Gaza necessita més que condemnes

Somnis Rebels Add Comment

Els palestins de Gaza, ingènuament, va anar als col·legis electorals el gener de2006, creient erròniament la doctrinade Bush de "portar la democràcia al'Orient Mitjà" - malgrat ser el responsable de la brutal massacre de centenars de milers de personesinnocents a l'Iraq i l'Afganistan.

La gent va votar, però no per a l'opciópreferida dels israelians, o els seuspatrocinadors americans i els dictadorsàrabs. L'elecció palestina estava en contra de la indústria del procés de pau, en contra de la ficció que és lasolució sempre relliscosa dels dos estats, en contra de la corrupció delsnous rics de l'era Oslo.

El resultat va ser una sorpresa no només per al camp d'Oslo, sinó tambéper als mateixos guanyadors: Hamas. I els palestins, especialment els de Gaza, van ser obligats a pagar un altpreu per aquesta transgressió: la imposició d'un setge sever descrit per l'historiador israelià Ilan Pappe el 2006com a "genocidi".[1]

Però el setge mortal no era suficient per satisfer la fam d'Israel de sangpalestina. Els palestins de Gaza es van negar a acceptar passivament el setged'Israel, com els bons nadius se suposa que han de fer. Així doncs,Israel va atacar ferotgement a Gaza en tres assalts horribles el 2006, 2009 i2012, i ara de nou el 2014.

En tots aquests atacs, la població de Gaza ha estat sola per fer front a un dels exèrcits més poderosos del món -un exèrcit que compta amb centenarsd'ogives nuclears, milers de soldats de gallet fàcil, armats amb tancs Merkava,avions F-16, helicòpters Apache,canoneres navals i bombes de fòsfor,fets als Estats Units. Gaza no téexèrcit, ni marina ni força aèria. I no obstant això, els israelians diuen estaramenaçats i témer per les seves vides!

Complicitat

Parlant sobre la situació a Gaza, KarenKoning AbuZayd, excomissaria generalde la UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats de Palestina, va dir el 2008: "Gaza està al llindar de convertir-se en el primer territori reduïtintencionadament a un estat de misèriaabjecta amb el coneixement,l'aquiescència i -dirien alguns-l'encoratjament de la comunitat internacional". [2]

Nosaltres a Gaza sabem molt bé que Israel no podria haver dut a terme la seva actual guerra genocida, precedida per aquest horrible setge i una sèrie de massacres anteriors, sense la llumverda de l'anomenada comunitatinternacional.

Resulta revelador el que deia un soldatisraelià va ser citat pel diari israeliàHaaretz el 2009: "Això és el que és tan bonic, suposadament, sobre Gaza:Veus una persona en un camí,caminant per un sender. No ha de duruna arma, no l'has d'identificar, i simplement li pots disparar ".

Però aquesta agressió no és nova; cap d'aquestes guerres han estat unaresposta als coets Qassam disparatsdes de Gaza.

La Convenció sobre el Genocidi de1948 estableix clarament que un casde genocidi és "la submissióintencional a condicions d'existènciaque hagin d'implicar la destrucció física d'un poble en la seva totalitat o en part."

Sara Roy, experta en Gaza, descriu la franja de la següent manera:

"[Gaza] és una terra destrossada i plena de cicatrius, amb la vida de la seva gent arruïnada. Gaza està en decadència sota el pes de la contínuadevastació, incapaç de funcionarnormalment ...

El declivi i la incapacitat de l'economia i la societat de Gaza han estat deliberat, el resultat d'una política d'Estat - conscientment planificada,implementada i executada. Encara que Israel té la major responsabilitat, elsEstats Units i la Unió Europea, entre d'altres, també són culpables ... Tots són còmplices de la ruïna d'aquest lloctranquil. I així com la desaparició de Gaza ha estat orquestradaconscientment, també ho han estat elsobstacles que impedeixen la sevarecuperació." [3]

L'Organització per a l'Agricultura il'Alimentació i el Programa Mundial d'Aliments expressaven en un informe de 2009: "L'evidència mostra que la població s'està sostenint l'estàndardhumanitari més bàsic o mínim."[4]

Com sosté Ilan Pappe a 'Out of theFrame'[5], el discurs dominant a Israelés sobre la necessitat de destruir Gazad'una vegada per totes: "avui de l'esquerra a la dreta, de l'acadèmia als mitjans de comunicació, es pot escoltarla ira d'un estat que més que qualsevolaltre en el món està destruint idespullant a la població indígena".

