Archive for de gener 2019

Home Archive for de gener 2019

undefined

El naixement del feixisme des de l’esperit del capitalisme

0 Somnis Rebels 10:45 a. m. Comments

CapitalismeFeixismeEl naixement del feixisme des de l’esperit del capitalisme >Somnis Rebels 10:45 a. m. 0 Comments Amb VOX ha arribat l’escàndol i una explosió d’hipocresia. Els seus resultats a les eleccions autonòmiques andaluses han

undefined

Josep Manel Busqueta: ‘Karl Marx deia que quan entres a la fàbrica, s’acaba la democràcia’

0 Somnis Rebels 6:36 p. m. Comments

EconomiaMARXISMEJosep Manel Busqueta: ‘Karl Marx deia que quan entres a la fàbrica, s’acaba la democràcia’ >Somnis Rebels 6:36 p. m. 0 Comments Fa exactament dos-cents anys que va néixer Karl Marx (5 de maig

undefined

Breu resum de la història del cooperativisme català

0 Somnis Rebels 11:00 a. m. Comments

EconomiaEconomia Solidàrialluita socialBreu resum de la història del cooperativisme català >Somnis Rebels 11:00 a. m. 0 Comments De l'estat liberal al franquisme Durant el primer terç del segle XIX, Catalunya pateix una depressió econòmica

undefined

«El 80% dels patis són 'futbolcèntrics'»

0 Somnis Rebels 5:41 p. m. Comments

CulturasocialSocietat«El 80% dels patis són 'futbolcèntrics'» >Somnis Rebels 5:41 p. m. 0 Comments Equal Saree, equip d'arquitectes amb perspectiva feminista, ha editat una guia per treballar la igualtat de gènere i els espais inclusius

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de gener 2019

<div class="featured" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #555555; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<img alt="El naixement del feixisme des de l’esperit del capitalisme" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/Franco-Mussolini-y-Serrano-Su%C3%B1er-860x450_c.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 0px; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 860px;" title="El naixement del feixisme des de l’esperit del capitalisme" /></div>
<div class="post-container" style="background-color: white; border-bottom-color: rgb(238, 238, 238); border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; box-sizing: border-box; color: #555555; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 21px; padding-bottom: 0.5em;">
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">Amb VOX ha arribat l’escàndol i una explosió d’hipocresia. Els seus resultats a les eleccions autonòmiques andaluses han encès les alarmes de totes les ments benpensants. Però VOX ja existia. I també el seu programa i el seu espai sociològic.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">Naturalment no és irrellevant que hagi aconseguit finalment uns resultats electorals brillants, particularment pels i -encara més!- per a les andaluses. Què és el que ha canviat? En els darrers anys han aparegut diverses opcions al panorama electoral, com a conseqüència de la crisi econòmica global i de les seves manifestacions polítiques concretes a l’Estat espanyol. Les més rellevants han estat Ciutadans i Podemos, a les quals es pot afegir l’expansió de la CUP des dels municipis petits i mitjans cap a la política autonòmica. Cada una d’elles té un perfil particular i respon a uns interessos de classe (i finançaments) diferents.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="box-sizing: border-box;"><img alt="" class="alignright size-thumbnail wp-image-22983" height="176" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/398-300x176.jpg" srcset="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/398-300x176.jpg 300w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/398-620x364.jpg 620w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/398.jpg 677w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; font-size: 0px; height: auto; margin: 15px 0px 10px 20px; max-width: 100%; text-align: justify; vertical-align: middle;" width="300" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre aquestes forces irrompien, VOX es mantenia a l’ombra. Malgrat que les obsessions de VOX abasten diversos nivells, des del furor patriarcal al racisme etnocèntric, es pot afirmar rotundament que VOX és fill de la cultura de l’«a por ellos» en la mesura que ha fet la seva irrupció enmig d’un context d’inflamació patriòtica motivat pel «procés». Sense pretensions regeneracionistes ni la disfressa de la «nova política» (emprada per Ciutadans i fins i tot per les diverses reformulacions de CiU), VOX reprodueix un discurs inequívocament feixista en bona part dels seus aspectes, inclosa la Reconquesta. N’hi manquen dos: un Caudillo (o Duce, o Führer) digne d’aquest nom i la clàssica escenificació pseudoobrerista d’un NSDAP (el partit de Hitler) o de Falange. El primer aspecte està encara per veure, car bé podria ser que Santiago Abascal arribés a acumular el carisma necessari. Tampoc no és menyspreable, a aquest nivell, l’aparició del Rei com a actor polític significatiu i clarament alineat. El segon aspecte denota clarament fins quin punt el sistema considera que la classe treballadora està derrotada i, per tant, no cal competir amb els comunistes en el seu terreny. I em refereixo al sistema perquè, es pinti com es pinti, VOX és fill del sistema.</div>
<br />
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">La columna central de la ideologia burgesa contemporània als països occidentals és la interpretació del sentit de la Segona Guerra Mundial (1939-1945, encara que en realitat la va iniciar l’Alzamiento el 1936) i, per tant, de l’adveniment del feixisme. Segons aquesta narrativa, la catàstrofe econòmica posterior a la Gran Guerra (1914-1918) hauria estat aprofitada per un boig perillós (Adolf Hitler) per materialitzar les seves fantasies expansionistes (Lebensraum o «espai vital») i genocides (antisemitisme i «solució final»). La classe treballadora hauria comprat el producte i la sacrosanta democràcia, filla immaculada del lliure mercat i el liberalisme, hauria quedat atrapada entre l’espasa del feixisme i la paret del comunisme (representat a nivell interior pels partits comunistes i a nivell geoestratègic per la URSS).</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">La realitat és que a Itàlia un rei de merda com qualsevol altre (Vittorio Emmanuele III), enmig d’un context convuls de vagues i d’ocupacions de fàbriques i terres, va entregar a Benito Mussolini, l’any 1922, el comandament del país com a garantia de la subsistència de la dominació de classe i la propietat amb el beneplàcit de les institucions burgeses.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">Alfonso XIII, un altre rei de merda, en aquest cas espanyol, va fer el mateix amb Miguel Primo de Rivera l’any 1923 i Adolf Hitler, lluny de tenir un suport popular absolutament hegemònic, es va colar en minoria a la presidència  amb el suport dels conservadors a Alemanya l’any 1933. Els mateixos sectors conservadors van donar suport a l’Alzamiento tres anys després a Espanya.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="box-sizing: border-box;"><img alt="" class="alignright wp-image-22979" height="351" sizes="(max-width: 245px) 100vw, 245px" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/heartfield-thyssen-hitler-300x430.jpg" srcset="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/heartfield-thyssen-hitler-300x430.jpg 300w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/heartfield-thyssen-hitler.jpg 558w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; font-size: 0px; height: auto; margin: 15px 0px 10px 20px; max-width: 100%; text-align: justify; vertical-align: middle;" width="245" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Les fantasies expansionistes de Hitler eren compartides per Mussolini i Franco i no eren res més que l’ornamentació poètica de la necessitat de les oligarquies de construir un imperi colonial que les darreres guerres imperialistes (inclosa la Gran Guerra) havien reservat quasi en exclusiva al Regne Unit, França i algun soci menor. L’obsessió nazi contra els jueus no és més que l’expressió domèstica d’un racisme de matriu anglesa i francesa que feia dècades que servia per justificar el genocidi a les colònies. Si aquests deliris foren tolerats i instigats per les classes dominants fou perquè, a banda de que coincidien amb les seves pulsions imperialistes, servien com a força de xoc contra el moviment obrer. És així com els comunistes alemanys van ser liquidats (assassinat, presó, exili) molt abans que la ment lisèrgica del Führer parís la «solució final» (d’altra banda molt més vinculada a objectius pragmàtics del que podria semblar).</div>
<br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(204, 204, 204); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; box-sizing: border-box; margin: 1.5em;">
<div style="box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; font-style: italic; line-height: 1.6; margin-bottom: 1em; padding-left: 1em; text-align: justify;">
 Calia ocultar el fet que la burgesia, histèrica davant l’amenaça de la revolució, havia instigat el feixisme contra el comunisme i l’havia utilitzat, també, per vehicular els seus objectius imperials</div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">Quan la guerra va acabar els intel·lectuals del nou ordre capitalista (de Bertrand Russell a Karl Popper passant per Hannah Arendt i Friedrich Hayek) van crear la categoria del totalitarisme sobre un esquema que amagava la lluita de classes, de la qual la guerra n’havia estat una expressió concreta, sota un marc ideològic segons el qual la «societat oberta» (en expressió de Karl Popper) estava amenaçada a dreta i esquerra pel feixisme i el comunisme a parts iguals. Calia ocultar el fet que la burgesia, histèrica davant l’amenaça de la revolució, havia instigat el feixisme contra el comunisme i l’havia utilitzat, també, per vehicular els seus objectius imperials. I que, per tant, qui compartia essències amb el feixisme no era el comunisme marxista si no el propi sistema capitalista, de l’esperit del qual havia sorgit el Tercer Reich (que no va deixar de ser mai, a més, un règim capitalista). I així es va estendre la gran cortina de fum sobre el matrimoni (de vegades apassionat, de vegades de conveniència) entre feixisme, burgesia i capitalisme.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">La prova irrefutable dels fets ens la dóna precisament la història dels Països Catalans. Com que l’Estat espanyol era un actor dèbil (i debilitat per la guerra) ningú va tenir cap problema a permetre la continuïtat del règim de Franco que, a més, va rebre l’inqüestionable suport dels EUA com a peó en la Guerra Freda. La utilització del feixisme com a arma defensiva contra la revolució ha tingut moltes altres manifestacions (Brasil, Indonèsia, Argentina, Xile, Uruguai…), fins el punt que podem dir que el feixisme és la forma política que pren el capitalisme quan se sent amenaçat. O el que és el mateix: l’arma política de la burgesia en situacions d’urgència. Per això, els límits entre un estat feixista i altres formes de capitalisme autoritari poden arribar a ser, a voltes, difusos.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">És així com vam suportar el General fins 1975 i els seus ninots fins 1978. I no cal insistir en com el règim constitucional actual va conservar les estructures d’estat reals del franquisme en forma de jutges, militars, policies i buròcrates de diversos tipus. A banda de les garanties constitucionals (llibertat d’expressió, premsa, associació, etc.) el canvi més rellevant fou la convocatòria d’eleccions  per sufragi universal. Si bé aquestes mesures no es poden menysprear, el cert és que es van adoptar per maquillar el règim de cara a la seva entrada en els organismes internacionals i que la classe dominant va creure, encertadament, que si controlava els ressorts profunds de l’Estat, els anhels de llibertat del poble no amenaçarien seriosament el seu domini.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">I així és com el feixisme s’ha mantingut latent a la part dels Països Catalans sota ocupació espanyola. Però no és ara quan el feixisme supera aquesta fase de latència, ens hem de retrotraure a la meitat dels anys 90, amb la victòria del PP a l’Estat i la instauració de la seva forta hegemonia al País Valencià, és a dir, a la irrupció de l’aznarisme. El discurs antiterrorista en la lluita contra el moviment basc va jugar un paper principal en la configuració del discurs dominant; l’islamisme i l’independentisme català han près el relleu com a factors aglutinants.</span></div>
<blockquote style="border-left-color: rgb(204, 204, 204); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; box-sizing: border-box; margin: 1.5em;">
<div style="box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; font-style: italic; line-height: 1.6; margin-bottom: 1em; padding-left: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">VOX és, en aquest context, l’expressió del subconscient de la burgesia, del seu programa de màxims</span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="box-sizing: border-box;"><img alt="" class="alignright size-thumbnail wp-image-22977" height="195" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/feixisme-300x195.jpg" srcset="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/feixisme-300x195.jpg 300w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/feixisme.jpg 550w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; font-size: 0px; height: auto; margin: 15px 0px 10px 20px; max-width: 100%; text-align: justify; vertical-align: middle;" width="300" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Des d’aleshores, cada cop s’ha anat fent més explícita l’existència d’un programa de màxims de la dreta espanyola que era una combinació entre els somnis humits de la patronal (acomiadament lliure, per exemple) i les pulsions nacionalistes més extremes (política imperial -Guerra d’Iraq-, liquidació de les autonomies, persecució de la llengua i la cultura no castellanes). És a dir, el programa del franquisme amb l’afegitó postmodern del discurs antiimmigrants i la resposta virulenta (i molt típicament franquista) a un moviment feminista creixent. El PP, la COPE, FAES, Intereconomía, Ciutadans i ara VOX no són res més que els canals de transmissió d’aquest programa en funció de cada moment. I amb aquest arsenal l’Estat i l’oligarquia que el domina es preparen per l’eventualitat d’uns temps convulsos. VOX és, en aquest context, l’expressió del subconscient de la burgesia, del seu programa de màxims. Fins quin punt VOX és fill de la burgesia i de la seva ideologia (el liberalisme) ho demostra el fet que les seves objeccions a la legislació contra la violència masclista són perfectament paral·leles al discurs de la patronal sobre el treball: la negació que en el treball existeix una relació especial que requereix una legislació especial que no es redueix al simple contracte civil respon a la mateixa idea liberal d’igualtat abstracta segons la qual la legislació contra la violència masclista privilegia les dones i discrimina els homes.</div>
<br />
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">Què ho fa pensar, que arriben temps convulsos? La crisi econòmica (i els seus efectes en forma de moviments populars, 15-M) i la crisi de l’Estat expressada en el procés sobiranista. Però, sobretot, la clara consciència que ja no es podrà oferir mai més a la classe obrera ni pacte social ni Estat del Benestar. I que, per tant, l’autoritarisme, la repressió i la retallada de llibertats seran els únics instruments en mans de l’Estat si a la classe treballadora se li acudeix pensar incorrectament.</span></div>
<div class="wp-caption alignright" id="attachment_22981" style="background: rgb(245, 245, 245); border: 1px solid rgb(221, 221, 221); box-sizing: border-box; float: right; margin: 15px 0px 10px 20px; max-width: 100%; padding: 5px; text-align: center; width: 310px;">
<div style="text-align: justify;">
<img alt="" class="size-thumbnail wp-image-22981" height="169" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/escamot-ultra-antillacos-300x169.jpg" srcset="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/escamot-ultra-antillacos-300x169.jpg 300w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/escamot-ultra-antillacos-620x349.jpg 620w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/escamot-ultra-antillacos-768x432.jpg 768w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/escamot-ultra-antillacos-940x529.jpg 940w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2019/01/escamot-ultra-antillacos.jpg 1100w" style="border: 0px none; box-sizing: border-box; font-size: 0px; height: auto; margin: 0px; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: middle; width: auto;" width="300" /></div>
<div class="wp-caption-text" style="box-sizing: border-box; color: #999999; font-size: 12px; font-style: italic; line-height: 17px; padding: 8px 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">En els mesos posteriors al final de la Gran Guerra el proletariat alemany es va posar en peu de guerra i els anys 1918 i 1919 l’amenaça de la revolució va planar sobre les classes dominants. Per controlar el galliner un ministre socialdemòcrata -Friedrich Ebert- no va tenir cap escrúpol en utilitzar els Freikorps (paramilitars ultrapatriotes protofeixistes) contra la insurgència. Aquest és un instrument propi de tots els moviments feixistes (des dels «fasci di combattimento» a Falange) que no hem de menysprear. Per ridícul que sembli el moviment contra els llaços grocs al Principat (impulsat per Ciutadans) té tots els ingredients d’un assaig tímid d’impugnació de l’hegemonia del moviment popular al carrer i, en aquest sentit, la irrupció de VOX podria tenir un efecte proliferador de formes d’intimidació contra l’independentisme, el feminisme i els immigrants… de moment.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">I l’escenari propici per l’irrupció del feixisme es completa amb un context internacional extremadament convuls en què les potències occidentals (EUA i UE) es revolten com una bèstia ferida davant la irrupció d’antagonistes forts com la Xina i Rússia, amb la guerra pels recursos i l’islamisme internacional com a teló de fons. En aquest sentit els lideratges forts estan a l’ordre del dia en forma de Donald Trump, Vladimir Putin, Jair Bolsonaro i altres actors menors.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">Aviat sentirem veus que diran que el problema és la tendència de la classe treballadora a assumir discursos demagògics encara que el perfil sociològic del votant de VOX ho desmenteixi clarament i l’experiència històrica del feixisme a Espanya i Alemanya també. I que el que cal és tornar a la bona política burgesa.</span></div>
<blockquote style="border-left-color: rgb(204, 204, 204); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; box-sizing: border-box; margin: 1.5em;">
<div style="box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; font-style: italic; line-height: 1.6; margin-bottom: 1em; padding-left: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">la lluita de classes es manifestarà políticament en el xoc entre dos bàndols: la revolució i el feixisme, com a expressió política del programa de la classe treballadora, d’una banda, i de la burgesia, de l’altra</span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">Ja s’han iniciat les crides a la «unitat dels demòcrates» i els «cordons sanitaris» (tot plegat té ressonàncies que ens recorden a la política antiterrorista i el Pacte d’Ajuria Enea). I així, la socialdemocràcia, cooperador necessari de l’expansió del feixisme, prova de liderar l’esquerra i lligar-la a un programa de mínims. És a dir, desactivar-la. Si aquesta estratègia té èxit i acompleix la seva funció intimidatòria sobre l’esquerra espanyola i els moviments d’alliberament nacional, el feixisme ja haurà acomplert un dels seus principals objectius.  Si no, la lluita de classes es manifestarà políticament en el xoc entre dos bàndols: la revolució i el feixisme, com a expressió política del programa de la classe treballadora, d’una banda, i de la burgesia, de l’altra. I un partit que es juga es guanya o es perd. Qui busqui l’empat ja ha perdut perquè en política l’empat no existeix</span></div>
</div>

