L’octubre passat, Altsasu, població navarresa de 7.500 habitants, va obrir molts telenotícies arran d’una baralla en un bar de la població en què es van veure implicats dos agents de la Guàrdia Civil fora de servei. Com a conseqüència d’aquests fets, actualment hi ha onze encausades per l’Audiència Nacional espanyola acusades de terrorisme, dues d’elles menors d’edat. Durant els últims mesos, el poble ha viscut una onada de solidaritat cap a les encausades, amb manifestacions massives que fins i tot han obligat que el govern de Navarra es posicionés. Ibon, Jon Kepa i Beñat, membres d’Entzun Altsasu –grup de suport a les encausades– denuncien que es tracta d’un muntatge i contextualitzen la situació que es viu en un dels territoris d’Europa amb més densitat policial per habitant. Després de més de dos mesos de mobilitzacions, el 28 de gener aquesta plataforma organitza una marxa a la presó de Soto del Real (Madrid) per demanar l’alliberament de les tres joves que encara estan en presó preventiva i l'arxivament de la causa.

Alguns mitjans especulen amb una condemna exemplar. Creieu que hi ha motius per pensar-ho?

Beñat: És un judici amb motivacions polítiques. Per tant, el desenllaç tindrà a veure amb si als tribunals d’excepció els serà rendible políticament jutjar-los d’una o altra manera. El resultat final dependrà de la pressió política que sigui capaç de generar la mobilització popular i del suport institucional.

Ibon: Els advocats estan sorpresos de la velocitat amb què està avançant tot el procés judicial. Qualsevol altre cas trigaria mesos, però en aquest tot va molt més ràpid. Pensem que respon a tota la maquinària que s’ha posat en marxa, en què alguns mitjans de comunicació estan intentant que la temperatura del cas no baixi per tal que, des del seu punt de vista, s’acabi produint una condemna exemplar.

Creieu que hi ha possibilitats que el cas passi a jutjar-se a l’Audiència Provincial de Navarra?

I: Creiem que el cas és un muntatge mediàtic, policial i jurídic. Per tant, no s’ha de jutjar ni a Madrid, ni a Pamplona ni enlloc. Els muntatges no es poden jutjar, no hi ha cap base jurídica per fer-ho. Volem el sobreseïment de la causa. D’altra banda, ens preocupa una mica que alguns sectors demanin que el cas es traslladi a l’Audiència Provincial de Navarra i es mantinguin les imputacions per delictes d’odi, entre d’altres, que poden suposar més de quatre anys de presó. Tot i que en principi això podria ser positiu perquè ja no es jutjaria com a terrorisme, no és el nostre objectiu final.

Jon Kepa: Recentment, l’Audiència de Navarra ha demanat explicacions a la jutgessa que es va encarregar del cas en primera instància [María Paz Benito], que després es va inhibir a favor de l’Audiència Nacional. Estem esperant.

Durant aquests dos mesos de mobilitzacions, quin paper han jugat les institucions com el govern de Navarra i l’Ajuntament d’Altsasu, encapçalats per Geroa Bai?

B: És important destacar que la resposta institucional ha anat canviant en funció de la mobilització popular. Ara estem intentant que els diferents partits polítics adoptin una posició més coherent i sensata. Tot i que l’Ajuntament d’Altsasu i el Govern de Navarra diuen que el cas s’ha sobredimensionat, no plantegen que hi hagi d’haver un sobreseïment. El Parlament de Navarra va publicar una declaració institucional demanant l’alliberament immediat de les set persones empresonades al principi i que els fets es jutgessin a Navarra. Dit això, no entenem com el Govern de Navarra de seguida va acceptar la versió policial sense contrastar res, tot i que després va recular.

Més enllà de la denúncia, quines altres vies penseu que podrien ajudar a posar fi a la situació?

JK: Estem plantejant que els ajuntaments aprovin mocions a favor de les encausades i que el Govern de Navarra s’hi impliqui més. A banda de les concentracions que fem cada divendres davant de l’Ajuntament, també es farà una apagada de llums a tot el poble i altres activitats amb la participació de moltes persones i col·lectius de la vall.

B: D’altra banda, el proper 28 de gener organitzem una marxa a la presó de Soto del Real per donar suport a les tres persones que encara estan empresonades. Ja en vam intentar fer una el 3 de desembre, però la Guàrdia Civil la va vetar. Ara sabem que l’extrema dreta està fent pressió perquè es prohibeixi.

Què ha passat perquè uns fets que es podrien enquadrar en l’àmbit privat hagin acabat a l’Audiència Nacional espanyola?

B: Fa temps que la presència de la Guàrdia Civil és molt forta a la vall, per això també existeix un moviment que demana un debat sobre el model policial i la funció que han de tenir aquests cossos a Euskal Herria. Els fets d’Altsasu no es poden entendre com un fet aïllat, sinó no s’haguessin sobredimensionat tant.

I: Hi ha un moviment ampli que exigeix la desmilitarització de la vall de Sakana i de tot el país, i que s’aturi la repressió per part de la Guàrdia Civil. Tot aquest moviment s’ha traslladat al carrer i això no agrada a la policia i a l’Estat, per això han posat en marxa tota la seva maquinària política i mediàtica per intentar que callem. Des que cada estiu se celebra l’Ospa Eguna, un acte per denunciar la repressió, sempre hi ha hagut veïnes que han acabat encausades. És un acte festiu i reivindicatiu que té tots els permisos legals del municipi i, fins i tot, de la Delegació del Govern. Però intenten escapçar qualsevol cosa que surti dels seus plantejaments i que trenqui amb l’statu quo.

Creieu que amb aquests incidents, la Guàrdia Civil busca excuses per justificar la seva presència al País Basc, just en un moment en què es parla de la desmilitarització per avançar cap a la pau?

B: La vall de Sakana és un territori molt militaritzat. Tingues en compte que Altsasu té policia municipal, una caserna de la Policia Foral i una caserna enorme de la Guàrdia Civil. El poble té uns deu policies per cada mil habitants, mentre que segons la Unió Europea una ràtio de convivència acceptable seria d’un o dos agents. Està clar que aquesta situació no és normal. Tot i que la lluita armada es va acabar fa temps, encara hi ha una presència policial molt elevada.

J: Si tot això hagués passat en un altre lloc, estaríem parlant d’una baralla i de multes. En canvi, tenim onze persones acusades de terrorisme per l’Audiència Nacional, amb peticions de 10 a 20 anys de presó. Per mantenir-los en presó preventiva, la jutgessa al·lega que hi ha perill de fuga i que no tenen arrelament al poble. No té cap sentit, ja que es van presentar a declarar voluntàriament tres cops, dos cops a l’AN i un als jutjats de Pamplona.

Fa anys que la Guàrdia Civil està instal·lada a la vall de Sakana. Com és la relació quotidiana amb aquest cos?

B: Hi ha un llarg historial del veïns del poble que han estat detinguts, incomunicats i torturats per la Guàrdia Civil. Al poble no hi ha una relació normalitzada amb la Guàrdia Civil perquè les relacions de poder encara són molt fortes.

I: Hi ha hagut seguiments, s’ha fet despullar a persones a la muntanya, s’ha encanonat a persones... Per contextualitzar la situació, a Altsasu es fa un seguiment molt interessant dels controls que efectua la Policia Foral i la Guàrdia Civil. De gener a setembre de 2016 es van comptar un total de 450 controls entre els dos cossos, una mitjana de gairebé dos controls diaris. I es tracta de dispositius que ha pogut documentar la gent del poble, els reals poden ser més. Alguns mitjans de comunicació han intentat vendre la idea que la Guàrdia Civil està molt integrada al poble. Però aquest cos sap que anar a alguns llocs és una provocació arran del seu historial.

B: Saben que hi ha molta gent que no els agrada que estiguin a Altsasu o, com a mínim, que hi siguin amb aquesta actitud poc amistosa. Socialitzen poc amb la població i volen mantenir la seva feina, una tasca que per a nosaltres és repressiva.

Quin és l’aprenentatge més important que heu fet en aquests dos mesos de mobilitzacions amb la plataforma?

B: El poble s’ha mobilitzat massivament i ha mostrat una enorme solidaritat amb les encausades. És evident que una part molt important de la població s’ha organitzat i, això és el que en definitiva ha impulsat la lluita. És cert que hi ha diverses sensibilitats polítiques, però l’important és que s’han trobat punts per poder treballar juntes.

I: Al principi, el moviment antirepressiu Ospa va convocar unes assemblees veïnals que després es van convertir en una mobilització global del poble, amb la participació de les familiars, l’ajuntament i altres entitats. Molta gent que abans no es mobilitzava va començar a demanar la llibertat de les detingudes, que s’esclarís el cas i que els mitjans deixessin de dir que havia estat una emboscada, que 60 persones van atacar la Guàrdia Civil... No es pot criminalitzar tot un poble.