Archive for de març 2023

Home Archive for de març 2023

undefined

Pasolini i l’esperança de la Roma proletària

0 Somnis Rebels 4:49 p. m. Comments

CulturaPasolini i l’esperança de la Roma proletària >Somnis Rebels 4:49 p. m. 0 Comments La nova editorial L'agulla Daurada s’estrena amb una novel·la de Pasolini coincidint amb el centenari del seu naixement «El món que

undefined

100 anys de l'assassinat de Salvador Seguí, ahir, avui, demà, sempre

0 Somnis Rebels 8:15 p. m. Comments

lluita obreraRevolucionaris100 anys de l'assassinat de Salvador Seguí, ahir, avui, demà, sempre >Somnis Rebels 8:15 p. m. 0 Comments Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent

undefined

El mercat de treball un any després de la reforma laboral

0 Somnis Rebels 8:08 p. m. Comments

LaboralEl mercat de treball un any després de la reforma laboral >Somnis Rebels 8:08 p. m. 0 Comments Després de més d'un any, quins han sigut els resultats reals de la reforma laboral de

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de març 2023

<p><span style="font-family: arial;"> </span></p><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="col-md-12" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 779.99px;"><h3 class="h3noticia" style="box-sizing: border-box; color: inherit; font-size: 16px; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;"><span style="font-family: arial;">La nova editorial L'agulla Daurada s’estrena amb una novel·la de Pasolini coincidint amb el centenari del seu naixement</span></h3><h3 class="h3noticia" style="box-sizing: border-box; color: inherit; font-size: 16px; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;"><span style="font-family: arial;"><span class="fa fa-fw fa-caret-right" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: inherit; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variation-settings: normal; line-height: 1; text-align: center; text-rendering: auto; width: 1.28571em;"></span> «El món que Pasolini va mostrar en les seves obres és en la mateixa base per comprendre on l’autor entreveia els espais més complexos que qüestionaven la moral del sistema»</span></h3><div class="categoriadata" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; float: left; font-size: 12px; line-height: 75px; margin-bottom: 20px; margin-top: 20px; padding: 0px; position: relative; width: 749.99px;"><div class="data col-md-8 pull-left row" style="box-sizing: border-box; float: left !important; margin-left: -15px; margin-right: -15px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 499.99px;"><span style="font-family: arial;"><span id="_markupAutor" itemprop="author" itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-weight: bold;"><span itemprop="name" style="box-sizing: border-box;"><div class="imgautoramplianoticia" style="box-sizing: border-box; float: left; left: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 10px; margin-top: -15px; width: 100px;"><a href="https://www.elsetembre.cat/noticies/autor/96/pol-rifa" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #333333; text-decoration-line: none;"><img class="img-responsive " src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/autorsnoticies/1583233335_POL_RIFA.png" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" /></a></div><span class="nomautoramplianoticia" style="box-sizing: border-box;"><a href="https://www.elsetembre.cat/noticies/autor/96/pol-rifa" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #333333; text-decoration-line: none;">Pol Rifà</a></span></span></span> <span class="txtactualitzatel" id="txtactualitzatel" style="box-sizing: border-box;">| </span></span></div></div></div></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="col-xs-12 fotoportadaampliacio" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 20px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 779.99px;"><div class="fotografia ambpeu" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 0px; width: 749.99px;"><a href="https://www.elsetembre.cat/noticia/1195/pasolini-esperanca-roma-proletaria" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration-line: none;"><span style="font-family: arial;"><img alt="'Una vida violenta' de Pier Paolo Pasolini, juntament amb Travessa del manglar de Maryse Condé, són els dos primers títols de l’editorial que neix del paraigües de la cooperativa Kult i del bagatge de Tigre de Paper. " class="img-responsive" src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/202210/1200_1665472481IMG_9416-copia.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 749.99px;" /></span></a></div><div class="peufotografia" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; color: #888888; float: left; font-size: 12px; line-height: 14px; margin-bottom: 10px; padding-bottom: 4px; padding-left: 0px; padding-top: 4px; width: 749.99px;"><span style="font-family: arial;">'Una vida violenta' de Pier Paolo Pasolini, juntament amb Travessa del manglar de Maryse Condé, són els dos primers títols de l’editorial que neix del paraigües de la cooperativa Kult i del bagatge de Tigre de Paper. | Pol Rifà</span></div></div></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="col-md-10 columnatextnoticia" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 649.99px;"><div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="textnoticia col-md-12" id="_markupCos" itemprop="articleBody" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 649.99px;"><span style="font-family: arial;">En la represa literària d’aquesta tardor hem pogut celebrar el naixement del nou segell editorial de <a href="https://www.lagulladaurada.cat/ca" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration-line: none;" target="_blank">L’Agulla Daurada</a>. <em style="box-sizing: border-box;">Una vida violenta</em> de Pier Paolo Pasolini, juntament amb <em style="box-sizing: border-box;">Travessa del manglar</em> de Maryse Condé, són els dos primers títols de l’editorial que neix del paraigües de la cooperativa Kult i del bagatge de Tigre de Paper. En aquest nou projecte l’aposta pel compromís polític, marca de la casa, segueix intacte però en aquest cas també s’amplia a la narrativa. La nova editorial s’estrena amb una novel·la de Pasolini coincidint amb el centenari del seu naixement. Una efemèride que també ha permès que arribessin noves traduccions de la poesia i la narrativa de Pasolini com <em style="box-sizing: border-box;">Poema en forma de rosa</em> (Edicions Poncianes) i <em style="box-sizing: border-box;">Actes impurs. Amado mio</em> (Lleonard Muntaner). Publicar Pasolini avui suposa reivindicar el seu llegat polític i artístic, recordant la seva manera provocativa, radical i feliçment lliure de tensar les convencions de l’època, interessant-se per allò dissident i marginal. El món que Pasolini va mostrar en les seves obres és en la mateixa base per comprendre on l’autor entreveia els espais més complexos que qüestionaven la moral del sistema.<br style="box-sizing: border-box;" /> <br style="box-sizing: border-box;" /><em style="box-sizing: border-box;">Una vida violenta</em> es podria llegir, d’entrada, com una història de pispes protagonitzada per joves delinqüents provinents dels barris perifèrics de Roma. Cal, però, no quedar-se amb aquesta simple imatge d’un relat d’acció i ganivetades. La novel·la va més enllà d’aquí. Inicialment, el jove protagonista Tommaso Puzzilli, amb la seva colla d’amics del barri de barraques de Pietralata, practiquen la picaresca i diversos tripijocs tot descobrint una ciutat a cop de baralles, cotxes robats i atracaments a gasolineres. Unes vides brutals i salvatges que es topen davant de la pobresa d’un món desolat. Aquests joves, que Pasolini anomenà els <em style="box-sizing: border-box;">ragazzi di vita</em>, conviuen amb una dissortada ambigüitat: tot i pertànyer a Roma i ser el futur d’una societat en construcció després de la guerra, es troben desplaçats de qualsevol espai de decisió.<br style="box-sizing: border-box;" /> <br style="box-sizing: border-box;" />La realitat que viuen aquests joves els acaba situant en una marginalitat malaltissa més a prop de la supervivència que de res més. Però aquesta segregació, a priori excloent i negativa, també serveix per oferir un altre correlat a la novel·la. És des d’aquí, des dels suburbis polsosos envoltats de descampats, des d’on encara és possible escapar-se de la moral repressora i evitar ser un simple espectador de la farsa política –ve a dir-nos l’autor. Precisament, si Pasolini va posar el focus de les seves primeres novel·les i pel·lícules en aquesta marginalitat era perquè veia que s’hi concentraven les veritables esperances d’un canvi revolucionari.<br style="box-sizing: border-box;" /> <br style="box-sizing: border-box;" />La novel·la funciona perfectament bé per entendre el context de postguerra a Itàlia. Un feixisme derrotat però encara molt present, una pobresa molt marcada que causava la proliferació del barraquisme i un sotmetiment de les classes populars que es trobaven sense recursos. Tot això conduïa a abraçar el desenvolupament econòmic i a accelerar el pas d’una societat tradicional a una societat capitalista. Tal com assenyala Layla Martínez al pròleg, Pasolini s’oposava frontalment a aquesta modernització, no per una reacció contra el suposat progrés, sinó per evitar una deserció política: la desaparició de la cultura popular de la classe obrera. La descripció d’aquesta realitat es complementa amb la trama de la novel·la que avança a través de la relació amorosa entre Irene i Tommaso, les batudes policials a Pietralata, el seu pas per la presó, el reallotjament de la família Puzzilli en uns pisos de protecció oficial o la malaltia que acompanyarà al protagonista. Tot plegat fa que el pes de la novel·la no recaigui només en les batalletes d’uns delinqüents -no tot és literatura sobre els baixos fons-, sinó en el procés de presa de consciència política que experimenta en Tommaso. Aquí hi ha la virtut del llibre.<br style="box-sizing: border-box;" /> <br style="box-sizing: border-box;" />Aquesta politització es fa evident en els darrers capítols de la novel·la, quan en Tommaso s’afilia al Partit Comunista després de veure en primera persona la repressió que pateixen els seus militants. Així, mentre a l’inici de la novel·la la seva manera de reivindicar-se a la societat era a través d’una delinqüència quotidiana, posteriorment passa a tenir un clar compromís polític amb la seva classe. Uns principis que queden perfectament subratllats en el colpidor final de la novel·la. A banda dels viratges de la trama, una altra virtut de l’obra és la seva riquesa lingüística. En la novel·la, excel·lentment traduïda per Pau Vidal, s’hi reflexa l’argot popular que utilitzà Pasolini. La tasca de traducció de l’obra és un exercici interessant per conèixer el parlar col·loquial dels joves romans i alhora per crear un argot propi en català. Això entronca, en part, amb la defensa de les llengües minoritzades que feia Pasolini. Amb tot, allò més interessant de la novel·la és fer-ne una lectura en clau política, llegint-la més enllà dels vells estereotips de barriada i de l’imaginari quinqui. La missió de Pasolini era la de mostrar-nos que aquella cultura proletària, sovint desprestigiada i forçada a desaparèixer, podia ser el motor des d’on canviar el món de bell nou.</span></div></div></div></div>

