtenir els millors resultats de l'esquerra independentista, feminista i anticapitalista. No, no és el programa polític de la unitat popular, ni els màxims programàtics –pels quals seguirem treballant sense renunciar–, sinó els mínims que considerem imprescindibles, com a sòl ètic i polític, per a un acord de bases que garanteixi, des del primer minut, que el present i el futur ja no s'assemblaran al passat. En la complexitat, mai firmem xecs en blanc; a res ni a ningú; ni tan sols a nosaltres mateixos.

És per aquest motiu que hem decidit editar el present document per explicar directament, per explicar-nos, sobre el posicionament i reflexions aportades des de la CUP-CC. Primer, respecte el sentit i fondària de la Declaració Inicial. Després i de seguida, en cada un dels tres blocs s'exposa sintèticament un breu diagnòstic de la realitat que afrontem, que en motiva la proposta resolutiva necessària. En cada bloc incorporen, finalment, una brevíssima comparativa del que proposem ara i aquí respecte al programa polític de fons de la CUP. Ho fem conscients que allò que diu i fa la CUP-Crida Constituent arriba sovint amb dificultats i entre sorolls –fruit també d'unes construccions mediàtiques que responen sovint a interessos creats–, en un context –vella política– on el debat es redueix de forma simplista, reduccionista i barroera, i des de la fermíssima convicció que l'esquema democràtic que, enmig del sud d'Europa, ha obert el nostre poble és una oportunitat oberta per avançar cap a la plena democràcia política, social, econòmica i cultural.

Finalment: a les eleccions del 27S ens portaven amb una síntesi clara per a respondre a la triple crisi nacional, socioeconòmica i democràtica que viu com a poble i que patim com a classes treballadores. I per això van condensar-ho en un triple lema que responia a les urgències immediates del moment i que avui reivindiquem més que mai: independència, pobresa zero, prou corrupció. L'esquema de converses exploratòries amb Junts pel Sí en les tres taules de diàleg obertes remet precisament a aquests tres eixos.

<div class="field-subtitol" style="color: #777777; font-weight: 600; line-height: 40px; padding-bottom: 20px; padding-top: 5px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'Ertzaintza va detenir dues persones, que ja han estat posades en llibertat</span></div>
<div class="field-fotografies" style="line-height: 24px;">
<div class="field-fotografia" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" height="500" src="https://directa.cat/sites/default/files/media/Eloi%20Latorre/22742913275_4d66d2731b_o_0.jpg" style="border: 0px; height: auto; max-width: 100%; width: auto;" typeof="foaf:Image" width="750" /></span></div>
<div class="field-peu-fotografia" style="color: #030303; display: inline-block; margin-right: 10px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div class="field-peu-fotografia" style="display: inline-block; margin-right: 10px;">
L'excavadora enderrocant el Centre Social Autogestionat Kortxoenea</div>
 <div class="field-autoria" style="color: #777777; display: inline-block;">
Kortxoenea</div>
</span></div>
</div>
</div>
<div id="col-meta" style="box-sizing: border-box; clear: left; color: #5e5e5e; float: left; line-height: 22px; margin-left: 0px; margin-right: -156.578px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 30px; width: 156.578px; word-wrap: break-word;">
<div id="meta-info" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-left: 0px; margin-right: -128.938px; padding-left: 10px; padding-right: 10px; text-align: justify; width: 128.938px; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a class="autor" href="https://twitter.com/larbelaitz" rel="bookmark" style="color: #777777; padding-left: 5px; padding-right: 5px; text-transform: uppercase;" target="_blank">LANDER ARBELAITZ</a><span class="date-display-single" content="2015-11-04T00:00:00+01:00" datatype="xsd:date" property="schema:datePublished dc:created sioc:created_at" style="padding-left: 5px;">04/11/2015</span></span></div>
</div>
<div id="nav-links-wrapper" style="line-height: 24px;">
<div class="node-nav-links node-nav-links-prev" style="background-color: white; box-shadow: rgb(233, 233, 233) 0px 0px 2px 2px; left: 0px; opacity: 0.7; overflow: hidden; position: fixed; text-align: justify; top: 367.719px; transition-duration: 0.5s; transition-property: width, height; transition-timing-function: ease-in; width: 34px;">
<a href="https://directa.cat/actualitat/gracia-sacomiada-de-loctubre-llibertari" style="color: #5e5e5e; display: inline-block; line-height: 22px; margin-left: 34px; min-height: 30px; padding-bottom: 6px; padding-top: 6px; text-decoration: none; vertical-align: middle; width: 300px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Gràcia s'acomiada de l'Octubre Llibertari</span></a></div>
<div class="node-nav-links node-nav-links-next" style="background-color: white; opacity: 0.7; overflow: hidden; position: fixed; right: 0px; top: 367.719px; transition-duration: 0.5s; transition-property: width, height; transition-timing-function: ease-in; width: 34px;">
<a href="https://directa.cat/actualitat/sala-despera-sobre-rabiosa-actualitat" style="color: #5e5e5e; display: inline-block; float: right; line-height: 22px; margin-right: 34px; min-height: 30px; padding-bottom: 6px; padding-top: 6px; text-align: justify; text-decoration: none; vertical-align: middle; width: 300px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A la sala d'espera o sobre la rabiosa actualitat</span></a></div>
</div>
<div class="field-body" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: -120px; margin-left: 156.578px; margin-right: -782.953px; padding-left: 10px; padding-right: 10px; padding-top: 30px; width: 626.359px; word-wrap: break-word;">
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A tres quarts de vuit del matí del dimarts 3 de novembre, un cop de mall va rebentar la porta del <em>gaztetxe </em>Kortxoenea de Sant Sebastià. Una dotzena d'homes encaputxats va entrar a l'edifici amb barres de metall cridant: “Tots al carrer! Tots al carrer! No toqueu res!”. Segons els múltiples testimonis recollits pel mitjà de comunicació basc <a href="http://www.argia.eus/" style="padding: 0px;">Argia</a>, en pocs minuts, a cops i empentes, van treure les tres persones que havien passat la nit a l'edifici. Després, aquests encaputxats haurien sortit corrent, segons denuncien.</span></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'empresa constructora necessitava una ordre judicial de desallotjament, segons han recordat els advocats del col·lectiu, ja que fa molt temps que s'havien exhaurit les 72 hores des de l'okupació de l'edifici. Kortxoenea havia complert cinc anys de vida i fa un mes i mig ja van intentar enderrocar-lo. Durant aquest darrer període, a més d'un programa cultural molt dinàmic, l'assemblea havia organitzat torns de resistència per romandre 24 hores al dia al <em>gaztetxe</em>.</span></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una vegada buidat l'edifici i col·locades les tanques que ordena el reglament de l'Ajuntament de Sant Sebastià, dues excavadores van començar a demolir el que antigament havia estat una fàbrica de suros i, des de fa cinc anys, s'havia convertit en un espai referencial a la ciutat per a moltes artistes i col·lectius socials. "Hem aconseguit pujar a la teulada després d'anar per darrere de l'edifici. De seguida han vingut agents de seguretat privada. Estaven molt alterats. A un de nosaltres, l'han colpejat i sacsejat entre uns quants per, després, emmanillar-lo de manera violenta”. Després de fer entendre als membres de l'empresa de seguretat privada que aquesta persona no podia baixar de la teulada emmanillada, un grup d'agents de l'Ertzaintza hi va acudir i va baixar les tres joves. Aquestes joves, que van passar la nit al <em>gaztetxe </em>i, posteriorment, en van ser expulsades a cops, han posat una denúncia contra els treballadors i l'empresa de construcció. "Ha estat increïble, eren matons, mercenaris; ens han tret a cops amb el rostre ocult. Allà hi havia els caps i ells estaven al seu servei”.</span></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tall de carretera i dues detingudes</span></strong></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La notícia del desallotjament i la crida a acostar-se al Kortxoenea es va difondre ràpidament i a través de les xarxes socials. A les onze del matí, més de 80 persones es concentraven a l'exterior del <em>gaztetxe</em>. "<em>Kortxoenea bizirik</em>" (Kortxoenea viu) i "<em>Eneko Goia, diruaren morroia</em>" (Eneko Goia –alcalde de Sant Sebastià–, serf dels diners) van ser alguns dels crits de protesta que es van poder sentir durant tot el matí, mentre l'Ertzaintza evitava que ningú accedís a l'edifici. Les excavadores van treballar sense parar. Una asseguda de prop de 60 persones va tallar el trànsit a l'encreuament d'Ategorrieta, molt a prop del <em>gaztetxe</em>. La protesta va provocar llargues cues en els dos sentits de la circulació. Una vintena d'agents de l'Ertzaintza es van desplaçar fins a l'indret i van provocar moments de molta tensió. Els antidisturbis es van emportar dues persones detingudes i van ferir diverses manifestants a cops de puny i de porra.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" height="433" src="https://directa.cat/sites/default/files/resize/media/Eloi%20Latorre/22121818563_5dcfdb27fd_o_0-650x433.jpg" style="border: 0px; height: auto; max-width: 100%; width: auto;" width="650" /></span></div>
<figure class="image" style="display: inline-block; margin: 0px;"><figcaption style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Agents de seguretat privada i antidisturbis de l'Ertzaintza custodien l'entrada al Centre Social / Kortxoenea</span></figcaption></figure></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'Ajuntament de Sant Sebastià, governat pel Partit Nacionalista Basc des de les darreres eleccions municipals, va emetre una nota de premsa on afirmava que l'enderrocament obeïa a una decisió del propietari de l'immoble: "En virtut de les modificacions aprovades per l'anterior equip de govern –extrem que EH Bildu nega–, el titular de la propietat té el dret d'iniciar una actuació urbanística, motiu pel qual ha sol·licitat poder procedir a l'enderrocament". El consistori afirma que hi han anat dos dels seus tècnics i "han procedit a aixecar la suspensió de l'enderrocament, comunicant-ho als responsables de l'empresa". Els responsables municipals han expressat que han fet reunions amb una representació de Kortxoenea. "Fins ara, no s'ha trobat una solució definitiva, encara que el govern municipal continuarà obert per buscar-les". Finalment, l'Ajuntament de Sant Sebastià afirma que coneix de primera mà "quines són les necessitats dels usuaris de Kortxoenea" i insisteix a dir que les tindrà en compte per a futures alternatives. "En concret, aquestes necessitats seran valorades juntament amb altres demandes d'altres grups i associacions". El grup de joves ha explicat que està en contacte amb el consistori i que demana l'ús de l'edifici del carrer Cemoria 20, al mateix barri de Gros. Al seu torn, EH Bildu ha fet públic que va proposar la cessió d'aquest edifici per al projecte de Kortxoenea al nou executiu, però ha denunciat que no va obtenir resposta.</span></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Àmplies mostres de suport</span></strong></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A les set de la tarda, centenars de persones es van manifestar fins a l'edifici de l'ajuntament per denunciar l'enderrocament. Les organitzadores van subratllar que seguiran amb el projecte encara que enderroquin l'edifici. També van informar que faran concentracions al barri de Gros cada dia i van anunciar la convocatòria d'una manifestació dissabte vinent.</span></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i que, en un primer moment, els advocats creien que les detingudes haurien de passar la nit a la comissaria, finalment van passar per davant del jutge a última hora i van ser alliberades a dos quarts de nou de la nit. Centenars de persones es van congregar a l'exterior dels jutjats per mostrar la seva solidaritat i les van rebre amb forts aplaudiments.</span></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els missatges de suport a través de les xarxes socials, tant a escala individual com de diversos col·lectius, van ser continus durant el dia. Entre ells, destaquen les mostres de suport del grup de música <a href="https://www.facebook.com/berritxarrak/photos/a.125092037697.101536.35860947697/10153661362782698/?type=3&theater" style="padding: 0px;">Berri Txarrak</a> i de<a href="https://www.facebook.com/62222231248/photos/a.165212726248.124690.62222231248/10153049453331249/?type=3&theater" style="padding: 0px;">Fermin Muguruza</a>.</span></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La fundació <em>Donostia Capital Europea de la Cultura 2016 </em>s'ha limitat a <a href="https://twitter.com/dss2016/status/661493815702851584" style="padding: 0px;">dir</a>que l'enderrocament de Kortxoenea "transcendeix el seu àmbit d'actuació" i que esperen que el diàleg entre el grup de joves i l'Ajuntament sigui fructífer. La capitalitat cultural de l'any que ve ha estat a l'epicentre del debat cultural des que van començar els primers intents de demolició del<em>gaztetxe</em>. Els membres del recentment inaugurat Centre Internacional de Cultura Contemporània Tabakalera han anat més enllà. "Els diferents models culturals han de conviure a la nostra ciutat perquè són complementaris i ens enriqueixen", van <a href="https://twitter.com/tabakalera/status/661551018526773249" style="padding: 0px;">manifestar</a> a les xarxes socials.</span></div>
<div style="color: #5e5e5e; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de la ciutat de Barcelona, també es van enviar mostres de suport. Membres del Casal Popular Tres Lliris, <a href="https://directa.cat/espais-autogestionats-que-no-faran-marxa-enrere" style="padding: 0px;">amenaçat</a> de desallotjament, es van fotografiar a les portes d'aquesta antiga oficina bancària ubicada a la Vila de Gràcia per mostrar la seva solidaritat amb Kortxoenea.</span></div>
</div>
<div class="easy_social_box clearfix horizontal easy_social_lang_ca" style="box-sizing: border-box; clear: left; float: left; font-family: Verdana, Tahoma, 'DejaVu Sans', sans-serif; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-left: 0px; margin-right: -156.578px; padding-left: 10px; padding-right: 10px; width: 156.578px; word-wrap: break-word;">
<div class="easy_social-widget easy_social-widget-facebook first activeSlide">
<div class="fb-like" data-action="like" data-colorscheme="light" data-font="" data-href="https://directa.cat/actualitat/desallotgen-enderroquen-centre-social-autogestionat-kortxoenea-de-sant-sebastia" data-layout="button_count" data-send="false" data-show-faces="false" data-width="88">
</div>
</div>
<div class="easy_social-widget easy_social-widget-twitter">
<iframe allowtransparency="true" class="twitter-share-button twitter-share-button-rendered twitter-tweet-button" data-url="https://directa.cat/actualitat/desallotgen-enderroquen-centre-social-autogestionat-kortxoenea-de-sant-sebastia" frameborder="0" id="twitter-widget-0" scrolling="no" src="https://platform.twitter.com/widgets/tweet_button.a428ab2e859e8008e0df5404770eb017.en.html#_=1446641816222&count=horizontal&dnt=false&id=twitter-widget-0&lang=en&original_referer=https%3A%2F%2Fdirecta.cat%2Factualitat%2Fdesallotgen-enderroquen-centre-social-autogestionat-kortxoenea-de-sant-sebastia&related=%3ACheck%20it%20out!&size=m&text=Desallotgen%20i%20enderroquen%20el%20centre%20social%20autogestionat%20Kortxoenea%20de%20Sant%20Sebasti%C3%A0&type=share&url=https%3A%2F%2Fdirecta.cat%2Factualitat%2Fdesallotgen-enderroquen-centre-social-autogestionat-kortxoenea-de-sant-sebastia&via=la_directa" style="height: 20px; position: static; visibility: visible; width: 81px;" title="Twitter Tweet Button"></iframe></div>
<div class="easy_social-widget easy_social-widget-googleplus">
<div class="g-plusone" data-annotation="bubble" data-href="https://directa.cat/actualitat/desallotgen-enderroquen-centre-social-autogestionat-kortxoenea-de-sant-sebastia" data-size="medium">
</div>
</div>
<div class="easy_social-widget easy_social-widget-flattr_share_button last">
</div>
</div>
<div class="field-collection-container clearfix" style="border: 0px none; box-sizing: border-box; clear: left; float: left; font-family: Verdana, Tahoma, 'DejaVu Sans', sans-serif; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 1em; margin-left: 104.391px; margin-right: -782.953px; padding-left: 10px; padding-right: 10px; width: 678.563px; word-wrap: break-word;">
<div class="field-continguts-relacionats" style="background-color: #e9e9e9; box-shadow: red 2px 2px 10px inset; margin: 30px 10px;">
<table class="field-collection-view-final sticky-enabled" style="background-color: transparent; border-bottom-style: none; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px; margin: 0px; width: 638px;"><tbody style="border: 0px none; padding: 8px 0px;"></tbody></table>
</div>
</div>

L'Ertzaintza va detenir dues persones, que ja han estat posades en llibertat

L'excavadora enderrocant el Centre Social Autogestionat Kortxoenea

Kortxoenea

LANDER ARBELAITZ04/11/2015

Gràcia s'acomiada de l'Octubre Llibertari

A la sala d'espera o sobre la rabiosa actualitat

A tres quarts de vuit del matí del dimarts 3 de novembre, un cop de mall va rebentar la porta del gaztetxe Kortxoenea de Sant Sebastià. Una dotzena d'homes encaputxats va entrar a l'edifici amb barres de metall cridant: “Tots al carrer! Tots al carrer! No toqueu res!”. Segons els múltiples testimonis recollits pel mitjà de comunicació basc Argia, en pocs minuts, a cops i empentes, van treure les tres persones que havien passat la nit a l'edifici. Després, aquests encaputxats haurien sortit corrent, segons denuncien.

L'empresa constructora necessitava una ordre judicial de desallotjament, segons han recordat els advocats del col·lectiu, ja que fa molt temps que s'havien exhaurit les 72 hores des de l'okupació de l'edifici. Kortxoenea havia complert cinc anys de vida i fa un mes i mig ja van intentar enderrocar-lo. Durant aquest darrer període, a més d'un programa cultural molt dinàmic, l'assemblea havia organitzat torns de resistència per romandre 24 hores al dia al gaztetxe.

Una vegada buidat l'edifici i col·locades les tanques que ordena el reglament de l'Ajuntament de Sant Sebastià, dues excavadores van començar a demolir el que antigament havia estat una fàbrica de suros i, des de fa cinc anys, s'havia convertit en un espai referencial a la ciutat per a moltes artistes i col·lectius socials. "Hem aconseguit pujar a la teulada després d'anar per darrere de l'edifici. De seguida han vingut agents de seguretat privada. Estaven molt alterats. A un de nosaltres, l'han colpejat i sacsejat entre uns quants per, després, emmanillar-lo de manera violenta”. Després de fer entendre als membres de l'empresa de seguretat privada que aquesta persona no podia baixar de la teulada emmanillada, un grup d'agents de l'Ertzaintza hi va acudir i va baixar les tres joves. Aquestes joves, que van passar la nit al gaztetxe i, posteriorment, en van ser expulsades a cops, han posat una denúncia contra els treballadors i l'empresa de construcció. "Ha estat increïble, eren matons, mercenaris; ens han tret a cops amb el rostre ocult. Allà hi havia els caps i ells estaven al seu servei”.

Tall de carretera i dues detingudes

La notícia del desallotjament i la crida a acostar-se al Kortxoenea es va difondre ràpidament i a través de les xarxes socials. A les onze del matí, més de 80 persones es concentraven a l'exterior del gaztetxe. "Kortxoenea bizirik" (Kortxoenea viu) i "Eneko Goia, diruaren morroia" (Eneko Goia –alcalde de Sant Sebastià–, serf dels diners) van ser alguns dels crits de protesta que es van poder sentir durant tot el matí, mentre l'Ertzaintza evitava que ningú accedís a l'edifici. Les excavadores van treballar sense parar. Una asseguda de prop de 60 persones va tallar el trànsit a l'encreuament d'Ategorrieta, molt a prop del gaztetxe. La protesta va provocar llargues cues en els dos sentits de la circulació. Una vintena d'agents de l'Ertzaintza es van desplaçar fins a l'indret i van provocar moments de molta tensió. Els antidisturbis es van emportar dues persones detingudes i van ferir diverses manifestants a cops de puny i de porra.

