Edward P. Thompson i La formaciĆ³ de la classe treballadora a Anglaterra
Aquest any es compleix el 25 aniversari de la mort d'E.P. Thompson, que va revolucionar la histĆ²ria social.
Escriptor, historiador, teĆ²ric dāuna esquerra no dogmĆ tica, lluitador per la pau ā¦ Edward P. Thompson va ser tot aixĆ² conjuntament, de manera que cap dāaquestes activitats sāexplica si es prescindeix de les altres. La seva obra dāhistoriador, per exemple, nomĆ©s es pot entendre a la llum de la seva vida i de les seves idees polĆtiques.
Quant a la seva vida, em limitarĆ© a reproduir algunes de les coses que ens va dir en ocasiĆ³ dāuna entrevista que li vam fer a Barcelona. āProcedeixo dāuna famĆlia que estava al dia en el camp de la polĆtica internacional. El meu pare tenia connexions amb Nehru i altres dirigents del CongrĆ©s Nacional Indi; la meva mare les tenia amb el LĆban, de manera que em vaig educar enmig dāun ambient que tenia plena consciĆØncia de lāimperialisme. Era massa jove per tenir una activitat polĆtica a lāĆØpoca de la Guerra civil espanyola, perĆ² els meus amics grans, i els amics del meu germĆ , nāestaven profundament preocupats, de manera que en comenƧar la Segona guerra mundial, quan tenia al voltant de quinze anys, era ja per disposiciĆ³ un antifeixista convenƧut, i van ser aquestes conviccions les que em van portar un o dos anys mĆ©s tard al partit comunista ā.
La influĆØncia familiar mĆ©s important va ser la del seu germĆ gran, Frank, sobre qui sāha publicat una nova biografia, A Very English Hero. Ingressat als 19 anys en el Partit Comunista, per la influĆØncia dāIris Murdoch, Frank va participar en la Segona guerra mundial en el Servei BritĆ nic dāOperacions Especials i va morir en estranyes circumstĆ ncies a BulgĆ ria al juny de 1944, als 24 anys dāedat. Edward va heretar de Frank un ideal de democrĆ cia social antifeixista que pretenia construir un mĆ³n nou a lāEuropa de postguerra; un ideal que va sobreviure per breu temps abans que la guerra freda el liquidĆ©s.
Era una cosa semblant en esperit al que havia estat el Front Popular a lāEstat espanyol, reforƧat per lāexperiĆØncia de la resistĆØncia contra el feixisme. āPenso, deia Edward, que el 1945 hi havia una altra alternativa a la degeneraciĆ³ en dos bĆ ndols que va produir la guerra fredaā.
DesprĆ©s dāhaver combatut a ItĆ lia, Edward va tornar a Anglaterra per dedicar-se a lāensenyament dāadults: āAnĆ a ensenyar al Yorkshire, al nord, a Halifax. On no nomĆ©s vaig ensenyar, sinĆ³ que vaig aprendre molt. Aquest va ser un procĆ©s absolutament necessari, el dāaprendre de les meves classes: aprendre activitat polĆtica i una certa humilitat que lāintelĀ·lectual necessita sempre. ā
āEm vaig comprometre amb el moviment de la pau dāaquell temps, sobretot durant la guerra de Corea (ā¦), i vaig mantenir molta activitat en el Partit Comunista fins a 1956. En 1956 Dorothy -la seva esposa- i jo, amb altres historiadors i un grup dāamics vam crear un diari de discussiĆ³ en el si del Partit Comunista britĆ nic. DesprĆ©s de la insurrecciĆ³ dāHongria vam decidir que no tenia sentit continuar, i vam ser empesos a marxar pels propis dirigents ā.
En aquells dies no pensava dedicar-se a la histĆ²ria. Fill i germĆ de poetes, es proposava desenvolupar una carrera literĆ ria. Fins que el 1955 va publicar William Morris: de romĆ ntic a revolucionari, un llibre encara primari, que reescriuria completament anys desprĆ©s, i va descobrir accidentalment que volia convertir-se en historiador.
Va comenƧar a treballar a la Universitat de Leeds, en els āextramuralsā, els cursos dāextensiĆ³ universitĆ ria oberts al pĆŗblic aliĆØ a la universitat, i va passar mĆ©s endavant al Centre per a lāEstudi de la HistĆ²ria Social de la Universitat de Warwick. De fet mai va pretendre fer carrera acadĆØmica i mai va arribar a tenir una plaƧa fixa de funcionari universitari.
Quan va rebre lāencĆ rrec dāescriure un llibre sobre els orĆgens del moviment obrer britĆ nic, que es publicaria en 1963 amb el tĆtol de La formaciĆ³ de la classe obrera a Anglaterra, va decidir incorporar les experiĆØncies viscudes al Yorkshire, alhora que el que havia aprĆØs en les converses amb els treballadors que li explicaven els records dels seus pares. Va saber, per exemple, que tot i que les lleis diguessin que estava prohibit que treballessin a les fĆ briques els nens de menys de set anys, seguien fent-ho, de manera que, quan arribava a la fĆ brica un inspector, posaven als nens en grans cistelles i els pujaven al sostre. La formaciĆ³ de la classe obrera a Anglaterra va resultar ser un llibre profundament innovador en el seu plantejament de la nociĆ³ de classe com una relaciĆ³, i en el seu interĆØs pels mecanismes de formaciĆ³ dāuna consciĆØncia colĀ·lectiva, aixĆ com pel rebuig explĆcit dāentendre el marxisme com āun cos autosuficient de doctrina, complet i internament consistent, que es concreta en un conjunt dāescritsā: una doctrina que dĆ³na totes les respostes i ens estalvia endinsar-nos en les complexitats del passat.