La nova editorial L'agulla Daurada s’estrena amb una novel·la de Pasolini coincidint amb el centenari del seu naixement

«El món que Pasolini va mostrar en les seves obres és en la mateixa base per comprendre on l’autor entreveia els espais més complexos que qüestionaven la moral del sistema»

Pol Rifà |

'Una vida violenta' de Pier Paolo Pasolini, juntament amb Travessa del manglar de Maryse Condé, són els dos primers títols de l’editorial que neix del paraigües de la cooperativa Kult i del bagatge de Tigre de Paper. | Pol Rifà

En la represa literària d’aquesta tardor hem pogut celebrar el naixement del nou segell editorial de L’Agulla Daurada. Una vida violenta de Pier Paolo Pasolini, juntament amb Travessa del manglar de Maryse Condé, són els dos primers títols de l’editorial que neix del paraigües de la cooperativa Kult i del bagatge de Tigre de Paper. En aquest nou projecte l’aposta pel compromís polític, marca de la casa, segueix intacte però en aquest cas també s’amplia a la narrativa. La nova editorial s’estrena amb una novel·la de Pasolini coincidint amb el centenari del seu naixement. Una efemèride que també ha permès que arribessin noves traduccions de la poesia i la narrativa de Pasolini com Poema en forma de rosa (Edicions Poncianes) i Actes impurs. Amado mio (Lleonard Muntaner). Publicar Pasolini avui suposa reivindicar el seu llegat polític i artístic, recordant la seva manera provocativa, radical i feliçment lliure de tensar les convencions de l’època, interessant-se per allò dissident i marginal. El món que Pasolini va mostrar en les seves obres és en la mateixa base per comprendre on l’autor entreveia els espais més complexos que qüestionaven la moral del sistema.

Una vida violenta es podria llegir, d’entrada, com una història de pispes protagonitzada per joves delinqüents provinents dels barris perifèrics de Roma. Cal, però, no quedar-se amb aquesta simple imatge d’un relat d’acció i ganivetades. La novel·la va més enllà d’aquí. Inicialment, el jove protagonista Tommaso Puzzilli, amb la seva colla d’amics del barri de barraques de Pietralata, practiquen la picaresca i diversos tripijocs tot descobrint una ciutat a cop de baralles, cotxes robats i atracaments a gasolineres. Unes vides brutals i salvatges que es topen davant de la pobresa d’un món desolat. Aquests joves, que Pasolini anomenà els ragazzi di vita, conviuen amb una dissortada ambigüitat: tot i pertànyer a Roma i ser el futur d’una societat en construcció després de la guerra, es troben desplaçats de qualsevol espai de decisió.

La realitat que viuen aquests joves els acaba situant en una marginalitat malaltissa més a prop de la supervivència que de res més. Però aquesta segregació, a priori excloent i negativa, també serveix per oferir un altre correlat a la novel·la. És des d’aquí, des dels suburbis polsosos envoltats de descampats, des d’on encara és possible escapar-se de la moral repressora i evitar ser un simple espectador de la farsa política –ve a dir-nos l’autor. Precisament, si Pasolini va posar el focus de les seves primeres novel·les i pel·lícules en aquesta marginalitat era perquè veia que s’hi concentraven les veritables esperances d’un canvi revolucionari.

La novel·la funciona perfectament bé per entendre el context de postguerra a Itàlia. Un feixisme derrotat però encara molt present, una pobresa molt marcada que causava la proliferació del barraquisme i un sotmetiment de les classes populars que es trobaven sense recursos. Tot això conduïa a abraçar el desenvolupament econòmic i a accelerar el pas d’una societat tradicional a una societat capitalista. Tal com assenyala Layla Martínez al pròleg, Pasolini s’oposava frontalment a aquesta modernització, no per una reacció contra el suposat progrés, sinó per evitar una deserció política: la desaparició de la cultura popular de la classe obrera. La descripció d’aquesta realitat es complementa amb la trama de la novel·la que avança a través de la relació amorosa entre Irene i Tommaso, les batudes policials a Pietralata, el seu pas per la presó, el reallotjament de la família Puzzilli en uns pisos de protecció oficial o la malaltia que acompanyarà al protagonista. Tot plegat fa que el pes de la novel·la no recaigui només en les batalletes d’uns delinqüents -no tot és literatura sobre els baixos fons-, sinó en el procés de presa de consciència política que experimenta en Tommaso. Aquí hi ha la virtut del llibre.

Aquesta politització es fa evident en els darrers capítols de la novel·la, quan en Tommaso s’afilia al Partit Comunista després de veure en primera persona la repressió que pateixen els seus militants. Així, mentre a l’inici de la novel·la la seva manera de reivindicar-se a la societat era a través d’una delinqüència quotidiana, posteriorment passa a tenir un clar compromís polític amb la seva classe. Uns principis que queden perfectament subratllats en el colpidor final de la novel·la. A banda dels viratges de la trama, una altra virtut de l’obra és la seva riquesa lingüística. En la novel·la, excel·lentment traduïda per Pau Vidal, s’hi reflexa l’argot popular que utilitzà Pasolini. La tasca de traducció de l’obra és un exercici interessant per conèixer el parlar col·loquial dels joves romans i alhora per crear un argot propi en català. Això entronca, en part, amb la defensa de les llengües minoritzades que feia Pasolini. Amb tot, allò més interessant de la novel·la és fer-ne una lectura en clau política, llegint-la més enllà dels vells estereotips de barriada i de l’imaginari quinqui. La missió de Pasolini era la de mostrar-nos que aquella cultura proletària, sovint desprestigiada i forçada a desaparèixer, podia ser el motor des d’on canviar el món de bell nou.

<p><span style="font-family: arial;"> </span></p><h3 class="h3noticia" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;"><span style="font-family: arial;">Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc»</span></h3><h3 class="h3noticia" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;"><span style="font-family: arial;"><span class="fa fa-fw fa-caret-right" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: inherit; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1; text-align: center; text-rendering: auto; width: 1.28571em;"></span> «Recordar avui el Noi del Sucre és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre»</span></h3><h3 class="h3noticia h3itemrelnoticia h3notirelnoticia" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; font-weight: 500; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; margin-top: 0px;"><a href="https://www.elsetembre.cat/noticia/33/salvador-segui-pensador-practic-anarquia?rlc=a1" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration-line: none;"><span style="font-family: arial;"><span class="fa fa-bookmark-o fa-fw" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: inherit; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1; text-align: center; text-rendering: auto; width: 1.28571em;"></span> Salvador Seguí, pensador i pràctic de l'anarquia</span></a></h3><div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="col-md-12" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 779.99px;"><div class="categoriadata" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; float: left; font-size: 12px; line-height: 75px; margin-bottom: 20px; margin-top: 20px; padding: 0px; position: relative; width: 749.99px;"><div class="data col-md-8 pull-left row" style="box-sizing: border-box; float: left !important; margin-left: -15px; margin-right: -15px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 499.99px;"><span style="font-family: arial;"><span id="_markupAutor" itemprop="author" itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-weight: bold;"><span itemprop="name" style="box-sizing: border-box;"><span class="nomautoramplianoticia" style="box-sizing: border-box;"><a href="https://www.elsetembre.cat/noticies/autor/4/jordi-marti-font" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #333333; text-decoration-line: none;">ordi Martí Font</a></span></span></span> <span class="txtactualitzatel" id="txtactualitzatel" style="box-sizing: border-box;">| 10/03/2023 a les 08:55h</span></span></div></div></div></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="col-xs-12 fotoportadaampliacio" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 20px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 779.99px;"><div class="fotografia ambpeu" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 0px; width: 749.99px;"><a href="https://www.elsetembre.cat/noticia/1272/100-anys-assassinat-salvador-segui-ahir-avui-dema-sempre" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #df312f; text-decoration-line: none;"><span style="font-family: arial;"><img alt="Salvador Seguí, al centre de la imatge, amb un maletí a les mans" class="img-responsive" src="https://diesdagost.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/agost/imatges/202303/1200_1678434841setembre_noi_del_sucre.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 749.99px;" /></span></a></div><div class="peufotografia" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; color: #888888; float: left; font-size: 12px; line-height: 14px; margin-bottom: 10px; padding-bottom: 4px; padding-left: 0px; padding-top: 4px; width: 749.99px;"><span style="font-family: arial;">Salvador Seguí, al centre de la imatge, amb un maletí a les mans</span></div></div></div><div class="row" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 16px; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="col-md-10 columnatextnoticia" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 649.99px;"><div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"><div class="textnoticia col-md-12" id="_markupCos" itemprop="articleBody" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 649.99px;"><span style="font-family: arial;">Avui fa cent anys que uns pistolers a sou de la patronal van assassinar un dels sindicalistes i un dels anarquistes més destacats de la història contemporània dels Països Catalans. El seu assassinat el 10 de març de 1923 es va afegir al dolor que creixia entre la classe obrera amb cada un dels atemptats que la burgesia pagava i impulsava per tal de no perdre ni un centímetre de la seva dominació, del seu poder damunt de qui explotava tant com podia per aconseguir més i més beneficis. El capitalisme sempre ha buscat el mateix: el benestar d’una minoria explotant la majoria social, el luxe de quatre gats pagat amb la suor i sovint la sang de la majoria de la gent. I en això, avui estem igual que aleshores...<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc, perquè el Noi del Sucre, que així era com l’anomenaven els seus, havia nascut a Lleida el 23 de desembre de 1887, fill d’una família pobre amb un pare d’origen reusenc i una mare de Tornabous, localitat on la família tenia forts vincles. I de Ponent, quan ell tenia quatre anys, la família es va desplaçar a Barcelona, al barri del Raval. Amb nou anys, ja va començar a treballar a un forn de pa, com el seu pare, i en poc temps va acabar agafant els pinzells per fer de pintor de parets, un ofici en què treballaria la resta de la seva vida.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />En poc temps, Seguí, a banda de treballar, es va anar introduint en els ambients obrers i populars de Barcelona, freqüentava l’Ateneu Sindicalista del carrer Ponent (avui Joaquim Costa) i l’Ateneu Enciclopèdic Popular, autèntica universitat obrera del moment.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El 1902, segons diverses informacions, liderava un grup anomenat Els Fills de Puta, o Els Sense Nom, segons l’autor que ho expliqui, un grup de joves que participava en accions de defensa d’obrers en vaga i que es va significar en els tirotejos contra la policia i l’exèrcit durant la vaga general de 1902. L’any següent, ja formava part del Centre d’Estudis Socials, una entitat que en aquell moment aplegava la major part dels grups d’acció anarquistes de Catalunya.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El 1904, Seguí abandona el grup d’acció i participa en la creació de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona (ULSOB), amb l’anarquista Josep Negre i el socialista Antoni Badia i Matamala, tot i que l’organització no va aconseguir tirar endavant. És aleshores quan, enmig d’un míting lerrouxista a on havia anat a demanar explicacions per les acusacions de «terrorista» que havien fet contra la seva persona, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que va provocar un mort; detingut, Seguí estigué empresonat nou mesos a pesar de la seva provada innocència.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El 3 d’agost de 1907, participa en la creació del sindicat Solidaritat Obrera, és assidu de cafès i tavernes i, dos anys després, quan es produeix la Setmana Gloriosa de 1909, que ha passat a la història amb el malnom de «Setmana Tràgica», tot i que no sabem com hi va participar, sí que sabem que es va veure obligat a fugir de Barcelona.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El 1911, es funda a Barcelona la CNT, amb Josep Negre com a secretari general. Seguí hi va participar com a delegat de la societat de pintors La Nueva Semilla, alhora que té una presència destacada en diverses vagues que acaben comportant la primera il·legalització de la CNT, uns mesos després de fundar-se.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />L’any 1913, és un dels creadors de l’únic número de <em style="box-sizing: border-box;">La Tramontana</em>, dedicat a recordar la figura de Lluna. És l’any que passa a compartir la seva vida amb Teresa Muntaner. L’any següent, es torna a legalitzar l’anarcosindicat i Seguí és escollit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT. El 1916, aconsegueix tirar endavant un acord de col·laboració entre la CNT i la UGT per tal d’unificar el moviment obrer i el 18 de desembre, els dos sindicats convoquen una vaga general de 24 hores contra l'augment dels preus que que ofegaven les classes populars.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Del 13 al 18 d'agost de 1917, la CNT i la UGT convoquen una vaga general a la qual l’Estat contesta amb una forta repressió que comporta 71 morts (37 a Catalunya), 164 ferits i 2.000 detinguts, entre els quals ell mateix. El febrer del mateix any, a Rússia, s’havia produït la Revolució i la burgesia catalana tenia tanta por que utilitzava totes les forces de repressió de l’Estat per aturar l’obrerisme organitzat.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El juliol de 1918, Seguí és escollit secretari general de la CNT de Catalunya al Congrés de Sants, on exposa la idea de construir el sindicat únic, idea que desenvoluparia en congressos posteriors com el del Teatre de la Comèdia o el ple de Regionals de Saragossa, junt amb Joan Peiró i Ángel Pestaña. La CNT passa de 75.000 afiliats al juny a 345.000 a finals d'any. Seguí dona suport a la retirada de la CNT de la Tercera Internacional, defensa la pedagogia llibertària seguidora de l'Escola Moderna i s’oposa a la violència política si no és en legítima defensa<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />L’any següent, les idees organitzatives aprovades al Congrés de Sants es materialitzen en una vaga que aconsegueix objectius mai pensats, la vaga de la Canadenca. La vaga es convoca contra les condicions de treball de l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, la principal empresa elèctrica de Catalunya. La vaga dura un mes i mig, comença a les obres del pantà de Camarasa i s’estén de forma solidària primer en el lloc on es dona el conflicte, després a la federació d’Indústria corresponent i, després, a tota la resta de sindicats. Les obreres i els obrers guanyen i derroten la patronal. L’Estat ofereix contrapartides per aturar la vaga i Seguí negocia la consecució de la jornada laboral de les vuit hores.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Davant aquesta derrota, la burgesia respon, el 1920, nomenant governador civil de Barcelona Martínez Anido. Amb ell comença una guerra a mort contra l’anarquisme i el sindicalisme, amb el Sindicat Lliure com a braç armat de la patronal. Seguí és víctima d’un atemptat terrorista i, més tard, junt amb 36 companys sindicalistes com Martí Barrera i advocats laboralistes com Lluís Companys, és empresonat a Maó, a la fortalesa de la Mola, on roman fins al 1922.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />El 10 de març de 1922, és assassinat per pistolers del Sindicat Lliure, pagats amb diners de la patronal catalana, al carrer de la Cadena (actual Rambla del Raval) junt amb Francesc Comas Peronas. Aquell mateix any es publica la novel·la <em style="box-sizing: border-box;">Escuela de rebeldía</em>, atribuïda a la seva ploma.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Recordar avui Salvador Seguí, recordar el Noi del Sucre, és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible plantar cara a totes les condicions de vida adverses, de pobresa o miserables. És possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre. I derrotar-los vols dir, només, viure totes i tots una vida millor, plena, amb menys treball i més repartit, amb els drets bàsics garantits i sense sofriments innecessaris. Tot és possible amb organització, cultura i decisió.</span></div></div></div></div></div><div><br /></div>

Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc»

«Recordar avui el Noi del Sucre és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre»

Salvador Seguí, pensador i pràctic de l'anarquia

ordi Martí Font | 10/03/2023 a les 08:55h

Salvador Seguí, al centre de la imatge, amb un maletí a les mans

Avui fa cent anys que uns pistolers a sou de la patronal van assassinar un dels sindicalistes i un dels anarquistes més destacats de la història contemporània dels Països Catalans. El seu assassinat el 10 de març de 1923 es va afegir al dolor que creixia entre la classe obrera amb cada un dels atemptats que la burgesia pagava i impulsava per tal de no perdre ni un centímetre de la seva dominació, del seu poder damunt de qui explotava tant com podia per aconseguir més i més beneficis. El capitalisme sempre ha buscat el mateix: el benestar d’una minoria explotant la majoria social, el luxe de quatre gats pagat amb la suor i sovint la sang de la majoria de la gent. I en això, avui estem igual que aleshores...

Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc, perquè el Noi del Sucre, que així era com l’anomenaven els seus, havia nascut a Lleida el 23 de desembre de 1887, fill d’una família pobre amb un pare d’origen reusenc i una mare de Tornabous, localitat on la família tenia forts vincles. I de Ponent, quan ell tenia quatre anys, la família es va desplaçar a Barcelona, al barri del Raval. Amb nou anys, ja va començar a treballar a un forn de pa, com el seu pare, i en poc temps va acabar agafant els pinzells per fer de pintor de parets, un ofici en què treballaria la resta de la seva vida.

En poc temps, Seguí, a banda de treballar, es va anar introduint en els ambients obrers i populars de Barcelona, freqüentava l’Ateneu Sindicalista del carrer Ponent (avui Joaquim Costa) i l’Ateneu Enciclopèdic Popular, autèntica universitat obrera del moment.

El 1902, segons diverses informacions, liderava un grup anomenat Els Fills de Puta, o Els Sense Nom, segons l’autor que ho expliqui, un grup de joves que participava en accions de defensa d’obrers en vaga i que es va significar en els tirotejos contra la policia i l’exèrcit durant la vaga general de 1902. L’any següent, ja formava part del Centre d’Estudis Socials, una entitat que en aquell moment aplegava la major part dels grups d’acció anarquistes de Catalunya.

El 1904, Seguí abandona el grup d’acció i participa en la creació de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona (ULSOB), amb l’anarquista Josep Negre i el socialista Antoni Badia i Matamala, tot i que l’organització no va aconseguir tirar endavant. És aleshores quan, enmig d’un míting lerrouxista a on havia anat a demanar explicacions per les acusacions de «terrorista» que havien fet contra la seva persona, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que va provocar un mort; detingut, Seguí estigué empresonat nou mesos a pesar de la seva provada innocència.

El 3 d’agost de 1907, participa en la creació del sindicat Solidaritat Obrera, és assidu de cafès i tavernes i, dos anys després, quan es produeix la Setmana Gloriosa de 1909, que ha passat a la història amb el malnom de «Setmana Tràgica», tot i que no sabem com hi va participar, sí que sabem que es va veure obligat a fugir de Barcelona.

El 1911, es funda a Barcelona la CNT, amb Josep Negre com a secretari general. Seguí hi va participar com a delegat de la societat de pintors La Nueva Semilla, alhora que té una presència destacada en diverses vagues que acaben comportant la primera il·legalització de la CNT, uns mesos després de fundar-se.

L’any 1913, és un dels creadors de l’únic número de La Tramontana, dedicat a recordar la figura de Lluna. És l’any que passa a compartir la seva vida amb Teresa Muntaner. L’any següent, es torna a legalitzar l’anarcosindicat i Seguí és escollit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT. El 1916, aconsegueix tirar endavant un acord de col·laboració entre la CNT i la UGT per tal d’unificar el moviment obrer i el 18 de desembre, els dos sindicats convoquen una vaga general de 24 hores contra l'augment dels preus que que ofegaven les classes populars.

Del 13 al 18 d'agost de 1917, la CNT i la UGT convoquen una vaga general a la qual l’Estat contesta amb una forta repressió que comporta 71 morts (37 a Catalunya), 164 ferits i 2.000 detinguts, entre els quals ell mateix. El febrer del mateix any, a Rússia, s’havia produït la Revolució i la burgesia catalana tenia tanta por que utilitzava totes les forces de repressió de l’Estat per aturar l’obrerisme organitzat.

El juliol de 1918, Seguí és escollit secretari general de la CNT de Catalunya al Congrés de Sants, on exposa la idea de construir el sindicat únic, idea que desenvoluparia en congressos posteriors com el del Teatre de la Comèdia o el ple de Regionals de Saragossa, junt amb Joan Peiró i Ángel Pestaña. La CNT passa de 75.000 afiliats al juny a 345.000 a finals d'any. Seguí dona suport a la retirada de la CNT de la Tercera Internacional, defensa la pedagogia llibertària seguidora de l'Escola Moderna i s’oposa a la violència política si no és en legítima defensa

L’any següent, les idees organitzatives aprovades al Congrés de Sants es materialitzen en una vaga que aconsegueix objectius mai pensats, la vaga de la Canadenca. La vaga es convoca contra les condicions de treball de l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, la principal empresa elèctrica de Catalunya. La vaga dura un mes i mig, comença a les obres del pantà de Camarasa i s’estén de forma solidària primer en el lloc on es dona el conflicte, després a la federació d’Indústria corresponent i, després, a tota la resta de sindicats. Les obreres i els obrers guanyen i derroten la patronal. L’Estat ofereix contrapartides per aturar la vaga i Seguí negocia la consecució de la jornada laboral de les vuit hores.

Davant aquesta derrota, la burgesia respon, el 1920, nomenant governador civil de Barcelona Martínez Anido. Amb ell comença una guerra a mort contra l’anarquisme i el sindicalisme, amb el Sindicat Lliure com a braç armat de la patronal. Seguí és víctima d’un atemptat terrorista i, més tard, junt amb 36 companys sindicalistes com Martí Barrera i advocats laboralistes com Lluís Companys, és empresonat a Maó, a la fortalesa de la Mola, on roman fins al 1922.

El 10 de març de 1922, és assassinat per pistolers del Sindicat Lliure, pagats amb diners de la patronal catalana, al carrer de la Cadena (actual Rambla del Raval) junt amb Francesc Comas Peronas. Aquell mateix any es publica la novel·la Escuela de rebeldía, atribuïda a la seva ploma.

Recordar avui Salvador Seguí, recordar el Noi del Sucre, és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible plantar cara a totes les condicions de vida adverses, de pobresa o miserables. És possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre. I derrotar-los vols dir, només, viure totes i tots una vida millor, plena, amb menys treball i més repartit, amb els drets bàsics garantits i sense sofriments innecessaris. Tot és possible amb organització, cultura i decisió.

<p> <span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;">Després de més d'un any, quins han sigut els resultats reals de la reforma laboral de 2022? Ha aconseguit els seus objectius? Son les xifres realment bones, o persisteix la precarietat?</span></p><section class="elementor-section elementor-inner-section elementor-element elementor-element-1aa156d elementor-section-content-middle elementor-hidden-phone elementor-hidden-tablet elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default" data-element_type="section" data-id="1aa156d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-self: var(--align-self); background-color: white; box-sizing: border-box; color: #282828; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 0px; margin-top: -8px; order: var(--order); padding: 0px 0px 37.3438px; position: relative; width: 829.906px;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-no" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1140px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><div class="elementor-column elementor-col-100 elementor-inner-column elementor-element elementor-element-78cd30d" data-element_type="column" data-id="78cd30d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; min-height: 1px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-widget-wrap elementor-element-populated" style="align-content: center; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-element elementor-element-172948e elementor-align-left elementor-widget elementor-widget-post-info" data-element_type="widget" data-id="172948e" data-widget_type="post-info.default" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-style: inherit; font-weight: inherit; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); margin: 0px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s,border 0.3s,border-radius 0.3s,box-shadow 0.3s,transform var(--e-transform-transition-duration,0.4s); vertical-align: baseline;"><ul class="elementor-inline-items elementor-icon-list-items elementor-post-info" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; list-style: none; margin: 0px calc(-12.5px); outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-522920e elementor-inline-item" itemprop="author" style="align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><a href="https://catarsimagazin.cat/autor/roser-espelt-alba/" style="align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; display: flex; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-author" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__item-prefix" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">PER</span> ROSER ESPELT ALBA</span></a></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-9e6516d elementor-inline-item" itemprop="datePublished" style="align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-date" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">27 DE FEBRER DE 2023</span></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-4c4b49f elementor-inline-item" itemprop="about" style="align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-terms" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__terms-list" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="elementor-post-info__terms-list-item" href="https://catarsimagazin.cat/temes/treball-capital/" style="align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">CAPITAL-TREBALL</a></span></span></li></ul></div></div></div></div></div></section><div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="widget" data-id="4aeefd21" data-widget_type="theme-post-content.default" id="noti" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 829.906px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s,border 0.3s,border-radius 0.3s,box-shadow 0.3s,transform var(--e-transform-transition-duration,0.4s); vertical-align: baseline;"><p class="has-drop-cap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ha passat <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">un any des de que el 30 de desembre de 2021 es va aprovar la última reforma laboral</span>, votada al Congrés el dia 3 de febrer. D’aquesta manera es complia una de les principals que exigències de la Comissió Europea, que supeditava la transferència dels fons Next Generation Europe a realitzar reformes en la regulació laboral i en el sistema de pensions, entre d’altres. Des de diverses institucions i des de diversos mitjans de comunicació aquest últim any s’ha sentit molt a parlar dels bons resultats d’aquesta reforma, sobretot pel que fa a la reducció de la temporalitat i a la creació d’ocupació. Aquests bons resultats també s’han qüestionat, tot sovint per part de la dreta política amb la intenció de desgastar l’actual govern de l’Estat amb finalitats partidites. És per aquest motiu que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">és pertinent fer un anàlisi exhaustiu sobre què ha passat al mercat de treball espanyol aquest últim any</span>, que aporti llum a la qüestió i s’allunyi de la propaganda.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una promesa incomplerta i una lluita erràtica contra la precarietat</span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En primer lloc i a tall previ, cal tenir en compte que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">aquesta reforma laboral és el resultat de l’incumpliment d’una promesa electoral.</span> Quan es va conformar l’actual govern, PSOE i Unidas Podemos es van comprometre a derrogar la reforma laboral de Rajoy de 2012. Aquesta reforma va comportar tota una serie de retallades importants de drets laborals i socials, amb especial rellevància de l’estatalització de la negociació col·lectiva, la supressió de l’autorització administrativa dels acomiadaments col·lectius, l’ampliació dels supòsits que poden justificar l’acomiadament, un abaratiment substancial de les indemnitzacions i la supressió dels salaris de tràmit. A mesura que avançava la legislatura, inclús des de l’ala esquerra del govern ja s’avançava que només es derrogarien aquells aspectes més lesius de la reforma de 2012, però finalment tampoc va ser així: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la majoria d’aquests elements, que han fet decantar la balança de la negociació col·lectiva entre capital i treball clarament a favor del capital aquesta última dècada es van consolidar en la reforma de fa un any al deixar-se intactes. </span>Es perdia així una oportunitat de revertir bona part del marc institucional que provoca que la major part de la classe treballadora a l’Estat espanyol visqui en situació de precarietat.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-25741 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma1-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption class="wp-element-caption" style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Font: Wikimedia Commons</figcaption></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tot i així, aquesta reforma <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">sí que va portar a terme canvis importants que posaven el focus en en una de les principals causants de la precarietat: la temporalitat dels contractes. </span>Cal tenir en compte que l’Estat espanyol ha estat històricament caracteritzat per l’alta temporalitat del treball, i van ser els treballs temporals els que més van créixer a partir de 2013, quan l’economia espanyola sembla que comença a deixar enrere la destrucció d’ocupació de la crisi de 2008, i les dades prèvies a la reforma laboral de 2021 senyalàven que una de cada quatre persones assalariades era temporal, el que situaba l’Estat espanyol entre els països de la Unió Europea que més temporalitat tenia. Així, un dels objectius clars d’aquesta reforma era acabar amb aquest excés de treball temporal. Actualment només és possible realitzar contractes temporals en cas de substitució d’un treballador i per circumstàncies imprevistes o previstes de la producció (com per exemple campanyes agrícoles o de Nadal). A més, el temps màxim durant el que es poden encadenar contractes temporals abans de ser contractat indefinidament ha passat de ser de dos anys a un any i mig. La majoria de persones que fins al moment eren contractades amb contractes d’obra i servei es pretén que es contractin en modalitat fixe-discontínua, que contempla els mateixos drets que amparen el contracte indefinit, inclosa la indemnizació per acomiadament.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el treball precari que l’economia espanyola crea a partir de 2013 no és només temporal, també és parcial, el que es coneix com a subtreball o subocupació.</span> Les feines a temps parcial, amb un salari necessàriament més baix, no sempre son ocupades per persones a qui aquest horari o aquest sou els hi interessa.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’impacte de la reforma laboral de 2022 en xifres</span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Als Països Catalans els contractes indefinits s’han duplicat entre gener i desembre de 2022: han registrat un augment del 112,92% en total, un augment del 108,26% els homes i un 119,11% les dones.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquest creixement és especialment pronunciat en el cas dels contractes fixes discontinus, que es multipliquen casi per 5, i que per tant, son els principals contractes fixes que han crescut. Es tracta d’una modalitat de contractes parcials concentrats en uns mesos determinats de l’any. El creixement d’aquests contractes ha estat més pronunciat en el cas de les dones que en els homes. Els contractes fixes a temps parcial també han crescut, si bé a una taxa més moderada que els contractes fixes discontinus: un 118,83% entre gener i desembre de 2022, les dones també una mica per sobre que els homes.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però com s’ha comentat, l’objectiu d’aquesta reforma laboral era acabar amb la temporalitat. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Podem dir que s’ha reduit la temporalitat?</span> Només el 31% dels contractes creats a l’Estat espanyol l’any 2022 han estat indefinits, si bé aquesta proporció era força més baixa els anys anteriors: el 6,33% l’any 2021, el 5,83% l’any 2020 i 2019 i el 6,44% l’any 2018. Als Països Catalans han estat el 35,77%, també per sobre de les xifres dels anys anteriors. Això significa que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el 69% dels contractes que s’han creat aquest any 2022 a nivell estatal i el 64,33% als Països Catalans han estat contractes temporals, la majoria per circumstàncies de la producció</span>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cal destacar que el territori dels Països Catalans on més ha crescut l’ocupació indefinida han estat a Mallorca, Menorca i a les Illes Pitiüses, i conseqüentment el lloc on més proporció dels contractes creats l’any 2022 han estat indefinits. Aquests contractes han estat però en la seva majoria fixes discontinus, no superant així l’estacionalitat associada a la seva economia, on els sectors associats al turisme, principalment els serveis i la construcció, acaparen la major part del seu valor afegit brut.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un desincentiu a la creació de treball?</span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Si bé aquesta Reforma Laboral ha sigut recentment elogiada per Antonio Garamendi, el president de la patronal espanyola, la CEOE, a l’inici va ser durament críticada per diverses veus provinents de la banda més ortodoxa de l’acadèmia. Apuntaven a la rigidesa que provocaria al mercat laboral, i per tant, dures conseqüències pel que fa a la creació d’ocupació. Precisament és elogiant la flexibilitat que comporta el contracte fixe discontinu que recentment Antonio Garamendi ha posat en valor la nova norma i la creació d’ocupació que ha comportat.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Certament, coincidint amb el desplegament de la nova reforma laboral i l’eliminació del contracte d’obra i servei a l’Estat espanyol es va produir un clar descens de l’atur, que va passar del 13,65% al primer trimestre de 2022 al 12,48% el tercer trimestre. És just després quan veiem que la taxa d’atur torna a augmentar i també descendeix la gent ocupada. Aquesta destrucció d’ocupació es dóna en absolutament totes les modalitats de contractes, si bé de forma més pronunciada en el cas dels contractes fixes discontinus. En total, durant el primer semestre de 2022, mesurat en termes de contractes inicials mensuals, als Països Catalans el creixement dels contractes indefinits és del 330,12%, però durant el segon semestre els contractes indefinits experimenten un decreixement net del -44,45% (43,45% els homes, 45,67% les dones). Els contractes fixes discontinus cauen un 61,90% el segon semestre als Països Catalans, sent novament les dones les que reben el major cop: un 67,19% versus el 57,06% dels homes.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Així, a l’hora de constatar si la reforma laboral ha estat un incentiu o un desincentiu a la creació d’ocupació, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">s’ha de comptar amb la correlació que mantené la creació d’ocupació amb la dinàmica de creixement econòmic</span>. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’augment de la ocupació <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">durant els primers trimestres de 2022 coincideix amb una conjuntura marcadament alcista de l’economia, que sortia de la recessió que va comportar la pandemia</span> de la COVID19 i l’aturada forçada i desorganitzada de diversos sectors i àmbits de l’economia a nivell mundial. Aquest creixement s’ha moderat, fins i tot algunes àrees com Alemanya han entrat en recessió tècnica, i coincidint amb aquesta conjuntura a partir del tercer trimestre de 2022 l’atur a l’Estat espanyol ha tornat a augmentar. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">No podem afirmar així que la Reforma laboral hagi desincentivat la creació d’ocupació, però les dades a dia d’avui tampoc ens permeten afirmar el contrari.</span></p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La precarietat, l’assignatura pendent</span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La temporalitat és una de les causes principals de la precarietat en la que viu el conjunt de la clase treballadora a l’Estat espanyol i als Països Catalans, especialment als territoris més turistificats, i <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">es pot afirmar que aquesta reforma laboral ha acabat amb una de les moltes cares que aquesta prenia: el contracte d’obra i servei. Tot i així, cal anar més enllà</span>, ja que darrera la precarietat no només hi havia aquests tipus de contractes.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-25742 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/02/reforma2-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption class="wp-element-caption" style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Font: Wimiedia Commons</figcaption></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En primer lloc, </span>cal tenir present que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a l’Estat espanyol l’acomiadament segueix sent molt senzill i sobretot barat, per més que el contracte sigui indefinit.</span> La reforma laboral del 2012 va flexibilitzar els supòsits segons els quals un acomiadament individual o col·lectiu es podia fer de forma procedent, fins al punt que les empreses no han ni de tenir pèrdues. Tampoc és necessària cap autorització administrativa pels acomiadaments col·lectius, o el que és el mateix, l’empresari pot decidir despedir tants treballadors com vulgui de forma unilateral. N’hi ha prou amb que una empresa vegi com els seus ingressos s’han reduit durant 9 mesos per poder despedir lliurement pagant una indemnització molt baixa. No només això, sino que si un jutjat determina que un acomiadament no es podia fer (que era improcedent, en termes més ajustats), l’empresa ja no està obligada com abans a pagar salaris de tràmit (tots els salaris que hagués hagut de pagar al treballador des del moment en que el va despedir i fins al moment en que el jutge o jutgessa dicta sentència favorable al treballador). En aquest cas, senzillament s’haurà de pagar una indemnizació, més elevada que en el cas d’un acomiadament procedent però més baixa que abans de 2012. Concretament, després de la reforma laboral de 2012 la indemnizació per acomiadament improcedent va passar de ser de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, sense salaris de tràmit.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En segon lloc </span>i com s’ha apuntat anteriorment, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">aquesta reforma tampoc ha acabat amb la subocupació.</span> El creixement dels contractes indefinits s’ha concentrat en els contractes fixes discontinus, un tipus de contracte que no és agosarat identificar com a subocupació. Si bé s’ha de ser més curós a l’hora d’identificar tots els contractes a temps parcial com a subocupació (podrien estar ocupats per persones que per qüestions personals necessitin treballar menys hores, amb el biaix de gènere que té aquesta qüestió), en el cas dels contractes fixes discontinus la qüestió és més clara: es tracta de persones que deixen de treballar perquè l’empresa deixa de necessitar-los durant una temporada a l’any, mesos durant els quals no consten com a persones aturades i no cobren cap mena de salari. Es tracta així de persones que tenen disponibilitat i que volen treballar, però que per decisió de l’empresa ho deixen de fer durant una temporada.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En tercer lloc, no s’ha acabat tampoc amb el biaix de gènere d’aquesta precarietat.</span> Els contractes temporals i a temps parcial han estat on s’han concentrat més dones desde 2013, i ara es concentren també en aquells contractes més precaris, siguin temporals o siguin a temps parcial o fixes discontinus.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Finalment,</span> cal tenir en compte que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la precarietat laboral és només el reflex de la precarietat a la que ens condemna el sistema econòmic i el model productiu espanyol</span>, fonamentat en l’extracció de plusvàlua absoluta. Les dones es segueixen concentrant en aquells sectors on pitjors salaris es paguen i on la lluita sindical està menys articulada, si bé amb signes esperançadors recentment. Derrogar la reforma laboral de 2012 era només un pas per combatre la precarietat a la que està condemnada la major part de la classe treballadora, un pas que s’ha fet amb timidesa i amb tanta propaganda contra el discurs de la dreta que s’ha eliminat per complert l’autocrítica. Les xifres son les que son, i un any després <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les conclusions son clares:</span> que una reforma alarmi -temporalment- els palmeros de la patronal no significa que sigui un encert o que marqui un clar abans i un després.<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> Aquesta reforma laboral ha constituit sobretot un blanquejament estadístic de la precarietat, que segueix sent la norma general.</span></p></div></div>

