Archive for de desembre 2018

Home Archive for de desembre 2018

undefined

De l'aprenentatge de la lectura

0 Somnis Rebels 9:06 a. m. Comments

CulturaDe l'aprenentatge de la lectura >Somnis Rebels 9:06 a. m. 0 Comments «Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem sobre l’aprenentatge de

undefined

Municipalisme i construcció de la República

0 Somnis Rebels 2:36 p. m. Comments

MunicipalismePolítica Municipal videoMunicipalisme i construcció de la República >Somnis Rebels 2:36 p. m. 0 Comments Amb Dolors Sabater, Maribi Ugarteburu, Eudald Calvo i Anna Gabriel Molins de Rei, 25/03/2018 Maribi Ugarteburu. Exportàveu Udalbiltza (Assemblea

undefined

Reflexions sobre la situació de l’agricultura, l’alimentació i el món rural als Països Catalans

0 Somnis Rebels 10:37 p. m. Comments

EconomiaEconomia SolidàriaReflexions sobre la situació de l’agricultura, l’alimentació i el món rural als Països Catalans >Somnis Rebels 10:37 p. m. 0 Comments La Revista Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures acaba de publicar l’Anuari de la

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de desembre 2018

<h3 class="h3noticia" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><span class="fa fa-fw fa-caret-right" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-stretch: normal; line-height: 1; text-align: center; text-rendering: auto; width: 1.28571em;"></span> «Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem sobre l’aprenentatge de la lectura»</span></h3>
<h3 class="h3noticia" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><span class="fa fa-fw fa-caret-right" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-stretch: normal; line-height: 1; text-align: center; text-rendering: auto; width: 1.28571em;"></span> «Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»</span></h3>
<div>
<div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 24px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-xs-12 fotoportadaampliacio" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 20px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 780px;">
<div class="fotografia ambpeu" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 0px; width: 750px;">
<a class="bi3dArtId-629 bi3dArtType-photo" href="https://www.elsetembre.cat/noticia/629/aprenentatge/lectura" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»" class="img-responsive" src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/201812/1200_1544434173reading-77167.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 750px;" /></span></a></div>
<div class="peufotografia" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; color: #888888; float: left; line-height: 14px; margin-bottom: 10px; padding-bottom: 4px; padding-left: 0px; padding-top: 4px; width: 750px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»</span></div>
</div>
</div>
<div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 24px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-md-10 columnatextnoticia" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 650px;">
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="textnoticia col-md-12" id="_markupCos" itemprop="articleBody" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 650px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa molts anys que treballo amb nois i noies amb dificultats d’aprenentatge. Com que aquesta activitat professional és autònoma –diguem freelance–, molt sovint em pregunto això: de quina manera podria aconseguir que el que vaig aprenent, per mitjà del conglomerat d’observacions, lectures, processos reflexius... beneficiï més gent? Dit en to desideratiu: com m’agradaria que aquestes aportacions no quedessin circumscrites, només, a qui em valora i pot costejar els meus serveis! <br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El desig de compartir té de destinataris els companys i companyes de professió, i alhora –i, segons com, sobretot– les mares i pares. Precisament, per arribar a l’àmbit familiar, em fa l’efecte que un bon recurs com aquesta publicació podria resultar prou útil. Ho provaré. Compartiré quatre idees generals per ajudar la mainada, a casa, en els camins de la lectura.</span></div>
<div class="textnoticia col-md-12" id="_markupCos" itemprop="articleBody" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 650px;">
<img alt="Resultat d'imatges de lectura" height="225" src="https://www.telemundo.com/sites/nbcutelemundo/files/styles/article_cover_image/public/images/article/cover/2017/02/10/nina-sentada-sobre-libros-leyendo.jpg?itok=H-Qg7-C7" width="400" /><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Primera. En la lectura, com en gairebé tot, els models de les persones pròximes són importantíssims. Hi ha pares i mares que expliquen que compren llibres per als infants. La primera pregunta hauria de ser aquesta: i us veuen llegir, a casa? Us esforceu a predicar amb l’exemple? Probablement, hi sortirà guanyant tothom. <br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Segona. Desenganyem-nos: assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics. I en el cas que els fills presentin dificultats d’aprenentatge, el treball també es basarà en la lectura (però llavors convindrà que un bon professional estableixi objectius prioritaris i concreti propostes per tal d’assolir-los). Per això, a casa, la lectura compartida i agradable –amb complicitats, passant-ho bé– també és una de les primeres bases dignes de ser subratllades. I, un cop assegurat un bon clima, quin pot ser el nostre acompanyament? Podem llegir en veu alta per tal de ser escoltats, o animar els infants a seguir els rengles de lletra escrita, o –després– demanar que rellegeixin el mateix fragment. O també podem llegir alhora ells i nosaltres. O escoltar-los i, quan hagin acabat, comentar quins aspectes estan millorant i quins altres caldria continuar tenint força en compte. Podem alternar-nos llegint quatre paraules l’un, quatre paraules l’altre, intentant de mantenir un mateix ritme. Sense descuidar l’ambient –com deia– de complicitat, anirem ajudant els nous lectors a sentir-se més segurs i disposats a millorar.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Tercera. Abans de preocupar-nos per la rapidesa, hem d’assegurar una bona precisió lectora. Observem-la? Observem si hi ha lletres i dígrafs mal descodificats; si hi ha tipus d’estructures sil·làbiques que costen més que els altres; si hi ha paraules llargues i poc conegudes que no són ben segmentades per síl·labes; si hi ha mots que el fill o filla reconeix fàcilment, però que no acaba d’enllaçar gaire bé, ja que els diu per separat... Observem-ho i anotem-ho. I abans de passar a una pàgina nova de text, podem proposar la lectura de paraules que costen –les que tenim anotades o algunes de semblants–, o fins i tot diferenciar les síl·labes dels mots del text que després llegirem i sabem que resultaran una mica més difícils que els altres.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Quarta. L’aprenentatge de la mecànica lectora té importància, però encara en té més la comprensió de tot el que es llegeix, començant pels mots. La comprensió de les paraules, és evident, reforça les diferències interpersonals. Daniel T. Willingham, a<em style="box-sizing: border-box;">Educando niños lectores</em> (TEELL), afirma que, segons certs estudis –suposo que nord-americans–, per a una comprensió còmoda de text, cal conèixer aproximadament el 98% de les paraules. Expliquen que Dario Fo deia que «l’amo té mil paraules, mentre que l’obrer només en comprèn tres-centes». Els factors socioeconòmics són influents. Cal esforçar-se per tots els mitjans a reduir aquestes diferències.</span></div>
<div class="textnoticia col-md-12" id="_markupCos" itemprop="articleBody" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 650px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="textnoticia col-md-12" id="_markupCos" itemprop="articleBody" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 650px;">
<img alt="Imatge relacionada" height="223" src="https://laverdadnoticias.com/__export/1517854648935/sites/laverdad/img/2018/02/05/el_valor_de_la_lectura.jpg_1834093470.jpg" width="400" /><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem, avui dia, sobre l’aprenentatge de la lectura. El pes del model de mares i pares, la lectura acompanyada a casa, les observacions per millorar –si cal– la precisió, l’ampliació del vocabulari comprès. El fet d’esforçar-nos a compartir coneixements, idees... –fins i tot quan semblen òbvies– potser representa una primera baula en la reacció davant d’aquestes desigualtats, d’aquestes injustícies.</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>

«Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem sobre l’aprenentatge de la lectura»

«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»

Fa molts anys que treballo amb nois i noies amb dificultats d’aprenentatge. Com que aquesta activitat professional és autònoma –diguem freelance–, molt sovint em pregunto això: de quina manera podria aconseguir que el que vaig aprenent, per mitjà del conglomerat d’observacions, lectures, processos reflexius... beneficiï més gent? Dit en to desideratiu: com m’agradaria que aquestes aportacions no quedessin circumscrites, només, a qui em valora i pot costejar els meus serveis!

El desig de compartir té de destinataris els companys i companyes de professió, i alhora –i, segons com, sobretot– les mares i pares. Precisament, per arribar a l’àmbit familiar, em fa l’efecte que un bon recurs com aquesta publicació podria resultar prou útil. Ho provaré. Compartiré quatre idees generals per ajudar la mainada, a casa, en els camins de la lectura.

Primera. En la lectura, com en gairebé tot, els models de les persones pròximes són importantíssims. Hi ha pares i mares que expliquen que compren llibres per als infants. La primera pregunta hauria de ser aquesta: i us veuen llegir, a casa? Us esforceu a predicar amb l’exemple? Probablement, hi sortirà guanyant tothom.

Segona. Desenganyem-nos: assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics. I en el cas que els fills presentin dificultats d’aprenentatge, el treball també es basarà en la lectura (però llavors convindrà que un bon professional estableixi objectius prioritaris i concreti propostes per tal d’assolir-los). Per això, a casa, la lectura compartida i agradable –amb complicitats, passant-ho bé– també és una de les primeres bases dignes de ser subratllades. I, un cop assegurat un bon clima, quin pot ser el nostre acompanyament? Podem llegir en veu alta per tal de ser escoltats, o animar els infants a seguir els rengles de lletra escrita, o –després– demanar que rellegeixin el mateix fragment. O també podem llegir alhora ells i nosaltres. O escoltar-los i, quan hagin acabat, comentar quins aspectes estan millorant i quins altres caldria continuar tenint força en compte. Podem alternar-nos llegint quatre paraules l’un, quatre paraules l’altre, intentant de mantenir un mateix ritme. Sense descuidar l’ambient –com deia– de complicitat, anirem ajudant els nous lectors a sentir-se més segurs i disposats a millorar.

Tercera. Abans de preocupar-nos per la rapidesa, hem d’assegurar una bona precisió lectora. Observem-la? Observem si hi ha lletres i dígrafs mal descodificats; si hi ha tipus d’estructures sil·làbiques que costen més que els altres; si hi ha paraules llargues i poc conegudes que no són ben segmentades per síl·labes; si hi ha mots que el fill o filla reconeix fàcilment, però que no acaba d’enllaçar gaire bé, ja que els diu per separat... Observem-ho i anotem-ho. I abans de passar a una pàgina nova de text, podem proposar la lectura de paraules que costen –les que tenim anotades o algunes de semblants–, o fins i tot diferenciar les síl·labes dels mots del text que després llegirem i sabem que resultaran una mica més difícils que els altres.

Quarta. L’aprenentatge de la mecànica lectora té importància, però encara en té més la comprensió de tot el que es llegeix, començant pels mots. La comprensió de les paraules, és evident, reforça les diferències interpersonals. Daniel T. Willingham, aEducando niños lectores (TEELL), afirma que, segons certs estudis –suposo que nord-americans–, per a una comprensió còmoda de text, cal conèixer aproximadament el 98% de les paraules. Expliquen que Dario Fo deia que «l’amo té mil paraules, mentre que l’obrer només en comprèn tres-centes». Els factors socioeconòmics són influents. Cal esforçar-se per tots els mitjans a reduir aquestes diferències.

Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem, avui dia, sobre l’aprenentatge de la lectura. El pes del model de mares i pares, la lectura acompanyada a casa, les observacions per millorar –si cal– la precisió, l’ampliació del vocabulari comprès. El fet d’esforçar-nos a compartir coneixements, idees... –fins i tot quan semblen òbvies– potser representa una primera baula en la reacció davant d’aquestes desigualtats, d’aquestes injustícies.