El seu treball en el terreny de la investigaciĆ³ histĆ²rica es va interrompre desprĆ©s de 1975, quan va iniciar un llarg compromĆs amb el moviment per la pau, lligat sobretot a les campanyes antinuclears, a les quals va dedicar, entre 1980 i 1985, una sĆØrie de llibres ( OpciĆ³ zero, Les nostres llibertats i les nostres vides, La guerra de les galĆ xies ā¦).
Mentre estava dedicat a aquestes activitats sāestava gestant a la universitat un canvi polĆtic i cultural de la major importĆ ncia. Van contribuir a aixĆ² la frustraciĆ³ dels moviments esquerrans del 68 i el desengany davant lāaixafament de lāanomenada āprimavera de Pragaā, als quals molt aviat sāhi sumarien els efectes dāuna crisi econĆ²mica, iniciada amb lāalƧa dels preus del petroli en els anys setanta, i la pujada al poder de governs dāuna dreta dura, com els de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, entestats a liquidar la forƧa dels sindicats i del moviment obrer.
Aquesta campanya contrarevolucionĆ ria, que es proposava combatre les idees avanƧades que havien inspirat els moviments dels anys seixanta, es va reflectir a la Gran Bretanya els esforƧos per transformar lāensenyament de la histĆ²ria, eliminant qualsevol rastre de lāesplĆØndida tradiciĆ³ dāuna histĆ²ria social progressista. La mateixa senyora Thatcher no va dubtar a expressar els seus objectius davant la Cambra dels Comuns: āEn lloc dāensenyar generalitats i grans temes, per quĆØ no tornem als vells bons temps en quĆØ sāaprenien de memĆ²ria els noms dels reis i les reines dāAnglaterra, les batalles, els fets i tots els gloriosos esdeveniments del nostre passat? ā.
Com ha escrit Geoff Eley, el canvi que es va produir en lāinstrumental teĆ²ric i metodolĆ²gic dels historiadors va ser paralĀ·lel a lāesgotament de les esperances polĆtiques de lāesquerra. El primer que es va enfonsar va ser una amalgama de fĆ³rmules que passaven fraudulentament per marxisme, encara que tenien poc a veure amb el que va escriure realment Marx, reduĆÆt aquĆ a unes quantes cites de textos canĆ²nics que sāutilitzaven per deduir totes les respostes, sense necessitat dāinvestigar la realitat.
El gir metodolĆ²gic dāaquests anys havia portat al fet que sāoblidĆ©s al Thompson historiador, que quedava com el representant dāuna vella forma dāescriure histĆ²ria, socialment compromesa. La seva reapariciĆ³ amb Costums en comĆŗ (1991) inquietĆ al mĆ³n acadĆØmic, sobretot per la fermesa amb quĆØ reafirmava els seus punts de vista, alhora que deixava en evidĆØncia a aquells vells companys que havien abandonat els principis per acomodar-se als nous temps.
Combatia, per exemple, la pretensiĆ³ dāabandonar el vell lĆØxic derivat del conflicte social, amb termes com āfeudalā, capitalista āoā burgĆØs ā, per a reemplaƧar-los per altres com āpreindustrialā, ātradicionalā o āmodernitzaciĆ³ā, que eren tan ambigus com els anteriors, perĆ² que servien per descriure un suposat āordre sociolĆ²gic autoregulatā, eliminant la idea mateixa de conflicte.
La mort de Thompson el 1993 es va produir quan encara no sāhavien sedimentat les reaccions davant Costums en comĆŗ, sense donar temps a lāinici de la campanya que sāintuĆÆa que anava a desencadenar-contra el llibre. AixĆ² explica el generĆ³s alleujament del mĆ³n acadĆØmic, que es va afanyar a convertir-lo en un gran historiador que havia brillat en els anys seixanta i en els primers setanta, com a representant dāunes tendĆØncies historiogrĆ fiques i uns projectes polĆtics de āsocialisme humanistaā, que haurien caducat completament. Acomiadaven aixĆ a un testimoni incĆ²mode del seu passat, que haguĆ©s pogut retreureāls el seu acomodament.
Un dels pocs que no havia renunciat a les seves velles idees ni havia fet penitĆØncia pel seu passat, Eric Hobsbawm, va saber reconĆØixer la grandesa dāun historiador que ātenia la capacitat de produir coses que eren qualitativament diferents de les que escrivĆem els altres i que Ć©s impossible mesurar amb la mateixa escala. Animenem-lo simplement geniā.
Tornar avui a La formaciĆ³ de la classe obrera a Anglaterra ha de servir per recordar-nos, a partir dels orĆgens del moviment sindical, fins a quin punt va ser, i continua sent, necessĆ ria lāactuaciĆ³ colĀ·lectiva per transformar les condicions de vida dels homes i les dones .
Josep Fontana. Historiador.
Text publicat en el nĆŗmero 3, de 2013, de la revista Sociologia Historica. TraduĆÆt per LāAccent, el publiquem en motiu del 25 aniversari de la mort de E.P. Thompson.
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada