Archive for d’agost 2012

Home Archive for d’agost 2012

undefined

Elisenda Paluzie: 'Les condicions del rescat són demolidores'

0 Somnis Rebels 6:28 p. m. Comments

EcónomíaElisenda Paluzie: 'Les condicions del rescat són demolidores' >Somnis Rebels 6:28 p. m. 0 Comments Entrevista amb la degana de la Facultat d'Economia de la UB i afiliada a la Intersindical-CSC, que parla de

undefined

«Una de les primeres coses que m'ha sobtat és la pobresa que he trobat a la meva vila»

0 Somnis Rebels 8:42 p. m. Comments

Repressió«Una de les primeres coses que m'ha sobtat és la pobresa que he trobat a la meva vila» >Somnis Rebels 8:42 p. m. 0 Comments x Llibertat.catRoger Jorro és un independentista català de Cerdanyola

undefined

Documental: L'Educació Prohibida

0 Somnis Rebels 10:01 p. m. Comments

CulturavideoDocumental: L'Educació Prohibida >Somnis Rebels 10:01 p. m. 0 Comments Sinopsi Documental argentí sobre "l'escola", institució que ha complert ja més de 200 anys d'existència i és encara considerada la principal forma d'accés a

undefined

Documental: “Lenin viu” (1970) de Joaquim Jordà i Gianni Toti

0 Somnis Rebels 9:10 a. m. Comments

CamaradesvideoDocumental: “Lenin viu” (1970) de Joaquim Jordà i Gianni Toti >Somnis Rebels 9:10 a. m. 0 Comments x Espai Alliberat“Lenin viu” (1970) és un documental de Joaquim Jordà i Gianni Toti elaborat amb tots

undefined

Teresa Forcades a Veneçuela

0 Somnis Rebels 10:44 p. m. Comments

Anti CapitalismeTeresa Forcades a Veneçuela >Somnis Rebels 10:44 p. m. 0 Comments Forcades: Parlar de Chávez a l´estat espanyol té conseqüències "A la meva societat hi ha temes que són tabú i Veneçuela és

undefined

Balanç del procés de pau a Euskal Herria: Entrevista a Joseba Albarez

0 Somnis Rebels 7:08 p. m. Comments

Euskal HerriaBalanç del procés de pau a Euskal Herria: Entrevista a Joseba Albarez >Somnis Rebels 7:08 p. m. 0 Comments Joseba Albarez, membre de l'esquerra abertzale, fa un balanç del nou moment històric que

undefined

Lola Anglada, la dibuixant lluitadora

0 Somnis Rebels 6:36 p. m. Comments

CulturaLola Anglada, la dibuixant lluitadora >Somnis Rebels 6:36 p. m. 0 Comments x Jordi ArtigasEl Museu d’Història de Catalunya (Plaça Pau Vila, 3) de Barcelona ofereix durant tot l’estiu fins al 24 de setembre,

undefined

Olimpíades soviètiques de l´any 1980

0 Somnis Rebels 9:40 p. m. Comments

EsportOlimpíades soviètiques de l´any 1980 >Somnis Rebels 9:40 p. m. 0 Comments Època de glòria, d'auge del socialisme al Món, de revolució triomfant a Nicaragua, Grenada, Surinam, Angola, Moçambic, Guinea Bissau, Benín, Etiòpia, Iemen

undefined

FC United of Manchester: documental sobre el club dels rebels de Manchester

0 Somnis Rebels 3:12 p. m. Comments

EsportFC United of Manchester: documental sobre el club dels rebels de Manchester >Somnis Rebels 3:12 p. m. 0 Comments El FC United of Manchester, és un club creat després de la privatització del Manchester

undefined

Sindicalistes andalusos prenen aliments dels supermercats per lliurar-los als més necessitats

0 Somnis Rebels 10:48 p. m. Comments

LaboralSolidaritatSindicalistes andalusos prenen aliments dels supermercats per lliurar-los als més necessitats >Somnis Rebels 10:48 p. m. 0 Comments L'alcalde de Marinaleda, que també ha participat a l'acció, ha dit no entendre "perquè no es

undefined

A Bauzá li surt el tret per la culata

0 Somnis Rebels 3:47 p. m. Comments

LlenguaA Bauzá li surt el tret per la culata >Somnis Rebels 3:47 p. m. 0 Comments El seu pla pilot plurilingüe fracassa estrepitosament en adherir-s'hi només 18 centres educatius Revés del govern de Bauzá

undefined

Espectacular augment de l'IVA en el terreny cultural

0 Somnis Rebels 9:59 p. m. Comments

CulturaEspectacular augment de l'IVA en el terreny cultural >Somnis Rebels 9:59 p. m. 0 Comments La darrera de les mesures presentades pel govern espanyol per fer front a la crisi capitalista ha consistit en

undefined

Esport de masses i nacionalisme espanyol (Sare Antifaxista)

0 Somnis Rebels 3:01 p. m. Comments

EsportEsport de masses i nacionalisme espanyol (Sare Antifaxista) >Somnis Rebels 3:01 p. m. 0 Comments El nacionalisme espanyol utilitza el futbol, la continuació de la guerra per altres mitjans, i l'esport de competició com

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

d’agost 2012

<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNlbPc1EkcPIGl4fCAHKt9CCj0SGxEJRfP5Hee1-YpSj6Tc6vAF7VJvJ1pbViE8pvgyens8z21e-3CSOcSL5Hx9GrvYyPJWAJoA9oq5Nn0KREXv2_OtmsV9cn9_IVB5MPY9wvu/s1600/paluzie4.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5782150381442560514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNlbPc1EkcPIGl4fCAHKt9CCj0SGxEJRfP5Hee1-YpSj6Tc6vAF7VJvJ1pbViE8pvgyens8z21e-3CSOcSL5Hx9GrvYyPJWAJoA9oq5Nn0KREXv2_OtmsV9cn9_IVB5MPY9wvu/s320/paluzie4.jpg" style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px; height: 320px; float: left; cursor: pointer;" /></a>Entrevista amb la degana de la Facultat d'Economia de la UB i afiliada a la Intersindical-CSC, que parla de la doble perversitat d'acollir-se al fons de liquiditat</div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify">Autor/s: Pere Cardús i Cardellach. Publicat a <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4036450/20120828/elisenda-paluzie-condicions-rescat-demolidores.html" target="_blank">Vilaweb</a> el 28 d'agost de 2012</div><div align="justify"> </div><div align="justify"> El <a href="http://www.govern.cat/">govern</a> de la Generalitat de Catalunya <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4036348/20120828/generalitat-catalunya-demana-rescat-traves-fons-liquiditat-5023-milions-deuros.html">ha anunciat</a> que demanarà el rescat a través del fons de liquiditat autonòmica del govern espanyol per 5.023 milions d'euros. El portaveu del govern, Francesc Homs, ha afirmat que el rescat no tindrà condicions econòmiques i que no n'acceptaran de polítiques. Però l'economista i degana de la <a href="http://www.ub.edu/economiaempresa/">Facultat d'Economia i Empresa</a> de la Universitat de Barcelona, <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/elisendapaluzie">Elisenda Paluzie</a>, explica tot el contrari en aquesta entrevista. </div><div align="justify"> </div><div align="justify">'El rescat és molt pervers perquè demanem un préstec que ens el dóna algú que té els diners dels impostos que hem pagat els catalans', diu Paluzie</div><div align="justify"> </div><div align="justify">.–Què pot passar ara que la Generalitat demana el rescat?</div><div align="justify"> </div><div align="justify">El fons de liquiditat autonòmica ja està regulat per un decret llei que posa unes condicions a qui demani el rescat que són demolidores. És un encadenat. Al principi, el primer dia, no t'envien els inspectors, però s'entra en una lògica de rescat amb condicions. D'entrada, exigeixen que es presentin modificacions al pla d'ajustament que es va aprovar al Consell de Política Fiscal i Financera. Aquestes modificacions han de garantir el compliment dels nous compromisos adquirits en el préstec del rescat.</div><div align="justify"> </div><div align="justify">–Un préstec amb mesures coercitives?</div><div align="justify"> </div><div align="justify">Ens acollim a un préstec amb interés i, si no compleixes el pla d'ajustament o no remets la informació que ells et demanen, se t'apliquen les mesures coercitives dels articles 25 i 26 de la llei d'estabilitat pressupostària espanyola, que es va aprovar amb el vot favorable de Convergència i Unió al congrés. Aquests articles expliquen què passa davant de qualsevol incompliment.</div><div align="justify"> </div><div align="justify">–Ens envien els homes de negre espanyols?</div><div align="justify"> </div><div align="justify">El primer pas és, justament, que l'estat envia un equip de tècnics o inspectors del ministeri d'Hisenda. I poden demanar qualsevol dada de les partides d'ingressos i despeses i exigir mesures en una setmana. Si no s'implementen aquestes mesures (per exemple, la reducció de 100 milions d'euros al pressupost de TV3 o del Departament d'Indústria), el govern de l'estat amb l'aprovació del senat espanyol les pot fer executar de manera directa i immediata.</div><div align="justify"> </div><div align="justify">–Una intervenció total de l'autonomia. </div><div align="justify"> </div><div align="justify">Exacte. El govern de l'estat passa a donar directament les instruccions a qualsevol autoritat de la comunitat autònoma. És cert que això és el cas extrem, però ja hem entrat i ens hem lligat a un fons que està regulat d'aquesta manera pel reial decret llei i la llei d'estabilitat pressupostària. Per això, quedem en mans del govern de l'estat, que vigilarà que complim les condicions pactades per acollir-nos al préstec. Perquè no és més que un préstec que s'ha de tornar amb interessos.</div><div align="justify"> </div><div align="justify">–Pèrdua de sobirania.</div><div align="justify"> </div><div align="justify">Totalment. Bé, no és una pèrdua de sobirania perquè mai n'hem tingut des de fa molts segles, però sí que comporta la pèrdua de l'autonomia o de la mica d'autogovern que tenim.</div><div align="justify"> </div><div align="justify">–Però el govern diu que no acceptarà condicions polítiques perquè ja compleix el pla d'ajustament...</div><div align="justify"> </div><div align="justify">És que no el complim. No complirem amb l'objectiu de dèficit. És impossible perquè gairebé tot, també el pressupost de l'estat, s'ha fet amb una previsió d'ingressos impositius que no es compleixen en aquest moment. Es preveuen unes desviacions molt grans d'aquests càlculs del pressupost.</div><div align="justify"> </div><div align="justify">–Els 5 mil milions no hi ajudaran?</div><div align="justify"> </div><div align="justify">No, perquè aquests diners no són un ingrés addicional per a la Generalitat, són un deute que en el balanç computarà com un deute. No és un ingrés que et permeti retallar menys perquè és un préstec i prou. I tot plegat és doblement pervers, perquè la Generalitat pagarà interessos per un préstec que li fa algú que té els diners dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya.</div>

Elisenda Paluzie: 'Les condicions del rescat són demolidores'

Entrevista amb la degana de la Facultat d'Economia de la UB i afiliada a la Intersindical-CSC, que parla de la doble perversitat d'acollir-se al fons de liquiditat

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach. Publicat a Vilaweb el 28 d'agost de 2012

El govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que demanarà el rescat a través del fons de liquiditat autonòmica del govern espanyol per 5.023 milions d'euros. El portaveu del govern, Francesc Homs, ha afirmat que el rescat no tindrà condicions econòmiques i que no n'acceptaran de polítiques. Però l'economista i degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, explica tot el contrari en aquesta entrevista.

