Agents de la Troika, Mas, Rajoy i la patronal debaten a Sitges el futur de la Unió Europea
x Arnau García
Sota el lema "perquè Europa funcioni” es celebra a la localitat del Garraf la XXIXena trobada del Cercle d’Economia, amb l’assistència de dirigents de l’FMI, representants de la patronal i empresaris, a més dels presidents de la Generalitat, Artur Mas, i el govern espanyol, Mariano Rajoy, i els consellers d’economia respectius. També hi està convidat Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari General del PSOE.
Sota el lema "perquè Europa funcioni” es celebra a la localitat del Garraf la XXIXena trobada del Cercle d’Economia, amb l’assistència de dirigents de l’FMI, representants de la patronal i empresaris, a més dels presidents de la Generalitat, Artur Mas, i el govern espanyol, Mariano Rajoy, i els consellers d’economia respectius. També hi està convidat Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari General del PSOE.
Dijous, 30 de juny. Cinc de la tarda, hotel Melià de la vila de Sitges. La XXIXena edició de les reunions del Cercle d’Economia reunia com cada any els responsables de l’economia europea, espanyola i catalana. Introduïa aquestes jornades el president de la Generalitat Artur Mas, acompanyat pel president del Cercle, l’exministre popular Josep Piqué.
“Tot és una imposició del govern espanyol”: podríem resumir així la intervenció de Mas davant els membres del Cercle. Va reiterar el “compromís de la Generalitat amb un veritable projecte europeu, acompanyat d’uns governs regionals que assegurin la homogeneïtat de les societats” i la voluntat de diàleg amb Madrid per a resoldre el tema sobiranista, sempre que els dos partits hegemònics al Congrés dels Diputats es posin d’acord.
Continuant amb la seva intervenció, Artur Mas va assenyalar els factors positius que indicaven que Catalunya se’n podia sortir econòmicament: l’as sota la màniga no és altre que el projecte de Barcelona World, hereu d’Eurovegas. El macro-complex d’oci projectat a Vila-Seca que, segons la plataforma que li fa front, suposaria un impacte ambiental considerable tant per destrucció d’hàbitats protegits com per la dificultat en l’abastiment d’aigua, es va configurar com un dels pals de paller i com el model a seguir en la recuperació econòmica de Catalunya. També va lloar la millora en la competitivitat de les empreses catalanes, conseqüència directa dels acomiadaments provocats per la reforma laboral.
Un cop va acabar aquesta presentació, s’iniciaven les jornades pròpiament dites, amb una xerrada sobre grans empreses que havien sobreviscut a l’impacte de la crisi. Parlaven els màxims responsables d’Indra, SEAT i Puig. Tots tres van coincidir en reforçar la presència de les empreses a la universitat i millorar les prestacions de les carreres enfocades al desenvolupament tecnològic. La internacionalització i la millora de la competitivitat són apuntades com a garants de la supervivència econòmica, i la reforma laboral, vista com a necessària i positiva, igual que el contracte únic i els minijobs, un tipus de contracte semiesclavista reclamat fervorosament per Puig. Curiosament, Francisco Javier García Sanz, president del consell d’administració de SEAT, no va fer cap referència a la situació complicada que viu la planta de Martorell, que comprova com se li demanen cada vegada més esforços salarials alhora que es redueixen línies de producció. Tampoc ha esmentat el sou brut de gairebé 6 milions d’euros l’any que percep solament pel seu càrrec en l’empresa automobilística, atenent que té cadira en altres consells d’administració i és l’actual president de la patronal de l’automòbil.
“Tot és una imposició del govern espanyol”: podríem resumir així la intervenció de Mas davant els membres del Cercle. Va reiterar el “compromís de la Generalitat amb un veritable projecte europeu, acompanyat d’uns governs regionals que assegurin la homogeneïtat de les societats” i la voluntat de diàleg amb Madrid per a resoldre el tema sobiranista, sempre que els dos partits hegemònics al Congrés dels Diputats es posin d’acord.
Continuant amb la seva intervenció, Artur Mas va assenyalar els factors positius que indicaven que Catalunya se’n podia sortir econòmicament: l’as sota la màniga no és altre que el projecte de Barcelona World, hereu d’Eurovegas. El macro-complex d’oci projectat a Vila-Seca que, segons la plataforma que li fa front, suposaria un impacte ambiental considerable tant per destrucció d’hàbitats protegits com per la dificultat en l’abastiment d’aigua, es va configurar com un dels pals de paller i com el model a seguir en la recuperació econòmica de Catalunya. També va lloar la millora en la competitivitat de les empreses catalanes, conseqüència directa dels acomiadaments provocats per la reforma laboral.
Un cop va acabar aquesta presentació, s’iniciaven les jornades pròpiament dites, amb una xerrada sobre grans empreses que havien sobreviscut a l’impacte de la crisi. Parlaven els màxims responsables d’Indra, SEAT i Puig. Tots tres van coincidir en reforçar la presència de les empreses a la universitat i millorar les prestacions de les carreres enfocades al desenvolupament tecnològic. La internacionalització i la millora de la competitivitat són apuntades com a garants de la supervivència econòmica, i la reforma laboral, vista com a necessària i positiva, igual que el contracte únic i els minijobs, un tipus de contracte semiesclavista reclamat fervorosament per Puig. Curiosament, Francisco Javier García Sanz, president del consell d’administració de SEAT, no va fer cap referència a la situació complicada que viu la planta de Martorell, que comprova com se li demanen cada vegada més esforços salarials alhora que es redueixen línies de producció. Tampoc ha esmentat el sou brut de gairebé 6 milions d’euros l’any que percep solament pel seu càrrec en l’empresa automobilística, atenent que té cadira en altres consells d’administració i és l’actual president de la patronal de l’automòbil.
Drets laborals retallats
L’endemà divendres, li tocava el torn a Alfredo Pérez Rubalcaba i al ministre d’economia espanyol Luis de Guindos. El primer, a les onze del matí, començava la intervenció recordant la crisi de valors i de confiança de la política espanyola. Diu també que només amb la destrucció de llocs de treball no es crearan els condicions necessàries per a la recuperació econòmica. Tanmateix, no discrepa del fons, discrepa de la forma. Dóna suport a l’executiu actual a l'hora de disminuir el dèficit el màxim que es pugui, però diu que es cofinancin per part de l’estat les empreses a punt de fer fallida i es pactin els acomiadaments amb els sindicats alhora de fer-los menys traumàtics. Els instigadors de la primera reforma laboral agafen la careta més paternalista per a referir-se a les famílies desnonades i als sis milions d’aturats, quan precisament ells van propiciar unes polítiques que donaven carta blanca als empresaris per a fer i desfer en drets laborals.
Poca estona després, Luis de Guindos arribava a l’hotel Melià. Va enfocar la xerrada valorant els canvis fets respecte l’any passat, resolent que “l’economia espanyola ha millorat considerablement, fent-se més competitiva i fiable”, tot gràcies a la flexibilització, la moderació salarial i el trencament dels convenis producte de la reforma laboral. L'europeïtzació de l’economia mitjançant la creació d’una unió bancària, que donaria carta blanca als “homes de negre” de l’FMI, era una proposta llançada pel ministre, quan feia poques hores que el Banc d’Espanya havia deixat entreveure la necessitat de contractar per sota del salari mínim. Per acabar-ho de reblar tot, pronosticava la sortida total de la crisi per l’any que ve.
Més tard, i per tal de no quedar-se enrere, el seu homòleg Andreu Mas-Colell també lloava la reforma laboral -CiU va donar suport al PP quan la va presentar al Congrés- apostant, a més a més, per l’augment de l’edat de jubilació i les retallades en les pensions.
A banda de les intervencions de Rubalcaba i De Guindos, el divendres també s’ha celebrat la xerrada sobre el deute. Cal destacar la intervenció de Carmen Reinhart, catedràtica financera de la Universitat de Harvard i ex-col·laboradora del FMI. Coautora d’un
estudi que relaciona el deute públic amb la disminució del PIB i que, per tant, apunta el deute públic com a gran mal del sistema capitalista, és una de les ideòlogues principals de la política de retallades indiscriminades adoptada per la Unió Europea. L’estudi, però, va manipular conscientment dades i paràmetres a analitzar per poder justificar una teoria que, en la seva aplicació pràctica, s’ha demostrat equivocada i insuficient. Tanmateix, Reinhart s'entossudeix a defensar la seva vigència.
La resposta
Avui dissabte clouen les reunions amb la intervenció de Mariano Rajoy. El Garraf, amb gairebé 14.000 aturades, no ha desaprofitat l’ocasió per tornar a manifestar-se en "contra d’aquelles que els oprimeixen com a classe i com a poble". Abanderant de nou la protesta, l’Assemblea pels Drets Socials del Garraf (ADS) ha convocat una manifestació que ha sortir a les 11 del matí des del Cap de la Vila de Sitges fins a l’hotel on tenen lloc les xerrades, sota el lema “Hi ha polítiques que maten”, per dir ben clar a totes les membres del Cercle d'Economia que "no volen que ningú decideixi per elles".
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada