Home Archive for de juliol 2017

undefined

25 anys després: la ‘cara fosca’ dels Jocs Olímpics

0 Somnis Rebels 8:08 p. m. Comments

CapitalismeEspeculacióRepressió25 anys després: la ‘cara fosca’ dels Jocs Olímpics >Somnis Rebels 8:08 p. m. 0 Comments Il·lustració: JORDI BORRÀS25 anys després dels Jocs Olímpics, la memòria col·lectiva dels barcelonins (i del conjunt dels catalans)

undefined

La Banca de la República, eina indispensable de transformació sociall·l

0 Somnis Rebels 9:33 a. m. Comments

Alliberament Nacionalconstrucció nacionalLa Banca de la República, eina indispensable de transformació sociall·l >Somnis Rebels 9:33 a. m. 0 Comments La banca de la República, eina indispensable de transformació socialPer Sentit CríticEulàlia Reguant, en una

undefined

1992: Els jocs que van modelar la Barcelona aparador

0 Somnis Rebels 8:01 a. m. Comments

anticapitalismeEspeculació1992: Els jocs que van modelar la Barcelona aparador >Somnis Rebels 8:01 a. m. 0 Comments 1992: els jocs que van modelar la Barcelona aparadorQuan se celebren 25 aniversaris dels Jocs Olímpics, fem un

undefined

ENTREVISTA | ANGÉLIQUE KOUROUNIS, PERIODISTA, DIRECTORA DEL DOCUMENTAL 'ALBA DAURADA. UN ASSUMPTE PERSONAL'

0 Somnis Rebels 7:03 p. m. Comments

AntifeixismeEuropaSolidaritatENTREVISTA | ANGÉLIQUE KOUROUNIS, PERIODISTA, DIRECTORA DEL DOCUMENTAL 'ALBA DAURADA. UN ASSUMPTE PERSONAL' >Somnis Rebels 7:03 p. m. 0 Comments Angélique Kourounis: «Alba Daurada utilitza totes les disfuncions de la democràcia per guanyar poder»

undefined

Un bri de concreta realitat (carta a Alberto Garzón)

0 Somnis Rebels 8:41 p. m. Comments

Alliberament NacionalInternacionalismeMARXISMEUn bri de concreta realitat (carta a Alberto Garzón) >Somnis Rebels 8:41 p. m. 0 Comments Pau Llonch. Membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa i militant de la PAH i la CUP.El poble que

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de juliol 2017

<div id="attachment_17000" class="wp-caption aligncenter" style="margin: 0px auto 9.578125px; padding: 0px; border: none; clear: both; width: 479.21875px;"><a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21132033/olimpiades.jpg" style="text-decoration: none; outline: none 0px; cursor: zoom-in; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000"><img alt="" class="size-full wp-image-17000" sizes="(max-width: 1640px) 100vw, 1640px" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21132033/olimpiades.jpg" srcset="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21132033/olimpiades.jpg 1640x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21132033/olimpiades-300x115.jpg 300x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21132033/olimpiades-768x295.jpg 768x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21132033/olimpiades-1024x393.jpg 1024x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21132033/olimpiades-990x380.jpg 990x" style="border: 0px; max-width: 100%; width: 479.21875px;"></font></a><p class="wp-caption-text" style="margin: 0px 10px 0px 0px; padding: 9.578125px 0px; border-style: none none solid; border-bottom-width: 1px; border-bottom-color: rgb(204, 204, 204); line-height: 16px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Il·lustració: JORDI BORRÀS</span></p></div><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><span style="font-weight: 700;">25 anys després dels Jocs Olímpics</span>, la memòria col·lectiva dels barcelonins (i del conjunt dels catalans) reté un record d’eufòria i d’il·lusió. Barcelona es va situar al centre del món, milers de voluntaris es van entusiasmar amb un esdeveniment esportiu històric, va tirar endavant les grans transformacions urbanes pendents de la ciutat, va apujar-se l’autoestima per un èxit organitzatiu i esportiu reconegut arreu del món… i, de retruc, va passar al davant de Madrid en una fita que, encara ara, la capital espanyola no ha aconseguit assolir.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Però aquesta festa col·lectiva també té una ‘cara B’, la història de la gent, en general de classes treballadores, que, per diferents motius, considera encara avui que va sortir-hi perdent en la radical transformació que va viure Barcelona abans, durant i després dels Jocs.<span style="font-weight: 700;"> Els efectes negatius de la ‘Marca Barcelona’</span>, que va viure llavors la seva apoteosi, han marcat d’una manera evident el desenvolupament econòmic i urbanístic posterior de la ciutat. Avui es pot veure l’empremta dels Jocs en fenòmens com la turistificació massiva, la gentrificació de barris sencers, l’encariment descontrolat del preu de l’habitatge o la privatització de serveis públics essencials.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><span style="font-weight: 700;">CRÍTIC ha parlat amb</span> <span style="font-weight: 700;">cinc testimonis incòmodes per a la versió oficial sobre els Jocs. </span>Des de l’antropòleg Manuel Delgado fins a l’activista independentista Ramon Piqué, passant per la portaveu de les mobilitzacions de les prostitutes de l’època, aporten la visió dels que encara avui pensen que van sortir perdent amb els Jocs Olímpics. No s’acostuma a reflexionar sobre aquells elements negatius que també van acompanyar el ‘moment olímpic’: negoci de grans empreses multinacionals, especulació urbanística, expulsió de veïns, criminalització del moviment independentista, marginació de les treballadores sexuals o repressió contra els moviments socials contraculturals. Evidentment, no tot va ser negatiu, però és just tornar a escoltar les visions crítiques.</span></p><h2 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; line-height: 30px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Manuel Delgado: “Els Jocs van ser el projecte de reformar Barcelona per posar-la en venda”</span></h2><h3 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; font-weight: normal; line-height: 25px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Antropòleg i autor de ‘La ciudad mentirosa: fraude y miseria del modelo Barcelona’</span></h3><div id="attachment_3944" class="wp-caption alignright" style="margin: 0px 0px 9.578125px; padding: 0px; border: none; float: right; width: 479.21875px;"><a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2015/05/04150440/MG_7195.jpg" style="text-decoration: none; outline: none 0px; cursor: zoom-in; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000"><img alt="" class="size-medium wp-image-3944" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2015/05/04150440/MG_7195-300x200.jpg" srcset="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2015/05/04150440/MG_7195-300x200.jpg 300x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2015/05/04150440/MG_7195.jpg 990x" style="border: 0px; max-width: 100%; width: 479.21875px;"></font></a><p class="wp-caption-text" style="margin: 0px 10px 0px 0px; padding: 9.578125px 0px; border-style: none none solid; border-bottom-width: 1px; border-bottom-color: rgb(204, 204, 204); line-height: 16px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Manuel Delgado / JORDI BORRÀS</span></p></div><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">“Darrere els Jocs Olímpics hi ha la consecució del somni de Porcioles, que bàsicament és el projecte de Maragall, que és reformar Barcelona per posar-la en venda com a marca i com a producte. I per fer-ho va ser imprescindible l’al·lucinació col·lectiva de fer creure a la gent que érem el centre de l’univers.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La venda de Barcelona com a producte cobejable pels interessos capitalistes es fa embolcallant-la amb una ètica i uns valors. Barcelona no només era la capital olímpica, sinó que era la imatge de la concòrdia, la solidaritat i la pau enfront del drama humà que llavors vivia, a l’altra riba del Mediterrani, Sarajevo, durant la guerra de Bòsnia. La clau de l’èxit d’aquesta venda és que es valoritza l’afegit ètic. Qui pot estar en contra la pau, la sostenibilitat o la solidaritat? És el mateix que a tot arreu però és encara més bonic.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Els grans guanyadors del model són els hotelers i els constructors, amb Procivesa al capdavant, que ha estat l’encarregada de destruir la ciutat de Barcelona.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Els perdedors són els barcelonins que no poden viure a la ciutat i han estat expulsats. El centre ja no és nostre i cada cop més barris van caient. Barcelona ja va deixar de ser popular.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La part més trista és que els qui es postulaven com a alternativa a aquest model han estat els seus hereus. Ara mateix estem vivint una autèntica restauració maragalliana amb les mateixes forces i, en alguns casos, les mateixes persones”.</span></p><h2 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; line-height: 30px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Maria Favà: “Barcelona sempre ha funcionat a cop de projectes com els Jocs o el Fòrum”</span></h2><h3 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; font-weight: normal; line-height: 25px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Periodista al diari ‘Avui’ i a la revista ‘Carrer’ i activista veïnal de la FAVB</span></h3><div id="attachment_17030" class="wp-caption alignright" style="margin: 0px 0px 9.578125px; padding: 0px; border: none; float: right; width: 479.21875px;"><a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21172944/MariaFava-AutorCarlesSales.jpg" style="text-decoration: none; outline: none 0px; cursor: zoom-in; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000"><img alt="" class="size-medium wp-image-17030" sizes="(max-width: 253px) 100vw, 253px" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21172944/MariaFava-AutorCarlesSales-253x300.jpg" srcset="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21172944/MariaFava-AutorCarlesSales-253x300.jpg 253x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21172944/MariaFava-AutorCarlesSales.jpg 599x" style="border: 0px; max-width: 100%; width: 479.21875px;"></font></a><p class="wp-caption-text" style="margin: 0px 10px 0px 0px; padding: 9.578125px 0px; border-style: none none solid; border-bottom-width: 1px; border-bottom-color: rgb(204, 204, 204); line-height: 16px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Maria Favà.</span></p></div><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">“Jo era molt crítica amb els Jocs ja aleshores. A l’època vaig col·laborar amb un llibre col·lectiu molt crític, sobretot per l’expulsió d’un nucli veïnal del barri del Poblenou de Barcelona, passada l’avinguda d’Icària, a l’entorn d’on van posar la ‘Vila Olímpica’. Era gent molt humil, rellogada, la majoria gent gran que van ser dispersats per diferents barris, totalment desubicats i desarrelats.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Aquesta crítica ens va costar cara i, per exemple, l’Associació de Veïns del Poblenou vam perdre la subvenció que teníem precisament pel fet d’oposar-nos als Jocs. Sempre recordaré el [Ramon] Boixadós [responsable d’infraestructures dels Jocs] dient-me que «davant la llibertat d’expressió, hi havia la llibertat de subvenció».</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">25 anys després, però, també he valorat altres aspectes positius, ja que la ciutat sense els Jocs mai hauria tret el tren de la costa ni recuperat les platges que avui en dia són el gran pulmó de Barcelona. Com ho va fer és menys important, ja que Barcelona sempre ha funcionat a cop de projectes així, com, per exemple, les exposicions universals o el Fòrum de les Cultures, que va aconseguir rematar l’obra de les Olimpíades en urbanitzar l’última part que quedava enganxada al Besòs”.</span></p><h2 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; line-height: 30px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Ramon Piqué: “Per mi, els Jocs estan vinculats a les tortures que vaig patir de la Guàrdia Civil”</span></h2><h3 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; font-weight: normal; line-height: 25px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Militant independentista detingut i torturat durant l’anomenada ‘operació Garzón’</span></h3><div id="attachment_17034" class="wp-caption alignright" style="margin: 0px 0px 9.578125px; padding: 0px; border: none; float: right; width: 479.21875px;"><a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21175114/cup-pc-ramon-pique-lourdes-llorente-la-floresta-sant-cugat-elcugatenc-4.jpg" style="text-decoration: none; outline: none 0px; cursor: zoom-in; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000"><img alt="" class="size-medium wp-image-17034" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21175114/cup-pc-ramon-pique-lourdes-llorente-la-floresta-sant-cugat-elcugatenc-4-300x200.jpg" srcset="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21175114/cup-pc-ramon-pique-lourdes-llorente-la-floresta-sant-cugat-elcugatenc-4-300x200.jpg 300x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21175114/cup-pc-ramon-pique-lourdes-llorente-la-floresta-sant-cugat-elcugatenc-4.jpg 750x" style="border: 0px; max-width: 100%; width: 479.21875px;"></font></a><p class="wp-caption-text" style="margin: 0px 10px 0px 0px; padding: 9.578125px 0px; border-style: none none solid; border-bottom-width: 1px; border-bottom-color: rgb(204, 204, 204); line-height: 16px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Ramón Piqué / JORDI PASCUAL – EL CUGATENC</span></p></div><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">“Per a mi, els Jocs sempre estaran vinculats a una de les experiències més dures que he viscut, que va ser la detenció i tortura per part de la Guàrdia Civil. Més enllà d’això, haig de fer un esforç de racionalitat per intentar entendre, no pas acceptar, que aquell esdeveniment fos una expressió col·lectiva d’il·lusió per a una part de la població del nostre país. Quan sento o llegeixo titulars de les versions oficials, àmpliament acceptades per molts mitjans, que maximitzen aquells fets, crec que, 25 anys després, toca començar a fer una lectura crítica del que van significar. Hi va haver moltes persones, més de les que sovint se suposa, a les quals els Jocs Olímpics no els van fer ni fred i calor, i, en canvi, van patir-ne les conseqüències que posteriorment se’n derivarien.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Ja llavors un sector de l’esquerra independentista vam oposar-nos a aquells jocs perquè enteníem que responien a un esquema polític, el de les autonomies, que diluïa la identitat del nostre país. I també un esquema econòmic basat en l’aprofundiment d’una economia especulativa, principalment a Barcelona, que viuria grans transformacions urbanístiques que implicarien l’expulsió de població treballadora dels barris més afectats, com va ser el cas del Poblenou.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">D’altra banda, qüestionàvem els Jocs com a model esportiu en tant que se sustentaven, i se sustenten, en els valors més competitius, esdevenint un producte de mercaderia, allunyat de la pràctica esportiva participativa i popular. Vam denunciar que Barcelona 92 era principalment un esdeveniment econòmic que beneficiava sobretot els sectors de l’oligarquia política i econòmica”.</span></p><h2 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; line-height: 30px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Blanca Fernández: “Volien portar les prostitutes a un descampat a Can Tunis”</span></h2><h3 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; font-weight: normal; line-height: 25px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Impulsora de les protestes de les treballadores sexuals contra l’expulsió del Raval</span></h3><div id="attachment_17036" class="wp-caption alignright" style="margin: 0px 0px 9.578125px; padding: 0px; border: none; float: right; width: 479.21875px;"><a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21175429/blanca-fern%C3%A1ndez.jpeg" style="text-decoration: none; outline: none 0px; cursor: zoom-in; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000"><img alt="" class="size-medium wp-image-17036" sizes="(max-width: 272px) 100vw, 272px" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21175429/blanca-fern%C3%A1ndez.jpeg" srcset="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21175429/blanca-fern%C3%A1ndez.jpeg 669x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2017/07/21175429/blanca-fern%C3%A1ndez-272x300.jpeg 272x" style="border: 0px; max-width: 100%; width: 479.21875px;"></font></a><p class="wp-caption-text" style="margin: 0px 10px 0px 0px; padding: 9.578125px 0px; border-style: none none solid; border-bottom-width: 1px; border-bottom-color: rgb(204, 204, 204); line-height: 16px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Blanca Fernández.</span></p></div><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">“L’any 1987 van remodelar les Drassanes, després el carrer Tàpies i després Sant Oleguer, i de cada lloc ens anaven expulsant a poc a poc. Al final, totes les prostitutes vam quedar relegades i amuntegades al carrer Robadors. I llavors, el 1992, van anunciar que també ens feien fora d’allà i que ens enviaven a un descampat a la Zona Franca, prop de Can Tunis. Un lloc desolat, sense arbres ni bancs on seure, on estàvem exposades a ser robades, agredides o violades. Llavors vam dir que no. Que allà no hi aniríem.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Vaig anar a parlar amb una monja amiga meva perquè ens ajudés a organitzar-nos i vam estar un mes sencer mobilitzant-nos i protestant al carrer. Vam recollir signatures de veïns, de comerciants, de clients… Vam parlar amb la premsa i vam aconseguir molt de ressò, fins i tot internacional, però també vam partir el boicot d’alguns mitjans com TVE, que va negar-se a cobrir les nostres protestes amb l’excusa que tenien tots els periodistes ocupats.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Després vam començar a negociar amb l’Ajuntament de Barcelona gràcies a la mediació del Síndic de Greuges. Per part de l’Ajuntament havia de venir Xavier Casas, llavors tinent d’alcalde, un marrec (‘niñato’) insuportable que va negar-se a parlar amb nosaltres i ho va derivar en la seva secretària.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Vam assabentar-nos que la Guàrdia Urbana estava tancant dos ‘meublés’ i vam anar a veure si tenien ordre judicial. No la tenien, així que vam aturar el tancament i els vam fer fora. Van tancar tots els bars on nosaltres treballàvem, però no van aconseguir fer-nos fora. Ens vam quedar al carrer, però al barri. Ara es queixen que hi ha prostitució al carrer, però sempre s’obliden de dir que van ser ells qui ens hi van posar”.</span></p><h2 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; line-height: 30px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Joni D.: “L’expulsió de la contracultura del centre va ser la gran batalla de la Barcelona postfranquista”</span></h2><h3 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; font-weight: normal; line-height: 25px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">‘Punk’ i activista contracultural</span></h3><div id="attachment_9107" class="wp-caption alignright" style="margin: 0px 0px 9.578125px; padding: 0px; border: none; float: right; width: 479.21875px;"><a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2016/04/04143339/DSCF2111.jpg" style="text-decoration: none; outline: none 0px; cursor: zoom-in; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000"><img alt="" class="size-medium wp-image-9107" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2016/04/04143339/DSCF2111-300x200.jpg" srcset="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2016/04/04143339/DSCF2111-300x200.jpg 300x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2016/04/04143339/DSCF2111.jpg 900x" style="border: 0px; max-width: 100%; width: 479.21875px;"></font></a><p class="wp-caption-text" style="margin: 0px 10px 0px 0px; padding: 9.578125px 0px; border-style: none none solid; border-bottom-width: 1px; border-bottom-color: rgb(204, 204, 204); line-height: 16px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Joni D. / JORDI BORRÀS</span></p></div><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">“Fins al 1985 a Barcelona encara sobrevivien les restes contraculturals del 76-77. Tenien ja noves maneres de fer, com les que van sorgir amb la cultura ‘punk’. Gaudíem de la Rambla, que encara era nostra, teníem molts ‘garitos’ pel centre, vivíem en comunes al centre de la ciutat en pisos grans i en mal estat, però que eren molt barats… El que avui és el Born, el Raval i el Gòtic i que llavors era simplement «el centre», encara eren barris malvistos i maltractats, amb menys servei de neteja i amb rates al carrer. Molta gent els evitava i, per això, allà es concentrava tota la ‘moguda’ contracultural. Nosaltres vivíem al carrer, ens hi passàvem tot el dia i hi passaven coses que ara són inimaginables.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A partir del 1986, quan s’aprova la candidatura olímpica, veiem que comença un canvi que no té marxa enrere. Comencen a aparèixer cada cop més bandes neonazis i hi ha agressions i baralles. Creix la pressió policial i judicial, els mitjans de comunicació són més virulents, l’Ajuntament de Barcelona comença a tancar tots els nostres bars, es pressiona els propietaris perquè a nosaltres no ens lloguin locals, etc. Tot això no pot ser casualitat: és tot de cop i de manera coordinada.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Aquesta va ser la darrera gran batalla de la Barcelona postfranquista. Va acabar amb les pujades de preus dels pisos, a mesura que anaven «higienitzant» els barris, que fa que ens expulsin del centre. Després, els moviments van haver de pujar fins als barris de Gràcia i Vallcarca en forma d’ocupacions i va començar una nova fase que als anys noranta va prendre molta força. Però, veient-ho en perspectiva, el cert és que la batalla del centre la vam perdre”.</span></p>

Il·lustració: JORDI BORRÀS

25 anys després dels Jocs Olímpics, la memòria col·lectiva dels barcelonins (i del conjunt dels catalans) reté un record d’eufòria i d’il·lusió. Barcelona es va situar al centre del món, milers de voluntaris es van entusiasmar amb un esdeveniment esportiu històric, va tirar endavant les grans transformacions urbanes pendents de la ciutat, va apujar-se l’autoestima per un èxit organitzatiu i esportiu reconegut arreu del món… i, de retruc, va passar al davant de Madrid en una fita que, encara ara, la capital espanyola no ha aconseguit assolir.

Però aquesta festa col·lectiva també té una ‘cara B’, la història de la gent, en general de classes treballadores, que, per diferents motius, considera encara avui que va sortir-hi perdent en la radical transformació que va viure Barcelona abans, durant i després dels Jocs. Els efectes negatius de la ‘Marca Barcelona’, que va viure llavors la seva apoteosi, han marcat d’una manera evident el desenvolupament econòmic i urbanístic posterior de la ciutat. Avui es pot veure l’empremta dels Jocs en fenòmens com la turistificació massiva, la gentrificació de barris sencers, l’encariment descontrolat del preu de l’habitatge o la privatització de serveis públics essencials.

CRÍTIC ha parlat amb cinc testimonis incòmodes per a la versió oficial sobre els Jocs. Des de l’antropòleg Manuel Delgado fins a l’activista independentista Ramon Piqué, passant per la portaveu de les mobilitzacions de les prostitutes de l’època, aporten la visió dels que encara avui pensen que van sortir perdent amb els Jocs Olímpics. No s’acostuma a reflexionar sobre aquells elements negatius que també van acompanyar el ‘moment olímpic’: negoci de grans empreses multinacionals, especulació urbanística, expulsió de veïns, criminalització del moviment independentista, marginació de les treballadores sexuals o repressió contra els moviments socials contraculturals. Evidentment, no tot va ser negatiu, però és just tornar a escoltar les visions crítiques.

Manuel Delgado: “Els Jocs van ser el projecte de reformar Barcelona per posar-la en venda”

Antropòleg i autor de ‘La ciudad mentirosa: fraude y miseria del modelo Barcelona’

Manuel Delgado / JORDI BORRÀS

“Darrere els Jocs Olímpics hi ha la consecució del somni de Porcioles, que bàsicament és el projecte de Maragall, que és reformar Barcelona per posar-la en venda com a marca i com a producte. I per fer-ho va ser imprescindible l’al·lucinació col·lectiva de fer creure a la gent que érem el centre de l’univers.

La venda de Barcelona com a producte cobejable pels interessos capitalistes es fa embolcallant-la amb una ètica i uns valors. Barcelona no només era la capital olímpica, sinó que era la imatge de la concòrdia, la solidaritat i la pau enfront del drama humà que llavors vivia, a l’altra riba del Mediterrani, Sarajevo, durant la guerra de Bòsnia. La clau de l’èxit d’aquesta venda és que es valoritza l’afegit ètic. Qui pot estar en contra la pau, la sostenibilitat o la solidaritat? És el mateix que a tot arreu però és encara més bonic.

Els grans guanyadors del model són els hotelers i els constructors, amb Procivesa al capdavant, que ha estat l’encarregada de destruir la ciutat de Barcelona.

Els perdedors són els barcelonins que no poden viure a la ciutat i han estat expulsats. El centre ja no és nostre i cada cop més barris van caient. Barcelona ja va deixar de ser popular.

La part més trista és que els qui es postulaven com a alternativa a aquest model han estat els seus hereus. Ara mateix estem vivint una autèntica restauració maragalliana amb les mateixes forces i, en alguns casos, les mateixes persones”.

Maria Favà: “Barcelona sempre ha funcionat a cop de projectes com els Jocs o el Fòrum”

Periodista al diari ‘Avui’ i a la revista ‘Carrer’ i activista veïnal de la FAVB

Maria Favà.

“Jo era molt crítica amb els Jocs ja aleshores. A l’època vaig col·laborar amb un llibre col·lectiu molt crític, sobretot per l’expulsió d’un nucli veïnal del barri del Poblenou de Barcelona, passada l’avinguda d’Icària, a l’entorn d’on van posar la ‘Vila Olímpica’. Era gent molt humil, rellogada, la majoria gent gran que van ser dispersats per diferents barris, totalment desubicats i desarrelats.

Aquesta crítica ens va costar cara i, per exemple, l’Associació de Veïns del Poblenou vam perdre la subvenció que teníem precisament pel fet d’oposar-nos als Jocs. Sempre recordaré el [Ramon] Boixadós [responsable d’infraestructures dels Jocs] dient-me que «davant la llibertat d’expressió, hi havia la llibertat de subvenció».

25 anys després, però, també he valorat altres aspectes positius, ja que la ciutat sense els Jocs mai hauria tret el tren de la costa ni recuperat les platges que avui en dia són el gran pulmó de Barcelona. Com ho va fer és menys important, ja que Barcelona sempre ha funcionat a cop de projectes així, com, per exemple, les exposicions universals o el Fòrum de les Cultures, que va aconseguir rematar l’obra de les Olimpíades en urbanitzar l’última part que quedava enganxada al Besòs”.

Ramon Piqué: “Per mi, els Jocs estan vinculats a les tortures que vaig patir de la Guàrdia Civil”

Militant independentista detingut i torturat durant l’anomenada ‘operació Garzón’

Ramón Piqué / JORDI PASCUAL – EL CUGATENC

“Per a mi, els Jocs sempre estaran vinculats a una de les experiències més dures que he viscut, que va ser la detenció i tortura per part de la Guàrdia Civil. Més enllà d’això, haig de fer un esforç de racionalitat per intentar entendre, no pas acceptar, que aquell esdeveniment fos una expressió col·lectiva d’il·lusió per a una part de la població del nostre país. Quan sento o llegeixo titulars de les versions oficials, àmpliament acceptades per molts mitjans, que maximitzen aquells fets, crec que, 25 anys després, toca començar a fer una lectura crítica del que van significar. Hi va haver moltes persones, més de les que sovint se suposa, a les quals els Jocs Olímpics no els van fer ni fred i calor, i, en canvi, van patir-ne les conseqüències que posteriorment se’n derivarien.

Ja llavors un sector de l’esquerra independentista vam oposar-nos a aquells jocs perquè enteníem que responien a un esquema polític, el de les autonomies, que diluïa la identitat del nostre país. I també un esquema econòmic basat en l’aprofundiment d’una economia especulativa, principalment a Barcelona, que viuria grans transformacions urbanístiques que implicarien l’expulsió de població treballadora dels barris més afectats, com va ser el cas del Poblenou.

D’altra banda, qüestionàvem els Jocs com a model esportiu en tant que se sustentaven, i se sustenten, en els valors més competitius, esdevenint un producte de mercaderia, allunyat de la pràctica esportiva participativa i popular. Vam denunciar que Barcelona 92 era principalment un esdeveniment econòmic que beneficiava sobretot els sectors de l’oligarquia política i econòmica”.

Blanca Fernández: “Volien portar les prostitutes a un descampat a Can Tunis”

Impulsora de les protestes de les treballadores sexuals contra l’expulsió del Raval

Blanca Fernández.

“L’any 1987 van remodelar les Drassanes, després el carrer Tàpies i després Sant Oleguer, i de cada lloc ens anaven expulsant a poc a poc. Al final, totes les prostitutes vam quedar relegades i amuntegades al carrer Robadors. I llavors, el 1992, van anunciar que també ens feien fora d’allà i que ens enviaven a un descampat a la Zona Franca, prop de Can Tunis. Un lloc desolat, sense arbres ni bancs on seure, on estàvem exposades a ser robades, agredides o violades. Llavors vam dir que no. Que allà no hi aniríem.

Vaig anar a parlar amb una monja amiga meva perquè ens ajudés a organitzar-nos i vam estar un mes sencer mobilitzant-nos i protestant al carrer. Vam recollir signatures de veïns, de comerciants, de clients… Vam parlar amb la premsa i vam aconseguir molt de ressò, fins i tot internacional, però també vam partir el boicot d’alguns mitjans com TVE, que va negar-se a cobrir les nostres protestes amb l’excusa que tenien tots els periodistes ocupats.

Després vam començar a negociar amb l’Ajuntament de Barcelona gràcies a la mediació del Síndic de Greuges. Per part de l’Ajuntament havia de venir Xavier Casas, llavors tinent d’alcalde, un marrec (‘niñato’) insuportable que va negar-se a parlar amb nosaltres i ho va derivar en la seva secretària.

Vam assabentar-nos que la Guàrdia Urbana estava tancant dos ‘meublés’ i vam anar a veure si tenien ordre judicial. No la tenien, així que vam aturar el tancament i els vam fer fora. Van tancar tots els bars on nosaltres treballàvem, però no van aconseguir fer-nos fora. Ens vam quedar al carrer, però al barri. Ara es queixen que hi ha prostitució al carrer, però sempre s’obliden de dir que van ser ells qui ens hi van posar”.

Joni D.: “L’expulsió de la contracultura del centre va ser la gran batalla de la Barcelona postfranquista”

‘Punk’ i activista contracultural

Joni D. / JORDI BORRÀS

“Fins al 1985 a Barcelona encara sobrevivien les restes contraculturals del 76-77. Tenien ja noves maneres de fer, com les que van sorgir amb la cultura ‘punk’. Gaudíem de la Rambla, que encara era nostra, teníem molts ‘garitos’ pel centre, vivíem en comunes al centre de la ciutat en pisos grans i en mal estat, però que eren molt barats… El que avui és el Born, el Raval i el Gòtic i que llavors era simplement «el centre», encara eren barris malvistos i maltractats, amb menys servei de neteja i amb rates al carrer. Molta gent els evitava i, per això, allà es concentrava tota la ‘moguda’ contracultural. Nosaltres vivíem al carrer, ens hi passàvem tot el dia i hi passaven coses que ara són inimaginables.

A partir del 1986, quan s’aprova la candidatura olímpica, veiem que comença un canvi que no té marxa enrere. Comencen a aparèixer cada cop més bandes neonazis i hi ha agressions i baralles. Creix la pressió policial i judicial, els mitjans de comunicació són més virulents, l’Ajuntament de Barcelona comença a tancar tots els nostres bars, es pressiona els propietaris perquè a nosaltres no ens lloguin locals, etc. Tot això no pot ser casualitat: és tot de cop i de manera coordinada.

Aquesta va ser la darrera gran batalla de la Barcelona postfranquista. Va acabar amb les pujades de preus dels pisos, a mesura que anaven «higienitzant» els barris, que fa que ens expulsin del centre. Després, els moviments van haver de pujar fins als barris de Gràcia i Vallcarca en forma d’ocupacions i va començar una nova fase que als anys noranta va prendre molta força. Però, veient-ho en perspectiva, el cert és que la batalla del centre la vam perdre”.

<span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><h1 class="titpost" style="margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; border: none; font-weight: normal; line-height: 41px; display: inline-block;">La banca de la República, eina indispensable de transformació social</h1></span><div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><h1 class="titpost" style="margin: 0px 0px 5px; padding: 0px; border: none; font-weight: normal; line-height: 41px; display: inline-block; font-size: 17px;">Per Sentit Crític<br></h1></span><div class="clear" style="margin: 0px; padding: 0px; border: none; clear: both; line-height: 1px; height: 0px;"></div><div id="attachment_5881" class="wp-caption alignright" style="margin: 0px 0px 14.734375px 14.734375px; padding: 0px; border: none; width: 737.265625px; float: right;"><a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2017/07/12195700/reguant-1024x3931.jpg" style="text-decoration: none; outline: none 0px; cursor: zoom-in; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000"><img alt="" class="size-medium wp-image-5881" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2017/07/12195700/reguant-1024x3931-300x165.jpg" srcset="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2017/07/12195700/reguant-1024x3931-300x165.jpg 300x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2017/07/12195700/reguant-1024x3931-768x421.jpg 768x, https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2017/07/12195700/reguant-1024x3931.jpg 820x" style="border: 0px; max-width: 100%; width: 737.265625px;"></font></a><p class="wp-caption-text" style="margin: 0px 10px 0px 0px; padding: 14.734375px 0px; border-style: none none solid; border-bottom-width: 1px; border-bottom-color: rgb(204, 204, 204); line-height: 16px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Eulàlia Reguant, en una foto recent de Jordi Borràs a CRÍTIC</span></p></div><h2 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; line-height: 25px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Breu panoràmica: d’on venim i on som en les polítiques bancàries a l’Estat i a Europa</span></h2><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Deu anys després de l’inici de la crisi financera, cal que recordem els compromisos que van prendre en aquella època banquers, partits del règim i organismes de control. Així veiem i constatem que van fracassar en totes aquelles promeses de “moralitzar” el sistema bancari i garantir-ne la funció creditícia. Deu anys més tard, veiem que s’ha fet tot el contrari: <span style="font-weight: 700;">a l’Estat espanyol s’ha confirmat l’estafa del rescat bancari i s’ha assumit que mai es retornaran els 60.000 milions d’euros</span>, diners públics, que només han servit per continuar afavorint els interessos de banquers i partits del règim o subvencions i promocions d’operacions de concentració bancària, de manera que els grans bancs han adquirit les caixes d’estalvi sa molt baix preu, arribant fins i tot a xifres irrisòries com 1 €.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">En l’àmbit europeu, podem veure també que els esforços desplegats pels diferents bancs centrals, i en especial el Banc Central Europeu, no han servit per iniciar la recuperació de l’economia. De fet, la situació de la banca europea segueix sent precària i no està responent al que hauria de ser el seu objectiu principal: finançar l’economia real. Les iniciatives polítiques empreses des de les instàncies europees només serveixen i serviran perquè la banca continuï gaudint de beneficis extraordinaris, malgrat que els seus marges comercials baixin. <span style="font-weight: 700;">Res ha servit per conduir el crèdit a la inversió, ni per minimitzar els impactes socials i democràtics del capitalisme</span>, tal com els grans defensors de la reforma com a eina de redistribució van preconitzar.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Els darrers anys, diferents moviments, activistes i acadèmics han estat denunciant aquestes polítiques, han denunciat que ni s’estava “moralitzant” la banca, ni amb aquest tipus de polítiques era possible. I durant tots aquests anys han fet també propostes per avançar cap a la socialització de la banca. Algunes d’aquestes propostes, per prioritzar la utilitat i necessitat social, prendre decisions de crèdits sostenibles financerament, però no necessàriament de màxim lucre, minimitzar costos socials i mediambientals, entre d’altres.</span></p><h2 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; line-height: 25px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El mapa de la banca al Principat de Catalunya</span></h2><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Fins avui dia, no hem disposat d’una estructura administrativa sobirana que ens permetés regular de manera autònoma el sistema financer del país. Ara, a les portes d’un referèndum que ens ha de portar a la República Catalana, <span style="font-weight: 700;">tenim l’oportunitat i el deure de parlar d’un sistema financer subjecte al control democràtic</span> de la població i que respongui a les necessitats del país i de les persones. I és que l’àmbit financer és una part central de l’entramat econòmic de qualsevol societat.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Durant tots els anys de crisi sistèmica, la banca ètica i cooperativa ha guanyat desenes de milers de nous i noves sòcies arreu, i ha augmentat la seva participació en el mercat del crèdit. Aquesta banca neix amb una lògica de recuperar la funció bàsica que hauria d’haver preservat sempre el sistema financer, canalitzar l’estalvi de les persones i dels beneficis de l’economia no especulativa del territori cap a garantir-ne la (bona) salut del teixit productiu i social.</span></p><blockquote style="margin: 0px 0px 15px; padding: 10px 64px 0px 15px; border: none; background-image: url(http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/wp-content/themes/critic-blogs/img/bg-blockquote.png); background-position: 100% 100%; background-repeat: no-repeat no-repeat;"><p style="margin: 0px; padding: 0px 0px 10px; border: none; line-height: 27px; font-style: italic;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> Després del rescat bancari ens hauríem de preguntar si la solució va ser la correcta. I la resposta és que no</span></p><p style="margin: 0px; padding: 0px 0px 10px; border: none; line-height: 27px; font-style: italic;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></p><p style="margin: 0px; padding: 0px 0px 10px; border: none; line-height: 27px; font-style: italic;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"></span></p><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGQVRy7BoXqK7RuiaZuTgeFLkc-hDP6l98uxpeAJo_5Vzlm3C_B9JZUFV_bRt-92fygna3YONCyPKjpcyefxaI0Sov2OTrDfgUUhnruDdbi9oEhzysX1ogsQpjaKas6ImftUmh/s640/blogger-image--1576433199.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGQVRy7BoXqK7RuiaZuTgeFLkc-hDP6l98uxpeAJo_5Vzlm3C_B9JZUFV_bRt-92fygna3YONCyPKjpcyefxaI0Sov2OTrDfgUUhnruDdbi9oEhzysX1ogsQpjaKas6ImftUmh/s640/blogger-image--1576433199.jpg"></a></div><br><p></p></blockquote><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Però tampoc podem enganyar-nos: aquesta realitat segueix sense ser la vertebradora de l’economia i del sistema financer, i molt probablement n’està molt lluny davant de l’enèsima refundació del capitalisme. A més a més, tots aquests anys, també <span style="font-weight: 700;">hem vist i patit la fallida i transformació de les caixes d’estalvis i d’altres entitats financeres</span>, com ja he comentat anteriorment, que, a Catalunya en especial, ha suposat, sobretot, la desaparició d’un entramat d’entitats financeres que en el seu origen tenien un fort component d’arrelament territorial.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Així, cinc anys després del rescat bancari i una mica més de les reconversions de les caixes d’estalvis, ens hauríem de preguntar si la solució va ser la correcta. I la resposta és senzilla: no. Quan hi havia entitats financeres sustentades per capital públic, es van vendre per quatre rals, en lloc de convertir-les en entitats públiques que esdevinguessin la banca pública necessària per ser un actiu en la canalització de l’estalvi i del crèdit, i per convertir-se, també, en un instrument cabdal per al necessari finançament municipal.</span></p><h2 style="margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; border: none; line-height: 25px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La necessària socialització de la banca en la construcció de la República</span></h2><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Els poders econòmics, capitalistes, han demostrat fins ara que eren capaços de cometre delictes i assumir riscs, dels quals no han volgut responsabilitzar-se’n, només amb l’objectiu d’augmentar beneficis. Això i l’experiència dels darrers anys ens mostra que, en la construcció de la República, <span style="font-weight: 700;">no podem deixar els bancs en les mans dels poders econòmics privats</span>.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Encara més: cal tenir en compte que qualsevol país que vulgui tenir un mínim de sobirania real i garantir el seu futur econòmic necessita una estructura pública que tingui vocació social i que treballi per transformar d’arrel el model socioproductiu i reproductiu i que posi els recursos a la disposició dels interessos del poble. Partint de l’experiència grega, <span style="font-weight: 700;">els bancs són un repte essencial per a qualsevol projecte de canvi social</span>.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Així que un dels principals elements a treballar i consolidar en la República és una banca pública que respongui a la funció social de vertebració del territori i de transformació productiva i industrial, amb criteris democràtics i de sostenibilitat social i mediambiental. <span style="font-weight: 700;">Una banca pública que pugui treballar amb unes finances ètiques fortes</span> que serveixin també per activar l’estalvi per tal de garantir i dinamitzar l’accés al crèdit de l’economia productiva i cooperativa.</span></p><blockquote style="margin: 0px 0px 15px; padding: 10px 64px 0px 15px; border: none; background-image: url(http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/wp-content/themes/critic-blogs/img/bg-blockquote.png); background-position: 100% 100%; background-repeat: no-repeat no-repeat;"><p style="margin: 0px; padding: 0px 0px 10px; border: none; line-height: 27px; font-style: italic;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Necessitem una banca, de titularitat pública o col·lectiva i ètica, que tingui com a base la participació ciutadana</span></p></blockquote><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La socialització de la banca és control ciutadà, és a dir, compartir decisions entre dirigents, treballadores i treballadors, clients, associacions, representants electes locals i representants de la banca pública local i nacional. És l’exercici d’un control d’activitats de la banca per part de treballadors i treballadores del sector bancari i la seva participació activa en l’organització del treball. És informar periòdicament i pública de la gestió. És <span style="font-weight: 700;">prioritzar un servei de proximitat i de qualitat que trenqui amb les externalitzacions</span>. És cultivar la comunitat i potenciar-la. És facilitar un desenvolupament econòmic social i ecològic.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La socialització de la banca és la creació i l’impuls d’un servei públic d’estalvi, crèdit i inversions, que convisqui amb un sector bancari cooperatiu i de banca ètica, les finances ètiques, sotmès a les regulacions fonamentals del sector públic, i amb un clar comportament ètic, sostenible financerament però on el lucre no és la seva motivació principal.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">En definitiva, un sistema bancari que, tant la banca de titularitat pública com la de titularitat col·lectiva i ètica, tinguin com a base la participació ciutadana, on la formulació col·lectiva dels objectius finals serveixi perquè <span style="font-weight: 700;">la banca respongui a criteris de desenvolupament socials clars</span>, i, per tant, que les activitats a les quals donar suport financer estiguin subjectes a: fixar llocs de treball de qualitat, és a dir, condicions i salaris dignes; ajudar i potenciar processos productius dinamitzadors de la vida econòmica i social de determinats territoris, partint de la riquesa i potencialitats pròpies; desenvolupar una activitat no agressiva amb el territori i l’ecosistema; la propietat democràtica i col·lectiva o municipal.</span></p><blockquote style="margin: 0px 0px 15px; padding: 10px 64px 0px 15px; border: none; background-image: url(http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/wp-content/themes/critic-blogs/img/bg-blockquote.png); background-position: 100% 100%; background-repeat: no-repeat no-repeat;"><p style="margin: 0px; padding: 0px 0px 10px; border: none; line-height: 27px; font-style: italic;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El Procés Constituent ha de servir per a la socialització de la banca i la seva integració en els serveis públics</span></p></blockquote><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La necessitat de superar el règim i els pactes del 78 passa, també, per treballar des d’aquí i amb aliances europees i internacionals perquè els mercats financers ja no tinguin la mateixa influència sobre la vida de les persones i sobre les decisions dels governs.</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;"><br></span><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"></span></p><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsmu-oPsQr_r0WiuElDpRulWYkLwVL-HOYTm2kcPZDQOYp8oFDKyd_ghFeRyvtYZ9KifPnSbOFju38q1tnScxR2J1jk9neusLV5ScJugZYAqutV4VncXOdsFPDq4FL4KpwqJS4/s640/blogger-image--1009579851.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsmu-oPsQr_r0WiuElDpRulWYkLwVL-HOYTm2kcPZDQOYp8oFDKyd_ghFeRyvtYZ9KifPnSbOFju38q1tnScxR2J1jk9neusLV5ScJugZYAqutV4VncXOdsFPDq4FL4KpwqJS4/s640/blogger-image--1009579851.jpg"></a></div><p></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><span style="font-weight: 700;">La construcció de la República ha de basar-se en els principis i valors de solidaritat, feminisme, diversitat, defensa dels drets socials i de la democràcia, i el sistema financer</span> com a part central de la vida econòmica d’una societat no pot viure-hi d’esquena. L’obertura d’un Procés Constituent per posar les bases de la República Catalana ha de servir per a aquesta socialització de la banca i la seva integració en els serveis públics, perquè això permetria ampliar, més enllà de les experiències municipals actuals, els projectes i les polítiques de recuperació de sobiranies anant més enllà de la nacional, parlant de sobirania energètica, productiva i reproductiva, alimentària, sanitària, educativa…</span></p><p style="margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: none; line-height: 21px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Una República social i justa ha de vertebrar-se a través d’un sistema financer ètic i cooperatiu en coordinació amb una banca pública amb una clara vocació social.</span></p><h5 style="margin: 0px; padding: 0px; border: none;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Eulàlia Reguant és diputada de la CUP-CC i membre d’Esquerres per la Independència.</span></h5></div>

La banca de la República, eina indispensable de transformació social

Per Sentit Crític

Eulàlia Reguant, en una foto recent de Jordi Borràs a CRÍTIC

Breu panoràmica: d’on venim i on som en les polítiques bancàries a l’Estat i a Europa

Deu anys després de l’inici de la crisi financera, cal que recordem els compromisos que van prendre en aquella època banquers, partits del règim i organismes de control. Així veiem i constatem que van fracassar en totes aquelles promeses de “moralitzar” el sistema bancari i garantir-ne la funció creditícia. Deu anys més tard, veiem que s’ha fet tot el contrari: a l’Estat espanyol s’ha confirmat l’estafa del rescat bancari i s’ha assumit que mai es retornaran els 60.000 milions d’euros, diners públics, que només han servit per continuar afavorint els interessos de banquers i partits del règim o subvencions i promocions d’operacions de concentració bancària, de manera que els grans bancs han adquirit les caixes d’estalvi sa molt baix preu, arribant fins i tot a xifres irrisòries com 1 €.

En l’àmbit europeu, podem veure també que els esforços desplegats pels diferents bancs centrals, i en especial el Banc Central Europeu, no han servit per iniciar la recuperació de l’economia. De fet, la situació de la banca europea segueix sent precària i no està responent al que hauria de ser el seu objectiu principal: finançar l’economia real. Les iniciatives polítiques empreses des de les instàncies europees només serveixen i serviran perquè la banca continuï gaudint de beneficis extraordinaris, malgrat que els seus marges comercials baixin. Res ha servit per conduir el crèdit a la inversió, ni per minimitzar els impactes socials i democràtics del capitalisme, tal com els grans defensors de la reforma com a eina de redistribució van preconitzar.

Els darrers anys, diferents moviments, activistes i acadèmics han estat denunciant aquestes polítiques, han denunciat que ni s’estava “moralitzant” la banca, ni amb aquest tipus de polítiques era possible. I durant tots aquests anys han fet també propostes per avançar cap a la socialització de la banca. Algunes d’aquestes propostes, per prioritzar la utilitat i necessitat social, prendre decisions de crèdits sostenibles financerament, però no necessàriament de màxim lucre, minimitzar costos socials i mediambientals, entre d’altres.

El mapa de la banca al Principat de Catalunya

Fins avui dia, no hem disposat d’una estructura administrativa sobirana que ens permetés regular de manera autònoma el sistema financer del país. Ara, a les portes d’un referèndum que ens ha de portar a la República Catalana, tenim l’oportunitat i el deure de parlar d’un sistema financer subjecte al control democràtic de la població i que respongui a les necessitats del país i de les persones. I és que l’àmbit financer és una part central de l’entramat econòmic de qualsevol societat.

Durant tots els anys de crisi sistèmica, la banca ètica i cooperativa ha guanyat desenes de milers de nous i noves sòcies arreu, i ha augmentat la seva participació en el mercat del crèdit. Aquesta banca neix amb una lògica de recuperar la funció bàsica que hauria d’haver preservat sempre el sistema financer, canalitzar l’estalvi de les persones i dels beneficis de l’economia no especulativa del territori cap a garantir-ne la (bona) salut del teixit productiu i social.

Després del rescat bancari ens hauríem de preguntar si la solució va ser la correcta. I la resposta és que no

Però tampoc podem enganyar-nos: aquesta realitat segueix sense ser la vertebradora de l’economia i del sistema financer, i molt probablement n’està molt lluny davant de l’enèsima refundació del capitalisme. A més a més, tots aquests anys, també hem vist i patit la fallida i transformació de les caixes d’estalvis i d’altres entitats financeres, com ja he comentat anteriorment, que, a Catalunya en especial, ha suposat, sobretot, la desaparició d’un entramat d’entitats financeres que en el seu origen tenien un fort component d’arrelament territorial.

Així, cinc anys després del rescat bancari i una mica més de les reconversions de les caixes d’estalvis, ens hauríem de preguntar si la solució va ser la correcta. I la resposta és senzilla: no. Quan hi havia entitats financeres sustentades per capital públic, es van vendre per quatre rals, en lloc de convertir-les en entitats públiques que esdevinguessin la banca pública necessària per ser un actiu en la canalització de l’estalvi i del crèdit, i per convertir-se, també, en un instrument cabdal per al necessari finançament municipal.

La necessària socialització de la banca en la construcció de la República

Els poders econòmics, capitalistes, han demostrat fins ara que eren capaços de cometre delictes i assumir riscs, dels quals no han volgut responsabilitzar-se’n, només amb l’objectiu d’augmentar beneficis. Això i l’experiència dels darrers anys ens mostra que, en la construcció de la República, no podem deixar els bancs en les mans dels poders econòmics privats.

Encara més: cal tenir en compte que qualsevol país que vulgui tenir un mínim de sobirania real i garantir el seu futur econòmic necessita una estructura pública que tingui vocació social i que treballi per transformar d’arrel el model socioproductiu i reproductiu i que posi els recursos a la disposició dels interessos del poble. Partint de l’experiència grega, els bancs són un repte essencial per a qualsevol projecte de canvi social.

Així que un dels principals elements a treballar i consolidar en la República és una banca pública que respongui a la funció social de vertebració del territori i de transformació productiva i industrial, amb criteris democràtics i de sostenibilitat social i mediambiental. Una banca pública que pugui treballar amb unes finances ètiques fortes que serveixin també per activar l’estalvi per tal de garantir i dinamitzar l’accés al crèdit de l’economia productiva i cooperativa.

Necessitem una banca, de titularitat pública o col·lectiva i ètica, que tingui com a base la participació ciutadana

La socialització de la banca és control ciutadà, és a dir, compartir decisions entre dirigents, treballadores i treballadors, clients, associacions, representants electes locals i representants de la banca pública local i nacional. És l’exercici d’un control d’activitats de la banca per part de treballadors i treballadores del sector bancari i la seva participació activa en l’organització del treball. És informar periòdicament i pública de la gestió. És prioritzar un servei de proximitat i de qualitat que trenqui amb les externalitzacions. És cultivar la comunitat i potenciar-la. És facilitar un desenvolupament econòmic social i ecològic.

La socialització de la banca és la creació i l’impuls d’un servei públic d’estalvi, crèdit i inversions, que convisqui amb un sector bancari cooperatiu i de banca ètica, les finances ètiques, sotmès a les regulacions fonamentals del sector públic, i amb un clar comportament ètic, sostenible financerament però on el lucre no és la seva motivació principal.

En definitiva, un sistema bancari que, tant la banca de titularitat pública com la de titularitat col·lectiva i ètica, tinguin com a base la participació ciutadana, on la formulació col·lectiva dels objectius finals serveixi perquè la banca respongui a criteris de desenvolupament socials clars, i, per tant, que les activitats a les quals donar suport financer estiguin subjectes a: fixar llocs de treball de qualitat, és a dir, condicions i salaris dignes; ajudar i potenciar processos productius dinamitzadors de la vida econòmica i social de determinats territoris, partint de la riquesa i potencialitats pròpies; desenvolupar una activitat no agressiva amb el territori i l’ecosistema; la propietat democràtica i col·lectiva o municipal.

El Procés Constituent ha de servir per a la socialització de la banca i la seva integració en els serveis públics

La necessitat de superar el règim i els pactes del 78 passa, també, per treballar des d’aquí i amb aliances europees i internacionals perquè els mercats financers ja no tinguin la mateixa influència sobre la vida de les persones i sobre les decisions dels governs.

La construcció de la República ha de basar-se en els principis i valors de solidaritat, feminisme, diversitat, defensa dels drets socials i de la democràcia, i el sistema financer com a part central de la vida econòmica d’una societat no pot viure-hi d’esquena. L’obertura d’un Procés Constituent per posar les bases de la República Catalana ha de servir per a aquesta socialització de la banca i la seva integració en els serveis públics, perquè això permetria ampliar, més enllà de les experiències municipals actuals, els projectes i les polítiques de recuperació de sobiranies anant més enllà de la nacional, parlant de sobirania energètica, productiva i reproductiva, alimentària, sanitària, educativa…

Una República social i justa ha de vertebrar-se a través d’un sistema financer ètic i cooperatiu en coordinació amb una banca pública amb una clara vocació social.

Eulàlia Reguant és diputada de la CUP-CC i membre d’Esquerres per la Independència.