Agents de seguretat privada i antidisturbis de l'Ertzaintza custodien l'entrada al Centre Social / Kortxoenea

L'Ajuntament de Sant Sebastià, governat pel Partit Nacionalista Basc des de les darreres eleccions municipals, va emetre una nota de premsa on afirmava que l'enderrocament obeïa a una decisió del propietari de l'immoble: "En virtut de les modificacions aprovades per l'anterior equip de govern –extrem que EH Bildu nega–, el titular de la propietat té el dret d'iniciar una actuació urbanística, motiu pel qual ha sol·licitat poder procedir a l'enderrocament". El consistori afirma que hi han anat dos dels seus tècnics i "han procedit a aixecar la suspensió de l'enderrocament, comunicant-ho als responsables de l'empresa". Els responsables municipals han expressat que han fet reunions amb una representació de Kortxoenea. "Fins ara, no s'ha trobat una solució definitiva, encara que el govern municipal continuarà obert per buscar-les". Finalment, l'Ajuntament de Sant Sebastià afirma que coneix de primera mà "quines són les necessitats dels usuaris de Kortxoenea" i insisteix a dir que les tindrà en compte per a futures alternatives. "En concret, aquestes necessitats seran valorades juntament amb altres demandes d'altres grups i associacions". El grup de joves ha explicat que està en contacte amb el consistori i que demana l'ús de l'edifici del carrer Cemoria 20, al mateix barri de Gros. Al seu torn, EH Bildu ha fet públic que va proposar la cessió d'aquest edifici per al projecte de Kortxoenea al nou executiu, però ha denunciat que no va obtenir resposta.

Àmplies mostres de suport

A les set de la tarda, centenars de persones es van manifestar fins a l'edifici de l'ajuntament per denunciar l'enderrocament. Les organitzadores van subratllar que seguiran amb el projecte encara que enderroquin l'edifici. També van informar que faran concentracions al barri de Gros cada dia i van anunciar la convocatòria d'una manifestació dissabte vinent.

Tot i que, en un primer moment, els advocats creien que les detingudes haurien de passar la nit a la comissaria, finalment van passar per davant del jutge a última hora i van ser alliberades a dos quarts de nou de la nit. Centenars de persones es van congregar a l'exterior dels jutjats per mostrar la seva solidaritat i les van rebre amb forts aplaudiments.

Els missatges de suport a través de les xarxes socials, tant a escala individual com de diversos col·lectius, van ser continus durant el dia. Entre ells, destaquen les mostres de suport del grup de música Berri Txarrak i deFermin Muguruza.

La fundació Donostia Capital Europea de la Cultura 2016 s'ha limitat a dirque l'enderrocament de Kortxoenea "transcendeix el seu àmbit d'actuació" i que esperen que el diàleg entre el grup de joves i l'Ajuntament sigui fructífer. La capitalitat cultural de l'any que ve ha estat a l'epicentre del debat cultural des que van començar els primers intents de demolició delgaztetxe. Els membres del recentment inaugurat Centre Internacional de Cultura Contemporània Tabakalera han anat més enllà. "Els diferents models culturals han de conviure a la nostra ciutat perquè són complementaris i ens enriqueixen", van manifestar a les xarxes socials.

Des de la ciutat de Barcelona, també es van enviar mostres de suport. Membres del Casal Popular Tres Lliris, amenaçat de desallotjament, es van fotografiar a les portes d'aquesta antiga oficina bancària ubicada a la Vila de Gràcia per mostrar la seva solidaritat amb Kortxoenea.