Archive for de juny 2022

Home Archive for de juny 2022

undefined

La nova doctrina de l’OTAN

0 Somnis Rebels 9:54 p. m. Comments

AntiimperialismeLa nova doctrina de l’OTAN >Somnis Rebels 9:54 p. m. 0 Comments Generals a Twitter, produccions de Netflix i think tanks militars: un estudi recent revela com la nova estratègia de l’OTAN porta al

undefined

Pau Llonch: “L’esquerra que es passa de llesta em treu de polleguera”

0 Somnis Rebels 9:50 a. m. Comments

OpinióPau Llonch: “L’esquerra que es passa de llesta em treu de polleguera” >Somnis Rebels 9:50 a. m. 0 Comments L'economista, músic i educador impulsor del projecte Versembrant, que promou el pensament crític a les

undefined

El capitalisme és una merda, d’acord. Com ho treballem a l’institut?

0 Somnis Rebels 9:21 p. m. Comments

Anti CapitalismeEl capitalisme és una merda, d’acord. Com ho treballem a l’institut? >Somnis Rebels 9:21 p. m. 0 Comments Aquest article analitza un problema pràctic propi de la didàctica de la Història, amb l’objectiu

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de juny 2022

Generals a Twitter, produccions de Netflix i think tanks militars: un estudi recent revela com la nova estratègia de l’OTAN porta al rearmament i redistribució dels recursos públics.
<div><br /></div><div><p class="has-drop-cap" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Amb prou feines passa un dia sense titulars sobre les amenaces en política de seguretat provinents des de l’estranger: atacs informàtics des de Moscou, avions militars xinesos a l’espai aeri de Taiwan, llanxes motores iranianes al Golf Pèrsic i proves de míssils balístics intercontinentals a Corea del Nord. Es presta molta atenció als intents per influir de manera encoberta les eleccions i votacions als Estats Units i Europa, amb Rússia com a principal sospitós. Els intents dels EUA –com passà amb Saddam Hussein i les seves suposades armes biològiques– o la campanya d’un soci de l’OTAN com l’Índia contra el Pakistan, en comparació, gairebé no reben atenció.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sobre les estratègies i conceptes amb els quals l’OTAN vol abordar els desafiaments a la seguretat de la nostra època llegim i escoltem més aviat poc. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un estudi encarregat per L’Esquerra (<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Die Linke</em>) al Parlament Europeu vol canviar aquesta situació: <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Rethoric and Reality of Disinformation in the European Union</em> </span>(‘Desinformació a la Unió Europea, retòrica i realitat’) escruta els esforços de l’OTAN per convèncer a la pròpia població del caràcter essencial de l’Aliança per a la seva seguretat.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’OTAN no es va fundar originalment com un club d’estats amants de la llibertat, sinó com una aliança defensiva contra la Unió Soviètica. Han passat més de 70 anys des d’aleshores i que l’OTAN segueixi existint és qualsevol cosa menys un sobreentès. Amb la desintegració de l’URSS i la dissolució del Pacte de Varsòvia, l’Aliança Atlàntica va perdre al seu rival històric. Per què no es va dissoldre l’OTAN després de la fi de la Unió Soviètica i l’ordre mundial bipolar? Per què es va acceptar a alguns estats d’Europa central i oriental i a d’altres no? En què es basen les noves hostilitats?</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una institució que ha anat creixent al llarg de més de quaranta anys (1949-1989/1991), en la continuïtat de la qual no només els estats, sinó també la indústria armamentística té un enorme interès, pot mobilitzar enormes forces per a la seva supervivència i inèrcia. Des dels noranta es pot observar com es busquen contínuament nous motius per al manteniment de l’Aliança. Es tracta, en primer lloc, de noves amenaces a la seguretat interna de les societats occidentals, que són difoses amb un fort component d’opinió pels mitjans de comunicació locals. Un debat sobre possibles alternatives, com ara una política de desarmament conseqüent i de cooperació en matèria de seguretat, hom el busca de debades.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24170 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Font: Jacobin.de</figcaption></figure><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una defensa que no para de créixer</span></h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En els darrers 30 anys, l’OTAN i els seus partidaris han anat ampliant el concepte de defensa i la justificació de l’existència de l’Aliança més enllà de la defensa militar dels seus membres. El concepte de defensa, per als socis de l’OTAN, comprèn actualment la protecció davant de tota una sèrie de noves amenaces, entre elles algunes d’especials: el terrorisme islamista internacional, la potencial difusió d’armes de destrucció massiva biològiques, químiques i nuclears, i conflictes de nou tipus com a conseqüència de la crisi climàtica. Més lluny, però no gaire, les amenaces a la seguretat interna, que poden sorgir de moviments de protesta locals o transnacionals, o influïts i instrumentalitzats des de l’estranger, en especial per Rússia i la Xina.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els perills més actuals per a la seguretat dels membres de l’OTAN són descrits com a «híbrids». La guerra híbrida comprèn el desplegament de tropes convencionals i armes, però també tàctiques de guerrilla d’agressors encoberts i no reconeixibles com a soldats.</span> Entre aquestes amenaces es comptabilitzen les campanyes de desinformació i propaganda així com els ciberatacs. Per aquest motiu l’OTAN ha declarat el ciberespai el seu propi espai de defensa, que se suma a l’aire, el terra, el mar i l’espai exterior. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La creixent importància del ciberespai i els possible atacs en ell van ser destacats en la decisió de l’Aliança del juny del 2016 de declarar el ciberespai com a espai d’intervenció. </span>Una sèrie de ciberatacs pot, així doncs, fer que s’activi també l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord. De la llista d’estats que segons les estimacions dels experts de l’OTAN amenacen la seguretat de l’Aliança Atlàntica, Rússia i la Xina són els més importants.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Think tanks </em><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">de l’OTAN</span></h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els esforços, amb èxit, per redefinir el concepte de seguretat no són de naturalesa exclusivament semàntica. Com a conseqüència, l’OTAN ha passat de ser una Aliança enfocada a la defensa del territori dels seus estats membre contra un enemic extern (aleshores la Unió Soviètica) a ser una aliança militar internacional que cada cop es mostra més disposada a intervenir en qualsevol punt del planeta.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per justificar aquest catàleg de missions ampliat i diversificat, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l’OTAN ha construït la xarxa dels anomenats Centres of Excellence (CoE)</span>, que actualment comprèn 26 institucions i espera ampliar a més. Aquests centres d’excel·lència són <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tanks</em> militars que han d’impulsar la transformació de l’Aliança</span> i, entre d’altres, desenvolupar nous conceptes estratègics i doctrines i, més enllà d’això, millorar la capacitat de cooperació de les diverses forces militars –aèries, terrestres i marítimes– i formar a les cúpules militars i els especialistes. Aquests centres estan representats a 19 dels 29 estats membres de l’OTAN, principalment a Europa. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La majoria d’aquests <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tanks</em> es troben a Europa central i oriental</span>, especialment als països bàltics. Als EUA només hi ha un únic CoE. Els <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tanks</em> cobreixen un ampli camp de temes, entre d’altres operacions cívico-militars, la defensa del ciberespai, medicina de guerra, seguretat energètica i defensa contra el terrorisme i operacions en baixes temperatures.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’any 2005 va començar a funcionar el primer d’aquests centres d’excel·lència de l’OTAN, el Joint Power Competence Centre (JAPCC) a Kalkar, a Renània del Nord-Westfàlia (Alemanya). Des d’aleshores hi ha tres d’aquests <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tanks</em> de l’OTAN a Alemanya, tot i que Alemanya participa amb personal i financerament a altres cinc centres. L’any 2020 es van destinar 996.702 euros a finançar aquests centres. El JAPCC té entre els seus propòsits que el seu treball no es vegi limitat per «les obligacions del consens o la conveniència política», la qual cosa podria contribuir de manera significativa a convertir les forces de l’OTAN en un factor de poder i influència a l’espai aeri i aeroespacial.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tank </em>militars es troben fora de l’estructura de comandament de l’OTAN. La seva activitat i orientació no requereixen cap consens </span>al si de l’Aliança, la qual cosa facilita enormement la seva feina i sobretot les possibilitats de cooperació amb actors externs de l’economia, la ciència i la política. Els països que hi participen amb fons i personal decideixen junts sobre l’orientació dels continguts dels CoE. Els centres d’excel·lència possibiliten, per una banda, un intercanvi de papers dintre de l’Aliança en qüestions militars, i permeten la vinculació de membres no-OTAN, organitzacions internacionals i institucions europees com l’agència de defensa de la Unió Europea, per l’altra.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A més, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">aquesta xarxa de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tanks</em> de l’OTAN és una estructura pensada per influir a l’opinió pública i els processos de presa de decisions polítiques a Europa</span>. Reforcen i repeteixen les prioritats estratègiques del Tractat de l’Atlàntic Nord i, d’aquesta manera, promouen els interessos estatunidencs. En darrera instància, però no menys important, fan que la despesa militar es dispari.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24174 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato3-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Font: Wikimedia Commons</figcaption></figure><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Jocs de guerra al ciberespai</span></h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Altres dos CoE, en els quals participa Alemanya, tenen seu al Bàltic. El Cooperative Cyber Defence Centre of Excellence (CCDCOE) a Tallinn, Estònia, i el Strategic Communications Centre of Excellence (StratCom COE) a Riga, Letònia. El CCDCOE és un dels centres d’excel·lència més antics de la xarxa i té la major xifra de nacions participants: juntament als 25 estats membres de l’OTAN participen al <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tank</em> també Àustria, Finlàndia, Suècia i Suïssa.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La tasca central de l’organització és la coordinació de l’intercanvi d’informacions dels serveis secrets que afecten al ciberespai. Un dels projectes estrella del <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tank</em> és l’anomenat Manual de Tallinn, que va compilar per primera vegada les directrius per a una guerra al ciberespai per a l’OTAN. Un grup internacional de juristes va elaborar 95 regles a les quals els estats haurien d’orientar-se en cas de ciberguerra. Fins al dia d’avui no s’ha produït encara cap conflicte armat internacional que s’hagi esdevingut de manera exclusiva o dominant al ciberespai. No obstant això, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les operacions al ciberespai, d’acord amb la nova doctrina de seguretat, poden ser considerades com a conflicte armat. Una de les regles implica que les operacions al ciberespai que es dirigeixen contra civils també poden ser legítimes</span>: l’enviament de propaganda, per exemple, es cataloga d’agressió, el que permet un atac contra objectius civils. També permet l’ús d’estratagemes i informacions falses per a la defensa: contra la propaganda només ajuda la propaganda, semblen haver pensat.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un altre punt que emfatitza el CCDCOE és la instrucció del personal tant civil com militar de l’OTAN i els seus membres. Amb aquesta fi organitza als centres d’excel·lència conferències i els anomenats ciberexercicis, jocs de guerra en el ciberespai. En aquests esdeveniments es reuneixen funcionaris d’alt rang de l’OTAN, membres del govern, agències de policia, militars, acadèmics, directius d’empreses i, en part, també periodistes.<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> ‘Locked Shields</em>’ és un dels majors exercicis militars al ciberespai del món. L’exercici se celebra des del 2010 amb caràcter anual a Tallinn i compta amb de mil fins a 1.500 participants. L’escenari de les maniobres l’any 2021 comprenia l’atac de Crimsonia al sector financer de Berylia, així com a la seva xarxa de comunicacions i subministre d’aigua. L’escenari –una barreja d’atacs informàtics i desinformació– s’inspirà en els suposats intents de Rússia i la Xina de fer servir en benefici propi la crisi de la COVID-19 per afeblir els estats de l’OTAN.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El CCDCOE intenta influir a l’opinió pública amb informes de publicació periòdica sobre riscs potencials de l’ús d’internet i atacs informàtics.</span> Així ho va expressar el director del centre d’excel·lència, Jaak Tarien, a l’octubre del 2020 al parlar dels perills del teletreball en temps de pandèmia. L’enorme volum de treball a ordinadors d’ús domèstic ha estat objectiu d’espies, lladres i vàndals. Les mesures de defensa corresponents exigeixen de grans inversions en recursos i noves aproximacions a la defensa. Mentrestant, Tarien es mostrà convençut que l’opinió pública no percep la magnitud de les activitats malicioses al ciberespai.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquesta mena de treball a l’opinió pública alimenta la narrativa d’un món replet de perills, en el qual els dolents es troben a tot arreu i en especial a Internet, amb freqüència en connexió amb Rússia. D’aquesta manera, l’OTAN i el CCDCOE contribueixen a convertir Internet en una esfera d’operacions militars ofensives. Ja a finals del 2017 el secretari general de l’OTAN Jens Stoltenberg subratllà que l’Aliança havia de desenvolupar les possibilitats ofensives de la tecnologia digital.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ús militar de les xarxes socials</span></h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tank</em> letó<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> StratCom, fundat el 2014</span>, ha esdevingut un component del programa intensiu d’estratègia de guerra híbrida de l’OTAN. L’eix d’aquest centre d’excel·lència és la comunicació i coordinació estratègiques de les relacions diplomàtiques i el treball a l’opinió pública, així com operacions a nivell psicològic i informatiu. Amb altres paraules:<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> (contra)propaganda</span>.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24172 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/06/nato2-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">War Games (1983) | Font: <a href="https://www.wired.com/2014/07/wargames-movie-gadgets/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">Wired</a></figcaption></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">També aquí es divideixen les tasques d’investigació i formació. Entre els primers projectes es troba una anàlisi de la «Campanya d’informació de Rússia contra Ucraïna» així com l’elaboració d’un informe sobre com poden fer-se servir les xarxes socials per a finalitats militars. La base del treball d’aquest <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tank</em> va ser un informe intern de l’OTAN crític que portava per títol «<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">We have met the enemy, and he is us</em>» (‘Hem trobat a l’enemic, i és nosaltres’). Aquest informe revelava el paper de la comunicació en el fracàs del desplegament a l’Afganistan. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una de les conclusions de l’informe era que el treball a l’opinió pública clàssic havia de fusionar-se amb la difusió d’informacions falses</span>.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Amb una publicació semestral –<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Defence Strategic Communications</em> (DSC)– el <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tank</em> també busca influir en cercles civils, acadèmics i en l’opinió pública en un sentit ampli. Els articles que allí es publiquen il·lustren la direcció que el <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tank</em> vol adoptar. Així, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">es contempla l’ús actiu de la desinformació de la mateixa manera que l’ús de les xarxes socials per a la difusió de narratives senzilles i fàcilment reproduïbles</span> per guanyar-se «els cors i les ments» d’àmplies capes de la població. A més, els autors de DSC recomanen l’ús de perfils falsos i en general de tàctiques de comunicació agressives així com una estratègia més àmplia de troleig a fòrums d’Internet i xarxes socials. Segons DSC, fins i tot els generals de l’OTAN haurien de participar més en l’espai digital.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">sector</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> privat i Hollywood</span></h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tanks</em> cofinançats per l’OTAN també actuen a Europa fora de la xarxa dels CoEs, com <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tank</em></span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">GLOBSEC fundat a Bratislava</span>, Eslovàquia, el 2005. Aquesta institució <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">s’adreça especialment a la societat civil i a actors polítics a Europa central i oriental</span>, però alhora és activa en l’organització de grups de pressió a Brussel·les per influir en la política exterior i de seguretat de la Unió Europea. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Juntament amb l’OTAN, GLOBSEC està finançada per la Comissió Europea</span>, el <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tank </em>National Endowment for Democracy (NED) de Washington i nombroses empreses. Un dels objectius especials del <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">think tank</em> eslovac és aprofundir la cooperació entre la UE i l’OTAN. En el marc de reunions periòdiques amb representants de totes dues institucions es debat sobre l’enfortiment de les capacitats de resistència, l’agenda híbrida i la seguretat informàtica de l’aliança militar.</p><figure class="wp-block-pullquote" style="background-color: white; border-bottom: 4px solid rgb(85, 93, 102); border-top: 4px solid rgb(85, 93, 102); box-sizing: border-box; color: #40464d; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1em; overflow-wrap: break-word; padding: 3em 0px; text-align: center;"><blockquote style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgba(0, 0, 0, 0.05); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 5px; box-sizing: border-box; color: inherit; font-size: 1.1em; font-style: italic; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: inherit; font-size: 1.75em; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Havien d’establir-se mètodes més efectius per a la difusió de narratives de l’OTAN (…) com ara pel·lícules, llibres i videojocs, i jugar en el futur un paper en les produccions populars de Hollywood i en les sèries de plataformes de continguts comercials com Netflix.</span></p></blockquote></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per donar suport a l’anomenada NATO 2030 Initiative, GLOBSEC 2020/2021 va organitzar sis reunions per a un intercanvi intens entre l’OTAN i el sector privat. Entre d’altres, en el marc d’aquesta iniciativa de l’OTAN es va fer una crida a la societat civil, i en particular al jovent i al sector privat, a enfortir l’Aliança. Entre d’altres temes es van tractar el futur de l’estratègia militar, el paper del sector privat a l’OTAN i les anomenades innovacions de defensa sostenibles. L’objectiu declarat d’aquesta sèrie d’esdeveniments era una cooperació més estreta entre l’OTAN i actors del sector privat per equilibrar el desavantatge estratègic respecte a Rússia i la Xina, ja que es considera que en aquests dos països no existeix cap distància entre l’Estat i l’economia, per la qual cosa han de poder mobilitzar-se als darrers de manera ràpida i sense complicacions.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una de les qüestions centrals que van debatre els participants va ser<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> com podia contribuir el sector privat a utilitzar l’espai informatiu com a arma</span>. Així, es va presentar l’ús potencial de petites i mitjanes empreses, així com d’organitzacions de la societat civil. La condició prèvia és, però, que l’OTAN relaxi les seves regulacions per a les subvencions. A més, es parlà de StatCom a Riga com a intermediari per a una cooperació reforçada entre el sector privat i l’OTAN. D’aquesta manera StratCom podria millorar la interacció amb els ciutadans.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A banda de tot això, els participants van concloure que era imperatiu investir més en el control de la sobirania interpretativa de les relacions de poder internacionals. En aquest camp havien d’establir-se mètodes més efectius per a la difusió de narratives de l’OTAN. Per exemple, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">vincular la producció de continguts de no-ficció amb altres de ficció als mitjans de comunicació, com ara pel·lícules, llibres i videojocs, i jugar en el futur un paper en les produccions populars de Hollywood i en les sèries de plataformes de continguts comercials com Netflix</span>. Per a millorar la imatge, a la força hauria d’ampliar-se l’abast de la indústria cultural, molt en especial als països membres. Només així podia comunicar-se, de manera directa, el significat de l’OTAN.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La por als enemics externs</span></h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’OTAN, per propi instint de supervivència, orquestra un escenari d’amenaça externa i atia la por de l’enemic a l’Est. No poques persones van considerar durant les eleccions del 2021 que L’Esquerra (Die Linke) no era un partit a votar. A causa d’una Rússia agressiva, pensaven, l’OTAN seria més necessària que mai. També la lògica subsegüent de la despesa en creixement constant per a l’exèrcit i l’armament l’accepten amplis sectors de la societat, encara que es queixin d’escoles en mal estat, un sistema de salut pública infrafinançat i infraestructures en declivi així com d’un procés de digitalització massa lent. En temps d’austeritat la narrativa de l’OTAN té un impacte molt concret a la vida diària de la població. La suposada urgència de reforçar l’exèrcit mitjançant l’armament constant per a la seguretat externa són els arbres que ens impedeixen veure el bosc: que hi ha possibilitats alternatives de resolució dels conflictes i les problemàtiques globals, però que són enviades al fons del calaix.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Malgrat això, cada cop més àmbits de la vida són militaritzats. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La nova doctrina de l’OTAN porta a una espiral d’armament i redistribució dels recursos públics</span>. La tasca de l’esquerra social així com de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Die Linke</em> ha de ser oposar a aquest desenvolupament una lògica de desarmament i cooperació internacional per gestionar la catàstrofe climàtica global i reforçar la cohesió social. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La cooperació internacional deu incloure també als països que no són membres del Tractat de l’Atlàntic Nord en comptes de presentar-los com a enemics</span>. La qüestió de si l’OTAN com a organització internacional independent segueix sent vigent no pot quedar exclosa d’aquest debat.</p><hr class="wp-block-separator has-alpha-channel-opacity" style="background-color: white; border-bottom-color: initial; border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left: 0px; border-right: 0px; border-top-color: initial; border-top-style: solid; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; height: 1px; margin: 0px; max-width: 100px;" /><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Article publicat originalment el 22 de gener a<a href="https://jacobin.de/artikel/die-neue-nato-doktrin-thinktanks-centre-of-exellence-japcc-ccdcoe-defence-strategic-communications-hybride-kriegsfuhrung-cyberangriff-studie-die-linke/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"> Jacobin.de</a></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Traducció per Àngel Ferrero</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Foto de portada: Unsplash: Marek Studzinski</p></div>