<h1 class="page__title title" id="page-title" style="line-height: 56px; margin: 0px; padding-bottom: 5px; padding-top: 20px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">1992: els jocs que van modelar la Barcelona aparador</span></h1><article class="node-34008 node node-noticia view-mode-full clearfix" about="/1992-jocs-que-van-modelar-barcelona-aparador" typeof="schema:Article sioc:Item foaf:Document"><header></header><div class="field-subtitol" style="line-height: 40px; font-weight: 600; padding-top: 5px; padding-bottom: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Quan se celebren 25 aniversaris dels Jocs Olímpics, fem un repàs dels canvis que s'hi van produir a la ciutat. Els grans esdeveniments esportius han servit per crear 'marques' per atreure el turisme amb ingents quantitats de diners públics </span></div><div class="field-fotografies" style="float: left; width: 592.203125px; margin-left: 0px; margin-right: -592.203125px; padding-left: 2px; padding-right: 3px; box-sizing: border-box; word-wrap: break-word;"><div class="field-fotografia"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><img alt="" height="500" src="https://directa.cat/sites/default/files/media/Eloi%20Latorre/cobi_02.png" style="border: 0px; max-width: 100%; height: auto; width: auto;" typeof="foaf:Image" width="750"></span></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><div class="field-peu-fotografia" style="display: inline-block; margin-right: 10px;">El 25 de juliol es van inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona 92 </div> <div class="field-autoria" style="display: inline-block;">Eleptric </div></span></div><div id="col-meta" style="clear: left; float: left; width: 118.4375px; margin-left: 0px; margin-right: -118.4375px; box-sizing: border-box; word-wrap: break-word; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 30px;"><div id="meta-info" style="float: left; width: 97.53125px; margin-left: 0px; margin-right: -97.53125px; padding-left: 2px; padding-right: 3px; box-sizing: border-box; word-wrap: break-word;"><div class="field-autor" style="padding-left: 5px; padding-right: 5px; line-height: 22px; text-decoration: underline;"><a href="https://twitter.com/gemma_g_fabrega" target="_blank" rel="bookmark" class="autor" style="padding-left: 5px; padding-right: 5px; line-height: 22px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000">GEMMA GARCIA</font></a></div><span class="date-display-single" property="schema:datePublished dc:publisher sioc:created_at" datatype="xsd:string" content="2017-07-25T00:00:00+02:00" style="line-height: 22px; padding-left: 5px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">25/07/2017</span></div></div><div id="nav-links-wrapper"><div class="node-nav-links node-nav-links-prev" style="transition: width 0.5s ease-in, height; -webkit-transition: width 0.5s ease-in, height; position: fixed; top: 58%; opacity: 0.7; width: 34px; overflow: hidden; left: 0px; box-shadow: rgb(233, 233, 233) 0px 0px 2px 2px;"><a href="https://directa.cat/plena-ocupacio-atur" style="line-height: 22px; min-height: 30px; vertical-align: middle; display: inline-block; padding-top: 6px; padding-bottom: 6px; width: 300px; text-decoration: none; margin-left: 34px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000">Plena ocupació i atur</font></a></div></div><div class="field-body" style="float: left; width: 473.765625px; margin-left: 118.4375px; margin-right: -592.203125px; padding-left: 2px; padding-right: 3px; box-sizing: border-box; word-wrap: break-word; padding-top: 30px; margin-bottom: -105px;"><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El 1992, mentre Sarajevo patia un setge, Clinton guanyava la presidència dels Estats Units, una trentena d'independentistes eren torturats i tancaven, per sempre, el programa de ràdio <em>L’Orquestra</em>, Barcelona inaugurava els Jocs Olímpics. Era el 25 de juliol, sota el cel clar, després de dies de pluja, a l'Estadi Olímpic remodelat a fons per a l'ocasió. Però la data ve precedida i prosseguida per transformacions urbanístiques que varen canviar la fisonomia i el caràcter de la ciutat sense massa crítiques, i que assentaren l'anomenat Model Barcelona.</span></p><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La fórmula de créixer a cop d'esdeveniment no era nova: l'Exposició Universal de 1888 i la Internacional del 29, el Congrés Eucarístic de 1952, i el Fòrum de les Cultures, post olímpic, que ja despertaria una oposició més forta i visible. Amb la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics, el 1986, les prioritats urbanístiques van canviar. La mirada cap als barris va passar a enfocar-se cap als grans projectes urbans. Per Jose Mansilla de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), van suposar un abans i un després: “la transformació de Barcelona, el pas d'una ciutat industrial amb cert declivi a una altra centrada en els serveis”.</span></p><div style="text-align: center;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><img alt="" height="433" src="https://directa.cat/sites/default/files/resize/media/Eloi%20Latorre/web_812_guide-650x433.jpg" style="border: 0px; max-width: 100%; height: auto; width: auto;" width="650"></span></div><figure class="image" style="display: inline-block; margin: 0px;"><figcaption style="text-align: start; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Una de les actuacions emblemàtiques va ser la construcció de la Vila Olímpica</figcaption></figure></div><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br>Enmig d'aquella febre remodeladora, Andrés Naya, de la FAVB, lamenta que desaparegués el sentit crític de la ciutat: “era molt complicat anar a contracorrent”. Però malgrat les dificultats i la poca visibilitat mediàtica de les protestes, alguns espais col·lectius van desafiar la corrent olímpica. Prèviament a la nominació de Barcelona, moviments socials i veïnals es van ajuntar a la Comissió Contra la Barcelona Olímpica i van llançar la campanya No'92. El portaveu d’aleshores, Ignacio Lingolarra, va denunciar que les protestes havien estat silenciades per “un autèntic pacte d'Estat sobre la candidatura olímpica” en què s'havien compromès “des de la Corona fins a les institucions locals, passant per tot tipus d'interessos i entitats”. Davant la somnolència social predominant, el 1991, va néixer la revista veïnal <em>La veu del carrer</em> i un any més tard, el de la inauguració dels Jocs, es va publicar el monogràfic <em>La Barcelona de Maragall</em>. Una de cada quatre pessetes gastades per l'Ajuntament amb els jocs, explicava la publicació, era per al pagament d'interessos. La revista va calcular aleshores en vint anys el termini d'amortització d'aquestes despeses.</span></p><div class="destacat" style="line-height: 36px; margin-left: -117.1875px; width: 304.6875px; float: left; padding: 10px 10px 10px 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Prèviament a la nominació de Barcelona, moviments socials i veïnals es van ajuntar a la Comissió Contra la Barcelona Olímpica i van llançar la campanya No'92</span></div><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Paral·lelament, a més d'una oposició al model de ciutat, accelerat pels jocs i les decisions urbanístiques que comportaven, també n'hi havia una altra que es reduïa a la qüestió nacional. L'Associació per la Delegació Olímpica Catalana reivindicava un Comitè Olímpic Català, i van aconseguir desplegar estelades a la inauguració de l'estadi olímpic de 1989, alhora que van protagonitzar una gran xiulada contra el rei. Així mateix, la Crida a la Solidaritat i Òmnium Cultual van llançar la campanya Freedom for Catalonia.<br> </span></p><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><strong style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Sense habitatge públic</strong></p><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La FAVB va prendre dos eixos de lluita relacionats amb els impactes urbanístics que deixarien els Jocs: l'habitatge i el transport. Una de les actuacions emblemàtiques de les institucions va ser aixecar el barri de la Vila Olímpica. Sota les ordres de l'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas, es va arrasar la zona industrial anomenada Icària per fer-hi un barri residencial que, en un primer moment, allotjaria esportistes.</span></p><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Si bé Naya valora que, amb els Jocs, Barcelona va guanyar el mar per a la ciutat, l’operació “va anar acompanyada d'especulació”. Des d'un primer moment, l'associacionisme veïnal va demanar que, com s'havia de requalificar sòl de la Icària industrial per fer-hi pisos, el 40% fos públic. Malgrat la mobilització, no només no es va complir aquest 40%, sinó que ni tan sols el 25% al que, segons Naya, es va comprometre verbalment l’alcalde Pasqual Maragall. “Només es van fer habitatges d'alt standing”, lamenta. Ara, amb perspectiva, i amb un escàs parc públic d'habitatge a la ciutat, l'activista veïnal subratlla com de necessari era que es complís la demanda. “Una oportunitat perduda”, conclou. Alhora, es va destruir tot un patrimoni industrial, deixant tan sols una xemeneia del complex Can Folch, on hi hagué una destil·leria, una fàbrica de gel i una farinera. L'actual regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, en una entrevista al diari <em>Ara</em>, en referència a la necessitat d'habitatge públic, recordava com el Consistori, a posteriori, es va vendre sòl públic per fer front al deute dels Jocs.</span></p><div style="text-align: center;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><img alt="" height="835" src="https://directa.cat/sites/default/files/resize/media/Gemma%20Garcia/cartell_vilaolimpica-650x835.jpg" style="border: 0px; max-width: 100%; height: auto; width: auto;" width="650"></span></div><figure class="image" style="display: inline-block; margin: 0px;"><figcaption style="text-align: start; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Cartell de la FAVB per reclamar habitatge públic a la Vila Olímpica</figcaption></figure></div><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br>La Vila Olímpica i la construcció de la Ronda Litoral també van ser el detonant definitiu per a l'enderrocament dels darrers nuclis de barraques, com el barri de rere el Cementiri. La historiadora Mercè Tatjer recorda que el veïnat estava integrat al barri del Poblenou i moltes persones treballaven a les fàbriques o els tallers de la zona. Per aquest motiu, no volien acceptar que els reallotgessin a d'altres indrets i amb el suport de l'Associació de Veïns del Poblenou van obrir una negociació col·lectiva amb l'Ajuntament, fins aconseguir habitatges de protecció oficial a prop. Tatjer té clara la relació entre esdeveniments i expulsió de veïnat, i recorda el cas de la Perona, a Sant Martí, d'on es van enderrocar les darreres barraques el 1989, en el marc de la preparació dels Jocs Olímpics. El problema, explica, és que la Mina es va convertir en un contenidor, que van omplir amb molta gent diversos en poc temps. A més, amb una tipologia d'habitatges que no era adequada - “entre casetes i blocs, es podien haver trobar fórmules mitges”-, i amb manca d'equipaments.</span></p><div class="destacat" style="line-height: 36px; margin-left: -117.1875px; width: 304.6875px; float: left; padding: 10px 10px 10px 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La Vila Olímpica i la construcció de la Ronda Litoral també van ser el detonant definitiu per a l'enderrocament dels darrers nuclis de barraques, com el barri de rere el Cementiri</span></div><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Precisament, els PERI (plans especials de reforma interior) havien de garantir la construcció d'equipaments, infraestructures per als barris, serveis i habitatges. Però els Jocs Olímpics van provocar el retard de molts d'aquests plans de barri -recorda Naya-, i la modificació d'alguns altres. El del Raval va comportar l'enderrocament d'edificis i alhora l'inici del tancament dels meublés, on les prostitutes exercien la seva professió, forçant-ne la reubicació. Els projectes urbanístics que es van desencadenar sobre el Raval, relata l'arquitecta Stefanie Von Heeren -que va estudiar el Model Barcelona a Ciutat Vella-, han significat la destrucció més important que s'ha produït en teixit urbà consolidat a Europa.</span></p><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Relacionat amb les remodelacions urbanístiques, també es va desenvolupar tot un seguit d'infraestructures per al vehicle privat, com les rondes. Naya critica que “després de pocs mesos, estaven saturades de cotxes i continuaven els problemes de fons: encara tenim la línia 9 sense acabar i un dèficit d'autobusos”.</span></p><div style="text-align: center;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><img alt="" height="875" src="https://directa.cat/sites/default/files/resize/media/Gemma%20Garcia/cartell_poblenou_0-650x875.jpg" style="border: 0px; max-width: 100%; height: auto; width: auto;" width="650"></span></div><figure class="image" style="display: inline-block; margin: 0px;"><figcaption style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><div style="text-align: start;">Cartell del 1987 per criticar la 'invasió' del vehicle privat a la Ronda Litoral i exigir participació veïnal en la presa de decisions</div><div style="text-align: start;"> </div></figcaption></figure></div><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><strong style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La porta al deute i al turisme de masses</strong></p><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A l'escalf de la celebració dels Jocs Olímpics, s'encetava una nova etapa en la promoció turística de Barcelona. L'esdeveniment havia retransmès la ciutat al món, que obria les seves portes al turisme de masses. Tot i que les bases del Model Barcelona ja estaven assentades, Jose Mansilla de l’OACU puntualitza que els Jocs Olímpics li van donar “patent de cors”, és a dir, “la van mostrar com una mena de fórmula màgica que, fins i tot, va ser imitada a altres llocs del món”. El més significatiu del model, afegeix Mansilla, és “la dissolució simbòlica que produeix sobre la conflictivitat urbana”.</span></p><div class="destacat" style="line-height: 36px; margin-left: -117.1875px; width: 304.6875px; float: left; padding: 10px 10px 10px 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Un estudi de la Universitat d’Oxford, que es va presentar l’estiu del 2016, calcula un sobrecost del 266% sobre les previsions inicials, que segons el document, converteix els Jocs de Barcelona en el tercers més cars</span></div><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Un any més tard de la celebració dels Jocs, es va crear el Consorci del Turisme, de col·laboració público-privada – una de les característiques del model Barcelona- per promoure internacionalment la ciutat i, de fet, és l'organisme que es va plantejar el Fòrum de les Cultures de 2004, que va costar 240 milions, 25 més del que s’havia calculat, segons la Sindicatura de Comptes.</span></p><p style="margin: 0px 0px 20px; line-height: 32px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Els comptes dels Jocs Olímpics també van desquadrar i van acumular un deute que no es va liquidar fins el 2007. A organitzar-los, s'hi van destinar prop d'un bilió de pessetes – 6.700 milions d'euros-, segons l'estudi elaborat pel professor d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Brunet. Tot i que, inicialment, la previsió era molt inferior. Un estudi de la Universitat d’Oxford, que es va presentar l’estiu del 2016, calcula un sobrecost del 266% sobre les previsions inicials, que segons el document, converteix els Jocs de Barcelona en el tercers més cars, per darrere de Sotxi (2014) i Londres (2012). El Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport va publicar el 2002, que l’Ajuntament va acumular un deute de 280.000 milions de pessetes amb l'esdeveniment, una xifra superior als 250.000 milions de pressupost d'aleshores.<br> </span></p></div></article>

1992: els jocs que van modelar la Barcelona aparador

Quan se celebren 25 aniversaris dels Jocs Olímpics, fem un repàs dels canvis que s'hi van produir a la ciutat. Els grans esdeveniments esportius han servit per crear 'marques' per atreure el turisme amb ingents quantitats de diners públics

El 25 de juliol es van inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona 92

Eleptric

GEMMA GARCIA

25/07/2017

Plena ocupació i atur

El 1992, mentre Sarajevo patia un setge, Clinton guanyava la presidència dels Estats Units, una trentena d'independentistes eren torturats i tancaven, per sempre, el programa de ràdio L’Orquestra, Barcelona inaugurava els Jocs Olímpics. Era el 25 de juliol, sota el cel clar, després de dies de pluja, a l'Estadi Olímpic remodelat a fons per a l'ocasió. Però la data ve precedida i prosseguida per transformacions urbanístiques que varen canviar la fisonomia i el caràcter de la ciutat sense massa crítiques, i que assentaren l'anomenat Model Barcelona.

La fórmula de créixer a cop d'esdeveniment no era nova: l'Exposició Universal de 1888 i la Internacional del 29, el Congrés Eucarístic de 1952, i el Fòrum de les Cultures, post olímpic, que ja despertaria una oposició més forta i visible. Amb la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics, el 1986, les prioritats urbanístiques van canviar. La mirada cap als barris va passar a enfocar-se cap als grans projectes urbans. Per Jose Mansilla de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), van suposar un abans i un després: “la transformació de Barcelona, el pas d'una ciutat industrial amb cert declivi a una altra centrada en els serveis”.

Una de les actuacions emblemàtiques va ser la construcció de la Vila Olímpica

Enmig d'aquella febre remodeladora, Andrés Naya, de la FAVB, lamenta que desaparegués el sentit crític de la ciutat: “era molt complicat anar a contracorrent”. Però malgrat les dificultats i la poca visibilitat mediàtica de les protestes, alguns espais col·lectius van desafiar la corrent olímpica. Prèviament a la nominació de Barcelona, moviments socials i veïnals es van ajuntar a la Comissió Contra la Barcelona Olímpica i van llançar la campanya No'92. El portaveu d’aleshores, Ignacio Lingolarra, va denunciar que les protestes havien estat silenciades per “un autèntic pacte d'Estat sobre la candidatura olímpica” en què s'havien compromès “des de la Corona fins a les institucions locals, passant per tot tipus d'interessos i entitats”. Davant la somnolència social predominant, el 1991, va néixer la revista veïnal La veu del carrer i un any més tard, el de la inauguració dels Jocs, es va publicar el monogràfic La Barcelona de Maragall. Una de cada quatre pessetes gastades per l'Ajuntament amb els jocs, explicava la publicació, era per al pagament d'interessos. La revista va calcular aleshores en vint anys el termini d'amortització d'aquestes despeses.

Prèviament a la nominació de Barcelona, moviments socials i veïnals es van ajuntar a la Comissió Contra la Barcelona Olímpica i van llançar la campanya No'92

Paral·lelament, a més d'una oposició al model de ciutat, accelerat pels jocs i les decisions urbanístiques que comportaven, també n'hi havia una altra que es reduïa a la qüestió nacional. L'Associació per la Delegació Olímpica Catalana reivindicava un Comitè Olímpic Català, i van aconseguir desplegar estelades a la inauguració de l'estadi olímpic de 1989, alhora que van protagonitzar una gran xiulada contra el rei. Així mateix, la Crida a la Solidaritat i Òmnium Cultual van llançar la campanya Freedom for Catalonia.

Sense habitatge públic

La FAVB va prendre dos eixos de lluita relacionats amb els impactes urbanístics que deixarien els Jocs: l'habitatge i el transport. Una de les actuacions emblemàtiques de les institucions va ser aixecar el barri de la Vila Olímpica. Sota les ordres de l'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas, es va arrasar la zona industrial anomenada Icària per fer-hi un barri residencial que, en un primer moment, allotjaria esportistes.

Si bé Naya valora que, amb els Jocs, Barcelona va guanyar el mar per a la ciutat, l’operació “va anar acompanyada d'especulació”. Des d'un primer moment, l'associacionisme veïnal va demanar que, com s'havia de requalificar sòl de la Icària industrial per fer-hi pisos, el 40% fos públic. Malgrat la mobilització, no només no es va complir aquest 40%, sinó que ni tan sols el 25% al que, segons Naya, es va comprometre verbalment l’alcalde Pasqual Maragall. “Només es van fer habitatges d'alt standing”, lamenta. Ara, amb perspectiva, i amb un escàs parc públic d'habitatge a la ciutat, l'activista veïnal subratlla com de necessari era que es complís la demanda. “Una oportunitat perduda”, conclou. Alhora, es va destruir tot un patrimoni industrial, deixant tan sols una xemeneia del complex Can Folch, on hi hagué una destil·leria, una fàbrica de gel i una farinera. L'actual regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, en una entrevista al diari Ara, en referència a la necessitat d'habitatge públic, recordava com el Consistori, a posteriori, es va vendre sòl públic per fer front al deute dels Jocs.

Cartell de la FAVB per reclamar habitatge públic a la Vila Olímpica

La Vila Olímpica i la construcció de la Ronda Litoral també van ser el detonant definitiu per a l'enderrocament dels darrers nuclis de barraques, com el barri de rere el Cementiri. La historiadora Mercè Tatjer recorda que el veïnat estava integrat al barri del Poblenou i moltes persones treballaven a les fàbriques o els tallers de la zona. Per aquest motiu, no volien acceptar que els reallotgessin a d'altres indrets i amb el suport de l'Associació de Veïns del Poblenou van obrir una negociació col·lectiva amb l'Ajuntament, fins aconseguir habitatges de protecció oficial a prop. Tatjer té clara la relació entre esdeveniments i expulsió de veïnat, i recorda el cas de la Perona, a Sant Martí, d'on es van enderrocar les darreres barraques el 1989, en el marc de la preparació dels Jocs Olímpics. El problema, explica, és que la Mina es va convertir en un contenidor, que van omplir amb molta gent diversos en poc temps. A més, amb una tipologia d'habitatges que no era adequada - “entre casetes i blocs, es podien haver trobar fórmules mitges”-, i amb manca d'equipaments.

La Vila Olímpica i la construcció de la Ronda Litoral també van ser el detonant definitiu per a l'enderrocament dels darrers nuclis de barraques, com el barri de rere el Cementiri

Precisament, els PERI (plans especials de reforma interior) havien de garantir la construcció d'equipaments, infraestructures per als barris, serveis i habitatges. Però els Jocs Olímpics van provocar el retard de molts d'aquests plans de barri -recorda Naya-, i la modificació d'alguns altres. El del Raval va comportar l'enderrocament d'edificis i alhora l'inici del tancament dels meublés, on les prostitutes exercien la seva professió, forçant-ne la reubicació. Els projectes urbanístics que es van desencadenar sobre el Raval, relata l'arquitecta Stefanie Von Heeren -que va estudiar el Model Barcelona a Ciutat Vella-, han significat la destrucció més important que s'ha produït en teixit urbà consolidat a Europa.