<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; display: flex; flex-wrap: wrap; line-height: 24px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-md-7 embed-responsive embed-responsive-16by9" style="-webkit-box-flex: 0; box-sizing: border-box; flex: 0 0 58.3333%; max-width: 58.3333%; min-height: 1px; overflow: hidden; padding: 0px; position: relative; width: 560px;">
<figure class="content-media content-media--video" id="featured-media" style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 1rem;"><iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="allowfullscreen" class="content-media__object embed-responsive-item" frameborder="0" id="featured-video" src="https://www.youtube.com/embed/IztT5HXoIUU?enablejsapi=1&rel=0&showinfo=0" style="border-style: initial; border-width: 0px; bottom: 0px; box-sizing: border-box; height: 331px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; transition: width 0.2s ease-in-out, height 0.2s ease-in-out, transform 0.38s ease-in-out; width: 560px;"></iframe></figure></div>
<div class="col-md-5" style="-webkit-box-flex: 0; box-sizing: border-box; flex: 0 0 41.6667%; max-width: 41.6667%; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 400px;">
<h1 style="box-sizing: border-box; color: inherit; font-weight: 500; line-height: 1.2; margin-bottom: 0.5rem; margin-top: 0px;">
<br /></h1>
<h4 class="vermell" style="box-sizing: border-box; color: #cd071e; font-weight: 500; line-height: 1.2; margin-bottom: 0.5rem; margin-top: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb Dolors Sabater, Maribi Ugarteburu, Eudald Calvo i Anna Gabriel</span></h4>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Molins de Rei, 25/03/2018<br style="box-sizing: border-box;" /><a href="https://twitter.com/intent/tweet?original_referer=https://conferenciamunicipalista.cup.cat/2018/conferencies/municipalisme-construccio-republica&tw_p=tweetbutton&url=https://conferenciamunicipalista.cup.cat/2018/conferencies/municipalisme-construccio-republica&text=Municipalisme%20i%20construcci%C3%B3%20de%20la%20Rep%C3%BAblica%20%0D%20Confer%C3%A8ncia%20Municipalista%202018&via=cupnacional" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #007bff; text-decoration: none; touch-action: manipulation;" target="_blank"><span class="fa fa-twitter-square fa-2x" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; color: grey; display: inline-block; font-stretch: normal; line-height: 1; text-rendering: auto;"></span></a> <a href="http://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://conferenciamunicipalista.cup.cat/2018/conferencies/municipalisme-construccio-republica" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #007bff; text-decoration: none; touch-action: manipulation;" target="_blank"><span class="fa fa-facebook-square fa-2x" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; color: grey; display: inline-block; font-stretch: normal; line-height: 1; text-rendering: auto;"></span></a> <a href="whatsapp://send?text=Municipalisme i construcci%C3%B3 de la Rep%C3%BAblica %0D Confer%C3%A8ncia Municipalista 2018%20https://conferenciamunicipalista.cup.cat/2018/conferencies/municipalisme-construccio-republica" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #007bff; text-decoration: none; touch-action: manipulation;" target="_blank"><span class="fa fa-whatsapp fa-2x" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; color: grey; display: inline-block; font-stretch: normal; line-height: 1; text-rendering: auto;"></span></a> <a href="https://telegram.me/share/url?url=https://conferenciamunicipalista.cup.cat/2018/conferencies/municipalisme-construccio-republica" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #007bff; text-decoration: none; touch-action: manipulation;" target="_blank"><span class="fa fa-telegram fa-2x" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; color: grey; display: inline-block; font-stretch: normal; line-height: 1; text-rendering: auto;"></span></a></span></div>
</div>
<div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-12" style="-webkit-box-flex: 0; box-sizing: border-box; flex: 0 0 100%; max-width: 100%; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 960px;">
<span style="color: #212529; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 24px;"><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Maribi Ugarteburu</span><em style="box-sizing: border-box;">. Exportàveu Udalbiltza (Assemblea de Municipis i Electes Municipals d’Euskal Herria), exalcaldessa d’Amoroto (Biscaia)</em><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Euskal Herria és un poble que ha viscut tota mena d’expressions de repressió, des de la crema de bruixes en 1600 fins als darrers empresonats per piular aquest mateix 2018, i a les llars d’EH encara hi falten 287 presos polítics i uns quants centenars de persones exiliades i deportades. Segles després, l’imperialisme espanyol, recrescut, s’entesta a dir que EH no existeix, que no existim, però les basques segueixen generació rere generació intentant construir, corporalitzar i defensar la seva casa.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Un parell de pinzellades sobre el municipalisme supramunicipalista i la importància política que aquest ha tingut a EH, des de temps molt antics: els municipis i les valls tenen una llarga tradició autogestionària a EH, amb institucions com l’assemblea del poble (<em style="box-sizing: border-box;">batzarre</em>), datada a l’Edat Mitja, els consells, la gestió de les terres comunals i dels camins… són els primers substrats del municipalisme en temps antics. L’aposta d’una estructura nacional de caràcter municipalista, més enllà dels ajuntaments, és també un símbol de sobirania, ja que els municipis bascos van perdre en primer lloc les seves terres comunals i, posteriorment, les seves competències, fins avui dia. Ara ens imposen una governança multinivell, de manera que, amb el naixement de les diputacions i de l’estructura autonòmica de l’Estat espanyol, els municipis han estat desposseïts de la majoria de competències. Ara que escassejant els recursos pot ser un bon moment per recuperar terreny.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El conjunt d’EH (Nord i Sud) té actualment un total de 686 municipis i 1.7340 entitats menors o <em style="box-sizing: border-box;">concejos</em>, amb una distribució poblacional i territorial força asimètrica. Tant l’autogestió municipalista com la vocació de compromís nacional per part del municipalisme tenen uns arrels històrics molt profunds. Dos exemples de la història recent:<br style="box-sizing: border-box;" /></span><ul style="box-sizing: border-box; color: #212529; line-height: 24px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estatut de Lizarra/Estella de 1931: tot just després de proclamar-se la II República espanyola es va posar sobre la taula la reclamació de l’aprovació d’un Estatut d’Autonomia per a Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa. Es van fer consultes en 582 ajuntaments, amb un suport de més del 83% dels ajuntaments a favor d’aquest Estatut. Es va constituir una comissió d’alcaldes, que va encarregar la redacció de l’Estatut a Eusko Ikaskuntza – Societat d’Estudis Bascos. L’esborrany es va fer arribar als ajuntaments, on s’aprova de manera aclaparadora la presentació del text davant Madrid, però els historiadors van falsejar les dades relatives al suport de Navarra, i recentment s’ha descobert que els ajuntaments navarresos també hi estaven a favor. Una delegació de 420 alcaldes van anar a Madrid, amb l’Estatut d’Estella a les mans, i les Cortes republicanes espanyoles, al·ludint a la inconstitucionalitat d’un dels seus articles, es van carregar tot l’Estatut sencer. Aquest va ser el primer intent de procés constituent basc en el segle XX. Amb l’aixecament feixista de 1936 van ser reprimits centenars d’alcaldes, regidors i treballadors municipals dels ajuntaments de l’època republicana.<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Moviment d’Alcaldes de 1976-1977: un grup d’alcaldes nacionalistes van fer un manifest i una convocatòria el juliol de 1976, coincidint amb el centenari de l’abolició dels furs bascos, com a última expressió de la sobirania basca. Hi van acudir alcaldes de 68 municipis i milers de persones a Bergara, per reivindicar la reintegració dels furs. Aquest moviment va tenir un paper molt important en la legalització de la <em style="box-sizing: border-box;">ikurriña</em>. També van participar en les Converses de Xiberta (1977), amb la finalitat de conformar un bloc entre les forces <em style="box-sizing: border-box;">abertzales</em>/nacionalistes abans de les eleccions per a plantejar un seguit de reivindicacions d’autogovern i autonomia per a les quatre províncies. El PNB s’hi va oposar, i la Mesa de Xiberta es va dissoldre.<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
</ul>
<span style="color: #212529; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 24px;">Amb aquests antecedents històrics s’arriba al moment històric que va propiciar la creació d’Udalbiltza, com a associació de càrrecs electes municipals i de municipis d’Euskal Herria, dins del context de l’Acord de Lizarra - Garazi, signat el setembre de 1998 per part de tots els partits <em style="box-sizing: border-box;">abertzales,</em> Izquierda Unida, Zutik, Batzarre, sindicats i diferents associacions, per tal de buscar un diàleg i negociació que assolís el cessament de l’activitat armada d’ETA i l’apertura d’un procés negociador. El setembre de 1999 és quan Udalbiltza neix com a institució municipalista, però de caràcter supramunicipal. L’assemblea fundacional va reunir 1.700 càrrecs electes amb una vocació fonamental tant llavors com ara, tant allà com aquí: que ser regidor o alcalde d’un municipi és també ser-ho per a Euskal Herria, és una doble vessant del treball des del municipalisme.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Udalbiltza, en la seva fundació, es va fixar cinc objectius principals:<br style="box-sizing: border-box;" /></span><ul style="box-sizing: border-box; color: #212529; line-height: 24px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Reivindicar Euskal Herria com a nació<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ajudar a construir l’estructuració política d’EH, buscant unir els representants dels set territoris en una comunitat política<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Promoure la construcció nacional d’EH<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ajudar a construir relacions entre municipis de tots els territoris, promovent accions conjuntes en els àmbits de la llengua, la cultura, l’organització territorial, el desenvolupament socioeconòmic…<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Presentar i representar a Euskal Herria com a nació en l’àmbit de les relacions internacionals, sostenint la seva aspiració d’actuar com a país en una futura estructuració política i institucional en el marc europeu<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
</ul>
<span style="color: #212529; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 24px;">Udalbiltza es basava en la lliure adhesió dels càrrecs polítics i en l’adhesió decidida en ple municipal per part dels ajuntaments. Des de l’inici la implicació dels partits va ser molt desigual, i PNB i EA no tenien gaire presa per a avançar, ja que després de vint anys controlant les institucions es trobava còmode amb la situació existent. En 2000, després que ETA trenqués la treva, Udalbiltza va ser «ficada al congelador» per part de PNB i EA.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Entre 2001 i 2003, any en què arriben les detencions i la criminalització d’Udalbiltza, van poder impulsar els següents projectes lligats a la creació d’un escenari constituent per a Euskal Herria:<br style="box-sizing: border-box;" /></span><ul style="box-sizing: border-box; color: #212529; line-height: 24px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Declaració de nacionalitat basca (ENA), amb el carnet d’identitat corresponent<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Carta de Drets d’EH, redactada a través d’un procés participatiu, recollint drets civils i polítics, socials, econòmics, lingüístics, educatius i de comunicació i expressió<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Organització d’una Conferència Internacional pels Drets dels Pobles (2002), amb la participació de nacions sense estat de tot el món al voltant del dret d’autodeterminació<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
<li style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Projectes de cohesió i desenvolupament territorials, centrats sobretot en zones de fort despoblament, amb un <em style="box-sizing: border-box;">crowdfunding</em> de 400.00 €<br style="box-sizing: border-box;" /></span></li>
</ul>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div class="col-12" style="-webkit-box-flex: 0; box-sizing: border-box; color: #212529; flex: 0 0 100%; line-height: 24px; max-width: 100%; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 960px;">
<img height="103" src="https://conferenciamunicipalista.cup.cat/banner-arrelades-web.png" width="400" /></div>
<div class="col-12" style="-webkit-box-flex: 0; box-sizing: border-box; color: #212529; flex: 0 0 100%; line-height: 24px; max-width: 100%; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 960px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="color: #212529; line-height: 24px;">Moltes de les iniciatives provenien dels agents socials, i Udalbiltza s’encarregava de brindar l’ajuda necessària perquè es materialitzessin. Entre aquestes iniciatives destaquen la creació de l’Observatori de Drets Lingüístics (Behatokia).</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="color: #212529; line-height: 24px;">A partir de 2003 ja preveien que serien il·legalitzades, després de la il·legalització de centenars de candidatures municipals i el 29 d’abril es va posar en marxa una batuda amb l’empresonament de tretze membres d’Udalbiltza, any i mig després van declarar davant el jutge Garzón, qui va acabar encausant 22 persones. En 2007 es va aixecar la suspensió d’activitats d’Udalbiltza, però tres dies després va sortir la petició de penes: 10-15 anys per pertinença a banda armada. Van tenir vuit anys de processament, durant els quals van resistir de manera coordinada. Durant el període de deu anys en què es van produir tot d’il·legalitzacions centenars de regidors, de manera que una gran part de la societat va quedar sense representació democràtica al seu ajuntament.</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="color: #212529; line-height: 24px;">Udalbiltza no va poder reprendre la seva activitat fins que tant els seus membres com la pròpia organització van ser jutjats i absolts a l’Audiència Nacional. Avui dia continua treballant sota la forma jurídica de consorci. El context polític ha canviat moltíssim, però continuen pensant que una institució de base municipal com a eina per a establir els ciments per a la construcció de sobiranies i per a la cohesió nacional i social segueix sent útil i necessària i que pot ser inspiradora per a la construcció de la república catalana.</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; color: #212529; font-weight: bolder; line-height: 24px;">Dolors Sabater</span><em style="box-sizing: border-box; color: #212529; line-height: 24px;">. Alcaldessa Badalona (Guanyem Badalona En Comú)</em><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="color: #212529; line-height: 24px;">Guanyem Badalona en Comú és una confluència nascuda de la idea que la suma de la transversalitat, a través d’allò que els moviments i les lluites al carrer són capaços d’aconseguir, d’ajuntar persones de moltes procedències i afiliacions, al voltant d’una lluita transformadora, per traslladar-ho a l’àmbit institucional. El que té de rellevant Guanyem és que no es va constituir com a coalició de partits, sinó que té sobirania pròpia, i la gent hi és a títol individual.</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="color: #212529; line-height: 24px;">La idea força que estructura Guanyem, i que transcendeix el propi àmbit municipal, s’articula al voltant de tres idees: la radicalitat democràtica, la justícia social i la república catalana. Han estat capaces, per tant, d’aplegar persones amb visions molt diferents sobre la relació que Catalunya ha de tenir amb Espanya (Podem, CUP, Comunistes, Revolta Global, Els Verds…), a partir del consens a favor de la república catalana i del dret a l’autodeterminació del poble català com a ens sobirà per decidir el seu futur. És a partir d’aquests principis que van signar un pacte, juntament amb ERC i a ICV-EUA, per formar un govern de concentració i fer fora a la dreta d’Albiol, tenint en compte que Badalona és una ciutat de classe treballadora i això ho fan engegant projectes de transformació, tot i estar en minoria. Badalona va créixer de manera desaforada durant l’època del </span><em style="box-sizing: border-box; color: #212529; line-height: 24px;">desarrollisme</em><span style="color: #212529; line-height: 24px;"> del franquisme tot reben diferent onades d’emigració, primer de l’Estat espanyol i posteriorment d’extracomunitària.</span><br style="box-sizing: border-box;" /><div style="text-align: center;">
<span style="color: #212529; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div style="color: #212529; line-height: 24px; text-align: right;">
<img alt="Resultat d'imatges de municipalisme cup" height="254" src="https://conferenciamunicipalista.cup.cat/arrelades.jpg" width="400" /></div>
</span><span style="color: #212529; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 24px;">Les lluites per dotar dels serveis mínims i dignes a tota la gent vinguda de fora sempre va anar de bracet amb la lluita catalanista pels drets nacionals, de manera que a Badalona la lluita social i la lluita nacional sempre han anat plegades, com a clau per s la transformació. Entre el primer ajuntament postfranquista i l’actualitat, la ciutat ha estat governada a partir de polítiques allunyades de la radicalitat democràtica i de la justícia social, fins que arribem a la crisi i l’agudització de les desigualtats entre la població, que la dreta va aprofitar per fer-se amb l’alcaldia de la ciutat aprofitant els espais que la pròpia esquerra havia abandonat. Guanyem representa que el poble torni a governar, a favor de la transformació a través de l’aglutinació de les lluites socials i nacionals, tot i que la polarització política dels darrers anys fa que companys de viatge que havien estat a favor del dret a decidir i del sobiranisme ampli van abandonant. En tot cas, tot i estar en minoria segueixen defensant nítidament el dret a l’autodeterminació i a poder fer efectiu el referèndum i la república catalana.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Quin hauria de ser el municipalisme dins del procés constituent? Fa temps que aquest procés hauria d’estar en marxa, la qual cosa ens hagués ajudat en la lluita antirepressiva i en l’eixamplament imprescindible de considerar la república com a oportunitat de millora en els drets socials i en la justícia social, i no pas com a qüestió identitària dels independentistes per part de l’Estat. El municipalisme, per tant, té una clau fonamental com a espai d’incidència política de proximitat, des del qual es poden generar canvis transcendents a través de la política des de baix.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />És urgent, per tant, engegar el procés constituent, participatiu, on tothom pugui veure que l’elaboració d’una nova constitució és la via per accedir a tots de drets que ara tenim negats: laborals, d’accés a les pensions, dret a l’habitatge... En ciutats com la de Badalona i les de l’àrea metropolitana, on hi ha majories socials que s’alimenten de la manipulació dels mitjans de l’Estat, habitualment es vincula procés amb confrontació identitària entre els seus pobles originaris i Catalunya.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Així doncs, s’ha d’engegar aquest procés i s’ha de reivindicar el paper que els municipis han de tenir en la nova república i caldrà articular una organització orgànicament establerta perquè el món municipal fos estructura on debatre i decidir. Exemples molt concrets: els municipis no poden decidir sobre la política de pensions però, en canvi, estan obligats a pal·liar les conseqüències socials del fet de tenir pensions miserables. Per tant, els municipis també han de poder tenir veu sobre les decisions que els afecten, com ara en les escoles bressol, competència de la Generalitat, però quan aquesta deixa d’invertir-hi, són els municipis qui ho han d’assumir. Una fórmula possible seria la de la mancomunitat.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Per últim, es parla molt dels límits que tenim els ajuntaments i els municipis gestionen i impulsen polítiques publiques sense tenir totes les eines però, a més a més, actualment existeix una creuada treure capacitat als municipis: les lleis Montoro estan directament pensades per aprimar els municipis i dificultar l’execució de polítiques transformadores des d’aquests, que és l’espai on la vida de les persones està en primera línia de la política. És prioritari, per tant, lluitar contra aquestes limitacions.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Anna Gabriel. </span><em style="box-sizing: border-box;">Exregidora a l’Ajuntament de Sallent i exdiputada de la CUP-CC</em><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />És imprescindible que el municipalisme de l’Esquerra Independentista i de la CUP porti el segell de l’autogestió que tant hem practicat fora de les institucions i també demostrar que hi ha una altra manera de fer política, i és que, malgrat ens neguin el nostra marc nacional nosaltres seguim treballant i construint el municipalisme arreu dels Països Catalans, per dibuixar la nostra cartografia pròpia i no el mapa imposat. Seguim apostant per aqueta lògica, i fem municipalisme perquè estem convençudes que l’àmbit local és el primer lloc d’intervenció política imprescindible, però també perquè des d’aquest àmbit podem dibuixar institucionalitat pròpia i el mapa que nosaltres desitgem, així com portar la nostra cultura de moviment i la nostra idiosincràsia a la institució.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Entre les propostes que hem de portar als nostres municipis tenim el Pacte Nacional en Defensa dels Drets Civils i Polítics ja que aquests drets tenen en el municipis un àmbit preferent i privilegiat per desplegar cèl·lules comunitàries en defensa d’aquests drets, a partir d’una trobada entre persones de diferents procedències, formes de pensar i tradicions. Aquestes cèl·lules haurien de ser una de les institucions que nosaltres despleguem en un moment com l’actual. Aquesta defensa dels nostres drets i llibertats civils i polítics ens ha de servir per a bastir un nou país.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Al Festival de Drets Civils recentment celebrat a Ginebra es va passar un documental sobre l’1 d’Octubre, i també un altre sobre la memòria històrica a l’Estat espanyol, on és mostrava el poc respecte per la memòria històrica que hi ha Estat espanyol. Amb l’aprovació de la Llei d’Amnistia del 77 que va segellar oficialment l’oblit de tota l’atrocitat del franquisme es va pactar el silenci per tal que no es reobrin les ferides, i és responsabilitat nostre combatre aquest oblit i aquest silenci, a través de la capilarització de la memòria i de fer-la arribar fins a l’últim racó del nostre país, per tal també, que el silenci i l’oblit no s’hi instal·lin en relació amb el que ha passat en els darrers mesos i sobretot amb el que va significar l’1 d’Octubre. L’única violència que s’està exercint en el nostre país és la dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i la de l’extrema dreta. I hem d’evitar que s’instal·li el silenci sobre aquest tema.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Sense justícia social no hi ha radicalitat democràtica i sense radicalitat democràtica no hi ha república, per la qual cosa hem de lluitar per totes tres. Així, doncs, hem de persistir en els nostres objectius de construir la república catalana amb les cèl·lules comunitàries que a l’àmbit local treballin per la defensa dels drets civils i polítics impossible cap d’elles sense les altres, tot negant-nos a la imposició de l’oblit sobre el que van significar l’1 d’Octubre, la II República, el cop d’estat franquista i la Transició . Ho hem de fer per obligació per nosaltres mateixes, però sobretot per la memòria.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Pel que fa als límits que ens impedeixen avançar, més enllà dels límits objectius i materials existents, n’hi ha un, de veritablement perillós, com és el límit de l’autocensura i de l’autocoacció, els quals depenen exclusivament de nosaltres superar-los. Si estem disposades a no callar i a no censurar-nos els límits de la institució comencen a ser més laxes. Hi ha alguns límits més difícils de canviar sense la construcció de la república catalana, però és fonamental evitar caure en l’autocensura i en convertir-nos nosaltres mateixes en límits per a allò que havíem vingut a fer.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Així doncs, amb memòria, amb autogestió, amb institucionalitat pròpia, amb la cultura de moviment, amb la cultura antirepressiva, amb l’encaix de persones de diferents orígens i procedències, amb les cèl·lules comunitàries, amb la defensa dels drets civils i polítics és com hem d’encarar les properes eleccions municipals, per a lluitar contra l’oblit també des dels municipis. Nosaltres no hem vingut a silenciar, ni a oblidar, nosaltres hem vingut a construir, ho fem per nosaltres i ho fem per les qui ens han precedit, ho fem per les qui vindran, ho fem sobretot perquè la memòria d’allò que va passar l’1 d’Octubre no la podem perdre. Així doncs, les properes eleccions municipals són claus. </span></div>
</div>

Municipalisme i construcció de la República

Amb Dolors Sabater, Maribi Ugarteburu, Eudald Calvo i Anna Gabriel

Molins de Rei, 25/03/2018

Maribi Ugarteburu. Exportàveu Udalbiltza (Assemblea de Municipis i Electes Municipals d’Euskal Herria), exalcaldessa d’Amoroto (Biscaia)

Euskal Herria és un poble que ha viscut tota mena d’expressions de repressió, des de la crema de bruixes en 1600 fins als darrers empresonats per piular aquest mateix 2018, i a les llars d’EH encara hi falten 287 presos polítics i uns quants centenars de persones exiliades i deportades. Segles després, l’imperialisme espanyol, recrescut, s’entesta a dir que EH no existeix, que no existim, però les basques segueixen generació rere generació intentant construir, corporalitzar i defensar la seva casa.

Un parell de pinzellades sobre el municipalisme supramunicipalista i la importància política que aquest ha tingut a EH, des de temps molt antics: els municipis i les valls tenen una llarga tradició autogestionària a EH, amb institucions com l’assemblea del poble (batzarre), datada a l’Edat Mitja, els consells, la gestió de les terres comunals i dels camins… són els primers substrats del municipalisme en temps antics. L’aposta d’una estructura nacional de caràcter municipalista, més enllà dels ajuntaments, és també un símbol de sobirania, ja que els municipis bascos van perdre en primer lloc les seves terres comunals i, posteriorment, les seves competències, fins avui dia. Ara ens imposen una governança multinivell, de manera que, amb el naixement de les diputacions i de l’estructura autonòmica de l’Estat espanyol, els municipis han estat desposseïts de la majoria de competències. Ara que escassejant els recursos pot ser un bon moment per recuperar terreny.

El conjunt d’EH (Nord i Sud) té actualment un total de 686 municipis i 1.7340 entitats menors o concejos, amb una distribució poblacional i territorial força asimètrica. Tant l’autogestió municipalista com la vocació de compromís nacional per part del municipalisme tenen uns arrels històrics molt profunds. Dos exemples de la història recent:

Estatut de Lizarra/Estella de 1931: tot just després de proclamar-se la II República espanyola es va posar sobre la taula la reclamació de l’aprovació d’un Estatut d’Autonomia per a Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa. Es van fer consultes en 582 ajuntaments, amb un suport de més del 83% dels ajuntaments a favor d’aquest Estatut. Es va constituir una comissió d’alcaldes, que va encarregar la redacció de l’Estatut a Eusko Ikaskuntza – Societat d’Estudis Bascos. L’esborrany es va fer arribar als ajuntaments, on s’aprova de manera aclaparadora la presentació del text davant Madrid, però els historiadors van falsejar les dades relatives al suport de Navarra, i recentment s’ha descobert que els ajuntaments navarresos també hi estaven a favor. Una delegació de 420 alcaldes van anar a Madrid, amb l’Estatut d’Estella a les mans, i les Cortes republicanes espanyoles, al·ludint a la inconstitucionalitat d’un dels seus articles, es van carregar tot l’Estatut sencer. Aquest va ser el primer intent de procés constituent basc en el segle XX. Amb l’aixecament feixista de 1936 van ser reprimits centenars d’alcaldes, regidors i treballadors municipals dels ajuntaments de l’època republicana.
Moviment d’Alcaldes de 1976-1977: un grup d’alcaldes nacionalistes van fer un manifest i una convocatòria el juliol de 1976, coincidint amb el centenari de l’abolició dels furs bascos, com a última expressió de la sobirania basca. Hi van acudir alcaldes de 68 municipis i milers de persones a Bergara, per reivindicar la reintegració dels furs. Aquest moviment va tenir un paper molt important en la legalització de la ikurriña. També van participar en les Converses de Xiberta (1977), amb la finalitat de conformar un bloc entre les forces abertzales/nacionalistes abans de les eleccions per a plantejar un seguit de reivindicacions d’autogovern i autonomia per a les quatre províncies. El PNB s’hi va oposar, i la Mesa de Xiberta es va dissoldre.

Amb aquests antecedents històrics s’arriba al moment històric que va propiciar la creació d’Udalbiltza, com a associació de càrrecs electes municipals i de municipis d’Euskal Herria, dins del context de l’Acord de Lizarra - Garazi, signat el setembre de 1998 per part de tots els partits abertzales, Izquierda Unida, Zutik, Batzarre, sindicats i diferents associacions, per tal de buscar un diàleg i negociació que assolís el cessament de l’activitat armada d’ETA i l’apertura d’un procés negociador. El setembre de 1999 és quan Udalbiltza neix com a institució municipalista, però de caràcter supramunicipal. L’assemblea fundacional va reunir 1.700 càrrecs electes amb una vocació fonamental tant llavors com ara, tant allà com aquí: que ser regidor o alcalde d’un municipi és també ser-ho per a Euskal Herria, és una doble vessant del treball des del municipalisme.

Udalbiltza, en la seva fundació, es va fixar cinc objectius principals:

Reivindicar Euskal Herria com a nació
Ajudar a construir l’estructuració política d’EH, buscant unir els representants dels set territoris en una comunitat política
Promoure la construcció nacional d’EH
Ajudar a construir relacions entre municipis de tots els territoris, promovent accions conjuntes en els àmbits de la llengua, la cultura, l’organització territorial, el desenvolupament socioeconòmic…
Presentar i representar a Euskal Herria com a nació en l’àmbit de les relacions internacionals, sostenint la seva aspiració d’actuar com a país en una futura estructuració política i institucional en el marc europeu

Udalbiltza es basava en la lliure adhesió dels càrrecs polítics i en l’adhesió decidida en ple municipal per part dels ajuntaments. Des de l’inici la implicació dels partits va ser molt desigual, i PNB i EA no tenien gaire presa per a avançar, ja que després de vint anys controlant les institucions es trobava còmode amb la situació existent. En 2000, després que ETA trenqués la treva, Udalbiltza va ser «ficada al congelador» per part de PNB i EA.

Entre 2001 i 2003, any en què arriben les detencions i la criminalització d’Udalbiltza, van poder impulsar els següents projectes lligats a la creació d’un escenari constituent per a Euskal Herria:

Declaració de nacionalitat basca (ENA), amb el carnet d’identitat corresponent
Carta de Drets d’EH, redactada a través d’un procés participatiu, recollint drets civils i polítics, socials, econòmics, lingüístics, educatius i de comunicació i expressió
Organització d’una Conferència Internacional pels Drets dels Pobles (2002), amb la participació de nacions sense estat de tot el món al voltant del dret d’autodeterminació
Projectes de cohesió i desenvolupament territorials, centrats sobretot en zones de fort despoblament, amb un crowdfunding de 400.00 €

Moltes de les iniciatives provenien dels agents socials, i Udalbiltza s’encarregava de brindar l’ajuda necessària perquè es materialitzessin. Entre aquestes iniciatives destaquen la creació de l’Observatori de Drets Lingüístics (Behatokia).

A partir de 2003 ja preveien que serien il·legalitzades, després de la il·legalització de centenars de candidatures municipals i el 29 d’abril es va posar en marxa una batuda amb l’empresonament de tretze membres d’Udalbiltza, any i mig després van declarar davant el jutge Garzón, qui va acabar encausant 22 persones. En 2007 es va aixecar la suspensió d’activitats d’Udalbiltza, però tres dies després va sortir la petició de penes: 10-15 anys per pertinença a banda armada. Van tenir vuit anys de processament, durant els quals van resistir de manera coordinada. Durant el període de deu anys en què es van produir tot d’il·legalitzacions centenars de regidors, de manera que una gran part de la societat va quedar sense representació democràtica al seu ajuntament.

Udalbiltza no va poder reprendre la seva activitat fins que tant els seus membres com la pròpia organització van ser jutjats i absolts a l’Audiència Nacional. Avui dia continua treballant sota la forma jurídica de consorci. El context polític ha canviat moltíssim, però continuen pensant que una institució de base municipal com a eina per a establir els ciments per a la construcció de sobiranies i per a la cohesió nacional i social segueix sent útil i necessària i que pot ser inspiradora per a la construcció de la república catalana.

Dolors Sabater. Alcaldessa Badalona (Guanyem Badalona En Comú)

Guanyem Badalona en Comú és una confluència nascuda de la idea que la suma de la transversalitat, a través d’allò que els moviments i les lluites al carrer són capaços d’aconseguir, d’ajuntar persones de moltes procedències i afiliacions, al voltant d’una lluita transformadora, per traslladar-ho a l’àmbit institucional. El que té de rellevant Guanyem és que no es va constituir com a coalició de partits, sinó que té sobirania pròpia, i la gent hi és a títol individual.

La idea força que estructura Guanyem, i que transcendeix el propi àmbit municipal, s’articula al voltant de tres idees: la radicalitat democràtica, la justícia social i la república catalana. Han estat capaces, per tant, d’aplegar persones amb visions molt diferents sobre la relació que Catalunya ha de tenir amb Espanya (Podem, CUP, Comunistes, Revolta Global, Els Verds…), a partir del consens a favor de la república catalana i del dret a l’autodeterminació del poble català com a ens sobirà per decidir el seu futur. És a partir d’aquests principis que van signar un pacte, juntament amb ERC i a ICV-EUA, per formar un govern de concentració i fer fora a la dreta d’Albiol, tenint en compte que Badalona és una ciutat de classe treballadora i això ho fan engegant projectes de transformació, tot i estar en minoria. Badalona va créixer de manera desaforada durant l’època del desarrollisme del franquisme tot reben diferent onades d’emigració, primer de l’Estat espanyol i posteriorment d’extracomunitària.

Les lluites per dotar dels serveis mínims i dignes a tota la gent vinguda de fora sempre va anar de bracet amb la lluita catalanista pels drets nacionals, de manera que a Badalona la lluita social i la lluita nacional sempre han anat plegades, com a clau per s la transformació. Entre el primer ajuntament postfranquista i l’actualitat, la ciutat ha estat governada a partir de polítiques allunyades de la radicalitat democràtica i de la justícia social, fins que arribem a la crisi i l’agudització de les desigualtats entre la població, que la dreta va aprofitar per fer-se amb l’alcaldia de la ciutat aprofitant els espais que la pròpia esquerra havia abandonat. Guanyem representa que el poble torni a governar, a favor de la transformació a través de l’aglutinació de les lluites socials i nacionals, tot i que la polarització política dels darrers anys fa que companys de viatge que havien estat a favor del dret a decidir i del sobiranisme ampli van abandonant. En tot cas, tot i estar en minoria segueixen defensant nítidament el dret a l’autodeterminació i a poder fer efectiu el referèndum i la república catalana.

Quin hauria de ser el municipalisme dins del procés constituent? Fa temps que aquest procés hauria d’estar en marxa, la qual cosa ens hagués ajudat en la lluita antirepressiva i en l’eixamplament imprescindible de considerar la república com a oportunitat de millora en els drets socials i en la justícia social, i no pas com a qüestió identitària dels independentistes per part de l’Estat. El municipalisme, per tant, té una clau fonamental com a espai d’incidència política de proximitat, des del qual es poden generar canvis transcendents a través de la política des de baix.

És urgent, per tant, engegar el procés constituent, participatiu, on tothom pugui veure que l’elaboració d’una nova constitució és la via per accedir a tots de drets que ara tenim negats: laborals, d’accés a les pensions, dret a l’habitatge... En ciutats com la de Badalona i les de l’àrea metropolitana, on hi ha majories socials que s’alimenten de la manipulació dels mitjans de l’Estat, habitualment es vincula procés amb confrontació identitària entre els seus pobles originaris i Catalunya.

Així doncs, s’ha d’engegar aquest procés i s’ha de reivindicar el paper que els municipis han de tenir en la nova república i caldrà articular una organització orgànicament establerta perquè el món municipal fos estructura on debatre i decidir. Exemples molt concrets: els municipis no poden decidir sobre la política de pensions però, en canvi, estan obligats a pal·liar les conseqüències socials del fet de tenir pensions miserables. Per tant, els municipis també han de poder tenir veu sobre les decisions que els afecten, com ara en les escoles bressol, competència de la Generalitat, però quan aquesta deixa d’invertir-hi, són els municipis qui ho han d’assumir. Una fórmula possible seria la de la mancomunitat.

Per últim, es parla molt dels límits que tenim els ajuntaments i els municipis gestionen i impulsen polítiques publiques sense tenir totes les eines però, a més a més, actualment existeix una creuada treure capacitat als municipis: les lleis Montoro estan directament pensades per aprimar els municipis i dificultar l’execució de polítiques transformadores des d’aquests, que és l’espai on la vida de les persones està en primera línia de la política. És prioritari, per tant, lluitar contra aquestes limitacions.

Anna Gabriel. Exregidora a l’Ajuntament de Sallent i exdiputada de la CUP-CC

És imprescindible que el municipalisme de l’Esquerra Independentista i de la CUP porti el segell de l’autogestió que tant hem practicat fora de les institucions i també demostrar que hi ha una altra manera de fer política, i és que, malgrat ens neguin el nostra marc nacional nosaltres seguim treballant i construint el municipalisme arreu dels Països Catalans, per dibuixar la nostra cartografia pròpia i no el mapa imposat. Seguim apostant per aqueta lògica, i fem municipalisme perquè estem convençudes que l’àmbit local és el primer lloc d’intervenció política imprescindible, però també perquè des d’aquest àmbit podem dibuixar institucionalitat pròpia i el mapa que nosaltres desitgem, així com portar la nostra cultura de moviment i la nostra idiosincràsia a la institució.

Entre les propostes que hem de portar als nostres municipis tenim el Pacte Nacional en Defensa dels Drets Civils i Polítics ja que aquests drets tenen en el municipis un àmbit preferent i privilegiat per desplegar cèl·lules comunitàries en defensa d’aquests drets, a partir d’una trobada entre persones de diferents procedències, formes de pensar i tradicions. Aquestes cèl·lules haurien de ser una de les institucions que nosaltres despleguem en un moment com l’actual. Aquesta defensa dels nostres drets i llibertats civils i polítics ens ha de servir per a bastir un nou país.

Al Festival de Drets Civils recentment celebrat a Ginebra es va passar un documental sobre l’1 d’Octubre, i també un altre sobre la memòria històrica a l’Estat espanyol, on és mostrava el poc respecte per la memòria històrica que hi ha Estat espanyol. Amb l’aprovació de la Llei d’Amnistia del 77 que va segellar oficialment l’oblit de tota l’atrocitat del franquisme es va pactar el silenci per tal que no es reobrin les ferides, i és responsabilitat nostre combatre aquest oblit i aquest silenci, a través de la capilarització de la memòria i de fer-la arribar fins a l’últim racó del nostre país, per tal també, que el silenci i l’oblit no s’hi instal·lin en relació amb el que ha passat en els darrers mesos i sobretot amb el que va significar l’1 d’Octubre. L’única violència que s’està exercint en el nostre país és la dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i la de l’extrema dreta. I hem d’evitar que s’instal·li el silenci sobre aquest tema.

Sense justícia social no hi ha radicalitat democràtica i sense radicalitat democràtica no hi ha república, per la qual cosa hem de lluitar per totes tres. Així, doncs, hem de persistir en els nostres objectius de construir la república catalana amb les cèl·lules comunitàries que a l’àmbit local treballin per la defensa dels drets civils i polítics impossible cap d’elles sense les altres, tot negant-nos a la imposició de l’oblit sobre el que van significar l’1 d’Octubre, la II República, el cop d’estat franquista i la Transició . Ho hem de fer per obligació per nosaltres mateixes, però sobretot per la memòria.

Pel que fa als límits que ens impedeixen avançar, més enllà dels límits objectius i materials existents, n’hi ha un, de veritablement perillós, com és el límit de l’autocensura i de l’autocoacció, els quals depenen exclusivament de nosaltres superar-los. Si estem disposades a no callar i a no censurar-nos els límits de la institució comencen a ser més laxes. Hi ha alguns límits més difícils de canviar sense la construcció de la república catalana, però és fonamental evitar caure en l’autocensura i en convertir-nos nosaltres mateixes en límits per a allò que havíem vingut a fer.

Així doncs, amb memòria, amb autogestió, amb institucionalitat pròpia, amb la cultura de moviment, amb la cultura antirepressiva, amb l’encaix de persones de diferents orígens i procedències, amb les cèl·lules comunitàries, amb la defensa dels drets civils i polítics és com hem d’encarar les properes eleccions municipals, per a lluitar contra l’oblit també des dels municipis. Nosaltres no hem vingut a silenciar, ni a oblidar, nosaltres hem vingut a construir, ho fem per nosaltres i ho fem per les qui ens han precedit, ho fem per les qui vindran, ho fem sobretot perquè la memòria d’allò que va passar l’1 d’Octubre no la podem perdre. Així doncs, les properes eleccions municipals són claus.