El naixement del feixisme des de l’esperit del capitalisme

Amb VOX ha arribat l’escàndol i una explosió d’hipocresia. Els seus resultats a les eleccions autonòmiques andaluses han encès les alarmes de totes les ments benpensants. Però VOX ja existia. I també el seu programa i el seu espai sociològic.

Naturalment no és irrellevant que hagi aconseguit finalment uns resultats electorals brillants, particularment pels i -encara més!- per a les andaluses. Què és el que ha canviat? En els darrers anys han aparegut diverses opcions al panorama electoral, com a conseqüència de la crisi econòmica global i de les seves manifestacions polítiques concretes a l’Estat espanyol. Les més rellevants han estat Ciutadans i Podemos, a les quals es pot afegir l’expansió de la CUP des dels municipis petits i mitjans cap a la política autonòmica. Cada una d’elles té un perfil particular i respon a uns interessos de classe (i finançaments) diferents.

Mentre aquestes forces irrompien, VOX es mantenia a l’ombra. Malgrat que les obsessions de VOX abasten diversos nivells, des del furor patriarcal al racisme etnocèntric, es pot afirmar rotundament que VOX és fill de la cultura de l’«a por ellos» en la mesura que ha fet la seva irrupció enmig d’un context d’inflamació patriòtica motivat pel «procés». Sense pretensions regeneracionistes ni la disfressa de la «nova política» (emprada per Ciutadans i fins i tot per les diverses reformulacions de CiU), VOX reprodueix un discurs inequívocament feixista en bona part dels seus aspectes, inclosa la Reconquesta. N’hi manquen dos: un Caudillo (o Duce, o Führer) digne d’aquest nom i la clàssica escenificació pseudoobrerista d’un NSDAP (el partit de Hitler) o de Falange. El primer aspecte està encara per veure, car bé podria ser que Santiago Abascal arribés a acumular el carisma necessari. Tampoc no és menyspreable, a aquest nivell, l’aparició del Rei com a actor polític significatiu i clarament alineat. El segon aspecte denota clarament fins quin punt el sistema considera que la classe treballadora està derrotada i, per tant, no cal competir amb els comunistes en el seu terreny. I em refereixo al sistema perquè, es pinti com es pinti, VOX és fill del sistema.

La columna central de la ideologia burgesa contemporània als països occidentals és la interpretació del sentit de la Segona Guerra Mundial (1939-1945, encara que en realitat la va iniciar l’Alzamiento el 1936) i, per tant, de l’adveniment del feixisme. Segons aquesta narrativa, la catàstrofe econòmica posterior a la Gran Guerra (1914-1918) hauria estat aprofitada per un boig perillós (Adolf Hitler) per materialitzar les seves fantasies expansionistes (Lebensraum o «espai vital») i genocides (antisemitisme i «solució final»). La classe treballadora hauria comprat el producte i la sacrosanta democràcia, filla immaculada del lliure mercat i el liberalisme, hauria quedat atrapada entre l’espasa del feixisme i la paret del comunisme (representat a nivell interior pels partits comunistes i a nivell geoestratègic per la URSS).

La realitat és que a Itàlia un rei de merda com qualsevol altre (Vittorio Emmanuele III), enmig d’un context convuls de vagues i d’ocupacions de fàbriques i terres, va entregar a Benito Mussolini, l’any 1922, el comandament del país com a garantia de la subsistència de la dominació de classe i la propietat amb el beneplàcit de les institucions burgeses.

Alfonso XIII, un altre rei de merda, en aquest cas espanyol, va fer el mateix amb Miguel Primo de Rivera l’any 1923 i Adolf Hitler, lluny de tenir un suport popular absolutament hegemònic, es va colar en minoria a la presidència amb el suport dels conservadors a Alemanya l’any 1933. Els mateixos sectors conservadors van donar suport a l’Alzamiento tres anys després a Espanya.

Les fantasies expansionistes de Hitler eren compartides per Mussolini i Franco i no eren res més que l’ornamentació poètica de la necessitat de les oligarquies de construir un imperi colonial que les darreres guerres imperialistes (inclosa la Gran Guerra) havien reservat quasi en exclusiva al Regne Unit, França i algun soci menor. L’obsessió nazi contra els jueus no és més que l’expressió domèstica d’un racisme de matriu anglesa i francesa que feia dècades que servia per justificar el genocidi a les colònies. Si aquests deliris foren tolerats i instigats per les classes dominants fou perquè, a banda de que coincidien amb les seves pulsions imperialistes, servien com a força de xoc contra el moviment obrer. És així com els comunistes alemanys van ser liquidats (assassinat, presó, exili) molt abans que la ment lisèrgica del Führer parís la «solució final» (d’altra banda molt més vinculada a objectius pragmàtics del que podria semblar).

Calia ocultar el fet que la burgesia, histèrica davant l’amenaça de la revolució, havia instigat el feixisme contra el comunisme i l’havia utilitzat, també, per vehicular els seus objectius imperials

Quan la guerra va acabar els intel·lectuals del nou ordre capitalista (de Bertrand Russell a Karl Popper passant per Hannah Arendt i Friedrich Hayek) van crear la categoria del totalitarisme sobre un esquema que amagava la lluita de classes, de la qual la guerra n’havia estat una expressió concreta, sota un marc ideològic segons el qual la «societat oberta» (en expressió de Karl Popper) estava amenaçada a dreta i esquerra pel feixisme i el comunisme a parts iguals. Calia ocultar el fet que la burgesia, histèrica davant l’amenaça de la revolució, havia instigat el feixisme contra el comunisme i l’havia utilitzat, també, per vehicular els seus objectius imperials. I que, per tant, qui compartia essències amb el feixisme no era el comunisme marxista si no el propi sistema capitalista, de l’esperit del qual havia sorgit el Tercer Reich (que no va deixar de ser mai, a més, un règim capitalista). I així es va estendre la gran cortina de fum sobre el matrimoni (de vegades apassionat, de vegades de conveniència) entre feixisme, burgesia i capitalisme.

La prova irrefutable dels fets ens la dóna precisament la història dels Països Catalans. Com que l’Estat espanyol era un actor dèbil (i debilitat per la guerra) ningú va tenir cap problema a permetre la continuïtat del règim de Franco que, a més, va rebre l’inqüestionable suport dels EUA com a peó en la Guerra Freda. La utilització del feixisme com a arma defensiva contra la revolució ha tingut moltes altres manifestacions (Brasil, Indonèsia, Argentina, Xile, Uruguai…), fins el punt que podem dir que el feixisme és la forma política que pren el capitalisme quan se sent amenaçat. O el que és el mateix: l’arma política de la burgesia en situacions d’urgència. Per això, els límits entre un estat feixista i altres formes de capitalisme autoritari poden arribar a ser, a voltes, difusos.

És així com vam suportar el General fins 1975 i els seus ninots fins 1978. I no cal insistir en com el règim constitucional actual va conservar les estructures d’estat reals del franquisme en forma de jutges, militars, policies i buròcrates de diversos tipus. A banda de les garanties constitucionals (llibertat d’expressió, premsa, associació, etc.) el canvi més rellevant fou la convocatòria d’eleccions per sufragi universal. Si bé aquestes mesures no es poden menysprear, el cert és que es van adoptar per maquillar el règim de cara a la seva entrada en els organismes internacionals i que la classe dominant va creure, encertadament, que si controlava els ressorts profunds de l’Estat, els anhels de llibertat del poble no amenaçarien seriosament el seu domini.

I així és com el feixisme s’ha mantingut latent a la part dels Països Catalans sota ocupació espanyola. Però no és ara quan el feixisme supera aquesta fase de latència, ens hem de retrotraure a la meitat dels anys 90, amb la victòria del PP a l’Estat i la instauració de la seva forta hegemonia al País Valencià, és a dir, a la irrupció de l’aznarisme. El discurs antiterrorista en la lluita contra el moviment basc va jugar un paper principal en la configuració del discurs dominant; l’islamisme i l’independentisme català han près el relleu com a factors aglutinants.

VOX és, en aquest context, l’expressió del subconscient de la burgesia, del seu programa de màxims

Des d’aleshores, cada cop s’ha anat fent més explícita l’existència d’un programa de màxims de la dreta espanyola que era una combinació entre els somnis humits de la patronal (acomiadament lliure, per exemple) i les pulsions nacionalistes més extremes (política imperial -Guerra d’Iraq-, liquidació de les autonomies, persecució de la llengua i la cultura no castellanes). És a dir, el programa del franquisme amb l’afegitó postmodern del discurs antiimmigrants i la resposta virulenta (i molt típicament franquista) a un moviment feminista creixent. El PP, la COPE, FAES, Intereconomía, Ciutadans i ara VOX no són res més que els canals de transmissió d’aquest programa en funció de cada moment. I amb aquest arsenal l’Estat i l’oligarquia que el domina es preparen per l’eventualitat d’uns temps convulsos. VOX és, en aquest context, l’expressió del subconscient de la burgesia, del seu programa de màxims. Fins quin punt VOX és fill de la burgesia i de la seva ideologia (el liberalisme) ho demostra el fet que les seves objeccions a la legislació contra la violència masclista són perfectament paral·leles al discurs de la patronal sobre el treball: la negació que en el treball existeix una relació especial que requereix una legislació especial que no es redueix al simple contracte civil respon a la mateixa idea liberal d’igualtat abstracta segons la qual la legislació contra la violència masclista privilegia les dones i discrimina els homes.

Què ho fa pensar, que arriben temps convulsos? La crisi econòmica (i els seus efectes en forma de moviments populars, 15-M) i la crisi de l’Estat expressada en el procés sobiranista. Però, sobretot, la clara consciència que ja no es podrà oferir mai més a la classe obrera ni pacte social ni Estat del Benestar. I que, per tant, l’autoritarisme, la repressió i la retallada de llibertats seran els únics instruments en mans de l’Estat si a la classe treballadora se li acudeix pensar incorrectament.

En els mesos posteriors al final de la Gran Guerra el proletariat alemany es va posar en peu de guerra i els anys 1918 i 1919 l’amenaça de la revolució va planar sobre les classes dominants. Per controlar el galliner un ministre socialdemòcrata -Friedrich Ebert- no va tenir cap escrúpol en utilitzar els Freikorps (paramilitars ultrapatriotes protofeixistes) contra la insurgència. Aquest és un instrument propi de tots els moviments feixistes (des dels «fasci di combattimento» a Falange) que no hem de menysprear. Per ridícul que sembli el moviment contra els llaços grocs al Principat (impulsat per Ciutadans) té tots els ingredients d’un assaig tímid d’impugnació de l’hegemonia del moviment popular al carrer i, en aquest sentit, la irrupció de VOX podria tenir un efecte proliferador de formes d’intimidació contra l’independentisme, el feminisme i els immigrants… de moment.

I l’escenari propici per l’irrupció del feixisme es completa amb un context internacional extremadament convuls en què les potències occidentals (EUA i UE) es revolten com una bèstia ferida davant la irrupció d’antagonistes forts com la Xina i Rússia, amb la guerra pels recursos i l’islamisme internacional com a teló de fons. En aquest sentit els lideratges forts estan a l’ordre del dia en forma de Donald Trump, Vladimir Putin, Jair Bolsonaro i altres actors menors.

Aviat sentirem veus que diran que el problema és la tendència de la classe treballadora a assumir discursos demagògics encara que el perfil sociològic del votant de VOX ho desmenteixi clarament i l’experiència històrica del feixisme a Espanya i Alemanya també. I que el que cal és tornar a la bona política burgesa.

la lluita de classes es manifestarà políticament en el xoc entre dos bàndols: la revolució i el feixisme, com a expressió política del programa de la classe treballadora, d’una banda, i de la burgesia, de l’altra

Ja s’han iniciat les crides a la «unitat dels demòcrates» i els «cordons sanitaris» (tot plegat té ressonàncies que ens recorden a la política antiterrorista i el Pacte d’Ajuria Enea). I així, la socialdemocràcia, cooperador necessari de l’expansió del feixisme, prova de liderar l’esquerra i lligar-la a un programa de mínims. És a dir, desactivar-la. Si aquesta estratègia té èxit i acompleix la seva funció intimidatòria sobre l’esquerra espanyola i els moviments d’alliberament nacional, el feixisme ja haurà acomplert un dels seus principals objectius. Si no, la lluita de classes es manifestarà políticament en el xoc entre dos bàndols: la revolució i el feixisme, com a expressió política del programa de la classe treballadora, d’una banda, i de la burgesia, de l’altra. I un partit que es juga es guanya o es perd. Qui busqui l’empat ja ha perdut perquè en política l’empat no existeix

<div class="content-noticia-body" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 15px; margin: 0px; overflow: hidden; padding: 0px;">
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; text-align: justify; width: 630px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; text-align: justify; width: 630px;">
<img src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta044-03225511-604x270.jpg" /></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; text-align: justify; width: 630px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa exactament dos-cents anys que va néixer Karl Marx (5 de maig de 1818 – 14 de març de 1883). Per parlar d’aquest economista, sociòleg i filòsof alemany influent arreu del món entrevistem l’economista Josep Manel Busqueta. Ex-diputat de la CUP, ha estudiat i divulgat l’obra de Marx des del Seminari Taifa. Ara té al cap de fer una obra basada en els <em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Grundrisse </em>de Mar<em style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">x. </em>Fill de militant del PSUC, el primer lloc on Busqueta va sentir a parlar de Marx va ser a casa. I dels llocs on menys li’n van parlar, la Facultat d’Economia. Busqueta rep VilaWeb a la pastisseria que regenta a Bellpuig (Urgell). Pare recent, Busqueta no parla solament de Marx i marxisme, sinó d’actualitat política, de per què va deixar la militància de la CUP i ens explica que treballa en un projecte de la Generalitat de Catalunya per a impulsar cooperatives arreu del país.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Sou economista. A la carrera d’</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">economia</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;"> us van parlar mai de Karl Marx?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—No. A la universitat no ens van parlar de Marx com a economista. Me’n van parlar com una raresa de l’economia. La carrera d’economia té un tronc central: l’escola neoclàssica. I tota la resta, inclòs el keynesianisme, queda en el calaix dels estranys, de l’anècdota. Me’n van parlar a història del pensament econòmic. Però sense aprofundir-hi. Les facultats, no ho oblidem, són espais de reproducció de l’</span><i style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">statu quo</i><span style="line-height: 1.5;">. Són una mena de funeral del pensament crític.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—On vau llegir Max i </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">‘</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">El </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">c</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">apital</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">‘</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">, doncs?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Els meus orígens familiars hi tenen influència. El meu pare era militant del PSUC i, per tant, ja me’n parlava de petit. És una cosa que de ben petit ja t’intriga. Què deu explicar aquest llibre? I per un aniversari, me’l van regalar. Després el vaig llegir a fons al Seminari d’Economia Crítica Taifa.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Per a un neòfit, com resumiríeu Karl Marx?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Marx va ser el primer gran pensador de la totalitat del capitalisme. I el primer gran pensador crític amb el seu desenvolupament. La seva gran aportació és demostrar que el capitalisme és un sistema injust i humanament indesitjable. I no per qüestions morals ni ètiques, sinó pel seu funcionament lògic. El capitalisme és un sistema intrínsecament explotador. Marx era molt crític amb els dogmes i les idees preconcebudes.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Hi ha ideòlegs dogmàtics que són marxistes.</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Una cosa és Marx i una altra els marxistes. De marxistes n’hi ha de moltes menes. Hi va haver formes d’organització de les societats que es van inspirar en el pensament de Marx, més encertadament o menys. I en algun cas, es fa servir un Marx enllaunat, preconcebut, un Marx útil a la idea del poder constituït en diversos països. Per exemple, a la Unió Soviètica. L’URSS va ser un moment propi de l’evolució del pensament marxista, però no és l’única, ni la veritable, ni la millor, ni la més encertada.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Si la via de l’URSS no us fa el pes, quina us atr</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">a</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">u?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—A mi m’atrau ell, Karl Marx. És brutal veure com algú, a les acaballes del segle XIX, és capaç de descriure i d’analitzar el desplegament de la lògica del capitalisme. A</span><em style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">Grundrisse</em><span style="line-height: 1.5;">, per exemple, hi ha tota la part del maquinisme. Explica com serà la societat de les màquines. No he llegit cap teòric de la robotització que sigui capaç d’explicar-me tan bé una societat dominada per la màquina. Marx era un privilegiat del pensament, un fora de sèrie.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; text-align: justify; width: 630px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="alignnone wp-image-465561 size-large" height="403" sizes="(max-width: 604px) 100vw, 604px" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta010-03225049-1024x683.jpg" srcset="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta010-03225049-1024x683.jpg 1024w, https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta010-03225049-300x200.jpg 300w, https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta010-03225049-768x512.jpg 768w, https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta010-03225049-60x40.jpg 60w" style="border: 1px solid rgb(221, 221, 221); box-sizing: border-box; height: auto; margin: 15px 0px; max-width: 630px; min-width: 315px; padding: 0px; vertical-align: middle;" width="604" /></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Fa uns anys, la paraula comunista tenia més mala fama que ara. Per què?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Perquè s’acostava a allò que representava la Unió Soviètica. I la Unió Soviètica era el dimoni. La societat infernal. I ara, en canvi, ens trobem que un dels millors jugadors de la història del Barça signa un contracte per un equip d’un país comunista com la Xina. Quines coses, eh? Ens trobem amb aquesta contradicció. Si el model comunista de l’URSS era el dimoni, i no seré jo qui em posi a defensar l’URSS, ara els cracs d’ESADE diuen que la limitació democràtica que hi ha a la Xina té un efecte positiu en els processos de creixement!</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Fa uns anys, ens deien que la democràcia no podia créixer en el comunisme,</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">n</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">omés en el capitalisme. I ara el capitalisme </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">s</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">e’n va a la Xina.</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—La relació entre democràcia i sistema econòmic donaria per a molt. Marx deia que quan ets a la porta de la fàbrica i hi entres, s’acaba la democràcia. A dins, hi mana el patró. Tenim molt assumit que durant la jornada de treball tu ja no manes, no decideixes, fas el que et manen. En el capitalisme, tothom té clar que pots decidir fins a l’entrada de la fàbrica. I encara, perquè jo crec que no decidim res de res. Tampoc fora de la fàbrica. Aquí decideixen els mercats.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—El projecte </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">‘</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">Democracy at </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">w</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">ork</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">‘</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;"> de Richad Wolff proposa que la democràcia entri als llocs de </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">feina</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">. </strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—L’any 1948, un dels grans debats va ser entre Stalin i Tito. D’una banda, un comunisme que creia que el poble era l’estat i, per tant, que l’estat organitzava la societat. Un comunisme estatista de planificació central. L’URSS. I d’una altra, allò que en bona mesura proposava Tito, un home que va lluitar a les Brigades Internacionals el 1936 i va veure el model cooperativista català i va pensar que una bona manera d’organitzar la República Federal de Iugoslàvia seria que els treballadors fossin els propietaris dels mitjans de producció.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—A la catalana.</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—A la catalana. No tan estatista. Durant força anys el model va funcionar de manera prou correcta. Els treballadors eren els propietaris dels mitjans. A la vegada, ells s’organitzaven políticament mitjançant els municipis, no solament el lloc de feina. I la comuna es federava amb altres comunes. I tenien el seu parlament. Hi ha molta teoria sobre la raó per la qual no va continuar el model iugoslau. Per exemple, per què no es va redistribuir entre federacions. Però el model jo el trobo suggerent.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Us definiu com a comunista?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Sí.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—I per què no com a socialista?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Perquè entenc que el socialisme l’interpretaríem com una fase cap al comunisme. I des de la meva perspectiva, el comunisme el podem construir des d’ara, sense cap fase prèvia.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">Q</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">uins </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">mestres del marxisme </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">heu tingut?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Els que he llegit. Em va atraure molt Manuel Sacristán, perquè anava més enllà del Marx economista. El va vincular molt a l’ecologia. I David Harvey, fonamental per mi. Algunes de les seves obres són il·lustradores de com es pot analitzar la realitat actual des de la perspectiva de Marx. I un altre: Michael A. Lebowitz, que és brutal per a pensar societats diferents i alternatives.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Per què el marxisme no s’ha acabat d’implementar, com sí </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">que ho</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;"> ha fet el capitalisme?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Es podria implementar el comunisme, no pas el marxisme. El marxisme és una teoria d’anàlisi del capitalisme. I concretament, analitza el capital, que és el rovell de l’ou: les persones, per sobreviure, han de vendre la seva habilitat, la seva força de treball, i això els converteix en l’element central en la producció de la riquesa. La resta d’elements de la societat se subsumeixen a aquesta lògica de la mercaderia. No hi ha res que no es compri o es vengui. Ho descriu Marx. Com tot això es gesta, es genera, evoluciona i esdevé hegemònic. Quina és la manera com una societat es pot organitzar diferent? Això Marx no ho exposa.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; text-align: justify; width: 630px;">
<strong style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="alignnone wp-image-465587 size-large" height="403" sizes="(max-width: 604px) 100vw, 604px" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta036-03225409-1024x683.jpg" srcset="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta036-03225409-1024x683.jpg 1024w, https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta036-03225409-300x200.jpg 300w, https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta036-03225409-768x512.jpg 768w, https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/05/20180503busqueta036-03225409-60x40.jpg 60w" style="border: 1px solid rgb(221, 221, 221); box-sizing: border-box; height: auto; margin: 15px 0px; max-width: 630px; min-width: 315px; padding: 0px; vertical-align: middle;" width="604" /></span></strong></div>
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">Quines c</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">rítiques a Marx recomaneu?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—M’agrada força la de Silvia Federici. Des del feminisme. Diu que Marx no entén que hi ha una part de la societat, les dones, que és bàsica per a la reproducció de les forces salarials del capitalisme. I diu que en l’obra de Marx no són considerades. Segons Marx, les dones no serien explotades perquè no entren en la relació salarial. Federici fa la crítica des de dins i amb eines marxistes.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—De Marx, alguna cosa que no us hagi preguntat i </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">vulgueu </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">afegir?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—M’agradaria deixar clar que Marx és un pensador de la totalitat del capitalisme. No és un pensador de com s’ha d’organitzar la societat comunista. No entenc el marxisme com una teoria aplicable. Marx no va escriure mai una teoria per a ser aplicada. No hi ha una teoria de Marx en què ell pretengui que es construeixi una societat. Ell ofereix un pensament crític i analític del capitalisme. Però no és un teòric de la societat comunista.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—I ara, canviant de tema, a Puigdemont com el veieu?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Penso que Puigdemont és el president que van triar els catalans i les catalanes. El president legítim. Una altra cosa és si és el president que jo triaria.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Seguiu amb interès el procés polític?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—No gaire. M’avorreix el tacticisme. No sé fins a quin punt hi ha gent que ha fet servir el procés com a regeneració d’un partit que era corrupte. Tampoc no sé si una altra part d’aquest independentisme ha estat capaç de dir ‘nosaltres serem els qui dirigirem’. I si hi ha una altra part de l’independentisme que no ha estat capaç de consolidar un projecte propi i que ha acabat assumint un projecte polític que no és el seu, en aquesta voluntat de no estirar més la manta. Tot això genera tacticisme. A mi em sembla obvi que, si volem construir una República de la justícia social, inclusiva, de la fraternitat, hem d’avançar en aquesta direcció. I aquí està clar que la via parlamentària no és suficient. Necessària sí, però no suficient.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Doncs la via sindical…</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Quan parlem del règim del 78 no oblidem que CCOO i UGT ho són. Són les centrals sindicals del pacte i la consolidació de l’estructura capitalista pròpia de l’estat espanyol. Dels pactes de la Moncloa a Maastricht, per entendre’ns. Aquesta és una de les coses que Marx teoritza. Ara Kevin Anderson ha fet un llibre interessant,</span><span style="line-height: 1.5;"> </span><i style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">Marx als marges</i><span style="line-height: 1.5;">, en què analitza Marx a partir de les relacions de gènere, nacionals, ètniques i ho relaciona amb els processos d’emancipació. Hi ha un moment que Marx considera que el millor que poden fer els treballadors del Regne Unit és donar suport a la independència d’Irlanda. I els hi diu: si no feu això esteu fent el joc a l’imperialisme britànic. En aquests moments, nosaltres ens trobem que bona part de les classes treballadores espanyoles han crescut en un estat que no ha sabut entendre ni respectar els pobles de l’estat. Tenim poques aliances.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—I a la CUP com la veieu?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Jo ja no sóc militant de la CUP. Me’n vaig donar de baixa fa un temps. La segueixo de manera molt perifèrica. Cec que la CUP té coses positives i coses que no ho són tant. L’esquerra catalana li cal un projecte transformador, que sigui independentista, que entengui que el dret d’autodeterminació és fonamental i que la independència no té únicament a veure amb fronteres estatals, sinó amb l’emancipació econòmica i social. Entenc que cal un POUM. I que tingui un procés de construcció antagònic al que té la dreta i el capital.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—I la CUP no és el POUM?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Jo crec que no. Entenc la lògica de les companyes, que van apostar per això. Però des de la meva perspectiva, aquesta organització no donarà mai suport a un pressupost constituït des de la dreta, legitimat per l’austerocràcia, perquè et diuen que si no l’aproves no tindràs referèndum. Un projecte emancipador de l’esquerra independentista no hauria d’assumir el xantatge.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—A Catalunya, per primer</strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">a vegada </strong><strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">en quaranta anys, les esquerres són majoritàriament independentistes (ERC i CUP sumen més que PSC i comuns). I els independentistes són majoritàriament d’esquerres (ERC i CUP sumen més que el món convergent).</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—Des del setembre del 2015 fins ara, no hem estat capaços de llegir això. Si haguéssim vist que el procés independentista sumava per l’esquerra i que hi havia una part, que és l’independentisme de dretes, que s’havia de subordinar a una lectura d’esquerres, ara seríem més. Però no hem tingut l’audàcia –no la CUP i prou, sinó també ERC– d’entendre que el procés independentista va cap a l’esquerra. Hauríem hagut de generar un lideratge que anés cap aquí. I ara ens podem trobar, com segurament passarà, que a manca de poder investir Carles Puigdemont acabem investint Elsa Artadi. Jo optaria per un altre lideratge en la construcció de la República. Amb tots els respectes per ella, amb qui podríem tenir un debat dur en termes econòmics però que en altres coses ens entendríem.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; width: 630px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.5; margin: 0px; padding: 0px;">—Per exemple?</strong></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.5;">—En política antirepressiva, que crec que és una lluita àmplia en aquests moments.</span></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: border-box; font-family: 'Open Sans'; font-size: 16px; line-height: 1.5; margin-bottom: 35px; padding: 0px; text-align: justify; width: 630px;">
<br /></div>
</div>
<br />
<div class="cta-subscriptor" id="container_cta_subscriptor" style="background-color: #eeeeee; border-top-color: rgb(30, 179, 239); border-top-style: solid; border-top-width: 2px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: 'Open Sans'; font-size: 16px; margin: 0px; overflow: hidden; padding: 30px;">
<br /></div>

Fa exactament dos-cents anys que va néixer Karl Marx (5 de maig de 1818 – 14 de març de 1883). Per parlar d’aquest economista, sociòleg i filòsof alemany influent arreu del món entrevistem l’economista Josep Manel Busqueta. Ex-diputat de la CUP, ha estudiat i divulgat l’obra de Marx des del Seminari Taifa. Ara té al cap de fer una obra basada en els Grundrisse de Marx. Fill de militant del PSUC, el primer lloc on Busqueta va sentir a parlar de Marx va ser a casa. I dels llocs on menys li’n van parlar, la Facultat d’Economia. Busqueta rep VilaWeb a la pastisseria que regenta a Bellpuig (Urgell). Pare recent, Busqueta no parla solament de Marx i marxisme, sinó d’actualitat política, de per què va deixar la militància de la CUP i ens explica que treballa en un projecte de la Generalitat de Catalunya per a impulsar cooperatives arreu del país.

—Sou economista. A la carrera d’economia us van parlar mai de Karl Marx?

—No. A la universitat no ens van parlar de Marx com a economista. Me’n van parlar com una raresa de l’economia. La carrera d’economia té un tronc central: l’escola neoclàssica. I tota la resta, inclòs el keynesianisme, queda en el calaix dels estranys, de l’anècdota. Me’n van parlar a història del pensament econòmic. Però sense aprofundir-hi. Les facultats, no ho oblidem, són espais de reproducció de l’statu quo. Són una mena de funeral del pensament crític.

—On vau llegir Max i ‘El capital‘, doncs?

—Els meus orígens familiars hi tenen influència. El meu pare era militant del PSUC i, per tant, ja me’n parlava de petit. És una cosa que de ben petit ja t’intriga. Què deu explicar aquest llibre? I per un aniversari, me’l van regalar. Després el vaig llegir a fons al Seminari d’Economia Crítica Taifa.

—Per a un neòfit, com resumiríeu Karl Marx?

—Marx va ser el primer gran pensador de la totalitat del capitalisme. I el primer gran pensador crític amb el seu desenvolupament. La seva gran aportació és demostrar que el capitalisme és un sistema injust i humanament indesitjable. I no per qüestions morals ni ètiques, sinó pel seu funcionament lògic. El capitalisme és un sistema intrínsecament explotador. Marx era molt crític amb els dogmes i les idees preconcebudes.

—Hi ha ideòlegs dogmàtics que són marxistes.

—Una cosa és Marx i una altra els marxistes. De marxistes n’hi ha de moltes menes. Hi va haver formes d’organització de les societats que es van inspirar en el pensament de Marx, més encertadament o menys. I en algun cas, es fa servir un Marx enllaunat, preconcebut, un Marx útil a la idea del poder constituït en diversos països. Per exemple, a la Unió Soviètica. L’URSS va ser un moment propi de l’evolució del pensament marxista, però no és l’única, ni la veritable, ni la millor, ni la més encertada.

—Si la via de l’URSS no us fa el pes, quina us atrau?

—A mi m’atrau ell, Karl Marx. És brutal veure com algú, a les acaballes del segle XIX, és capaç de descriure i d’analitzar el desplegament de la lògica del capitalisme. AGrundrisse, per exemple, hi ha tota la part del maquinisme. Explica com serà la societat de les màquines. No he llegit cap teòric de la robotització que sigui capaç d’explicar-me tan bé una societat dominada per la màquina. Marx era un privilegiat del pensament, un fora de sèrie.

—Fa uns anys, la paraula comunista tenia més mala fama que ara. Per què?

—Perquè s’acostava a allò que representava la Unió Soviètica. I la Unió Soviètica era el dimoni. La societat infernal. I ara, en canvi, ens trobem que un dels millors jugadors de la història del Barça signa un contracte per un equip d’un país comunista com la Xina. Quines coses, eh? Ens trobem amb aquesta contradicció. Si el model comunista de l’URSS era el dimoni, i no seré jo qui em posi a defensar l’URSS, ara els cracs d’ESADE diuen que la limitació democràtica que hi ha a la Xina té un efecte positiu en els processos de creixement!

—Fa uns anys, ens deien que la democràcia no podia créixer en el comunisme,només en el capitalisme. I ara el capitalisme se’n va a la Xina.

—La relació entre democràcia i sistema econòmic donaria per a molt. Marx deia que quan ets a la porta de la fàbrica i hi entres, s’acaba la democràcia. A dins, hi mana el patró. Tenim molt assumit que durant la jornada de treball tu ja no manes, no decideixes, fas el que et manen. En el capitalisme, tothom té clar que pots decidir fins a l’entrada de la fàbrica. I encara, perquè jo crec que no decidim res de res. Tampoc fora de la fàbrica. Aquí decideixen els mercats.

—El projecte ‘Democracy at work‘ de Richad Wolff proposa que la democràcia entri als llocs de feina.

—L’any 1948, un dels grans debats va ser entre Stalin i Tito. D’una banda, un comunisme que creia que el poble era l’estat i, per tant, que l’estat organitzava la societat. Un comunisme estatista de planificació central. L’URSS. I d’una altra, allò que en bona mesura proposava Tito, un home que va lluitar a les Brigades Internacionals el 1936 i va veure el model cooperativista català i va pensar que una bona manera d’organitzar la República Federal de Iugoslàvia seria que els treballadors fossin els propietaris dels mitjans de producció.

—A la catalana.

—A la catalana. No tan estatista. Durant força anys el model va funcionar de manera prou correcta. Els treballadors eren els propietaris dels mitjans. A la vegada, ells s’organitzaven políticament mitjançant els municipis, no solament el lloc de feina. I la comuna es federava amb altres comunes. I tenien el seu parlament. Hi ha molta teoria sobre la raó per la qual no va continuar el model iugoslau. Per exemple, per què no es va redistribuir entre federacions. Però el model jo el trobo suggerent.

—Us definiu com a comunista?

—Sí.

—I per què no com a socialista?

—Perquè entenc que el socialisme l’interpretaríem com una fase cap al comunisme. I des de la meva perspectiva, el comunisme el podem construir des d’ara, sense cap fase prèvia.

—Quins mestres del marxisme heu tingut?

—Els que he llegit. Em va atraure molt Manuel Sacristán, perquè anava més enllà del Marx economista. El va vincular molt a l’ecologia. I David Harvey, fonamental per mi. Algunes de les seves obres són il·lustradores de com es pot analitzar la realitat actual des de la perspectiva de Marx. I un altre: Michael A. Lebowitz, que és brutal per a pensar societats diferents i alternatives.

—Per què el marxisme no s’ha acabat d’implementar, com sí que ho ha fet el capitalisme?

—Es podria implementar el comunisme, no pas el marxisme. El marxisme és una teoria d’anàlisi del capitalisme. I concretament, analitza el capital, que és el rovell de l’ou: les persones, per sobreviure, han de vendre la seva habilitat, la seva força de treball, i això els converteix en l’element central en la producció de la riquesa. La resta d’elements de la societat se subsumeixen a aquesta lògica de la mercaderia. No hi ha res que no es compri o es vengui. Ho descriu Marx. Com tot això es gesta, es genera, evoluciona i esdevé hegemònic. Quina és la manera com una societat es pot organitzar diferent? Això Marx no ho exposa.

—Quines crítiques a Marx recomaneu?

—M’agrada força la de Silvia Federici. Des del feminisme. Diu que Marx no entén que hi ha una part de la societat, les dones, que és bàsica per a la reproducció de les forces salarials del capitalisme. I diu que en l’obra de Marx no són considerades. Segons Marx, les dones no serien explotades perquè no entren en la relació salarial. Federici fa la crítica des de dins i amb eines marxistes.

—De Marx, alguna cosa que no us hagi preguntat i vulgueu afegir?

—M’agradaria deixar clar que Marx és un pensador de la totalitat del capitalisme. No és un pensador de com s’ha d’organitzar la societat comunista. No entenc el marxisme com una teoria aplicable. Marx no va escriure mai una teoria per a ser aplicada. No hi ha una teoria de Marx en què ell pretengui que es construeixi una societat. Ell ofereix un pensament crític i analític del capitalisme. Però no és un teòric de la societat comunista.

—I ara, canviant de tema, a Puigdemont com el veieu?

—Penso que Puigdemont és el president que van triar els catalans i les catalanes. El president legítim. Una altra cosa és si és el president que jo triaria.

—Seguiu amb interès el procés polític?

—No gaire. M’avorreix el tacticisme. No sé fins a quin punt hi ha gent que ha fet servir el procés com a regeneració d’un partit que era corrupte. Tampoc no sé si una altra part d’aquest independentisme ha estat capaç de dir ‘nosaltres serem els qui dirigirem’. I si hi ha una altra part de l’independentisme que no ha estat capaç de consolidar un projecte propi i que ha acabat assumint un projecte polític que no és el seu, en aquesta voluntat de no estirar més la manta. Tot això genera tacticisme. A mi em sembla obvi que, si volem construir una República de la justícia social, inclusiva, de la fraternitat, hem d’avançar en aquesta direcció. I aquí està clar que la via parlamentària no és suficient. Necessària sí, però no suficient.