Relacionat amb les remodelacions urbanístiques, també es va desenvolupar tot un seguit d'infraestructures per al vehicle privat, com les rondes. Naya critica que “després de pocs mesos, estaven saturades de cotxes i continuaven els problemes de fons: encara tenim la línia 9 sense acabar i un dèficit d'autobusos”.

Cartell del 1987 per criticar la 'invasió' del vehicle privat a la Ronda Litoral i exigir participació veïnal en la presa de decisions

La porta al deute i al turisme de masses

A l'escalf de la celebració dels Jocs Olímpics, s'encetava una nova etapa en la promoció turística de Barcelona. L'esdeveniment havia retransmès la ciutat al món, que obria les seves portes al turisme de masses. Tot i que les bases del Model Barcelona ja estaven assentades, Jose Mansilla de l’OACU puntualitza que els Jocs Olímpics li van donar “patent de cors”, és a dir, “la van mostrar com una mena de fórmula màgica que, fins i tot, va ser imitada a altres llocs del món”. El més significatiu del model, afegeix Mansilla, és “la dissolució simbòlica que produeix sobre la conflictivitat urbana”.

Un estudi de la Universitat d’Oxford, que es va presentar l’estiu del 2016, calcula un sobrecost del 266% sobre les previsions inicials, que segons el document, converteix els Jocs de Barcelona en el tercers més cars

Un any més tard de la celebració dels Jocs, es va crear el Consorci del Turisme, de col·laboració público-privada – una de les característiques del model Barcelona- per promoure internacionalment la ciutat i, de fet, és l'organisme que es va plantejar el Fòrum de les Cultures de 2004, que va costar 240 milions, 25 més del que s’havia calculat, segons la Sindicatura de Comptes.

Els comptes dels Jocs Olímpics també van desquadrar i van acumular un deute que no es va liquidar fins el 2007. A organitzar-los, s'hi van destinar prop d'un bilió de pessetes – 6.700 milions d'euros-, segons l'estudi elaborat pel professor d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Brunet. Tot i que, inicialment, la previsió era molt inferior. Un estudi de la Universitat d’Oxford, que es va presentar l’estiu del 2016, calcula un sobrecost del 266% sobre les previsions inicials, que segons el document, converteix els Jocs de Barcelona en el tercers més cars, per darrere de Sotxi (2014) i Londres (2012). El Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport va publicar el 2002, que l’Ajuntament va acumular un deute de 280.000 milions de pessetes amb l'esdeveniment, una xifra superior als 250.000 milions de pressupost d'aleshores.

<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-md-12" style="box-sizing: border-box; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative;">
<div class="noticia tipusnoticia0 categoria3" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; padding-bottom: 15px; width: 718px;">
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-md-12" style="box-sizing: border-box; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative;">
<h1 class="h2noticia titulocategoria3" style="box-sizing: border-box; float: left; font-weight: 500; line-height: 36px; margin: 0px 0px 20px; width: 718px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">Angélique Kourounis: «Alba Daurada utilitza totes les disfuncions de la democràcia per guanyar poder»</span></h1>
<h3 class="h3noticia" style="box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"><span class="fa fa-fw fa-caret-right" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; line-height: 1; text-align: center; width: 1.28571429em;"></span> La periodista greco-francesa Angélique Kourounis ha estat durant anys seguint l'activitat del partit ultradretà grec Alba Daurada </span></h3>
<h3 class="h3noticia" style="box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"><span class="fa fa-fw fa-caret-right" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; line-height: 1; text-align: center; width: 1.28571429em;"></span> Kourounis i Thomas Iacobi van presentar el documental 'Alba Daurada. Un assumpte personal' a l'Espai ETC de Vic</span></h3>
<h3 class="h3noticia h3itemrelnoticia h3notirelnoticia" style="box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">
<a href="http://www.elsetembre.cat/noticia/159/es/presenta/vic/documental/alba/daurada/assumpte/personal?rlc=a1" style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0); box-sizing: border-box; text-decoration: none;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"><span class="fa fa-bookmark-o fa-fw" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; line-height: 1; text-align: center; width: 1.28571429em;"></span> Es presenta a Vic el documental 'Alba Daurada: un assumpte personal’</span></a></h3>
<div class="categoriadata" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px; padding-left: 7.171875px; padding-right: 7.171875px; position: relative; width: 718px;">
<div class="data col-md-8 pull-left row" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-left: -15px; margin-right: -15px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative;">
<span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><span id="_markupAutor" itemprop="author" itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="box-sizing: border-box; font-weight: bold;"><span itemprop="name" style="box-sizing: border-box; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></span></span><br />
<div class="imgautoramplianoticia" style="box-sizing: border-box; float: left; left: 0px; margin-top: -15px; width: 100px;">
<span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><span id="_markupAutor" itemprop="author" itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="box-sizing: border-box; font-weight: bold;"><span itemprop="name" style="box-sizing: border-box; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></span></span></div>
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span id="_markupAutor" itemprop="author" itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="box-sizing: border-box; font-weight: bold;"><span itemprop="name" style="box-sizing: border-box;"><span class="nomautoramplianoticia" style="box-sizing: border-box;"><a href="http://www.elsetembre.cat/noticies/autor/7/sara/blazquez" style="box-sizing: border-box; text-decoration: none;">Sara Blázquez</a></span></span></span> <span class="txtactualitzatel" id="txtactualitzatel" style="box-sizing: border-box;">|</span></span></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
</div>
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="categorieslectura col-md-12" style="box-sizing: border-box; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative;">
<div class="categoria small" style="border-bottom-color: rgb(221 , 221 , 221); border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; border-top-color: rgb(221 , 221 , 221); border-top-style: solid; border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; font-weight: bold; margin-bottom: 20px; max-height: 66px; overflow: hidden;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">special: <a href="http://www.elsetembre.cat/grans/temes/2/entrevistes" style="box-sizing: border-box; font-weight: normal; text-decoration: none;">Entrevistes</a></span><br />
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-xs-12 llistaetiquetesdesplegada" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 748px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Arxivat a: <a href="http://www.elsetembre.cat/noticies/3/setembre/critic" style="box-sizing: border-box; font-weight: normal; text-decoration: none;">Setembre crític</a>, <a href="http://www.elsetembre.cat/noticies/etiqueta/antifeixisme" style="box-sizing: border-box; font-weight: normal; text-decoration: none;" target="_blank">antifeixisme</a>, <a href="http://www.elsetembre.cat/noticies/etiqueta/documental" style="box-sizing: border-box; font-weight: normal; text-decoration: none;" target="_blank">documental</a>, <a href="http://www.elsetembre.cat/noticies/etiqueta/gr%C3%A8cia" style="box-sizing: border-box; font-weight: normal; text-decoration: none;" target="_blank">grècia</a>, <a href="http://www.elsetembre.cat/noticies/etiqueta/kourounis" style="box-sizing: border-box; font-weight: normal; text-decoration: none;" target="_blank">kourounis</a>, <a href="http://www.elsetembre.cat/noticies/etiqueta/neonazi" style="box-sizing: border-box; font-weight: normal; text-decoration: none;" target="_blank">neonazi</a>, <a href="http://www.elsetembre.cat/noticies/etiqueta/alba+daurada" style="box-sizing: border-box; font-weight: normal; text-decoration: none;" target="_blank">alba daurada</a>, <a href="http://www.elsetembre.cat/noticies/etiqueta/entrevista" style="box-sizing: border-box; font-weight: normal; text-decoration: none;" target="_blank">entrevista</a></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-xs-12 fotoportadaampliacio" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 20px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 748px;">
<div class="fotografia ambpeu" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 0px; width: 718px;">
<a class="bi3dArtId-183 bi3dArtType-photo" href="http://www.elsetembre.cat/noticia/183/ang/lique/kourounis/alba/daurada/utilitza/totes/disfuncions/democracia/guanyar/poder" style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); box-sizing: border-box; text-decoration: none;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img class="img-responsive" data-ample1200="http://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/../gestiobeta/arxius/agost/imatges/201705/1200_1495475711IMGP7217.jpg" data-ample650="http://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/../gestiobeta/arxius/agost/imatges/201705/650_1495475711IMGP7217.jpg" data-ample990="http://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/../gestiobeta/arxius/agost/imatges/201705/990_1495475711IMGP7217.jpg" data-resize="true" src="http://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/201705/990_1495475711IMGP7217.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 718px;" /></span></a></div>
<div class="peufotografia" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 14px; margin-bottom: 10px; padding-bottom: 4px; padding-left: 0px; padding-top: 4px; width: 718px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Angélique Kourounis i Thomas Iacobi a l'Espai ETC de Vic | Sara Blázquez</span></div>
</div>
</div>
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-md-10 columnatextnoticia" style="box-sizing: border-box; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative;">
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="textnoticia col-md-12" id="_markupCos" itemprop="articleBody" style="box-sizing: border-box; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«La meva parella és jueva. Un dels meus fills és gai i l’altre un militant anarquista. Jo sóc feminista, d’esquerres i filla d’immigrants. Si Alba Daurada arriba al poder, el nostre únic problema serà llavors en quin vagó ens posaran». Són les primeres paraules que se senten a la veu en off del documental <i style="box-sizing: border-box;">Alba Daurada. Un assumpte personal</i>. Són de la seva directora, la periodista greco-francesa Angélique Kourounis, que ha estat durant anys seguint l'activitat del partit ultradretà grec. Durant 90 minuts, el documental explica la història interna de l'organització neonazi. Des de que es va estrenar, el març del 2016, ha rebut premis a diversos festivals i s'ha projectat en nombrosos països. Durant el mes d'abril, es va presentar a Vic, de la mà de la Directa, del Festival Protesta i d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme d'Osona. Vam poder parlar amb Kourounis i amb Thomas Iacobi, coautor del documental, pocs dies després de la primera volta de les eleccions franceses. <br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Ha estat durant cinc anys seguint l’activitat del partit neonazi Alba Daurada. Com ha estat aquesta experiència de seguir-los de prop i per què creu que ha tingut un creixement tan fort durant els últims anys?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Hi ha moltes raons que expliquen el seu creixement, i no és només la crisi. La principal raó és el profund disgust de la gent davant el món polític. No té motius per esperar què? Fa manifestacions i no passa res. Tenim morts, molta gent ferida, empresonada. En una manifestació hi va haver 600 persones ferides! La gent va votar pel canvi, va votar per Syriza, però el que veiem és que és la mateixa política, que no hi ha canvis, no hi ha somnis per una vida millor, no hi ha nous polítics. I Europa no té res per oferir-los. El que passa és que el 41% de la gent no vota. La majoria d’aquesta gent és d’esquerres. El que demostra la pel·lícula és que Alba Daurada, com tots els feixistes, o com tota l’extrema dreta, esperen la democràcia per prendre el poder. Ara, amb els resultats a França veiem la pel·lícula amb uns altres ulls. El protagonista diu «Si Syriza no treu Grècia d’aquesta situació, serem (Alba Daurada) el proper govern», és el que està passant a França. Una altra de les raons és l’educació que tenim a Grècia, que és molt nacionalista, i quan això passa, les tesis nacionalistes no són tan llunyanes a tu mateix. Moltes de les coses que diu Alba Daurada no estan tan allunyades de la gent. Alba Daurada és la tercera força política els cinc últims anys. Ara, al Parlament, és la quarta força política per motius tècnics, però tots els sondejos li donen la tercera posició en intenció de vot. Si hi ha un 7% o un 8% que els vota, hem de recordar sempre que el 92%, com a mínim, dels grecs no els voten. <br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">L’esquerra no sap oferir una bona alternativa?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />De quina esquerra estem parlant? Molta gent que és de l’extrema esquerra va votar per Tsipras el gener del 2015 perquè era la gran esperança. El van votar perquè el poder no fos pels conservadors. Després voten pel referèndum i voten un 61,5% pel no a l’austeritat i sí a la nova Europa, però al final, no passa res. Al setembre, voten a Syriza perquè opinen que si hem de tenir una política d’austeritat, ells seran els que aplicaran una austeritat més justa per tothom. No hi ha esquerra. L’extrema esquerra, o l’esquerra real ha marxat de Syriza. Ara Syriza és un partit socialdemòcrata. L’esquerra no hi és al Parlament. Si Syriza és l’esquerra, Macron també és l’esquerra. Hi ha els socialistes, Syriza, els liberals, els comunistes, els neonazis i l’extrema dreta. L’esquerra, al carrer treballa molt. Hi ha moltes organitzacions de solidaritat, organitzacions civils, molta gent que ajuda els immigrants i els refugiats. Jo crec que la gent que no vota sí que és gent que treballa al carrer, que sap que difícilment canviaran coses a través dels vots, però que sí que creuen que poden canviar coses amb la feina al carrer. És una de les respostes a Alba Daurada. <br style="box-sizing: border-box;" /> </span><br />
<div class="divimatgeeditor" id="divimatgeeditor_456" style="box-sizing: border-box; width: 650px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img class="fotointerior_650 imatgeeditor" data-orig-height="796" data-orig-width="1200" id="imatgeeditor_456" src="http://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/201705/650_1495476262IMGP7189.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle;" /></span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 13px; margin: 0px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); box-sizing: border-box; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><em style="box-sizing: border-box;">Angélique Kourounis, després de la projecció del documental a l'Espai ETC Foto: Sara Blázquez</em></span></div>
</div>
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Per què és un assumpte personal, aquest documental?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Hi ha un crític grec que va dir «és un assumpte personal, però un assumpte personal de tothom». Això és veritat. De tothom que no és d’Alba Daurada o de l’extrema dreta. <br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Heu tingut problemes per fer el seguiment o després d’haver fet el documental?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Les dificultats que vam tenir durant el seguiment és que tots els operadors de càmera van ser agredits per Alba Daurada. O físicament o verbalment. Fins i tot un d’ells va tenir por perquè vivia a Grècia i tenia tres fills petits. No volia que el seu nom aparegués a la pel·lícula, però quan va veure que la resta de noms sí que apareixien, no es va fer enrere. Ell tenia una de les escenes més importants, perquè un dels personatges s’oblida que té el micròfon i ell sabia exactament el que havia dit. Tot l’equip va ser agredit. Després, el problema que hem tingut és que vam obrir una campanya de micromecenatge perquè tots vam treballar sense cobrar.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />[Thomas] Els feixistes van fer reclamacions a Google i a Youtube i van aconseguir aturar la campanya durant 10 dies, vam perdre aquest temps.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />També hem rebut moltes amenaces, vam haver de canviar els nostres telèfons, fins i tot em van prometre una bala al cap, m’han dit que el meu fill gai ha de morir, que no sóc una bona mare perquè un dels meus fills és anarquista i l’altre és gai. Jo estic molt i molt orgullosa dels meus fills, els estimo més que a res en el món. Estic molt orgullosa de tots tres. <br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Heu estat a les assemblees del partit, heu seguit els seus membres quan repartien propaganda i heu estat a les manifestacions i mítings més multitudinaris de l’extrema dreta grega durant anys. Què heu vist i què us ha sorprès? Com aconsegueix Alba Daurada fer arribar el seu discurs tan ràpidament?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Jo no tenia paraules després d’enregistrar la seqüència on surten les dones. Jo sabia el que pensen els homes i els responsables polítics. El que va ser una sorpresa és el que diuen les dones. Quan trobes una dona que et diu, mirant-te als ulls, que no hi havia presoners polítics durant la dictadura, i que no hi havia dictadura a Grècia, que els únics presos polítics són els líders d’Alba Daurada, que Theodorakis no va ser torturat, que mai hi va haver tortura i que la dictadura va ser un període molt calmat i Grècia va ser molt respectada, sense problemes econòmics, quedes de pedra. Perquè la posició d’aquest partit sobre les dones és que han de cuidar els fills, cuinar i cuidar el seu home.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />[Thomas] El que més m’ha impressionat a mi és com n’és de fàcil enganyar joves, que estan despistats, que els agrada la disciplina, que hi hagi gent al seu voltant que els respecta, que els dóna una sensació d’orgull, de dignitat. Te n’adones com els falta tot això. El fet de no tenir cap perspectiva econòmica, de professió, creuen que durant anys els mitjans estrangers han tractat Grècia com una merda, amb un sentit imperialista que no s’havia viscut mai. Se sentien europeus, però d’un moment a un altre van passar a ser els mals alumnes que enganyaven els altres. Aquests joves tenen un dèficit molt gran de dignitat i de respecte d’ells mateixos i de perspectives. Si se senten aïllats i maltractats els dóna la impressió de que estan sols davant de tothom, i que és la seva revolució i això els motiva. Per mi va ser terrorífic veure com de fàcil és, amb idees tan senzilles, enganyar els joves, de manera que utilitzen la violència, encara que ells mateixos tenen por dels seus superiors. És una atmosfera de grup de llops. Això és força impressionant. Tant en homes com en dones. <br style="box-sizing: border-box;" /> </span><br />
<div class="divimatgeeditor" id="divimatgeeditor_457" style="box-sizing: border-box; width: 650px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img class="fotointerior_650 imatgeeditor" data-orig-height="796" data-orig-width="1200" id="imatgeeditor_457" src="http://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/201705/650_1495476311IMGP7200.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle;" /></span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 13px; margin: 0px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); box-sizing: border-box; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><em style="box-sizing: border-box;">Thomas Iacobi després de la projecció del documental a l'Espai ETC de Vic Foto: Sara Blázquez</em></span></div>
</div>
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Ha entrevistat els seus membres, els seus simpatitzants i les seves víctimes amb la finalitat d’entendre com un partit neonazi aconsegueix aquest inèdit suport en ple segle XXI. Ha aconseguit entendre-ho?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Els càrrecs actuen com actuen perquè creuen únicament en la violència. La violència i la mort són les seves armes polítiques. Utilitzen totes les disfuncions de la democràcia per guanyar el poder. Al documental, el seu portaveu, que és molt perillós, diu «no tenim el poder, però no hem entrat al Parlament amb els tancs, sinó amb vots». Utilitzen el disgust de la gent cap al sistema, la desil·lusió per la política econòmica i Europa. I s’aprofiten que la gent d’esquerres està perduda, que no vol votar, que no creu en res perquè no hi ha cap nova política. I també utilitzen molt bé la dinàmica de l’extrema dreta que hi ha a Europa. Al 2009, Alba Daurada va ser una excepció a la vida política europea. Ara hi ha extrema dreta a Hongria, a Polònia, Trump als Estats Units, a Anglaterra, a Alemanya, a Itàlia… Potser Portugal és l’única excepció, però no hi ha cap Parlament sense representació de l’extrema dreta o neonazis. Saben que la dinàmica és per a ells ara. La dinàmica del món en aquests moments, no només a Europa, és una dinàmica per l’extrema dreta, i ho utilitzen molt bé. <br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Un dels fets que s’analitza al documental és l’assassinat de Pavlos Fyssas, que va fer molt evident l’amenaça de l’ultradreta a Grècia, però malgrat tot Alba Daurada ha continuat creixent. Què va suposar aquell fet?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />L’amenaça va ser molt abans, la diferència és que la gent no la volia veure. Amb Fyssas es va veure i va fer obrir els ulls i les orelles. L’assassinat de Pavlos Fyssas feia por al govern, que tenia molta por que passés el que va passar el desembre de 2008, que vam tenir tres setmanes de guerrilla urbana a tot el país i tothom va sortir al carrer. Tothom, fins i tot les àvies. La diferència entre llavors i ara és la crisi. La gent, en aquell moment, no tenia res a perdre. La diferència és que assassinen a Pavlos Fyssas i després, la gent visible d'Alba Daurada va canviar, i quan van morir dos membres del partit neonazi, la truita va girar en favor seu. Per primera vegada tenien màrtirs. <br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Què passa amb el paper de la policia i dels mitjans a Grècia?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Quan els grecs van votar per Syriza, d’un dia per l’altre va canviar la retòrica cap als immigrants. Samarás els deia «immigrants clandestins», i el concepte va ser canviat per «refugiats». Malgrat tot, alguns mitjans van continuar fent servir la retòrica de Samarás. Gràcies a a aquest canvi, els grecs ho van assimilar de manera diferent de com ho feien abans. Hi va haver un moviment impressionant de solidaritat. Durant aquest temps Alba Daurada no va poder enganyar els grecs amb la seva retòrica estúpida i senzilla i va desaparèixer una mica de l’escena pública, fins fa poc. Grècia va rebre un milió i mig de refugiats, sense morts, sense assassinats. Estic segura que si hagués passat el mateix a França, hi haurien hagut morts. Només perquè les ordres de Tsipras van ser no fer la situació pitjor del que era. Com és possible que després de 5 anys, que va canviar la retòrica del govern i dels mitjans, i que tothom sap que són responsables d’assassinats, Alba Daurada segueix aconseguint vots? L'única conclusió és que hi ha un 7% de nazis a Grècia. I això és perquè després de la Segona Guerra Mundial no es va fer mai una desnazificació, com es va fer a Alemanya, per exemple. <br style="box-sizing: border-box;" /> </span><br />
<div class="divimatgeeditor" id="divimatgeeditor_458" style="box-sizing: border-box; width: 650px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img class="fotointerior_650 imatgeeditor" data-orig-height="796" data-orig-width="1200" id="imatgeeditor_458" src="http://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/201705/650_1495476340IMGP7214.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle;" /></span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 13px; margin: 0px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); box-sizing: border-box; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><em style="box-sizing: border-box;">Angélique Kourounis Foto: Sara Blázquez</em></span></div>
</div>
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Creu que es podria il·legalitzar? O té massa connexions amb l’Estat grec?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Podem dir amb seguretat que el 20% de les forces especials de la policia de la regió d’Àtica, on viu gairebé la meitat de la població grega, vota Alba Daurada. Un 20% és molt, però també vol dir que el 80% no els vota. El problema no són les relacions que tenen amb la policia, que les tenen, o amb la justícia, que les tenen, o la relació amb el món polític, que la tenen, sinó que és la no-reacció de la majoria de la gent. La majoria de la gent no fa res. I un altre problema són els mitjans. La majoria no fan la seva feina. Una de les primeres periodistes que va parlar sobre Alba Daurada, la van amenaçar amb violar-la a ella i a la seva filla. A Grècia no podem parlar d’una democràcia que funciona correctament, perquè la base de la democràcia és la separació de poders. Aviat hi haurà un judici, que és molt important, que vol demostrar que Alba Daurada no és un partit polític, sinó que és una organització criminal, militar, amb un cap que dóna ordres i hi ha gent que les executa. No podem fer un judici polític en una democràcia, però es vol demostrar que no és un partit polític. Si es demostra que és una organització criminal, es podrà prohibir. Però sempre hi ha el perill de que canviïn el nom del partit i l’estètica i continuïn. <br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Què passa amb la democràcia a Grècia?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El dia que van matar Pavlos Fyssas, el Ministre de l’Interior va dir públicament a la televisió que agafaria tots els fitxers sobre Alba Daurada que tenia a l’oficina i li donaria a la justícia. El poder polític agafa els fitxers que li ha donat el poder executiu i li dóna al poder judicial. No entenia que el que deia era una caricatura. Jo treballo per <i style="box-sizing: border-box;">Charlie Hebdo</i> i no ens hem plantejat aquesta caricatura. La separació de poders és la base de la democràcia. Això, i la majoria de la gent que no fa res, és el perill. No sé si el problema és Alba Daurada o és Alba Daurada en aquesta Grècia. <br style="box-sizing: border-box;" /> </span><br />
<div class="divimatgeeditor" id="divimatgeeditor_455" style="box-sizing: border-box; width: 650px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img class="fotointerior_650 imatgeeditor" data-orig-height="796" data-orig-width="1200" id="imatgeeditor_455" src="http://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/201705/650_1495476243IMGP7183.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle;" /></span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 13px; margin: 0px;">
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); box-sizing: border-box; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><em style="box-sizing: border-box;">Angélique Kourounis, després de la projecció del documental a l'Espai ETC Foto: Sara Blázquez</em></span></div>
</div>
<span style="background-color: rgba(255 , 255 , 255 , 0); font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Hi ha molts grups locals que també segueixen aquesta tendència. A Vic mateix hi ha un partit racista amb representació a l’Ajuntament i altres moviments que van buscant el seu lloc. Però també hi ha altres col·lectius que intenten contrarestar aquestes idees amb activitats, com per exemple, la projecció d’aquest documental. Hi ha molt el debat de si s’ha de parlar d’ells o no, si han de tenir veu als mitjans o no… Què creu que s’ha de fer, segons la seva experiència?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Jo sóc periodista, faig llibres i pel·lícules. Jo no tinc el dret de decidir el que la gent sabrà de l’actualitat. Això és censura. La pregunta correcta és «com parlem d’ells?». Jo no crec que existeixi l’objectivitat. Aquest documental no és objectiu, però no és una pel·lícula de propaganda. És militant. Jo dic obertament que és un partit racista. Tinc el meu posicionament. Però el que dic, ho demostro. Dono als espectadors totes les eines perquè prenguin les seves pròpies decisions. Perquè és un documental, no és una ficció. Si fos una ficció, seria una altra cosa. Quan dic que no existeix l’objectivitat vull dir que quan esculls un subjecte per treballar, subjectes una paraula i no una altra, quan fas una foto, subjectes un angle i no un altre, quan fas el muntatge, subjectes una seqüència i no una altra. No puc ser objectiva, però he de ser justa. No mentim en aquesta pel·lícula, no utilitzem càmera oculta mai, i mai els he dit que penso com ells. <br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">I la gent, què creu que ha de fer?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Quan veus el documental t’agafen ganes de defensar el que queda de democràcia. Jo no sóc política, però el nostre somni seria reforçar la societat civil, crear espais de solidaritat.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /> <iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/X9_8H33wloc?ecver=1" style="box-sizing: border-box;" width="650"></iframe></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="moduletampliacio" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div class="relacionadesListAmplia divRel5" id="notisrelacionadesAmplia" style="border-bottom-style: solid; border-color: rgb(223 , 49 , 47); border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; float: left; margin-top: 10px; width: 718px;">
<div class="itemRelacionadesListAmplia" style="box-sizing: border-box;">
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-md-12  " style="box-sizing: border-box; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative;">
<div class="noticia categoriallistatnoticies6 inner-fotonormal    bi3dTeasId-159 bi3dTeasType-oneperrow" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px; width: 718px;">
<div class="fotografia-peu" style="box-sizing: border-box;">
</div>
<div class="resta-fotografia-peu" style="box-sizing: border-box;">
<div class="titolnoticia" style="box-sizing: border-box;">
<h1 class="titolnoticiallistat" style="box-sizing: border-box; float: left; font-weight: 500; line-height: 36px; margin: 0px 0px 10px; width: 718px;">
<a class="bi3dArtId-159 bi3dArtType-article bi3dHtext" href="http://www.elsetembre.cat/noticia/159/es/presenta/vic/documental/alba/daurada/assumpte/personal?rlc=a2" style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0); box-sizing: border-box; line-height: 20px; text-decoration: none;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"><span class="fa fa-bookmark-o fa-fw iconarelacionades" style="box-sizing: border-box; display: inline; line-height: 1; margin-right: 5px; text-align: center; width: 1.28571429em;"></span>Es presenta a Vic el documental 'Alba Daurada: un assumpte personal’</span></a></h1>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="itemRelacionadesListAmplia" style="box-sizing: border-box;">
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-md-12  " style="box-sizing: border-box; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative;">
<div class="noticia categoriallistatnoticies3 inner-fotonormal    bi3dTeasId-110 bi3dTeasType-oneperrow" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px; width: 718px;">
<div class="fotografia-peu" style="box-sizing: border-box;">
</div>
<div class="resta-fotografia-peu" style="box-sizing: border-box;">
<div class="titolnoticia" style="box-sizing: border-box;">
<h1 class="titolnoticiallistat" style="box-sizing: border-box; float: left; font-weight: 500; line-height: 36px; margin: 0px 0px 10px; width: 718px;">
<a class="bi3dArtId-110 bi3dArtType-article bi3dHtext" href="http://www.elsetembre.cat/noticia/110/alcaldessa/vic/converteix/reunio/treball/sense/costos/junta/portaveus/oficialitzar-hi/presencia/anglada?rlc=a2" style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0); box-sizing: border-box; line-height: 20px; text-decoration: none;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"><span class="fa fa-bookmark-o fa-fw iconarelacionades" style="box-sizing: border-box; display: inline; line-height: 1; margin-right: 5px; text-align: center; width: 1.28571429em;"></span>L’alcaldessa de Vic converteix una reunió de treball sense costos en una junta de portaveus per ‘oficialitzar-hi’ la presència d’Anglada</span></a></h1>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="itemRelacionadesListAmplia" style="box-sizing: border-box;">
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-md-12  " style="box-sizing: border-box; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative;">
<div class="noticia categoriallistatnoticies6 inner-fotonormal    bi3dTeasId-99 bi3dTeasType-oneperrow" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px; width: 718px;">
<div class="fotografia-peu" style="box-sizing: border-box;">
</div>
<div class="resta-fotografia-peu" style="box-sizing: border-box;">
<div class="titolnoticia" style="box-sizing: border-box;">
<h1 class="titolnoticiallistat" style="box-sizing: border-box; float: left; font-weight: 500; line-height: 36px; margin: 0px 0px 10px; width: 718px;">
<a class="bi3dArtId-99 bi3dArtType-article bi3dHtext" href="http://www.elsetembre.cat/noticia/99/vic/homenatja/victimes/dels/bombardejos/guerra/civil?rlc=a2" style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0); box-sizing: border-box; line-height: 20px; text-decoration: none;"><span style="color: black; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"><span style="line-height: 1; width: 1.28571em;"><span class="fa fa-bookmark-o fa-fw iconarelacionades" style="box-sizing: border-box; display: inline; line-height: 1; margin-right: 5px; text-align: center; width: 1.28571429em;"></span></span>Vic homenatja les víctimes dels bombardejos de la guerra civil</span></a></h1>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>

ENTREVISTA | ANGÉLIQUE KOUROUNIS, PERIODISTA, DIRECTORA DEL DOCUMENTAL 'ALBA DAURADA. UN ASSUMPTE PERSONAL'

Angélique Kourounis: «Alba Daurada utilitza totes les disfuncions de la democràcia per guanyar poder»

La periodista greco-francesa Angélique Kourounis ha estat durant anys seguint l'activitat del partit ultradretà grec Alba Daurada

Kourounis i Thomas Iacobi van presentar el documental 'Alba Daurada. Un assumpte personal' a l'Espai ETC de Vic

Es presenta a Vic el documental 'Alba Daurada: un assumpte personal’

Sara Blázquez |

special: Entrevistes

Arxivat a: Setembre crític, antifeixisme, documental, grècia, kourounis, neonazi, alba daurada, entrevista

Angélique Kourounis i Thomas Iacobi a l'Espai ETC de Vic | Sara Blázquez

«La meva parella és jueva. Un dels meus fills és gai i l’altre un militant anarquista. Jo sóc feminista, d’esquerres i filla d’immigrants. Si Alba Daurada arriba al poder, el nostre únic problema serà llavors en quin vagó ens posaran». Són les primeres paraules que se senten a la veu en off del documental Alba Daurada. Un assumpte personal. Són de la seva directora, la periodista greco-francesa Angélique Kourounis, que ha estat durant anys seguint l'activitat del partit ultradretà grec. Durant 90 minuts, el documental explica la història interna de l'organització neonazi. Des de que es va estrenar, el març del 2016, ha rebut premis a diversos festivals i s'ha projectat en nombrosos països. Durant el mes d'abril, es va presentar a Vic, de la mà de la Directa, del Festival Protesta i d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme d'Osona. Vam poder parlar amb Kourounis i amb Thomas Iacobi, coautor del documental, pocs dies després de la primera volta de les eleccions franceses.

Ha estat durant cinc anys seguint l’activitat del partit neonazi Alba Daurada. Com ha estat aquesta experiència de seguir-los de prop i per què creu que ha tingut un creixement tan fort durant els últims anys?

Hi ha moltes raons que expliquen el seu creixement, i no és només la crisi. La principal raó és el profund disgust de la gent davant el món polític. No té motius per esperar què? Fa manifestacions i no passa res. Tenim morts, molta gent ferida, empresonada. En una manifestació hi va haver 600 persones ferides! La gent va votar pel canvi, va votar per Syriza, però el que veiem és que és la mateixa política, que no hi ha canvis, no hi ha somnis per una vida millor, no hi ha nous polítics. I Europa no té res per oferir-los. El que passa és que el 41% de la gent no vota. La majoria d’aquesta gent és d’esquerres. El que demostra la pel·lícula és que Alba Daurada, com tots els feixistes, o com tota l’extrema dreta, esperen la democràcia per prendre el poder. Ara, amb els resultats a França veiem la pel·lícula amb uns altres ulls. El protagonista diu «Si Syriza no treu Grècia d’aquesta situació, serem (Alba Daurada) el proper govern», és el que està passant a França. Una altra de les raons és l’educació que tenim a Grècia, que és molt nacionalista, i quan això passa, les tesis nacionalistes no són tan llunyanes a tu mateix. Moltes de les coses que diu Alba Daurada no estan tan allunyades de la gent. Alba Daurada és la tercera força política els cinc últims anys. Ara, al Parlament, és la quarta força política per motius tècnics, però tots els sondejos li donen la tercera posició en intenció de vot. Si hi ha un 7% o un 8% que els vota, hem de recordar sempre que el 92%, com a mínim, dels grecs no els voten.

L’esquerra no sap oferir una bona alternativa?

De quina esquerra estem parlant? Molta gent que és de l’extrema esquerra va votar per Tsipras el gener del 2015 perquè era la gran esperança. El van votar perquè el poder no fos pels conservadors. Després voten pel referèndum i voten un 61,5% pel no a l’austeritat i sí a la nova Europa, però al final, no passa res. Al setembre, voten a Syriza perquè opinen que si hem de tenir una política d’austeritat, ells seran els que aplicaran una austeritat més justa per tothom. No hi ha esquerra. L’extrema esquerra, o l’esquerra real ha marxat de Syriza. Ara Syriza és un partit socialdemòcrata. L’esquerra no hi és al Parlament. Si Syriza és l’esquerra, Macron també és l’esquerra. Hi ha els socialistes, Syriza, els liberals, els comunistes, els neonazis i l’extrema dreta. L’esquerra, al carrer treballa molt. Hi ha moltes organitzacions de solidaritat, organitzacions civils, molta gent que ajuda els immigrants i els refugiats. Jo crec que la gent que no vota sí que és gent que treballa al carrer, que sap que difícilment canviaran coses a través dels vots, però que sí que creuen que poden canviar coses amb la feina al carrer. És una de les respostes a Alba Daurada.

Angélique Kourounis, després de la projecció del documental a l'Espai ETC Foto: Sara Blázquez

Per què és un assumpte personal, aquest documental?

Hi ha un crític grec que va dir «és un assumpte personal, però un assumpte personal de tothom». Això és veritat. De tothom que no és d’Alba Daurada o de l’extrema dreta.

Heu tingut problemes per fer el seguiment o després d’haver fet el documental?

Les dificultats que vam tenir durant el seguiment és que tots els operadors de càmera van ser agredits per Alba Daurada. O físicament o verbalment. Fins i tot un d’ells va tenir por perquè vivia a Grècia i tenia tres fills petits. No volia que el seu nom aparegués a la pel·lícula, però quan va veure que la resta de noms sí que apareixien, no es va fer enrere. Ell tenia una de les escenes més importants, perquè un dels personatges s’oblida que té el micròfon i ell sabia exactament el que havia dit. Tot l’equip va ser agredit. Després, el problema que hem tingut és que vam obrir una campanya de micromecenatge perquè tots vam treballar sense cobrar.

[Thomas] Els feixistes van fer reclamacions a Google i a Youtube i van aconseguir aturar la campanya durant 10 dies, vam perdre aquest temps.

També hem rebut moltes amenaces, vam haver de canviar els nostres telèfons, fins i tot em van prometre una bala al cap, m’han dit que el meu fill gai ha de morir, que no sóc una bona mare perquè un dels meus fills és anarquista i l’altre és gai. Jo estic molt i molt orgullosa dels meus fills, els estimo més que a res en el món. Estic molt orgullosa de tots tres.

