La policia municipal de Sant Sebastià s'ha apropat a la plaça Guipúscoa la tarda del 29 de maig i s'ha trobat amb una sorpresa: una acampada al parc situat davant de la Diputació Foral, centenars de persones anant amunt i avall, portant coses i preparant l'espai per passar-hi la nit. I, entre totes, un noi amb un tricorni de la Guàrdia Civil al cap, una dessuadora semblant a la que portava posada Goku a la sèrie Bola de drac i una pistola d'aigua a la mà. S'ha apropat als agents i els ha dit:

– Hola, hi ha algun problema?
– Sí, heu demanat permís?
– No.
– Qui organitza això?
– Totes.
– I fins quan us quedareu?
– Fins que ens facin fora.
– Molt bé.
– Que passeu un bon dia.

S'han reunit a la plaça poc després que finalitzés la cadena humana contra la incineradora de Zubieta, responent a una convocatòria difosa a través de les xarxes socials. La iniciativa Gipuzkoa Zutik no ha fet més que començar i ja ha posat el primer tema sobre la taula: la ciutadania no pot organitzar res en una plaça sense demanar permís prèviament?

La convocatòria deia que es portés alegria i sac de dormir i proposava reunir-se a les quatre. La gent estava agrupada en diversos cercles quan hem arribat, a dos quarts de cinc; ens hi hem apropat i ens han deixat lloc per seure a l'instant. Estan prenent la paraula d'una a una; cada persona es presenta i explica què vol activar a través de l'acampada. Queda clar, des del principi, que això no serà només un moviment contra la incineradora, que la planta de Zubieta és un símbol, una metàfora d'una manera de fer política que les persones reunides relacionen amb moltes altres problemàtiques.

Han acabat tots els torns de paraula. Han passat uns instants sense que ningú parlés, prou perquè les persones assegudes en cercle es miressin amb un somriure nerviós i per adonar-se que ningú no presentaria un pla preconcebut. Això és el que hi ha: persones que tenen ganes de fer alguna cosa reunides en cercle. I ara què? "Bé, jo crec que es pot fer...", ha començat una. I a poc a poc, d'altres s'han animat. Encara no ho saben, però estan creant una cosa nova juntament amb totes les persones que s'afegiran a les iniciatives dels pròxims dies.


Múltiples d'un experiment polític

A partir d'ara, el temps es comença a dilatar i s'esdevindran moltes coses alhora. En tres setmanes, la iniciativa ha produït molta més informació de la que pot generar un moviment social convencional en el mateix lapse de temps. Són accions concretes, moltes converses, noves complicitats que es van creant.

"Aquestes són les veritables Juntes Generals de Guipúscoa", diu algú a la plaça. L'assemblea diària de les set del vespre és el punt central del moviment, però les comissions específiques tenen molta autonomia i, gràcies als petits compromisos de cada persona, la velocitat anirà augmentant a mesura que passin els dies. Aquest experiment polític obre les portes a la creació de múltiples, qualsevol pot engegar una dinàmica i treballar sobre el tema que el preocupa.

Això ha portat el moviment a altres punts de la ciutat i la província. Accions com la que es va fer sota el lema Ens preocupa el turisme són una bona mostra de la voluntat de transcendir l'espai de la plaça: disfressades de turistes al passeig de La Concha, van explicar el dany que causarà la incineradora a les persones que visitaven a la ciutat. "Encara sort que elles vénen només una setmana! Nosaltres vivim aquí", diu el missatge que s'ha utilitzat a les xarxes socials per cridar a l'acció. Denuncien amb humor que els governants organitzen la ciutat per atreure turistes i deixen en un segon pla les necessitats de la ciutadania.

La iniciativa Guipúscoa Zutik no és exclusiva de Sant Sebastià: després de dues setmanes d'intensa activitat a la capital, diversos pobles han començat a organitzar les seves pròpies assemblees locals, centrades en problemàtiques més concretes. És un fet important en una província en què el 60% de la població es reparteix en municipis de grandària mitjana. Per tant, les últimes dues setmanes de juny poden començar a visibilitzar fins on ha calat el missatge d'aquest moviment.


La plaça com a punt de partida, no com a fi

Dimecres 1 de juny: la policia municipal es persona a la plaça Guipúscoa. Han dit a les reunides que desfacin l'acampada i, quan aquestes han començat a parlar per decidir què farien, els mateixos agents han començat a endur-se les tendes de campanya i objectes personals. La crida s'ha estès ràpidament a les xarxes socials i molta gent s'ha acostat a la plaça per ajudar. Han agafat motxilles, taules, utensilis de cuina i tot el que es podia salvar i s'han dirigit cap al Boulevard, nervioses, a través del carrer Elkano. La ràdio Info Zazpi està explicant el que passa. Una de les persones que estava a la plaça entra en directe i, entre altres coses, explica: "Nosaltres no defensem una plaça, defensem una idea".