'El rescat és molt pervers perquè demanem un préstec que ens el dóna algú que té els diners dels impostos que hem pagat els catalans', diu Paluzie

.–Què pot passar ara que la Generalitat demana el rescat?

El fons de liquiditat autonòmica ja està regulat per un decret llei que posa unes condicions a qui demani el rescat que són demolidores. És un encadenat. Al principi, el primer dia, no t'envien els inspectors, però s'entra en una lògica de rescat amb condicions. D'entrada, exigeixen que es presentin modificacions al pla d'ajustament que es va aprovar al Consell de Política Fiscal i Financera. Aquestes modificacions han de garantir el compliment dels nous compromisos adquirits en el préstec del rescat.

–Un préstec amb mesures coercitives?

Ens acollim a un préstec amb interés i, si no compleixes el pla d'ajustament o no remets la informació que ells et demanen, se t'apliquen les mesures coercitives dels articles 25 i 26 de la llei d'estabilitat pressupostària espanyola, que es va aprovar amb el vot favorable de Convergència i Unió al congrés. Aquests articles expliquen què passa davant de qualsevol incompliment.

–Ens envien els homes de negre espanyols?

El primer pas és, justament, que l'estat envia un equip de tècnics o inspectors del ministeri d'Hisenda. I poden demanar qualsevol dada de les partides d'ingressos i despeses i exigir mesures en una setmana. Si no s'implementen aquestes mesures (per exemple, la reducció de 100 milions d'euros al pressupost de TV3 o del Departament d'Indústria), el govern de l'estat amb l'aprovació del senat espanyol les pot fer executar de manera directa i immediata.

–Una intervenció total de l'autonomia.

Exacte. El govern de l'estat passa a donar directament les instruccions a qualsevol autoritat de la comunitat autònoma. És cert que això és el cas extrem, però ja hem entrat i ens hem lligat a un fons que està regulat d'aquesta manera pel reial decret llei i la llei d'estabilitat pressupostària. Per això, quedem en mans del govern de l'estat, que vigilarà que complim les condicions pactades per acollir-nos al préstec. Perquè no és més que un préstec que s'ha de tornar amb interessos.

–Pèrdua de sobirania.

Totalment. Bé, no és una pèrdua de sobirania perquè mai n'hem tingut des de fa molts segles, però sí que comporta la pèrdua de l'autonomia o de la mica d'autogovern que tenim.

–Però el govern diu que no acceptarà condicions polítiques perquè ja compleix el pla d'ajustament...

És que no el complim. No complirem amb l'objectiu de dèficit. És impossible perquè gairebé tot, també el pressupost de l'estat, s'ha fet amb una previsió d'ingressos impositius que no es compleixen en aquest moment. Es preveuen unes desviacions molt grans d'aquests càlculs del pressupost.

–Els 5 mil milions no hi ajudaran?

No, perquè aquests diners no són un ingrés addicional per a la Generalitat, són un deute que en el balanç computarà com un deute. No és un ingrés que et permeti retallar menys perquè és un préstec i prou. I tot plegat és doblement pervers, perquè la Generalitat pagarà interessos per un préstec que li fa algú que té els diners dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya.

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheh64jFas8mQfyGzmHD-VVlIdhiAAxSl5CR1YKmsMP9P9p0obHbCxy_Uaw3at1JgYO3WhwYVo-pMb3SQ-MOC-DhjxYX_5MnTpmD_qmDiCDkadpj7fnpYxiPTCk_6gvhmf9fXts/s1600/roger-benvingut1-47166.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5781824521600928178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheh64jFas8mQfyGzmHD-VVlIdhiAAxSl5CR1YKmsMP9P9p0obHbCxy_Uaw3at1JgYO3WhwYVo-pMb3SQ-MOC-DhjxYX_5MnTpmD_qmDiCDkadpj7fnpYxiPTCk_6gvhmf9fXts/s320/roger-benvingut1-47166.jpg" style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px; height: 226px; float: left; cursor: pointer;" /></a>x Llibertat.cat <div><div><div class="intro_news_ext" align="justify">Roger Jorro és un independentista català de Cerdanyola del Vallès que ha estat <a href="http://www.llibertat.cat/2012/01/-a-les-presons-d-irlanda-del-nord-la-situacio-es-extrema-16068">empresonat</a> durant dos anys al nord d'Irlanda. Parla amb Llibertat.cat pocs dies després <a href="http://www.llibertat.cat/2012/08/roger-jorro-arriba-a-casa-despres-de-dos-anys-empresonat-a-irlanda-del-nord-18994">d'arribar a casa</a> en la que és la primera entrevista des de la seva llibertat. Jorro és autor del bloc <a href="http://www.lockedup.cat/">LockedUp.cat</a>. </div> <div class="questions_news_ext_item" align="justify"> <div class="question_news_ext"> Una rebuda senzilla i emotiva, sense gaire rebombori i amb la teva gent esperant-te. Com has viscut el retrobament? </div> <div class="answer_news_ext"> Per a mi era important, a nivell personal i familiar, que les autoritats posessin els mínims entrebancs, ja que considerava que ja havia fet el meu temps i si hagués passat alguna cosa hauria estat una injustícia. Aquests dos anys han estat llargs, la família i els amics han patit molt, i finalment tot va anar bé, vaig tenir una rebuda molt emotiva, i des d'aquí vull aprofitar per donar les gràcies a les persones que fins al darrer dia han estat col·laborant en el que estava al seu abast. </div> <div class="special_news_ext"> </div> </div> <div class="questions_news_ext_item" align="justify"> <div class="question_news_ext"> Ara toca gaudir de la teva gent i repensar-se, amb una nova experiència al sarró. Tens alguna idea de futur al cap o és massa d’hora encara? </div> <div class="answer_news_ext"> Després de la presó ve una etapa de xoc, i un cop hagi passat m'agradaria fer el que fa qualsevol ciutadà o ciutadana del país, que és dedicar-se al que li agrada, estar per la família, construir els seus projectes... Veurem com es desenvolupa, però a mi sempre m'ha agradat escriure i m'agradaria aportar alguna cosa. </div> <div class="special_news_ext"> </div> </div> <div class="questions_news_ext_item" align="justify"> <div class="question_news_ext"> Després d’uns dies reubicant-te, hauràs trobat un munt de canvis al teu poble i al país... N'hi ha algun que t’hagi cridat especialment l’atenció? </div> <div class="answer_news_ext"> Sí que n'hi ha hagut! Una de les primeres coses que m'ha sobtat és la pobresa que he trobat a la vila on he nascut i on m'he criat [Cerdanyola]. N'he estat absent durant un temps, i en tornar he vist clarament un augment de la pobresa, del patiment, de la gent buscant guanyar les garrofes com pot... uns signes de desesperació que en els meus trenta anys de vida no havia vist mai. I com a contrapunt a això també he trobat la il·lusió i l'empenta de la gent, unes ganes de crear i de sortir endavant que a nivell social i polític s'estant plasmant en una sèrie d'iniciatives que han nascut. </div> <div class="special_news_ext"> </div> </div> <div class="questions_news_ext_item" align="justify"> <div class="question_news_ext"> Com explicaries breument el teu cas a una persona que acabi d'assabentar-se del teu cas? </div> <div class="answer_news_ext"> Havia estat a Belfast diverses vegades per diferents motius, i en un moment de la meva vida vaig anar-hi per perfeccionar una de les dues llengües que es parlen allà (el gaèlic-irlandès i l'anglès). El que va passar és que vaig ser detingut després d'una protesta veïnal contra una desfilada de l'Orde d'Orange, que és una lògia lleial a la reina Isabel II, i que passava per un barri que no es caracteritza pel seu amor a les institucions britàniques. M'enfrontava a càrrecs molt greus, concomitants a una intensa campanya mediàtica i policial, i que finalment no van aguantar cap tipus d'escrutini quan va arribar l'hora de dur-los al jutjat, que és on es dirimeixen aquests casos. Vaig rebre quatre anys de presó per aquests càrrecs als que m'enfrontava, i després de dos anys torno a estar al país que és casa meva i de la meva família. </div> <div class="special_news_ext"> </div> </div> <div class="questions_news_ext_item" align="justify"> <div class="question_news_ext"> Aquest temps a la presó ha modificat en algun sentit l’ordre de les teves prioritats personals? </div> <div class="answer_news_ext"> La presó m'ha canviat en alguns sentits, i menteix qui digui que la presó no et canvia. Però també hi ha un element de resistència a la institucionalització de la presó, i penso que és important mantenir les pròpies prioritats dins una institució molt autoritària i molt severa en el control del comportament i del pensament. En el meu cas penso que ho he aconseguit, en gran part. </div> <div class="special_news_ext"> </div> </div> <div class="question_news_ext" align="justify"> Benvingut a casa, Roger! I per molts anys entre nosaltres! </div> <div class="answer_news_ext"> Moltes gràcies! Vull aprofitar per enviar una salutació als lectors i lectores, i als redactors i redactores de Llibertat.cat. I destacar també que dos anys després d'anar a la presó, el conflicte al nord d'Irlanda persisteix i les detencions no han servit per redreçar la problemàtica social que hi ha en el seu fons. </div></div></div>

«Una de les primeres coses que m'ha sobtat és la pobresa que he trobat a la meva vila»

x Llibertat.cat

Roger Jorro és un independentista català de Cerdanyola del Vallès que ha estat empresonat durant dos anys al nord d'Irlanda. Parla amb Llibertat.cat pocs dies després d'arribar a casa en la que és la primera entrevista des de la seva llibertat. Jorro és autor del bloc LockedUp.cat.

Una rebuda senzilla i emotiva, sense gaire rebombori i amb la teva gent esperant-te. Com has viscut el retrobament?

Per a mi era important, a nivell personal i familiar, que les autoritats posessin els mínims entrebancs, ja que considerava que ja havia fet el meu temps i si hagués passat alguna cosa hauria estat una injustícia. Aquests dos anys han estat llargs, la família i els amics han patit molt, i finalment tot va anar bé, vaig tenir una rebuda molt emotiva, i des d'aquí vull aprofitar per donar les gràcies a les persones que fins al darrer dia han estat col·laborant en el que estava al seu abast.