Heu estat a les assemblees del partit, heu seguit els seus membres quan repartien propaganda i heu estat a les manifestacions i mítings més multitudinaris de l’extrema dreta grega durant anys. Què heu vist i què us ha sorprès? Com aconsegueix Alba Daurada fer arribar el seu discurs tan ràpidament?

Jo no tenia paraules després d’enregistrar la seqüència on surten les dones. Jo sabia el que pensen els homes i els responsables polítics. El que va ser una sorpresa és el que diuen les dones. Quan trobes una dona que et diu, mirant-te als ulls, que no hi havia presoners polítics durant la dictadura, i que no hi havia dictadura a Grècia, que els únics presos polítics són els líders d’Alba Daurada, que Theodorakis no va ser torturat, que mai hi va haver tortura i que la dictadura va ser un període molt calmat i Grècia va ser molt respectada, sense problemes econòmics, quedes de pedra. Perquè la posició d’aquest partit sobre les dones és que han de cuidar els fills, cuinar i cuidar el seu home.

[Thomas] El que més m’ha impressionat a mi és com n’és de fàcil enganyar joves, que estan despistats, que els agrada la disciplina, que hi hagi gent al seu voltant que els respecta, que els dóna una sensació d’orgull, de dignitat. Te n’adones com els falta tot això. El fet de no tenir cap perspectiva econòmica, de professió, creuen que durant anys els mitjans estrangers han tractat Grècia com una merda, amb un sentit imperialista que no s’havia viscut mai. Se sentien europeus, però d’un moment a un altre van passar a ser els mals alumnes que enganyaven els altres. Aquests joves tenen un dèficit molt gran de dignitat i de respecte d’ells mateixos i de perspectives. Si se senten aïllats i maltractats els dóna la impressió de que estan sols davant de tothom, i que és la seva revolució i això els motiva. Per mi va ser terrorífic veure com de fàcil és, amb idees tan senzilles, enganyar els joves, de manera que utilitzen la violència, encara que ells mateixos tenen por dels seus superiors. És una atmosfera de grup de llops. Això és força impressionant. Tant en homes com en dones.

Thomas Iacobi després de la projecció del documental a l'Espai ETC de Vic Foto: Sara Blázquez

Ha entrevistat els seus membres, els seus simpatitzants i les seves víctimes amb la finalitat d’entendre com un partit neonazi aconsegueix aquest inèdit suport en ple segle XXI. Ha aconseguit entendre-ho?

Els càrrecs actuen com actuen perquè creuen únicament en la violència. La violència i la mort són les seves armes polítiques. Utilitzen totes les disfuncions de la democràcia per guanyar el poder. Al documental, el seu portaveu, que és molt perillós, diu «no tenim el poder, però no hem entrat al Parlament amb els tancs, sinó amb vots». Utilitzen el disgust de la gent cap al sistema, la desil·lusió per la política econòmica i Europa. I s’aprofiten que la gent d’esquerres està perduda, que no vol votar, que no creu en res perquè no hi ha cap nova política. I també utilitzen molt bé la dinàmica de l’extrema dreta que hi ha a Europa. Al 2009, Alba Daurada va ser una excepció a la vida política europea. Ara hi ha extrema dreta a Hongria, a Polònia, Trump als Estats Units, a Anglaterra, a Alemanya, a Itàlia… Potser Portugal és l’única excepció, però no hi ha cap Parlament sense representació de l’extrema dreta o neonazis. Saben que la dinàmica és per a ells ara. La dinàmica del món en aquests moments, no només a Europa, és una dinàmica per l’extrema dreta, i ho utilitzen molt bé.

Un dels fets que s’analitza al documental és l’assassinat de Pavlos Fyssas, que va fer molt evident l’amenaça de l’ultradreta a Grècia, però malgrat tot Alba Daurada ha continuat creixent. Què va suposar aquell fet?

L’amenaça va ser molt abans, la diferència és que la gent no la volia veure. Amb Fyssas es va veure i va fer obrir els ulls i les orelles. L’assassinat de Pavlos Fyssas feia por al govern, que tenia molta por que passés el que va passar el desembre de 2008, que vam tenir tres setmanes de guerrilla urbana a tot el país i tothom va sortir al carrer. Tothom, fins i tot les àvies. La diferència entre llavors i ara és la crisi. La gent, en aquell moment, no tenia res a perdre. La diferència és que assassinen a Pavlos Fyssas i després, la gent visible d'Alba Daurada va canviar, i quan van morir dos membres del partit neonazi, la truita va girar en favor seu. Per primera vegada tenien màrtirs.

Què passa amb el paper de la policia i dels mitjans a Grècia?

Quan els grecs van votar per Syriza, d’un dia per l’altre va canviar la retòrica cap als immigrants. Samarás els deia «immigrants clandestins», i el concepte va ser canviat per «refugiats». Malgrat tot, alguns mitjans van continuar fent servir la retòrica de Samarás. Gràcies a a aquest canvi, els grecs ho van assimilar de manera diferent de com ho feien abans. Hi va haver un moviment impressionant de solidaritat. Durant aquest temps Alba Daurada no va poder enganyar els grecs amb la seva retòrica estúpida i senzilla i va desaparèixer una mica de l’escena pública, fins fa poc. Grècia va rebre un milió i mig de refugiats, sense morts, sense assassinats. Estic segura que si hagués passat el mateix a França, hi haurien hagut morts. Només perquè les ordres de Tsipras van ser no fer la situació pitjor del que era. Com és possible que després de 5 anys, que va canviar la retòrica del govern i dels mitjans, i que tothom sap que són responsables d’assassinats, Alba Daurada segueix aconseguint vots? L'única conclusió és que hi ha un 7% de nazis a Grècia. I això és perquè després de la Segona Guerra Mundial no es va fer mai una desnazificació, com es va fer a Alemanya, per exemple.

Angélique Kourounis Foto: Sara Blázquez

Creu que es podria il·legalitzar? O té massa connexions amb l’Estat grec?

Podem dir amb seguretat que el 20% de les forces especials de la policia de la regió d’Àtica, on viu gairebé la meitat de la població grega, vota Alba Daurada. Un 20% és molt, però també vol dir que el 80% no els vota. El problema no són les relacions que tenen amb la policia, que les tenen, o amb la justícia, que les tenen, o la relació amb el món polític, que la tenen, sinó que és la no-reacció de la majoria de la gent. La majoria de la gent no fa res. I un altre problema són els mitjans. La majoria no fan la seva feina. Una de les primeres periodistes que va parlar sobre Alba Daurada, la van amenaçar amb violar-la a ella i a la seva filla. A Grècia no podem parlar d’una democràcia que funciona correctament, perquè la base de la democràcia és la separació de poders. Aviat hi haurà un judici, que és molt important, que vol demostrar que Alba Daurada no és un partit polític, sinó que és una organització criminal, militar, amb un cap que dóna ordres i hi ha gent que les executa. No podem fer un judici polític en una democràcia, però es vol demostrar que no és un partit polític. Si es demostra que és una organització criminal, es podrà prohibir. Però sempre hi ha el perill de que canviïn el nom del partit i l’estètica i continuïn.

Què passa amb la democràcia a Grècia?

El dia que van matar Pavlos Fyssas, el Ministre de l’Interior va dir públicament a la televisió que agafaria tots els fitxers sobre Alba Daurada que tenia a l’oficina i li donaria a la justícia. El poder polític agafa els fitxers que li ha donat el poder executiu i li dóna al poder judicial. No entenia que el que deia era una caricatura. Jo treballo per Charlie Hebdo i no ens hem plantejat aquesta caricatura. La separació de poders és la base de la democràcia. Això, i la majoria de la gent que no fa res, és el perill. No sé si el problema és Alba Daurada o és Alba Daurada en aquesta Grècia.

Angélique Kourounis, després de la projecció del documental a l'Espai ETC Foto: Sara Blázquez

Hi ha molts grups locals que també segueixen aquesta tendència. A Vic mateix hi ha un partit racista amb representació a l’Ajuntament i altres moviments que van buscant el seu lloc. Però també hi ha altres col·lectius que intenten contrarestar aquestes idees amb activitats, com per exemple, la projecció d’aquest documental. Hi ha molt el debat de si s’ha de parlar d’ells o no, si han de tenir veu als mitjans o no… Què creu que s’ha de fer, segons la seva experiència?

Jo sóc periodista, faig llibres i pel·lícules. Jo no tinc el dret de decidir el que la gent sabrà de l’actualitat. Això és censura. La pregunta correcta és «com parlem d’ells?». Jo no crec que existeixi l’objectivitat. Aquest documental no és objectiu, però no és una pel·lícula de propaganda. És militant. Jo dic obertament que és un partit racista. Tinc el meu posicionament. Però el que dic, ho demostro. Dono als espectadors totes les eines perquè prenguin les seves pròpies decisions. Perquè és un documental, no és una ficció. Si fos una ficció, seria una altra cosa. Quan dic que no existeix l’objectivitat vull dir que quan esculls un subjecte per treballar, subjectes una paraula i no una altra, quan fas una foto, subjectes un angle i no un altre, quan fas el muntatge, subjectes una seqüència i no una altra. No puc ser objectiva, però he de ser justa. No mentim en aquesta pel·lícula, no utilitzem càmera oculta mai, i mai els he dit que penso com ells.

I la gent, què creu que ha de fer?

Quan veus el documental t’agafen ganes de defensar el que queda de democràcia. Jo no sóc política, però el nostre somni seria reforçar la societat civil, crear espais de solidaritat.

Es presenta a Vic el documental 'Alba Daurada: un assumpte personal’

L’alcaldessa de Vic converteix una reunió de treball sense costos en una junta de portaveus per ‘oficialitzar-hi’ la presència d’Anglada

Vic homenatja les víctimes dels bombardejos de la guerra civil

<p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"></span></p><div class="separator" style="clear: both;"><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc_2-Jd2wsx-_jiC72YN91g_7_dBS5Z9ar2mozmlLFiZmdLhfUgPTDeUBhJYwiyCJXVaQITu6mwPbqza8awjbUwk92qvyjR8sr6KHollX0qqck6oO-DX_kwZNh8cHR7OjxC_0h/s640/blogger-image-686773729.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc_2-Jd2wsx-_jiC72YN91g_7_dBS5Z9ar2mozmlLFiZmdLhfUgPTDeUBhJYwiyCJXVaQITu6mwPbqza8awjbUwk92qvyjR8sr6KHollX0qqck6oO-DX_kwZNh8cHR7OjxC_0h/s640/blogger-image-686773729.jpg"></a></div><br></div> <p></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Pau Llonch. </strong><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa i militant de la PAH i la CUP.</em></span></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El poble que oprimeix a un altre no pot ser lliure</em></strong></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Karl Marx</em></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Benvolgut Alberto Garzón, permet-me començar pel més important: em compto entre els molts que t’admirem i t’hem llegit sovint. Vaig descobrir el teu fulgor teòric en 2014, en <a href="https://marxismocritico.com/2014/09/01/posibilidad-o-necesidad-de-la-crisis-la-economia-heterodoxa-y-la-gran-recesion-juan-pablo-mateo-tome-y-alberto-garzon-espinosa/" style="outline: none; text-decoration: none; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">un article</a> sobre teoria de les crisis en el capitalisme des de l’economia heterodoxa, i vaig celebrar llavors com tants altres que una de les figures que -des del desconeixement- podia semblar merament mediàtica, sorgida del 15M, fos en realitat molt més que algú cabrejat que havia sabut utilitzar amb encert les xarxes socials: un marxista, un materialista sense objeccions a considerar-se a si mateix com a comunista. Quina gran notícia llavors. I quina colossal decepció aquesta setmana, en llegir la teva posició sobre el procés democràtic català. La teva i la del teu partit.</span></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Recentment vam tenir un breu intercanvi d’impressions sobre el Referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre per xarxes. Sense aprofundir, en síntesi: vaig començar recomanant-te un <a href="http://blogs.publico.es/dominiopublico/20116/legitimidad-y-legalidad-con-el-derecho-a-votar-el-1-de-octubre/" style="outline: none; text-decoration: none; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">bon article</a> de Jaime Pastor, i vas dir que no necessitaves llegir-lo perquè ja en coneixies els arguments; vaig seguir amb un <a href="https://twitter.com/paullonch/status/884661563281612800" style="outline: none; text-decoration: none; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">fragment canònic</a> de Lenin defensant el dret d’autodeterminació, al que vas respondre que això eren “sagrades escriptures” i que tu eres -que bé coincidir també en això!- més de la “anàlisi concreta de la realitat concreta”. Anem a això, llavors. Aquest mètode que reivindiques, que en paraules de Lukács és la major fortalesa del marxisme, és un excel·lent punt de partida per a aquest debat, que sembla arribar tard a l’esquerra espanyola i al que has entrat com un elefant en una ferralleria. Enumerem doncs realitats concretes d’una situació complexa, deixant a Nin, Lenin i Kevin B. Anderson per a un altre dia, encara que els seus textos siguin, més que sagrades escriptures, eines útils i fidels a aquest mètode que reivindiques. Fets:</span></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">1</strong>. Comencem per les classes, clar. <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">La burgesia catalana en la seva pràctica totalitat és contrària a l’exercici del dret d’autodeterminació, al referèndum d’octubre</strong> i (això és menys important) a la independència. Segur que molts joves han après amb tu la necessitat d’abordar l’anàlisi de classes de forma complexa. Has <a href="http://agarzon.net/clases-sociales-e-izquierda-unida-un-analisis/" style="outline: none; text-decoration: none; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">demostrat</a> saber fer-ho recentment en el que concerneix a l’estat, com tan magistralment va fer també Marx al Brumari. M’enorgulleix reconèixer que vaig utilitzar de font <a href="http://agarzon.net/las-clases-sociales-en-el-capitalismo-moderno/" style="outline: none; text-decoration: none; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">la teva classificació en 7 classes</a> de la societats capitalistes modernes en la trista carrera d’Economia. Doncs bé, on queda aquesta complexitat quan qualifiques el Referèndum amb “anar amb els pujoles”? <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Realitat concreta</strong>: A Catalunya, el Cercle d’Economia, Foment de Treball, La Caixa, el Banc de Sabadell, La Vanguardia… ningú rellevant de les 3 primeres fraccions de la burgesia que descrius al teu article (capitalistes parasitaris, de capital fictici i proveïdors de fons) recolza el procés democràtic català, i solament una part dels capitalistes actius -parteix la petita i mitja burgesia- ho recolza. Es tracta indubtablement d’un moviment nacional-popular, que és interclassista com ocorre sempre en totes les revolucions democràtiques realment existents, com <a href="http://bloc.realitat.cat/2016/02/el-fals-debat-entre-nacionalisme-i.html" style="outline: none; text-decoration: none; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">assenyalen amb encert</a> els teus camarades catalans. En l’àmbit polític, només una fracció de la dreta catalana dins d’un PdeCAT -en declivi en totes les enquestes- ho aprova sense matisos, l’altra -per cert- va ser decapitada per 1.515 gals en una assemblea de la CUP; no obstant això, des d’organitzacions llibertàries com Embat, passant per Revolta Global i l’esquerra socialista d’alliberament nacional fins a la socialdemocràcia d’ERC (cada vegada més socioliberal a Catalunya, això és cert), donen suport al referèndum sense matisos. No em negaràs que és insòlit per ser un procés que consisteix a <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">“anar amb els pujols”, </em>i com a cortina de fum de la burgesía ja ni t’explico. Un detall més: el teu calamitós diagnòstic sobre quins són els símbols de l’independentisme (Pujol, que sempre va ser odiat per l’independentisme històric per haver estat el còmplice necessari del règim del 78 a Catalunya, i que ningú avui a Catalunya considera un referent en res!) coincideix amb el d’Eduardo Inda, l’extrema dreta espanyola i les clavegueres de l’estat, que van pensar que descobrint a Pujol desarmarien la voluntat democràtica d’un poble. Per si això et convida a reflexionar.</span></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">2. Defensem potencialitats concretes, tu alternatives abstractes.</strong> Ja que exigeixes anàlisis concretes, existeix una alternativa en l’àmbit estrictament institucional amb possibilitats de ser hegemònica en una República Catalana: és la suma de Catalunya en Comú, ERC i la CUP. Fixa’t que fins i tot a podríem permetre’ns deixar al marge al PSC-PSOE, a diferència del que pot plantejar-se a nivell d’estat. Això no garanteix l’eventual construcció del socialisme a Catalunya, clar, perquè això dependrà com sempre més del que ocorri al carrer que a les institucions, però ofereix una oportunitat (molt concreta) per a seguir combatent per les alternatives possibles en l’actual fase de reestructuració capitalista post-crisi, sense almenys l’oposició d’unes institucions totalment antagonistes, en una disputa entre la socialdemocracia honesta (CeC i ERC) i el socialisme (CUP), que podria ser exemple per a molts pobles de l’estat i del continent. Recordo que en Jaume Asens i algun altre company que ara governa a l’Ajuntament de Barcelona defensaven al seu dia l’“assalt” institucional com un possible exemple per a altres grans ciutats d’Europa. És incomprensible per què aquesta eventual i possible aliança que plantejo, excepcional en tot l’estat, no pot servir també per a això: d’exemple. En un una Europa plagada de xenofòbia i feixisme. Més quan l’alternativa que ofereixes és aquesta tan abstracta defensa del dret d’autodeterminació que passa per reformar una Constitució que, a la llum de les enquestes recents, es presenta com un escenari només imaginable a dècades vista. I el més important: com t’ha recordat el teu camarada en IU Alberto Arregui, res té a veure amb autodeterminar-se un procés que depèn del permís de Rajoy o de l’estat, o de l’aquiescència teva o de Pablo Iglesias. Això és heteronomia i dependència pura i dura. Qui és ara més concret? Qui més abstracte?</span></p><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYze3cN7183RdYP5G6WRhw_WmF0Mv0n-rSJhb_u3QVEEBm0D5WyB8kaVnirDxh53iA_14eOzatGLRIv0nhnYPS1fF26KzoPYXe5Y1PoKIXuFSiEmY-06oHSZaTNgJs4AZb6kMM/s640/blogger-image-890873951.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYze3cN7183RdYP5G6WRhw_WmF0Mv0n-rSJhb_u3QVEEBm0D5WyB8kaVnirDxh53iA_14eOzatGLRIv0nhnYPS1fF26KzoPYXe5Y1PoKIXuFSiEmY-06oHSZaTNgJs4AZb6kMM/s640/blogger-image-890873951.jpg"></a></div><p></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">3. El carril central del moviment sobiranista aspira a la conquesta de drets socials i polítics, i els elements xovinistes i identitaris són completament residuals.</strong> Suposo que això costa d’entendre, però l’hegemonia en aquest país ha anat girant lentament a l’esquerra des de l’inici del procés, si un atén a la realitat dels fets i els discursos al carrer i el Parlament i no als prejudicis de l’esquerra jacobina espanyola. Sobren els exemples: el mateix Puigdemont va afirmar ahir en el Parlament no haver utilitzat mai la funesta expressió “Espanya ens roba”, bandejada de l’imaginari i argumentari majoritari col·lectiu; l’entitat sobiranista de referència en aquesta fase (Òmnium) ha presentat recentment una campanya cridada “Lliures (d’exclusió, de pobresa i de desigualtat)” ideada per nostra benvolgut David Fernández (anticapitalista i diputat millor valorat de la passada legislatura, fet curiós en un país suposadament enganyat per les elits burgeses convergents) de la mà de tot el teixit cooperativista vinculat a la principal banca ètica i cooperativa del país. Segueixo: encara que tombades la majoria pel Tribunal Constitucional, el Parlament català s’ha vist obligat, pel sentit comú de la nostra època a Catalunya -un <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">zeitgeist</em>, veuràs, gens dretà- a aprovar lleis contra els desnonaments, per la dació en pagament, per una (insuficient, sí) Renda Garantida de Ciutadania o pel tancament dels CIE, ha prohibit les bales de goma i ha anul·lat tots els judicis franquistes que van afectar a 66.000 persones. T’imagines aquestes majories polítiques per legislar això, encara que sigui molt insuficient encara, a l’estat espanyol? Jo tampoc. Et sembla el bastant concret, l’anàlisi?</span></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">4. No hi ha alternativa a la resolució democràtica d’aquest conflicte, i no hi ha resolució democràtica possible en el si del Regne d’Espanya.</strong> Tres pilars van fonamentar la Constitució del 78: el capitalisme com a mode de producció, el sistema monàrquic i la negació del dret d’autodeterminació dels pobles de l’estat. Després de 18 peticions formals per celebrar aquest Referèndum, després de 7 anys de mobilitzacions massives sostingudes, després d’haver reconduït -des del sentit comú de la CUP- l’absurd full de ruta del bloc de <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Junts pel Sí</em> fins a consolidar el Referèndum d’octubre com a punt de trobada i solució, no existeix cap alternativa a l’exercici del nostre inalienable dret d’autodeterminació sobre la base de la nostra capacitat de resistència i lluita. Com tampoc existeix cap possibilitat de ser realment federalista en aquest estat autoritari que no impliqui ser primer independentista; com diu el nostre volgut David Fernández, si no existeix una via democràtica a la independència, hi haurà una via independentista a la democràcia per a tots els pobles de l’estat. És aquesta anàlisi materialista el que ens porta a molts no nacionalistes a lluitar per aquest Referèndum i a sol·licitar (posteriorment) el vot pel sí. No dubtis ni un segon que si el veredicte popular és contrari a la independència, molts seguirem donant suport a gent com tu en la teva obstinació a reformar aquest estat de podridura que és Espanya. Només exigim reciprocitat.</span></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">5. L’esquerra ha d’exigir garanties, sí. Però a l’estat!</strong> El més esperpèntic de la posició que manté IU és que reivindiqueu un referèndum pactat i amb totes les garanties però les exigiu al Govern de la Generalitat i a la majoria social catalana que pretén autodeterminar-se i no a l’estat demofòbic que les fa inviables. Oblidant, a més, que tota revolució democràtica es construeix contra la llei, i no conforme a ella.</span></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">6. El referèndum té una capacitat clarificadora inqüestionable</strong> que és urgent activar. Aquest argument, per cert, és del teu camarada Manuel Delgado, de Comunistes de Catalunya, no meu. Aclareix perquè precisament trenca amb les divisions antinaturals de classe que imposa el no reconeixement del dret d’autodeterminació a l’estat. Molts anhelem un procés constituent precisament per seguir disputant, amb més vigor i sense vels nacionals, l’hegemonia a la burgesia del nostre país. Que el lideratge en l’àmbit institucional en aquesta fase del procés d’autodeterminació segueixi en mans del PDeCAT és responsabilitat de tots, però sobretot d’una esquerra extraviada en el seu naufragi tacticista, electoralista i idealista, que podria estar liderant-lo sense molts problemes.</span></p><p style="margin: 10px 0px; padding: 0px; border: 0px; line-height: 20px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Acabo.</strong> El marxista Kevin B. Anderson, a “Marx als marges”, afirma que l’internacionalisme de Marx no era abstracte sinó molt concret, i el seu suport a l’emancipació d’irlandesos i polonesos són bona mostra d’això. Tant de bo comencis a aplicar el rigor que et distingeix en Economia Política per analitzar l’anomenada qüestió nacional, sempre complexa, resultat de processos històrics i que afecta a les relacions entre les classes socials, no sigui que per no ascendir aquest camí sovint feixuc que va de l’abstracte al concret -com exigeix el nostre mètode- s’esdevingui una revolució democràtica als teus nassos mentre segueixes repetint “pujol! pujol, pujol…” en un etern i tràgic balboteig.</span></p><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a name="comments" style="outline: none; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"></a><span id="inicio_comentarios" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"></span></span><div id="listaComentarios" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; width: 625px; float: left;"></div><hr><div id="disqus_thread" style="margin: 0px 0px 20px; padding: 0px; border: 0px; position: relative;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><iframe id="dsq-app1" name="dsq-app1" allowtransparency="true" frameborder="0" scrolling="no" tabindex="0" title="Disqus" width="100%" src="https://disqus.com/embed/comments/?base=default&f=blogspblicoes&t_u=http%3A%2F%2Fblogs.publico.es%2Ftorndeparaula%2F570%2Fun-bri-de-concreta-realitat-carta-a-alberto-garzon%2F&t_d=Torn%20de%20paraula%20%C2%BB%20Un%20bri%20de%20concreta%20realitat%20(Carta%20a%20Alberto%20Garz%C3%B3n)&t_t=Torn%20de%20paraula%20%C2%BB%20Un%20bri%20de%20concreta%20realitat%20(Carta%20a%20Alberto%20Garz%C3%B3n)&s_o=default#version=7cb52bbcf13673a75ed1996730a03715" horizontalscrolling="no" verticalscrolling="no" style="margin: 0px; padding: 0px; border-style: none !important; width: 1px !important; min-width: 100% !important; overflow: hidden !important; height: 0px !important;"></iframe></span><div dir="ltr" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; overflow: hidden;"><div style="margin: 0px auto; padding: 0px; border: 0px; height: 52px; width: 54px; overflow: hidden; position: relative; background-image: url(https://c.disquscdn.com/next/embed/assets/img/loader-bg.173909e4737a7481df14d5492b5eeb48.png); box-sizing: border-box; background-position: initial initial; background-repeat: no-repeat no-repeat;"></div></div></div>