És un matís important, ja que Gipuzkoa Zutik és diferent respecte a altres ocupacions de places que s'han conegut al País Basc. Als Askegunes que s'han organitzat per denunciar els judicis polítics, per exemple, una part del relat sempre està en mans de la policia: l'acció acaba quan els agents detenen les persones protegides pel mur popular. S'aconsegueix que la injustícia passi a la plaça pública i en un ambient solidari, però el punt de partida sempre és la injustícia. Aquí, en canvi, el punt de partida és començar a crear justícia a través de les accions que es fan a la plaça. Estem davant una experiència política prefigurativa: com ha descrit l'antropòleg David Graeber, les pràctiques diàries d'aquest tipus de moviments reflecteixen quin món volen construir. Convençudes que el tipus de relacions que es consideren normals no són l'única opció –ni la millor–, avui mateix es comença a funcionar d'acord amb el model de societat que es vol aconseguir; i això converteix la policia en un actor secundari.
 

A mesura que el moviment ha pres cos, les intervencions policials s'han intensificat: detencions, càrregues, identificacions i vigilància intensiva. Els governants han deixat de mirar cap a un altre costat i intenten portar Gipuzkoa Zutik a una dinàmica d'acció-reacció perquè la ciutadania ho relacioni amb un problema d'ordre públic i per tapar els greus problemes socials que el moviment vol posar sobre la taula. Unai Oñederra ho ha explicat bé al seu bloc, en un post titulat Per què aquesta ferotgia de la policia amb la Nuit Debout de Guipúscoa?: "El potencial d'una plaça ocupada és activar gent que prèviament no s'ha mobilitzat. L'objectiu és crear un ambient propici, una atmosfera agradable perquè la gent es vagi apropant i incorporant al moviment; gent de diverses edats, diferents ideologies, procedències variades... Aquesta és la virtut principal d'aquesta forma de mobilització. I la presència policial contínua i amenaçadora, els desallotjaments, les identificacions i les detencions, dificulten enormement poder aconseguir-ho".

La reacció de les reunides davant aquesta presència policial ha estat, si més no, inusual. El que va passar el 6 de juny n'és una bona mostra: després de ser expulsada una vegada més de la plaça Guipúscoa, l'assemblea va intentar tornar-hi. La marxa es va aturar davant un mur d'antidisturbis de l'Ertzaintza i la gent va començar a ballar, tal com s'havia decidit prèviament. Totalment descol·locats davant l'escena, els agents van arremetre contra la conga que tenien davant a cops de porra. "Serà la primera vegada a la història que algú carrega contra una conga", deia minuts després una persona que estava entre les manifestants.


Com superar les classificacions socials prèvies

L'encert més gran del moviment ha estat utilitzar un llenguatge prou obert per connectar amb diversos sectors de la població –el caràcter intergeneracional de Gipuzkoa Zutik crida l'atenció. La tasca pendent és amplificar aquest efecte, formular el moviment de manera que sigui capaç de desbordar les identitats prèviament configurades. És un tema present a l'agenda des del principi. El filòsof Ekai Txapartegi va posar la pregunta sobre la taula durant el col·loqui que va tenir amb les reunides: "Com ens perceben les persones que ens veuen en aquesta plaça? Partint de la nostra autenticitat, com podem neutralitzar l'actitud dels qui, en principi, no volen ser part de nosaltres?".

Però, cal tenir en compte que som al País Basc. El conflicte armat encara ressona en la memòria i ha deixat una herència de marcs molt identificables, en què és fàcil encasellar qualsevol iniciativa. N'hi ha prou amb dir que "darrere d'això hi ha l'esquerra abertzale" per criminalitzar protestes legítimes. L'exsenador del PNB Iñaki Anasagasti en sap una mica, d'això: va signar un text on intentava associar Guipúscoa Zutik amb ETA –per fer-se una idea del to de l'escrit, n'hi ha prou amb dir que acabava exclamant "Alerta Euzkadi!!". Però aquest tipus d'actitud es pot convertir en una arma de doble tall: si les reunides aconsegueixen tenir una imatge pública positiva –cosa que estan aconseguint amb les seves accions imaginatives i els seus missatges, que volen representar el 99% de la població enfront de l'1%–, pot llevar credibilitat a qui intenti classificar-les com a radicals.

Després de ser expulsada de la plaça Guipúscoa i de patir un dur marcatge al Boulevard, l'assemblea ha decidit canviar d'estratègia: no ocuparan un punt fix, es desplaçaran d'un barri a un altre i, d'aquesta manera, seran més difícils de neutralitzar. Quan escrivim aquestes línies, s'està movent d'Egia a Antiguo. Durant el cap de setmana, es desplaçaran amb bici al barri de Zubieta per reunir-se amb un veïnat que, fa pocs mesos, veia –amb resignació– com els plans per construir el crematori de residus avançaven gairebé sense oposició popular.

Potser ara veuran el futur amb una mica més d'optimisme. La cúpula de la diputació guipuscoana comença a donar mostres de nerviosisme. No passa un dia sense que el diputat de Medi Ambient faci declaracions a la premsa, però aquestes declaracions es giren en contra seu: dubta, titubeja, no té respostes. Aquests dies, s'ha difós molt una entrevista a la Ser en què li pregunten per què no hi ha professionals mèdics que vulguin parlar als mitjans de comunicació sobre les bondats de la incineradora. La idea comença a calar: la incineradora no és bona per a la salut ni és una bona inversió per a les guipuscoanes. I es pot aturar. Serà l'única cosa que aconseguirà canviar aquest moviment?