I ara, a jutjar pels creixents atacs aeris,i la incitació dels generals i els políticsbel·licistes d'Israel, Israel està posant en pràctica aquesta ideologia. La nit de dijous, hora de Gaza, abans de l'atac terrestre, les últimes estadístiques ja eren horribles: 237 morts, més de 50d'ells nens, i 1.770 ferits, segons el Ministeri de Salut de Gaza, i més de1.600 habitatges demolits a plena llum del dia [6].

I no obstant això, els qui ostentennllocs de poder, com era d'esperar,encara donen suport al "dret adefensar-se" d'Israel oblidantconvenientment o en el cas de l'administració Obama, negant que elsoprimits i desposseïts tenen també eldret a resistir l'opressió. Israel té la intenció de destruir Gaza i elsorganismes oficials internacionals iadministracions com la d'Obamadeclaren en repetides ocasions el seu compromís amb la "seguretat" d'Israelcom un disc ratllat, sense preocupar-se per les vides palestines.

Urgent

La qüestió urgent a què ens enfrontema Gaza no és només com sobreviureavui, sinó com responsabilitzar Israel davant del dret internacional i elsprincipis bàsics dels drets humans;com aturar l'escalada actual i lamassacre en curs i la forma d'evitar que això torni a succeir.

Sabent que l'informe Goldstone sobre sospites de crims de guerra a Gaza en2008-09 [7], i els informes d'AmnistiaInternacional i Human Rights Watchhan estat tots ignorats o soscavats, hi ha una consciència amarga que a Gaza no podem tenir cap expectativade que Israel passi comptes per l'atacactual. Però això és només en el curttermini -a llarg termini, sabem que Israel haurà de respondre per la sevaopressió dels palestins, perquè aquestaopressió acabarà un dia. La història no serà de cap altra manera.

Allò que Palestina necessita el mónd'avui no és només una condemna deles matances de Gaza i del setge, sinótambé una deslegitimació de la ideologia que ha produït aquesta política i la seva justificació moral ipolítica, tal com va ser deslegitimada la ideologia racista de l'apartheid.

Sembla, però, una vegada i una altra,com explica Ilan Pappe, que els crimshorribles, fins i tot, com el genocidi a Gaza, són tractats com "esdeveniments discrets, sense relacióamb els esdeveniments del passat idissociats de qualsevol ideologia o sistema." Els partidaris de Palestinasempre han de relacionar lesmassacres d'avui en dia amb el pecatoriginal de la colonització de la terra que Israel ha reclamat per a si mateix ila despossessió dels seu pobleindígena.

La finestra d'esperança ve de leslliçons que hem après de Sud-àfrica, on el sinistre règim de l'apartheid va cauresota una creixent pressió des de l'exterior. És hora que la societat civil internacional, a diferència de lesineficaces Nacions Unides, redobli el seu suport a la nostra lluita contra l'apartheid a Palestina avui. Com elspalestins sota setge israelià, l'ocupaciói l'apartheid, que cada vegada méscomptem únicament amb el dretinternacional i la solidaritat per a la nostra pròpia supervivència. Aquestasolidaritat és més necessària que mai.

La millor manera d'honrar als morts,ferits i persones que han perdut la llar a Gaza és elevar les seves veus ambmés força i exigir que els governsimposin sancions contra Israel. Ara ésel moment d'augmentar el nombred'universitats i empreses queboicotegen Israel. Ara és el moment d'exigir la desinversió de més fons de pensions. Ara és el moment que méspaïsos tallin tots els llaços amb Israel.

Un país que no compleix amb el dretinternacional, que es nega a retirar-se dels territoris àrabs que ha ocupat des de 1967, practicant el racisme contra els ciutadans palestins, que es nega apermetre que els refugiats palestinstornin a les seves llars i les seves terres, és un país que ha de serexpulsat de la comunitat de nacions. La solidaritat internacional amb Gaza i elspalestins exigeix ni més ni menys que el total aïllament de l'apartheid d'Israel.

*Article escrit a la Franja de Gaza,Palestina, durant els atacs israelians de juliol de 2014 que han causat centenars de morts.