Un bri de concreta realitat (carta a Alberto Garzón)

Pau Llonch. Membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa i militant de la PAH i la CUP.

El poble que oprimeix a un altre no pot ser lliure

Karl Marx

Benvolgut Alberto Garzón, permet-me començar pel més important: em compto entre els molts que t’admirem i t’hem llegit sovint. Vaig descobrir el teu fulgor teòric en 2014, en un article sobre teoria de les crisis en el capitalisme des de l’economia heterodoxa, i vaig celebrar llavors com tants altres que una de les figures que -des del desconeixement- podia semblar merament mediàtica, sorgida del 15M, fos en realitat molt més que algú cabrejat que havia sabut utilitzar amb encert les xarxes socials: un marxista, un materialista sense objeccions a considerar-se a si mateix com a comunista. Quina gran notícia llavors. I quina colossal decepció aquesta setmana, en llegir la teva posició sobre el procés democràtic català. La teva i la del teu partit.

Recentment vam tenir un breu intercanvi d’impressions sobre el Referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre per xarxes. Sense aprofundir, en síntesi: vaig començar recomanant-te un bon article de Jaime Pastor, i vas dir que no necessitaves llegir-lo perquè ja en coneixies els arguments; vaig seguir amb un fragment canònic de Lenin defensant el dret d’autodeterminació, al que vas respondre que això eren “sagrades escriptures” i que tu eres -que bé coincidir també en això!- més de la “anàlisi concreta de la realitat concreta”. Anem a això, llavors. Aquest mètode que reivindiques, que en paraules de Lukács és la major fortalesa del marxisme, és un excel·lent punt de partida per a aquest debat, que sembla arribar tard a l’esquerra espanyola i al que has entrat com un elefant en una ferralleria. Enumerem doncs realitats concretes d’una situació complexa, deixant a Nin, Lenin i Kevin B. Anderson per a un altre dia, encara que els seus textos siguin, més que sagrades escriptures, eines útils i fidels a aquest mètode que reivindiques. Fets:

1. Comencem per les classes, clar. La burgesia catalana en la seva pràctica totalitat és contrària a l’exercici del dret d’autodeterminació, al referèndum d’octubre i (això és menys important) a la independència. Segur que molts joves han après amb tu la necessitat d’abordar l’anàlisi de classes de forma complexa. Has demostrat saber fer-ho recentment en el que concerneix a l’estat, com tan magistralment va fer també Marx al Brumari. M’enorgulleix reconèixer que vaig utilitzar de font la teva classificació en 7 classes de la societats capitalistes modernes en la trista carrera d’Economia. Doncs bé, on queda aquesta complexitat quan qualifiques el Referèndum amb “anar amb els pujoles”? Realitat concreta: A Catalunya, el Cercle d’Economia, Foment de Treball, La Caixa, el Banc de Sabadell, La Vanguardia… ningú rellevant de les 3 primeres fraccions de la burgesia que descrius al teu article (capitalistes parasitaris, de capital fictici i proveïdors de fons) recolza el procés democràtic català, i solament una part dels capitalistes actius -parteix la petita i mitja burgesia- ho recolza. Es tracta indubtablement d’un moviment nacional-popular, que és interclassista com ocorre sempre en totes les revolucions democràtiques realment existents, com assenyalen amb encert els teus camarades catalans. En l’àmbit polític, només una fracció de la dreta catalana dins d’un PdeCAT -en declivi en totes les enquestes- ho aprova sense matisos, l’altra -per cert- va ser decapitada per 1.515 gals en una assemblea de la CUP; no obstant això, des d’organitzacions llibertàries com Embat, passant per Revolta Global i l’esquerra socialista d’alliberament nacional fins a la socialdemocràcia d’ERC (cada vegada més socioliberal a Catalunya, això és cert), donen suport al referèndum sense matisos. No em negaràs que és insòlit per ser un procés que consisteix a “anar amb els pujols”, i com a cortina de fum de la burgesía ja ni t’explico. Un detall més: el teu calamitós diagnòstic sobre quins són els símbols de l’independentisme (Pujol, que sempre va ser odiat per l’independentisme històric per haver estat el còmplice necessari del règim del 78 a Catalunya, i que ningú avui a Catalunya considera un referent en res!) coincideix amb el d’Eduardo Inda, l’extrema dreta espanyola i les clavegueres de l’estat, que van pensar que descobrint a Pujol desarmarien la voluntat democràtica d’un poble. Per si això et convida a reflexionar.

2. Defensem potencialitats concretes, tu alternatives abstractes. Ja que exigeixes anàlisis concretes, existeix una alternativa en l’àmbit estrictament institucional amb possibilitats de ser hegemònica en una República Catalana: és la suma de Catalunya en Comú, ERC i la CUP. Fixa’t que fins i tot a podríem permetre’ns deixar al marge al PSC-PSOE, a diferència del que pot plantejar-se a nivell d’estat. Això no garanteix l’eventual construcció del socialisme a Catalunya, clar, perquè això dependrà com sempre més del que ocorri al carrer que a les institucions, però ofereix una oportunitat (molt concreta) per a seguir combatent per les alternatives possibles en l’actual fase de reestructuració capitalista post-crisi, sense almenys l’oposició d’unes institucions totalment antagonistes, en una disputa entre la socialdemocracia honesta (CeC i ERC) i el socialisme (CUP), que podria ser exemple per a molts pobles de l’estat i del continent. Recordo que en Jaume Asens i algun altre company que ara governa a l’Ajuntament de Barcelona defensaven al seu dia l’“assalt” institucional com un possible exemple per a altres grans ciutats d’Europa. És incomprensible per què aquesta eventual i possible aliança que plantejo, excepcional en tot l’estat, no pot servir també per a això: d’exemple. En un una Europa plagada de xenofòbia i feixisme. Més quan l’alternativa que ofereixes és aquesta tan abstracta defensa del dret d’autodeterminació que passa per reformar una Constitució que, a la llum de les enquestes recents, es presenta com un escenari només imaginable a dècades vista. I el més important: com t’ha recordat el teu camarada en IU Alberto Arregui, res té a veure amb autodeterminar-se un procés que depèn del permís de Rajoy o de l’estat, o de l’aquiescència teva o de Pablo Iglesias. Això és heteronomia i dependència pura i dura. Qui és ara més concret? Qui més abstracte?

3. El carril central del moviment sobiranista aspira a la conquesta de drets socials i polítics, i els elements xovinistes i identitaris són completament residuals. Suposo que això costa d’entendre, però l’hegemonia en aquest país ha anat girant lentament a l’esquerra des de l’inici del procés, si un atén a la realitat dels fets i els discursos al carrer i el Parlament i no als prejudicis de l’esquerra jacobina espanyola. Sobren els exemples: el mateix Puigdemont va afirmar ahir en el Parlament no haver utilitzat mai la funesta expressió “Espanya ens roba”, bandejada de l’imaginari i argumentari majoritari col·lectiu; l’entitat sobiranista de referència en aquesta fase (Òmnium) ha presentat recentment una campanya cridada “Lliures (d’exclusió, de pobresa i de desigualtat)” ideada per nostra benvolgut David Fernández (anticapitalista i diputat millor valorat de la passada legislatura, fet curiós en un país suposadament enganyat per les elits burgeses convergents) de la mà de tot el teixit cooperativista vinculat a la principal banca ètica i cooperativa del país. Segueixo: encara que tombades la majoria pel Tribunal Constitucional, el Parlament català s’ha vist obligat, pel sentit comú de la nostra època a Catalunya -un zeitgeist, veuràs, gens dretà- a aprovar lleis contra els desnonaments, per la dació en pagament, per una (insuficient, sí) Renda Garantida de Ciutadania o pel tancament dels CIE, ha prohibit les bales de goma i ha anul·lat tots els judicis franquistes que van afectar a 66.000 persones. T’imagines aquestes majories polítiques per legislar això, encara que sigui molt insuficient encara, a l’estat espanyol? Jo tampoc. Et sembla el bastant concret, l’anàlisi?

4. No hi ha alternativa a la resolució democràtica d’aquest conflicte, i no hi ha resolució democràtica possible en el si del Regne d’Espanya. Tres pilars van fonamentar la Constitució del 78: el capitalisme com a mode de producció, el sistema monàrquic i la negació del dret d’autodeterminació dels pobles de l’estat. Després de 18 peticions formals per celebrar aquest Referèndum, després de 7 anys de mobilitzacions massives sostingudes, després d’haver reconduït -des del sentit comú de la CUP- l’absurd full de ruta del bloc de Junts pel Sí fins a consolidar el Referèndum d’octubre com a punt de trobada i solució, no existeix cap alternativa a l’exercici del nostre inalienable dret d’autodeterminació sobre la base de la nostra capacitat de resistència i lluita. Com tampoc existeix cap possibilitat de ser realment federalista en aquest estat autoritari que no impliqui ser primer independentista; com diu el nostre volgut David Fernández, si no existeix una via democràtica a la independència, hi haurà una via independentista a la democràcia per a tots els pobles de l’estat. És aquesta anàlisi materialista el que ens porta a molts no nacionalistes a lluitar per aquest Referèndum i a sol·licitar (posteriorment) el vot pel sí. No dubtis ni un segon que si el veredicte popular és contrari a la independència, molts seguirem donant suport a gent com tu en la teva obstinació a reformar aquest estat de podridura que és Espanya. Només exigim reciprocitat.

5. L’esquerra ha d’exigir garanties, sí. Però a l’estat! El més esperpèntic de la posició que manté IU és que reivindiqueu un referèndum pactat i amb totes les garanties però les exigiu al Govern de la Generalitat i a la majoria social catalana que pretén autodeterminar-se i no a l’estat demofòbic que les fa inviables. Oblidant, a més, que tota revolució democràtica es construeix contra la llei, i no conforme a ella.

6. El referèndum té una capacitat clarificadora inqüestionable que és urgent activar. Aquest argument, per cert, és del teu camarada Manuel Delgado, de Comunistes de Catalunya, no meu. Aclareix perquè precisament trenca amb les divisions antinaturals de classe que imposa el no reconeixement del dret d’autodeterminació a l’estat. Molts anhelem un procés constituent precisament per seguir disputant, amb més vigor i sense vels nacionals, l’hegemonia a la burgesia del nostre país. Que el lideratge en l’àmbit institucional en aquesta fase del procés d’autodeterminació segueixi en mans del PDeCAT és responsabilitat de tots, però sobretot d’una esquerra extraviada en el seu naufragi tacticista, electoralista i idealista, que podria estar liderant-lo sense molts problemes.

Acabo. El marxista Kevin B. Anderson, a “Marx als marges”, afirma que l’internacionalisme de Marx no era abstracte sinó molt concret, i el seu suport a l’emancipació d’irlandesos i polonesos són bona mostra d’això. Tant de bo comencis a aplicar el rigor que et distingeix en Economia Política per analitzar l’anomenada qüestió nacional, sempre complexa, resultat de processos històrics i que afecta a les relacions entre les classes socials, no sigui que per no ascendir aquest camí sovint feixuc que va de l’abstracte al concret -com exigeix el nostre mètode- s’esdevingui una revolució democràtica als teus nassos mentre segueixes repetint “pujol! pujol, pujol…” en un etern i tràgic balboteig.