Archive for d’agost 2014

Home Archive for d’agost 2014

undefined

Les esquerres d'Amèrica Llatina donen suport al 9N

0 Somnis Rebels 8:43 p. m. Comments

InternacionalismeSolidaritatLes esquerres d'Amèrica Llatina donen suport al 9N >Somnis Rebels 8:43 p. m. 0 Comments Aquest dijous el Grup de Treball del XX Encuentro del Foro de São Paulo ha aprovat incloure a la

undefined

Fantàstic reportatge dins les bases del PKK a Kirkuk

0 Somnis Rebels 2:07 p. m. Comments

InternacionalismeOrientFantàstic reportatge dins les bases del PKK a Kirkuk >Somnis Rebels 2:07 p. m. 0 Comments Fantàstic reportatge de la cadena Vice News a primera línia de front. En poc més de sis minuts l'equip de

undefined

Coses d'aquesta puta guerra (Crònica des del front de Donbass)

0 Somnis Rebels 7:53 a. m. Comments

EuropaInternacionalismeSolidaritatCoses d'aquesta puta guerra (Crònica des del front de Donbass) >Somnis Rebels 7:53 a. m. 0 Comments Podria tornar a descriure-vos com un exèrcit, mercenaris nazis i un govern legitimat per més de mig

[direcció, realització i guió]:Caballé, Pep;Parra, Sebas; [guió]

Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA), 2005

Documental que mostra el procés d'alfabetització a Nicaragua. Realitzat en motiu de la declaració com a "Primer territorio de las Segovias libre de analfabetismo", que va tenir lloc el 23 d'agost de 2004 al municipi nicaragüenc de Palacagüina, en un acte multitudinari. Fa un repàs a la història del país i la importància que per al sandinisme té l'alfabetització com a eina per a eradicar la pobresa. Està estructurat en forma de cartilla d'alfabetització en 18 lliçons que repassen el moment històric de 1979, quan al triomfar el sandinisme es va organitzar la primera creuada nacional d'alfabetització.Actualment la "Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador" ha adoptat el mateix model pedagògic i continua organitzant creuades d'alfabetització. Mostra com s'entén l'alfabetització, la metodologia i procés que s'utiliza, no només com una forma d'ensenyar a llegir sinó que va més enllà ensenyant tècniques de producció, salut preventiva i respecte per la natura i el medi ambient. Acaba amb imatges de l'ajuda internacional en forma de brigadistes i la celebració de l'acte festiu a Palacagüina.

Característiques: Té una durada de 49 minuts estructurat en 18 capítols

Descriptors: història; Nicaragua; Amèrica Llatina; cooperació internacional; organitzacions internacionals; relacions nord-sud; sociologia de l'educació; sociologia; política; política internacional; activitats guerrilleres; drets humans; capitalisme; classes socials; comunisme; conflictes internacionals; dictadura; doctrines polítiques; economia agrària; injustícia; lluita de classes; moral; oposició política; pobresa; problemes socials; revolució; societat; pedagogia; alfabetització; analfabetisme; processos d'aprenentatge; tècniques de comunicació; lectura; escriptura; organització del treball; productivitat; medi ambient; planificació ambiental; recursos naturals;

Nivell educatiu: adults; ensenyants; secundària; batxillerat; educadors

undefined

La PAH o el somni de Gramsci

0 Somnis Rebels 9:49 a. m. Comments

MARXISMELa PAH o el somni de Gramsci >Somnis Rebels 9:49 a. m. 0 Comments per Albert Jiménez“Els principis i les causes, tret que s’aliessin amb interessos reals que provoquessin l’acció, eren d’altres tantes frases buides;

undefined

Fa 30 anys el PKK iniciava la revolta armada a divendres, agost 15, 2014

0 Somnis Rebels 12:55 p. m. Comments

OrientSolidaritatFa 30 anys el PKK iniciava la revolta armada a divendres, agost 15, 2014 >Somnis Rebels 12:55 p. m. 0 Comments El 15 d’agost de 1984 la Hêzên Rizgariya Kurdistan (HRK, Unió per l’Alliberament de Kurdistan),

undefined

LA SOCIETAT COMUNAL COM UNA ALTERNATIVA AL CAPITALISME

0 Somnis Rebels 12:51 p. m. Comments

CapitalismeMARXISMELA SOCIETAT COMUNAL COM UNA ALTERNATIVA AL CAPITALISME >Somnis Rebels 12:51 p. m. 0 Comments Escrit per José Iglesias Sei da cobiza burguesa e do furor proletario. O pan gárdase na artesa i a fame ronda

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

d’agost 2014

<h2 class="subtitle_news_ext" style="margin-bottom: 25px; font-weight: 700;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Aquest dijous el Grup de Treball del XX Encuentro del Foro de São Paulo ha aprovat incloure a la declaració final de la trobada el suport de les esquerres llatinoamericanes al procés democràtic d'autodeterminació de Catalunya, a petició de la CUP, ERC i ICV.</span></h2><div class="top_news_ext" style="margin: 0px 0px 15px; padding: 3px 10px;"><p style="font-weight: normal; text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El Foro de São Paulo, que enguany s'ha celebrat del 25 al 29 d'agost, és una trobada de les forces d'esquerres de Llatinoamèrica i el Carib que se celebra cada any amb la participació d'un centenar d'organitzacions d'esquerres, amb l'objectiu d'intercanviar experiències per la cerca d'un model alternatiu de desenvolupament amb justícia social així com debatre sobre la integració regional, l'evolució de las relacions entre els països de la zona i els diversos mecanismes creats per profunditzar aquestes relacions. El fòrum manté relacions d'intercanvi i cooperació amb forces polítiques i socials d'altres continents. Entre les organitzacions que formen part del Foro hi destaquen el Movimiento al Socialismo de Bolívia, el Partit Socialista de Xile, el Partit dels Treballadors del Brasil, el Partit Comunista de Cuba, Alianza País de l'Equador, el Frente Sandinista de Liberación Nacional de Nicaragua, el Frente Amplio uruguaià o el Partit Socialista Unificat de Veneçuela, tots ells als governs dels respectius països. Això fa que aquest pronunciament sigui el més important fet per un organisme polític internacional fins ara.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhNU2xafy9Gk1CuRwDU78Pr40uZ2XEPVMJBWKxsGnTkPIUbRSkBZOY6dabL22Bbrckpj2r0Jt49EFH-hlP6tw_8y8e2af2JduPEk_h58e4HCjteqGSxSeQNy9tOUnvX9zt-Pti/s640/blogger-image--1384255571.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhNU2xafy9Gk1CuRwDU78Pr40uZ2XEPVMJBWKxsGnTkPIUbRSkBZOY6dabL22Bbrckpj2r0Jt49EFH-hlP6tw_8y8e2af2JduPEk_h58e4HCjteqGSxSeQNy9tOUnvX9zt-Pti/s640/blogger-image--1384255571.jpg"></a></div><br></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La CUP, ERC i ICV van acordar proposar als participants del Foro São Paulo la inclusió del suport a l'exercici del Dret a Decidir del poble català a les seves resolucions, proposta que ha estat acceptada i aprovada. El text aprovat és el següent:</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">"Los partidos políticos participantes en el XX Encuentro del Foro de São Paulo, reunidos del 25 al 29 de agosto en La Paz, Bolivia, ante el proceso radicalmente democrático que ha iniciado el pueblo de Catalunya con el objetivo de decidir su futuro político a través de las urnas</span></div><p></p><p style="text-align: start; font-weight: normal;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Resuelven:</span></p><p style="text-align: start; font-weight: normal;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Expresar su apoyo al proceso democrático catalán para que la ciudadanía de Catalunya pueda ejecer su derecho a decidir como pueblo. En este sentido, aplauden el consenso mayoritario conseguido entre representantes del Parlamento de Catalunya y la sociedad civil catalana, para la celebración de una consulta sobre el futuro político de Catalunya prevista para el próximo 9 de noviembre de 2014.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Instar al establecimiento de un diálogo entre las instituciones del Estado español y las instituciones catalanas con el fin de encontrar las condiciones que garanticen el ejercicio democrático del derecho a decidir del pueblo catalán.".</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><font><div style="text-align: start; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Durant el curs passat el diputat de la CUP Quim Arrufat va fer dos viatges a Amèrica llatina, on va aprofitar per establir contactes amb diferents càrrecs institucionals, forces polítiques i moviments socials d'Argentina, Bolívia, Equador i Veneçuela, durant els quals es va explicar el procés que s'està duent a terme al nostre país a l'entorn de l'exercici del dret d'autodeterminació, a més de recollir experiències de diverses polítiques transformadores que es duen a terme en aquests països.</div></font><p></p></div>

Les esquerres d'Amèrica Llatina donen suport al 9N

Aquest dijous el Grup de Treball del XX Encuentro del Foro de São Paulo ha aprovat incloure a la declaració final de la trobada el suport de les esquerres llatinoamericanes al procés democràtic d'autodeterminació de Catalunya, a petició de la CUP, ERC i ICV.

El Foro de São Paulo, que enguany s'ha celebrat del 25 al 29 d'agost, és una trobada de les forces d'esquerres de Llatinoamèrica i el Carib que se celebra cada any amb la participació d'un centenar d'organitzacions d'esquerres, amb l'objectiu d'intercanviar experiències per la cerca d'un model alternatiu de desenvolupament amb justícia social així com debatre sobre la integració regional, l'evolució de las relacions entre els països de la zona i els diversos mecanismes creats per profunditzar aquestes relacions. El fòrum manté relacions d'intercanvi i cooperació amb forces polítiques i socials d'altres continents. Entre les organitzacions que formen part del Foro hi destaquen el Movimiento al Socialismo de Bolívia, el Partit Socialista de Xile, el Partit dels Treballadors del Brasil, el Partit Comunista de Cuba, Alianza País de l'Equador, el Frente Sandinista de Liberación Nacional de Nicaragua, el Frente Amplio uruguaià o el Partit Socialista Unificat de Veneçuela, tots ells als governs dels respectius països. Això fa que aquest pronunciament sigui el més important fet per un organisme polític internacional fins ara.

La CUP, ERC i ICV van acordar proposar als participants del Foro São Paulo la inclusió del suport a l'exercici del Dret a Decidir del poble català a les seves resolucions, proposta que ha estat acceptada i aprovada. El text aprovat és el següent:

"Los partidos políticos participantes en el XX Encuentro del Foro de São Paulo, reunidos del 25 al 29 de agosto en La Paz, Bolivia, ante el proceso radicalmente democrático que ha iniciado el pueblo de Catalunya con el objetivo de decidir su futuro político a través de las urnas

Resuelven:

Expresar su apoyo al proceso democrático catalán para que la ciudadanía de Catalunya pueda ejecer su derecho a decidir como pueblo. En este sentido, aplauden el consenso mayoritario conseguido entre representantes del Parlamento de Catalunya y la sociedad civil catalana, para la celebración de una consulta sobre el futuro político de Catalunya prevista para el próximo 9 de noviembre de 2014.

Instar al establecimiento de un diálogo entre las instituciones del Estado español y las instituciones catalanas con el fin de encontrar las condiciones que garanticen el ejercicio democrático del derecho a decidir del pueblo catalán.".

Durant el curs passat el diputat de la CUP Quim Arrufat va fer dos viatges a Amèrica llatina, on va aprofitar per establir contactes amb diferents càrrecs institucionals, forces polítiques i moviments socials d'Argentina, Bolívia, Equador i Veneçuela, durant els quals es va explicar el procés que s'està duent a terme al nostre país a l'entorn de l'exercici del dret d'autodeterminació, a més de recollir experiències de diverses polítiques transformadores que es duen a terme en aquests països.

<div class="post-body entry-content" id="post-body-5478105907721893498" itemprop="articleBody" style="width: 300px; position: relative;"><div class="MsoNormal" style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Fantàstic reportatge de la cadena <a href="https://news.vice.com/" style="text-decoration: none;">Vice News </a>a primera línia de front. En poc més de sis minuts l'equip de Vice News explica les diferències entre <a href="http://kurdiscat.blogspot.com.es/2014/08/que-es-islamic-state-is.html" style="text-decoration: none;">Islamic State</a> i el<i> <a href="http://kurdiscat.blogspot.com.es/2014/02/els-partits-kurds-de-turquia.html" style="text-decoration: none;">Partiya Karkerên Kurdistan</a></i>(Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). S'hi pot veure els perills dels combatents kurds just davant d'una posició dels fonamentalistes sunnites. Una gran feina periodística. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/-S0u_CttB0I" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></span></div><div class="post-footer" style="margin: 20px -2px 0px; padding: 5px 10px; border-bottom-width: 1px; border-bottom-style: solid; border-bottom-color: rgb(238, 238, 238);"><div class="post-footer-line post-footer-line-2" style="margin: 10px 0px;"><div class="mobile-link-button goog-inline-block" id="mobile-share-button" style="border-top-left-radius: 2px; border-top-right-radius: 2px; border-bottom-right-radius: 2px; border-bottom-left-radius: 2px; height: 18px; padding: 1px 10px; margin: 0px; position: relative; display: inline-block; text-align: center; vertical-align: top;"><div style="text-align: start; font-size: 12px; line-height: 23px;"><font color="#666666" face="Arial"><br></font></div></div></div></div>

Fantàstic reportatge dins les bases del PKK a Kirkuk

Fantàstic reportatge de la cadena Vice News a primera línia de front. En poc més de sis minuts l'equip de Vice News explica les diferències entre Islamic State i el Partiya Karkerên Kurdistan(Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). S'hi pot veure els perills dels combatents kurds just davant d'una posició dels fonamentalistes sunnites. Una gran feina periodística.