Generals a Twitter, produccions de Netflix i think tanks militars: un estudi recent revela com la nova estratègia de l’OTAN porta al rearmament i redistribució dels recursos públics.

Amb prou feines passa un dia sense titulars sobre les amenaces en política de seguretat provinents des de l’estranger: atacs informàtics des de Moscou, avions militars xinesos a l’espai aeri de Taiwan, llanxes motores iranianes al Golf Pèrsic i proves de míssils balístics intercontinentals a Corea del Nord. Es presta molta atenció als intents per influir de manera encoberta les eleccions i votacions als Estats Units i Europa, amb Rússia com a principal sospitós. Els intents dels EUA –com passà amb Saddam Hussein i les seves suposades armes biològiques– o la campanya d’un soci de l’OTAN com l’Índia contra el Pakistan, en comparació, gairebé no reben atenció.

Sobre les estratègies i conceptes amb els quals l’OTAN vol abordar els desafiaments a la seguretat de la nostra època llegim i escoltem més aviat poc. Un estudi encarregat per L’Esquerra (Die Linke) al Parlament Europeu vol canviar aquesta situació: Rethoric and Reality of Disinformation in the European Union (‘Desinformació a la Unió Europea, retòrica i realitat’) escruta els esforços de l’OTAN per convèncer a la pròpia població del caràcter essencial de l’Aliança per a la seva seguretat.

L’OTAN no es va fundar originalment com un club d’estats amants de la llibertat, sinó com una aliança defensiva contra la Unió Soviètica. Han passat més de 70 anys des d’aleshores i que l’OTAN segueixi existint és qualsevol cosa menys un sobreentès. Amb la desintegració de l’URSS i la dissolució del Pacte de Varsòvia, l’Aliança Atlàntica va perdre al seu rival històric. Per què no es va dissoldre l’OTAN després de la fi de la Unió Soviètica i l’ordre mundial bipolar? Per què es va acceptar a alguns estats d’Europa central i oriental i a d’altres no? En què es basen les noves hostilitats?

Una institució que ha anat creixent al llarg de més de quaranta anys (1949-1989/1991), en la continuïtat de la qual no només els estats, sinó també la indústria armamentística té un enorme interès, pot mobilitzar enormes forces per a la seva supervivència i inèrcia. Des dels noranta es pot observar com es busquen contínuament nous motius per al manteniment de l’Aliança. Es tracta, en primer lloc, de noves amenaces a la seguretat interna de les societats occidentals, que són difoses amb un fort component d’opinió pels mitjans de comunicació locals. Un debat sobre possibles alternatives, com ara una política de desarmament conseqüent i de cooperació en matèria de seguretat, hom el busca de debades.

Una defensa que no para de créixer

En els darrers 30 anys, l’OTAN i els seus partidaris han anat ampliant el concepte de defensa i la justificació de l’existència de l’Aliança més enllà de la defensa militar dels seus membres. El concepte de defensa, per als socis de l’OTAN, comprèn actualment la protecció davant de tota una sèrie de noves amenaces, entre elles algunes d’especials: el terrorisme islamista internacional, la potencial difusió d’armes de destrucció massiva biològiques, químiques i nuclears, i conflictes de nou tipus com a conseqüència de la crisi climàtica. Més lluny, però no gaire, les amenaces a la seguretat interna, que poden sorgir de moviments de protesta locals o transnacionals, o influïts i instrumentalitzats des de l’estranger, en especial per Rússia i la Xina.

Els perills més actuals per a la seguretat dels membres de l’OTAN són descrits com a «híbrids». La guerra híbrida comprèn el desplegament de tropes convencionals i armes, però també tàctiques de guerrilla d’agressors encoberts i no reconeixibles com a soldats. Entre aquestes amenaces es comptabilitzen les campanyes de desinformació i propaganda així com els ciberatacs. Per aquest motiu l’OTAN ha declarat el ciberespai el seu propi espai de defensa, que se suma a l’aire, el terra, el mar i l’espai exterior. La creixent importància del ciberespai i els possible atacs en ell van ser destacats en la decisió de l’Aliança del juny del 2016 de declarar el ciberespai com a espai d’intervenció. Una sèrie de ciberatacs pot, així doncs, fer que s’activi també l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord. De la llista d’estats que segons les estimacions dels experts de l’OTAN amenacen la seguretat de l’Aliança Atlàntica, Rússia i la Xina són els més importants.

Think tanks de l’OTAN

Els esforços, amb èxit, per redefinir el concepte de seguretat no són de naturalesa exclusivament semàntica. Com a conseqüència, l’OTAN ha passat de ser una Aliança enfocada a la defensa del territori dels seus estats membre contra un enemic extern (aleshores la Unió Soviètica) a ser una aliança militar internacional que cada cop es mostra més disposada a intervenir en qualsevol punt del planeta.

Per justificar aquest catàleg de missions ampliat i diversificat, l’OTAN ha construït la xarxa dels anomenats Centres of Excellence (CoE), que actualment comprèn 26 institucions i espera ampliar a més. Aquests centres d’excel·lència són think tanks militars que han d’impulsar la transformació de l’Aliança i, entre d’altres, desenvolupar nous conceptes estratègics i doctrines i, més enllà d’això, millorar la capacitat de cooperació de les diverses forces militars –aèries, terrestres i marítimes– i formar a les cúpules militars i els especialistes. Aquests centres estan representats a 19 dels 29 estats membres de l’OTAN, principalment a Europa. La majoria d’aquests think tanks es troben a Europa central i oriental, especialment als països bàltics. Als EUA només hi ha un únic CoE. Els think tanks cobreixen un ampli camp de temes, entre d’altres operacions cívico-militars, la defensa del ciberespai, medicina de guerra, seguretat energètica i defensa contra el terrorisme i operacions en baixes temperatures.

L’any 2005 va començar a funcionar el primer d’aquests centres d’excel·lència de l’OTAN, el Joint Power Competence Centre (JAPCC) a Kalkar, a Renània del Nord-Westfàlia (Alemanya). Des d’aleshores hi ha tres d’aquests think tanks de l’OTAN a Alemanya, tot i que Alemanya participa amb personal i financerament a altres cinc centres. L’any 2020 es van destinar 996.702 euros a finançar aquests centres. El JAPCC té entre els seus propòsits que el seu treball no es vegi limitat per «les obligacions del consens o la conveniència política», la qual cosa podria contribuir de manera significativa a convertir les forces de l’OTAN en un factor de poder i influència a l’espai aeri i aeroespacial.