<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px;">
<a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2018/11/29131540/anuari1.jpg" style="cursor: zoom-in; font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;"><span style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="aligncenter size-large wp-image-8418" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2018/11/29131540/anuari1-1024x556.jpg" style="border: 0px; clear: both; display: block; margin: 0px auto 12.875px; max-width: 100%; text-align: justify; width: 644px;" /></span></a></div>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-weight: 700;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La Revista Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures acaba de publicar l’Anuari de la Sobirania Alimentària 2017-2018. El dossier es presenta avui dilluns, 3 de desembre, a la seu de LaFede de Barcelona amb un debat sobre la situació de l’agricultura, l’alimentació i el món rural als Països Catalans. Serà la primera de les presentacions del projecte que, durant el desembre, també els portarà a Lleida (dimecres 12), Girona (divendres 14) i Tarragona (dimarts 18). CRÍTIC us ofereix en exclusiva el pròleg de l’Anuari.</span></span></div>
<hr style="font-size: 12px; text-align: justify;" />
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’Anuari de la Sobirania Alimentària 2017-2018 pretén ser una eina per a l’anàlisi crítica, des de la perspectiva de la sobirania alimentària, de <span style="font-weight: 700;">la situació de l’agricultura, l’alimentació i el món rural als Països Catalans</span>. En essència, és un recull de referències de notícies, articles d’opinió, informes, documentals, campanyes, etc. que presentem ordenades per blocs i breument contextualitzades. La lectura —sigui en detall o en diagonal— anhela suscitar reflexions que, n’estem segures, podrem compartir i debatre al llarg dels mesos vinents.</span></div>
<div class="inserted_roba" style="border: none; font-size: 12px; margin: 0px; padding: 0px;">
</div>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No hem volgut desaprofitar l’oportunitat de convertir el pròleg en un primer espai on recollir algunes reflexions. Hi presentem dues converses on es barregen les veus de sis persones que, per experiència vital o dedicació professional, tenen opinions ben interessants i un compromís ferm amb la construcció de la sobirania alimentària al nostre territori.</span></div>
<h2 style="border: none; font-size: 20px; font-weight: normal; line-height: 25px; margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; text-align: justify; word-spacing: -1px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El món rural i la sobirania alimentària als mitjans de comunicació</span></h2>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De les múltiples discriminacions que pateixen les persones que viuen al món rural, la comunicativa és potser la més important. Al mateix temps, és una de les menys visibles.<span style="font-weight: 700;">Podem obtenir un bon retrat de què passa als territoris rurals a partir del que llegim als mitjans de comunicació?</span> És una pregunta molt rellevant i no només per qui hi viu, sinó pel conjunt d’una societat que, ho vulgui o no, depèn del seu entorn camperol tant o més que abans, i sens dubte, en dependrà encara més en el futur.</span></div>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de la perspectiva de la primera línia de CRÍTIC, un projecte de comunicació cooperatiu amb quatre anys d’experiència, la periodista Laia Soldevila apunta una primera tendència: “L’alimentació és un tema que s’aborda més que fa uns anys, que agafa cada vegada més pes als mitjans”. Puntualitza, però, que “encara no s’aborda prou, precisament perquè té moltes dimensions i pot tractar-se des de molts punts de vista. No ho fem tant com caldria, cal que aprenguem a treballar-lo com un tema recurrent a la premsa”. Paula Duran, col·laboradora de LA DIRECTA des del territori rural al País Valencià, aprofundeix en aquestes mancances: “Les qüestions relacionades amb el món rural es tracten sovint a partir de grans successos o d’iniciatives i propostes culturals que ajuden a fer-lo visible, però moltes vegades es troba a<span style="font-weight: 700;">faltar la discussió de problemàtiques de tipus ambiental</span> i, sobretot, les que tenen a veure amb la mateixa societat rural”. En posa com a exemple la drogoaddicció, “una pandèmia que afecta des de fa temps totes les generacions i que mai s’ha abordat en el seu context. Aquesta infrarrepresentació i la manca de normalitat generen una absència de vertebració comunicativa”, continua Duran, “que està relacionada amb el fet que encara tenim una mentalitat informativa molt urbana o capitalista que ens fa discriminar la gent dels territoris en funció del que ens poden aportar a nosaltres com a mitjans, en comptes d’entendre que devem informar tota la societat”.</span></div>
<blockquote style="background: url("img/bg-blockquote.png") 100% 100% no-repeat rgb(236, 235, 235); border: none; font-size: 12px; margin: 0px 0px 15px; padding: 10px 64px 0px 15px;">
<div style="border: none; font-size: 22px; font-style: italic; line-height: 27px; padding: 0px 0px 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Laia Soldevila: “Els mitjans alternatius tracten temes d’alimentació i de món rural amb més proximitat”</span></div>
</blockquote>
<div class="inserted_roba" style="border: none; font-size: 12px; margin: 0px; padding: 0px;">
</div>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si diferenciem entre tipus de mitjans, algunes d’aquestes tendències són encara més accentuades. Tal com insinua Soldevila, en temes d’alimentació, “els grans mitjans tendeixen a reproduir simplement les notícies de l’últim moment, els grans titulars, amb textos tan curts que no poden mostrar la complexitat de l’assumpte o el seu context i condicionants”. Duran hi afegeix: “<span style="font-weight: 700;">Ha de passar un fet molt greu, com una catàstrofe ambiental, perquè arribi a la premsa convencional</span>. Com a entorn, com a societat, com a paisatge, el món rural no interessa”. Altrament, ambdues apunten que la premsa transformadora, malgrat les mancances que també té, hi juga un rol més positiu. “Els mitjans alternatius tenen un altre model de periodisme”, explica Soldevila, “que és més lent, que es fixa en el context, que parla de coses més diverses, que dona la volta a les coses, que teixeix ponts…, i això li permet, com a mínim, tractar els temes relacionats amb l’alimentació i el món rural amb una mica més de proximitat”.</span></div>
<div class="wp-caption alignright" id="attachment_8413" style="border: none; float: right; font-size: 12px; margin: 0px 0px 12.875px 12.875px; padding: 0px; width: 322px;">
<div style="text-align: justify;">
<a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2018/11/29130557/anuari.jpg" style="cursor: zoom-in; outline: none 0px; text-decoration: none;"><span style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="size-medium wp-image-8413" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2018/11/29130557/anuari-206x300.jpg" style="border: 0px; max-width: 100%; width: 322px;" /></span></a></div>
<div class="wp-caption-text" style="border-bottom-color: rgb(204, 204, 204); border-bottom-width: 1px; border-style: none none solid; line-height: 16px; margin-right: 10px; padding: 6.4375px 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Portada de l’Anuari de la sobirania alimentària 2017-2018</span></div>
</div>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les xarxes de comunicació independents tenen, doncs, un llarg camí per recórrer per tal de representar de la forma més adequada i responsable la realitat del món rural. Amb tot, cal reconèixer la bona feina feta en aquest sentit per part de nombrosos mitjans de comunicació transformadors, com també alguns de convencionals, i que es pot comprovar en les referències que omplen aquest anuari: les nombroses notícies de caràcter ambiental i amb visió de Països Catalans de <a href="https://www.diarijornada.coop/" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">La Jornada</a>; els reportatges en profunditat del setmanari <a href="https://www.eltemps.cat/" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">El Temps</a>; la revista<a href="http://opcions.org/" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">Opcions</a>, referent d’informació i reflexió sobre els nous models de consum cooperatiu; les visions crítiques dels blogs ‘<a href="https://elpais.com/agr/alterconsumismo/a" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">Alterconsumismo</a>‘ a El País i ‘<a href="https://www.eldiario.es/ultima-llamada/" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">Última llamada</a>‘ a elDiario.es; els reportatges a <a href="https://directa.cat/" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">La Directa</a>, que fan visibles temes que no solen llegir-se en cap altre mitjà; el <a href="https://www.ara.cat/" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">diari Ara</a>, amb diverses columnes d’opinió i la cobertura en català del dia a dia balear; els nombrosos articles a <a href="https://www.elperiodico.com/es/temas/alimentacion-16090" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">El Periódico</a> sobre preocupacions alimentàries;<a href="http://www.elcritic.cat/" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">CRÍTIC</a> i els seus articles d’investigació sobre alimentació i política; <a href="https://www.elsaltodiario.com/" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">El Salto</a>, amb peces que donen veu directa a protagonistes de la lluita per un món rural viu; la publicació digital <a href="https://www.elsetembre.cat/" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">Setembre</a> i la seva cobertura exhaustiva dels conflictes laborals a la indústria càrnia; o la mateixa <a href="https://www.soberaniaalimentaria.info/" style="font-weight: 700; outline: none 0px; text-decoration: none;" target="_blank">Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas</a>, que té aquesta visió del periodisme com a eix central.</span></div>
<blockquote style="background: url("img/bg-blockquote.png") 100% 100% no-repeat rgb(236, 235, 235); border: none; font-size: 12px; margin: 0px 0px 15px; padding: 10px 64px 0px 15px;">
<div style="border: none; font-size: 22px; font-style: italic; line-height: 27px; padding: 0px 0px 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Paula Duran: “És necessari reivindicar el camp com a rebost de tota la bona vida i de recursos de la ciutat”</span></div>
</blockquote>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mirant endavant, com podem consolidar aquestes bones pràctiques informatives i generar-ne més i de millors? Soldevila assenyala una primera recepta: visualitzar l’alimentació des de les seves múltiples dimensions. “Cal parlar de qui produeix els aliments que mengem, d’on venen, qui hi té interessos, qui en rep les conseqüències, quina petjada ecològica deixen, com arriben a les nostres taules, quin mercat es genera, quin tipus de productes són, què passa quan els consumim, etc”. Apunta també que aquest canvi no és responsabilitat única del periodisme, sinó que “<span style="font-weight: 700;">cal que el moviment agroecològic faci entendre que no parla només d’ingerir aliments</span>, sinó que es tracta d’abordar molts altres factors amb implicacions directes per a totes les persones consumidores; ha de fer palès, per exemple, que el fet que hi hagi menys pagesia ens repercuteix de manera directa, perquè formem part de la mateixa cadena agroalimentària i, per tant, tindrem menys fruita de temporada i de proximitat, i de menys qualitat”. Per la seva banda, Duran remarca la importància de la comunicació com a element per a la construcció de sobirania i com a eina de transformació social: “És una qüestió d’apoderament. Com a moviments agroecològics o ecologistes, el millor que podem fer perquè aquest món tinga més veu és ajudar-lo a apoderar- se”. I això, continua Duran, “implica assumir la comunicació com una eina principal per a transformar la societat rural en termes de difusió de les problemàtiques, de creació de vincles entre diferents pobles o moviments, i de la necessària reivindicació del camp en tant que rebost de tota la bona vida i recursos de la ciutat”.</span></div>
<h2 style="border: none; font-size: 20px; font-weight: normal; line-height: 25px; margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; text-align: justify; word-spacing: -1px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passat, present i futur de la sobirania alimentària a Catalunya</span></h2>
<div class="inserted_roba" style="border: none; font-size: 12px; margin: 0px; padding: 0px;">