<p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><img alt="rafagudari" class="" data-original="http://www.laccent.cat/images/rafagudari.jpg" height="225" src="http://www.laccent.cat/images/rafagudari.jpg" style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; max-width: 100%; width: 288px; display: inline;" width="400"></span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Podria tornar a descriure-vos com un exèrcit, mercenaris nazis i un govern legitimat per més de mig món, assassinen i torturen milers de persones  per simples motius d'odi i interessos econòmics,  però segurament els que arribeu a llegir això ho sabreu perfectament; i ja fa mal tant escriure-ho com veure-ho a diari, així que em nego a fer-ho novament.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">També podria tornar a reflexionar sobre el comunisme, la lluita dels pobles, la llibertat... i continuaria essent igualment infructuós.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Aquest escrit -tant si assoleix la seva funció com si no ho fa- va dirigit a tota la població que, com ja vaig publicar en altres ocasions, seria incapaç de mantenir els ulls oberts més d'un segon en presenciar tan injustificable matança.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Ho escric en un moment delicat, prou delicat, de gran incertesa, quan a la base amb prou feines surt un fil d'aigua de les aixetes, i ni puc imaginar com estaran en altres poblacions més assetjades. Es perceben cares de preocupació entre els milicians més experimentats. L'idioma és una gran dificultat però poc a poc aconsegueixes entendre part de les converses, i sobretot, interpretes gestos, cares, mirades. Em fa l'efecte que la Junta colpista de Kiev vol fer el que calgui abans de possibles tocs d'atenció, vinguin d'allà on vinguin... si més no, aquesta és la meva opinió. Estan provant la presa de la regió per totes bandes, i això evidentment es tradueix en més mort i destrucció.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Però insisteixo, el motiu que em porta a aturar-me un instant per escriure, no és tornar a transmetre-vos un part de guerra. No es tracta d'això. Només pretenc que intenteu fer l'esforç de sentir el que he sentit en mirar tants ulls inundats del més absolut dolor. T'esgarra el cor. Dormir cada nit a costat d'un gran home, que es preocupà pel nostre benestar d'ençà la nostra arribada (en la mesura que l'actual precarietat ho permet), que no descansava fins assegurar-se que la tasca que desenvolupava per al seu poble era feta... i a l'endemà portar el seu fèretre envoltat d'una família i innombrables amics desfets de dolor, supera a qualsevol.   </span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Fa un parell de dies, em trobava a l'altre costat d'un riu controlant un petit bosc i uns camins i senders que accedien a una petita població de la regió de Donetsk, amb l'horrible soroll ambient eixordador de fons. Vigilàvem la rereguarda de la primera línia que intentava assegurar la zona de Yasunovata, castigada a diari durant el passat cap de setmana per l'artilleria de l'exèrcit “ukro”.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Transcorregudesunes hores, el meu superior situat a l'altra banda del riu per guardar l'entrada del camí principal del poble, em féu senyals perquè em dirigís cap a ell. Els veïns ens havien tret llet molt freda i una espècie de carn arrebossada que no vaig saber identificar, però que agraïes enormement després de tanta estona sota un insofrible sol, amb botes, pantaló llarg, jaqueta, un pesat xupetí i demés accessoris indispensables; més encara quan l'ampolla d'aigua que teníem en el vehicle gairebé s'evaporava per l'alta temperatura.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Mentre preníem aquell refrigeri diversos veïns s'aproparen, agraïren la meva tasca, la nostra tasca, i em donaren mostres de profund i sincer respecte per haver vingut des de tan lluny per a donar suport a la seva defensa. Em meu “khomandir” ja els havia explicat el nostre periple.    <br><br>Poc després, una preciosa nena d'uns 10 o 12 anys s'apropà amb el seu gos, ja que son pare es trobava xerrant amb nosaltres. De sobte, reconegué la meua cara i la   llaçada republicana al meu canell, per haver-lo vist dies enrere a la televisió en una de les entrevistes que ens realitzaren, -entrevistes que per cert desesperen, no perquè consideren que no puguin ser d'utilitat, sinó perquè se t'ocorren mil coses millors que fer en aquesta terra donada la situació actual).  En veurem somrigué, una d'aquests petits somriures semi avergonyits en trobar-se allí amb algú que havia vist a la televisió, un bonic somriure.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Dues hores després, ens trobàvem novament a les nostres posicions, quan un company m'alertà que havia de tornar ràpidament al vehicle. Corres com mai ho has fet en sentir cada cop més a prop els estrèpits de la teva columna en retirada i l'impacte de les bombes de l'artilleria enemiga. Vaig muntar al cotxe que m'esperava amb la porta oberta i ja en moviment... Calia marxar amb total celeritat, ja que havien arribat significatius reforços de l'exèrcit feixista i no es podia mantenir la posició sense comprometre la seguretat de la població; calia endur-se'ls d'allí.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Vigilant des de la finestra del cotxe, mentre abandonàvem el poble, observava com els seus habitants ens acomiadaven amb crits d'ànim, aplaudiments i punys en alt des de les portes de les seves cases. Llavors vaig tornar a veure aquella nena, ella no aplaudia ni cridava. Aquella preciosa nena tenia dibuixat en els seus ulls la imatge del més absolut terror. Aquella nena, que segurament mesos enrere vivia feliç, anava a escola i jugava amb els seus familiars i amics, ara només podia pensar en com caurien de prop les bales i els míssils en aquesta ocasió.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">No sé com estarà, no sé si el seu poble ha estat bombardejat en aquests dies.... és possible, ja que el conflicte en la zona continua sent dur i constant.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Milers d'històries, diàries, dramàtiques. Les que arribes a conèixer i les que no. Com per escriure un i cent llibres carregats de patiment i horror.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Als pocs dies d'arribar aquí, discutia per<em style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px;">wassap </em>amb un familiar directe al voltant dels motius de la decisió de dur a terme aquesta “bogeria”. Comprometia la meva seguretat i la de la meva família. Malauradament, com poc després ocorregué, la seva seguretat i també la seva intimitat. Els deixava sumits en la més absoluta preocupació, amb els riscos que això també comportava...</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Per què? Perquè si algun dia el meu poble, la meva gent, la meva família i amics, es troben patint una atrocitat semblant a la que pateix aquesta població, només podré somniar i desitjar que molta gent prenga aquesta mateixa decisió que jo he pres; i perquè crec que a tots i cadascun de vosaltres vos passaria el mateix.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">I prop de fer un mes en el Donbass vos diré, que encara que a ningú li desitjaria haver de presenciar i viure això, per a res em penedeixo d'estar aquí. Encara que només fos per tractar de transmetre-vos, com ara prove de fer, de pròpia mà, quant de patiment produeixen els macabres interessos d'uns pocs.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Els culpo a d'ells, són els màxims responsables d'aquesta terrible pàgina de la Història. Al president Petro Poroshenko i el seu govern colpista d'ideologia nazi-feixista, a la resta d'estats de la Unió Europea, a Estats Units, i un llarguíssim etcètera.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Però, i perdoneu-me l'atreviment, també us culpo a tots els que amb total indiferència mireu cap a altra banda, poseu excuses buides d'argumentació, i no féu absolutament <em style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px;">res</em> per aquests nens, aquests ancians, aquestes persones que de manera independent, i alienes a ideologies, l'únic que volen és recuperar una pau i llibertat que els ha estat arravatada fa massa temps. Suposo que la comoditat de les vostres vides no vos deixa temps i/o ganes per a més.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Vos acuso de ser còmplices silenciosos de l'assassinat, tortura i massacre de milers de persones. Perquè si voleu, podeu conèixer la veritat d'allò que aquí ocorre, jo ja ho vaig fer prèviament al meu trasllat. Perquè si voleu, entre tots, podem acabar amb això. Em tenen igual les vostres ideologies i tendències polítiques, aquí hi ha un govern i súbdits forçats que ataquen població civil (amb molts d'aquests súbdits que ja s'han negat a això i han passat a formar part de les milícies o han fugit per temor a represàlies), i front a ells, altra part, una milícia formada en la immensa majoria per treballadors com vosaltres, que amb múltiples tendències, cert és, la defensa.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">M'enorgulleix veure com companys lluiten per detenir el genocidi a Gaza, teniu tot el meu suport. Però al mateix temps m'entristeix profundament observar com molts miren cap a altra banda en el cas del conflicte ucraïnès, no puc entendre-ho... Què temeu? És perquè ens toca el suficientment prop que la nostra implicació hauria d'ésser més gran? És perquè és en les nostres mans exigir els nostres respectius governs que deixen de legitimar (i finançar en molts casos) altre govern que està perseguint i aniquilant gran part de la seva població? És que no lluitem per la justícia i la llibertat dels pobles?</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Són persones les que aquí moren a diari. Persones com <em style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px;">tu</em> i com <em style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px;">jo</em>. Que fins fa molt poc gaudien de la tranquil·litat i comoditat que ara estareu sentint a les vostres llars, i que, tan ràpid com a ells els hi va ser robada, a <em style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px;">tots</em> us la poden arravatar.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Se'n diu <em style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px;">empatia</em>, posar-se en el lloc de l'altre.</span></p><p style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Se'n diu <em style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px;">solidaritat</em>, no permetre aquesta injustícia.</span></p><p dir="ltr" id="docs-internal-guid-66746f01-eddd-13a8-ed15-2cca4d265d00" style="text-align: start; border: 0px; margin: 0pt 0px; padding: 0px;"><span style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></p><p dir="ltr" style="border: 0px; margin: 15px 0px; padding: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">*Rafa MP és un militant comunista asturià i milicià del Batalló Vostok. Article publicat originalment a<em style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px;"> www.larepublica.es</em></span></p><div><em style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px;"><br></em></div>

rafagudari

Podria tornar a descriure-vos com un exèrcit, mercenaris nazis i un govern legitimat per més de mig món, assassinen i torturen milers de persones per simples motius d'odi i interessos econòmics, però segurament els que arribeu a llegir això ho sabreu perfectament; i ja fa mal tant escriure-ho com veure-ho a diari, així que em nego a fer-ho novament.

També podria tornar a reflexionar sobre el comunisme, la lluita dels pobles, la llibertat... i continuaria essent igualment infructuós.

Aquest escrit -tant si assoleix la seva funció com si no ho fa- va dirigit a tota la població que, com ja vaig publicar en altres ocasions, seria incapaç de mantenir els ulls oberts més d'un segon en presenciar tan injustificable matança.

Ho escric en un moment delicat, prou delicat, de gran incertesa, quan a la base amb prou feines surt un fil d'aigua de les aixetes, i ni puc imaginar com estaran en altres poblacions més assetjades. Es perceben cares de preocupació entre els milicians més experimentats. L'idioma és una gran dificultat però poc a poc aconsegueixes entendre part de les converses, i sobretot, interpretes gestos, cares, mirades. Em fa l'efecte que la Junta colpista de Kiev vol fer el que calgui abans de possibles tocs d'atenció, vinguin d'allà on vinguin... si més no, aquesta és la meva opinió. Estan provant la presa de la regió per totes bandes, i això evidentment es tradueix en més mort i destrucció.

Però insisteixo, el motiu que em porta a aturar-me un instant per escriure, no és tornar a transmetre-vos un part de guerra. No es tracta d'això. Només pretenc que intenteu fer l'esforç de sentir el que he sentit en mirar tants ulls inundats del més absolut dolor. T'esgarra el cor. Dormir cada nit a costat d'un gran home, que es preocupà pel nostre benestar d'ençà la nostra arribada (en la mesura que l'actual precarietat ho permet), que no descansava fins assegurar-se que la tasca que desenvolupava per al seu poble era feta... i a l'endemà portar el seu fèretre envoltat d'una família i innombrables amics desfets de dolor, supera a qualsevol.

Fa un parell de dies, em trobava a l'altre costat d'un riu controlant un petit bosc i uns camins i senders que accedien a una petita població de la regió de Donetsk, amb l'horrible soroll ambient eixordador de fons. Vigilàvem la rereguarda de la primera línia que intentava assegurar la zona de Yasunovata, castigada a diari durant el passat cap de setmana per l'artilleria de l'exèrcit “ukro”.

Transcorregudesunes hores, el meu superior situat a l'altra banda del riu per guardar l'entrada del camí principal del poble, em féu senyals perquè em dirigís cap a ell. Els veïns ens havien tret llet molt freda i una espècie de carn arrebossada que no vaig saber identificar, però que agraïes enormement després de tanta estona sota un insofrible sol, amb botes, pantaló llarg, jaqueta, un pesat xupetí i demés accessoris indispensables; més encara quan l'ampolla d'aigua que teníem en el vehicle gairebé s'evaporava per l'alta temperatura.

Mentre preníem aquell refrigeri diversos veïns s'aproparen, agraïren la meva tasca, la nostra tasca, i em donaren mostres de profund i sincer respecte per haver vingut des de tan lluny per a donar suport a la seva defensa. Em meu “khomandir” ja els havia explicat el nostre periple.

Poc després, una preciosa nena d'uns 10 o 12 anys s'apropà amb el seu gos, ja que son pare es trobava xerrant amb nosaltres. De sobte, reconegué la meua cara i la llaçada republicana al meu canell, per haver-lo vist dies enrere a la televisió en una de les entrevistes que ens realitzaren, -entrevistes que per cert desesperen, no perquè consideren que no puguin ser d'utilitat, sinó perquè se t'ocorren mil coses millors que fer en aquesta terra donada la situació actual). En veurem somrigué, una d'aquests petits somriures semi avergonyits en trobar-se allí amb algú que havia vist a la televisió, un bonic somriure.

Dues hores després, ens trobàvem novament a les nostres posicions, quan un company m'alertà que havia de tornar ràpidament al vehicle. Corres com mai ho has fet en sentir cada cop més a prop els estrèpits de la teva columna en retirada i l'impacte de les bombes de l'artilleria enemiga. Vaig muntar al cotxe que m'esperava amb la porta oberta i ja en moviment... Calia marxar amb total celeritat, ja que havien arribat significatius reforços de l'exèrcit feixista i no es podia mantenir la posició sense comprometre la seguretat de la població; calia endur-se'ls d'allí.

Vigilant des de la finestra del cotxe, mentre abandonàvem el poble, observava com els seus habitants ens acomiadaven amb crits d'ànim, aplaudiments i punys en alt des de les portes de les seves cases. Llavors vaig tornar a veure aquella nena, ella no aplaudia ni cridava. Aquella preciosa nena tenia dibuixat en els seus ulls la imatge del més absolut terror. Aquella nena, que segurament mesos enrere vivia feliç, anava a escola i jugava amb els seus familiars i amics, ara només podia pensar en com caurien de prop les bales i els míssils en aquesta ocasió.