Els think tank militars es troben fora de l’estructura de comandament de l’OTAN. La seva activitat i orientació no requereixen cap consens al si de l’Aliança, la qual cosa facilita enormement la seva feina i sobretot les possibilitats de cooperació amb actors externs de l’economia, la ciència i la política. Els països que hi participen amb fons i personal decideixen junts sobre l’orientació dels continguts dels CoE. Els centres d’excel·lència possibiliten, per una banda, un intercanvi de papers dintre de l’Aliança en qüestions militars, i permeten la vinculació de membres no-OTAN, organitzacions internacionals i institucions europees com l’agència de defensa de la Unió Europea, per l’altra.

A més, aquesta xarxa de think tanks de l’OTAN és una estructura pensada per influir a l’opinió pública i els processos de presa de decisions polítiques a Europa. Reforcen i repeteixen les prioritats estratègiques del Tractat de l’Atlàntic Nord i, d’aquesta manera, promouen els interessos estatunidencs. En darrera instància, però no menys important, fan que la despesa militar es dispari.

Jocs de guerra al ciberespai

Altres dos CoE, en els quals participa Alemanya, tenen seu al Bàltic. El Cooperative Cyber Defence Centre of Excellence (CCDCOE) a Tallinn, Estònia, i el Strategic Communications Centre of Excellence (StratCom COE) a Riga, Letònia. El CCDCOE és un dels centres d’excel·lència més antics de la xarxa i té la major xifra de nacions participants: juntament als 25 estats membres de l’OTAN participen al think tank també Àustria, Finlàndia, Suècia i Suïssa.

La tasca central de l’organització és la coordinació de l’intercanvi d’informacions dels serveis secrets que afecten al ciberespai. Un dels projectes estrella del think tank és l’anomenat Manual de Tallinn, que va compilar per primera vegada les directrius per a una guerra al ciberespai per a l’OTAN. Un grup internacional de juristes va elaborar 95 regles a les quals els estats haurien d’orientar-se en cas de ciberguerra. Fins al dia d’avui no s’ha produït encara cap conflicte armat internacional que s’hagi esdevingut de manera exclusiva o dominant al ciberespai. No obstant això, les operacions al ciberespai, d’acord amb la nova doctrina de seguretat, poden ser considerades com a conflicte armat. Una de les regles implica que les operacions al ciberespai que es dirigeixen contra civils també poden ser legítimes: l’enviament de propaganda, per exemple, es cataloga d’agressió, el que permet un atac contra objectius civils. També permet l’ús d’estratagemes i informacions falses per a la defensa: contra la propaganda només ajuda la propaganda, semblen haver pensat.

Un altre punt que emfatitza el CCDCOE és la instrucció del personal tant civil com militar de l’OTAN i els seus membres. Amb aquesta fi organitza als centres d’excel·lència conferències i els anomenats ciberexercicis, jocs de guerra en el ciberespai. En aquests esdeveniments es reuneixen funcionaris d’alt rang de l’OTAN, membres del govern, agències de policia, militars, acadèmics, directius d’empreses i, en part, també periodistes. ‘Locked Shields’ és un dels majors exercicis militars al ciberespai del món. L’exercici se celebra des del 2010 amb caràcter anual a Tallinn i compta amb de mil fins a 1.500 participants. L’escenari de les maniobres l’any 2021 comprenia l’atac de Crimsonia al sector financer de Berylia, així com a la seva xarxa de comunicacions i subministre d’aigua. L’escenari –una barreja d’atacs informàtics i desinformació– s’inspirà en els suposats intents de Rússia i la Xina de fer servir en benefici propi la crisi de la COVID-19 per afeblir els estats de l’OTAN.

El CCDCOE intenta influir a l’opinió pública amb informes de publicació periòdica sobre riscs potencials de l’ús d’internet i atacs informàtics. Així ho va expressar el director del centre d’excel·lència, Jaak Tarien, a l’octubre del 2020 al parlar dels perills del teletreball en temps de pandèmia. L’enorme volum de treball a ordinadors d’ús domèstic ha estat objectiu d’espies, lladres i vàndals. Les mesures de defensa corresponents exigeixen de grans inversions en recursos i noves aproximacions a la defensa. Mentrestant, Tarien es mostrà convençut que l’opinió pública no percep la magnitud de les activitats malicioses al ciberespai.

Aquesta mena de treball a l’opinió pública alimenta la narrativa d’un món replet de perills, en el qual els dolents es troben a tot arreu i en especial a Internet, amb freqüència en connexió amb Rússia. D’aquesta manera, l’OTAN i el CCDCOE contribueixen a convertir Internet en una esfera d’operacions militars ofensives. Ja a finals del 2017 el secretari general de l’OTAN Jens Stoltenberg subratllà que l’Aliança havia de desenvolupar les possibilitats ofensives de la tecnologia digital.

Ús militar de les xarxes socials

El think tank letó StratCom, fundat el 2014, ha esdevingut un component del programa intensiu d’estratègia de guerra híbrida de l’OTAN. L’eix d’aquest centre d’excel·lència és la comunicació i coordinació estratègiques de les relacions diplomàtiques i el treball a l’opinió pública, així com operacions a nivell psicològic i informatiu. Amb altres paraules: (contra)propaganda.

També aquí es divideixen les tasques d’investigació i formació. Entre els primers projectes es troba una anàlisi de la «Campanya d’informació de Rússia contra Ucraïna» així com l’elaboració d’un informe sobre com poden fer-se servir les xarxes socials per a finalitats militars. La base del treball d’aquest think tank va ser un informe intern de l’OTAN crític que portava per títol «We have met the enemy, and he is us» (‘Hem trobat a l’enemic, i és nosaltres’). Aquest informe revelava el paper de la comunicació en el fracàs del desplegament a l’Afganistan. Una de les conclusions de l’informe era que el treball a l’opinió pública clàssic havia de fusionar-se amb la difusió d’informacions falses.

Amb una publicació semestral –Defence Strategic Communications (DSC)– el think tank també busca influir en cercles civils, acadèmics i en l’opinió pública en un sentit ampli. Els articles que allí es publiquen il·lustren la direcció que el think tank vol adoptar. Així, es contempla l’ús actiu de la desinformació de la mateixa manera que l’ús de les xarxes socials per a la difusió de narratives senzilles i fàcilment reproduïbles per guanyar-se «els cors i les ments» d’àmplies capes de la població. A més, els autors de DSC recomanen l’ús de perfils falsos i en general de tàctiques de comunicació agressives així com una estratègia més àmplia de troleig a fòrums d’Internet i xarxes socials. Segons DSC, fins i tot els generals de l’OTAN haurien de participar més en l’espai digital.

El sector privat i Hollywood

Els think tanks cofinançats per l’OTAN també actuen a Europa fora de la xarxa dels CoEs, com el think tank GLOBSEC fundat a Bratislava, Eslovàquia, el 2005. Aquesta institució s’adreça especialment a la societat civil i a actors polítics a Europa central i oriental, però alhora és activa en l’organització de grups de pressió a Brussel·les per influir en la política exterior i de seguretat de la Unió Europea. Juntament amb l’OTAN, GLOBSEC està finançada per la Comissió Europea, el think tank National Endowment for Democracy (NED) de Washington i nombroses empreses. Un dels objectius especials del think tank eslovac és aprofundir la cooperació entre la UE i l’OTAN. En el marc de reunions periòdiques amb representants de totes dues institucions es debat sobre l’enfortiment de les capacitats de resistència, l’agenda híbrida i la seguretat informàtica de l’aliança militar.

Havien d’establir-se mètodes més efectius per a la difusió de narratives de l’OTAN (…) com ara pel·lícules, llibres i videojocs, i jugar en el futur un paper en les produccions populars de Hollywood i en les sèries de plataformes de continguts comercials com Netflix.

Per donar suport a l’anomenada NATO 2030 Initiative, GLOBSEC 2020/2021 va organitzar sis reunions per a un intercanvi intens entre l’OTAN i el sector privat. Entre d’altres, en el marc d’aquesta iniciativa de l’OTAN es va fer una crida a la societat civil, i en particular al jovent i al sector privat, a enfortir l’Aliança. Entre d’altres temes es van tractar el futur de l’estratègia militar, el paper del sector privat a l’OTAN i les anomenades innovacions de defensa sostenibles. L’objectiu declarat d’aquesta sèrie d’esdeveniments era una cooperació més estreta entre l’OTAN i actors del sector privat per equilibrar el desavantatge estratègic respecte a Rússia i la Xina, ja que es considera que en aquests dos països no existeix cap distància entre l’Estat i l’economia, per la qual cosa han de poder mobilitzar-se als darrers de manera ràpida i sense complicacions.

Una de les qüestions centrals que van debatre els participants va ser com podia contribuir el sector privat a utilitzar l’espai informatiu com a arma. Així, es va presentar l’ús potencial de petites i mitjanes empreses, així com d’organitzacions de la societat civil. La condició prèvia és, però, que l’OTAN relaxi les seves regulacions per a les subvencions. A més, es parlà de StatCom a Riga com a intermediari per a una cooperació reforçada entre el sector privat i l’OTAN. D’aquesta manera StratCom podria millorar la interacció amb els ciutadans.

A banda de tot això, els participants van concloure que era imperatiu investir més en el control de la sobirania interpretativa de les relacions de poder internacionals. En aquest camp havien d’establir-se mètodes més efectius per a la difusió de narratives de l’OTAN. Per exemple, vincular la producció de continguts de no-ficció amb altres de ficció als mitjans de comunicació, com ara pel·lícules, llibres i videojocs, i jugar en el futur un paper en les produccions populars de Hollywood i en les sèries de plataformes de continguts comercials com Netflix. Per a millorar la imatge, a la força hauria d’ampliar-se l’abast de la indústria cultural, molt en especial als països membres. Només així podia comunicar-se, de manera directa, el significat de l’OTAN.

La por als enemics externs

L’OTAN, per propi instint de supervivència, orquestra un escenari d’amenaça externa i atia la por de l’enemic a l’Est. No poques persones van considerar durant les eleccions del 2021 que L’Esquerra (Die Linke) no era un partit a votar. A causa d’una Rússia agressiva, pensaven, l’OTAN seria més necessària que mai. També la lògica subsegüent de la despesa en creixement constant per a l’exèrcit i l’armament l’accepten amplis sectors de la societat, encara que es queixin d’escoles en mal estat, un sistema de salut pública infrafinançat i infraestructures en declivi així com d’un procés de digitalització massa lent. En temps d’austeritat la narrativa de l’OTAN té un impacte molt concret a la vida diària de la població. La suposada urgència de reforçar l’exèrcit mitjançant l’armament constant per a la seguretat externa són els arbres que ens impedeixen veure el bosc: que hi ha possibilitats alternatives de resolució dels conflictes i les problemàtiques globals, però que són enviades al fons del calaix.

Malgrat això, cada cop més àmbits de la vida són militaritzats. La nova doctrina de l’OTAN porta a una espiral d’armament i redistribució dels recursos públics. La tasca de l’esquerra social així com de Die Linke ha de ser oposar a aquest desenvolupament una lògica de desarmament i cooperació internacional per gestionar la catàstrofe climàtica global i reforçar la cohesió social. La cooperació internacional deu incloure també als països que no són membres del Tractat de l’Atlàntic Nord en comptes de presentar-los com a enemics. La qüestió de si l’OTAN com a organització internacional independent segueix sent vigent no pot quedar exclosa d’aquest debat.

Article publicat originalment el 22 de gener a Jacobin.de

Traducció per Àngel Ferrero

Foto de portada: Unsplash: Marek Studzinski

<p> </p><h4 class="post-subtitle" itemprop="alternativeHeadline" style="background-color: #f1f0eb; border-color: unset; box-sizing: border-box; clear: both; color: rgba(42, 48, 52, 0.45); font-family: PxGroteskLight, Fallback, sans-serif; font-size: 24px; font-weight: 500; line-height: 1.2; margin-bottom: 0.5rem; margin-top: 0px; padding-top: 10px;">L'economista, músic i educador impulsor del projecte Versembrant, que promou el pensament crític a les aules a través de l'art, reflexiona sobre la seva evolució personal i creativa tot assenyalant els reptes que afrontem col·lectivament com a societat.</h4><div><br /></div><div><div class="post-thumbnail mb-4" style="background-color: #f1f0eb; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: PxGroteskLight, Fallback, sans-serif; font-size: 15.2px; margin-bottom: 1.5rem; margin-left: auto; margin-right: auto; position: relative;"><div style="border-color: unset; box-sizing: border-box; display: inline-block; position: relative; width: 620px;"><div class="kWidgetIframeContainer" id="1_xlt7ikgt" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; inset: 0px; overflow: hidden; position: absolute;"><iframe allow="autoplay *; fullscreen *; encrypted-media *" allowfullscreen="true" class="mwEmbedKalturaIframe" frameborder="0" id="1_xlt7ikgt_ifp" mozallowfullscreen="true" name="1_xlt7ikgt_ifp" scrolling="no" style="border-style: initial; border-width: 0px; box-sizing: border-box; height: 348.75px; max-height: 100%; max-width: 100%; width: 620px;" title="The Kaltura Dynamic Video Player" webkitallowfullscreen="true"></iframe></div></div></div><div class="post-content-container" itemprop="articleBody" style="background-color: #f1f0eb; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #2a3034; font-family: PxGroteskLight, Fallback, sans-serif; font-size: 20px;"><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Les paraules de <a href="https://paullonch.cat/" rel="noopener" style="background-color: transparent; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; cursor: pointer; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;" target="_blank">Pau Llonch</a> són com llavors que germinen, discretes i aparentment fràgils però dotades d’una <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">fortalesa i potència </span>capaç d’arrelar i estendre la vida en sòl hostil. Dies després d’escoltar-lo, de tant en tant, per sorpresa, instintivament, el cervell decideix recuperar i posar en primer pla alguna de les seves reflexions. I seguir-hi rumiant. Toca l’ànima, potser perquè s’expressa des de la sinceritat i la <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">consciència</span>. I és que si una cosa caracteritza el seu discurs és aquest interès i obertura humil al “coneixement de la pròpia existència”.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Llonch es descriu com “una persona molt intensa i molt emocional” i reconeix que això a vegades l’ha dut a actuar de manera “una mica despòtica”. Els anys, i molt especialment la criança, li han permès adonar-se que prioritzar el <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">compromís amb idees i lluites legítimes i necessàries</span> sovint l’ha privat, paradoxalment, d’escoltar les necessitats i el dolor dels altres. Això, admet, “deixa molt malestar en el teu entorn, persones molt insatisfetes amb com has passat per la seva vida”.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Revisar-se és incòmode. Generar la voluntat d’encarar-se al propi esguard sense que ningú t’ho exigeixi té mèrit. Ser capaç de fer un exercici d’honestedat i tenir el coratge d’acceptar mancances i transformar comportaments és sinònim d’una maduresa que no abunda tant com seria desitjable. Fer <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">autocrítica constructiva</span> i actuar amb <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">responsabilitat i empatia</span> és l’aposta de Llonch per millorar individualment, però també per construir entre totes una societat millor.</p><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><div class="wp-block-btv-cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; margin: 10px 0px;"><div class="cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><blockquote class="cites-autor__quote" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; font-family: PxGroteskRegular, Fallback, sans-serif; font-size: 28px; font-style: initial; letter-spacing: 0px; line-height: 1.2; margin: 0px; padding: 15px 15px 15px 50px; position: relative;">Som més capaces d’imaginar la fi del món que la fi del capitalisme”</blockquote></div></div><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Per això aquesta és l’actitud que li agradaria que ens tenyís col·lectivament, però que exigeix, especialment, a l’esquerra. De <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">reptes i urgències</span> no en falten, tant a gran com a petita escala: les desigualtats cada vegada més exagerades provocades pel capitalisme, la crisi climàtica, la manca de recursos del sistema educatiu, les retallades de drets i llibertats… Cal treballar, insisteix, plegats i amb un esperit constant però flexible, pel bé comú.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">De totes aquestes qüestions en parlem, en aquest ‘<a href="https://beteve.cat/retrats/" style="background-color: transparent; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; cursor: pointer; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;">Retrats</a>‘, amb Pau Llonch en un moment de la vida en què, després d’anys de militància activa en diversos col·lectius i de recórrer escenaris amb <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">At Versaris</span>, focalitza inquietuds i energies des d’espais com el <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">Seminari d’Economia Crítica Taifa</span> o <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">Versembrant</span>, el projecte cooperatiu amb què promou el pensament crític a escoles i instituts a través de la cultura hip-hop. Però, sobretot, des de casa, dialogant i aprenent amb la persona petita que l’ha empès a posar en sincronia, com ningú abans, el cor i la ment.</p><figure class="wp-block-image size-large" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; display: table; margin: 0px auto 1em; position: relative;"><img alt="Pau Llonch Retrats 2022" class="wp-image-1318581" height="576" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau03-1024x576.jpg" srcset="https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau03-1024x576.jpg 1024w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau03-300x169.jpg 300w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau03-768x432.jpg 768w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau03-1536x864.jpg 1536w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau03.jpg 1920w" style="border-radius: inherit; border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="1024" /></figure><div class="wp-block-btv-contingut-destacat" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><br /></div><h3 style="border-color: unset; box-sizing: border-box; clear: both; color: inherit; font-family: PxGroteskRegular; font-size: 44px; font-weight: 400; letter-spacing: -1.5px; line-height: 1.2; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Cultura transformadora</h3><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">“Soc del Raval, soc original, soc diversitat, plena de color. Soc el cop de vent que tomba els prejudicis. Canvia la visió, aquí ets benvingut”. Així comença el <a href="https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/soc-del-raval-soc-original/239283" rel="noopener" style="background-color: transparent; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; cursor: pointer; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;" target="_blank">rap</a> elaborat per un grup d’alumnes de 4t d’ESO B de l’Institut Miquel Tarradell. És aquí on enregistrem l’entrevista d’aquest ‘<a href="https://beteve.cat/retrats/" style="background-color: transparent; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; cursor: pointer; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;">Retrats</a>‘ perquè és un molt bon exemple dels <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">tallers</span> que <a href="https://www.versembrant.cat/" rel="noopener" style="background-color: transparent; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; cursor: pointer; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;" target="_blank">Versembrant</a> ha dut a terme a desenes d’escoles i centres de secundària d’arreu de Catalunya.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Després d’un temps fent activitats esporàdiques, Pau Llonch va impulsar el 2017 aquest <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">projecte cooperatiu</span> per consolidar la seva proposta dirigida a <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">fomentar la creativitat i el pensament crític</span> en espais educatius a través de la cultura hip-hop. Com explica Llonch, l’enfocament de Versembrant es pot resumir en la <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">vocació de posar al centre les tradicionalment anomenades maries</span>: “l’educació física, la música, el teatre, la dansa… perquè són psicotècnies del sentiment que et permeten situar-te en el món”.</p><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><div class="wp-block-btv-cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; margin: 10px 0px;"><div class="cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><blockquote class="cites-autor__quote" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; font-family: PxGroteskRegular, Fallback, sans-serif; font-size: 28px; font-style: initial; letter-spacing: 0px; line-height: 1.2; margin: 0px; padding: 15px 15px 15px 50px; position: relative;">A través del rap ajudem a trencar amb la idea que com a persona de barri, del Raval, no tens res interessant a dir”</blockquote></div></div><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><figure class="wp-block-image size-large" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; display: table; margin: 0px auto 1em; position: relative;"><img alt="Pau Llonch Retrats 2022" class="wp-image-1318583" height="576" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau01-1024x576.jpg" srcset="https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau01-1024x576.jpg 1024w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau01-300x169.jpg 300w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau01-768x432.jpg 768w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau01-1536x864.jpg 1536w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau01.jpg 1920w" style="border-radius: inherit; border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="1024" /></figure><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Els <a href="https://beteve.cat/la-familia-barris/versembrant-escola-sagrat-cor-besos-hip-hop-mes-flow/" style="background-color: transparent; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; cursor: pointer; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;">tallers de Versembrant</a> prenen diferents formats, però segueixen una metodologia comuna en quatre fases. D’entrada, es defineix el “marc crític”, és a dir, es tria la temàtica a treballar amb l’alumnat, que normalment gira entorn a qüestions com el combat de la xenofòbia i el feixisme o el sexisme. Després es despleguen diferents <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">pràctiques per aplicar els recursos propis de la literatura i la construcció poètica a un gènere com el rap</span> i, finalment, els alumnes desenvolupen les seves creacions i realitzen l’anomenat tancament funcional enregistrant-les.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;"><span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">Pau Llonch reivindica i aplica el pensament del psicòleg Lev Vitgotski</span>, que atorgava als elements culturals i artístics un paper fonamental en el desenvolupament intel·lectual, i desaprova les visions pedagògiques que encara defensen posar el focus exclusivament en els continguts acadèmics formals “mentre desatenem el que ens construeix com a persones”. Una divisió que qualifica d’absurda perquè “el més cognitiu va junt amb el que és directiu”.</p><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><div class="wp-block-btv-cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; margin: 10px 0px;"><div class="cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><blockquote class="cites-autor__quote" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; font-family: PxGroteskRegular, Fallback, sans-serif; font-size: 28px; font-style: initial; letter-spacing: 0px; line-height: 1.2; margin: 0px; padding: 15px 15px 15px 50px; position: relative;">Hem d’escoltar els docents. Sense recursos no es pot desplegar ni una renovació pedagògica ni cap sistema educatiu amb sentit”</blockquote></div></div><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">En aquesta mateixa línia, Llonch es mostra preocupat per la “tendència reaccionària d’algun professorat” que proposa recuperar “el mestre del llibre, la disciplina i el silenci a l’aula”. Considera que aquesta mirada respon a una “visió una mica elitista” que no té en compte els canvis socials que han permès una escolarització massiva que també “ha implicat uns reptes nous”. Per això, repeteix en diverses ocasions, és fonamental “<span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">prioritzar l’educació en termes de recursos”.</span></p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Amb la seguretat de qui no només ha passat moltes hores a les aules sinó que hi ha aconseguit connectar sincerament amb els estudiants, <a href="https://twitter.com/paullonch" rel="noopener" style="background-color: transparent; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; cursor: pointer; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;" target="_blank">Pau Llonch</a> es mostra commogut pels <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">neguits emocionals que ha deixat la pandèmia</span> alhora que parla amb entusiasme del potencial de les noves generacions i insisteix en la <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">necessitat de considerar infants i adolescents “companys i ciutadans d’avui”</span>, als qui s’ha d’escoltar i deixar expressar-se: “Intentem transmetre a l’alumne que pot crear coses i no només reproduir-les”.</p><figure class="wp-block-image size-large" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; display: table; margin: 0px auto 1em; position: relative;"><img alt="Pau Llonch Retrats 2022" class="wp-image-1318582" height="576" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau02-1024x576.jpg" srcset="https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau02-1024x576.jpg 1024w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau02-300x169.jpg 300w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau02-768x432.jpg 768w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau02-1536x864.jpg 1536w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau02.jpg 1920w" style="border-radius: inherit; border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="1024" /></figure><h3 style="border-color: unset; box-sizing: border-box; clear: both; color: inherit; font-family: PxGroteskRegular; font-size: 44px; font-weight: 400; letter-spacing: -1.5px; line-height: 1.2; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Repensar el sistema</h3><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">La vehemència amb què Pau Llonch comparteix reflexions i la claredat efectiva amb què formula frases podrien ser sinònim d’un relat maniqueu i reduccionista. Però és tot el contrari. Llonch desafia convencions i encara contradiccions. Afegeix capes als anàlisis i matisos als consensos. Partint de l’evidència que <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">el capitalisme és un sistema “depredador</span>, que de forma estructural reprodueix desigualtats entre classes”, es fixa en el perill que suposa la seva capacitat per “generar formes mistificades de consciència” que impedeixen “controlar racionalment l’economia”.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">La dinàmica insaciable i destructiva del capitalisme té la seva màxima expressió en l’emergència climàtica davant la qual, s’exclama, “fins i tot amb bones intencions som incapaços d’imaginar alternatives”. Aprofundir en l’estudi teòric però també connectar el pensament amb la ciutadania i <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">proposar accions tangibles de transformació social</span> des d’una perspectiva marxista és, precisament, l’objectiu del <a href="https://twitter.com/seminari_taifa" rel="noopener" style="background-color: transparent; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; cursor: pointer; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;" target="_blank">Seminari d’Economia Crítica Taifa</a> del que és membre Llonch.</p><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><div class="wp-block-btv-cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; margin: 10px 0px;"><div class="cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><blockquote class="cites-autor__quote" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; font-family: PxGroteskRegular, Fallback, sans-serif; font-size: 28px; font-style: initial; letter-spacing: 0px; line-height: 1.2; margin: 0px; padding: 15px 15px 15px 50px; position: relative;">Alguna esquerra segueix massa lligada amb el dogmatisme, sectarisme i mirada de soc capaç de reinventar-ho tot”</blockquote></div></div><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Pau Llonch ens convida a ampliar la visió sobre una figura, la de Karl Marx, que “no només es pot reivindicar com a pensador de la igualtat, sinó també de la llibertat”. En aquest sentit, <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">Llonch planteja la idea d’un “Marx republicà</span>” que, lamenta, molta esquerra no ha sabut comprendre. De fet, en termes generals, retreu a aquesta corrent ideològica una supèrbia que l’ha dut a pensar que es podia “inventar alguna cosa molt millor que el dret burgès” i ha acabat derivant en “jutjar els companys de les nostres organitzacions de forma absolutament punitiva i sense sensibilitat”. Per això, diu, se sent “molt més connectat amb Allende o Robespierre, que amb Stalin o Henver Hoxha”.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Enfront d’aquesta actitud arrogant, Llonch considera que “hem de ser una mica més humils i més honestos” i poder acceptar amb naturalitat, per exemple, que “<span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">l’educació pública no és una institució capitalista, </span>sinó una conquesta de la classe treballadora contra el mercat”. De fet, és partidari d’avançar en aquesta línia, fugint de la ingenuïtat alhora que exerceix amb vigor el marge de canvi possible perquè “la societat capitalista és capitalista però també és societat”.</p><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><div class="wp-block-btv-cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; margin: 10px 0px;"><div class="cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><blockquote class="cites-autor__quote" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; font-family: PxGroteskRegular, Fallback, sans-serif; font-size: 28px; font-style: initial; letter-spacing: 0px; line-height: 1.2; margin: 0px; padding: 15px 15px 15px 50px; position: relative;">La majoria de partits s’han convertit en màquines de reproduir la mediocritat”</blockquote></div></div><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Per imaginar un escenari veritablement postcapitalista, diu, calen fórmules de “planificació econòmica i democràtica de la societat” i no només limitar-se a pensar a “escalar un model, com el de les cooperatives” que funciona en lògica micro. Llonch apunta també la <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">necessitat de revisar estructures com els partits o els sindicats</span>, que han acabat “negociant les molles” i no atenent “realitats econòmiques i socials que han anat apareixent en les últimes dècades”.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">D’entre totes les vessants a abordar, Llonch té clar que “<span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">el primer que necessitem és temps</span>“. Mesures com la coneguda com a renda bàsica universal contribuiria que en tinguéssim més i, en aquest cas, està convençut que “tendiríem a posar-nos bastant d’acord” a l’hora d’establir prioritats i valors compartits.</p><figure class="wp-block-image size-large" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; display: table; margin: 0px auto 1em; position: relative;"><img alt="Pau Llonch Retrats 2022" class="wp-image-1318579" height="576" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau05-1024x576.jpg" srcset="https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau05-1024x576.jpg 1024w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau05-300x169.jpg 300w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau05-768x432.jpg 768w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau05-1536x864.jpg 1536w, https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2022/06/pau05.jpg 1920w" style="border-radius: inherit; border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="1024" /></figure><div class="wp-block-btv-contingut-destacat" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><br /></div><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Com passa sovint, l’atzar va ser la porta d’entrada a quelcom rellevant. En aquest cas un regal de la companya que tenia quan era adolescent: una samarreta de Terra Lliure. Militants de l’esquerra independentista de Sabadell el van veure amb la samarreta posada i el van convidar a participar en les activitats del col·lectiu. Així, el sector del Vallès Occidental de la Plataforma per la Unitat d’Acció va esdevenir el primer <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">espai de militància</span> de Pau Llonch. Després en vindrien d’altres, com el moviment ocupa, l’estudiantil, el de defensa del dret a l’habitatge o mitjans de comunicació alternatius.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Dels anys d’activisme operatiu no dubta a afirmar que es queda amb “la gent ordinària extraordinària, la menys reconeguda” de la que ha “après moltes coses”. Per contra, assegura ja sense ressentiment que <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">el van esgotar el dogmatisme i la necessitat d’exhibició</span> de determinats líders que per convèncer havien d’acabar “aparentant una cosa que no ho era”.</p><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><div class="wp-block-btv-cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; margin: 10px 0px;"><div class="cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><blockquote class="cites-autor__quote" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; font-family: PxGroteskRegular, Fallback, sans-serif; font-size: 28px; font-style: initial; letter-spacing: 0px; line-height: 1.2; margin: 0px; padding: 15px 15px 15px 50px; position: relative;">S’ha perpetuat el problema de l’esquerra: s’està més preocupat per perdurar com a organització que per transformar la societat”</blockquote></div></div><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">Pau Llonch també recorda i <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">destaca</span> <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">el valor que va tenir el <a href="https://beteve.cat/15-m/" style="background-color: transparent; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; cursor: pointer; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;">15-M</a> </span>i amb la distància del present en fa un balanç ambivalent. D’una banda, considera que “va ser una cura d’humilitat per l’esquerra” tradicional que es va trobar de sobte “amb un moviment de masses que no seguia els patrons pronosticats”. Però també reconeix que <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">el regust final és de decepció</span> i tristesa davant una força en què s’havien “dipositat moltes esperances” i que ha acabat suposant una transformació “molt descafeïnada”.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">L’interès per la política, Llonch afirma que l’ha tingut sempre independentment de la intensitat pràctica amb què l’hagi exercit. El mateix li passa amb la música. <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">Va ser a primària que es va estrenar en un escenari</span> i admet que ja llavors el seu somni era “guanyar-se la vida” cantant i tocant com ha fet durant molts anys: “T’enganyaria si et digués que ha sigut un accident”, diu mig rient.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">És sabuda la seva faceta de vocalista de la banda de hatecore metal Batzak i la d’MC, productor i arranjador d’<a href="https://twitter.com/atversaris" rel="noopener" style="background-color: transparent; border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; cursor: pointer; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;" target="_blank">At Versaris</a>, però potser no tothom està al corrent que “gairebé l’únic ídol” musical que ha tingut Pau Llonch és Prince, que ara fa escoltar al seu fill perquè s’hi comenci a familiaritzar.</p><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><div class="wp-block-btv-cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; margin: 10px 0px;"><div class="cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><blockquote class="cites-autor__quote" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; font-family: PxGroteskRegular, Fallback, sans-serif; font-size: 28px; font-style: initial; letter-spacing: 0px; line-height: 1.2; margin: 0px; padding: 15px 15px 15px 50px; position: relative;">El que més em preocupa com a pare és que deixem algun món possible perquè com a mínim hi hagi l’oportunitat de transformar-lo”</blockquote></div></div><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">La criança apareix en molts moments de la conversa amb Pau Llonch i és que, assegura, aquesta experiència ha estat el detonant de profunds aprenentatges. Per explicar-nos l’enorme <span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">poder transformador del vincle que es genera amb un fill</span>, Llonch s’ajuda de la referència a Friedrich von Schiller. El pensador alemany entenia que l’aspiració humana s’havia de dirigir a aconseguir l’equilibri entre la racionalitat bàrbara i la sensibilitat salvatge. És a dir, a casar raó i emoció amb harmonia.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">L’amor derivat de la paternitat, assegura Pau Llonch, t’acosta a aquest equilibri. La vivència li ha permès descobrir que “<span face="PxGroteskBold, Fallback, sans-serif" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;">tenir raó moltes vegades no és suficient per transformar el teu entorn</span> ni per construir-te com una millor persona i que també és important “entendre i escoltar les raons dels altres”. Un canvi de mirada que ara pot percebre fins a quin punt l’ha obert més globalment d’esperit: si abans “valorava molt la lleialtat” ara admira la capacitat de discrepar, de “tenir un judici i disputar el que defenses empatitzant amb l’altre”. No és poca cosa.</p><p style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 1.45; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 0px;">El timbre sona. Les classes del matí han acabat i els alumnes surten sorollosos i excitats de les aules per gaudir de la pausa per dinar. Probablement falta força temps perquè siguin conscients de la importància de cada etapa del camí, de com la consciència va creixent fins a florir en una combinació serena però segura de compromís i gratitud amb la vida com la que contagia sens dubte Pau Llonch.</p><div class="wp-block-btv-separadors-custom" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><div class="separator separator--red" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; font-size: 14px; margin: 32px 0px;"><hr style="background-color: #f95741; border: none; box-sizing: content-box; height: 1px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 1rem; overflow: visible; width: 620px;" /></div></div><div class="wp-block-btv-cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; margin: 10px 0px;"><div class="cites-autor" style="border-color: unset; box-sizing: border-box;"><blockquote class="cites-autor__quote" style="border-color: unset; box-sizing: border-box; color: #f95741; font-family: PxGroteskRegular, Fallback, sans-serif; font-size: 28px; font-style: initial; letter-spacing: 0px; line-height: 1.2; margin: 0px; padding: 15px 15px 15px 50px; position: relative;">M’interessen les persones que no només estan pendents de tenir raó. Són més constructives i m’aporten molt més</blockquote></div></div></div></div>

L'economista, músic i educador impulsor del projecte Versembrant, que promou el pensament crític a les aules a través de l'art, reflexiona sobre la seva evolució personal i creativa tot assenyalant els reptes que afrontem col·lectivament com a societat.

Les paraules de Pau Llonch són com llavors que germinen, discretes i aparentment fràgils però dotades d’una fortalesa i potència capaç d’arrelar i estendre la vida en sòl hostil. Dies després d’escoltar-lo, de tant en tant, per sorpresa, instintivament, el cervell decideix recuperar i posar en primer pla alguna de les seves reflexions. I seguir-hi rumiant. Toca l’ànima, potser perquè s’expressa des de la sinceritat i la consciència. I és que si una cosa caracteritza el seu discurs és aquest interès i obertura humil al “coneixement de la pròpia existència”.

Llonch es descriu com “una persona molt intensa i molt emocional” i reconeix que això a vegades l’ha dut a actuar de manera “una mica despòtica”. Els anys, i molt especialment la criança, li han permès adonar-se que prioritzar el compromís amb idees i lluites legítimes i necessàries sovint l’ha privat, paradoxalment, d’escoltar les necessitats i el dolor dels altres. Això, admet, “deixa molt malestar en el teu entorn, persones molt insatisfetes amb com has passat per la seva vida”.

Revisar-se és incòmode. Generar la voluntat d’encarar-se al propi esguard sense que ningú t’ho exigeixi té mèrit. Ser capaç de fer un exercici d’honestedat i tenir el coratge d’acceptar mancances i transformar comportaments és sinònim d’una maduresa que no abunda tant com seria desitjable. Fer autocrítica constructiva i actuar amb responsabilitat i empatia és l’aposta de Llonch per millorar individualment, però també per construir entre totes una societat millor.

Som més capaces d’imaginar la fi del món que la fi del capitalisme”

Per això aquesta és l’actitud que li agradaria que ens tenyís col·lectivament, però que exigeix, especialment, a l’esquerra. De reptes i urgències no en falten, tant a gran com a petita escala: les desigualtats cada vegada més exagerades provocades pel capitalisme, la crisi climàtica, la manca de recursos del sistema educatiu, les retallades de drets i llibertats… Cal treballar, insisteix, plegats i amb un esperit constant però flexible, pel bé comú.

De totes aquestes qüestions en parlem, en aquest ‘Retrats‘, amb Pau Llonch en un moment de la vida en què, després d’anys de militància activa en diversos col·lectius i de recórrer escenaris amb At Versaris, focalitza inquietuds i energies des d’espais com el Seminari d’Economia Crítica Taifa o Versembrant, el projecte cooperatiu amb què promou el pensament crític a escoles i instituts a través de la cultura hip-hop. Però, sobretot, des de casa, dialogant i aprenent amb la persona petita que l’ha empès a posar en sincronia, com ningú abans, el cor i la ment.

Cultura transformadora

“Soc del Raval, soc original, soc diversitat, plena de color. Soc el cop de vent que tomba els prejudicis. Canvia la visió, aquí ets benvingut”. Així comença el rap elaborat per un grup d’alumnes de 4t d’ESO B de l’Institut Miquel Tarradell. És aquí on enregistrem l’entrevista d’aquest ‘Retrats‘ perquè és un molt bon exemple dels tallers que Versembrant ha dut a terme a desenes d’escoles i centres de secundària d’arreu de Catalunya.

Després d’un temps fent activitats esporàdiques, Pau Llonch va impulsar el 2017 aquest projecte cooperatiu per consolidar la seva proposta dirigida a fomentar la creativitat i el pensament crític en espais educatius a través de la cultura hip-hop. Com explica Llonch, l’enfocament de Versembrant es pot resumir en la vocació de posar al centre les tradicionalment anomenades maries: “l’educació física, la música, el teatre, la dansa… perquè són psicotècnies del sentiment que et permeten situar-te en el món”.

A través del rap ajudem a trencar amb la idea que com a persona de barri, del Raval, no tens res interessant a dir”

Els tallers de Versembrant prenen diferents formats, però segueixen una metodologia comuna en quatre fases. D’entrada, es defineix el “marc crític”, és a dir, es tria la temàtica a treballar amb l’alumnat, que normalment gira entorn a qüestions com el combat de la xenofòbia i el feixisme o el sexisme. Després es despleguen diferents pràctiques per aplicar els recursos propis de la literatura i la construcció poètica a un gènere com el rap i, finalment, els alumnes desenvolupen les seves creacions i realitzen l’anomenat tancament funcional enregistrant-les.

Pau Llonch reivindica i aplica el pensament del psicòleg Lev Vitgotski, que atorgava als elements culturals i artístics un paper fonamental en el desenvolupament intel·lectual, i desaprova les visions pedagògiques que encara defensen posar el focus exclusivament en els continguts acadèmics formals “mentre desatenem el que ens construeix com a persones”. Una divisió que qualifica d’absurda perquè “el més cognitiu va junt amb el que és directiu”.

Hem d’escoltar els docents. Sense recursos no es pot desplegar ni una renovació pedagògica ni cap sistema educatiu amb sentit”

En aquesta mateixa línia, Llonch es mostra preocupat per la “tendència reaccionària d’algun professorat” que proposa recuperar “el mestre del llibre, la disciplina i el silenci a l’aula”. Considera que aquesta mirada respon a una “visió una mica elitista” que no té en compte els canvis socials que han permès una escolarització massiva que també “ha implicat uns reptes nous”. Per això, repeteix en diverses ocasions, és fonamental “prioritzar l’educació en termes de recursos”.

Amb la seguretat de qui no només ha passat moltes hores a les aules sinó que hi ha aconseguit connectar sincerament amb els estudiants, Pau Llonch es mostra commogut pels neguits emocionals que ha deixat la pandèmia alhora que parla amb entusiasme del potencial de les noves generacions i insisteix en la necessitat de considerar infants i adolescents “companys i ciutadans d’avui”, als qui s’ha d’escoltar i deixar expressar-se: “Intentem transmetre a l’alumne que pot crear coses i no només reproduir-les”.

Repensar el sistema

La vehemència amb què Pau Llonch comparteix reflexions i la claredat efectiva amb què formula frases podrien ser sinònim d’un relat maniqueu i reduccionista. Però és tot el contrari. Llonch desafia convencions i encara contradiccions. Afegeix capes als anàlisis i matisos als consensos. Partint de l’evidència que el capitalisme és un sistema “depredador, que de forma estructural reprodueix desigualtats entre classes”, es fixa en el perill que suposa la seva capacitat per “generar formes mistificades de consciència” que impedeixen “controlar racionalment l’economia”.

La dinàmica insaciable i destructiva del capitalisme té la seva màxima expressió en l’emergència climàtica davant la qual, s’exclama, “fins i tot amb bones intencions som incapaços d’imaginar alternatives”. Aprofundir en l’estudi teòric però també connectar el pensament amb la ciutadania i proposar accions tangibles de transformació social des d’una perspectiva marxista és, precisament, l’objectiu del Seminari d’Economia Crítica Taifa del que és membre Llonch.

Alguna esquerra segueix massa lligada amb el dogmatisme, sectarisme i mirada de soc capaç de reinventar-ho tot”

Pau Llonch ens convida a ampliar la visió sobre una figura, la de Karl Marx, que “no només es pot reivindicar com a pensador de la igualtat, sinó també de la llibertat”. En aquest sentit, Llonch planteja la idea d’un “Marx republicà” que, lamenta, molta esquerra no ha sabut comprendre. De fet, en termes generals, retreu a aquesta corrent ideològica una supèrbia que l’ha dut a pensar que es podia “inventar alguna cosa molt millor que el dret burgès” i ha acabat derivant en “jutjar els companys de les nostres organitzacions de forma absolutament punitiva i sense sensibilitat”. Per això, diu, se sent “molt més connectat amb Allende o Robespierre, que amb Stalin o Henver Hoxha”.

Enfront d’aquesta actitud arrogant, Llonch considera que “hem de ser una mica més humils i més honestos” i poder acceptar amb naturalitat, per exemple, que “l’educació pública no és una institució capitalista, sinó una conquesta de la classe treballadora contra el mercat”. De fet, és partidari d’avançar en aquesta línia, fugint de la ingenuïtat alhora que exerceix amb vigor el marge de canvi possible perquè “la societat capitalista és capitalista però també és societat”.

La majoria de partits s’han convertit en màquines de reproduir la mediocritat”

Per imaginar un escenari veritablement postcapitalista, diu, calen fórmules de “planificació econòmica i democràtica de la societat” i no només limitar-se a pensar a “escalar un model, com el de les cooperatives” que funciona en lògica micro. Llonch apunta també la necessitat de revisar estructures com els partits o els sindicats, que han acabat “negociant les molles” i no atenent “realitats econòmiques i socials que han anat apareixent en les últimes dècades”.

D’entre totes les vessants a abordar, Llonch té clar que “el primer que necessitem és temps“. Mesures com la coneguda com a renda bàsica universal contribuiria que en tinguéssim més i, en aquest cas, està convençut que “tendiríem a posar-nos bastant d’acord” a l’hora d’establir prioritats i valors compartits.

Com passa sovint, l’atzar va ser la porta d’entrada a quelcom rellevant. En aquest cas un regal de la companya que tenia quan era adolescent: una samarreta de Terra Lliure. Militants de l’esquerra independentista de Sabadell el van veure amb la samarreta posada i el van convidar a participar en les activitats del col·lectiu. Així, el sector del Vallès Occidental de la Plataforma per la Unitat d’Acció va esdevenir el primer espai de militància de Pau Llonch. Després en vindrien d’altres, com el moviment ocupa, l’estudiantil, el de defensa del dret a l’habitatge o mitjans de comunicació alternatius.

Dels anys d’activisme operatiu no dubta a afirmar que es queda amb “la gent ordinària extraordinària, la menys reconeguda” de la que ha “après moltes coses”. Per contra, assegura ja sense ressentiment que el van esgotar el dogmatisme i la necessitat d’exhibició de determinats líders que per convèncer havien d’acabar “aparentant una cosa que no ho era”.

S’ha perpetuat el problema de l’esquerra: s’està més preocupat per perdurar com a organització que per transformar la societat”

Pau Llonch també recorda i destaca el valor que va tenir el 15-M i amb la distància del present en fa un balanç ambivalent. D’una banda, considera que “va ser una cura d’humilitat per l’esquerra” tradicional que es va trobar de sobte “amb un moviment de masses que no seguia els patrons pronosticats”. Però també reconeix que el regust final és de decepció i tristesa davant una força en què s’havien “dipositat moltes esperances” i que ha acabat suposant una transformació “molt descafeïnada”.

L’interès per la política, Llonch afirma que l’ha tingut sempre independentment de la intensitat pràctica amb què l’hagi exercit. El mateix li passa amb la música. Va ser a primària que es va estrenar en un escenari i admet que ja llavors el seu somni era “guanyar-se la vida” cantant i tocant com ha fet durant molts anys: “T’enganyaria si et digués que ha sigut un accident”, diu mig rient.

És sabuda la seva faceta de vocalista de la banda de hatecore metal Batzak i la d’MC, productor i arranjador d’At Versaris, però potser no tothom està al corrent que “gairebé l’únic ídol” musical que ha tingut Pau Llonch és Prince, que ara fa escoltar al seu fill perquè s’hi comenci a familiaritzar.

El que més em preocupa com a pare és que deixem algun món possible perquè com a mínim hi hagi l’oportunitat de transformar-lo”

La criança apareix en molts moments de la conversa amb Pau Llonch i és que, assegura, aquesta experiència ha estat el detonant de profunds aprenentatges. Per explicar-nos l’enorme poder transformador del vincle que es genera amb un fill, Llonch s’ajuda de la referència a Friedrich von Schiller. El pensador alemany entenia que l’aspiració humana s’havia de dirigir a aconseguir l’equilibri entre la racionalitat bàrbara i la sensibilitat salvatge. És a dir, a casar raó i emoció amb harmonia.

L’amor derivat de la paternitat, assegura Pau Llonch, t’acosta a aquest equilibri. La vivència li ha permès descobrir que “tenir raó moltes vegades no és suficient per transformar el teu entorn ni per construir-te com una millor persona i que també és important “entendre i escoltar les raons dels altres”. Un canvi de mirada que ara pot percebre fins a quin punt l’ha obert més globalment d’esperit: si abans “valorava molt la lleialtat” ara admira la capacitat de discrepar, de “tenir un judici i disputar el que defenses empatitzant amb l’altre”. No és poca cosa.

El timbre sona. Les classes del matí han acabat i els alumnes surten sorollosos i excitats de les aules per gaudir de la pausa per dinar. Probablement falta força temps perquè siguin conscients de la importància de cada etapa del camí, de com la consciència va creixent fins a florir en una combinació serena però segura de compromís i gratitud amb la vida com la que contagia sens dubte Pau Llonch.

M’interessen les persones que no només estan pendents de tenir raó. Són més constructives i m’aporten molt més

<p> <span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;">Aquest article analitza un problema pràctic propi de la didàctica de la Història, amb l’objectiu d’il·lustrar una sèrie de qüestions relacionades amb les pedagogies de l’aprenentatge.</span></p><p class="has-drop-cap" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Partim d’un problema pràctic.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Som a <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">classe de Geografia i Història, a 4t d’ESO, en un centre de màxima complexitat de Terrassa</span>. Jo hi faig de professor. Durant el tema de la Revolució Industrial, hem dedicat diverses sessions a comprendre el sistema econòmic que neix a la Gran Bretanya de finals del XVIII, i que s’estén fins els nostres dies: el capitalisme. Aquest matí arribem al zenit del temari. Tot el castell que hem construït aquestes setmanes només té per finalitat sostenir el naip que ara mateix faig ballar entre els dits. A l’altra banda dels vidres, els blocs grisos de Sant Llorenç, el cel de gener, la Mola.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Fa dies que treballem en la lògica de les <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">pedagogies de l’aprenentatge</span>, de les quals parlava el Roger Fusté en <a href="https://catarsimagazin.cat/pedagogies-de-laprenentatge-i-pedagogies-de-lensenyament-i/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">aquest</a> article (<a href="https://catarsimagazin.cat/pedagogies-de-laprenentatge-i-pedagogies-de-lensenyament-ii/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">en dos parts</a>). Al llarg del tema, els alumnes han investigat fonts primàries, han llegit historiadors, han formulat hipòtesis, han interpretat rols socials en conflicte (han estat camperols, terratinents, artesans, propietaris de manufactures, indians, negrers, proletaris, i capitalistes industrials), han analitzat la lògica de les seves interaccions i han reconstruït els seus objectius de classe. Quirúrgicament, he ofert explicacions magistrals per tal d’acabar d’ajustar els seus descobriments.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El resultat és més que satisfactori. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els alumnes són capaços d’explicar què vol dir Polanyi</span> quan diu que «el segle XVIII es caracteritza per una millora quasi miraculosa dels mitjans de producció, acompanyada d’una catastròfica dislocació de la gent comuna», <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">o per què el marxisme considera que el treball assalariat és <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">sempre</span></em> una relació d’explotació</span> i que el burgès s’enriqueix <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">sempre</em> a partir d’un robatori<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">. </em>Davant la presentació del concepte de plusvàlua, la Kawtar arrufa el nas, l’Alejandro fa el gest de les manilles que faria un davanter del Getafe i la Oumaima, càndidament, valora que «el capitalismo es muy malo». Faig uns copets a les parets, com un mestre d’obres pagat de si mateix, i em dic que aquest edifici viurà mil anys.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24041 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani1-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Foto d’una exposició sobre la vida a les trinxeres durant la Primera Guerra Mundial, que vam fer amb alumnes del mateix curs, i que seguia una filosofia similar.</figcaption></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquest matí, doncs, em disposo a coronar l’obra. Ara que els alumnes han viscut un primer apropament a la  qüestió de la gènesi i la lògica del capital, els vull demanar que s’enfrontin a un problema contemporani. Els alumnes assisteixen a una exposició que porta per títol «Jeff Bezos s’ha guanyat la seva fortuna»<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">. </em>Per les parets de la classe, hi ha penjades fotos, dades i titulars de premsa sobre Amazon i el seu propietari. Hi apareixen repartidors obligats a pixar en ampolles, el bo d’en Jeff en el seu viatge a l’espai, proves del frau fiscal de l’empresa o els sis morts del magatzem d’Edwardsville a qui Amazon no va deixar marxar a casa malgrat el tornado que s’acostava; però també dades sobre les donacions personals de Bezos, imatges del mític garatge on va començar tot o comunicats oficials de la companyia a favor de la sostenibilitat mediambiental, la caritat o la seguretat laboral. Els alumnes visiten l’exposició i, a mesura que van acabant, s’asseuen en rotllana. Els anuncio que hauran de debatre al voltant de la frase que hi fa de títol. I, després d’això, respiro. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els he acompanyat fins aquí</span>, com un Virgili d’extraradi; <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ara és hora que caminin sol</span>s. </p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un segon de silenci, dos, cinc segons. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I, de cop, tot s’esfondra.</span> «<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pues claro que se ha ganado su fortuna profe». </em>Jeff Bezos va començar del no-res, en un garatge. Va tenir una gran idea i li ha sortit bé la jugada. Ofereix feina a milions de persones i, per si no fos poc, fa donacions milionàries. De vint-i-cinc alumnes, dues acaben defensant arguments marxistes; sis, arguments de certa conciliació entre el capital i el treball (home, temps per pixar com cal haurien de tenir) i dotze, arguments ultraliberals (els altres cinc no manifesten opinió).</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Parem aquí. Saltarem l’escena en què recullo la baralla espanyola escampada pel terra, amb cara d’idiota, i passarem directament a l’anàlisi.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El problema de la transferència</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Què ha passat? Com pot ser que els mateixos alumnes que han demostrat haver «comprès» la crítica marxista del capitalisme i que, fins i tot, hi han mostrat certa afinitat quan la treballaven en termes teòrics, abandonin les seves postures intel·lectuals tan bon punt les han de fer valer en un problema contemporani, en un problema <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">del món real?</span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em>Ha passat que hem topat amb un problema clàssic de la didàctica:<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el problema de la transferència.</span> </p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com aconseguir que els alumnes que, a classe, són capaços de resoldre problemes científics de manera científica segueixin recorrent a aquest tipus de sabers quan s’enfronten a problemes anàlegs de la vida quotidiana?</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a href="https://books.google.es/books/about/El_que_fan_els_millors_professors_univer.html?id=pd0WEAAAQBAJ&printsec=frontcover&source=kp_read_button&hl=ca&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">Ken Bain</a> cita un estudi d’Ibrahim Abou Halloun i David Hestenes on s’explica que, després d’un curs que pretenia presentar els principis de la física newtoniana, els alumnes van seguir sostenint les seves creences inicials sobre el moviment, que eren una barreja entre «les idees aristotèliques i de l’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">impetus</em> del segle XIV». Ni tan sols els alumnes que obtenien les millors qualificacions als exàmens, quan se’ls plantejava, en un experiment, que anticipessin els moviments d’un cos, eren capaços de posar en pràctica els principis newtonians que acabaven d’aprendre, i seguien recorrent als d’Aristòtil, exactament com haguessin fet abans de començar el curs. Una alumna meva de 1r d’ESO, la Nohaila, mesos després d’haver aprovat el tema de la Prehistòria, em va deixar anar, relaxada, en una excursió: «<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Lo de la prehistoria es mentira profe (sic). ¿Cómo vamos a venir del mono?</em>» (En cap moment vam treballar que vinguéssim <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">del</em> <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">mico</em>, però això és una altra història –o la mateixa!). </p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els alumnes no són càntirs buits que s’omplen a l’escola, no són pàgines en blanc sobre les quals imprimir un text en times new roman. Són ciutadans inscrits en una societat, que pensen i actuen en contextos culturals vius i plens de significat. Quan assisteixen a classe, ho fan carregats d’idees, d’expectatives, de patrons de pensament.</span> Fins aquí, tot en ordre. El problema ve del fet que, mentre algunes d’aquestes idees efectivament representen un <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">saber</em>, d’altres són preconcepcions esbiaixades, falsos sabers, obstacles per al saber. «Quan es presenta davant la cultura científica», <a href="https://gastonbachelard.org/wp-content/uploads/2015/07/formation_esprit.pdf" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">diu Bachelard</a>, «l’esperit mai és jove. És, mes aviat, molt vell, ja que té l’edat dels seus prejudicis.» Sona l’eco de <a href="https://bataillesocialiste.files.wordpress.com/2009/09/resumen-de-el-capital-diego-guerrero.pdf" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">Horkheimer</a>: «Qui no s’esforça a adquirir un coneixement millor, es fa vulnerable per al coneixement pitjor, i fins i tot desenvolupa una propensió a adherir-se al primer que se li presenta.» I remata <a href="https://situationsproblemes.files.wordpress.com/2019/02/dalongeville-1.pdf" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">Dalongeville</a>: «La dificultat és que qualsevol discurs […] teòric donat a aquests estudiants toparà amb les seves representacions i serà reinterpretat d’acord amb el seu domini conceptual».</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Alain Dalongeville anomena aquestes idees prèvies dels alumnes <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">representacions socials</span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em>(el concepte el pren de G. De Vechi i A. Giordan). Els estudiants, adverteix, no són despresos, amb aquestes representacions, no les canvien per conceptes científics com qui canvia fitxes per premis en una fira, sinó que, ben al contrari, tendeixen a ajustar, reinterpretar o fins i tot abandonar aquests conceptes tan bon punt no casen amb les seves representacions. El fet que molts estudiants puguin formular perfectament enunciacions científiques en situacions escolars, com hem vist, no ens ha de fer assumir que siguin capaços de<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">transferir</span> aquests aprenentatges a la resolució de problemes similars en altres contextos. Whitehead va anomenar <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">coneixements inerts</span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em>aquest tipus d’aprenentatges que els estudiants no són capaços de traslladar a situacions alternatives d’aquelles en què els van adquirir.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les representacions socials: un obstacle per al saber</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Podem imaginar, en definitiva, el món mental dels estudiants com un camp de batalla entre les idees, plenament funcionals per la vida social, que aquests estudiants respiren en el seu dia a dia, i els conceptes científics que s’intenten introduir des de l’escola. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Es tracta d’una lluita enormement desigual</span>: per cada hora de classe hi ha, a la trinxera contrària, tardes senceres de tik tok, de telenotícies, de publicitat i de família. Les <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">representacions socials</span> que al final del matí semblaven malmeses, reapareixen a classe, l’endemà, fresques com un gerani. De la mateixa manera que, a l’Antic Testament, Déu s’irrita perquè el seu poble adora falsos ídols, el professor constata, desesperat, que, una vegada i una altra, els seus estudiants desestimen sabers científics en favor de fetitxes de fusta entrats de contraban.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La nostra pregunta, per tant, és la següent: com podem aconseguir que els estudiants facin <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">aprenentatges reals i vius</span>, és a dir, aprenentatges que siguin capaços de traslladar a altres contextos intel·lectuals, i fins i tot a situacions no acadèmiques? Existeixen diversos angles didàctics des dels quals abordar aquest problema. En les següents línies, exposaré la manera com Alain Dalongeville proposa practicar-la a classe.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per tal que es produeixin aprenentatges significatius, és imprescindible</span>, diu Dalongeville, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">haver identificat quines són les </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">representacions socials</span> dels alumnes que obstaculitzen l’assimilació d’un coneixement científic. Per fer-ho, el professor pot fer emergir aquestes representacions i plantejar als alumnes problemes que no puguin ser resolts sense haver de posar en crisi les seves idees anteriors. En paraules de Bachelard: «<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Coneixem </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">contra</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> un coneixement anterior</span>, tot destruint coneixements mal fets, tot superant allò que, dins l’esperit, s’interposa en el camí de l’espiritualització».</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però, ai las! Si només es tractés d’això, no seria <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">tan</span> difícil. Fe de déu que, en el nostre problema inicial, havia intentat posar en crisi les representacions socials dels alumnes («l’empresari és qui genera riquesa, els beneficis de l’emprenedor provenen del seu treball personal, l’empresari duu a terme una tasca benèfica en termes socials»). A través d’un seguit de dispositius, els estudiants havien acceptat la teoria del valor-treball, segons la qual el treball humà és la font del valor de les mercaderies; havien interioritzat que l’origen de més de la meitat de les grans fortunes espanyoles és l’herència, i no pas l’emprenedoria; i havien comprès que, en el món actual, malgrat que les rendes del capital augmentin, els salaris reals no deixen de degradar-se.</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El problema és que, com assenyala Dalongeville, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">aquestes representacions socials</span> no són idees volàtils, pols mental purament dispersa, sinó que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">estan arrelades</span> <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">en</span> un sòl particular, que ell anomena <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">conceptes.</span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em>Com en un iceberg, les representacions socials són la punta que emergeix i es fa visible, mentre que el gruix del massís roman soterrat, lluny de la mirada escrutadora dels altres. Els alumnes, exemplifica el pedagog francès, poden dir, quan estudien l’Edat Mitjana, que els bàrbars eren anàrquics, bruts i violents, i això pertany a l’àmbit de les seves representacions socials. Aquestes representacions, però, descansen sobre un <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">concepte</span> més equívoc i esmunyedís: una determinada idea de l’alteritat, segons la qual <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l’altre sempre és el no-civilitzat</span>. Per molt que aconseguim que els alumnes aprenguin que els pobles germànics disposaven d’una rica cultura oral i d’una organització social més igualitària i no més violenta que la romana<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">, no ens assegurarem que siguin capaços de transferir aquest coneixement</span> a altres situacions similars (com per exemple a l’estudi dels pobles pre-colombins, o a la mirada sobre la població immigrant del barri) <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">mentre no siguem capaços de posar en crisi el concepte que sostenia aquelles representacions.</span></p><figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24042 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2-277x160.jpg 277w" data-was-processed="true" height="590" loading="lazy" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2-300x173.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2-768x443.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2-600x346.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2-306x176.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/05/dani2-277x160.jpg 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Althusser, en un moment en què parla del tall epistemològic de Marx, pel qual aquest hauria passat de la ideologia a la ciència, recicla una bonica metàfora del propi mestre barbut. Diu: «Després dels greus revessos de la guerra contra els perses, Temístocles aconsellava als atenesos de renunciar a la terra, i de fundar l’avenir de la ciutat sobre un altre element: la mar.»<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 12px; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: 0; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;"> </span> Aprendre científicament, diu Althusser, implica trencar amb els conceptes anteriors i «fundar l’avenir sobre un altre element». Com diu un col·lega professor: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">qualsevol ensenyament que no toqui el sistema conceptual està condemnat a mort</span>.</p><h2 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cloenda</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tornem doncs, per últim cop, sobre el cas que ens ocupa. Què va passar, en el nostre taller? Com és que no va servir perquè els alumnes hi adquirissin un saber viu, un saber al qual poguessin recórrer en contextos variants, de la mateixa manera que un lampista recorre al mateix joc de tornavisos cada cop que ha de desmuntar un interruptor, i no baixa cada matí a la ferreteria a comprar-ne un de nou?</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Arribats a aquest punt, treguin-se les sabatilles, perquè entrem en el terreny fangós de les hipòtesis. Mirant-ho amb retrospectiva, crec que vaig cometre alguns errors, però n’hi ha un que en sobresurt: diria que, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">així com les representacions socials dels alumnes van patir certes turbulències, la base conceptual sobre la qual reposaven no va ser qüestionada en cap moment. </span>En un primer moment, em va semblar que el <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">concepte </span>que sostenia l’edifici mental dels alumnes era la seva teoria del valor: a l’inici del taller, els estudiants, que partien d’una posició més aviat afí a les teories marginalistes, plantejaven que el valor dels productes venia determinat pel preu que els compradors estiguessin disposats a pagar-hi (la mateixa ampolla d’aigua que val cinquanta cèntims al Sorli Discau de la Gran Via, valdrà milions al centre del desert). La substitució d’aquest concepte per un de molt més ric en termes científics, com és la teoria del valor-treball, ens havia d’obrir la porta a «fundar l’avenir de la ciutat sobre un altre element».</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però m’equivocava: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la seva teoria del valor no era el fonament de l’edifici</span>. El concepte que sostenia tot el seu sistema de representacions socials, diria ara, no <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l’havia de buscar en l’àmbit</span> de l’economia política, sinó en el <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">del dret: es tracta d’un concepte despòtic de la propietat.</span></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A l’hora de debatre sobre la fortuna de l’amic Bezos, la idea que són els treballadors directes i indirectes d’Amazon els qui infonen valor als productes de l’empresa, i que, per tant, el magnat de la companyia s’enriqueix a partir de tones de treball no pagat als seus treballadors, era derrotada, una vegada i una altra, per un argument alternatiu: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Jeff Bezos pot fer</span> <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el que vulgui</span> <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">amb la seva propietat, per la senzilla raó que és seva.</span> Si el que vol fer és explotar milers i milers de persones per tal de fer-se immensament ric, qui som nosaltres per dir-li que ho deixi córrer?</p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquesta idea <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">despòtica </span>de la propietat té certa tradició. William Blackstone (1723-1780), el pare de la idea, definia la propietat com «el <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">domini exclusiu i despòtic</span> que un home exigeix sobre les coses externes del món, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">amb total exclusió del dret de qualsevol altre individu</span>.» El problema d’aquest concepte, no és pas que sigui immoral, és que, en certa manera, és <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">erroni</span>. Com recorda sempre l’Antoni Domènech, aquesta propietat <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">exclusiva i excloent</span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em>era mentida en temps de Blackstone, i ni tan sols queda blindada pels textos constitucionals contemporanis. Per molt que la propietat <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">exclusiva i excloent</span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em>constitueixi el projecte polític del capital, i que s’hagi obert pas en el nostre món com un tren de mercaderies per la plana de Vic, fins i tot la Constitució espanyola modela una idea limitada de la propietat, subordinada al bé públic (Article 33: «<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos sino por causa justificada de utilidad pública o interés social</em><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">»).</em> </p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En fi: desproveït d’un dispositiu concret que busqués posar en escac aquesta base conceptual, el taller corria coix des del començament. Les properes actualitzacions de la proposta, en definitiva, hauran de partir d’aquestes revisions. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Només acceptant que els alumnes ja disposen d’una visió de les coses, i que aquesta visió acostuma a ser funcional, arrelada i profunda, podrem aspirar a jugar algun paper en la seva formació intel·lectual</span>. Sempre que no ho fem, els sabers que els estudiants utilitzen com a moneda de canvi per tal d’aprovar exàmens s’evaporen en uns dies, tal com les monedes dels <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">leprechaun</em>, en una coneguda saga de fantasia, desapareixien al cap d’unes hores i deixaven amb un pam de nas els babaus que hi havien estat ensarronats.</p>

Aquest article analitza un problema pràctic propi de la didàctica de la Història, amb l’objectiu d’il·lustrar una sèrie de qüestions relacionades amb les pedagogies de l’aprenentatge.

Partim d’un problema pràctic.

Som a classe de Geografia i Història, a 4t d’ESO, en un centre de màxima complexitat de Terrassa. Jo hi faig de professor. Durant el tema de la Revolució Industrial, hem dedicat diverses sessions a comprendre el sistema econòmic que neix a la Gran Bretanya de finals del XVIII, i que s’estén fins els nostres dies: el capitalisme. Aquest matí arribem al zenit del temari. Tot el castell que hem construït aquestes setmanes només té per finalitat sostenir el naip que ara mateix faig ballar entre els dits. A l’altra banda dels vidres, els blocs grisos de Sant Llorenç, el cel de gener, la Mola.

Fa dies que treballem en la lògica de les pedagogies de l’aprenentatge, de les quals parlava el Roger Fusté en aquest article (en dos parts). Al llarg del tema, els alumnes han investigat fonts primàries, han llegit historiadors, han formulat hipòtesis, han interpretat rols socials en conflicte (han estat camperols, terratinents, artesans, propietaris de manufactures, indians, negrers, proletaris, i capitalistes industrials), han analitzat la lògica de les seves interaccions i han reconstruït els seus objectius de classe. Quirúrgicament, he ofert explicacions magistrals per tal d’acabar d’ajustar els seus descobriments.

El resultat és més que satisfactori. Els alumnes són capaços d’explicar què vol dir Polanyi quan diu que «el segle XVIII es caracteritza per una millora quasi miraculosa dels mitjans de producció, acompanyada d’una catastròfica dislocació de la gent comuna», o per què el marxisme considera que el treball assalariat és sempre una relació d’explotació i que el burgès s’enriqueix sempre a partir d’un robatori. Davant la presentació del concepte de plusvàlua, la Kawtar arrufa el nas, l’Alejandro fa el gest de les manilles que faria un davanter del Getafe i la Oumaima, càndidament, valora que «el capitalismo es muy malo». Faig uns copets a les parets, com un mestre d’obres pagat de si mateix, i em dic que aquest edifici viurà mil anys.

Foto d’una exposició sobre la vida a les trinxeres durant la Primera Guerra Mundial, que vam fer amb alumnes del mateix curs, i que seguia una filosofia similar.

Aquest matí, doncs, em disposo a coronar l’obra. Ara que els alumnes han viscut un primer apropament a la qüestió de la gènesi i la lògica del capital, els vull demanar que s’enfrontin a un problema contemporani. Els alumnes assisteixen a una exposició que porta per títol «Jeff Bezos s’ha guanyat la seva fortuna». Per les parets de la classe, hi ha penjades fotos, dades i titulars de premsa sobre Amazon i el seu propietari. Hi apareixen repartidors obligats a pixar en ampolles, el bo d’en Jeff en el seu viatge a l’espai, proves del frau fiscal de l’empresa o els sis morts del magatzem d’Edwardsville a qui Amazon no va deixar marxar a casa malgrat el tornado que s’acostava; però també dades sobre les donacions personals de Bezos, imatges del mític garatge on va començar tot o comunicats oficials de la companyia a favor de la sostenibilitat mediambiental, la caritat o la seguretat laboral. Els alumnes visiten l’exposició i, a mesura que van acabant, s’asseuen en rotllana. Els anuncio que hauran de debatre al voltant de la frase que hi fa de títol. I, després d’això, respiro. Els he acompanyat fins aquí, com un Virgili d’extraradi; ara és hora que caminin sols.

Un segon de silenci, dos, cinc segons. I, de cop, tot s’esfondra. «Pues claro que se ha ganado su fortuna profe». Jeff Bezos va començar del no-res, en un garatge. Va tenir una gran idea i li ha sortit bé la jugada. Ofereix feina a milions de persones i, per si no fos poc, fa donacions milionàries. De vint-i-cinc alumnes, dues acaben defensant arguments marxistes; sis, arguments de certa conciliació entre el capital i el treball (home, temps per pixar com cal haurien de tenir) i dotze, arguments ultraliberals (els altres cinc no manifesten opinió).

Parem aquí. Saltarem l’escena en què recullo la baralla espanyola escampada pel terra, amb cara d’idiota, i passarem directament a l’anàlisi.

El problema de la transferència

Què ha passat? Com pot ser que els mateixos alumnes que han demostrat haver «comprès» la crítica marxista del capitalisme i que, fins i tot, hi han mostrat certa afinitat quan la treballaven en termes teòrics, abandonin les seves postures intel·lectuals tan bon punt les han de fer valer en un problema contemporani, en un problema del món real? Ha passat que hem topat amb un problema clàssic de la didàctica: el problema de la transferència.

Com aconseguir que els alumnes que, a classe, són capaços de resoldre problemes científics de manera científica segueixin recorrent a aquest tipus de sabers quan s’enfronten a problemes anàlegs de la vida quotidiana?

Ken Bain cita un estudi d’Ibrahim Abou Halloun i David Hestenes on s’explica que, després d’un curs que pretenia presentar els principis de la física newtoniana, els alumnes van seguir sostenint les seves creences inicials sobre el moviment, que eren una barreja entre «les idees aristotèliques i de l’impetus del segle XIV». Ni tan sols els alumnes que obtenien les millors qualificacions als exàmens, quan se’ls plantejava, en un experiment, que anticipessin els moviments d’un cos, eren capaços de posar en pràctica els principis newtonians que acabaven d’aprendre, i seguien recorrent als d’Aristòtil, exactament com haguessin fet abans de començar el curs. Una alumna meva de 1r d’ESO, la Nohaila, mesos després d’haver aprovat el tema de la Prehistòria, em va deixar anar, relaxada, en una excursió: «Lo de la prehistoria es mentira profe (sic). ¿Cómo vamos a venir del mono?» (En cap moment vam treballar que vinguéssim del mico, però això és una altra història –o la mateixa!).

Els alumnes no són càntirs buits que s’omplen a l’escola, no són pàgines en blanc sobre les quals imprimir un text en times new roman. Són ciutadans inscrits en una societat, que pensen i actuen en contextos culturals vius i plens de significat. Quan assisteixen a classe, ho fan carregats d’idees, d’expectatives, de patrons de pensament. Fins aquí, tot en ordre. El problema ve del fet que, mentre algunes d’aquestes idees efectivament representen un saber, d’altres són preconcepcions esbiaixades, falsos sabers, obstacles per al saber. «Quan es presenta davant la cultura científica», diu Bachelard, «l’esperit mai és jove. És, mes aviat, molt vell, ja que té l’edat dels seus prejudicis.» Sona l’eco de Horkheimer: «Qui no s’esforça a adquirir un coneixement millor, es fa vulnerable per al coneixement pitjor, i fins i tot desenvolupa una propensió a adherir-se al primer que se li presenta.» I remata Dalongeville: «La dificultat és que qualsevol discurs […] teòric donat a aquests estudiants toparà amb les seves representacions i serà reinterpretat d’acord amb el seu domini conceptual».

Alain Dalongeville anomena aquestes idees prèvies dels alumnes representacions socials (el concepte el pren de G. De Vechi i A. Giordan). Els estudiants, adverteix, no són despresos, amb aquestes representacions, no les canvien per conceptes científics com qui canvia fitxes per premis en una fira, sinó que, ben al contrari, tendeixen a ajustar, reinterpretar o fins i tot abandonar aquests conceptes tan bon punt no casen amb les seves representacions. El fet que molts estudiants puguin formular perfectament enunciacions científiques en situacions escolars, com hem vist, no ens ha de fer assumir que siguin capaços de transferir aquests aprenentatges a la resolució de problemes similars en altres contextos. Whitehead va anomenar coneixements inerts aquest tipus d’aprenentatges que els estudiants no són capaços de traslladar a situacions alternatives d’aquelles en què els van adquirir.

Les representacions socials: un obstacle per al saber

Podem imaginar, en definitiva, el món mental dels estudiants com un camp de batalla entre les idees, plenament funcionals per la vida social, que aquests estudiants respiren en el seu dia a dia, i els conceptes científics que s’intenten introduir des de l’escola. Es tracta d’una lluita enormement desigual: per cada hora de classe hi ha, a la trinxera contrària, tardes senceres de tik tok, de telenotícies, de publicitat i de família. Les representacions socials que al final del matí semblaven malmeses, reapareixen a classe, l’endemà, fresques com un gerani. De la mateixa manera que, a l’Antic Testament, Déu s’irrita perquè el seu poble adora falsos ídols, el professor constata, desesperat, que, una vegada i una altra, els seus estudiants desestimen sabers científics en favor de fetitxes de fusta entrats de contraban.

La nostra pregunta, per tant, és la següent: com podem aconseguir que els estudiants facin aprenentatges reals i vius, és a dir, aprenentatges que siguin capaços de traslladar a altres contextos intel·lectuals, i fins i tot a situacions no acadèmiques? Existeixen diversos angles didàctics des dels quals abordar aquest problema. En les següents línies, exposaré la manera com Alain Dalongeville proposa practicar-la a classe.

Per tal que es produeixin aprenentatges significatius, és imprescindible, diu Dalongeville, haver identificat quines són les representacions socials dels alumnes que obstaculitzen l’assimilació d’un coneixement científic. Per fer-ho, el professor pot fer emergir aquestes representacions i plantejar als alumnes problemes que no puguin ser resolts sense haver de posar en crisi les seves idees anteriors. En paraules de Bachelard: «Coneixem contra un coneixement anterior, tot destruint coneixements mal fets, tot superant allò que, dins l’esperit, s’interposa en el camí de l’espiritualització».

Però, ai las! Si només es tractés d’això, no seria tan difícil. Fe de déu que, en el nostre problema inicial, havia intentat posar en crisi les representacions socials dels alumnes («l’empresari és qui genera riquesa, els beneficis de l’emprenedor provenen del seu treball personal, l’empresari duu a terme una tasca benèfica en termes socials»). A través d’un seguit de dispositius, els estudiants havien acceptat la teoria del valor-treball, segons la qual el treball humà és la font del valor de les mercaderies; havien interioritzat que l’origen de més de la meitat de les grans fortunes espanyoles és l’herència, i no pas l’emprenedoria; i havien comprès que, en el món actual, malgrat que les rendes del capital augmentin, els salaris reals no deixen de degradar-se.

El problema és que, com assenyala Dalongeville, aquestes representacions socials no són idees volàtils, pols mental purament dispersa, sinó que estan arrelades en un sòl particular, que ell anomena conceptes. Com en un iceberg, les representacions socials són la punta que emergeix i es fa visible, mentre que el gruix del massís roman soterrat, lluny de la mirada escrutadora dels altres. Els alumnes, exemplifica el pedagog francès, poden dir, quan estudien l’Edat Mitjana, que els bàrbars eren anàrquics, bruts i violents, i això pertany a l’àmbit de les seves representacions socials. Aquestes representacions, però, descansen sobre un concepte més equívoc i esmunyedís: una determinada idea de l’alteritat, segons la qual l’altre sempre és el no-civilitzat. Per molt que aconseguim que els alumnes aprenguin que els pobles germànics disposaven d’una rica cultura oral i d’una organització social més igualitària i no més violenta que la romana, no ens assegurarem que siguin capaços de transferir aquest coneixement a altres situacions similars (com per exemple a l’estudi dels pobles pre-colombins, o a la mirada sobre la població immigrant del barri) mentre no siguem capaços de posar en crisi el concepte que sostenia aquelles representacions.

Althusser, en un moment en què parla del tall epistemològic de Marx, pel qual aquest hauria passat de la ideologia a la ciència, recicla una bonica metàfora del propi mestre barbut. Diu: «Després dels greus revessos de la guerra contra els perses, Temístocles aconsellava als atenesos de renunciar a la terra, i de fundar l’avenir de la ciutat sobre un altre element: la mar.» Aprendre científicament, diu Althusser, implica trencar amb els conceptes anteriors i «fundar l’avenir sobre un altre element». Com diu un col·lega professor: qualsevol ensenyament que no toqui el sistema conceptual està condemnat a mort.

Cloenda

Tornem doncs, per últim cop, sobre el cas que ens ocupa. Què va passar, en el nostre taller? Com és que no va servir perquè els alumnes hi adquirissin un saber viu, un saber al qual poguessin recórrer en contextos variants, de la mateixa manera que un lampista recorre al mateix joc de tornavisos cada cop que ha de desmuntar un interruptor, i no baixa cada matí a la ferreteria a comprar-ne un de nou?

Arribats a aquest punt, treguin-se les sabatilles, perquè entrem en el terreny fangós de les hipòtesis. Mirant-ho amb retrospectiva, crec que vaig cometre alguns errors, però n’hi ha un que en sobresurt: diria que, així com les representacions socials dels alumnes van patir certes turbulències, la base conceptual sobre la qual reposaven no va ser qüestionada en cap moment. En un primer moment, em va semblar que el concepte que sostenia l’edifici mental dels alumnes era la seva teoria del valor: a l’inici del taller, els estudiants, que partien d’una posició més aviat afí a les teories marginalistes, plantejaven que el valor dels productes venia determinat pel preu que els compradors estiguessin disposats a pagar-hi (la mateixa ampolla d’aigua que val cinquanta cèntims al Sorli Discau de la Gran Via, valdrà milions al centre del desert). La substitució d’aquest concepte per un de molt més ric en termes científics, com és la teoria del valor-treball, ens havia d’obrir la porta a «fundar l’avenir de la ciutat sobre un altre element».

Però m’equivocava: la seva teoria del valor no era el fonament de l’edifici. El concepte que sostenia tot el seu sistema de representacions socials, diria ara, no l’havia de buscar en l’àmbit de l’economia política, sinó en el del dret: es tracta d’un concepte despòtic de la propietat.

A l’hora de debatre sobre la fortuna de l’amic Bezos, la idea que són els treballadors directes i indirectes d’Amazon els qui infonen valor als productes de l’empresa, i que, per tant, el magnat de la companyia s’enriqueix a partir de tones de treball no pagat als seus treballadors, era derrotada, una vegada i una altra, per un argument alternatiu: Jeff Bezos pot fer el que vulgui amb la seva propietat, per la senzilla raó que és seva. Si el que vol fer és explotar milers i milers de persones per tal de fer-se immensament ric, qui som nosaltres per dir-li que ho deixi córrer?

Aquesta idea despòtica de la propietat té certa tradició. William Blackstone (1723-1780), el pare de la idea, definia la propietat com «el domini exclusiu i despòtic que un home exigeix sobre les coses externes del món, amb total exclusió del dret de qualsevol altre individu.» El problema d’aquest concepte, no és pas que sigui immoral, és que, en certa manera, és erroni. Com recorda sempre l’Antoni Domènech, aquesta propietat exclusiva i excloent era mentida en temps de Blackstone, i ni tan sols queda blindada pels textos constitucionals contemporanis. Per molt que la propietat exclusiva i excloent constitueixi el projecte polític del capital, i que s’hagi obert pas en el nostre món com un tren de mercaderies per la plana de Vic, fins i tot la Constitució espanyola modela una idea limitada de la propietat, subordinada al bé públic (Article 33: «Nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos sino por causa justificada de utilidad pública o interés social»).

En fi: desproveït d’un dispositiu concret que busqués posar en escac aquesta base conceptual, el taller corria coix des del començament. Les properes actualitzacions de la proposta, en definitiva, hauran de partir d’aquestes revisions. Només acceptant que els alumnes ja disposen d’una visió de les coses, i que aquesta visió acostuma a ser funcional, arrelada i profunda, podrem aspirar a jugar algun paper en la seva formació intel·lectual. Sempre que no ho fem, els sabers que els estudiants utilitzen com a moneda de canvi per tal d’aprovar exàmens s’evaporen en uns dies, tal com les monedes dels leprechaun, en una coneguda saga de fantasia, desapareixien al cap d’unes hores i deixaven amb un pam de nas els babaus que hi havien estat ensarronats.