—Doncs la via sindical…

—Quan parlem del règim del 78 no oblidem que CCOO i UGT ho són. Són les centrals sindicals del pacte i la consolidació de l’estructura capitalista pròpia de l’estat espanyol. Dels pactes de la Moncloa a Maastricht, per entendre’ns. Aquesta és una de les coses que Marx teoritza. Ara Kevin Anderson ha fet un llibre interessant, Marx als marges, en què analitza Marx a partir de les relacions de gènere, nacionals, ètniques i ho relaciona amb els processos d’emancipació. Hi ha un moment que Marx considera que el millor que poden fer els treballadors del Regne Unit és donar suport a la independència d’Irlanda. I els hi diu: si no feu això esteu fent el joc a l’imperialisme britànic. En aquests moments, nosaltres ens trobem que bona part de les classes treballadores espanyoles han crescut en un estat que no ha sabut entendre ni respectar els pobles de l’estat. Tenim poques aliances.

—I a la CUP com la veieu?

—Jo ja no sóc militant de la CUP. Me’n vaig donar de baixa fa un temps. La segueixo de manera molt perifèrica. Cec que la CUP té coses positives i coses que no ho són tant. L’esquerra catalana li cal un projecte transformador, que sigui independentista, que entengui que el dret d’autodeterminació és fonamental i que la independència no té únicament a veure amb fronteres estatals, sinó amb l’emancipació econòmica i social. Entenc que cal un POUM. I que tingui un procés de construcció antagònic al que té la dreta i el capital.

—I la CUP no és el POUM?

—Jo crec que no. Entenc la lògica de les companyes, que van apostar per això. Però des de la meva perspectiva, aquesta organització no donarà mai suport a un pressupost constituït des de la dreta, legitimat per l’austerocràcia, perquè et diuen que si no l’aproves no tindràs referèndum. Un projecte emancipador de l’esquerra independentista no hauria d’assumir el xantatge.

—A Catalunya, per primera vegada en quaranta anys, les esquerres són majoritàriament independentistes (ERC i CUP sumen més que PSC i comuns). I els independentistes són majoritàriament d’esquerres (ERC i CUP sumen més que el món convergent).

—Des del setembre del 2015 fins ara, no hem estat capaços de llegir això. Si haguéssim vist que el procés independentista sumava per l’esquerra i que hi havia una part, que és l’independentisme de dretes, que s’havia de subordinar a una lectura d’esquerres, ara seríem més. Però no hem tingut l’audàcia –no la CUP i prou, sinó també ERC– d’entendre que el procés independentista va cap a l’esquerra. Hauríem hagut de generar un lideratge que anés cap aquí. I ara ens podem trobar, com segurament passarà, que a manca de poder investir Carles Puigdemont acabem investint Elsa Artadi. Jo optaria per un altre lideratge en la construcció de la República. Amb tots els respectes per ella, amb qui podríem tenir un debat dur en termes econòmics però que en altres coses ens entendríem.

—Per exemple?

—En política antirepressiva, que crec que és una lluita àmplia en aquests moments.

<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="text-decoration: underline;"><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De l'estat liberal al franquisme</span></strong></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Durant el primer terç del segle XIX, Catalunya pateix una depressió econòmica que frenà el progrés industrial i el comerç català. Consegüentment, a mitjans de segle, els moviments obrers es troben molt arrelats a la realitat catalana, per bé que estava prohibit qualsevol tipus de moviment col·lectiu, així com les societats de resistència.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
</div>
<div class="img_caption right" style="float: right; padding-right: 0px; text-align: center !important; width: 350px;">
<img alt="flormaig" class="caption" height="227" src="https://www.cooperativescatalunya.coop/images/banners/flormaig.png" style="border: 0px; float: right; height: auto; margin-bottom: 5px; margin-left: 5px; margin-right: 0px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" title="Grup de treballadors de la Granja Cooperativa Flor de Maig. Any: Primera dècada s. XX. Font: Fundació Roca i Galès, Observatori del Cooperativisme de Catalunya." width="350" /><div class="img_caption" style="color: #999999; margin-bottom: 10px; padding-right: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Grup de treballadors de la Granja Cooperativa Flor de Maig. Any: Primera dècada s. XX. Font: Fundació Roca i Galès, Observatori del Cooperativisme de Catalunya.</span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tanmateix, es posen en marxa les primeres <strong>associacions d'obrers</strong> amb la finalitat d'obtenir ajut de tipus mutualista. Aquestes organitzacions funcionen com a cooperatives, per bé que la idea del<strong>cooperativisme</strong> no era coneguda. El <strong>1840</strong>, trobem formes mixtes de <strong>sindicat obrer, mutualitat i cooperativa de producció</strong> que neixen com a arma de resistència activa de la classe treballadora. Un exemple és la "Societat de Teixidors a Mà" i "L'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera". El 1843, trobem la "Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona i companyia" que ocupava a 200 socis treballadors i mantenia en espera, per oferir feina, a uns 700 treballadors. Posterior a les mobilitzacions obreres organitzades, en la major part, en cooperatives de producció, trobem altres formes d'organització popular a través de les <strong>cooperatives de consum</strong> que es configuren en forma de societat secreta i funcionen a la clandestinitat. És ja el 1865 quan es funda a Catalunya la primera cooperativa de consum, "La Económica" de Palafrugell; tanmateix, alguns autors senyalen que la primera cooperativa de consum es creà a Berga el 1942 i d'altres daten que a principis del 1840 es funda a Barcelona la primera organització de consum amb el nom de "La Cooperació".</span><br />
<br />
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El 1868 la <strong>Direcció Central de Societats Obreres de Barcelon</strong>a, de recent constitució, organitzà un congrés en què apostà pel cooperativisme com a fórmula pel desenvolupament econòmic, acceptant així els principis de la cooperació; això no obstant, la majoria de cooperatives de producció i de consum, constituïdes fins aleshores per encobrir les "Caixes de Resistència" són moviments obrers fortament perseguits.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Malgrat tot, el 1897, el moviment cooperatiu es trobava molt estès a Catalunya. El 1902, el moviment cooperatiu català es donava a conèixer internacionalment quan es participa al congrés de l'<strong>Aliança Cooperativa Internacional</strong> (ACI) de Manchester. L'esforç i tenacitat fa que el 1920, Catalunya, a través de la<strong>Federació de Cooperatives Catalanes</strong> presidida per Eladi Gardó ,ingressi a l'ACI com a membre de ple dret. El 1929 ho fa la <em>Federación Nacional de Cooperativas de España</em>. El 1942, malauradament l'ACI dóna de baixa a les dues organitzacions com a conseqüència de la publicació de la<em> Ley de Cooperación</em>, ja que aquesta obligava a les condicions següents: les federacions, a partir d'aleshores unions territorials, havien d'estar governades per un cap nombrat per l'Obra Sindical de la Cooperació, els membres de la qual havien de militar a la Falange espanyola i era obligatori tenir adscrit a un sacerdot consiliari nombrat pel bisbe.<strong>Aquesta llei oblidava els principis cooperatius, eradicava l'autonomia cooperativa i establia tot tipus d'intervencions administratives discrecionals.</strong></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
</div>
<div class="img_caption right" style="float: right; padding-right: 0px; text-align: center !important; width: 250px;">
<img alt="pastessopes" class="caption" height="427" src="https://www.cooperativescatalunya.coop/images/banners/pastessopes.png" style="border: 0px; float: right; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" title=""Unión de Cooperativas para la Fabricación de Pastas de Sopas", Barcelona - Font: Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya " width="250" /><div class="img_caption" style="color: #999999; margin-bottom: 10px; padding-right: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">"Unión de Cooperativas para la Fabricación de Pastas de Sopas", Barcelona - Font: Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya</span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tots els estudiosos del cooperativisme coincideixen en determinar que <strong>Catalunya ha estat precursora del moviment cooperatiu</strong> a l'Estat espanyol. Això és degut a que es tractava d'una zona amb una forta implantació industrial i foren els obrers industrials, agrupats en centres de producció, els primers interessats en trobar solucions als seus problemes. Posteriorment, el moviment s'estengué a l'Estat espanyol i principalment a València, Andalusia, Euskadi i Galicia.</span><br />
<br />
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fins a arribar el segle XX, a Catalunya, trobem cooperatives, tant de consum com de producció, però Catalunya destaca aleshores per tenir alguna <strong>cooperativa d'habitatge, cooperatives d'ensenyament, cooperatives de pescadors, cooperatives de serveis, cooperatives de transports, però sobretot per tenir una cooperativa sanitària</strong>, "Quinta de Salut l'Aliança", la més gran d'Europa i que fou un exemple seguit per la resta de països. També destaca per tenir cooperatives d'electricitat, principament la <em>Cooperativa de Fluid Elèctric de Barcelona</em>, la qual arribà a subministrar, el 1936, fins el 20% del consum elèctric de Catalunya. Aquesta cooperativa fou confiscada per la CNT i UGT. També destaquen les <strong>cooperatives agrícoles</strong>, promocionades per la <em>Unió de Rabassaires</em>, que englobaven les activitats de viticultura, floricultura, avícola, lletera, ramadera... les cooperatives agràries es trobaven en quasi totes les poblacions i comarques de Catalunya i controlaven la majoria del tràfic econòmic. Per últim, destaca la "Fusió cooperativa per a la matança del porc", es tractava d'una <strong>cooperativa de segon grau</strong> constituïda a Barcelona el 1910 i integrada per diverses cooperatives de consum; l'objectiu era fixar millors preus i lluitar per la qualitat dels aliments, la defensa de la salut i la higiene dels cooperativistes. Per això, disposaven d'un laboratori per analitzar la qualitat i descobrir sofisticacions aplicables a l'alimentació.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest auge minva quan durant el <strong>franquisme</strong>, les cooperatives creades foren dissoltes en considerar-se marxistes i "roges", per això molts dirigents de cooperatives decidiren <strong>exiliar-se</strong>. En aquest procés de tancament, hi ha una clara manca de col·laboració per part dels cooperativistes però la tristes és que, en tornar la independència orgànica, es reclouen a llurs cases i es desentenen del treball col·lectiu.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La dictadura de Franco és un <strong>cop molt fort</strong> pel cooperativisme català. Mentre que el 1935 s'estima l'existència de 300 cooperatives de producció i treball, el 1940 només en trobem 90 i el 1942 en trobem 65. La llei estatal de cooperatives reflecteix una clara <strong>subordinació</strong> de la cooperativa a la <em>Central Nacional Sindicalista</em>, sindicat de la Falange espanyola. Durant el franquisme, els immobles de les cooperatives foren confiscats i llurs béns eren traspassats; es sofriren tota mena de repressions, adulteracions i espoliacions. En aquest període, les poques cooperatives existents, operant totalment en la clandestinitat, esdevenen refugis populars que ofereixen cultura, oci, treball i ensenyament a la classe popular.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="text-decoration: underline;"><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De la repressió a la transició</span></strong></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És a partir de la segona meitat dels anys de 1960 quan comença un cert despertar en la <strong>creació de noves cooperatives i la reanimació</strong> d'algunes que havien quedat inoperants. A diferència de les antigues i clàssiques cooperatives de consum, els associats de les quals procedien bàsicament de la classe obrera, els socis d'aquestes noves entitats abasten a tots els estaments socials. A més, el concepte o idea del cooperativisme es va estenent a tota la societat, ja que s'amplia considerablement l'àmbit d'actuació d'aquestes organitzacions a l'adaptar-se a les noves necessitats que van sorgint. En aquest moments reprenen importància les <strong>cooperatives de serveis</strong> com a formes d'organització col·lectiva d'indústries i professionals independents. Prenen un paper important les<strong>cooperatives d'ensenyament</strong> com a clara alternativa innovadora que utilitza metodologies progressistes desvinculades de la situació política i religiosa. Les<strong>cooperatives d'habitatge</strong> són les principals precursores de vivendes per a les classes socials amb dificultats d'adquirir un habitatge digne i les <strong>cooperatives agràries</strong> reprenen l'activitat principalment a Tarragona i Lleida.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les noves normatives en matèria de cooperatives trenquen el constrenyiment en què havien estat sotmeses, reconeixent a aquestes entitats com a <strong>autèntiques empreses</strong> i declarant explícitament que qualsevol activitat legal podrà desenvolupar-se per una cooperativa.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En els darrers 30 anys ha anat evolucionant el concepte que es tenia del cooperativisme, particularment en el nostre país. Anteriorment es partia de la idea que aquestes organitzacions no eren pròpiament "societats" sinó meres "associacions" o inclús "reunions"; en cap cas s'havien de considerar com a empreses, malgrat la seva consideració de "companyies", motivat en part per no aclarir en la Llei de 1942 el significat de "sense afany de lucre". L'<strong>oblit</strong> havia portat a percebre el cooperativisme en la idea única de la cooperativa de consum creada exclusivament amb la finalitat d'alleujar l'economia de la classe treballadora i, com a màxim, intentar elevar el seu nivell cultural. Durant uns anys desapareixen les <strong>cooperatives de producció o treball</strong> per subdividir-se en dues especialitats:<strong>artesania i industrials</strong>, aquestes últimes orientades a la millora tècnica i socioeconòmica de l'explotació.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
</div>
<div class="img_caption right" style="float: right; padding-right: 0px; text-align: center !important; width: 314px;">
<img alt="saboandreuenca" class="caption" height="231" src="https://www.cooperativescatalunya.coop/images/banners/saboandreuenca.jpg" style="border: 0px; float: right; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" title="Títol de 100 pessetes de la Cooperativa La Confiança Andreuenca, fàbrica de sabó. Any: 1934.  Font: Fundació Roca i Galès, Observatori del Cooperativisme de Catalunya." width="314" /><div class="img_caption" style="color: #999999; margin-bottom: 10px; padding-right: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Títol de 100 pessetes de la Cooperativa La Confiança Andreuenca, fàbrica de sabó. Any: 1934. Font: Fundació Roca i Galès, Observatori del Cooperativisme de Catalunya.</span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">S'havia oblidat la raó de ser del cooperativisme, com a alternativa que escapa del capitalisme sense arribar a enfrontar-s'hi. El cooperativisme neix perquè el treballador no sigui explotat pel capitalista, sinó que sigui responsable i beneficiari del seu esforç, creant nova riquesa, associant-se per assolir els objectius, per tal de remunerar el treball i no el capital. Així s'ha entès el cooperativisme a tot el món i així és com el presenten els pioners de la Rochdale.</span><br />
<br />
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La mort del dictador, el novembre de 1975, obrí un procés de transició des de la dictadura cap a la<strong>reinstauració d'institucions democràtiques</strong> que comportà, també, la recuperació de la Generalitat de Catalunya, en un clima d'esgotament del franquisme i reivindicació de les llibertats ciutadanes. A partir de 1980 amb les primeres eleccions autonòmiques i amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, la Generalitat de Catalunya assumeix plenes competències en matèria de cooperatives; situació que permet que durant els anys següents neixin les <strong>federacions de cooperatives<span style="color: #006788;"><span style="line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">1</span></span></strong> i la <strong>Confederació de Cooperatives de Catalunya</strong>, organitzacions que fan possible entre 1982 i 1985 la creació de més de 4.000 cooperatives.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquest moment, a Catalunya torna a calar aquesta manera de viure i entendre el cooperativisme, ja que es reconeixen les possibilitats que ofereixen les cooperatives de formar grans empreses que poden <strong>abastar multitud d'activitats i que transcendeixen l'àmbit territorial</strong>, no només local sinó nacional. S'adeqüen als nous temps donant pas, per exemple a les cooperatives d'iniciativa social que es basen en la inserció social de col·lectius desfavorits en base a l'autoocupació.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Actualment, les cooperatives són reconegudes com a empreses i, no per això han perdut en absolut la seva finalitat social ni el seu aspecte formatiu, estant prenent un gran impuls, tant en el nostre país com a la resta del món. Per bé que han variat les formes de gestió, ara estan a mans de persones professionals molt qualificades, però els seus valors, el seu ideari i la voluntat dels seus associats segueixen essent els mateixos que els impulsats pels <strong>pioners de la Rochdale el 1844</strong>.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<br /></div>
<hr style="background-color: white; border-bottom-color: rgb(255, 255, 255); border-bottom-style: solid; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-top-color: rgb(238, 238, 238); border-top-style: solid; line-height: 19.5px; margin: 20px 0px;" />
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #006788;"><strong><span style="line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">1</span></strong></span><strong>Estructures representatives que neixen en aquest període de transició:</strong></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Confederació de Cooperatives de Catalunya<br />Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya<br />Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya<br />Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transports de Catalunya<br />Federació de Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya<br />Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya<br />Federació de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El present resum sobre la història del cooperativisme català s'ha elaborat consultant els materials següents:</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.5px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">MARTÍNEZ RODRÍQUEZ, S.: Recuperació i digitalització del patrimoni cooperatiu de Catalunya: L'Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona. Aposta, SCCL, 2010.<br />AYMERICH CRUELLS, J.: Las cooperativas y las colectivizaciones obreras en Cataluña como modelos de gestión colectiva. Proceso de regulación legal (1839-1939), Universitat de Barcelona – Tesi Doctoral, 2005.<br />FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE COOPERATIVES DE TRANSPORTS: Fons documental del cooperativisme català. Escola de Pràctica Cooperativa, 2005</span></div>
<ul class="pager pagenav" style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.5px; list-style: none; margin: 20px 0px; padding: 0px; text-align: center;">
<li class="previous" style="background: none; display: inline; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"><a aria-label="Previous article: Relació d'enllaços d'interès" class="hasTooltip" href="https://www.cooperativescatalunya.coop/index.php/ca/recursos/aracoop/9-observatori/16-relacio-denllacos-dinteres" rel="prev" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: -webkit-linear-gradient(top, rgb(255, 255, 255), rgb(230, 230, 230)); background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-radius: 15px; border: 1px solid rgb(221, 221, 221); color: #0390a9; display: inline-block; float: left; padding: 5px 14px; text-decoration: none;" title="Relació d'enllaços d'interès"><span aria-hidden="true" class="icon-chevron-left" style="background-image: url("../img/glyphicons-halflings.png"); background-position: -432px -72px; background-repeat: no-repeat; display: inline-block; height: 14px; line-height: 14px; margin-top: 1px; vertical-align: text-top; width: 14px;"></span></a></li>
</ul>