No sé com estarà, no sé si el seu poble ha estat bombardejat en aquests dies.... és possible, ja que el conflicte en la zona continua sent dur i constant.

Milers d'històries, diàries, dramàtiques. Les que arribes a conèixer i les que no. Com per escriure un i cent llibres carregats de patiment i horror.

Als pocs dies d'arribar aquí, discutia perwassap amb un familiar directe al voltant dels motius de la decisió de dur a terme aquesta “bogeria”. Comprometia la meva seguretat i la de la meva família. Malauradament, com poc després ocorregué, la seva seguretat i també la seva intimitat. Els deixava sumits en la més absoluta preocupació, amb els riscos que això també comportava...

Per què? Perquè si algun dia el meu poble, la meva gent, la meva família i amics, es troben patint una atrocitat semblant a la que pateix aquesta població, només podré somniar i desitjar que molta gent prenga aquesta mateixa decisió que jo he pres; i perquè crec que a tots i cadascun de vosaltres vos passaria el mateix.

I prop de fer un mes en el Donbass vos diré, que encara que a ningú li desitjaria haver de presenciar i viure això, per a res em penedeixo d'estar aquí. Encara que només fos per tractar de transmetre-vos, com ara prove de fer, de pròpia mà, quant de patiment produeixen els macabres interessos d'uns pocs.

Els culpo a d'ells, són els màxims responsables d'aquesta terrible pàgina de la Història. Al president Petro Poroshenko i el seu govern colpista d'ideologia nazi-feixista, a la resta d'estats de la Unió Europea, a Estats Units, i un llarguíssim etcètera.

Però, i perdoneu-me l'atreviment, també us culpo a tots els que amb total indiferència mireu cap a altra banda, poseu excuses buides d'argumentació, i no féu absolutament res per aquests nens, aquests ancians, aquestes persones que de manera independent, i alienes a ideologies, l'únic que volen és recuperar una pau i llibertat que els ha estat arravatada fa massa temps. Suposo que la comoditat de les vostres vides no vos deixa temps i/o ganes per a més.

Vos acuso de ser còmplices silenciosos de l'assassinat, tortura i massacre de milers de persones. Perquè si voleu, podeu conèixer la veritat d'allò que aquí ocorre, jo ja ho vaig fer prèviament al meu trasllat. Perquè si voleu, entre tots, podem acabar amb això. Em tenen igual les vostres ideologies i tendències polítiques, aquí hi ha un govern i súbdits forçats que ataquen població civil (amb molts d'aquests súbdits que ja s'han negat a això i han passat a formar part de les milícies o han fugit per temor a represàlies), i front a ells, altra part, una milícia formada en la immensa majoria per treballadors com vosaltres, que amb múltiples tendències, cert és, la defensa.

M'enorgulleix veure com companys lluiten per detenir el genocidi a Gaza, teniu tot el meu suport. Però al mateix temps m'entristeix profundament observar com molts miren cap a altra banda en el cas del conflicte ucraïnès, no puc entendre-ho... Què temeu? És perquè ens toca el suficientment prop que la nostra implicació hauria d'ésser més gran? És perquè és en les nostres mans exigir els nostres respectius governs que deixen de legitimar (i finançar en molts casos) altre govern que està perseguint i aniquilant gran part de la seva població? És que no lluitem per la justícia i la llibertat dels pobles?

Són persones les que aquí moren a diari. Persones com tu i com jo. Que fins fa molt poc gaudien de la tranquil·litat i comoditat que ara estareu sentint a les vostres llars, i que, tan ràpid com a ells els hi va ser robada, a tots us la poden arravatar.

Se'n diu empatia, posar-se en el lloc de l'altre.

Se'n diu solidaritat, no permetre aquesta injustícia.

*Rafa MP és un militant comunista asturià i milicià del Batalló Vostok. Article publicat originalment a www.larepublica.es

<br><div class="article-content entry-content" itemprop="articleBody" style="margin: 10px auto 5px; outline: none; padding: 0px; clear: both; text-align: justify;"><div style="margin: 0px; outline: none; padding: 0px; border: medium none;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgh-v2abb1mss9qAQOBcenwh6l_t14TmtIUsp-1g6l-xhQPtRq9_Fg8byHwnE9FNwVmzRloWiCUXuGf90x4Thm0rgOCNVZ5Fd6e0ceIDfDdcvOqHrL-ZVrhCREbfDZorra30wO/s1600/Pep+Caball%25C3%25A9+qu%25C3%25A9+cosa+es+alfabetizaci%25C3%25B3n+mi+hermano+xarxa+x+nicaragua.JPG" imageanchor="1" style="text-align: start; outline: none; text-decoration: none; display: inline; clear: left; float: left; margin: 0px !important;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><img border="0" height="230" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgh-v2abb1mss9qAQOBcenwh6l_t14TmtIUsp-1g6l-xhQPtRq9_Fg8byHwnE9FNwVmzRloWiCUXuGf90x4Thm0rgOCNVZ5Fd6e0ceIDfDdcvOqHrL-ZVrhCREbfDZorra30wO/s320/Pep+Caball%25C3%25A9+qu%25C3%25A9+cosa+es+alfabetizaci%25C3%25B3n+mi+hermano+xarxa+x+nicaragua.JPG" style="border: 9px none; border-image-source: url(); border-image-slice: 9; border-image-width: 9px; border-image-repeat: stretch; position: relative; box-sizing: border-box; display: inline-block; height: auto; margin: 10px auto; max-width: 100%; padding: 8px; -webkit-border-image: url() 9 fill / 9px stretch;" width="320"></span></font></a><b><div style="text-align: start; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><b>[direcció, realització i guió]</b><font style="font-weight: normal;">:Caballé, Pep;Parra, Sebas; [guió]</font></div></b></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; border: medium none;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="margin: 0px; outline: none; padding: 0px; border: medium none;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start; outline: none; text-decoration: none; display: inline;"><a href="http://www.aepcfa.org/" style="outline: none; text-decoration: none; display: inline; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"></a><a href="http://www.aepcfa.org/" style="outline: none; text-decoration: none; display: inline;">Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador</a><font> (</font><a href="http://aepcfagirona.blogspot.com/" style="outline: none; text-decoration: none; display: inline;">AEPCFA</a><font>), 2005</font></div></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="margin: 0px; outline: none; padding: 0px; border: medium none;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start; outline: none; text-decoration: none; display: inline;"><a href="http://difusionrebelde.blogspot.com/search/label/Documental" style="outline: none; text-decoration: none; display: inline; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"></a><a href="http://difusionrebelde.blogspot.com/search/label/Documental" style="outline: none; text-decoration: none; display: inline;">Documental</a><font> que mostra el procés d'alfabetització a </font><a href="http://difusionrebelde.blogspot.com/search/label/NICARAGUA" style="outline: none; text-decoration: none; display: inline;">Nicaragua</a><font>. Realitzat en motiu de la declaració com a "Primer territorio de las Segovias libre de analfabetismo", que va tenir lloc el 23 d'agost de 2004 al municipi nicaragüenc de </font><a href="http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/40385" style="outline: none; text-decoration: none; display: inline;">Palacagüina</a><font>, en un acte multitudinari. Fa un repàs a la història del país i la importància que per al sandinisme té l'alfabetització com a eina per a eradicar la pobresa. Està estructurat en forma de cartilla d'alfabetització en 18 lliçons que repassen el moment històric de 1979, quan al triomfar el sandinisme es va organitzar la primera creuada nacional d'alfabetització.Actualment la "</font><a href="http://www.aepcfa.org/" style="outline: none; text-decoration: none; display: inline;">Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador</a><font>" ha adoptat el mateix model pedagògic i continua organitzant creuades d'alfabetització. Mostra com s'entén l'alfabetització, la metodologia i procés que s'utiliza, no només com una forma d'ensenyar a llegir sinó que va més enllà ensenyant tècniques de producció, salut preventiva i respecte per la natura i el medi ambient. Acaba amb imatges de l'ajuda internacional en forma de brigadistes i la celebració de l'acte festiu a Palacagüina</font><a href="http://www.aepcfa.org/" style="outline: none; text-decoration: none; display: inline;">.</a></div></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Característiques: Té una durada de 49 minuts estructurat en 18 capítols</span></div></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Descriptors: història; <a href="http://difusionrebelde.blogspot.com/search/label/NICARAGUA" style="outline: none; text-decoration: none; display: inline;">Nicaragua</a>; Amèrica Llatina; cooperació internacional; organitzacions internacionals; relacions nord-sud; sociologia de l'educació; sociologia; política; política internacional; activitats guerrilleres; drets humans; capitalisme; classes socials; comunisme; conflictes internacionals; dictadura; doctrines polítiques; economia agrària; injustícia; lluita de classes; moral; oposició política; pobresa; problemes socials; revolució; societat; pedagogia; alfabetització; analfabetisme; processos d'aprenentatge; tècniques de comunicació; lectura; escriptura; organització del treball; productivitat; medi ambient; planificació ambiental; recursos naturals;</span></div></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Nivell educatiu: adults; ensenyants; secundària; batxillerat; educadors</span></div></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><font><span style="max-width: 100%; margin: 10px auto;"><iframe src="http://player.vimeo.com/video/12914004" frameborder="0" height="300" width="400" style="text-align: start; max-width: 100%; display: block; margin: 10px auto;"></iframe></span></font></div></div>

DOCUMENTAL : " ¿Qué cosa es la alfabetización, mí hermano? ". De Pep
Caballé

[direcció, realització i guió]:Caballé, Pep;Parra, Sebas; [guió]

Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA), 2005

Característiques: Té una durada de 49 minuts estructurat en 18 capítols

Nivell educatiu: adults; ensenyants; secundària; batxillerat; educadors

<div class="post-79 post type-post status-publish format-standard has-post-thumbnail hentry category-analisis tag-catala tag-conciencia-de-clase tag-crisis tag-desahucios tag-gramsci tag-hegemonia tag-pah" style="margin: 0px 0px 40px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; position: relative;"><a href="http://rotekeil.com/wp-content/uploads/2013/04/gramsci.jpg" rel="lightbox" title="La PAH o el somni de Gramsci" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000"><br></font></a><div class="post-meta" style="margin: 0px 0px 1.8em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><span class="small" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;">per</span> <a href="http://rotekeil.com/author/mistersixgmail-com/" title="Entradas por Albert Jiménez" class="url fn" rel="author" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; font-weight: bold;">Albert Jiménez</a><div class="separator" style="clear: both;"><a href="http://rotekeil.com/author/mistersixgmail-com/" title="Entradas por Albert Jiménez" class="url fn" rel="author" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; font-weight: bold;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEpZ02BSB36139CC8renEZG27jqpWZ9_FnN3yUeuPVZ0W7EkXhyphenhyphenYaioW_mlZ7TfZOrw2cD630rDBTxiJlKWALyB0WxD608YnFBXcfUGQ3d5vHhbRccole4UtTJTV-NhVD-NoNo/s640/blogger-image--1818311220.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEpZ02BSB36139CC8renEZG27jqpWZ9_FnN3yUeuPVZ0W7EkXhyphenhyphenYaioW_mlZ7TfZOrw2cD630rDBTxiJlKWALyB0WxD608YnFBXcfUGQ3d5vHhbRccole4UtTJTV-NhVD-NoNo/s640/blogger-image--1818311220.jpg"></a></div></span></div><div class="entry" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="sharedaddy sd-sharing-enabled" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both;"><div class="robots-nocontent sd-block sd-social sd-social-icon-text sd-sharing" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="sd-content" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="sharing-clear" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"></div></div></div></div><p align="LEFT" style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">“<i style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;">Els principis i les causes, tret que s’aliessin amb interessos reals que provoquessin l’acció, eren d’altres tantes frases buides; conduir als homes en el seu nom equivalia a alimentar-los amb aire, reduir-los a un estat en què, al no ser capaços d’aprendre la seva veritable situació, es veurien sumits en el caos i la destrucció</i>” I. Berlin.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A hores d’ara, la interminable espera que durant dècades ve sostenint l’Esquerra (la que encara aspira a superar al capitalisme) comença a semblar-se més a una sobretaula afable amb la família que a la tibant anticipació que se suposa ha de precedir a l’esclat i alçament de les (encara absents) classes populars com a conductores de la revolució socialista. Sovint ens trobem predicant una doctrina difícilment comprensible al mateix temps que esperem que la realitat prengui nota, reculli el testimoni i s’emmotlli als nostres desitjos i prediccions. Resulta una trista paradoxa que els excessos economicistes d’una visió mecànica de l’activitat política acabin resultant a la pràctica una trista imitació de l’idealisme filosòfic que Marx es va proposar destruir a mitjans del S.XIX., una il·lusió que espera dels treballadors explotats que busquin la solució a les seves necessitats immediates seguint un brillant camí d’idees. <span id="more-79" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"></span></span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">“El moviment es demostra caminant” és un d’aquests llocs comuns de la saviesa popular que no per cent vegades repetits deixen d’albergar un certa veritat elemental. Un pot demostrar científicament la necessitat mèdica de caminar sovint, la seva possibilitat tècnica i pràctica, podem també adquirir la roba més còmoda, un excel·lent calçat esportiu i estudiar atentament desenes de rutes traçades per prestigiosos experts en senderisme; en efecte, un pot convertir-se en una autoritat en l’art de caminar sense haver fet un pas a la vida, però no pot esperar trobar en aquest camí a molts caminants reals. La política socialista es troba en una posició similar a la del senderista teòric i ha d’afrontar la necessitat urgent, immediata, d’emprendre projectes que en un altre moment haurien estat rebutjats sense dubtar per ser considerats parcials, reformistes o fins i tot assistencialistes.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El recurs al que se sol acudir per justificar l’ànim contemplatiu i la falta d’incidència real al món és el concepte gramscià d’hegemonia, la idea segons la qual la visió del món (a grans trets, la super-estructura ideològica) assumida com a pròpia pel conjunt de la societat es correspon essencialment amb els valors, costums i interessos de la classe dominant, que és capaç d’imposar la seva particular concepció de la realitat sense necessitat d’incórrer de forma generalitzada en l’ús de mecanismes de dominació (és a dir, a la imposició obertament violenta) sobre la classe explotada. Teòricament, el debat acadèmic i a la producció cultural autònoma (o independent) haurien d’exercir com contra-poders culturals capaços de contrarestar l’efecte generador d’ideologia (és a dir, d’interpretacions falsejades de la realitat posades al servei dels interessos de la classe dominant i en contra de les classes populars) que el capitalisme i les seves múltiples eines duen a terme de forma ininterrompuda.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El que aquesta visió sembla ignorar és la forma en què efectivament es crea i estableix l’hegemonia. Més enllà dels aparells estatal i para-estatal (institucions d’ensenyament, família, mitjans de comunicació, indústria cultural, etcètera), on efectivament es modela en bona mesura la percepció de la realitat dels individus, és necessari prestar especial atenció al paper que juga l’estructura econòmica com a condicionant -fins a cert punt- de les formes en què el consens ideològic apareix. Això és així mentre que és aquesta estructura econòmica la que, sacralitzada i convertida artificialment en llei natural (fetitxitzada, segons Marx), domina i informa les concepcions elementals sobre les quals s’erigeix el discurs del capital. Així doncs, no sembla una estratègia molt recomanable presentar batalla per l’hegemonia precisament allí on aquesta ja s’ha generat i on ja és una força dominant, és a dir, en el camp purament ideològic. En realitat, per a un observador que realitzi una anàlisi mínimament realista de la correlació de forces en l’àmbit de la comunicació de masses (que és al cap i a la fi la principal generadora de discurs públic) salten a la vista dues qüestions: a) l’absoluta minoria -en no pocs casos la insignificància- en què es troben totes les formes d’expressió popular contra-hegemònica en relació a les formes dominants, i b) la impossibilitat d’alterar significativament aquesta correlació (Quin volum de capital i treball és necessari per crear un mitjà de comunicació de masses? De quants disposen les classes dominants?Quants projectes autonomistes han triomfat més enllà del seu àmbit d’influència tradicional en els últims cinquanta anys?). Dit d’una altra forma, mentre els processos econòmics capitalistes segueixin duent-se a terme diàriament de forma mecànica sota el paraigua de la normalitat, d’allò que es concep com a natural -i per tant tan inalterable com les fases de la lluna o les marees oceàniques-, aquests seguiran funcionant com una fàbrica incansable de falsedats al servei del poder econòmic. En essència, la lluita per l’hegemonia no fa una altra cosa que reproduir el conflicte fonamental de tota iniciativa socialista, és a dir, la recuperació del control humà sobre l’economia, sobre les coses, per part d’una població sotmesa a les mateixes.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">On podem trobar llavors la capacitat d’incidència i les eines necessàries per crear una hegemonia cultural popular? Per descomptat no allí on la ideologia del poder aconsegueix la seva plenitud i es torna pràcticament inexpugnable (els mitjans de comunicació de masses i tot l’entramat propi de l’espectacle), sinó precisament allí on aquesta neix i és més vulnerable: en els processos de producció i intercanvi. Si és possible -i crec fermament que la realitat així ho ve demostrant- que la voluntat popular articulada a través de la desobediència civil coordinada i sistemàtica pot alterar, modificar i fins i tot sotmetre aquests processos al control de les classes populars, aquesta desobediència ha de ser entesa immediatament com l’eina més poderosa de que disposem en el context actual contra el sistema capitalista. Si podem demostrar de forma pràctica i tangible que és possible controlar el funcionament de part del sistema de crèdit, d’una de les parets de càrrega del capitalisme contemporani, llavors podem començar a demostrar que les lleis immutables de l’economia no són tals i que la narrativa oficial és precisament això, un conte del poder, una ficció convenient que pot ser desemmascarada i en conseqüència destruïda. Evidentment, per capitalitzar a nivell polític -a nivell de moviment- aquesta incidència material és necessari desenvolupar al mateix temps estratègies comunicatives que projectin sobre l’esfera pública la contra-narrativa popular que estem creant, però en cap cas podem pretendre que aquestes actuacions comunicatives siguin els fonaments sobre els quals construir un projecte que aspiri a transformar -encara que parcialment- l’estructura econòmica i institucional de l’Estat. Mentre aquests dos processos es retro-alimentin i creixin paral·lelament, serà possible exercir una influència real sobre l’“escorça” ideològica de la societat, però en el moment en què es comenci a produir un allunyament, una dissociació entre les “arrels” materials i les “flors” culturals, aquestes últimes es marciran sense remei.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La lluita de la PAH és, en essència, una lluita per la recuperació del control social sobre una part del sistema econòmic, duta a terme a través de la creació d’espais de decisió propis on poder exercir la sobirania popular de forma directa. No obstant això, des de la Plataforma no es planteja (ni es pretén) un assalt a la totalitat del sistema capitalista. Aquest fet, que des d’un punt de vista ortodox (i al meu entendre rígid i obsolet) podria ser vist com una concessió a la concepció fragmentada i aïllada de la realitat que imposa el capitalisme, pren en aquest cas la forma d’un canvi deliberat d’estratègia que tracta de contrapesar l’èmfasi posat tradicionalment en les finalitats amb un nou interès pel mitjans. En altres paraules, allí on l’esquerra històrica ha fracassat emprant mitjans reformistes per tractar d’aconseguir fins revolucionris, el model de la PAH té èxit plantejant fins reformistes per usar mitjans revolucionaris.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">La formació d’una consciència de classe incipient és essencial ja que, per plantejar una alternativa superadora del conjunt del sistema capitalista, per relacionar tots aquells aspectes que interessadament se’ns presenten de forma aïllada i que ens permetin comprendre el dibuix de les relacions econòmiques i polítiques, així com les seves implicacions en termes de domini, exercici del poder i explotació de les classes populars, abans hem de disposar d’un subjecte polític capaç de realitzar aquesta tasca, de comprendre si més no que existeix com a tal subjecte polític i que no només pot dur a terme aquest procés de superació del capitalisme, sinó que forma part intrínseca de la seva existència i del seu propi interès fer-ho. Sense la presència d’un moviment popular capaç, mobilitzat i organitzat al voltant d’aquest subjecte, tot l’edifici teòric d’anàlisi i explicació es torna inútil, estèril, i es converteix en un simple exercici acadèmic. En aquest sentit, històricament s’ha assumit la presència del proletariat industrial -si no en cos, sí almenys en esperit- i el seu paper fonamental com a força revolucionària, però és evident que les condicions materials actuals no permeten (si és que alguna vegada ho van fer) realitzar durant més temps aquest préstec de legitimitat a crèdit segons el qual el proletariat no està, però se l’espera. A aquest efecte, la creació d’estructures i espais que fomentin la transformació d’individus aïllats en una classe en si mateixa i posteriorment en una classe per a si mateixa ha de convertir-se en l’objectiu estratègic prioritari per sobre de qualsevol altre. Els moviments populars com la PAH constitueixen ara mateix la millor eina per dur a terme aquesta tasca.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Un dels principals efectes que l’estratègia organitzativa i el funcionament de la PAH té en aquells que ens integrem en el col·lectiu (especialment en aquells sense un historial de militància política prèvia, és a dir la immensa majoria) és el progressiu canvi en la representació personal que un fa de si mateix. Durant la primera presa de contacte, la identificació predominant sol ser la d’“afectat”, una peça social inoperant que és violentament sacsejada per forces més enllà de la comprensió individual (forces que únicament prendran sentit quan siguin analitzades des d’una òptica col·lectiva i compartida) només per ser finalment rebutjada per mal funcionament i llançada lluny de la maquinària socio-econòmica; en altres paraules, en un primer moment actuem com a individus atomitzats, aïllats i completament subordinats a un procés polític que ens és aliè. En un període de temps relativament breu es produeix un canvi significatiu mitjançant el qual a l’auto-identificació majoritària conviuen els termes “company”, “militant” o “activista” amb el ja esmentat “afectat” (en ocasions fins i tot substituint a aquest últim per complet). A través de la participació activa en processos col·lectius i democràtics de decisió que proporcionen resultats materials directes i immediats en la realitat quotidiana dels membres de la PAH, es produeix un canvi d’enfocament sobre el procés polític, passant aquest de ser considerat com una realitat aliena i inalterable a ser entès com un conjunt d’accions i reaccions sobre les quals és perfectament possible exercir una influència decisiva. La identificació diària de condicions i interessos econòmics compartits a través dels processos d’assessorament col·lectiu (que funcionen com un banc d’experiència grupal en el qual la comparació i el contrast de situacions individuals es produeix de forma contínua) possibilita la creació inductiva d’una incipient consciència de classe.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">En aquesta línia, el propi acte de resistir -encara que sigui de forma parcial i sectorizada- representa en si mateix una victòria mentre que il·lumina una infinitat de mecanismes de dominació que fins al moment havien estat enfosquits pel discurs oficial hegemònic. Els treballadors, en veure’s per primera vegada enfrontats de forma clara i diàfana a les contradiccions obertes entre els seus interessos materials immediats i el que fins al moment era el seu marc de referència per interpretar la realitat, reaccionen de l’única manera lògicament possible: rebutjant un consens artificial i falsejat en favor d’un interès comú, tangible, i unint-se en la persecució d’aquest recentment descobert interès col·lectiu. Quan un activista de la Plataforma, després de quatre dies d’ocupació contínua d’una oficina bancària en defensa d’un company, és desallotjat a cops per la policia que ell suposava destinada a protegir-lo, la falta de correspondència entre el discurs del poder i el propi es fa dolorosament evident. La resistència col·lectiva és una fàbrica de consciència de classe que, entesa com a tal, obre la porta al que ha de ser una cerca incessant d’espais de lluita.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">És sota aquesta perspectiva organitzativa des d’on hem d’entendre la incidència política sobre l’estructura econòmica i els efectes d’aquesta sobre el seu correlat cultural i ideològic. Si no existeix una resistència material que permeti la visibilització real i immediata de les contradiccions del capital a nivell col·lectiu i que a la vegada faculti per establir un vincle amb el discurs de l’esquerra, tot intent per construir contra-hegemonia -per molt triomfant que pogués semblar en un primer moment en el seu objectiu d’infiltrar els mitjans de comunicació de masses- serà inevitablement diluït, controlat i recuperat per les pròpies forces del mercat amb l’ajuda de la maquinària ideològica demoliberal.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Fins a aquest punt seria possible assenyalar algunes coincidències estratègiques entre les organitzacions sindicalistes històriques (l’estat de la major part del sindicalisme actual no deixa marge més que per al desconsol) i el model de la Plataforma, però crec que cauríem en un error al no tenir en compte els següents aspectes. En primer lloc, les exigències formulades per la PAH no se superposen estrictament amb les de cap sector específic de la classe treballadora (evitant així entrar en conflictes dins de la pròpia classe -per edats, sectors productius, condicions d’ocupació, etc.-) i, a diferència de les demandes sindicals, no se centren exclusivament en els sectors productius de la població, sinó que plantegen un canvi estructural per a totes les classes populars (treballadors fixos, sí, però també temporals, precaris, aturats, jubilats, estudiants, etc.), aconseguint solucionar així una contradicció potencialment molt nociva i representant a una mateixa vegada un interès específic i general. En segon lloc, les victòries sindicals, articulades a través dels mecanismes previstos pel capitalisme per tractar d’amansir les seves contradiccions internes -fins i tot als casos “conflictius”, mitjançant vagues legals- i reforçar una aparença falsejada de pluralitat ideològica, apuntalen en última instància el discurs i la narrativa demoliberals de l’Estat. Davant d’això, les victòries de la PAH, aconseguides sempre al marge de l’entramat institucional, fan bascular al pes de la legitimitat des de l’estructura estatal desplaçant-lo cap a l’auto-organització popular, cap als no integrats.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">D’altra banda, una de les raons del triomf del capitalisme contemporani, des de la dècada de 1970 aproximadament, ha estat la destrucció i la des-articulació sistemàtica de de les comunitats humanes formades al voltant de nuclis laborals estables. L’èmfasi en la flexibilitat del nou capitalisme ha resultat en la debilitat dels vincles tradicionals desenvolupats a través de la classe social, el lloc de residència i, en general, de les diverses comunitats més o menys estables i permanents de les quals un se sentia membre i que proveïen d’identitat i valors als seus integrants. Aquesta situació dificulta i, en ocasions, fa impossible la lectura de les estructures socials ocultes o latents, posant a tots els individus en un mateix plànol aparent que en realitat no comparteixen i els codis de ruptura o de-codificació del qual no posseeixen. Arran d’aquests desenvolupaments, el lloc de treball i l’àmbit laboral han perdut pes específic com a espais centrals per a l’organització de les classes populars i, en conseqüència, hauríem de plantejar-nos si l’activitat sindical ha de seguir sent considerada per més temps com l’eix principal sobre el qual desenvolupar les polítiques de l’esquerra.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 1.2em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Per aquest motiu les estratègies que segueixin aquest model de praxis revolucionària, del qual la Plataforma és ara mateix la millor representant, han de convertir-se en la norma de l’esquerra contemporània, si és que aquesta es planteja seriosament alimentar-nos a força d’una mica més que aire i discursos.</span></p><div class="sharedaddy sd-sharing-enabled" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both;"><div class="robots-nocontent sd-block sd-social sd-social-icon-text sd-sharing" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><h3 class="sd-title" style="margin: 0px 0px 1em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; display: inline-block; font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Compartir:</h3><div class="sd-content" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><ul style="border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; margin: 0px 0px 0.7em !important; padding: 0px !important; list-style: none !important;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><li class="share-facebook" style="padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; list-style-type: disc; display: inline; margin: 0px !important;"><a rel="nofollow" class="share-facebook sd-button share-icon" href="http://rotekeil.com/2013/04/13/la-pah-o-el-somni-de-gramsci-2/?share=facebook&nb=1" title="Comparte en Facebook" id="sharing-facebook-79" style="margin: 0px 5px 5px 0px; padding: 1px 8px 0px 5px; border: 1px solid rgb(204, 204, 204); outline: 0px; vertical-align: baseline; display: inline-block; border-top-left-radius: 3px; border-top-right-radius: 3px; border-bottom-right-radius: 3px; border-bottom-left-radius: 3px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.0784314) 0px 1px 0px; text-shadow: none; text-decoration: none !important;"><span style="margin: 0px 0px 0px 3px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;">Facebook<span class="share-count" style="margin: 0px 0px 0px 3px; padding: 1px 3px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; border-top-left-radius: 10px; border-top-right-radius: 10px; border-bottom-right-radius: 10px; border-bottom-left-radius: 10px; display: inline-block; text-align: center;">19</span></span></a></li><li class="share-twitter" style="padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; list-style-type: disc; display: inline; margin: 0px !important;"><a rel="nofollow" class="share-twitter sd-button share-icon" href="http://rotekeil.com/2013/04/13/la-pah-o-el-somni-de-gramsci-2/?share=twitter&nb=1" title="Haz clic para compartir en Twitter" id="sharing-twitter-79" style="margin: 0px 5px 5px 0px; padding: 1px 8px 0px 5px; border: 1px solid rgb(204, 204, 204); outline: 0px; vertical-align: baseline; display: inline-block; border-top-left-radius: 3px; border-top-right-radius: 3px; border-bottom-right-radius: 3px; border-bottom-left-radius: 3px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.0784314) 0px 1px 0px; text-shadow: none; text-decoration: none !important;"><span style="margin: 0px 0px 0px 3px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;">Twitter<span class="share-count" style="margin: 0px 0px 0px 3px; padding: 1px 3px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; border-top-left-radius: 10px; border-top-right-radius: 10px; border-bottom-right-radius: 10px; border-bottom-left-radius: 10px; display: inline-block; text-align: center;">12</span></span></a></li><li class="share-custom" style="padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; list-style-type: disc; display: inline; margin: 0px !important;"><a rel="nofollow" class="share-custom sd-button share-icon" href="http://rotekeil.com/2013/04/13/la-pah-o-el-somni-de-gramsci-2/?share=custom-1395939736&nb=1" title="Haz clic para compartir" style="margin: 0px 5px 5px 0px; padding: 1px 8px 0px 5px; border: 1px solid rgb(204, 204, 204); outline: 0px; vertical-align: baseline; display: inline-block; border-top-left-radius: 3px; border-top-right-radius: 3px; border-bottom-right-radius: 3px; border-bottom-left-radius: 3px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.0784314) 0px 1px 0px; text-shadow: none; text-decoration: none !important;"><span style="margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 19px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background-image: url(http://www.meneame.net/favicon.ico); background-size: 16px; display: inline-block; height: 16px; background-repeat: no-repeat no-repeat;">Menéame</span></a></li><li class="share-end" style="padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; list-style-type: disc; display: inline; margin: 0px !important;"></li></span></ul><div class="sharing-clear" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"></div></div></div></div></div><div class="fix" style="margin: -1px 0px 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both; height: 1px; overflow: hidden;"></div><aside id="post-author" style="padding: 15px; margin: 0px 0px 1.5em; border: 1px solid rgb(230, 230, 230); border-top-left-radius: 5px; border-top-right-radius: 5px; border-bottom-right-radius: 5px; border-bottom-left-radius: 5px;"><div class="profile-image" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><img alt="" class="avatar avatar-80 photo" height="80" originals="80" scale="2" src="http://1.gravatar.com/avatar/1b46b535f8f2afbc131dd3619608c59e?s=160&d=http%3A%2F%2F1.gravatar.com%2Favatar%2Fad516503a11cd5ca435acc9bb6523536%3Fs%3D80&r=G" src-orig="http://1.gravatar.com/avatar/1b46b535f8f2afbc131dd3619608c59e?s=80&d=http%3A%2F%2F1.gravatar.com%2Favatar%2Fad516503a11cd5ca435acc9bb6523536%3Fs%3D80&r=G" style="margin: 0px 15px 5px 0px; padding: 0px; border: none; outline: 0px; vertical-align: bottom; max-width: 100%; float: left; border-top-left-radius: 100px; border-top-right-radius: 100px; border-bottom-right-radius: 100px; border-bottom-left-radius: 100px;" width="80"></div><div class="profile-content" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><h4 style="margin: 0px 0px 0.4em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; font-weight: bold;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">About Albert Jiménez</span></h4><div class="profile-link" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><a href="http://rotekeil.com/author/mistersixgmail-com/" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000">View all posts by: Albert Jiménez<span class="meta-nav" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;">?</span></font></a></div></div><div class="fix" style="margin: -1px 0px 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both; height: 1px; overflow: hidden;"></div></aside><div id="connect" style="margin: 0px 0px 1.5em; padding: 15px; border: 1px solid rgb(230, 230, 230); outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both; border-top-left-radius: 5px; border-top-right-radius: 5px; border-bottom-right-radius: 5px; border-bottom-left-radius: 5px;"><h3 style="margin: 0px 0px 10px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Suscribir</span></h3><div class="col-left" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; float: left; width: 222px;"><p style="margin: 0px 0px 1em; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Suscríbete a nuestra newsletter para recibir actualizaciones.</span></p><div class="social" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><font color="#000000"><span style="font-size: 17px; line-height: normal; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="http://rotekeil.com/feed/" class="subscribe" title="RSS" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background-image: url(http://rotekeil.com/wp-content/themes/canvas/images/ico-subscribe-social.png); text-decoration: none; opacity: 0.8; transition: all 0.2s ease-in-out; -webkit-transition: all 0.2s ease-in-out; display: inline-block; height: 28px; width: 30px; background-position: 0px 0px; background-repeat: no-repeat no-repeat;"></a></span></font></div></div><div class="related-posts col-right" style="margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 15px; border-width: 0px 0px 0px 1px; border-left-style: solid; border-left-color: rgb(230, 230, 230); outline: 0px; vertical-align: baseline; float: right; width: 222px;"><h4 style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; font-weight: bold;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Artículos Relacionados:</span></h4><div class="woo-sc-related-posts" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><ul style="margin: 5px 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; list-style: none;"><li class="post-id-1062" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both;"><a href="http://rotekeil.com/2014/08/04/desigualdad-y-poder-sindical-frank-sobotka-contra-ronald-reagan-i-de-ii/" title="Desigualdad y poder sindical: Frank Sobotka contra Ronald Reagan (I de II)" class="related-title" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000">Desigualdad y poder sindical: Frank Sobotka contra Ronald Reagan (I de II)</font></a></li><li class="post-id-1009" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both;"><a href="http://rotekeil.com/2014/07/25/etica-inefable-ley-innatural-arthur-allen-leff/" title="“Ética inefable, ley innatural”: Arthur Allen Leff" class="related-title" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000">“Ética inefable, ley innatural”: Arthur Allen Leff</font></a></li><li class="post-id-970" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both;"><a href="http://rotekeil.com/2014/07/16/por-que-los-expertos-no-dan-pie-con-bola/" title="¿Por qué los expertos no dan pie con bola?" class="related-title" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000">¿Por qué los expertos no dan pie con bola?</font></a></li><li class="post-id-923" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both;"><a href="http://rotekeil.com/2014/07/08/desmontando-a-piketty-por-michael-roberts/" title="Desmontando a Piketty. Por Michael Roberts" class="related-title" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000">Desmontando a Piketty. Por Michael Roberts</font></a></li><li class="post-id-893" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both;"><a href="http://rotekeil.com/2014/06/23/rotekeil-en-socialistworker-org/" title="Rotekeil en Socialist Worker" class="related-title" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000">Rotekeil en Socialist Worker</font></a></li></ul><div class="fix" style="margin: -1px 0px 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both; height: 1px; overflow: hidden;"></div></div></div><div class="fix" style="margin: -1px 0px 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; clear: both; height: 1px; overflow: hidden;"></div></div><div class="post-utility" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline;"><p class="tags icon" style="margin: 0px 0px 20px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; width: 495px; clear: both;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="http://rotekeil.com/tag/catala/" rel="tag" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; font-weight: bold;">català</a>, <a href="http://rotekeil.com/tag/conciencia-de-clase/" rel="tag" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; font-weight: bold;">conciencia de clase</a>, <a href="http://rotekeil.com/tag/crisis/" rel="tag" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; font-weight: bold;">crisis</a>, <a href="http://rotekeil.com/tag/desahucios/" rel="tag" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; font-weight: bold;">desahucios</a>, <a href="http://rotekeil.com/tag/gramsci/" rel="tag" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; font-weight: bold;">Gramsci</a>, <a href="http://rotekeil.com/tag/hegemonia/" rel="tag" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; font-weight: bold;">hegemonía</a>,<a href="http://rotekeil.com/tag/pah/" rel="tag" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; text-decoration: none; font-weight: bold;">PAH</a></span></font></p><div><br></div></div></div><div class="post-entries" style="margin: -20px 0px 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; font-size: 14px; vertical-align: baseline; background-color: rgb(255, 255, 255); clear: both; color: rgb(85, 85, 85); font-family: Arial, sans-serif; line-height: 21px; -webkit-text-size-adjust: auto;"></div>