Després de més d'un any, quins han sigut els resultats reals de la reforma laboral de 2022? Ha aconseguit els seus objectius? Son les xifres realment bones, o persisteix la precarietat?

Ha passat un any des de que el 30 de desembre de 2021 es va aprovar la última reforma laboral, votada al Congrés el dia 3 de febrer. D’aquesta manera es complia una de les principals que exigències de la Comissió Europea, que supeditava la transferència dels fons Next Generation Europe a realitzar reformes en la regulació laboral i en el sistema de pensions, entre d’altres. Des de diverses institucions i des de diversos mitjans de comunicació aquest últim any s’ha sentit molt a parlar dels bons resultats d’aquesta reforma, sobretot pel que fa a la reducció de la temporalitat i a la creació d’ocupació. Aquests bons resultats també s’han qüestionat, tot sovint per part de la dreta política amb la intenció de desgastar l’actual govern de l’Estat amb finalitats partidites. És per aquest motiu que és pertinent fer un anàlisi exhaustiu sobre què ha passat al mercat de treball espanyol aquest últim any, que aporti llum a la qüestió i s’allunyi de la propaganda.

Una promesa incomplerta i una lluita erràtica contra la precarietat

En primer lloc i a tall previ, cal tenir en compte que aquesta reforma laboral és el resultat de l’incumpliment d’una promesa electoral. Quan es va conformar l’actual govern, PSOE i Unidas Podemos es van comprometre a derrogar la reforma laboral de Rajoy de 2012. Aquesta reforma va comportar tota una serie de retallades importants de drets laborals i socials, amb especial rellevància de l’estatalització de la negociació col·lectiva, la supressió de l’autorització administrativa dels acomiadaments col·lectius, l’ampliació dels supòsits que poden justificar l’acomiadament, un abaratiment substancial de les indemnitzacions i la supressió dels salaris de tràmit. A mesura que avançava la legislatura, inclús des de l’ala esquerra del govern ja s’avançava que només es derrogarien aquells aspectes més lesius de la reforma de 2012, però finalment tampoc va ser així: la majoria d’aquests elements, que han fet decantar la balança de la negociació col·lectiva entre capital i treball clarament a favor del capital aquesta última dècada es van consolidar en la reforma de fa un any al deixar-se intactes. Es perdia així una oportunitat de revertir bona part del marc institucional que provoca que la major part de la classe treballadora a l’Estat espanyol visqui en situació de precarietat.

Tot i així, aquesta reforma sí que va portar a terme canvis importants que posaven el focus en en una de les principals causants de la precarietat: la temporalitat dels contractes. Cal tenir en compte que l’Estat espanyol ha estat històricament caracteritzat per l’alta temporalitat del treball, i van ser els treballs temporals els que més van créixer a partir de 2013, quan l’economia espanyola sembla que comença a deixar enrere la destrucció d’ocupació de la crisi de 2008, i les dades prèvies a la reforma laboral de 2021 senyalàven que una de cada quatre persones assalariades era temporal, el que situaba l’Estat espanyol entre els països de la Unió Europea que més temporalitat tenia. Així, un dels objectius clars d’aquesta reforma era acabar amb aquest excés de treball temporal. Actualment només és possible realitzar contractes temporals en cas de substitució d’un treballador i per circumstàncies imprevistes o previstes de la producció (com per exemple campanyes agrícoles o de Nadal). A més, el temps màxim durant el que es poden encadenar contractes temporals abans de ser contractat indefinidament ha passat de ser de dos anys a un any i mig. La majoria de persones que fins al moment eren contractades amb contractes d’obra i servei es pretén que es contractin en modalitat fixe-discontínua, que contempla els mateixos drets que amparen el contracte indefinit, inclosa la indemnizació per acomiadament.

Però el treball precari que l’economia espanyola crea a partir de 2013 no és només temporal, també és parcial, el que es coneix com a subtreball o subocupació. Les feines a temps parcial, amb un salari necessàriament més baix, no sempre son ocupades per persones a qui aquest horari o aquest sou els hi interessa.

L’impacte de la reforma laboral de 2022 en xifres

Als Països Catalans els contractes indefinits s’han duplicat entre gener i desembre de 2022: han registrat un augment del 112,92% en total, un augment del 108,26% els homes i un 119,11% les dones.

Aquest creixement és especialment pronunciat en el cas dels contractes fixes discontinus, que es multipliquen casi per 5, i que per tant, son els principals contractes fixes que han crescut. Es tracta d’una modalitat de contractes parcials concentrats en uns mesos determinats de l’any. El creixement d’aquests contractes ha estat més pronunciat en el cas de les dones que en els homes. Els contractes fixes a temps parcial també han crescut, si bé a una taxa més moderada que els contractes fixes discontinus: un 118,83% entre gener i desembre de 2022, les dones també una mica per sobre que els homes.

Però com s’ha comentat, l’objectiu d’aquesta reforma laboral era acabar amb la temporalitat. Podem dir que s’ha reduit la temporalitat? Només el 31% dels contractes creats a l’Estat espanyol l’any 2022 han estat indefinits, si bé aquesta proporció era força més baixa els anys anteriors: el 6,33% l’any 2021, el 5,83% l’any 2020 i 2019 i el 6,44% l’any 2018. Als Països Catalans han estat el 35,77%, també per sobre de les xifres dels anys anteriors. Això significa que el 69% dels contractes que s’han creat aquest any 2022 a nivell estatal i el 64,33% als Països Catalans han estat contractes temporals, la majoria per circumstàncies de la producció.

Cal destacar que el territori dels Països Catalans on més ha crescut l’ocupació indefinida han estat a Mallorca, Menorca i a les Illes Pitiüses, i conseqüentment el lloc on més proporció dels contractes creats l’any 2022 han estat indefinits. Aquests contractes han estat però en la seva majoria fixes discontinus, no superant així l’estacionalitat associada a la seva economia, on els sectors associats al turisme, principalment els serveis i la construcció, acaparen la major part del seu valor afegit brut.

Un desincentiu a la creació de treball?

Si bé aquesta Reforma Laboral ha sigut recentment elogiada per Antonio Garamendi, el president de la patronal espanyola, la CEOE, a l’inici va ser durament críticada per diverses veus provinents de la banda més ortodoxa de l’acadèmia. Apuntaven a la rigidesa que provocaria al mercat laboral, i per tant, dures conseqüències pel que fa a la creació d’ocupació. Precisament és elogiant la flexibilitat que comporta el contracte fixe discontinu que recentment Antonio Garamendi ha posat en valor la nova norma i la creació d’ocupació que ha comportat.

Certament, coincidint amb el desplegament de la nova reforma laboral i l’eliminació del contracte d’obra i servei a l’Estat espanyol es va produir un clar descens de l’atur, que va passar del 13,65% al primer trimestre de 2022 al 12,48% el tercer trimestre. És just després quan veiem que la taxa d’atur torna a augmentar i també descendeix la gent ocupada. Aquesta destrucció d’ocupació es dóna en absolutament totes les modalitats de contractes, si bé de forma més pronunciada en el cas dels contractes fixes discontinus. En total, durant el primer semestre de 2022, mesurat en termes de contractes inicials mensuals, als Països Catalans el creixement dels contractes indefinits és del 330,12%, però durant el segon semestre els contractes indefinits experimenten un decreixement net del -44,45% (43,45% els homes, 45,67% les dones). Els contractes fixes discontinus cauen un 61,90% el segon semestre als Països Catalans, sent novament les dones les que reben el major cop: un 67,19% versus el 57,06% dels homes.

Així, a l’hora de constatar si la reforma laboral ha estat un incentiu o un desincentiu a la creació d’ocupació, s’ha de comptar amb la correlació que mantené la creació d’ocupació amb la dinàmica de creixement econòmic. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’augment de la ocupació durant els primers trimestres de 2022 coincideix amb una conjuntura marcadament alcista de l’economia, que sortia de la recessió que va comportar la pandemia de la COVID19 i l’aturada forçada i desorganitzada de diversos sectors i àmbits de l’economia a nivell mundial. Aquest creixement s’ha moderat, fins i tot algunes àrees com Alemanya han entrat en recessió tècnica, i coincidint amb aquesta conjuntura a partir del tercer trimestre de 2022 l’atur a l’Estat espanyol ha tornat a augmentar. No podem afirmar així que la Reforma laboral hagi desincentivat la creació d’ocupació, però les dades a dia d’avui tampoc ens permeten afirmar el contrari.

La precarietat, l’assignatura pendent

La temporalitat és una de les causes principals de la precarietat en la que viu el conjunt de la clase treballadora a l’Estat espanyol i als Països Catalans, especialment als territoris més turistificats, i es pot afirmar que aquesta reforma laboral ha acabat amb una de les moltes cares que aquesta prenia: el contracte d’obra i servei. Tot i així, cal anar més enllà, ja que darrera la precarietat no només hi havia aquests tipus de contractes.

En primer lloc, cal tenir present que a l’Estat espanyol l’acomiadament segueix sent molt senzill i sobretot barat, per més que el contracte sigui indefinit. La reforma laboral del 2012 va flexibilitzar els supòsits segons els quals un acomiadament individual o col·lectiu es podia fer de forma procedent, fins al punt que les empreses no han ni de tenir pèrdues. Tampoc és necessària cap autorització administrativa pels acomiadaments col·lectius, o el que és el mateix, l’empresari pot decidir despedir tants treballadors com vulgui de forma unilateral. N’hi ha prou amb que una empresa vegi com els seus ingressos s’han reduit durant 9 mesos per poder despedir lliurement pagant una indemnització molt baixa. No només això, sino que si un jutjat determina que un acomiadament no es podia fer (que era improcedent, en termes més ajustats), l’empresa ja no està obligada com abans a pagar salaris de tràmit (tots els salaris que hagués hagut de pagar al treballador des del moment en que el va despedir i fins al moment en que el jutge o jutgessa dicta sentència favorable al treballador). En aquest cas, senzillament s’haurà de pagar una indemnizació, més elevada que en el cas d’un acomiadament procedent però més baixa que abans de 2012. Concretament, després de la reforma laboral de 2012 la indemnizació per acomiadament improcedent va passar de ser de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, sense salaris de tràmit.

En segon lloc i com s’ha apuntat anteriorment, aquesta reforma tampoc ha acabat amb la subocupació. El creixement dels contractes indefinits s’ha concentrat en els contractes fixes discontinus, un tipus de contracte que no és agosarat identificar com a subocupació. Si bé s’ha de ser més curós a l’hora d’identificar tots els contractes a temps parcial com a subocupació (podrien estar ocupats per persones que per qüestions personals necessitin treballar menys hores, amb el biaix de gènere que té aquesta qüestió), en el cas dels contractes fixes discontinus la qüestió és més clara: es tracta de persones que deixen de treballar perquè l’empresa deixa de necessitar-los durant una temporada a l’any, mesos durant els quals no consten com a persones aturades i no cobren cap mena de salari. Es tracta així de persones que tenen disponibilitat i que volen treballar, però que per decisió de l’empresa ho deixen de fer durant una temporada.

En tercer lloc, no s’ha acabat tampoc amb el biaix de gènere d’aquesta precarietat. Els contractes temporals i a temps parcial han estat on s’han concentrat més dones desde 2013, i ara es concentren també en aquells contractes més precaris, siguin temporals o siguin a temps parcial o fixes discontinus.

Finalment, cal tenir en compte que la precarietat laboral és només el reflex de la precarietat a la que ens condemna el sistema econòmic i el model productiu espanyol, fonamentat en l’extracció de plusvàlua absoluta. Les dones es segueixen concentrant en aquells sectors on pitjors salaris es paguen i on la lluita sindical està menys articulada, si bé amb signes esperançadors recentment. Derrogar la reforma laboral de 2012 era només un pas per combatre la precarietat a la que està condemnada la major part de la classe treballadora, un pas que s’ha fet amb timidesa i amb tanta propaganda contra el discurs de la dreta que s’ha eliminat per complert l’autocrítica. Les xifres son les que son, i un any després les conclusions son clares: que una reforma alarmi -temporalment- els palmeros de la patronal no significa que sigui un encert o que marqui un clar abans i un després. Aquesta reforma laboral ha constituit sobretot un blanquejament estadístic de la precarietat, que segueix sent la norma general.

La nova editorial L'agulla Daurada s’estrena amb una novel·la de Pasolini coincidint amb el centenari del seu naixement

«El món que Pasolini va mostrar en les seves obres és en la mateixa base per comprendre on l’autor entreveia els espais més complexos que qüestionaven la moral del sistema»

Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc»

«Recordar avui el Noi del Sucre és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre»

​Salvador Seguí, pensador i pràctic de l'anarquia

Una promesa incomplerta i una lluita erràtica contra la precarietat

L’impacte de la reforma laboral de 2022 en xifres

Un desincentiu a la creació de treball?

La precarietat, l’assignatura pendent

Salvador Seguí, pensador i pràctic de l'anarquia