Ara toca gaudir de la teva gent i repensar-se, amb una nova experiència al sarró. Tens alguna idea de futur al cap o és massa d’hora encara?

Després de la presó ve una etapa de xoc, i un cop hagi passat m'agradaria fer el que fa qualsevol ciutadà o ciutadana del país, que és dedicar-se al que li agrada, estar per la família, construir els seus projectes... Veurem com es desenvolupa, però a mi sempre m'ha agradat escriure i m'agradaria aportar alguna cosa.

Després d’uns dies reubicant-te, hauràs trobat un munt de canvis al teu poble i al país... N'hi ha algun que t’hagi cridat especialment l’atenció?

Sí que n'hi ha hagut! Una de les primeres coses que m'ha sobtat és la pobresa que he trobat a la vila on he nascut i on m'he criat [Cerdanyola]. N'he estat absent durant un temps, i en tornar he vist clarament un augment de la pobresa, del patiment, de la gent buscant guanyar les garrofes com pot... uns signes de desesperació que en els meus trenta anys de vida no havia vist mai. I com a contrapunt a això també he trobat la il·lusió i l'empenta de la gent, unes ganes de crear i de sortir endavant que a nivell social i polític s'estant plasmant en una sèrie d'iniciatives que han nascut.

Com explicaries breument el teu cas a una persona que acabi d'assabentar-se del teu cas?

Havia estat a Belfast diverses vegades per diferents motius, i en un moment de la meva vida vaig anar-hi per perfeccionar una de les dues llengües que es parlen allà (el gaèlic-irlandès i l'anglès). El que va passar és que vaig ser detingut després d'una protesta veïnal contra una desfilada de l'Orde d'Orange, que és una lògia lleial a la reina Isabel II, i que passava per un barri que no es caracteritza pel seu amor a les institucions britàniques. M'enfrontava a càrrecs molt greus, concomitants a una intensa campanya mediàtica i policial, i que finalment no van aguantar cap tipus d'escrutini quan va arribar l'hora de dur-los al jutjat, que és on es dirimeixen aquests casos. Vaig rebre quatre anys de presó per aquests càrrecs als que m'enfrontava, i després de dos anys torno a estar al país que és casa meva i de la meva família.

Aquest temps a la presó ha modificat en algun sentit l’ordre de les teves prioritats personals?

La presó m'ha canviat en alguns sentits, i menteix qui digui que la presó no et canvia. Però també hi ha un element de resistència a la institucionalització de la presó, i penso que és important mantenir les pròpies prioritats dins una institució molt autoritària i molt severa en el control del comportament i del pensament. En el meu cas penso que ho he aconseguit, en gran part.

Benvingut a casa, Roger! I per molts anys entre nosaltres!

Moltes gràcies! Vull aprofitar per enviar una salutació als lectors i lectores, i als redactors i redactores de Llibertat.cat. I destacar també que dos anys després d'anar a la presó, el conflicte al nord d'Irlanda persisteix i les detencions no han servit per redreçar la problemàtica social que hi ha en el seu fons.

<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiYMq1sX1FfcbiJLQ56AU0HWzanxmh3eQHTMDk8PlhIqwKoMy1qWjsOXKJt_Knth2_WnoLYpkjNgslhLSpCGLuuVO1Lfm24rHaTsn5KCw7lc7hWmuxfKJVKdhYNhXCeehyeRxs/s1600/la-educacion-prohibida.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5780736577629965058" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiYMq1sX1FfcbiJLQ56AU0HWzanxmh3eQHTMDk8PlhIqwKoMy1qWjsOXKJt_Knth2_WnoLYpkjNgslhLSpCGLuuVO1Lfm24rHaTsn5KCw7lc7hWmuxfKJVKdhYNhXCeehyeRxs/s320/la-educacion-prohibida.jpg" style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 241px; height: 320px; float: left; cursor: pointer;" /></a>Sinopsi Documental argentí sobre "l'escola", institució que ha complert ja més de 200 anys d'existència i és encara considerada la principal forma d'accés a l'educació. Avui dia, l'escola i l'educació són conceptes àmpliament discutits en fòrums acadèmics, polítiques públiques, institucions educatives, mitjans de comunicació i espais de la societat civil. Des del seu origen, la institució escolar ha estat caracteritzada per estructures i pràctiques que avui es consideren majorment obsoletes i anacròniques. Diem que no acompanyen les necessitats del Segle XXI. El seu principal falencia es troba en un disseny que no considera la naturalesa de l'aprenentatge, la llibertat d'elecció o la importància que tenen l'amor i els vincles humans en el desenvolupament individual i col · lectiu. A partir d'aquestes reflexions crítiques han sorgit, al llarg dels anys, propostes i pràctiques que van pensar i pensen l'educació d'una manera diferent. "L'Educació Prohibida" és una pel · lícula documental que proposa recuperar moltes d'elles, explorar les seves idees i visibilitzar les experiències que s'han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l'escola tradicional.</div><div align="justify"> Més de 90 entrevistes a educadors, acadèmics, professionals, autors, mares i pares, un recorregut per 8 països d'Iberoamèrica passant per 45 experiències educatives no convencionals, més de 25.000 seguidors a les xarxes socials abans de la seva estrena i un total de 704 coproductors que van participar en el seu finançament col · lectiva, van convertir "L'Educació Prohibida" en un fenomen únic. Un projecte totalment independent d'una magnitud inèdita, que dóna compte de la necessitat latent del creixement i sorgiment de noves formes d'educació. Més informació a: <a href="http://www.educacionprohibida.com">http://www.educacionprohibida.com</a></div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div> <iframe height="315" src="http://www.youtube.com/embed/-1Y9OqSJKCc" frameborder="0" width="560" allowfullscreen=""></iframe>

Sinopsi

Documental argentí sobre "l'escola", institució que ha complert ja més de 200 anys d'existència i és encara considerada la principal forma d'accés a l'educació. Avui dia, l'escola i l'educació són conceptes àmpliament discutits en fòrums acadèmics, polítiques públiques, institucions educatives, mitjans de comunicació i espais de la societat civil. Des del seu origen, la institució escolar ha estat caracteritzada per estructures i pràctiques que avui es consideren majorment obsoletes i anacròniques. Diem que no acompanyen les necessitats del Segle XXI. El seu principal falencia es troba en un disseny que no considera la naturalesa de l'aprenentatge, la llibertat d'elecció o la importància que tenen l'amor i els vincles humans en el desenvolupament individual i col · lectiu.

A partir d'aquestes reflexions crítiques han sorgit, al llarg dels anys, propostes i pràctiques que van pensar i pensen l'educació d'una manera diferent. "L'Educació Prohibida" és una pel · lícula documental que proposa recuperar moltes d'elles, explorar les seves idees i visibilitzar les experiències que s'han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l'escola tradicional.

Més de 90 entrevistes a educadors, acadèmics, professionals, autors, mares i pares, un recorregut per 8 països d'Iberoamèrica passant per 45 experiències educatives no convencionals, més de 25.000 seguidors a les xarxes socials abans de la seva estrena i un total de 704 coproductors que van participar en el seu finançament col · lectiva, van convertir "L'Educació Prohibida" en un fenomen únic. Un projecte totalment independent d'una magnitud inèdita, que dóna compte de la necessitat latent del creixement i sorgiment de noves formes d'educació.

Més informació a: http://www.educacionprohibida.com

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjvLCyATTj6hHfHuZ5u1B4sn7XcInu3_OvU2v06vaX9I_RYIzJhlnoN3HOhRHVcjBcPbqQzQ_92DC7bnlAGe7_LIGQFoDfBx2q7GopwZamoc6Vto5jqAQ0LeTRGQgn9A6Vb4bH/s1600/lenin2.jpg"><img alt="" border="0" height="189" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5779428505900381394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjvLCyATTj6hHfHuZ5u1B4sn7XcInu3_OvU2v06vaX9I_RYIzJhlnoN3HOhRHVcjBcPbqQzQ_92DC7bnlAGe7_LIGQFoDfBx2q7GopwZamoc6Vto5jqAQ0LeTRGQgn9A6Vb4bH/s320/lenin2.jpg" style="float: left; margin: 0px 10px 10px 0px; cursor: pointer;" width="267" /></a>x Espai Alliberat <div align="justify"> “Lenin viu” (1970) és un documental de Joaquim Jordà i Gianni Toti elaborat amb tots els documents sonors i visuals existents que van registrar la figura de Vladimir Lenin. El migmetratge va ser un encàrrec del Partit Comunista Italià en ocasió del centenari del naixement del líder polític, i la producció va estar a càrrec de la productora del partit. Jordà va codirigir la pel · lícula amb Gianni Toti, un poeta i crític de cinema amic seu. <iframe src="http://www.youtube.com/embed/UXqd_BN3sRk" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="420"></iframe> </div>

Documental: “Lenin viu” (1970) de Joaquim Jordà i Gianni Toti

x Espai Alliberat

“Lenin viu” (1970) és un documental de Joaquim Jordà i Gianni Toti elaborat amb tots els documents sonors i visuals existents que van registrar la figura de Vladimir Lenin.
El migmetratge va ser un encàrrec del Partit Comunista Italià en ocasió del centenari del naixement del líder polític, i la producció va estar a càrrec de la productora del partit. Jordà va codirigir la pel · lícula amb Gianni Toti, un poeta i crític de cinema amic seu.

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKLfBduzndFC2DcTLwRzXaevP-IEHcvyLjXUBbTqg3R8c-TkayrW9chNY1G-Zp1iLRUbshAPbjVCK2lLDhpAES2fiDq1Y9MarOhKxloKoou8Zyp0EbMcxtWPIVkmkS0Qvxx-wV/s1600/20-agosto-13.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5778878512427019282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKLfBduzndFC2DcTLwRzXaevP-IEHcvyLjXUBbTqg3R8c-TkayrW9chNY1G-Zp1iLRUbshAPbjVCK2lLDhpAES2fiDq1Y9MarOhKxloKoou8Zyp0EbMcxtWPIVkmkS0Qvxx-wV/s320/20-agosto-13.jpg" style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" /></a> Forcades: Parlar de Chávez a l´estat espanyol té conseqüències <div align="justify"> "A la meva societat hi ha temes que són tabú i Veneçuela és un tema tabú. Estem buscant la resposta a molts interrogants, entre ells, Com es crea una societat on el que hi pensa diferent no és apartat, demonitzat o exclòs?". Clickeu per a escoltar l´entrevista: <a href="http://www.rnv.gov.ve/noticias/audio/diferido/libro/16082012.mp3" target="_blank">"Escuche la entrevista completa a Teresa Forcades</a>" </div> <iframe src="http://www.youtube.com/embed/vwWw29KTcjM" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="420"></iframe> <table class="fancyborder" align="center" border="0" cellpadding="4" cellspacing="0" width="100%"><tbody><tr><td rowspan="2" align="right" valign="middle"> </td><td align="left"> </td></tr></tbody></table>

Forcades: Parlar de Chávez a l´estat espanyol té conseqüències

"A la meva societat hi ha temes que són tabú i Veneçuela és un tema tabú. Estem buscant la resposta a molts interrogants, entre ells, Com es crea una societat on el que hi pensa diferent no és apartat, demonitzat o exclòs?".

Clickeu per a escoltar l´entrevista:
"Escuche la entrevista completa a Teresa Forcades"

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA5ual7WCqenrQZibFHCmHuaOyIYOOS8iF421wiAGabartOqXm-GFGoSCIAF63cgBFE3VZkhwApK56RCDApLu9faMqIz4A9ZfjKZilQ_Cbh3M4UwEZ4DdC10KqsB1l8ds4zPyJ/s1600/IMG_0971_4.jpg"><img alt="" border="0" height="141" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5777336290678972050" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA5ual7WCqenrQZibFHCmHuaOyIYOOS8iF421wiAGabartOqXm-GFGoSCIAF63cgBFE3VZkhwApK56RCDApLu9faMqIz4A9ZfjKZilQ_Cbh3M4UwEZ4DdC10KqsB1l8ds4zPyJ/s320/IMG_0971_4.jpg" style="float: left; margin: 0px 10px 10px 0px; cursor: pointer;" width="211" /></a> <div align="justify">Joseba Albarez, membre de l'esquerra abertzale, fa un balanç del nou moment històric que es va obrir a partir d'aquest pas transcendent. Entrevista feta per l´<a href="http://www.abpnoticias.com/">Agència Bolivariana de Prensa</a><a href="http://www.abpnoticias.com/">. </a> <iframe src="http://www.youtube.com/embed/VmsGOX_hGKw" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="560"></iframe> </div>

Balanç del procés de pau a Euskal Herria: Entrevista a Joseba Albarez

Joseba Albarez, membre de l'esquerra abertzale, fa un balanç del nou moment històric que es va obrir a partir d'aquest pas transcendent. Entrevista feta per l´Agència Bolivariana de Prensa.

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV3xZO_-5gxnwCy_g0ESHeQ0kNi7kfVgqPjo8_qJNu7_ZRMSFrIoIn-JGAffodm0LzG6ZJn6oDhaMRMl9MnngAUDAmXIQIOfBWjt0fSzcES9pTvPZXhXnKEuBFkpxgQc1OZH1x/s1600/nen-catal%25C3%25A0-e1344253424380-680x628.jpg"><img alt="" border="0" height="244" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5777327175838109506" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV3xZO_-5gxnwCy_g0ESHeQ0kNi7kfVgqPjo8_qJNu7_ZRMSFrIoIn-JGAffodm0LzG6ZJn6oDhaMRMl9MnngAUDAmXIQIOfBWjt0fSzcES9pTvPZXhXnKEuBFkpxgQc1OZH1x/s320/nen-catal%25C3%25A0-e1344253424380-680x628.jpg" style="float: left; margin: 0px 10px 10px 0px; cursor: pointer;" width="263" /></a> <a href="http://www.nuvol.com/autor/jordi-artigas">x Jordi Artigas</a> El <a href="http://www.mhcat.cat./" target="_blank">Museu d’Història de Catalunya</a> (Plaça Pau Vila, 3) de Barcelona ofereix durant tot l’estiu fins al 24 de setembre, l’exposició Lola Anglada, poderosa memòria, basada en l’arxiu que en vida de la dibuixant es va vendre a l’època de Samaranch a la Diputació de Barcelona a canvi d’un vitalici, i també en altres col.leccions privades com la de Montserrat Carrió, la dona que la cuidà fins als darrers anys. No es banal dir que Lola Anglada (Barcelona, 1892-Tiana, 1984) fou una dona amb molt de valor, la valentia primer de professionalitzar-se en el camp del dibuix on han destacat tant poques dones, la de “mullar-se” en temes polítics en el terreny de l’independentisme català, quan aquest moviment era ínfim, tant durant l’època de la dictadura de Primo de Rivera, després en la República i donant la cara durant l’ocupació de Catalunya pels franquistes en la postguerra en lloc de fugir a l’estranger. També la seva vida privada de la que en realitat en sabem ben poc, anà a cotracorrent, mai es casà perqué creia que el matrimoni l’anul·laria no tant sols com a dona sino també com a professional, i com digué: “Els meus fills són els meus dibuixos.” Fou per tant independent i feminista i aquesta integritat li aportà satisfaccions però també disgustos com més endavant veurem. Potser la publicació de les seves Memòries inèdites ens permetrien conèixer les seves vivències personals. <h2 align="justify">TRES ÀMBITS</h2> L’exposició comissariada per Núria Rius Vernet i Teresa Sanz Coll s’estructura en tres àmbits principals. El primer, el compromís amb la República; el segon, la passió per Catalunya; i el tercer, la mirada feminista. I recull dibuixos originals, reproduccions, retalls de premsa on publicà, cartells, documents i fotos, així com eines de treball com pinzells i una paleta, medalles i estatuetes de la popular obra El més petit de tots, de l’escultor Miquel Paredes, que ella popularitzà a través del llibre de mateix títol. <div id="attachment_16802" class="wp-caption alignnone" style="width: 419px" align="justify"><a href="http://www.nuvol.com/noticies/lola-anglada-la-dibuixant-lluitadora/attachment/peregrins/" rel="attachment wp-att-16802"><img alt="" class=" wp-image-16802 " height="531" src="http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2012/08/peregrins-680x884.jpg" title="peregrins" width="409" /></a>Dibuix per a un cartell de la primera exposció que Lola Anglada va fer amb en Llaverias | Arxiu: Montserrat Carrió.</div> L’exposició no tria el camí més fàcil de la Lola Anglada més coneguda com a il·lustradora infantil d’obres com Monsenyor Llangardaix (1929) o els nombrosos dibuixos amb els que reconstruí la Catalunya dels segles XVIII i XIX als volums de les Visions barcelonines de Francesc Curet, sinó que ha escollit l’obra menys coneguda i també la més compromesa de la nostra dibuixant que és tot un contrast amb la resta. <h2 align="justify">REPÚBLICA, GUERRA I POSTGUERRA</h2> En una sèrie de 6 quadres s’han emmarcat diversos apunts de dibuixos acolorits de milicians de la caserna Carles Marx del juliol de 1936. Apunts ràpids de la Columna. Teelman en marxa cap al front de guerra en imatges captades al Parc de la Ciutadella, també el 1936. En una vitrina es recull tot el material de la figureta simbòlica de l’escultor Paredes que la Generalitat edità per a obsequiar: El més petit de tots, títol també d’una cançó popular catalana, el llibre il·lustrat per Lola Anglada i traduït a altres llengües, El pequeñín i Le plus petit, datats el 1937. Així com dibuixos originals, insígnia, postal i partitura de la cançó, marxandatge editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Tal com Lola Anglada va escriure a les seves Memòries inèdites, la cèlebre dibuixant va decidir davant l’ocupació de Catalunya pels franquistes restar al seu país i encarar les conseqüències: “(…)el meu deure era restar a Catalunya passés el que passés”, i a fe de món que en va rebre de cops…, doncs estava fitxada com a “separatista y roja”. Li clausuraren dues exposicions de la seva obra a les Galeries Syra de Barcelona el 1948 i una altra a Mallorca pels mateixos anys. En l’exposició no es diu, però, que en una entrevista publicada en una revista en els seus darrers anys (els ’80 del segle XX) confessà que havia estat denunciada pel popular dibuixant Ricard Opisso, delator o confident per als franquistes, faceta fosca d’aquest humorista de premsa que sempre s’ha intentat amagar. (1) Refugiada i amagada a la seva casa de Tiana, tingué encara l’esma de fer uns apunts de carrer dels feixistes com els titulats Els altres al carrer Xuclà de Barcelona el 1939, a Girona el 1940 on apareixen falangistes, soldats, un frare; i a Tiana el 1939 on retratà el repartiment de macarrons a càrreg dels soldats italians. En una vitrina es presenta un salconduit al seu nom per poder entrar i sortir de Tiana on estava reclosa. Obres com Margarida i En Peret no pogueren tornar a ser reeditades fins a l’amnistia decretada el 1949 amb motiu dels 10 anys del final de la Guerra Civil. <h2 align="justify">NOSALTRES SOLS!</h2> L’activitat de Lola en la política catalanista començà durant la dictadura de Primo de Rivera dels darrers anys de la monarquia, actuant activament en el partit d’Unió Catalanista –el seu òrgan “Nosaltres sols!” és una traducció literal del Sinn Féin irlandès-, intervenint en la campanya per l’amnistia per als implicats en l’anomenat “Complot del Garraf” en un intent d’atemptar contra el rei Alfonso XIII. <div id="attachment_16809" class="wp-caption alignnone" style="width: 594px" align="justify"><a href="http://www.nuvol.com/noticies/lola-anglada-la-dibuixant-lluitadora/attachment/foto-de-grup-21ret/" rel="attachment wp-att-16809"><img alt="" class="size-large wp-image-16809" height="399" src="http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2012/08/Foto-de-grup-21ret-680x465.jpg" title="Foto de grup 21ret" width="584" /></a>Pel que fa a laLola Anglada, envoltada dels primers quatre indultats per l’intent de regicidi conegut amb el nom de 'Complot de Garraf' (1930) | Arxiu: Montserrat Carrió.</div> L’òrgan d’aquest partit era la revista Nosaltres sols! per a la qual Lola dibuixà cartells, il.lustracions, insígnies i medalles. L’exposició presenta per exemple dues portades de format de diari, on apareix una enèrgica jove desfent unes cadenes i abraçant la bandera de les quatre barres; l’altra dedicada a l’11 de setembre, on hi apareixen quatre personatges amb l’estelada. També hi trobem dibuixos originals com el titulat Repressió Catalunya-Euskadi de 1934, o el dedicat a Rafael Casanova, així com un cartell de la Unió Catalanista, de 1931. Entre les coses curioses s’exhibeixen un parell de cartes del president Macià amb el que Lola mantingué una bona amistat. <h2 align="justify">LA DONA I EL FEMINISME</h2> La independència personal que Lola Anglada va voler imprimir a la seva vida també es reflectí en la seva reivindicació de dona protagonista i activa en lloc de la norma vigent de dona subalterna i submisa. I aquesta manera de fer l’aplicà a la seva professió col·laborant a revistes catalanes per a un públic femení com Feminal, Claror i La Nuri, d’aquesta darrera s’exposa un cartell amb el lema: La Nuri. Setmanari per a noies (1923), il·lustrant també el deliciòs conte Margarida, exposant-se a més exemplars de les publicacions citades i de Joventut Catalana. <div id="attachment_16822" class="wp-caption alignnone" style="width: 501px" align="justify"><a href="http://www.nuvol.com/noticies/lola-anglada-la-dibuixant-lluitadora/attachment/la-nuri/" rel="attachment wp-att-16822"><img alt="" class=" wp-image-16822 " height="661" src="http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2012/08/La-Nuri-680x917.jpg" title="La Nuri" width="491" /></a>La Nuri, setmanari que la mateixa Lola Anglada va dirigir durant un any (1925-1926).</div> <h2 align="justify">L’AUDIOVISUAL</h2> Un bon complement a l’exposició és l’audiovisual que es projecta contínuament i que recull especialment una detallada entrevista amb l’hereva de Lola Anglada, Montserrat Carrió, que entre d’altres temes destaca els incompliments per part de l’administració dels desitjos de la il·lustradora Lola Anglada, la creació d’un Museu per a la seva obra i la publicació de les seves Memòries. NOTA ( 1 ) Artigas, Jordi. “Opisso entre París i Barcelona”, “El Còmic” núm. 88, desembre 2010.

x Jordi Artigas

El Museu d’Història de Catalunya (Plaça Pau Vila, 3) de Barcelona ofereix durant tot l’estiu fins al 24 de setembre, l’exposició Lola Anglada, poderosa memòria, basada en l’arxiu que en vida de la dibuixant es va vendre a l’època de Samaranch a la Diputació de Barcelona a canvi d’un vitalici, i també en altres col.leccions privades com la de Montserrat Carrió, la dona que la cuidà fins als darrers anys.