per Albert Jiménez

“Els principis i les causes, tret que s’aliessin amb interessos reals que provoquessin l’acció, eren d’altres tantes frases buides; conduir als homes en el seu nom equivalia a alimentar-los amb aire, reduir-los a un estat en què, al no ser capaços d’aprendre la seva veritable situació, es veurien sumits en el caos i la destrucció” I. Berlin.

A hores d’ara, la interminable espera que durant dècades ve sostenint l’Esquerra (la que encara aspira a superar al capitalisme) comença a semblar-se més a una sobretaula afable amb la família que a la tibant anticipació que se suposa ha de precedir a l’esclat i alçament de les (encara absents) classes populars com a conductores de la revolució socialista. Sovint ens trobem predicant una doctrina difícilment comprensible al mateix temps que esperem que la realitat prengui nota, reculli el testimoni i s’emmotlli als nostres desitjos i prediccions. Resulta una trista paradoxa que els excessos economicistes d’una visió mecànica de l’activitat política acabin resultant a la pràctica una trista imitació de l’idealisme filosòfic que Marx es va proposar destruir a mitjans del S.XIX., una il·lusió que espera dels treballadors explotats que busquin la solució a les seves necessitats immediates seguint un brillant camí d’idees.

“El moviment es demostra caminant” és un d’aquests llocs comuns de la saviesa popular que no per cent vegades repetits deixen d’albergar un certa veritat elemental. Un pot demostrar científicament la necessitat mèdica de caminar sovint, la seva possibilitat tècnica i pràctica, podem també adquirir la roba més còmoda, un excel·lent calçat esportiu i estudiar atentament desenes de rutes traçades per prestigiosos experts en senderisme; en efecte, un pot convertir-se en una autoritat en l’art de caminar sense haver fet un pas a la vida, però no pot esperar trobar en aquest camí a molts caminants reals. La política socialista es troba en una posició similar a la del senderista teòric i ha d’afrontar la necessitat urgent, immediata, d’emprendre projectes que en un altre moment haurien estat rebutjats sense dubtar per ser considerats parcials, reformistes o fins i tot assistencialistes.

El recurs al que se sol acudir per justificar l’ànim contemplatiu i la falta d’incidència real al món és el concepte gramscià d’hegemonia, la idea segons la qual la visió del món (a grans trets, la super-estructura ideològica) assumida com a pròpia pel conjunt de la societat es correspon essencialment amb els valors, costums i interessos de la classe dominant, que és capaç d’imposar la seva particular concepció de la realitat sense necessitat d’incórrer de forma generalitzada en l’ús de mecanismes de dominació (és a dir, a la imposició obertament violenta) sobre la classe explotada. Teòricament, el debat acadèmic i a la producció cultural autònoma (o independent) haurien d’exercir com contra-poders culturals capaços de contrarestar l’efecte generador d’ideologia (és a dir, d’interpretacions falsejades de la realitat posades al servei dels interessos de la classe dominant i en contra de les classes populars) que el capitalisme i les seves múltiples eines duen a terme de forma ininterrompuda.

El que aquesta visió sembla ignorar és la forma en què efectivament es crea i estableix l’hegemonia. Més enllà dels aparells estatal i para-estatal (institucions d’ensenyament, família, mitjans de comunicació, indústria cultural, etcètera), on efectivament es modela en bona mesura la percepció de la realitat dels individus, és necessari prestar especial atenció al paper que juga l’estructura econòmica com a condicionant -fins a cert punt- de les formes en què el consens ideològic apareix. Això és així mentre que és aquesta estructura econòmica la que, sacralitzada i convertida artificialment en llei natural (fetitxitzada, segons Marx), domina i informa les concepcions elementals sobre les quals s’erigeix el discurs del capital. Així doncs, no sembla una estratègia molt recomanable presentar batalla per l’hegemonia precisament allí on aquesta ja s’ha generat i on ja és una força dominant, és a dir, en el camp purament ideològic. En realitat, per a un observador que realitzi una anàlisi mínimament realista de la correlació de forces en l’àmbit de la comunicació de masses (que és al cap i a la fi la principal generadora de discurs públic) salten a la vista dues qüestions: a) l’absoluta minoria -en no pocs casos la insignificància- en què es troben totes les formes d’expressió popular contra-hegemònica en relació a les formes dominants, i b) la impossibilitat d’alterar significativament aquesta correlació (Quin volum de capital i treball és necessari per crear un mitjà de comunicació de masses? De quants disposen les classes dominants?Quants projectes autonomistes han triomfat més enllà del seu àmbit d’influència tradicional en els últims cinquanta anys?). Dit d’una altra forma, mentre els processos econòmics capitalistes segueixin duent-se a terme diàriament de forma mecànica sota el paraigua de la normalitat, d’allò que es concep com a natural -i per tant tan inalterable com les fases de la lluna o les marees oceàniques-, aquests seguiran funcionant com una fàbrica incansable de falsedats al servei del poder econòmic. En essència, la lluita per l’hegemonia no fa una altra cosa que reproduir el conflicte fonamental de tota iniciativa socialista, és a dir, la recuperació del control humà sobre l’economia, sobre les coses, per part d’una població sotmesa a les mateixes.

On podem trobar llavors la capacitat d’incidència i les eines necessàries per crear una hegemonia cultural popular? Per descomptat no allí on la ideologia del poder aconsegueix la seva plenitud i es torna pràcticament inexpugnable (els mitjans de comunicació de masses i tot l’entramat propi de l’espectacle), sinó precisament allí on aquesta neix i és més vulnerable: en els processos de producció i intercanvi. Si és possible -i crec fermament que la realitat així ho ve demostrant- que la voluntat popular articulada a través de la desobediència civil coordinada i sistemàtica pot alterar, modificar i fins i tot sotmetre aquests processos al control de les classes populars, aquesta desobediència ha de ser entesa immediatament com l’eina més poderosa de que disposem en el context actual contra el sistema capitalista. Si podem demostrar de forma pràctica i tangible que és possible controlar el funcionament de part del sistema de crèdit, d’una de les parets de càrrega del capitalisme contemporani, llavors podem començar a demostrar que les lleis immutables de l’economia no són tals i que la narrativa oficial és precisament això, un conte del poder, una ficció convenient que pot ser desemmascarada i en conseqüència destruïda. Evidentment, per capitalitzar a nivell polític -a nivell de moviment- aquesta incidència material és necessari desenvolupar al mateix temps estratègies comunicatives que projectin sobre l’esfera pública la contra-narrativa popular que estem creant, però en cap cas podem pretendre que aquestes actuacions comunicatives siguin els fonaments sobre els quals construir un projecte que aspiri a transformar -encara que parcialment- l’estructura econòmica i institucional de l’Estat. Mentre aquests dos processos es retro-alimentin i creixin paral·lelament, serà possible exercir una influència real sobre l’“escorça” ideològica de la societat, però en el moment en què es comenci a produir un allunyament, una dissociació entre les “arrels” materials i les “flors” culturals, aquestes últimes es marciran sense remei.

La lluita de la PAH és, en essència, una lluita per la recuperació del control social sobre una part del sistema econòmic, duta a terme a través de la creació d’espais de decisió propis on poder exercir la sobirania popular de forma directa. No obstant això, des de la Plataforma no es planteja (ni es pretén) un assalt a la totalitat del sistema capitalista. Aquest fet, que des d’un punt de vista ortodox (i al meu entendre rígid i obsolet) podria ser vist com una concessió a la concepció fragmentada i aïllada de la realitat que imposa el capitalisme, pren en aquest cas la forma d’un canvi deliberat d’estratègia que tracta de contrapesar l’èmfasi posat tradicionalment en les finalitats amb un nou interès pel mitjans. En altres paraules, allí on l’esquerra històrica ha fracassat emprant mitjans reformistes per tractar d’aconseguir fins revolucionris, el model de la PAH té èxit plantejant fins reformistes per usar mitjans revolucionaris.

La formació d’una consciència de classe incipient és essencial ja que, per plantejar una alternativa superadora del conjunt del sistema capitalista, per relacionar tots aquells aspectes que interessadament se’ns presenten de forma aïllada i que ens permetin comprendre el dibuix de les relacions econòmiques i polítiques, així com les seves implicacions en termes de domini, exercici del poder i explotació de les classes populars, abans hem de disposar d’un subjecte polític capaç de realitzar aquesta tasca, de comprendre si més no que existeix com a tal subjecte polític i que no només pot dur a terme aquest procés de superació del capitalisme, sinó que forma part intrínseca de la seva existència i del seu propi interès fer-ho. Sense la presència d’un moviment popular capaç, mobilitzat i organitzat al voltant d’aquest subjecte, tot l’edifici teòric d’anàlisi i explicació es torna inútil, estèril, i es converteix en un simple exercici acadèmic. En aquest sentit, històricament s’ha assumit la presència del proletariat industrial -si no en cos, sí almenys en esperit- i el seu paper fonamental com a força revolucionària, però és evident que les condicions materials actuals no permeten (si és que alguna vegada ho van fer) realitzar durant més temps aquest préstec de legitimitat a crèdit segons el qual el proletariat no està, però se l’espera. A aquest efecte, la creació d’estructures i espais que fomentin la transformació d’individus aïllats en una classe en si mateixa i posteriorment en una classe per a si mateixa ha de convertir-se en l’objectiu estratègic prioritari per sobre de qualsevol altre. Els moviments populars com la PAH constitueixen ara mateix la millor eina per dur a terme aquesta tasca.

Un dels principals efectes que l’estratègia organitzativa i el funcionament de la PAH té en aquells que ens integrem en el col·lectiu (especialment en aquells sense un historial de militància política prèvia, és a dir la immensa majoria) és el progressiu canvi en la representació personal que un fa de si mateix. Durant la primera presa de contacte, la identificació predominant sol ser la d’“afectat”, una peça social inoperant que és violentament sacsejada per forces més enllà de la comprensió individual (forces que únicament prendran sentit quan siguin analitzades des d’una òptica col·lectiva i compartida) només per ser finalment rebutjada per mal funcionament i llançada lluny de la maquinària socio-econòmica; en altres paraules, en un primer moment actuem com a individus atomitzats, aïllats i completament subordinats a un procés polític que ens és aliè. En un període de temps relativament breu es produeix un canvi significatiu mitjançant el qual a l’auto-identificació majoritària conviuen els termes “company”, “militant” o “activista” amb el ja esmentat “afectat” (en ocasions fins i tot substituint a aquest últim per complet). A través de la participació activa en processos col·lectius i democràtics de decisió que proporcionen resultats materials directes i immediats en la realitat quotidiana dels membres de la PAH, es produeix un canvi d’enfocament sobre el procés polític, passant aquest de ser considerat com una realitat aliena i inalterable a ser entès com un conjunt d’accions i reaccions sobre les quals és perfectament possible exercir una influència decisiva. La identificació diària de condicions i interessos econòmics compartits a través dels processos d’assessorament col·lectiu (que funcionen com un banc d’experiència grupal en el qual la comparació i el contrast de situacions individuals es produeix de forma contínua) possibilita la creació inductiva d’una incipient consciència de classe.

En aquesta línia, el propi acte de resistir -encara que sigui de forma parcial i sectorizada- representa en si mateix una victòria mentre que il·lumina una infinitat de mecanismes de dominació que fins al moment havien estat enfosquits pel discurs oficial hegemònic. Els treballadors, en veure’s per primera vegada enfrontats de forma clara i diàfana a les contradiccions obertes entre els seus interessos materials immediats i el que fins al moment era el seu marc de referència per interpretar la realitat, reaccionen de l’única manera lògicament possible: rebutjant un consens artificial i falsejat en favor d’un interès comú, tangible, i unint-se en la persecució d’aquest recentment descobert interès col·lectiu. Quan un activista de la Plataforma, després de quatre dies d’ocupació contínua d’una oficina bancària en defensa d’un company, és desallotjat a cops per la policia que ell suposava destinada a protegir-lo, la falta de correspondència entre el discurs del poder i el propi es fa dolorosament evident. La resistència col·lectiva és una fàbrica de consciència de classe que, entesa com a tal, obre la porta al que ha de ser una cerca incessant d’espais de lluita.

És sota aquesta perspectiva organitzativa des d’on hem d’entendre la incidència política sobre l’estructura econòmica i els efectes d’aquesta sobre el seu correlat cultural i ideològic. Si no existeix una resistència material que permeti la visibilització real i immediata de les contradiccions del capital a nivell col·lectiu i que a la vegada faculti per establir un vincle amb el discurs de l’esquerra, tot intent per construir contra-hegemonia -per molt triomfant que pogués semblar en un primer moment en el seu objectiu d’infiltrar els mitjans de comunicació de masses- serà inevitablement diluït, controlat i recuperat per les pròpies forces del mercat amb l’ajuda de la maquinària ideològica demoliberal.

Fins a aquest punt seria possible assenyalar algunes coincidències estratègiques entre les organitzacions sindicalistes històriques (l’estat de la major part del sindicalisme actual no deixa marge més que per al desconsol) i el model de la Plataforma, però crec que cauríem en un error al no tenir en compte els següents aspectes. En primer lloc, les exigències formulades per la PAH no se superposen estrictament amb les de cap sector específic de la classe treballadora (evitant així entrar en conflictes dins de la pròpia classe -per edats, sectors productius, condicions d’ocupació, etc.-) i, a diferència de les demandes sindicals, no se centren exclusivament en els sectors productius de la població, sinó que plantegen un canvi estructural per a totes les classes populars (treballadors fixos, sí, però també temporals, precaris, aturats, jubilats, estudiants, etc.), aconseguint solucionar així una contradicció potencialment molt nociva i representant a una mateixa vegada un interès específic i general. En segon lloc, les victòries sindicals, articulades a través dels mecanismes previstos pel capitalisme per tractar d’amansir les seves contradiccions internes -fins i tot als casos “conflictius”, mitjançant vagues legals- i reforçar una aparença falsejada de pluralitat ideològica, apuntalen en última instància el discurs i la narrativa demoliberals de l’Estat. Davant d’això, les victòries de la PAH, aconseguides sempre al marge de l’entramat institucional, fan bascular al pes de la legitimitat des de l’estructura estatal desplaçant-lo cap a l’auto-organització popular, cap als no integrats.

D’altra banda, una de les raons del triomf del capitalisme contemporani, des de la dècada de 1970 aproximadament, ha estat la destrucció i la des-articulació sistemàtica de de les comunitats humanes formades al voltant de nuclis laborals estables. L’èmfasi en la flexibilitat del nou capitalisme ha resultat en la debilitat dels vincles tradicionals desenvolupats a través de la classe social, el lloc de residència i, en general, de les diverses comunitats més o menys estables i permanents de les quals un se sentia membre i que proveïen d’identitat i valors als seus integrants. Aquesta situació dificulta i, en ocasions, fa impossible la lectura de les estructures socials ocultes o latents, posant a tots els individus en un mateix plànol aparent que en realitat no comparteixen i els codis de ruptura o de-codificació del qual no posseeixen. Arran d’aquests desenvolupaments, el lloc de treball i l’àmbit laboral han perdut pes específic com a espais centrals per a l’organització de les classes populars i, en conseqüència, hauríem de plantejar-nos si l’activitat sindical ha de seguir sent considerada per més temps com l’eix principal sobre el qual desenvolupar les polítiques de l’esquerra.

Per aquest motiu les estratègies que segueixin aquest model de praxis revolucionària, del qual la Plataforma és ara mateix la millor representant, han de convertir-se en la norma de l’esquerra contemporània, si és que aquesta es planteja seriosament alimentar-nos a força d’una mica més que aire i discursos.

<div class="post-body entry-content" id="post-body-8789845055675512233" style="margin: 0px 0px 0.75em;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br><br><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB4Kqw9lzJHfeecOqlprHQ15kBLE-FLwt-_p7xQG7KajGhrkcCmu3S3IPnSRAn7LM_5REg3PL549dHRXy6e45t7u3yviELZnK5Xhh1-H3_SGvX-XEH74O_RXrtEBKj3_8tCrTy/s1600/BvEMg0bIIAA95MH.jpg+large.jpg" style="text-decoration: none;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB4Kqw9lzJHfeecOqlprHQ15kBLE-FLwt-_p7xQG7KajGhrkcCmu3S3IPnSRAn7LM_5REg3PL549dHRXy6e45t7u3yviELZnK5Xhh1-H3_SGvX-XEH74O_RXrtEBKj3_8tCrTy/s1600/BvEMg0bIIAA95MH.jpg+large.jpg" style="border-width: 0px; padding: 0px;" width="216"></a><br><br><br>El 15 d’agost de 1984 la <i>Hêzên Rizgariya Kurdistan</i> (HRK, Unió per l’Alliberament de Kurdistan), ala armada del <i>Partiya Karkerên Kurdistan</i> (PKK, Partit dels Treballadors del Kurdistan) passava a la lluita armada amb dos atacs a comissaries de Semdinli (Hakkari) i Eruh (Siirt). A Eruh 30 milicians atacaven la caserna militar i mataven un soldat, ferint sis soldats; ocupaven una mesquita i feien proclames des d’allà, repartien propaganda al carrer central i es feien amb un arsenal. Dues hores més tard a Semdinli 18 militants rodejaven la caserna i es feien amb el control del centre de la vila on anunciaven la creació d’HRK, mataven dos policies i quedaven ferits un altre i un soldat. Un tercer atac per aquell dia no va tenir lloc finalment. En realitat l’acció planejada era triple però l’atac a Çatak (Van) va frustrar-se quan el comandant de l’escamot va decidir no fer-la finalment.<br><br>El 17 d’agost es produia un atac a la comissaria de Siirt. Posteriorment mataven 3 guàrdies personals d’un general a Yuksekova i 8 soldats en una emboscada a Çukurca (Hakkari). Havia començat una guerra que, de moment, ha durat tres dècades.<br><br><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5orqQZPQXUezpVc3XE8lnpt3tAzJAhdlEFaXJCjVnDLL1PukIxT76l5DPx8FPxx4DLllUrtIClKQneX1CilsJdVxvJjGG_lnT2SyFomQiEEt6ZJuNsmSO9iYpB_RjL3Apq3l5/s1600/Mahsum+Korkmaz.jpg" style="text-decoration: none;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5orqQZPQXUezpVc3XE8lnpt3tAzJAhdlEFaXJCjVnDLL1PukIxT76l5DPx8FPxx4DLllUrtIClKQneX1CilsJdVxvJjGG_lnT2SyFomQiEEt6ZJuNsmSO9iYpB_RjL3Apq3l5/s1600/Mahsum+Korkmaz.jpg" style="border-width: 0px; padding: 0px;"></a><br><br>Mashum Korkmaz ‘Agit’ o ‘Egît’ (1956-1986) de Silvan, Amed, tot i que va créixer a Batman; fou el cap de l’operatiu militar. El 1980 va refugiar-se al Líban on va començar l’entrenament militar. Fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller a la zona del Botan abans d’entrar en acció. Fou el primer comandant de l’ala militar del PKK llavors anomenada HRK. El 28 de març de 1986 fou abatut per l’exèrcit turc a les muntanyes Gabar, Botan. L’acadèmia del PKK al Líban va dur els seu nom. El seu cos mai fou retornat a la família sinó llençat a un riu per l’exèrcit.<br><br>El PKK havia estat fundat el 1978 i va provar altres vies abans de fer una insurecció militar però Turquia no va voler ni escoltar ni negociar cap demanda de la nació kurda fet que va derivar en l'alçament.</span><div style="clear: both;"></div></div><div><br></div><div class="post-footer" style="margin: 0.75em 0px; font-size: 10px; font-weight: bold; font-family: Helvetica; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgb(255, 255, 255);"></div>

Fa 30 anys el PKK iniciava la revolta armada a divendres, agost 15, 2014

El 15 d’agost de 1984 la Hêzên Rizgariya Kurdistan (HRK, Unió per l’Alliberament de Kurdistan), ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK, Partit dels Treballadors del Kurdistan) passava a la lluita armada amb dos atacs a comissaries de Semdinli (Hakkari) i Eruh (Siirt). A Eruh 30 milicians atacaven la caserna militar i mataven un soldat, ferint sis soldats; ocupaven una mesquita i feien proclames des d’allà, repartien propaganda al carrer central i es feien amb un arsenal. Dues hores més tard a Semdinli 18 militants rodejaven la caserna i es feien amb el control del centre de la vila on anunciaven la creació d’HRK, mataven dos policies i quedaven ferits un altre i un soldat. Un tercer atac per aquell dia no va tenir lloc finalment. En realitat l’acció planejada era triple però l’atac a Çatak (Van) va frustrar-se quan el comandant de l’escamot va decidir no fer-la finalment.