</div>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En valorar la situació actual de Catalunya amb una perspectiva de sobirania alimentària, la primera tendència a destacar —i una de les més positives— és la incorporació i consolidació d’una nova pagesia que no prové necessàriament del món rural. Tal com apunta Pep Riera, vinculat durant dècades al dia a dia de la pagesia catalana, “a les escoles d’agricultura cada vegada hi ha més alumnes de procedència urbana, amb vocació, i això cal valorar-ho molt positivament perquè <span style="font-weight: 700;">tenim un dèficit de pagesos impressionant: som menys de l’1 % de la població</span>. Em sembla perfecte que el relleu que no surt del camp vingui de la ciutat”. Vanesa Freixa, que ha seguit aquesta qüestió durant molts anys des de l’Escola de Pastors, coincideix en la valoració: “És significatiu el nombre de persones que s’incorporen a treballar al camp, tant al sector agrícola com a la ramaderia i que ja s’estan transformant en projectes estables”. Més enllà de les xifres, Freixa considera que és interessant analitzar el potencial transformador d’aquesta tendència: “Són projectes moltes vegades cooperatius, amb nous relats, orientats sobretot a produccions tradicionals actualment relegades a un segon pla. I són molt vàlids perquè treballen en tots els sentits des d’una perspectiva agroecològica; ho tenen claríssim i forma part del seu ADN, no només com una aposta política sinó també perquè és la manera com entenen que s’ha de fer aquesta feina”.</span></div>
<blockquote style="background: url("img/bg-blockquote.png") 100% 100% no-repeat rgb(236, 235, 235); border: none; font-size: 12px; margin: 0px 0px 15px; padding: 10px 64px 0px 15px;">
<div style="border: none; font-size: 22px; font-style: italic; line-height: 27px; padding: 0px 0px 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pep Riera: “En aquest país, la terra serveix per a especular i no pas per a treballar-la”</span></div>
</blockquote>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La incorporació de nova pagesia posa clarament de manifest un dels reptes més importants en relació al món agrari: garantir l’accés a la terra a qui vulgui cultivar-la. Riera és clar al respecte: “En aquest país, la terra serveix per a especular i no pas per a treballar-la. La intervenció en el mercat de la terra és fonamental per a evitar l’especulació i perquè la terra no sigui un negoci sinó una eina de treball”. “Des de l’esclat de la bombolla immobiliària”, amplia Freixa, “<span style="font-weight: 700;">moltes empreses i grans inversors compren terra com un bé refugi del seu capital o bé per a generar produccions de tipus intensiu</span>. Això fa que es produeixi una competència molt gran en determinades zones de Catalunya, mentre que a l’altre costat dels Pirineus, per exemple, l’administració francesa assegura a través d’un banc de terres públic que la pagesia que s’incorpori o vulgui augmentar-ne la superfície, sempre disposi de terres, i blindi així aquest bé per a la producció alimentària”.</span></div>
<div class="wp-caption alignright" id="attachment_8414" style="border: none; float: right; font-size: 12px; margin: 0px 0px 12.875px 12.875px; padding: 0px; width: 322px;">
<div style="text-align: justify;">
<a class="image-popup" href="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2018/11/29130801/contraportada.jpg" style="cursor: zoom-in; outline: none 0px; text-decoration: none;"><span style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="size-medium wp-image-8414" src="https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/2/2018/11/29130801/contraportada-205x300.jpg" style="border: 0px; max-width: 100%; width: 322px;" /></span></a></div>
<div class="wp-caption-text" style="border-bottom-color: rgb(204, 204, 204); border-bottom-width: 1px; border-style: none none solid; line-height: 16px; margin-right: 10px; padding: 6.4375px 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Contraportada de l’Anuari de la sobirania alimentària 2017-2018</span></div>
</div>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’accés a la terra és només un dels múltiples factors que dificulten el creixement d’experiències agroecològiques que, en definitiva, volen donar-hi la volta al sistema alimentari actual. Les subvencions al model agroindustrial, els privilegis normatius de les grans empreses agràries o la manca de compromís en la defensa de la sobirania alimentària en són altres exemples. Marta Rivera, investigadora en sistemes agroalimentaris, hi remarca: “Cal insistir que<span style="font-weight: 700;">no és compatible, com creu l’administració, el suport a l’agroindústria i a la petita pagesia</span>. Cal apostar per l’una o per l’altra”. I afegeix que, com a moviment, “és el moment de reivindicar els valors de la sobirania alimentària a totes les institucions, des de les més locals a les globals, amb la participació ciutadana com a motor de les polítiques públiques”. En la mateixa línia es manifesta Riera: “En el marc de la Política Agrària Comuna, caldria aprofitar la gran quantitat de recursos de la Unió Europea que tenim disponibles per a incentivar la proposta de la sobirania alimentària de manera prioritària. Si deixem en mans del mercat els productes de proximitat, de temporada, ecològics, biodinàmics…, no avançarem”. Aclareix que no es tracta de crear estructures noves, sinó de reorientar les que ja tenim. “I no parlem únicament d’accés als béns comuns o altres mitjans productius “, apunta Rivera, “<span style="font-weight: 700;">parlem també dels recursos per a la recerca, que es poden orientar cap als transgènics o cap a l’agricultura ecològica</span>“. Cal tenir clar, doncs, quin és el model de pagesia que volem promoure, i quin és l’assessorament tècnic que aquesta pagesia necessita. Tot va lligat, com resumeix Riera: “La formació, el suport tècnic, els incentius, la recerca, l’accés als mitjans productius… són polítiques d’estructures. Són necessàries i són factibles; el que cal és la voluntat política per aplicar-les”.</span></div>
<blockquote style="background: url("img/bg-blockquote.png") 100% 100% no-repeat rgb(236, 235, 235); border: none; font-size: 12px; margin: 0px 0px 15px; padding: 10px 64px 0px 15px;">
<div style="border: none; font-size: 22px; font-style: italic; line-height: 27px; padding: 0px 0px 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Marta Rivera: “No és compatible el suport a l’agroindústria i a la petita pagesia. Cal apostar per una”</span></div>
</blockquote>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però qui ha d’aplicar aquestes mesures? “No oblidem”, comenta Freixa, “que en l’àmbit estatal, les competències en agricultura les tenim al Govern de la Generalitat. Cal destacar que es comença a fer bona feina des del Departament d’Agricultura, ara encapçalat per una dona que coneix molt bé el sector i amb qui, per tant, trobem que es pot treballar”. En els últims anys, també hem vist com alguns governs municipals prenien consciència del seu paper en el sistema alimentari i de les possibilitats de posicionar-se a favor de la pagesia de casa nostra. Però tant en un cas com en l’altre, “<span style="font-weight: 700;">que l’acció de les institucions públiques tingui o no transcendència a favor de la sobirania alimentària depèn també de la capacitat dels moviments socials de fer pressió en aquesta direcció</span>“. Com a responsable de la política alimentària de l’Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro ha tingut moltes ocasions per reflexionar sobre aquesta qüestió, entre d’altres, i considera que “el discurs de la sobirania alimentària ha tingut una influència limitada tant en l’articulació política institucional, sobretot als municipis del canvi, com sí que ho han fet la lluita per l’habitatge, les idees de participació i transparència o les propostes de l’economia social i solidària”. Per quin motiu? Porro assenyala que el moviment agroecològic podria haver aprofitat més les onades com el 15-M, el mateix municipalisme del canvi o fins i tot l’independentisme, “espais que tenien la potencialitat de donar força als valors esmentats; en definitiva, li ha faltat tenir més vocació de majories i més vocació de canvis tangibles, de victòries i objectius assumibles”.</span></div>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es tracta d’una situació paradoxal: mentre d’una banda constatem una manca d’incidència del moviment per la sobirania alimentària en els debats públics i l’acció política institucional; de l’altra, augmenta el nombre d’experiències que s’alineen amb les seves idees —com hem dit abans— i creix també la presència d’aquestes idees dins l’escala de valors de la societat. “<span style="font-weight: 700;">L’assumpció dels valors de la sobirania alimentària per part de la societat és bastant potent</span>“, afirma Porro, i afegeix: “Aquesta condició no és suficient per a incidir en tots els aspectes del model agroalimentari que volem canviar, però sí que apunta a una tendència que és positiva; és un vent favorable per tot el que té a veure amb la sobirania alimentària”. Aquesta tendència en l’àmbit discursiu es manifesta també a l’acadèmia. Rivera explica que en el camp de les ciències naturals continua havent-hi reticències pel fet que sigui una proposta política i, per tant, no abunden les cites explícites a la sobirania alimentària. Malgrat això, moltes de les idees que es desenvolupen als articles relacionats amb la sostenibilitat encaixen perfectament amb aquest paradigma. I continua: “En conjunt, les evidències que es recullen<span style="font-weight: 700;">des de l’esfera científica avalen la importància de la sobirania alimentària i fan èmfasi en el fet que no es tracta d’una qüestió exclusiva de la pagesia</span>, sinó que realment és fonamental per a la sostenibilitat i el futur del planeta”.</span></div>
<blockquote style="background: url("img/bg-blockquote.png") 100% 100% no-repeat rgb(236, 235, 235); border: none; font-size: 12px; margin: 0px 0px 15px; padding: 10px 64px 0px 15px;">
<div style="border: none; font-size: 22px; font-style: italic; line-height: 27px; padding: 0px 0px 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vanessa Freixa: “Cal que els moviments socials facin pressió perquè les institucions públiques treballin per la sobirania alimentària”</span></div>
</blockquote>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest context favorable, malgrat tot, té també una cara fosca. Una realitat cada vegada més evident és la cooptació del discurs que defensa els valors de la sobirania alimentària (pagesia, proximitat, sostenibilitat, qualitat…) per part d’actors econòmics de la distribució i el consum, com les grans superfícies, que realment treballen amb una lògica pròpia del model agroindustrial. “Hi ha una sèrie de valors que per raons històriques i de context han quallat bé, i això obliga a qualsevol que vulgui posicionar-se al mercat alimentari a intentar fer-se’ls seus”, resumeix Porro. “El que és una mostra d’una certa victòria social i cultural és a la vegada una prova de la nostra fragilitat, perquè si se’n surten, recuperaran la centralitat discursiva sense generar realment cap canvi”. Darrerament, <span style="font-weight: 700;">la proposta del canvi d’escala, per a generar projectes que arribin a molta més gent, ha anat prenent força</span> com una opció per reapropiar-se d’aquests significats. És una reflexió que remarca la necessitat de sortir de les zones de confort i dels projectes més puristes però a la vegada amb menys impacte per tal d’escalar, sobretot en el consum, i generar projectes que arribin a majories socials i que generin canvis quantitativament rellevants. Porro n’és un ferm defensor: “El consum cooperatiu inspirat en els food coops de Nova York o de París n’és un bon exemple, com ho és també la idea d’Unió de Pagesos de renovar el contracte entre el camp i la ciutat. Crec que és un discurs que hauríem d’adoptar i defensar amb força perquè forma part de les dinàmiques que poden aixecar canvis estructurals d’una certa escala”.</span></div>
<h2 style="border: none; font-size: 20px; font-weight: normal; line-height: 25px; margin: 3px 0px 5px 1px; padding: 0px; text-align: justify; word-spacing: -1px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un anuari per continuar pensant-hi</span></h2>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">D’una banda, el paper dels mitjans de comunicació en la construcció de sobirania alimentària i, de l’altra, la situació d’aquest paradigma en el moment actual i el nostre context són les dues qüestions que ens han generat més debat durant la preparació d’aquesta publicació i, per tant, les dues que hem volgut explorar amb més detall a partir de sis perspectives diferents.</span></div>
<div style="border: none; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però, com dèiem al principi, esperem que el pròleg sigui només la primera de les reflexions que sorgeixin de l’Anuari. Hem fet aquest esforç amb la convicció que <span style="font-weight: 700;">la lluita per uns sistemes alimentaris justos i sostenibles requereix compromís i acció, però també pensament i diàleg</span>. Amb aquest recull de fets i opinions volem ajudar a prendre el pols al passat recent i provocar reflexions de context, estratègiques, allunyades dels fets més immediats. Aquelles que acostumen a ser difícils de fer perquè no trobem quan o com fer-les. Amb tots els defectes que pugui tenir, si aquest anuari ajuda a generar-les, ens donarem plenament per satisfetes.</span></div>
<h5 style="border: none; font-size: 14px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al pròleg de l’Anuari de la Sobirania Alimentària 2017-2018 hi han participat les periodistes de La Directa i Crític, Laura Duran i Laia Soldevila; el pagès i activista Pep Riera; l’ex-directora de l’Escola de Pastors de Catalunya Vanesa Freixa; la investigadora Marta Rivera i el Comissionat d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona Álvaro Porro.</span></h5>

La Revista Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures acaba de publicar l’Anuari de la Sobirania Alimentària 2017-2018. El dossier es presenta avui dilluns, 3 de desembre, a la seu de LaFede de Barcelona amb un debat sobre la situació de l’agricultura, l’alimentació i el món rural als Països Catalans. Serà la primera de les presentacions del projecte que, durant el desembre, també els portarà a Lleida (dimecres 12), Girona (divendres 14) i Tarragona (dimarts 18). CRÍTIC us ofereix en exclusiva el pròleg de l’Anuari.

L’Anuari de la Sobirania Alimentària 2017-2018 pretén ser una eina per a l’anàlisi crítica, des de la perspectiva de la sobirania alimentària, de la situació de l’agricultura, l’alimentació i el món rural als Països Catalans. En essència, és un recull de referències de notícies, articles d’opinió, informes, documentals, campanyes, etc. que presentem ordenades per blocs i breument contextualitzades. La lectura —sigui en detall o en diagonal— anhela suscitar reflexions que, n’estem segures, podrem compartir i debatre al llarg dels mesos vinents.

No hem volgut desaprofitar l’oportunitat de convertir el pròleg en un primer espai on recollir algunes reflexions. Hi presentem dues converses on es barregen les veus de sis persones que, per experiència vital o dedicació professional, tenen opinions ben interessants i un compromís ferm amb la construcció de la sobirania alimentària al nostre territori.

El món rural i la sobirania alimentària als mitjans de comunicació

De les múltiples discriminacions que pateixen les persones que viuen al món rural, la comunicativa és potser la més important. Al mateix temps, és una de les menys visibles.Podem obtenir un bon retrat de què passa als territoris rurals a partir del que llegim als mitjans de comunicació? És una pregunta molt rellevant i no només per qui hi viu, sinó pel conjunt d’una societat que, ho vulgui o no, depèn del seu entorn camperol tant o més que abans, i sens dubte, en dependrà encara més en el futur.

Des de la perspectiva de la primera línia de CRÍTIC, un projecte de comunicació cooperatiu amb quatre anys d’experiència, la periodista Laia Soldevila apunta una primera tendència: “L’alimentació és un tema que s’aborda més que fa uns anys, que agafa cada vegada més pes als mitjans”. Puntualitza, però, que “encara no s’aborda prou, precisament perquè té moltes dimensions i pot tractar-se des de molts punts de vista. No ho fem tant com caldria, cal que aprenguem a treballar-lo com un tema recurrent a la premsa”. Paula Duran, col·laboradora de LA DIRECTA des del territori rural al País Valencià, aprofundeix en aquestes mancances: “Les qüestions relacionades amb el món rural es tracten sovint a partir de grans successos o d’iniciatives i propostes culturals que ajuden a fer-lo visible, però moltes vegades es troba afaltar la discussió de problemàtiques de tipus ambiental i, sobretot, les que tenen a veure amb la mateixa societat rural”. En posa com a exemple la drogoaddicció, “una pandèmia que afecta des de fa temps totes les generacions i que mai s’ha abordat en el seu context. Aquesta infrarrepresentació i la manca de normalitat generen una absència de vertebració comunicativa”, continua Duran, “que està relacionada amb el fet que encara tenim una mentalitat informativa molt urbana o capitalista que ens fa discriminar la gent dels territoris en funció del que ens poden aportar a nosaltres com a mitjans, en comptes d’entendre que devem informar tota la societat”.

Laia Soldevila: “Els mitjans alternatius tracten temes d’alimentació i de món rural amb més proximitat”

Si diferenciem entre tipus de mitjans, algunes d’aquestes tendències són encara més accentuades. Tal com insinua Soldevila, en temes d’alimentació, “els grans mitjans tendeixen a reproduir simplement les notícies de l’últim moment, els grans titulars, amb textos tan curts que no poden mostrar la complexitat de l’assumpte o el seu context i condicionants”. Duran hi afegeix: “Ha de passar un fet molt greu, com una catàstrofe ambiental, perquè arribi a la premsa convencional. Com a entorn, com a societat, com a paisatge, el món rural no interessa”. Altrament, ambdues apunten que la premsa transformadora, malgrat les mancances que també té, hi juga un rol més positiu. “Els mitjans alternatius tenen un altre model de periodisme”, explica Soldevila, “que és més lent, que es fixa en el context, que parla de coses més diverses, que dona la volta a les coses, que teixeix ponts…, i això li permet, com a mínim, tractar els temes relacionats amb l’alimentació i el món rural amb una mica més de proximitat”.

Portada de l’Anuari de la sobirania alimentària 2017-2018

Les xarxes de comunicació independents tenen, doncs, un llarg camí per recórrer per tal de representar de la forma més adequada i responsable la realitat del món rural. Amb tot, cal reconèixer la bona feina feta en aquest sentit per part de nombrosos mitjans de comunicació transformadors, com també alguns de convencionals, i que es pot comprovar en les referències que omplen aquest anuari: les nombroses notícies de caràcter ambiental i amb visió de Països Catalans de La Jornada; els reportatges en profunditat del setmanari El Temps; la revistaOpcions, referent d’informació i reflexió sobre els nous models de consum cooperatiu; les visions crítiques dels blogs ‘Alterconsumismo‘ a El País i ‘Última llamada‘ a elDiario.es; els reportatges a La Directa, que fan visibles temes que no solen llegir-se en cap altre mitjà; el diari Ara, amb diverses columnes d’opinió i la cobertura en català del dia a dia balear; els nombrosos articles a El Periódico sobre preocupacions alimentàries;CRÍTIC i els seus articles d’investigació sobre alimentació i política; El Salto, amb peces que donen veu directa a protagonistes de la lluita per un món rural viu; la publicació digital Setembre i la seva cobertura exhaustiva dels conflictes laborals a la indústria càrnia; o la mateixa Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, que té aquesta visió del periodisme com a eix central.

Paula Duran: “És necessari reivindicar el camp com a rebost de tota la bona vida i de recursos de la ciutat”

Mirant endavant, com podem consolidar aquestes bones pràctiques informatives i generar-ne més i de millors? Soldevila assenyala una primera recepta: visualitzar l’alimentació des de les seves múltiples dimensions. “Cal parlar de qui produeix els aliments que mengem, d’on venen, qui hi té interessos, qui en rep les conseqüències, quina petjada ecològica deixen, com arriben a les nostres taules, quin mercat es genera, quin tipus de productes són, què passa quan els consumim, etc”. Apunta també que aquest canvi no és responsabilitat única del periodisme, sinó que “cal que el moviment agroecològic faci entendre que no parla només d’ingerir aliments, sinó que es tracta d’abordar molts altres factors amb implicacions directes per a totes les persones consumidores; ha de fer palès, per exemple, que el fet que hi hagi menys pagesia ens repercuteix de manera directa, perquè formem part de la mateixa cadena agroalimentària i, per tant, tindrem menys fruita de temporada i de proximitat, i de menys qualitat”. Per la seva banda, Duran remarca la importància de la comunicació com a element per a la construcció de sobirania i com a eina de transformació social: “És una qüestió d’apoderament. Com a moviments agroecològics o ecologistes, el millor que podem fer perquè aquest món tinga més veu és ajudar-lo a apoderar- se”. I això, continua Duran, “implica assumir la comunicació com una eina principal per a transformar la societat rural en termes de difusió de les problemàtiques, de creació de vincles entre diferents pobles o moviments, i de la necessària reivindicació del camp en tant que rebost de tota la bona vida i recursos de la ciutat”.

Passat, present i futur de la sobirania alimentària a Catalunya

En valorar la situació actual de Catalunya amb una perspectiva de sobirania alimentària, la primera tendència a destacar —i una de les més positives— és la incorporació i consolidació d’una nova pagesia que no prové necessàriament del món rural. Tal com apunta Pep Riera, vinculat durant dècades al dia a dia de la pagesia catalana, “a les escoles d’agricultura cada vegada hi ha més alumnes de procedència urbana, amb vocació, i això cal valorar-ho molt positivament perquè tenim un dèficit de pagesos impressionant: som menys de l’1 % de la població. Em sembla perfecte que el relleu que no surt del camp vingui de la ciutat”. Vanesa Freixa, que ha seguit aquesta qüestió durant molts anys des de l’Escola de Pastors, coincideix en la valoració: “És significatiu el nombre de persones que s’incorporen a treballar al camp, tant al sector agrícola com a la ramaderia i que ja s’estan transformant en projectes estables”. Més enllà de les xifres, Freixa considera que és interessant analitzar el potencial transformador d’aquesta tendència: “Són projectes moltes vegades cooperatius, amb nous relats, orientats sobretot a produccions tradicionals actualment relegades a un segon pla. I són molt vàlids perquè treballen en tots els sentits des d’una perspectiva agroecològica; ho tenen claríssim i forma part del seu ADN, no només com una aposta política sinó també perquè és la manera com entenen que s’ha de fer aquesta feina”.

Pep Riera: “En aquest país, la terra serveix per a especular i no pas per a treballar-la”

La incorporació de nova pagesia posa clarament de manifest un dels reptes més importants en relació al món agrari: garantir l’accés a la terra a qui vulgui cultivar-la. Riera és clar al respecte: “En aquest país, la terra serveix per a especular i no pas per a treballar-la. La intervenció en el mercat de la terra és fonamental per a evitar l’especulació i perquè la terra no sigui un negoci sinó una eina de treball”. “Des de l’esclat de la bombolla immobiliària”, amplia Freixa, “moltes empreses i grans inversors compren terra com un bé refugi del seu capital o bé per a generar produccions de tipus intensiu. Això fa que es produeixi una competència molt gran en determinades zones de Catalunya, mentre que a l’altre costat dels Pirineus, per exemple, l’administració francesa assegura a través d’un banc de terres públic que la pagesia que s’incorpori o vulgui augmentar-ne la superfície, sempre disposi de terres, i blindi així aquest bé per a la producció alimentària”.

Contraportada de l’Anuari de la sobirania alimentària 2017-2018

L’accés a la terra és només un dels múltiples factors que dificulten el creixement d’experiències agroecològiques que, en definitiva, volen donar-hi la volta al sistema alimentari actual. Les subvencions al model agroindustrial, els privilegis normatius de les grans empreses agràries o la manca de compromís en la defensa de la sobirania alimentària en són altres exemples. Marta Rivera, investigadora en sistemes agroalimentaris, hi remarca: “Cal insistir queno és compatible, com creu l’administració, el suport a l’agroindústria i a la petita pagesia. Cal apostar per l’una o per l’altra”. I afegeix que, com a moviment, “és el moment de reivindicar els valors de la sobirania alimentària a totes les institucions, des de les més locals a les globals, amb la participació ciutadana com a motor de les polítiques públiques”. En la mateixa línia es manifesta Riera: “En el marc de la Política Agrària Comuna, caldria aprofitar la gran quantitat de recursos de la Unió Europea que tenim disponibles per a incentivar la proposta de la sobirania alimentària de manera prioritària. Si deixem en mans del mercat els productes de proximitat, de temporada, ecològics, biodinàmics…, no avançarem”. Aclareix que no es tracta de crear estructures noves, sinó de reorientar les que ja tenim. “I no parlem únicament d’accés als béns comuns o altres mitjans productius “, apunta Rivera, “parlem també dels recursos per a la recerca, que es poden orientar cap als transgènics o cap a l’agricultura ecològica“. Cal tenir clar, doncs, quin és el model de pagesia que volem promoure, i quin és l’assessorament tècnic que aquesta pagesia necessita. Tot va lligat, com resumeix Riera: “La formació, el suport tècnic, els incentius, la recerca, l’accés als mitjans productius… són polítiques d’estructures. Són necessàries i són factibles; el que cal és la voluntat política per aplicar-les”.

Marta Rivera: “No és compatible el suport a l’agroindústria i a la petita pagesia. Cal apostar per una”

Però qui ha d’aplicar aquestes mesures? “No oblidem”, comenta Freixa, “que en l’àmbit estatal, les competències en agricultura les tenim al Govern de la Generalitat. Cal destacar que es comença a fer bona feina des del Departament d’Agricultura, ara encapçalat per una dona que coneix molt bé el sector i amb qui, per tant, trobem que es pot treballar”. En els últims anys, també hem vist com alguns governs municipals prenien consciència del seu paper en el sistema alimentari i de les possibilitats de posicionar-se a favor de la pagesia de casa nostra. Però tant en un cas com en l’altre, “que l’acció de les institucions públiques tingui o no transcendència a favor de la sobirania alimentària depèn també de la capacitat dels moviments socials de fer pressió en aquesta direcció“. Com a responsable de la política alimentària de l’Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro ha tingut moltes ocasions per reflexionar sobre aquesta qüestió, entre d’altres, i considera que “el discurs de la sobirania alimentària ha tingut una influència limitada tant en l’articulació política institucional, sobretot als municipis del canvi, com sí que ho han fet la lluita per l’habitatge, les idees de participació i transparència o les propostes de l’economia social i solidària”. Per quin motiu? Porro assenyala que el moviment agroecològic podria haver aprofitat més les onades com el 15-M, el mateix municipalisme del canvi o fins i tot l’independentisme, “espais que tenien la potencialitat de donar força als valors esmentats; en definitiva, li ha faltat tenir més vocació de majories i més vocació de canvis tangibles, de victòries i objectius assumibles”.

Es tracta d’una situació paradoxal: mentre d’una banda constatem una manca d’incidència del moviment per la sobirania alimentària en els debats públics i l’acció política institucional; de l’altra, augmenta el nombre d’experiències que s’alineen amb les seves idees —com hem dit abans— i creix també la presència d’aquestes idees dins l’escala de valors de la societat. “L’assumpció dels valors de la sobirania alimentària per part de la societat és bastant potent“, afirma Porro, i afegeix: “Aquesta condició no és suficient per a incidir en tots els aspectes del model agroalimentari que volem canviar, però sí que apunta a una tendència que és positiva; és un vent favorable per tot el que té a veure amb la sobirania alimentària”. Aquesta tendència en l’àmbit discursiu es manifesta també a l’acadèmia. Rivera explica que en el camp de les ciències naturals continua havent-hi reticències pel fet que sigui una proposta política i, per tant, no abunden les cites explícites a la sobirania alimentària. Malgrat això, moltes de les idees que es desenvolupen als articles relacionats amb la sostenibilitat encaixen perfectament amb aquest paradigma. I continua: “En conjunt, les evidències que es recullendes de l’esfera científica avalen la importància de la sobirania alimentària i fan èmfasi en el fet que no es tracta d’una qüestió exclusiva de la pagesia, sinó que realment és fonamental per a la sostenibilitat i el futur del planeta”.

Vanessa Freixa: “Cal que els moviments socials facin pressió perquè les institucions públiques treballin per la sobirania alimentària”

Aquest context favorable, malgrat tot, té també una cara fosca. Una realitat cada vegada més evident és la cooptació del discurs que defensa els valors de la sobirania alimentària (pagesia, proximitat, sostenibilitat, qualitat…) per part d’actors econòmics de la distribució i el consum, com les grans superfícies, que realment treballen amb una lògica pròpia del model agroindustrial. “Hi ha una sèrie de valors que per raons històriques i de context han quallat bé, i això obliga a qualsevol que vulgui posicionar-se al mercat alimentari a intentar fer-se’ls seus”, resumeix Porro. “El que és una mostra d’una certa victòria social i cultural és a la vegada una prova de la nostra fragilitat, perquè si se’n surten, recuperaran la centralitat discursiva sense generar realment cap canvi”. Darrerament, la proposta del canvi d’escala, per a generar projectes que arribin a molta més gent, ha anat prenent força com una opció per reapropiar-se d’aquests significats. És una reflexió que remarca la necessitat de sortir de les zones de confort i dels projectes més puristes però a la vegada amb menys impacte per tal d’escalar, sobretot en el consum, i generar projectes que arribin a majories socials i que generin canvis quantitativament rellevants. Porro n’és un ferm defensor: “El consum cooperatiu inspirat en els food coops de Nova York o de París n’és un bon exemple, com ho és també la idea d’Unió de Pagesos de renovar el contracte entre el camp i la ciutat. Crec que és un discurs que hauríem d’adoptar i defensar amb força perquè forma part de les dinàmiques que poden aixecar canvis estructurals d’una certa escala”.

Un anuari per continuar pensant-hi

D’una banda, el paper dels mitjans de comunicació en la construcció de sobirania alimentària i, de l’altra, la situació d’aquest paradigma en el moment actual i el nostre context són les dues qüestions que ens han generat més debat durant la preparació d’aquesta publicació i, per tant, les dues que hem volgut explorar amb més detall a partir de sis perspectives diferents.

Però, com dèiem al principi, esperem que el pròleg sigui només la primera de les reflexions que sorgeixin de l’Anuari. Hem fet aquest esforç amb la convicció que la lluita per uns sistemes alimentaris justos i sostenibles requereix compromís i acció, però també pensament i diàleg. Amb aquest recull de fets i opinions volem ajudar a prendre el pols al passat recent i provocar reflexions de context, estratègiques, allunyades dels fets més immediats. Aquelles que acostumen a ser difícils de fer perquè no trobem quan o com fer-les. Amb tots els defectes que pugui tenir, si aquest anuari ajuda a generar-les, ens donarem plenament per satisfetes.

Al pròleg de l’Anuari de la Sobirania Alimentària 2017-2018 hi han participat les periodistes de La Directa i Crític, Laura Duran i Laia Soldevila; el pagès i activista Pep Riera; l’ex-directora de l’Escola de Pastors de Catalunya Vanesa Freixa; la investigadora Marta Rivera i el Comissionat d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona Álvaro Porro.