No es banal dir que Lola Anglada (Barcelona, 1892-Tiana, 1984) fou una dona amb molt de valor, la valentia primer de professionalitzar-se en el camp del dibuix on han destacat tant poques dones, la de “mullar-se” en temes polítics en el terreny de l’independentisme català, quan aquest moviment era ínfim, tant durant l’època de la dictadura de Primo de Rivera, després en la República i donant la cara durant l’ocupació de Catalunya pels franquistes en la postguerra en lloc de fugir a l’estranger.

També la seva vida privada de la que en realitat en sabem ben poc, anà a cotracorrent, mai es casà perqué creia que el matrimoni l’anul·laria no tant sols com a dona sino també com a professional, i com digué: “Els meus fills són els meus dibuixos.” Fou per tant independent i feminista i aquesta integritat li aportà satisfaccions però també disgustos com més endavant veurem. Potser la publicació de les seves Memòries inèdites ens permetrien conèixer les seves vivències personals.

TRES ÀMBITS

L’exposició comissariada per Núria Rius Vernet i Teresa Sanz Coll s’estructura en tres àmbits principals. El primer, el compromís amb la República; el segon, la passió per Catalunya; i el tercer, la mirada feminista. I recull dibuixos originals, reproduccions, retalls de premsa on publicà, cartells, documents i fotos, així com eines de treball com pinzells i una paleta, medalles i estatuetes de la popular obra El més petit de tots, de l’escultor Miquel Paredes, que ella popularitzà a través del llibre de mateix títol.

Dibuix per a un cartell de la primera exposció que Lola Anglada va fer amb en Llaverias | Arxiu: Montserrat Carrió.

L’exposició no tria el camí més fàcil de la Lola Anglada més coneguda com a il·lustradora infantil d’obres com Monsenyor Llangardaix (1929) o els nombrosos dibuixos amb els que reconstruí la Catalunya dels segles XVIII i XIX als volums de les Visions barcelonines de Francesc Curet, sinó que ha escollit l’obra menys coneguda i també la més compromesa de la nostra dibuixant que és tot un contrast amb la resta.

REPÚBLICA, GUERRA I POSTGUERRA

En una sèrie de 6 quadres s’han emmarcat diversos apunts de dibuixos acolorits de milicians de la caserna Carles Marx del juliol de 1936. Apunts ràpids de la Columna. Teelman en marxa cap al front de guerra en imatges captades al Parc de la Ciutadella, també el 1936. En una vitrina es recull tot el material de la figureta simbòlica de l’escultor Paredes que la Generalitat edità per a obsequiar: El més petit de tots, títol també d’una cançó popular catalana, el llibre il·lustrat per Lola Anglada i traduït a altres llengües, El pequeñín i Le plus petit, datats el 1937. Així com dibuixos originals, insígnia, postal i partitura de la cançó, marxandatge editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Tal com Lola Anglada va escriure a les seves Memòries inèdites, la cèlebre dibuixant va decidir davant l’ocupació de Catalunya pels franquistes restar al seu país i encarar les conseqüències:

“(…)el meu deure era restar a Catalunya passés el que passés”, i a fe de món que en va rebre de cops…, doncs estava fitxada com a “separatista y roja”.

Li clausuraren dues exposicions de la seva obra a les Galeries Syra de Barcelona el 1948 i una altra a Mallorca pels mateixos anys. En l’exposició no es diu, però, que en una entrevista publicada en una revista en els seus darrers anys (els ’80 del segle XX) confessà que havia estat denunciada pel popular dibuixant Ricard Opisso, delator o confident per als franquistes, faceta fosca d’aquest humorista de premsa que sempre s’ha intentat amagar. (1)

Refugiada i amagada a la seva casa de Tiana, tingué encara l’esma de fer uns apunts de carrer dels feixistes com els titulats Els altres al carrer Xuclà de Barcelona el 1939, a Girona el 1940 on apareixen falangistes, soldats, un frare; i a Tiana el 1939 on retratà el repartiment de macarrons a càrreg dels soldats italians. En una vitrina es presenta un salconduit al seu nom per poder entrar i sortir de Tiana on estava reclosa.

Obres com Margarida i En Peret no pogueren tornar a ser reeditades fins a l’amnistia decretada el 1949 amb motiu dels 10 anys del final de la Guerra Civil.

NOSALTRES SOLS!

L’activitat de Lola en la política catalanista començà durant la dictadura de Primo de Rivera dels darrers anys de la monarquia, actuant activament en el partit d’Unió Catalanista –el seu òrgan “Nosaltres sols!” és una traducció literal del Sinn Féin irlandès-, intervenint en la campanya per l’amnistia per als implicats en l’anomenat “Complot del Garraf” en un intent d’atemptar contra el rei Alfonso XIII.

Pel que fa a laLola Anglada, envoltada dels primers quatre indultats per l’intent de regicidi conegut amb el nom de 'Complot de Garraf' (1930) | Arxiu: Montserrat Carrió.

L’òrgan d’aquest partit era la revista Nosaltres sols! per a la qual Lola dibuixà cartells, il.lustracions, insígnies i medalles. L’exposició presenta per exemple dues portades de format de diari, on apareix una enèrgica jove desfent unes cadenes i abraçant la bandera de les quatre barres; l’altra dedicada a l’11 de setembre, on hi apareixen quatre personatges amb l’estelada.

També hi trobem dibuixos originals com el titulat Repressió Catalunya-Euskadi de 1934, o el dedicat a Rafael Casanova, així com un cartell de la Unió Catalanista, de 1931. Entre les coses curioses s’exhibeixen un parell de cartes del president Macià amb el que Lola mantingué una bona amistat.

LA DONA I EL FEMINISME

La independència personal que Lola Anglada va voler imprimir a la seva vida també es reflectí en la seva reivindicació de dona protagonista i activa en lloc de la norma vigent de dona subalterna i submisa.

I aquesta manera de fer l’aplicà a la seva professió col·laborant a revistes catalanes per a un públic femení com Feminal, Claror i La Nuri, d’aquesta darrera s’exposa un cartell amb el lema: La Nuri. Setmanari per a noies (1923), il·lustrant també el deliciòs conte Margarida, exposant-se a més exemplars de les publicacions citades i de Joventut Catalana.

La Nuri, setmanari que la mateixa Lola Anglada va dirigir durant un any (1925-1926).

L’AUDIOVISUAL

Un bon complement a l’exposició és l’audiovisual que es projecta contínuament i que recull especialment una detallada entrevista amb l’hereva de Lola Anglada, Montserrat Carrió, que entre d’altres temes destaca els incompliments per part de l’administració dels desitjos de la il·lustradora Lola Anglada, la creació d’un Museu per a la seva obra i la publicació de les seves Memòries.

NOTA

( 1 ) Artigas, Jordi. “Opisso entre París i Barcelona”, “El Còmic” núm. 88, desembre 2010.

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj31BQHfzRPn0ZWduBeqIAKciJvHPJFbxQYHNu7zknwesFzbAewdn6OFEIcLu89HpQ7dz9Fcd-tfDyKBlEwquDfxcQ1MlNi7KKGkHmHsfNnsThTtNW_1GbHjgwQLhcKxsS5CiAR/s1600/moscu1980.jpg"><img alt="" border="0" height="215" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5776261358854057442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj31BQHfzRPn0ZWduBeqIAKciJvHPJFbxQYHNu7zknwesFzbAewdn6OFEIcLu89HpQ7dz9Fcd-tfDyKBlEwquDfxcQ1MlNi7KKGkHmHsfNnsThTtNW_1GbHjgwQLhcKxsS5CiAR/s320/moscu1980.jpg" style="float: left; margin: 0px 10px 10px 0px; cursor: pointer;" width="152" /></a> <div align="justify">Època de glòria, d'auge del socialisme al Món, de revolució triomfant a Nicaragua, Grenada, Surinam, Angola, Moçambic, Guinea Bissau, Benín, Etiòpia, Iemen democràtic, Afganistan .. <iframe src="http://www.youtube.com/embed/VFI0xP5_VaQ" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="420"></iframe> </div>

Època de glòria, d'auge del socialisme al Món, de revolució triomfant a Nicaragua, Grenada, Surinam, Angola, Moçambic, Guinea Bissau, Benín, Etiòpia, Iemen democràtic, Afganistan ..

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd0MfgD4eRldLf0LV0EU90eU5g1yzRhZeoVhi_JSkhinBeKko2cXsYePADQqOofkmbr8zb9NaYUb_QbDEQYsBOfoMspzg5zWY-eWJFozhRkdVX3nVYhZGc9yhOZBz1xnb7XMjg/s1600/wall5.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5775048643516672834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd0MfgD4eRldLf0LV0EU90eU5g1yzRhZeoVhi_JSkhinBeKko2cXsYePADQqOofkmbr8zb9NaYUb_QbDEQYsBOfoMspzg5zWY-eWJFozhRkdVX3nVYhZGc9yhOZBz1xnb7XMjg/s320/wall5.jpg" style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" /></a> <div align="justify">El FC United of Manchester, és un club creat després de la privatització del Manchester United, on el club és dels seguidors i per als seguidors. Tot va començar quan els Glazer van comprar l'equip i un grup de seguidors del Manchester no van estar d'acord i van decidir rememorar velles èpoques i fundar un club on tot és fet a pulmó i es valorava el doble. Avui segueixen les queixes i les manifestacions en contra d'aquest fet, on els seguidors vesteixen samarretes verdes i grogues o bufandes del mateix disseny, en honor als primers colors representatius del club, però els Glazer no volen tornar el club als seus veritables amos, els socis i seguidors. <iframe src="http://www.youtube.com/embed/bMQnG5srQlE" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="560"></iframe> <iframe src="http://www.youtube.com/embed/ZUqv9WC_dn4" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="560"></iframe> </div>

FC United of Manchester: documental sobre el club dels rebels de Manchester

El FC United of Manchester, és un club creat després de la privatització del Manchester United, on el club és dels seguidors i per als seguidors. Tot va començar quan els Glazer van comprar l'equip i un grup de seguidors del Manchester no van estar d'acord i van decidir rememorar velles èpoques i fundar un club on tot és fet a pulmó i es valorava el doble.

Avui segueixen les queixes i les manifestacions en contra d'aquest fet, on els seguidors vesteixen samarretes verdes i grogues o bufandes del mateix disseny, en honor als primers colors representatius del club, però els Glazer no volen tornar el club als seus veritables amos, els socis i seguidors.

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4RxIHKSneghdsIUiFnlWXIxyCH2Rb3eih7p9NuYPXn8uN9CuwogylDRViRBynedoZvHrEfeU_0tBxCdBECgj1Uv7BU5-xck6biegSvwMAcW3eJ2qKzy-2GxVrxYk5EKVb2j4c/s1600/fotonoticia_20120807131232_500.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5774424364501495362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4RxIHKSneghdsIUiFnlWXIxyCH2Rb3eih7p9NuYPXn8uN9CuwogylDRViRBynedoZvHrEfeU_0tBxCdBECgj1Uv7BU5-xck6biegSvwMAcW3eJ2qKzy-2GxVrxYk5EKVb2j4c/s320/fotonoticia_20120807131232_500.jpg" style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 191px;" /></a> <div align="justify"> L'alcalde de Marinaleda, que també ha participat a l'acció, ha dit no entendre "perquè no es deté Botín i altres banquers que roben milers de milions" Acció del SAT "Rescatar les persones, aquesta ha de ser la prioritat en temps de crisi". Sota aquesta premissa, un grup de 200 militants del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) van irrompre dimarts en dos supermercats -un Mercadona i un Carrefour- per emportar-se aliments de primera necessitat i lliurar-los a un menjador social de Sevilla, on hi acudeixen ciutadans que no tenen diners per menjar. Qui va viure de ben a prop l'acció va ser Juan Manuel Sánchez Gordillo, dirigent del SAT, alcalde de Marinaleda i parlamentari andalús, que tot i que no hi va participar va secundar-la des de l'exterior del supermercat. Es tracta d'una acció sense precedents que vol aportar solucions davant la situació d'emergència que viuen les classes populars i en protesta per la gestió que els poders públics fan de l'agudització de la crisi, en què en comptes de blindar els més necessitats intensifiquen les retallades contra els sectors més dèbils de la societat. "Es rescaten els bancs que han deixat més de 300.000 famílies sense llar" Per això el SAT ha decidit moure fitxa: "Es rescaten els bancs que han deixat ja més de 300.000 famílies sense llar mitjançant desnonaments inhumans que es produeixen cada dia. Es deixa a l'atur un milió i mig d'andalusos i andaluses, molts dels quals no reben cap prestació. Se'ns apuja l'IVA a la vegada que Rajoy aprova una amnistia fiscal per als defraudadors, se'ls regala desenes de milers de milions d'euros de diners públics, es retallen drets i prestacions socials com si fóssim els culpables de la crisi; se'ls treu la paga extra de Nadal als empleats i empleades públics per donar a Bankia 23.465.000 d'euros, el rescat bancari més car de la història l'Estat espanyol". Per això, el SAT considera que la política ha de servir per "evitar que les famílies perdin les seves cases, per donar habitatge immediatament als qui l'hagin perdut; evitar que es perdin més llocs de treball, prohibir immediatament els acomiadaments i els tancaments d'empreses i impulsar plans públics d'ocupació; deixar de regalar diners als bancs, exigir la devolució immediata de tots els fons públics lliurats i nacionalitzar la banca, abaixar l'IVA, apujar els impostos als més rics, perseguir el frau fiscal. i per descomptat, lliurar gratuïtament aliments de primera necessitat a aquelles persones que no tenen res". L'Estat respon amb repressió Una actitud davant la qual l'Estat ja ha començat a respondre mitjançant la repressió. Aquest dimecres, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha anunciat que la policia espanyola i la Guàrdia Civil tenen l'ordre de detenir els responsables de l'expropiació alimentària als dos supermercats. De la seva banda, el ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón, ha demanat al fiscal general de l'Estat que investigui els fets. El govern espanyol ha respost així als interessos d'una empresa privada, Mercadona, anunciat l'ordre de detenció després de la denúncia presentada per la multinacional. Fernández Díaz també ha carregat contra Sánchez Gordillo afirmant que els dirigents polítics que "lideren i inciten" aquest tipus d'actes "cometen una gravíssima irresponsabilitat de la que haurien de retre comptes", i ha subratllat que "en cap cas" es permetrà que es violi la llei. El ministre és del parer que "el fi no justifica els mitjans" i en aquest sentit considera que "una societat civilitzada i democràtica no pot permetre que la gent prengui la justícia per les mans. Si es generalitzessin aquest tipus de conductes això seria la llei de la selva, evidentment no ho permetren". "Per què no es deté Botín i altres banquers que roben milers de milions?" Sánchez Gordillo, però, ha respost al ministre del PP que estaria "orgullós d'entrar a la presó per aquest motiu, una i mil vegades". El polític comunista ha evidenciat que a l'estat espanyol "ha tornat el franquisme i el terrorisme estatal amb l'arribada del PP" i ha dit no entendre "perquè no es deté Botín i altres banquers que roben milers de milions o molts peixos grossos dels partits que han robat amb les mans plenes". "Si vol buscar xoriços en té molts per triar, i no he de ser jo que només he fet una acció pacífica, on es van agafar aliments d'una quantitat econòmica ridícula que no arriba ni al furt", ha reblat Sánchez Gordillo, que s'ha posicionat a favor d'una renda bàsica per famílies sense ingressos. El comunista ha contestat també el president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, el qual ha titllat de "barbaritat" l'acció als supermercats. "Barbaritat és el que vostè fa. Barbàrie és aquest sistema capitalista que vostè tant defensa", ha dit al SAT. "Senyor president el que és una barbaritat és 12.500.000 aturats i 3 milions de pobres per culpa de la seva política neoliberal", li ha dit Sánchez Gordillo, el qual ha plantejat que "quan els rics roben se'n diu 'lògic benefici' però si un pobre agafa una gallina per donar de menjar els seus fills això és un robatori i un delicte que s'ha de pagar amb presó". "Tornarem a ocupar terres de terratinents, bancs de lladres i grans superfícies per repartir aliments", ha advertit. Enmig d'aquesta polèmica, el diputat andalús ha recordat que els productes expropiats a Mercadona i Carrefour "no representen ni la deumilionèssima part dels seus beneficis". Sánchez Gordillo ha recordat que les accions del SAT "són sempre des de la no violència activa" i que en els temps que corren "socialitzar aliments de primera necessitat es fa urgent". "És l'hora de rebel·lar-se des de la no violència activa", ha insistit. </div>

Sindicalistes andalusos prenen aliments dels supermercats per lliurar-los als més necessitats

L'alcalde de Marinaleda, que també ha participat a l'acció, ha dit no entendre "perquè no es deté Botín i altres banquers que roben milers de milions"

Acció del SAT

"Rescatar les persones, aquesta ha de ser la prioritat en temps de crisi". Sota aquesta premissa, un grup de 200 militants del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) van irrompre dimarts en dos supermercats -un Mercadona i un Carrefour- per emportar-se aliments de primera necessitat i lliurar-los a un menjador social de Sevilla, on hi acudeixen ciutadans que no tenen diners per menjar.

Qui va viure de ben a prop l'acció va ser Juan Manuel Sánchez Gordillo, dirigent del SAT, alcalde de Marinaleda i parlamentari andalús, que tot i que no hi va participar va secundar-la des de l'exterior del supermercat.

Es tracta d'una acció sense precedents que vol aportar solucions davant la situació d'emergència que viuen les classes populars i en protesta per la gestió que els poders públics fan de l'agudització de la crisi, en què en comptes de blindar els més necessitats intensifiquen les retallades contra els sectors més dèbils de la societat.

"Es rescaten els bancs que han deixat més de 300.000 famílies sense llar"

Per això el SAT ha decidit moure fitxa: "Es rescaten els bancs que han deixat ja més de 300.000 famílies sense llar mitjançant desnonaments inhumans que es produeixen cada dia. Es deixa a l'atur un milió i mig d'andalusos i andaluses, molts dels quals no reben cap prestació. Se'ns apuja l'IVA a la vegada que Rajoy aprova una amnistia fiscal per als defraudadors, se'ls regala desenes de milers de milions d'euros de diners públics, es retallen drets i prestacions socials com si fóssim els culpables de la crisi; se'ls treu la paga extra de Nadal als empleats i empleades públics per donar a Bankia 23.465.000 d'euros, el rescat bancari més car de la història l'Estat espanyol".

Per això, el SAT considera que la política ha de servir per "evitar que les famílies perdin les seves cases, per donar habitatge immediatament als qui l'hagin perdut; evitar que es perdin més llocs de treball, prohibir immediatament els acomiadaments i els tancaments d'empreses i impulsar plans públics d'ocupació; deixar de regalar diners als bancs, exigir la devolució immediata de tots els fons públics lliurats i nacionalitzar la banca, abaixar l'IVA, apujar els impostos als més rics, perseguir el frau fiscal. i per descomptat, lliurar gratuïtament aliments de primera necessitat a aquelles persones que no tenen res".

L'Estat respon amb repressió

Una actitud davant la qual l'Estat ja ha començat a respondre mitjançant la repressió. Aquest dimecres, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha anunciat que la policia espanyola i la Guàrdia Civil tenen l'ordre de detenir els responsables de l'expropiació alimentària als dos supermercats. De la seva banda, el ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón, ha demanat al fiscal general de l'Estat que investigui els fets.

El govern espanyol ha respost així als interessos d'una empresa privada, Mercadona, anunciat l'ordre de detenció després de la denúncia presentada per la multinacional.

Fernández Díaz també ha carregat contra Sánchez Gordillo afirmant que els dirigents polítics que "lideren i inciten" aquest tipus d'actes "cometen una gravíssima irresponsabilitat de la que haurien de retre comptes", i ha subratllat que "en cap cas" es permetrà que es violi la llei. El ministre és del parer que "el fi no justifica els mitjans" i en aquest sentit considera que "una societat civilitzada i democràtica no pot permetre que la gent prengui la justícia per les mans. Si es generalitzessin aquest tipus de conductes això seria la llei de la selva, evidentment no ho permetren".

"Per què no es deté Botín i altres banquers que roben milers de milions?"

Sánchez Gordillo, però, ha respost al ministre del PP que estaria "orgullós d'entrar a la presó per aquest motiu, una i mil vegades". El polític comunista ha evidenciat que a l'estat espanyol "ha tornat el franquisme i el terrorisme estatal amb l'arribada del PP" i ha dit no entendre "perquè no es deté Botín i altres banquers que roben milers de milions o molts peixos grossos dels partits que han robat amb les mans plenes". "Si vol buscar xoriços en té molts per triar, i no he de ser jo que només he fet una acció pacífica, on es van agafar aliments d'una quantitat econòmica ridícula que no arriba ni al furt", ha reblat Sánchez Gordillo, que s'ha posicionat a favor d'una renda bàsica per famílies sense ingressos.

El comunista ha contestat també el president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, el qual ha titllat de "barbaritat" l'acció als supermercats. "Barbaritat és el que vostè fa. Barbàrie és aquest sistema capitalista que vostè tant defensa", ha dit al SAT. "Senyor president el que és una barbaritat és 12.500.000 aturats i 3 milions de pobres per culpa de la seva política neoliberal", li ha dit Sánchez Gordillo, el qual ha plantejat que "quan els rics roben se'n diu 'lògic benefici' però si un pobre agafa una gallina per donar de menjar els seus fills això és un robatori i un delicte que s'ha de pagar amb presó". "Tornarem a ocupar terres de terratinents, bancs de lladres i grans superfícies per repartir aliments", ha advertit.

Enmig d'aquesta polèmica, el diputat andalús ha recordat que els productes expropiats a Mercadona i Carrefour "no representen ni la deumilionèssima part dels seus beneficis". Sánchez Gordillo ha recordat que les accions del SAT "són sempre des de la no violència activa" i que en els temps que corren "socialitzar aliments de primera necessitat es fa urgent". "És l'hora de rebel·lar-se des de la no violència activa", ha insistit.

<h4 class="subtitol" align="justify">El seu pla pilot plurilingüe fracassa estrepitosament en adherir-s'hi només 18 centres educatius</h4> <hr align="justify"> <h5 class="entradeta" align="justify"> Revés del govern de Bauzá en la seva campanya contra la llengua catalana. La comunitat educativa gira l'esquena al govern i demostren el fracàs de la nova llei sobre el català a l'educació. Tan sols 18 centre públics s'han adherit al pla pilot plurilingüe impulsat pel govern. Les Illes Balears fan palès així el seu rebuig per un govern anti-català com el de Bauzá. La convocatòria que estava oberta per sumar-se al pla pilot pel curs 2012/2013 s'ha tancat amb més de la meitat de places sense candidat. Estaven obertes 40 places pels centre que hi volguessin participar i tan sols se n'han omplert 18. </h5> <div class="article2_dreta" align="justify"> <a href="http://www.directe.cat/imatges/noticies/santjaume12set600.jpg" rel="prettyPhoto[galeria1]"> <img alt="" class="marc" src="http://www.directe.cat/img/335/335/24596" /> </a> <hr class="apartat"> </div> <div class="separador2" align="justify"> </div><div align="justify"> Els centres privats, més interessants en fer costat a aquesta política contra la llengua catalana, seran els que hauran d'ocupar les places restants. La portaveu d'Ensenyament del sindicat STEI, Maria Antònia Font, ha denunciat que el PP imposa a les Illes un model educatiu "pràcticament calcat" al del País Valencià, ja que tots dos pretenen "desplaçar la llengua pròpia" per donar "prioritat" al castellà. El que preveu el pla és trencar la feina feta en els darrers 15 anys d'immersió lingüística i fer marxa enrere. La llei considerarà el català i el castellà en igualtat de condicions. </div>

El seu pla pilot plurilingüe fracassa estrepitosament en adherir-s'hi només 18 centres educatius

Revés del govern de Bauzá en la seva campanya contra la llengua catalana. La comunitat educativa gira l'esquena al govern i demostren el fracàs de la nova llei sobre el català a l'educació. Tan sols 18 centre públics s'han adherit al pla pilot plurilingüe impulsat pel govern. Les Illes Balears fan palès així el seu rebuig per un govern anti-català com el de Bauzá. La convocatòria que estava oberta per sumar-se al pla pilot pel curs 2012/2013 s'ha tancat amb més de la meitat de places sense candidat. Estaven obertes 40 places pels centre que hi volguessin participar i tan sols se n'han omplert 18.

Els centres privats, més interessants en fer costat a aquesta política contra la llengua catalana, seran els que hauran d'ocupar les places restants.

La portaveu d'Ensenyament del sindicat STEI, Maria Antònia Font, ha denunciat que el PP imposa a les Illes un model educatiu "pràcticament calcat" al del País Valencià, ja que tots dos pretenen "desplaçar la llengua pròpia" per donar "prioritat" al castellà.

El que preveu el pla és trencar la feina feta en els darrers 15 anys d'immersió lingüística i fer marxa enrere. La llei considerarà el català i el castellà en igualtat de condicions.

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkZIJwqT4ktKkyj9yl8xkAIO5WgPKmvVTdPpBValhyphenhyphena6w2BnVVmZkYaN8PofsLd138PcOuAeSglRyZFZJMIEx-T7vii3FFfWFRgPwaShyIvXfbmk70jhkLhGQa2CrC0BMEMIK-/s1600/cultura.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5772554855166574706" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkZIJwqT4ktKkyj9yl8xkAIO5WgPKmvVTdPpBValhyphenhyphena6w2BnVVmZkYaN8PofsLd138PcOuAeSglRyZFZJMIEx-T7vii3FFfWFRgPwaShyIvXfbmk70jhkLhGQa2CrC0BMEMIK-/s320/cultura.jpg" style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 234px; height: 307px;" /></a> <div align="justify">La darrera de les mesures presentades pel govern espanyol per fer front a la crisi capitalista ha consistit en un augment de l'IVA, un impost indirecte que afecta al consum de forma universal, sense distinció entre rendes ni patrimonis. Però a banda de la idoneïtat d'una proposta recaptadora no progressiva que segueix apostant més per retallar i recaptar que per provar d'incentivar el consum per tal de créixer, el que volem assenyalar és el fet que una de les activitats que més perjudicades ha sortit d'aquest anunci és la desenvolupada pel món de la cultura.</div> L'IVA, que no grava tot el consum per igual, havia reservat fins ara un percentatge inferior pels productes culturals (8%) respecte dels inclosos al tipus general (18%). A partir de l'1 de setembre, però, no només augmentaran tots dos -10% i 21% respectivament- sinó que moltes de les activitats que fins el moment es trobaven incloses en el tipus reduït passaran al general, experimentant un increment de 13 punts, una pujada que, és clar, ha estat rebuda com un gerro d'aigua freda per tots aquells que malden per seguir tirant endavant activitats culturals. Tot i que la improvisació amb què actua el govern presidit per Mariano Rajoy fa impossible predir que allò anunciat pel ministre d'Hisenda i Administracions Públiques Cristóbal Montoro resti tal com ha estat presentat, de moment, sembla que aquest espectacular increment de l'impost afectarà la pràctica totalitat de productes culturals. Entre els que en quedarien exempts només s'hi compten els llibres, al qual s'aplica l'IVA superreduït del 4% i al qual ara se li afegirà el llibre electrònic, un producte que no gaudia d'aquesta condició, a més de les entrades del futbol o de les corrides de toros, que es mantindran en el 10%, no fos cas. D'entre els productes que fins el moment eren gravats amb l'IVA superreduït, és a dir, el que s'aplica a productes de primera necessitat, n'hi ha un que experimentarà el salt més alt, del 4% al 21%, i no és altra que el de bona part del material escolar, d'entre els quals només se salven els llibres de text, els mapes o les partitures, però pugen les agendes, els blocs d'exàmens i els materials diversos necessaris per a manualitats. Aquesta mesura, com no podia ser d'altra manera, ha fet alçar la veu al conjunt de la comunitat que treballa en el sector. En aquest sentit, per posar només un exemple, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) de Catalunya ha exposat que "rebutja totes les mesures inspirades en una concepció de la cultura com un luxe prescindible o com un aspecte marginal de la societat" i que “comporta un increment de les dificultats al consum cultural i a la universalització del coneixement”. El que no sabem, però intuïm, és fins on arribaran aquestes queixes. L'increment de l'IVA als productes culturals té com a pretensió un augment de la recaptació. Però si les entrades als teatres, a les sales de concert o als cinemes es veuen incrementades en un 12,04% -aquest és el percentatge que caldrà sumar als preus actuals si és que els empresaris del sector no assumeixen una part del seu preu-, és segur que l'assistència als diversos espectacles caurà, reduint el nombre d'espectadors i, per tant, dificultant la que en principi era la voluntat del govern del PP.

Espectacular augment de l'IVA en el terreny cultural

La darrera de les mesures presentades pel govern espanyol per fer front a la crisi capitalista ha consistit en un augment de l'IVA, un impost indirecte que afecta al consum de forma universal, sense distinció entre rendes ni patrimonis. Però a banda de la idoneïtat d'una proposta recaptadora no progressiva que segueix apostant més per retallar i recaptar que per provar d'incentivar el consum per tal de créixer, el que volem assenyalar és el fet que una de les activitats que més perjudicades ha sortit d'aquest anunci és la desenvolupada pel món de la cultura.

L'IVA, que no grava tot el consum per igual, havia reservat fins ara un percentatge inferior pels productes culturals (8%) respecte dels inclosos al tipus general (18%). A partir de l'1 de setembre, però, no només augmentaran tots dos -10% i 21% respectivament- sinó que moltes de les activitats que fins el moment es trobaven incloses en el tipus reduït passaran al general, experimentant un increment de 13 punts, una pujada que, és clar, ha estat rebuda com un gerro d'aigua freda per tots aquells que malden per seguir tirant endavant activitats culturals.

Tot i que la improvisació amb què actua el govern presidit per Mariano Rajoy fa impossible predir que allò anunciat pel ministre d'Hisenda i Administracions Públiques Cristóbal Montoro resti tal com ha estat presentat, de moment, sembla que aquest espectacular increment de l'impost afectarà la pràctica totalitat de productes culturals. Entre els que en quedarien exempts només s'hi compten els llibres, al qual s'aplica l'IVA superreduït del 4% i al qual ara se li afegirà el llibre electrònic, un producte que no gaudia d'aquesta condició, a més de les entrades del futbol o de les corrides de toros, que es mantindran en el 10%, no fos cas. D'entre els productes que fins el moment eren gravats amb l'IVA superreduït, és a dir, el que s'aplica a productes de primera necessitat, n'hi ha un que experimentarà el salt més alt, del 4% al 21%, i no és altra que el de bona part del material escolar, d'entre els quals només se salven els llibres de text, els mapes o les partitures, però pugen les agendes, els blocs d'exàmens i els materials diversos necessaris per a manualitats.

