Les claus del document sobre el fràcking que el govern espanyol manté

L’ús del fracking comporta perills a causade les substàncies que s’injecten en perforar les roques, la contaminació d’aqüífers, la pol·lució de l’aire i els riscos de terratrèmols 

L’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) va elaborar el 2013 un estudi per al Ministeri de Medi Ambient sobre les mesures de prevenció i correcció que haurien d’adoptar les empreses que volguessin extreure gas a Espanya mitjançant la factura hidràulica, més coneguda com a fràcking  |  El seu contingut subratlla perills sobre les substàncies que s’injecten en perforar les roques, sobre la contaminació d’aqüífers, la pol·lució de l’aire i els riscos de terratrèmols  |  Tot i reconèixer haver-lo rebut en “juliol de 2013″, el ministeri ho manté ocult i secret. Fonts del IMGE entenen que era massa proteccionista.

Font: eldiario.es

L’informe no només avisa dels riscos ja constatats en altres països que ja fa anys que practiquen l’extracció de gas mitjançant fractura, sinó que subratlla algunes de les mesures legislatives, regulacions i restriccions que s’han desenvolupat en aquests països, especialment als Estats Units.

El passat 9 de juny el Partit Castellà va denunciar l’existència d’aquest informe i el seu silenciament, el Ministeri de Medi Ambient (MAGRAMA) va contestar mitjançant un comunicat que “és rotundament fals que hi hagi censurat la guia elaborada per l’IGME”. 24 hores després, l’institut va emetre el seu propi text que repetia: “En cap cas el MAGRAMA ha pressionat per modificar el document de treball”. Un portaveu de l’institut va reconèixer al “eldiario.es”: “Tenim el document però ha de posar a disposició del públic el ministeri, que és el propietari”.

Malgrat aquestes declaracions, el ministeri segueix sense fer públic el document, que el medi digital ha sol·licitat formalment des de fa més d’un mes. Aquest diari ha tingut accés a l’informe a través del Partit Castellà i també a la bústia de Fíltrala.org, l’eina de filtracions anònimes en què col·labora amb Diagonal, La Marea i la revista Mongolia. El text hauria de servir per establir les declaracions d’impacte ambiental obligatòries per obrir un pou de fractura hidràulica. L’IGME pertany orgànicament al Ministeri d’Economia i Competitivitat.

El Partit Castellano ha presentat a través del diputat de Compromís Joan Baldoví una pregunta a l’Executiu sobre què està passant amb aquest document de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, ja que consideren que les exigències que recomana a les empreses interessades a posar en pràctica aquesta tècnica han silenciat la guia. Aquestes són algunes de les conclusions claus d’aquest estudi:

Mapa del fracking als Països Catalans (piqueu damunt la imatge per ampliar)

1. Alliberament de substàncies radioactives
Les roques que es trenquen per extreure el gas contenen elements que, en trencar-se, poden passar a l’aigua que retorna a la superfície o que es queda al subsòl. “Entre els elements inorgànics es troba l’urani, element radioactiu (…) que tendeix a desintegrar emetent radioactivitat i donant lloc a un altre element radioactiu”.

Entre tots els que registren apareix el radó 222: “Un gas inodor, incolor i insípid, molt soluble en l’aigua, pel que pot ascendir dissolt en l’aigua de retorn, que pot passar a l’aire per descompressió”. El radó s’adhereix a aerosols, pols i partícules de l’aire. Per aquesta raó quan aspirem el radó, es diposita a la pell que revesteix les vies respiratòries “on les partícules alfa poden danyar l’ADN i causar càncer pulmonar”.

A més, l’informe explicita que en els jaciments de gas i roca viuen bacteris que no necessiten aire per proliferar i el metabolisme produeix àcid sulfhídric. Aquest àcid tòxic també és capaç de dissoldre en l’aigua i aconseguir d’aquesta manera l’atmosfera. L’explotació per fracking imposa la utilització de biocides en l’aigua per matar-les.

2. Tòxics en l’aigua que s’extreu el gas
L’IGME ressenya que s’han realitzat estudis tant de l’Agència Alemanya de Medi Ambient com del Congrés dels Estats Units per identificar les substàncies que s’afegeixen al líquid amb el qual es fracturen els jaciments i s’allibera el gas. A Alemanya, l’agència va quantificar en 7,3 tones d’additius dels quals s’usen en cada explotació. Dels 88 afegits, 6 classifiquen com a tòxics, 6 nocius per al medi ambient, 25 perillosos, 14 irritants, 12 corrosius i 27 no perillosos. 8 no s’identifiquen.

Als EUA, entre 2005 i 2009 “les operadores americanes van utilitzar 750 substàncies químiques diferents. 12 eren cancerígens i 24 contaminants atmosfèrics”. L’inventari públic d’additius usats en cada pou “és voluntari” per a les companyies, avisa el text.

3. Contaminació dels aqüífers
Tot el procés de fracking gira entorn de l’aigua que s’injecta a altíssima pressió per fracturar les roques i aconseguir que alliberin el gas que alberga. L’IGME assegura que “hi ha evidències científiques que la contaminació d’aqüífers, especialment per metà i sòlids dissolts, es podrien transmetre a través de les fractures produïdes, a través de fissures [...] i fins i tot a través del casing (canonades) d’antics pous deteriorats “.

Això vol dir que les esquerdes subterrànies creades pels pous o la mala conservació d’aquests serveixen perquè la contaminació arribi a l’aigua del subsòl. I després afegeix que “es pot indicar que les millors zones per explotar gas no convencional [...] són aquelles que en les que no existeixen materials permeables en el seu entorn tant els considerats aqüífers com els que no”.