De l'estat liberal al franquisme

Durant el primer terç del segle XIX, Catalunya pateix una depressió econòmica que frenà el progrés industrial i el comerç català. Consegüentment, a mitjans de segle, els moviments obrers es troben molt arrelats a la realitat catalana, per bé que estava prohibit qualsevol tipus de moviment col·lectiu, així com les societats de resistència.

Grup de treballadors de la Granja Cooperativa Flor de Maig. Any: Primera dècada s. XX. Font: Fundació Roca i Galès, Observatori del Cooperativisme de Catalunya.

Tanmateix, es posen en marxa les primeres associacions d'obrers amb la finalitat d'obtenir ajut de tipus mutualista. Aquestes organitzacions funcionen com a cooperatives, per bé que la idea delcooperativisme no era coneguda. El 1840, trobem formes mixtes de sindicat obrer, mutualitat i cooperativa de producció que neixen com a arma de resistència activa de la classe treballadora. Un exemple és la "Societat de Teixidors a Mà" i "L'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera". El 1843, trobem la "Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona i companyia" que ocupava a 200 socis treballadors i mantenia en espera, per oferir feina, a uns 700 treballadors. Posterior a les mobilitzacions obreres organitzades, en la major part, en cooperatives de producció, trobem altres formes d'organització popular a través de les cooperatives de consum que es configuren en forma de societat secreta i funcionen a la clandestinitat. És ja el 1865 quan es funda a Catalunya la primera cooperativa de consum, "La Económica" de Palafrugell; tanmateix, alguns autors senyalen que la primera cooperativa de consum es creà a Berga el 1942 i d'altres daten que a principis del 1840 es funda a Barcelona la primera organització de consum amb el nom de "La Cooperació".

El 1868 la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, de recent constitució, organitzà un congrés en què apostà pel cooperativisme com a fórmula pel desenvolupament econòmic, acceptant així els principis de la cooperació; això no obstant, la majoria de cooperatives de producció i de consum, constituïdes fins aleshores per encobrir les "Caixes de Resistència" són moviments obrers fortament perseguits.

Malgrat tot, el 1897, el moviment cooperatiu es trobava molt estès a Catalunya. El 1902, el moviment cooperatiu català es donava a conèixer internacionalment quan es participa al congrés de l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) de Manchester. L'esforç i tenacitat fa que el 1920, Catalunya, a través de laFederació de Cooperatives Catalanes presidida per Eladi Gardó ,ingressi a l'ACI com a membre de ple dret. El 1929 ho fa la Federación Nacional de Cooperativas de España. El 1942, malauradament l'ACI dóna de baixa a les dues organitzacions com a conseqüència de la publicació de la Ley de Cooperación, ja que aquesta obligava a les condicions següents: les federacions, a partir d'aleshores unions territorials, havien d'estar governades per un cap nombrat per l'Obra Sindical de la Cooperació, els membres de la qual havien de militar a la Falange espanyola i era obligatori tenir adscrit a un sacerdot consiliari nombrat pel bisbe.Aquesta llei oblidava els principis cooperatius, eradicava l'autonomia cooperativa i establia tot tipus d'intervencions administratives discrecionals.

"Unión de Cooperativas para la Fabricación de Pastas de Sopas", Barcelona - Font: Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya

Tots els estudiosos del cooperativisme coincideixen en determinar que Catalunya ha estat precursora del moviment cooperatiu a l'Estat espanyol. Això és degut a que es tractava d'una zona amb una forta implantació industrial i foren els obrers industrials, agrupats en centres de producció, els primers interessats en trobar solucions als seus problemes. Posteriorment, el moviment s'estengué a l'Estat espanyol i principalment a València, Andalusia, Euskadi i Galicia.

Fins a arribar el segle XX, a Catalunya, trobem cooperatives, tant de consum com de producció, però Catalunya destaca aleshores per tenir alguna cooperativa d'habitatge, cooperatives d'ensenyament, cooperatives de pescadors, cooperatives de serveis, cooperatives de transports, però sobretot per tenir una cooperativa sanitària, "Quinta de Salut l'Aliança", la més gran d'Europa i que fou un exemple seguit per la resta de països. També destaca per tenir cooperatives d'electricitat, principament la Cooperativa de Fluid Elèctric de Barcelona, la qual arribà a subministrar, el 1936, fins el 20% del consum elèctric de Catalunya. Aquesta cooperativa fou confiscada per la CNT i UGT. També destaquen les cooperatives agrícoles, promocionades per la Unió de Rabassaires, que englobaven les activitats de viticultura, floricultura, avícola, lletera, ramadera... les cooperatives agràries es trobaven en quasi totes les poblacions i comarques de Catalunya i controlaven la majoria del tràfic econòmic. Per últim, destaca la "Fusió cooperativa per a la matança del porc", es tractava d'una cooperativa de segon grau constituïda a Barcelona el 1910 i integrada per diverses cooperatives de consum; l'objectiu era fixar millors preus i lluitar per la qualitat dels aliments, la defensa de la salut i la higiene dels cooperativistes. Per això, disposaven d'un laboratori per analitzar la qualitat i descobrir sofisticacions aplicables a l'alimentació.

Aquest auge minva quan durant el franquisme, les cooperatives creades foren dissoltes en considerar-se marxistes i "roges", per això molts dirigents de cooperatives decidiren exiliar-se. En aquest procés de tancament, hi ha una clara manca de col·laboració per part dels cooperativistes però la tristes és que, en tornar la independència orgànica, es reclouen a llurs cases i es desentenen del treball col·lectiu.

La dictadura de Franco és un cop molt fort pel cooperativisme català. Mentre que el 1935 s'estima l'existència de 300 cooperatives de producció i treball, el 1940 només en trobem 90 i el 1942 en trobem 65. La llei estatal de cooperatives reflecteix una clara subordinació de la cooperativa a la Central Nacional Sindicalista, sindicat de la Falange espanyola. Durant el franquisme, els immobles de les cooperatives foren confiscats i llurs béns eren traspassats; es sofriren tota mena de repressions, adulteracions i espoliacions. En aquest període, les poques cooperatives existents, operant totalment en la clandestinitat, esdevenen refugis populars que ofereixen cultura, oci, treball i ensenyament a la classe popular.

De la repressió a la transició

És a partir de la segona meitat dels anys de 1960 quan comença un cert despertar en la creació de noves cooperatives i la reanimació d'algunes que havien quedat inoperants. A diferència de les antigues i clàssiques cooperatives de consum, els associats de les quals procedien bàsicament de la classe obrera, els socis d'aquestes noves entitats abasten a tots els estaments socials. A més, el concepte o idea del cooperativisme es va estenent a tota la societat, ja que s'amplia considerablement l'àmbit d'actuació d'aquestes organitzacions a l'adaptar-se a les noves necessitats que van sorgint. En aquest moments reprenen importància les cooperatives de serveis com a formes d'organització col·lectiva d'indústries i professionals independents. Prenen un paper important lescooperatives d'ensenyament com a clara alternativa innovadora que utilitza metodologies progressistes desvinculades de la situació política i religiosa. Lescooperatives d'habitatge són les principals precursores de vivendes per a les classes socials amb dificultats d'adquirir un habitatge digne i les cooperatives agràries reprenen l'activitat principalment a Tarragona i Lleida.

Les noves normatives en matèria de cooperatives trenquen el constrenyiment en què havien estat sotmeses, reconeixent a aquestes entitats com a autèntiques empreses i declarant explícitament que qualsevol activitat legal podrà desenvolupar-se per una cooperativa.

En els darrers 30 anys ha anat evolucionant el concepte que es tenia del cooperativisme, particularment en el nostre país. Anteriorment es partia de la idea que aquestes organitzacions no eren pròpiament "societats" sinó meres "associacions" o inclús "reunions"; en cap cas s'havien de considerar com a empreses, malgrat la seva consideració de "companyies", motivat en part per no aclarir en la Llei de 1942 el significat de "sense afany de lucre". L'oblit havia portat a percebre el cooperativisme en la idea única de la cooperativa de consum creada exclusivament amb la finalitat d'alleujar l'economia de la classe treballadora i, com a màxim, intentar elevar el seu nivell cultural. Durant uns anys desapareixen les cooperatives de producció o treball per subdividir-se en dues especialitats:artesania i industrials, aquestes últimes orientades a la millora tècnica i socioeconòmica de l'explotació.

Títol de 100 pessetes de la Cooperativa La Confiança Andreuenca, fàbrica de sabó. Any: 1934. Font: Fundació Roca i Galès, Observatori del Cooperativisme de Catalunya.

S'havia oblidat la raó de ser del cooperativisme, com a alternativa que escapa del capitalisme sense arribar a enfrontar-s'hi. El cooperativisme neix perquè el treballador no sigui explotat pel capitalista, sinó que sigui responsable i beneficiari del seu esforç, creant nova riquesa, associant-se per assolir els objectius, per tal de remunerar el treball i no el capital. Així s'ha entès el cooperativisme a tot el món i així és com el presenten els pioners de la Rochdale.

La mort del dictador, el novembre de 1975, obrí un procés de transició des de la dictadura cap a lareinstauració d'institucions democràtiques que comportà, també, la recuperació de la Generalitat de Catalunya, en un clima d'esgotament del franquisme i reivindicació de les llibertats ciutadanes. A partir de 1980 amb les primeres eleccions autonòmiques i amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, la Generalitat de Catalunya assumeix plenes competències en matèria de cooperatives; situació que permet que durant els anys següents neixin les federacions de cooperatives1 i la Confederació de Cooperatives de Catalunya, organitzacions que fan possible entre 1982 i 1985 la creació de més de 4.000 cooperatives.

En aquest moment, a Catalunya torna a calar aquesta manera de viure i entendre el cooperativisme, ja que es reconeixen les possibilitats que ofereixen les cooperatives de formar grans empreses que poden abastar multitud d'activitats i que transcendeixen l'àmbit territorial, no només local sinó nacional. S'adeqüen als nous temps donant pas, per exemple a les cooperatives d'iniciativa social que es basen en la inserció social de col·lectius desfavorits en base a l'autoocupació.

Actualment, les cooperatives són reconegudes com a empreses i, no per això han perdut en absolut la seva finalitat social ni el seu aspecte formatiu, estant prenent un gran impuls, tant en el nostre país com a la resta del món. Per bé que han variat les formes de gestió, ara estan a mans de persones professionals molt qualificades, però els seus valors, el seu ideari i la voluntat dels seus associats segueixen essent els mateixos que els impulsats pels pioners de la Rochdale el 1844.

1Estructures representatives que neixen en aquest període de transició:

Confederació de Cooperatives de Catalunya
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya
Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transports de Catalunya
Federació de Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya
Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya
Federació de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya

El present resum sobre la història del cooperativisme català s'ha elaborat consultant els materials següents:

MARTÍNEZ RODRÍQUEZ, S.: Recuperació i digitalització del patrimoni cooperatiu de Catalunya: L'Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona. Aposta, SCCL, 2010.
AYMERICH CRUELLS, J.: Las cooperativas y las colectivizaciones obreras en Cataluña como modelos de gestión colectiva. Proceso de regulación legal (1839-1939), Universitat de Barcelona – Tesi Doctoral, 2005.
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE COOPERATIVES DE TRANSPORTS: Fons documental del cooperativisme català. Escola de Pràctica Cooperativa, 2005

<h3 class="h3noticia" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><span class="fa fa-fw fa-caret-right" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-stretch: normal; line-height: 1; text-align: center; text-rendering: auto; width: 1.28571em;"></span> Equal Saree, equip d'arquitectes amb perspectiva feminista, ha editat una guia per treballar la igualtat de gènere i els espais inclusius als patis escolars</span></h3>
<h3 class="h3noticia" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><span class="fa fa-fw fa-caret-right" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-stretch: normal; line-height: 1; text-align: center; text-rendering: auto; width: 1.28571em;"></span> «Als patis actuals les criatures aprenen des de petites que hi ha unes activitats més importants que altres i uns grups socials que ocupen els espais privilegiats mentre que altres queden als marges»</span></h3>
<h3 class="h3noticia" style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;">
<span id="_markupAutor" itemprop="author" itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="box-sizing: border-box; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span itemprop="name" style="box-sizing: border-box;"><span class="nomautoramplianoticia" style="box-sizing: border-box;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: 500; line-height: 22px;">per </span></span><a href="https://www.elsetembre.cat/noticies/autor/69/lina/costa" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #333333; font-weight: bold; line-height: 75px; text-decoration: none;">Lina Costa</a></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-weight: 500; line-height: 75px;"> </span></h3>
<div>
<div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 24px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
</div>
<div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 24px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
</div>
<div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 24px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-xs-12 fotoportadaampliacio" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 20px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 780px;">
<div class="fotografia ambpeu" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 0px; width: 750px;">
<a class="bi3dArtId-634 bi3dArtType-photo" href="https://www.elsetembre.cat/noticia/634/80/dels/patis/son/futbolcentrics" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="Helena Cardona, Julia Goula i Dafne Saldaña, les tres arquitectes d'Equal Saree" class="img-responsive" src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/201901/1200_1546541626EQUAL_albasotelo_022.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 750px;" /></span></a></div>
<div class="peufotografia" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; color: #888888; float: left; line-height: 14px; margin-bottom: 10px; padding-bottom: 4px; padding-left: 0px; padding-top: 4px; width: 750px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Helena Cardona, Julia Goula i Dafne Saldaña, les tres arquitectes d'Equal Saree | Alba Sotelo</span></div>
</div>
</div>
<div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 24px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="col-md-10 columnatextnoticia" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 650px;">
<div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;">
<div class="textnoticia col-md-12" id="_markupCos" itemprop="articleBody" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 650px;">
<div class="divimatgeeditor" id="divimatgeeditor_1484" style="box-sizing: border-box; width: 650px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els patis escolars són el primer espai públic de la infància, i el seu disseny i les relacions entre gèneres que s’hi donen constitueixen un aprenentatge que es reflexa en els altres espais públics. Per això un equip de dones arquitectes de Barcelona, Julia Goula, Helena Cardona i Dafne Saldaña, que integren <a href="http://equalsaree.org/" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration: none;" target="_blank">Equal Saree</a>, han elaborat <a href="https://ia800607.us.archive.org/25/items/ElPatiDeLescolaEnIgualtatEqualSaree/ElPatiDeLescolaEnIgualtat201707_EqualSaree.pdf" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration: none;" target="_blank">una guia metodològica per a patis d’escola</a> on hi treballen la igualtat de gènere, els espais inclusius i l’educació. Ara estan col·laborant amb tres arquitectes de Grècia i Xipre, Eva Grigoriadou, Georgia Manou i Konstantina Chrysostomou per a traduir, adaptar i poder aplicar-la als diferents contextos socials. Per a poder-ho dur a terme acaben de llançar una campanya de <em style="box-sizing: border-box;">crowdfunding</em>.</span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">En què consisteix el projecte?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El projecte busca repensar els patis escolars per transformar-los en espais més coeducatius. A través d’un procés col·lectiu de reflexió sobre els usos i l’ocupació de l’espai es busca visibilitzar les desigualtats que existeixen al pati de l’escola i generar propostes per evitar que segueixin reproduint-se. És un procés col·laboratiu on participa tota la comunitat educativa i el que es vol fomentar és que la transformació de l’espai sigui el primer pas cap a canvis més profunds, educatius i socials.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Com va sorgir la idea?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Equal Saree som un equip d’arquitectes amb formació en estudis de gènere. Des del 2010 estudiem la relació entre la configuració de l’espai i les desigualtats de gènere i treballem per dissenyar espais més igualitaris. Després d’anys de recerca hem generat una metodologia d’anàlisi i de transformació de patis escolars amb perspectiva de gènere que ja hem aplicat en el <a href="http://equalsaree.org/blog/2018/03/13/empatitzementenemelpati/" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration: none;" target="_blank">projecte Empatitzem</a> a través del qual repensem l’ús dels patis escolars, a Santa Coloma de Gramenet.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">I la col·laboració amb els equips de Grècia i Xipre?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Estem col·laborant amb un equip de dones arquitectes de Grècia i Xipre amb qui  compartim interessos. Tot i les diferents ciutats i nacionalitats, compartim les mateixes reflexions i intentem practicar l’arquitectura d’una manera més compromesa amb la societat. Creiem en la cooperació internacional i el nostre treball conjunt fins ara ha demostrat que les ciutats modernes encaren reptes socials similars. Creiem que mitjançant l’intercanvi de coneixements i competències podem aconseguir millors resultats pels nostres territoris.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Per què són tan importants els patis de les escoles?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El pati de l’escola es podria considerar el primer espai públic de la infància, aquell on les criatures aprenen a relacionar-se i a organitzar-se fora del control familiar. Les normes són menys rígides que a les aules i el professorat acostuma a intervenir menys. Per això és on més clarament es reprodueixen els rols socials i culturals. És un espai educatiu on les criatures aprenen a posicionar-se en l’espai, a saber quin espai ocupen en la societat. Per això és tan important repensar quin missatge volem transmetre a les criatures des de petites.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Hi ha diferència en la manera que juguen els nens i les nenes als patis escolars? Ocupen llocs diferents? Quins tipus de conflictes es donen al pati amb més freqüència?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Creiem que és una cosa evident, que qualsevol persona pot veure si observa un pati o si recorda la seva infància. Generalment hi ha un grup dominant, format majoritàriament per nens, que ocupa la part central del pati, realitzant activitats que ocupen molt d’espai. En el nostre context sol ser el futbol. La resta de nens i la majoria de nenes resten a la perifèria realitzant activitats socialment menys valorades.  Però a més, hi ha treballs científics que ho demostren. Segons observacions realitzades a patis d’escola de Barcelona i Atenes, aproximadament el 80% dels patis són <em style="box-sizing: border-box;">futbolcèntrics</em> i, com a conseqüència, les criatures amb més energia i confiança conquisten la major part del pati, mentre que les que tenen menys activitat o opten per un altre tipus d’activitats són desplaçades a la perifèria, amb menys opcions per a l’esbarjo.<br style="box-sizing: border-box;" /> </span><div class="divimatgeeditor" id="divimatgeeditor_1483" style="box-sizing: border-box; width: 650px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img class="fotointerior_650 imatgeeditor" data-orig-height="676" data-orig-width="1200" id="imatgeeditor_1483" src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/201901/650_1546515183IMG_20181120_103052.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle;" /></span><div style="box-sizing: border-box; line-height: 13px;">
<span style="box-sizing: border-box;"><em style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pati d'una escola gairebé exclusivament ocupat per una pista de bàsquet i una de futbol sala</span></em></span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">L’espai de joc influeix en la transmissió dels rols de gènere? </span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Els espais de joc donen protagonisme a les activitats realitzades majoritàriament per nens, les situen en una posició central i visible. En canvi, les activitats que realitzen les nenes moltes vegades ni tan sols s’han tingut en compte en el projecte de disseny, són invisibles. Això és el que ha passat al llarg de la història amb les tasques que hem realitzat les dones.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">El disseny del pati com afecta la manera que utilitzem els espais públics i com comportem a la nostra ciutat? </span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Com hem comentat abans, al pati aprenem a relacionar-nos i a posicionar-nos a l’espai. Malauradament, als patis actuals les criatures aprenen des de petites que hi ha unes activitats més importants que altres i uns grups socials que ocupen els espais privilegiats mentre que altres queden als marges. Aquesta situació es trasllada als espais públics, durant l’etapa de creixement i, en general, a la vida quotidiana.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Perquè cal redissenyar-los? </span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />L’espai físic és el reflex dels valors socials. Si volem una societat més igualitària entre dones i homes hem de començar per fomentar un joc més inclusiu i compartit entre nenes i nens.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Heu elaborat una guia molt completa, com funciona? Tothom la pot utilitzar?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />La guia proposa un seguit d’activitats per acompanyar les comunitats educatives en el procés col·laboratiu d’anàlisi i de transformació del seu pati. Està pensada perquè qualsevol persona la pugui entendre i utilitzar però es recomana l’acompanyament d’un equip que pugui assessorar sobre els aspectes més tècnics del disseny de l’espai i garantir la igualtat de gènere en tots els procediments al llarg del procés.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">En què consisteixen els tallers que feu per apropar els espais inclusius a les escoles?  Quin n’és l’objectiu?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />D’una banda, acompanyem processos de transformació de patis escolars basats en la reflexió i el debat amb tota la comunitat educativa. D’altra banda, oferim tallers de sensibilització, que són un primer pas per prendre consciència sobre les desigualtats de gènere en els usos i en l’ocupació del pati i per començar a plantejar estratègies per canviar aquesta situació.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Podeu parlar dels resultats obtinguts? </span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Arran de la reflexió conjunta han sortit propostes que distribueixen l’espai del pati de manera no jeràrquica i més equitativa entre les diferents activitats, augmenten les opcions de joc i ofereixen més espais de calma i intimitat. També s’aconsegueix una distribució més òptima i un millor aprofitament de l’espai. Per exemple, amb el projecte Empatitzem, es proposa que els patis passin d’una distribució molt desigual, amb un 70% de l’espai dedicat només a futbol i bàsquet i molt poques alternatives de joc, a una distribució més inclusiva, amb un balanç en la proporció destinada les diferents activitats. Reducció de futbol i bàsquet -un 45%- en benefici de jocs motrius diversos -un 35%- i espais de calma, reunió i joc simbòlic, amb un 20%. Però, a més, aquest processos serveixen per augmentar l’escolta activa a l’alumnat i per fomentar el treball en equip i la presa de decisions per consens.<br style="box-sizing: border-box;" /></span><div class="videonoticia embed-responsive embed-responsive-16by9" style="box-sizing: border-box; height: 0px; margin: 10px 0px; overflow: hidden; padding: 30px 0px 348.75px; position: relative;">
<iframe allowfullscreen="" class="embed-responsive-item" frameborder="0" src="https://www.youtube.com/embed/fkN0FzfNYnU" style="border-style: initial; border-width: 0px; bottom: 0px; box-sizing: border-box; height: 378.75px; left: 0px; position: absolute; top: 0px; width: 620px;"></iframe></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Amb quin objectiu acabeu d’engegar una campanya de <em style="box-sizing: border-box;">crowdfunding</em>? Com s’hi pot contribuir?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />La <a href="https://ca.goteo.org/project/inclusive-schoolyards" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration: none;" target="_blank">campanya de <em style="box-sizing: border-box;">crowdfunding</em></a> té com a objectiu compartir la nostra experiència, seguir aprofundint en el tema i difondre el coneixement. El primer pas és traduir la guia a altres idiomes i adaptar les pautes de la metodologia a altres països i entorns escolars. Volem començar adaptant-la al context grec i establir una xarxa de col·laboracions per donar suport a la implementació d'accions similars a Atenes i Xipre. Des del maig del 2018, s’ha creat a Atenes un grup d’investigació format per professionals de l’arquitectura i de la comunitat educativa amb l’objectiu d’investigar sobre la problemàtica de gènere a les escoles d’Atenes i que té la voluntat de poder utilitzar la guia. La traducció de la guia al grec donarà un gran impuls a la investigació que ja ha començat.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">És accessible públicament la guia?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Sí, de fet, <a href="https://ia800607.us.archive.org/25/items/ElPatiDeLescolaEnIgualtatEqualSaree/ElPatiDeLescolaEnIgualtat201707_EqualSaree.pdf" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration: none;" target="_blank">la versió catalana</a> ja ho està. Ara volem traduir-la al grec, espanyol i anglès i compartir-la també a la xarxa amb accés lliure. La guia traduïda es podrà consultar i descarregar gratuïtament des de <a href="http://equalsaree.org/publicacions/" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration: none;" target="_blank">l’apartat de Publicacions del web d'Equal Saree</a>. La campamnya també busca adaptar la metodologia de la guia al context grec i xipriota per utilitzar-la com una eina de suport per la implementació d’activitats educatives relacionades amb la igualtat de gènere a les escoles dels dos països, i impulsar la creació d’una xarxa internacional online de col·lectius i persones que treballin en temes d’educació per la inclusió i la igualtat de gènere amb la finalitat d’inspirar a altres comunitats escolars perquè transformin els seus patis en espais coeducatius. S’hi pot contribuir cofinançant el projecte, difonent la iniciativa o, si es forma part d’una comunitat educativa, sumant-se al canvi!<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Finalment, quina ha estat la vostra experiència en els patis escolars que heu visitat? Les escoles i les famílies perceben aquestes desigualtats? Hi ha interès en canviar les coses?</span><br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />La problemàtica de la majoria de patis on hem treballat és molt similar. Són espais que no s’han repensat des de fa dècades i que ja no tenen sentit amb els models pedagògics actuals. Per sort, cada cop hi ha més consciència sobre la no neutralitat de l’espai i sobre com aquest pot influir en unes relacions més o menys igualitàries. Les experiències de repensar els patis que hem acompanyat han sigut molt positives, no només pels resultats de transformació finals sinó per ser processos on, des de petites, les criatures aprenen a participar i a prendre decisions de manera col·lectiva. Tot i que encara falta molta feina i estem lluny de tenir un sistema veritablement coeducatiu, pensem que les comunitats educatives són cada cop més conscients de les desigualtats de gènere i estan més predisposades a treballar per educar en igualtat. El disseny de l’espai hauria de ser un aspecte clau del projecte educatiu del centre.</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>

«El 80% dels patis són 'futbolcèntrics'»

Equal Saree, equip d'arquitectes amb perspectiva feminista, ha editat una guia per treballar la igualtat de gènere i els espais inclusius als patis escolars

«Als patis actuals les criatures aprenen des de petites que hi ha unes activitats més importants que altres i uns grups socials que ocupen els espais privilegiats mentre que altres queden als marges»

per Lina Costa

Helena Cardona, Julia Goula i Dafne Saldaña, les tres arquitectes d'Equal Saree | Alba Sotelo

Els patis escolars són el primer espai públic de la infància, i el seu disseny i les relacions entre gèneres que s’hi donen constitueixen un aprenentatge que es reflexa en els altres espais públics. Per això un equip de dones arquitectes de Barcelona, Julia Goula, Helena Cardona i Dafne Saldaña, que integren Equal Saree, han elaborat una guia metodològica per a patis d’escola on hi treballen la igualtat de gènere, els espais inclusius i l’educació. Ara estan col·laborant amb tres arquitectes de Grècia i Xipre, Eva Grigoriadou, Georgia Manou i Konstantina Chrysostomou per a traduir, adaptar i poder aplicar-la als diferents contextos socials. Per a poder-ho dur a terme acaben de llançar una campanya de crowdfunding.

En què consisteix el projecte?

El projecte busca repensar els patis escolars per transformar-los en espais més coeducatius. A través d’un procés col·lectiu de reflexió sobre els usos i l’ocupació de l’espai es busca visibilitzar les desigualtats que existeixen al pati de l’escola i generar propostes per evitar que segueixin reproduint-se. És un procés col·laboratiu on participa tota la comunitat educativa i el que es vol fomentar és que la transformació de l’espai sigui el primer pas cap a canvis més profunds, educatius i socials.

Com va sorgir la idea?

Equal Saree som un equip d’arquitectes amb formació en estudis de gènere. Des del 2010 estudiem la relació entre la configuració de l’espai i les desigualtats de gènere i treballem per dissenyar espais més igualitaris. Després d’anys de recerca hem generat una metodologia d’anàlisi i de transformació de patis escolars amb perspectiva de gènere que ja hem aplicat en el projecte Empatitzem a través del qual repensem l’ús dels patis escolars, a Santa Coloma de Gramenet.

I la col·laboració amb els equips de Grècia i Xipre?

Estem col·laborant amb un equip de dones arquitectes de Grècia i Xipre amb qui compartim interessos. Tot i les diferents ciutats i nacionalitats, compartim les mateixes reflexions i intentem practicar l’arquitectura d’una manera més compromesa amb la societat. Creiem en la cooperació internacional i el nostre treball conjunt fins ara ha demostrat que les ciutats modernes encaren reptes socials similars. Creiem que mitjançant l’intercanvi de coneixements i competències podem aconseguir millors resultats pels nostres territoris.

Per què són tan importants els patis de les escoles?

El pati de l’escola es podria considerar el primer espai públic de la infància, aquell on les criatures aprenen a relacionar-se i a organitzar-se fora del control familiar. Les normes són menys rígides que a les aules i el professorat acostuma a intervenir menys. Per això és on més clarament es reprodueixen els rols socials i culturals. És un espai educatiu on les criatures aprenen a posicionar-se en l’espai, a saber quin espai ocupen en la societat. Per això és tan important repensar quin missatge volem transmetre a les criatures des de petites.

Hi ha diferència en la manera que juguen els nens i les nenes als patis escolars? Ocupen llocs diferents? Quins tipus de conflictes es donen al pati amb més freqüència?

Creiem que és una cosa evident, que qualsevol persona pot veure si observa un pati o si recorda la seva infància. Generalment hi ha un grup dominant, format majoritàriament per nens, que ocupa la part central del pati, realitzant activitats que ocupen molt d’espai. En el nostre context sol ser el futbol. La resta de nens i la majoria de nenes resten a la perifèria realitzant activitats socialment menys valorades. Però a més, hi ha treballs científics que ho demostren. Segons observacions realitzades a patis d’escola de Barcelona i Atenes, aproximadament el 80% dels patis són futbolcèntrics i, com a conseqüència, les criatures amb més energia i confiança conquisten la major part del pati, mentre que les que tenen menys activitat o opten per un altre tipus d’activitats són desplaçades a la perifèria, amb menys opcions per a l’esbarjo.

Pati d'una escola gairebé exclusivament ocupat per una pista de bàsquet i una de futbol sala

L’espai de joc influeix en la transmissió dels rols de gènere?

Els espais de joc donen protagonisme a les activitats realitzades majoritàriament per nens, les situen en una posició central i visible. En canvi, les activitats que realitzen les nenes moltes vegades ni tan sols s’han tingut en compte en el projecte de disseny, són invisibles. Això és el que ha passat al llarg de la història amb les tasques que hem realitzat les dones.

El disseny del pati com afecta la manera que utilitzem els espais públics i com comportem a la nostra ciutat?

Com hem comentat abans, al pati aprenem a relacionar-nos i a posicionar-nos a l’espai. Malauradament, als patis actuals les criatures aprenen des de petites que hi ha unes activitats més importants que altres i uns grups socials que ocupen els espais privilegiats mentre que altres queden als marges. Aquesta situació es trasllada als espais públics, durant l’etapa de creixement i, en general, a la vida quotidiana.

Perquè cal redissenyar-los?

L’espai físic és el reflex dels valors socials. Si volem una societat més igualitària entre dones i homes hem de començar per fomentar un joc més inclusiu i compartit entre nenes i nens.

Heu elaborat una guia molt completa, com funciona? Tothom la pot utilitzar?

La guia proposa un seguit d’activitats per acompanyar les comunitats educatives en el procés col·laboratiu d’anàlisi i de transformació del seu pati. Està pensada perquè qualsevol persona la pugui entendre i utilitzar però es recomana l’acompanyament d’un equip que pugui assessorar sobre els aspectes més tècnics del disseny de l’espai i garantir la igualtat de gènere en tots els procediments al llarg del procés.

En què consisteixen els tallers que feu per apropar els espais inclusius a les escoles? Quin n’és l’objectiu?

D’una banda, acompanyem processos de transformació de patis escolars basats en la reflexió i el debat amb tota la comunitat educativa. D’altra banda, oferim tallers de sensibilització, que són un primer pas per prendre consciència sobre les desigualtats de gènere en els usos i en l’ocupació del pati i per començar a plantejar estratègies per canviar aquesta situació.

Podeu parlar dels resultats obtinguts?

Arran de la reflexió conjunta han sortit propostes que distribueixen l’espai del pati de manera no jeràrquica i més equitativa entre les diferents activitats, augmenten les opcions de joc i ofereixen més espais de calma i intimitat. També s’aconsegueix una distribució més òptima i un millor aprofitament de l’espai. Per exemple, amb el projecte Empatitzem, es proposa que els patis passin d’una distribució molt desigual, amb un 70% de l’espai dedicat només a futbol i bàsquet i molt poques alternatives de joc, a una distribució més inclusiva, amb un balanç en la proporció destinada les diferents activitats. Reducció de futbol i bàsquet -un 45%- en benefici de jocs motrius diversos -un 35%- i espais de calma, reunió i joc simbòlic, amb un 20%. Però, a més, aquest processos serveixen per augmentar l’escolta activa a l’alumnat i per fomentar el treball en equip i la presa de decisions per consens.

Amb quin objectiu acabeu d’engegar una campanya de crowdfunding? Com s’hi pot contribuir?

La campanya de crowdfunding té com a objectiu compartir la nostra experiència, seguir aprofundint en el tema i difondre el coneixement. El primer pas és traduir la guia a altres idiomes i adaptar les pautes de la metodologia a altres països i entorns escolars. Volem començar adaptant-la al context grec i establir una xarxa de col·laboracions per donar suport a la implementació d'accions similars a Atenes i Xipre. Des del maig del 2018, s’ha creat a Atenes un grup d’investigació format per professionals de l’arquitectura i de la comunitat educativa amb l’objectiu d’investigar sobre la problemàtica de gènere a les escoles d’Atenes i que té la voluntat de poder utilitzar la guia. La traducció de la guia al grec donarà un gran impuls a la investigació que ja ha començat.

És accessible públicament la guia?

Sí, de fet, la versió catalana ja ho està. Ara volem traduir-la al grec, espanyol i anglès i compartir-la també a la xarxa amb accés lliure. La guia traduïda es podrà consultar i descarregar gratuïtament des de l’apartat de Publicacions del web d'Equal Saree. La campamnya també busca adaptar la metodologia de la guia al context grec i xipriota per utilitzar-la com una eina de suport per la implementació d’activitats educatives relacionades amb la igualtat de gènere a les escoles dels dos països, i impulsar la creació d’una xarxa internacional online de col·lectius i persones que treballin en temes d’educació per la inclusió i la igualtat de gènere amb la finalitat d’inspirar a altres comunitats escolars perquè transformin els seus patis en espais coeducatius. S’hi pot contribuir cofinançant el projecte, difonent la iniciativa o, si es forma part d’una comunitat educativa, sumant-se al canvi!

Finalment, quina ha estat la vostra experiència en els patis escolars que heu visitat? Les escoles i les famílies perceben aquestes desigualtats? Hi ha interès en canviar les coses?

La problemàtica de la majoria de patis on hem treballat és molt similar. Són espais que no s’han repensat des de fa dècades i que ja no tenen sentit amb els models pedagògics actuals. Per sort, cada cop hi ha més consciència sobre la no neutralitat de l’espai i sobre com aquest pot influir en unes relacions més o menys igualitàries. Les experiències de repensar els patis que hem acompanyat han sigut molt positives, no només pels resultats de transformació finals sinó per ser processos on, des de petites, les criatures aprenen a participar i a prendre decisions de manera col·lectiva. Tot i que encara falta molta feina i estem lluny de tenir un sistema veritablement coeducatiu, pensem que les comunitats educatives són cada cop més conscients de les desigualtats de gènere i estan més predisposades a treballar per educar en igualtat. El disseny de l’espai hauria de ser un aspecte clau del projecte educatiu del centre.