Aquesta mesura, com no podia ser d'altra manera, ha fet alçar la veu al conjunt de la comunitat que treballa en el sector. En aquest sentit, per posar només un exemple, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) de Catalunya ha exposat que "rebutja totes les mesures inspirades en una concepció de la cultura com un luxe prescindible o com un aspecte marginal de la societat" i que “comporta un increment de les dificultats al consum cultural i a la universalització del coneixement”. El que no sabem, però intuïm, és fins on arribaran aquestes queixes.

L'increment de l'IVA als productes culturals té com a pretensió un augment de la recaptació. Però si les entrades als teatres, a les sales de concert o als cinemes es veuen incrementades en un 12,04% -aquest és el percentatge que caldrà sumar als preus actuals si és que els empresaris del sector no assumeixen una part del seu preu-, és segur que l'assistència als diversos espectacles caurà, reduint el nombre d'espectadors i, per tant, dificultant la que en principi era la voluntat del govern del PP.

<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrDuavnq8yG5PSYVsDbguUlEUglV59fn_vTOAIH_zaw28XKTGlyYDoprCXT5wj33C5VqvRJ-jRqe07vVBl9AhA7A1LA_niMvjsWeYGeerF0vmS7ClcjWJgIJYB4yqLHYHMQvmS/s1600/02.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5771706609502767426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrDuavnq8yG5PSYVsDbguUlEUglV59fn_vTOAIH_zaw28XKTGlyYDoprCXT5wj33C5VqvRJ-jRqe07vVBl9AhA7A1LA_niMvjsWeYGeerF0vmS7ClcjWJgIJYB4yqLHYHMQvmS/s320/02.jpg" style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 218px;" /></a> <div align="justify">El nacionalisme espanyol utilitza el futbol, la continuació de la guerra per altres mitjans, i l'esport de competició com a exponents de la seva ideologia. <span title="El nacionalismo español existe, pese a la esquizofrenia en la que viven la mayoría de nacionalistas hispanos que tratan de negar su condición de nacionalistas, a la vez de reconocer una sola nación: España,… frente a las nacionalidades históricas, autonomías, regiones….">El nacionalisme espanyol existeix, tot i l'esquizofrènia en què viuen la majoria de nacionalistes hispans que tracten de negar la seva condició de nacionalistes, alhora de reconèixer una sola nació: Espanya, ... enfront de les nacionalitats històriques, autonomies, regions .... o com ells vulguin anomenar. És una ideologia transversal perfectament estructurada i desenvolupada políticament. No és un sentiment, repetim és una ideologia. Dins del nacionalisme espanyol conviuen dues famílies: Liberals i ultramuntans. Dues cares d'una mateixa moneda. La Idea d'Espanya és la base del nacionalisme espanyol sobre la que trepitja tot l'espectre polític espanyol des de la ultradreta hispànica fins a alguns grups de extremaesquerra. El nacionalisme espanyol és un nacionalisme dèbil ja que des de fa dècades i de manera injusta, una part imposa a l'altra part la seva simbologia patriotera. Per al nacionalisme espanyol els enemics no només estan fora de casa. <span title="El Enemigo Interior, el peor ya la vez más asequible” , es el chivo expiatorio sobre el que descargar todas las culpas… sobre musulmanes, judios, conversos, “brujas”, “afrancesados”, romanticos, obreros y campesinos, intelectuales, “rojos">L'Enemic Interior, el pitjor i alhora més assequible ", és el boc expiatori sobre el qual descarregar totes les culpes ... sobre musulmans, jueus, conversos," bruixes "," afrancesats ", romàntics, obrers i camperols, intel · lectuals," rojos ", laics, independentistes, ... ha recaigut alguna vegada al llarg de la introhistoria hispana la pesada llosa de la intolerància i la persecució. I per a la majoria també l'exili. <span title="Nacionalistas españoles aunque ellos no lo sepan, los hay de muchos pelajes: hemos visto heavys con banderas de España en los conciertos, punkis y hardcores hablando de las virtudes de la patria, ácratas rojigualdos, republicanos españolazos, rockeros y estatales… no hay que ser">Nacionalistes espanyols encara que ells no ho sàpiguen, n'hi ha de molts pelatges: hem vist heavys amb banderes d'Espanya en els concerts, punkis i hardcores parlant de les virtuts de la pàtria, àcrates rojigualdos, republicans españolazos, rockers i estatals ... no cal ser un franquista recalcitrant per ser un patriota espanyol. Per al nacionalisme espanyol no hi ha diferències de classe, només hi ha "espanyols de bé i bona voluntat" i els altres. Patriotes i afrancesats. Fidels i desafectes. Espanyols i separatistes. Cristians vells i conversos. Una herència més del Tribunal de la Santa Inquisició. <span title="En una sociedad de cada vez más grandes diferencias sociales, el nacionalismo español pretende cohesionar a obreros, empresarios, pobres, pijos, catalanes, euskaldunes, galegos, oligarquia y lumpemproletariado….">En una societat de cada vegada més grans diferències socials, el nacionalisme espanyol pretén cohesionar obrers, empresaris, pobres, pijos, catalans, euskalduns, gallecs, oligarquia i lumpenproletariat .... entorn del aparent únic element d'identificació comú: "la Roja". La Roja no és la selecció espanyola, és la Selecció. I quan guanya, guanya Espanya, el país, l'Estat. Qui s'identifica ferventment amb el nacionalisme esportiu espanyol i els seus símbols com "La Roja" s'identificarà més fàcilment amb altres símbols de l'Estat menys atractius. Els esports de masses tenen un fort valor simbòlic i d'identificació des del primer terç del passat segle, i això no escapa a l'atenció dels polítics i el poder. Espanya no és una nació de nacions, és una macropresó de Pobles. <span title="Narrar las victorias y derrotas de los suyos como hazañas bélicas y alabar a los jugadores como auténticos héroes después de la batalla, se hace con la intención de renovar el “imaginario patrio” con nuevas gestas e ídolos continuadores de una tradición histórica y que sirvan de">Narrar les victòries i derrotes dels seus com gestes bèl · liques i lloar als jugadors com autèntics herois després de la batalla, es fa amb la intenció de renovar el "imaginari patri" amb noves gestes i ídols continuadors d'una tradició històrica i que serveixin de referència per a generacions futures. <span title="Hermanos y hermanas, hardcores, punks, rockeros de distintos pelajes, sí también raperos y grunges, o lo que quede de ellos; hijos en definitiva de la subcultura que nos libera del tedio diario y de una vida cotidiana vacia de vida, sabed que si">Germans i germanes, hardcors, punks, rockers de diferents pelatges, si, també rapers i grunges, o el que quedi d'ells; fills en definitiva de la subcultura que ens allibera del tedi diari i d'una vida quotidiana buida de vida, sapigueu que si us heu sumat a aquest tsunami patrioter, deixeu el costat fosc per ser una puta caricatura més d'aquest patètic espectacle. Que us fotin, vosaltres veureu amb qui us ajunteu per fer la farra, nosaltres passem de "la roja". No és esport. És la guerra! I Cartago ha de ser destruïda.</div>

Esport de masses i nacionalisme espanyol (Sare Antifaxista)

El nacionalisme espanyol utilitza el futbol, la continuació de la guerra per altres mitjans, i l'esport de competició com a exponents de la seva ideologia.

El nacionalisme espanyol existeix, tot i l'esquizofrènia en què viuen la majoria de nacionalistes hispans que tracten de negar la seva condició de nacionalistes, alhora de reconèixer una sola nació: Espanya, ... enfront de les nacionalitats històriques, autonomies, regions .... o com ells vulguin anomenar. És una ideologia transversal perfectament estructurada i desenvolupada políticament. No és un sentiment, repetim és una ideologia.

Dins del nacionalisme espanyol conviuen dues famílies: Liberals i ultramuntans. Dues cares d'una mateixa moneda. La Idea d'Espanya és la base del nacionalisme espanyol sobre la que trepitja tot l'espectre polític espanyol des de la ultradreta hispànica fins a alguns grups de extremaesquerra.
El nacionalisme espanyol és un nacionalisme dèbil ja que des de fa dècades i de manera injusta, una part imposa a l'altra part la seva simbologia patriotera.

Per al nacionalisme espanyol els enemics no només estan fora de casa. L'Enemic Interior, el pitjor i alhora més assequible ", és el boc expiatori sobre el qual descarregar totes les culpes ... sobre musulmans, jueus, conversos," bruixes "," afrancesats ", romàntics, obrers i camperols, intel · lectuals," rojos ", laics, independentistes, ... ha recaigut alguna vegada al llarg de la introhistoria hispana la pesada llosa de la intolerància i la persecució. I per a la majoria també l'exili.

Nacionalistes espanyols encara que ells no ho sàpiguen, n'hi ha de molts pelatges: hem vist heavys amb banderes d'Espanya en els concerts, punkis i hardcores parlant de les virtuts de la pàtria, àcrates rojigualdos, republicans españolazos, rockers i estatals ... no cal ser un franquista recalcitrant per ser un patriota espanyol.

Per al nacionalisme espanyol no hi ha diferències de classe, només hi ha "espanyols de bé i bona voluntat" i els altres. Patriotes i afrancesats. Fidels i desafectes. Espanyols i separatistes. Cristians vells i conversos. Una herència més del Tribunal de la Santa Inquisició.

En una societat de cada vegada més grans diferències socials, el nacionalisme espanyol pretén cohesionar obrers, empresaris, pobres, pijos, catalans, euskalduns, gallecs, oligarquia i lumpenproletariat .... entorn del aparent únic element d'identificació comú: "la Roja".

La Roja no és la selecció espanyola, és la Selecció. I quan guanya, guanya Espanya, el país, l'Estat. Qui s'identifica ferventment amb el nacionalisme esportiu espanyol i els seus símbols com "La Roja" s'identificarà més fàcilment amb altres símbols de l'Estat menys atractius. Els esports de masses tenen un fort valor simbòlic i d'identificació des del primer terç del passat segle, i això no escapa a l'atenció dels polítics i el poder.

Espanya no és una nació de nacions, és una macropresó de Pobles.

Narrar les victòries i derrotes dels seus com gestes bèl · liques i lloar als jugadors com autèntics herois després de la batalla, es fa amb la intenció de renovar el "imaginari patri" amb noves gestes i ídols continuadors d'una tradició històrica i que serveixin de referència per a generacions futures.

Germans i germanes, hardcors, punks, rockers de diferents pelatges, si, també rapers i grunges, o el que quedi d'ells; fills en definitiva de la subcultura que ens allibera del tedi diari i d'una vida quotidiana buida de vida, sapigueu que si us heu sumat a aquest tsunami patrioter, deixeu el costat fosc per ser una puta caricatura més d'aquest patètic espectacle. Que us fotin, vosaltres veureu amb qui us ajunteu per fer la farra, nosaltres passem de "la roja".

No és esport. És la guerra!
I Cartago ha de ser destruïda.