Malgrat aquestes dues conclusions tècniques-perill d’enverinar aqüífers i major idoneïtat de zones impermeables-una superposició del mapa de Permisos d’Exploració del Ministeri d’Indústria amb el d’Unitats hidrològiques permetre a Ecologistes en Acció constatar que a Espanya “el 80% de els jaciments en marxa estan sobre aqüífers “.

El document de l’institut posa l’accent en què, en modificar les condicions del subsòl, es “poden produir connexions amb intercanvi de fluids” entre les perforacions i els aqüífers. I no només es refereix a la mateixa zona on s’estiguin trencant les roques. És a dir, un pou comporta un risc de contaminació per també per a un dipòsit d’aigua natural molt distant, ja que aquests fluids “poden arribar a aqüífers molt més allunyats a causa del contacte entre les fractures creades i prèvies”, detalla. “Aquestes afeccions no solen tenir en compte”, conclou.

Mentre Espanya està obrint la regulació per extreure gas mitjançant fracking amb certa opacitat en les exigències mediambientals, als EUA, país de referència absoluta en aquest sector, diferents estats fan passos per contenir aquesta recerca massiva d’hidrocarburs atrapats en el subsòl. Quant a la qüestió de l’aigua, l’estat de Massachusets està tramitant una llei per prohibir el fracking durant deu anys. La proposta del Comitè de Medi Ambient, Recursos Naturals i Agricultura no deixa cap dubte: Llei per protegir la nostra aigua potable de la fractura hidràulica. Encara en procés legislatiu, establiria una moratòria des de gener de 2015 a desembre de 2024.

4. Una indústria assedegada: gran despesa d’aigua
A la guia de l’IGME també es fa referència a la quantitat d’aigua que necessita per treure el gas. Tot i que el consum és molt variable, es pot arribar a “36.000 o 40.000 metres cúbics per perforació”, el que posa de manifest “el considerable volum necessari”. Un camp mitjà de fracking en explotació s’estén per 25 km2, a raó d’un pou cada 2,5 Km2, el que portaria el consum d’aigua a “80000-350.000 m3″, analitza el document.

Un estudi de l’organització CERES ja explicava que més de la meitat dels 39.000 pous oberts el 2011 als EUA es van obrir en zones d ‘”alt o extremadament alt estrès hídric“.

5. Les injeccions d’aigua estan darrere de terratrèmols
Després de l’informe del mateix IGME que va relacionar els terratrèmols davant la costa de Vinaròs (Castelló) amb la injecció de gas al magatzem marí Castor, la generació de sismes és un dels punts més preocupants de l’activitat del fracking. L’institut arrenca les seves observacions així: “Hi ha indicis i cada vegada més especialistes estan d’acord que les operacions de gas no convencional poden generar sismicitat”. I rebla que “hi ha més nombrosos exemples en què s’observa una clara correlació entre injeccions i terratrèmols”.

Tant és així que, mesos després de la revisió de l’IGME per a l’Executiu, un estudi de la Universitat de Cornell (EUA), publicat al juny d’aquest any a la revista Science, va establir que “el fort increment de sismicitat al centre d’Oklahoma és induït per la massiva injecció d’aigua residual “del fracking. El “20% dels terratrèmols registrats a la zona poden estar produït només per quatre pous”, diu el text.

En el que va de 2014, aquest estat duu 240 terratrèmols de 3.0 graus o més quan abans de 2008 -quan va arrencar l’explotació gasística- tenia una mitjana d’un a l’any, expliquen els investigadors. Un altre estat americà, Texas, ha iniciat al maig unes audiències en el seu Congrés per establir si els sismes en la seva àrea nord provenen dels pous de fracking. La Southern Methodist University comptuta 300 sismes en una zona espessa de pous i magatzems subterranis.

El document remès al Ministeri de Medi Ambient afegeix que els terratrèmols que produeix l’emmagatzematge d’aigua després de ser utilitzada -en exercir pressió durant més temps- són “d’una magnitud més gran”.

6. Metà, ozó i benzè alliberats a l’aire.
L’evolució de l’enginyeria ha permès a les empreses crear camps de fractura hidràulica amb, cada vegada, més pous. Això ha produït altes concentracions de gasos, partícules i vapors en l’atmosfera. Exemples que assenyala l’IGME a MAGRAMA: el metà, l’ozó i el benzè-aquest últim cancerigen-del qual es registren “alts nivells en els camps de gas”, entre altres.

L’informe avisa que la situació als EUA l’Agència de Protecció del Medi ambient “ha emès una legislació” específica perquè les empreses hagin de recollir i emmagatzemar el metà per redistribuir per gasoductes.

7. Exigències a les empreses promotores
Després de la bateria d’anàlisi, l’IGME remata les seves conclusions amb una sèrie de “recomanacions” que serien exigibles a les companyies interessades a explotar els jaciments a Espanya. Per exemple, demana el “establiment d’una xarxa de control hidrogeològica d’un radi d’entre 5 i 10 quilòmetres” per vigilar les possibles filtracions, presència de fangs residuals o metà (entre d’altres) dels aqüífers, surgències, fonts o pous “mitjançant anàlisis periòdiques”.

Per controlar l’aire es recomana una malla de “estacions de mesurament de qualitat de l’aire” per comprovar els nivells abans de l’explotació i durant la fase de fractura i extracció del gas.

“Els promotors han de realitzar investigacions locals específiques per caracteritzar els esforços i identificar les falles”. És a dir, estudiar detalladament el subsòl sobre el qual volen actuar per conèixer la seva tendència als tremolors. I especifica que “normalment només s’han cartografiat les grans falles i en superfície” quan el que es considera exigible en l’assumpte del fracking és un informe sobre “falles en profunditat” que requereix “una cartografia detallada”. Fins i tot “s’han de tenir en compte la presència de falles potencials que no puguin ser detectades”.