El 17 d’agost es produia un atac a la comissaria de Siirt. Posteriorment mataven 3 guàrdies personals d’un general a Yuksekova i 8 soldats en una emboscada a Çukurca (Hakkari). Havia començat una guerra que, de moment, ha durat tres dècades.

Mashum Korkmaz ‘Agit’ o ‘Egît’ (1956-1986) de Silvan, Amed, tot i que va créixer a Batman; fou el cap de l’operatiu militar. El 1980 va refugiar-se al Líban on va començar l’entrenament militar. Fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller a la zona del Botan abans d’entrar en acció. Fou el primer comandant de l’ala militar del PKK llavors anomenada HRK. El 28 de març de 1986 fou abatut per l’exèrcit turc a les muntanyes Gabar, Botan. L’acadèmia del PKK al Líban va dur els seu nom. El seu cos mai fou retornat a la família sinó llençat a un riu per l’exèrcit.

El PKK havia estat fundat el 1978 i va provar altres vies abans de fer una insurecció militar però Turquia no va voler ni escoltar ni negociar cap demanda de la nació kurda fet que va derivar en l'alçament.

<div class="itemHeader" style="margin: 0px; padding: 0px 0px 12px; border: 0px;"><h2 class="itemTitle" style="margin: 0px; padding: 5px 0px; border: 0px;"><br></h2><div class="itemDetail" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><span class="itemAuthor" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Escrit per  <a rel="author" href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/itemlist/user/315-jos%C3%A9iglesias" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">José Iglesias</a> </span></span><div class="clr" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; clear: both; height: 0px; float: none;"></div></div></div><div class="itemBody" style="margin: 0px; padding: 8px 0px; border: 0px;"><div class="itemImageBlock" style="margin: 5px 10px 5px 0px; padding: 0px; border: 0px; float: left;"><span class="itemImage" style="text-align: start; margin: 0px 0px 10px; padding: 0px; border: 0px; display: block;"><a class="modal" rel="{handler: 'image'}" href="http://espaifabrica.cat/media/k2/items/cache/5189f3286915715b50cff89ddded1008_XL.jpg" title="Feu clic per a la vista prèvia de la imatge " style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><font color="#000000"><img alt="La societat comunal com una alternativa al capitalisme" src="http://espaifabrica.cat/media/k2/items/cache/5189f3286915715b50cff89ddded1008_L.jpg" style="margin: 0px; padding: 1px; border: 1px solid rgb(212, 212, 212); width: 300px; height: auto;"></font></a></span><div class="clr" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; clear: both; height: 0px; float: none;"></div></div><div class="itemIntroText" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Sei da cobiza burguesa e do furor proletario. O pan gárdase na artesa i a fame ronda a diario.</em></p><p align="right" style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 81pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Celso Emilio Ferreiro</span></p><h3 style="text-align: start; margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></h3><h3 style="margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"><div style="text-align: start;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><div style="text-align: start;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">OBJECTIU PRIORITARI: EXTERMINAR EL CAPITALISME</strong></div></strong></h3><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">No ens cansem de repetir que el capitalisme és barbàrie.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn1" name="_ednref1" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[i]</a> A part de l’espoli que exerceix contra la natura, el capitalisme té unes exigències sistèmiques que exigeixen que la pròpia humanitat sigui una víctima permanent. Dins del capitalisme, la vida humana no pot florir, sotmesa com està a aquesta constant agressió en termes d’explotació i alienació que exigeix la supervivència del propi sistema: “l’explotació i el control capitalista es recolza, no tant en un poder sobirà visible, sinó en el sistema de lleis que regula tota la vida de la societat”.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn2" name="_ednref2" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[ii]</a></span></p></div><div class="itemFullText" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A l’anàlisi teòrica de les lleis del <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">funcionament del capitalisme</em></strong>, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Karl Marx</strong> ens indica com, “la riquesa de les societats en què domina la manera de producció capitalista es presenta com un enorme cúmul de mercaderies […] La força de treball només existeix com a facultat de l’individu viu. La seva producció pressuposa l’existència d’aquest […] El valor de la força de treball (una mercaderia més) es resol en el valor de determinada suma de mitjans de subsistència […] La suma de mitjans de subsistència necessaris per a la producció de la força de treball, doncs, inclou als mitjans de subsistència dels substituts, això és, dels fills dels obrers, de tal manera que pugui perpetuar-se al mercat aquesta raça de peculiars posseïdors de mercaderies […] El procés de consum de la força de treball és al mateix temps el procés de producció de la mercaderia i del plusvalor […] L’ús de la força de treball és el treball mateix. El comprador de la força de treball (el capitalista) la consumeix fent treballar al seu venedor (el treballador) […] L’obrer treballa sota el control del capitalista, a qui pertany el treball d’aquell. [Al seu torn], el producte és propietat del capitalista, no de l’obrer […] des del moment en què l’obrer trepitja el taller del capitalista, el valor d’ús de la força de treball, i per tant el seu ús, el treball, pertany al capitalista […] El procés laboral (i de treball) és un procés que entre altres coses, el capitalista ha comprat, que li pertanyen (explotació i alienació) [En resum], ja no és casualitat que el capitalista i l’obrer s’enfrontin al mercat com a comprador i venedor. En realitat, l’obrer pertany al capital àdhuc abans de vendre’s al capitalista. La seva servitud econòmica està alhora intervinguda i encoberta per la renovació periòdica de la venda de si mateix […] El procés capitalista de producció, és considerat en la seva interdependència com a procés de reproducció, doncs, no només produeix mercaderies, no només produeix plusvalor, sinó que produeix i reprodueix la relació capitalista mateixa: d’una banda el capitalista, de l’altra l’assalariat”.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn3" name="_ednref3" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[iii]</a></span></p><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A la pràctica, el capitalisme del segle XXI ha iniciat comportaments letals que són exigits per la seva pròpia transmutació: accentuar l'empobriment de les poblacions i augmentar la bretxa de les desigualtats socials, econòmiques, polítiques…, humanes. <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Thomas Piketty</strong>, un autor que <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">intenta ressuscitar el difunt revisionisme socialdemòcrata</em>, alerta que el capitalisme, en la seva riquesa i les seves rendes mundials, està més concentrat que mai. Amb registres tributaris de 20 països en 300 anys, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Piketty</strong> mostra que des de l'última dècada del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, l'elit econòmica d'Europa (l'1 per cent de la població) concentrava el 60 per cent de la riquesa. Als EUA, aquestes desigualtats estan més accentuades encara. Com a bon humanista, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Piketty</strong> considera que la solució no vindrà del mercat i recomana recórrer a la política pública per fer que l'economia creixi a la vegada que el rendiment del capital, proposant un impost progressiu per a les persones més riques del 0,1 a 0,5% per a les fortunes menors 1MEUR, de l'1% per a patrimonis entre 1 i 5MEUR, el 2% per a casos entre 5 i 10MEUR, i entre 5 i 10% per als que tinguin més de 100MEUR.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn4" name="_ednref4" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[iv]</a> Les xifres que empra el convencen que la desigualtat és inherent al capitalisme, però aquest pot ser humanitzat amb un bon sistema fiscal progressiu. L'autor no està en contra del capitalisme en la seva totalitat, sinó que només busca modificar el seu sistema distributiu.</span></div><p></p><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Dos autors que expliquen l'explotació i la concentració de la riquesa explotada en la mesura que transcorre la vida capitalista. Són dues cites llargues, però que expliquen per què <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">l'emancipació de l'ésser humà passa únicament per la destrucció del sistema</em>. És a dir:</span></div><p></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 36pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">- La metamorfosi a les relacions <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">capital-treball</em> tenen com a exigència sistèmica un alt grau d'esclavitud i impersonalitat del propi ésser humà. Les diverses reformes del mercat de treball tenen com a objectiu abaratir la mà d'obra, endurir les condicions de treball i facilitar l'acomiadament lliure; mesures encaminades a augmentar l'explotació de la força de treball. </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 36pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">- El mateix passa amb les relacions <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">capital-natura</em>, amb l'impacte de les agressions ecològiques al planeta per part de les exigències de creixement del capitalisme, que fa pensar que la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">paradoxa de Lauderdale </em><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn5" name="_ednref5" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[v]</a> és més significativa que quan es va formular al 1804: “les restriccions d'aigua, l'augment de la pol·lució ambiental, l'escalfament terrestre i l'escassetat petrolífera [fan que] els intents del sistema d'expandir la riquesa privada sobre la base de l'explotació d'aquests elements escassos, tals com la urgència mundial per privatitzar l'aigua, estiguin cada vegada més presents”.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn6" name="_ednref6" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[vi]</a></span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">És a dir, recordant les interpretacions de molts acadèmics ortodoxos, i fins i tot d’altres ecologistes ambientalistes, no hi ha res més il·lús que pensar que pot haver-hi un capitalisme humà, ecològicament sostenible, antipatriarcal i no racista. Advoquen per mesures correctores, per <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">solucions merament tecnològiques</em>, o relacionades amb l’‘òptim’ i bon <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">funcionament dels mercats</em>, sense veure que tals agressions procedeixen de les pròpies exigències internes del desenvolupament capitalista. Aquests dos grups de fets, laborals i ecològics, ens porten a concloure que, mentre un sistema mor un altre ha de néixer. És l'exigència de la dialèctica. La mort del capitalisme ha de pressuposar el naixement d'una alternativa no classista. Com explicaré més avall la meva opció és la societat comunal.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Abans, cal senyalar que autors com <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Elmar Altvater</strong>, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">David Harvey </strong>o <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Michael L. Lebowitz </strong>encara veuen el poder polític popular vinculat a l’Estat, i, reformulant allò ja inventat al socialisme com una alternativa indiscutible al capitalisme.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn7" name="_ednref7" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[vii]</a> No obstant, el rumb que ha pres la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">transmutació del capitalisme planetari, </em>així com la resposta de <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Marx</strong> a la preocupació de l’activista russa <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Vera Zasulich</strong> reafirma la proposta de societat comunal:</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 36pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">- Preocupada pel model de desenvolupament a seguir, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Zasulich</strong> li pregunta a<strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Marx</strong> pel <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">rol que poden prendre les comunes en els processos de transformació social</em>. La resposta és contundent: “la situació històrica de la comuna russa no té paral·lel! És la única que s’ha preservat a Europa... Com a forma de vida popular dominant més o menys estesa en un vast imperi. Al mateix temps que té la propietat comuna de la terra, la base material per a l’apropiació col·lectiva, el seu context històric –la contemporaneïtat de la producció capitalista- li subministra condicions ja preparades per al treball a gran escala. Per tant, és capaç d’incorporar les avantatges del sistema capitalista sense haver de pagar-li ni un duro en tributs. La comuna pot reemplaçar gradualment l’agricultura fragmentada mitjançant l’agricultura a gran escala i assistida per una maquinaria particularment adaptada a la configuració física de Rússia. Per tant, pot convertir-se en <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">un punt de partida directe</em> del sistema econòmic cap al que tendeix la societat moderna; pot obrir un capítol que no s’inicia amb el seu propi suïcidi. En efecte, el primer que caldria fer és posar-la en condicions normals.... La millor prova de tal desenvolupament de la comunal rural correspon a una tendència històrica de la nostra època <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">és la crisis fatal que pateix la producció capitalista als països europeus i americans</em> en els que ha assolir el seu desenvolupament màxim. La crisi arribarà a la seva fi amb l’eliminació de la producció capitalista i el retorn a la societat moderna a una forma més elevada de caire més arcaic: la producció i l’apropiació col·lectiva”.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn8" name="_ednref8" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[viii]</a> I això ho deia al 18881, poc abans de morir.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><h3 style="text-align: start; margin: 0px; padding: 16px 0px 4px; border: 0px;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">LA SOCIETAT COMUNAL, UNA PROPOSTA ALTERNATIVA AL CAPITALISME</strong></h3><h4 style="margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><div style="text-align: start;"><u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Característiques generals</u></div></u></h4><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Mentre no visquem en un sistema social sense propietat privada, sense classes i sense jerarquies, laic, antimilitarista i antisexista, en el que els éssers humans decidim i gestionem horitzontalment <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">entre iguals </em><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn9" name="_ednref9" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[ix]</a> la riquesa comunal i els recursos que han de cobrir les nostres necessitats, poc o gairebé res podrem fer contra les agressions que perpetren les societats classistes, i el capitalisme en particular, contra l'ésser humà i el planeta, contra el conjunt format per l'hàbitat natural i per l'espècie humana, contra la casa comuna de l'espècie humana. És el que ja en el seu moment advertia <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">James M. Lauderdale</strong> contra el capitalisme i proposava donar-li la volta a la seva pròpia paradoxa: <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">promoure la riquesa comunal mitjançant la destrucció de la riquesa privada</strong>.</span></p><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Aquestes oposicions ens porten a pensar en <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">la comunitat</em> com la unitat de convivència d'aquelles persones que decideixen de manera lliure, autònoma i voluntàriament viure de forma col·lectiva, buscant el bé comú i el suport mutu, sense distinció de credos, races, ètnies, edats, sexes, colors, cultures, llengües, etc., el que ens porta al fet que la comunitat no tingui necessitat de reivindicar un Estat-nació, sobirà i independent, i menys per motius religiosos, ètnics, lingüístics, culturals, classistes, geogràfics, i altres contingències. La vida en la societat comunal prescindirà de la presència dels tres pilars de les societats classistes, on els poderosos exerceixen legalment el domini i el monopoli de l'opressió,<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn10" name="_ednref10" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[x]</a> com són<em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">l'Estat</em>, el <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Mercat</em> i <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">els Diners</em>, elements que reprovarem més a baix.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn11" name="_ednref11" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xi]</a>Parafrasejant la idea de <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">M. Bakunin</strong>, <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">la societat comunal</em> estarà formada per “l'associació lliure de les <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">comunes</em>, des de baix cap a dalt, primer en <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">comunitats</em>, després en una federació regional de <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">societats comunals</em>, i en darrer terme, d'una associació internacional de societats comunals”.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn12" name="_ednref12" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xii]</a></span></div><p></p><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El concepte del <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">bon viure</em> és molt subjectiu, fet pel qual han aflorat moltes definicions. Les meves preferències prenen valors de convivència del contingut d'algunes de les recomanacions que feia <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Epicur</strong> (341-271 a. C.) a les comunitats organitzades sota els seus aforismes i exhortacions:<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn13" name="_ednref13" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xiii]</a></span></div><p></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 36pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">- Assumir que “naixem una sola vegada, doncs dues vegades no és possible, i <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">no podem viure eternament</em>”. Per tant, hem de prevenir-nos contra els mites religiosos.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 36pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">- Què “l'home ben nascut es dedica principalment a la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">saviesa i a l'amistat.</em>D'aquestes, una és un bé mortal, l'altra, immortal”. </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 36pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">- Què, “segons el dret comú, <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">el just és el mateix per a tots</em>, doncs alguna cosa és útil en relació amb els altres”.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 36pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">- Què “no hi ha vida plaent sense que sigui <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">judiciosa, bella i justa</em>, ni es pot viure judiciosa, bella i justament sense el plaer. A qui li falti això, no li és possible viure una vida plaent”. Per tant, <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">el plaer ha d'estar orientat per la prudència</em>.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 36pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">- I ens exhorta a considerar que “la necessitat és un mal, però <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">no hi ha necessitat alguna de viure amb necessitat</em>”, així com prevé que “<em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">res és suficient per qui prou és poc</em>”.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 36pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><h4 style="text-align: start; margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px;"><u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Des de les orientacions de la brúixola / matriu</u></h4><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">En aquest estadi tan inicial de la proposta de la societat comunal, optem per no entrar en  detalls més precisos o concisos sobre com hauria de ser el creixement, la producció, el consum, la inversió, la distribució de la riquesa produïda, la participació en els diferents nivells de decisió entre productors i consumidors, l'assignació de recursos, les escales salarials, les relacions i els intercanvis entre comunitats, tals com es donen minuciosament en altres propostes alternatives actuals, llegeixi's democràcia econòmica, democràcia inclusiva, economia participativa, economia del ben viure, democràcia radical, etc. No obstant, l’ambibalència de les Idees per una praxis política, formulades de manera genèrica i que recomana Harvey, encaixaríen perfectament en la descripció de tots aquests elements.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn14" name="_ednref14" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xiv]</a> En aquest estadi, insisteixo: el que pretenem és tornar a portar a la memòria l'existència d’allò comú,<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn15" name="_ednref15" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xv]</a> de la propietat comunal, <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">i que és possible i desitjable pensar en societats comunals com a alternatives al capitalisme</em>. </span></div><p></p><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">De moment, la nostra guia estarà determinada per les normes generals instituïdes en la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">brúixola / matriu</em>, estableix el següent: sent la riquesa de tots de propietat comunal, aquesta regula la producció, la distribució, la gestió planificada de la producció, la inversió i el consum, així com vetllarà pels valors i dirimirà els conflictes que puguin sorgir en l'organització de la vida comunal. En termes molt generals, hem de: </span></div><p></p><ul style="margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px; list-style: none;"><li style="text-align: start; margin: 0px 0px 5px 36pt; padding: 0px 0px 0px 30px; border: 0px; background-image: url(http://espaifabrica.cat/templates/bt_arise/images/bullet.png); overflow: hidden; background-position: 15px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Producció</strong>. El <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">règim comunitari de producció</em> no explotarà a l'home ni malbaratarà recursos. Atès que els recursos naturals, així com la resta dels mitjans de producció són comunals fa que tota la producció de béns i serveis sigui tota ella comunal.</span></li></ul><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Aquesta seria la fase que anunciava Marx, en la que es realitzaria el principi <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">de cadascú d'acord a les seves capacitats a cadascú d'acord les seves necessitats</em>.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn16" name="_ednref16" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xvi]</a> En la societat comunal, es donarien “les motivacions per produir amb una qualitat alta, coneixement, cooperació i creativitat, cada vegada més essencials per al desenvolupament de la capacitat i potencialitat productiva de la societat […] La col·lectivització de la producció intensificarà l'exigència de la planificació i la gestió comunal de la mateixa […] Tot això requereix educació, entrenament, una coordinació <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">ex ante</em>, així com altres insums essencials per a la producció […] La conclusió de la discussió és la següent: en un cert estadi del procés de creixent socialització de la producció (remunicipalització), es desenvoluparan pressions per al canvi en l'organització social en l'adreça de la col·lectivització dels mitjans de producció. Això té dos aspectes:</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">1. En relació a la societat com un tot, involucra un procés col·lectiu de presa de decisions sobre els recursos globals disponibles, tenint en compte les interdependències cada vegada majors, la qual cosa requereix un ampli sistema de planificació.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">2. En relació amb les unitats de producció individual, involucra que les decisions sobre què produir, on produir i com produir siguin preses pels afectats.</span></p><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Tant la planificació com la democratització són necessàries: la planificació correspon a l'aspecte de socialització de la producció que implica coordinació i interdependència; la presa de decisions (autàrquiques) per aquells que són afectats, a nivell de la societat o de la localitat, correspon a l'aspecte de socialització que implica la informació i la motivació. La socialització de la producció ha arribat a un estadi en el que l'ús efectiu del potencial productiu social requereix una planificació (autàrquica). [Finalment], la qualitat de la motivació i informació requerides en un procés de producció individual i també en el procés de producció com un tot, només sembla aconseguir-se completament quan el treball alienat és superat per l'activitat autodeterminant de subjectes autogovernats”.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn17" name="_ednref17" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xvii]</a></span></div><p></p><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">En resum, “una creixent socialització de la producció requereix una creixent socialització dels mitjans de producció. Allò comunal està oposat al privat o estatal. El control sobre l'ús dels mitjans de producció és una condició necessària perquè existeixi una societat en la que les persones tinguin el control de les seves vides a través del seu acte activitat i l'autodeterminació”.</span></div><p></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><ul style="margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px; list-style: none;"><li style="text-align: start; margin: 0px 0px 5px 36pt; padding: 0px 0px 0px 30px; border: 0px; background-image: url(http://espaifabrica.cat/templates/bt_arise/images/bullet.png); overflow: hidden; background-position: 15px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Distribució. </strong>El sistema de <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">distribució </em>serà <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">equitatiu</em>; lliure accés als béns que satisfan les necessitats bàsiques. Sent l'accés a la producció, d'ús comunal, gratuïta. Ningú queda exclòs d'obtenir aquella cistella de béns i serveis que conformen el seu nivell de vida, el seu benestar.</span></li></ul><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A part d'aconseguir un control social sobre la producció, a més es podria organitzar un sistema de distribució que <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">abolís el sistema de remuneració salarial</em>. És a dir, “acabant amb la competència capitalista explotadora, la propietat comunal és la condició necessària per acabar amb l'alienació del treball assalariat i començar una era històrica qualitativament nova on la manipulació instrumental de la gent, el seu tracte com a objecte passiu, és gradualment reemplaçada per les possibilitats acte-transformadores de la participació, encaminades cap a una comunitat de subjectes autoactivats i autogovernats. [Així mateix], encara que no totes les empreses tinguin una dimensió social nacional, totes tenen almenys un significat regional o local, comunitari. Encara més, totes tenen usuaris del que produeixen. El poder de l'usuari de seleccionar els productes que consumirà és una important font d'informació per analitzar si les empreses estan complint les seves funcions socials lliurant els productes necessaris als usuaris. No obstant això, no es tracta només d'una informació pertinent per a la presa de decisions dins de l'empresa. El control social sobre aquestes decisions requereix d'un procés de presa de decisions cooperatiu (col·lectiu) que involucri a tots els afectats. Del que s'ha dit anteriorment es dedueix que la (<em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">autárkeia</em>) econòmica a l'empresa, l'autogovern en el sentit de control social, no pot ser només autogovern dels que treballen en l'empresa […] L'interès social en cada cas ha de ser construït socialment”.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Utopia</em> (1516), Thomas More ens ofereix un exemple de la combinació del sistema productiu/distributiu comunal: “tota la ciutat està dividida en quatre parts iguals. Al centre de cadascuna hi ha un mercat per a tot. Allí es dipositen, en cases especials, els productes que elabora cada família, i es reparteix cada espècie per separat en magatzems. A aquests acudeix el pare de família a buscar el que ell i els seus necessiten, i sense diners, sense cap compensació en absolut, retira el que busca. Per què se li negarà el que sigui, si sobra de tot i no regna cap temor que algú vulgui recaptar més del que li cal? Doncs, per quina raó pensar que demanarà coses innecessàries qui té per cert que mai li ha de faltar res?”<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn18" name="_ednref18" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xviii]</a>. Aquest és un model de societat comunal en el que desapareix la mercantilització de la producció, i amb això, el sistema de mercats, el monetari, i especialment la propietat privada dels recursos i els productes, que com hem dit, són tots ells pilars bàsics del capitalisme. William Morris, a <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Noticias de ninguna parte </em>(1890), insisteix en el mateix tema: “jo hagués anomenat tendes a les parts baixes de les cases, si pel que havies vist no sabés que aquell poble ignorava l'art de vendre i comprar”.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn19" name="_ednref19" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xix]</a></span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><ul style="margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px; list-style: none;"><li style="text-align: start; margin: 0px 0px 5px 36pt; padding: 0px 0px 0px 30px; border: 0px; background-image: url(http://espaifabrica.cat/templates/bt_arise/images/bullet.png); overflow: hidden; background-position: 15px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Gestió horitzontal </strong>La gestió del <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">poder </em>ha de ser <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">horitzontal</em>; no jeràrquica ni despòtica.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn20" name="_ednref20" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xx]</a> A debatre la forma de govern, de república,<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn21" name="_ednref21" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxi]</a> quan la comunitat vingui condicionada per grans concentracions d'habitants (urbs).</span></li></ul><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">“L'orientació del correcte procés de socialització dels mitjans de producció no és la de polititzar l'economia, sinó, per contra, [col·lectivitzar] la política. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">L’autárkeia política és la necessària condició perquè es doni l’autárkeia econòmica </em>[…] Per a que les persones puguin ser autoactivades i puguin autogovernar-se, necessiten comprovar les coses elles mateixes, no han de permetre que les coses siguin conduides per uns altres, perquè si ho permeten acabaran per ser dirigides per altres. Aquest enfocament fonamental és el que està a la base de l'argument marxista clàssic contra la separació del legislatiu i de l'executiu (llei i riquesa van de la mà). Al ser fonamental la participació de les persones en la implementació de les decisions preses, l'abolició de la separació dels poders sembla ser la resposta adequada […] Una societat autogovernada ha d'operar sota el principi que les decisions i la forma d'implementar-les siguin la responsabilitat <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">de</em> i siguin preses <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">per</em>aquells que en són afectats.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">En resum. És a “la societat civil i no a l'Estat, ni tampoc a l'empresa econòmica, on té lloc l'autogovern. L'autogovern està necessàriament basat en l'associació voluntària per a propòsits particulars. Només participant, tractant de conduir les coses, aprenem com participar, com conduir les coses, i mentre estem fent això a poc a poc anem transformant-nos a nosaltres mateixos i prenent el control de les nostres vides. Un dels problemes no resolt per la democràcia participativa [i menys per la representativa] i el concepte d'autogovern més general és com pensar el tema del lideratge i la expertesa. El problema sorgeix per la necessitat que cadascun desenvolupi les seves capacitats el més completament possible i participi a partir de bases iguals. Només creant condicions perquè tots desenvolupin completament les seves capacitats, és com s'aconseguirà que cadascun participi en forma igual. Això requereix el major ús possible de l'experiència i les habilitats que les persones tenen, incloent la seva capacitat de lideratge i la seva expertesa. I el model de planificació [sota la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">autárkeia</em>] serà aquell en el que la planificació pren la forma d'un procés polític de coordinació negociada, on les decisions que es fan i que s'executen, directa o indirectament, són fetes pels mateixos afectats”.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">En una forma més generalitzada, i en aquest primer model de remunicipalizació els òrgans de gestió i control de cada comunitat han de ser <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">les més col·legiades possibles</em>, un model de participació horitzontal entre iguals. </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><ul style="margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px; list-style: none;"><li style="text-align: start; margin: 0px 0px 5px 36pt; padding: 0px 0px 0px 30px; border: 0px; background-image: url(http://espaifabrica.cat/templates/bt_arise/images/bullet.png); overflow: hidden; background-position: 15px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">El bé comú. </strong>El sistema de <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">valors i afectes</em> de la societat comunal ha de proposar i potenciar el <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">bé comú</em>: justícia, igualtat, fraternitat (amistat), suport mutu, etc.</span></li></ul><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">De nou citem a <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">More</strong>, que aconsella el següent: atès que els mitjans de vida estan assegurats per a tots, i que amb sis hores de treball diari n’hi ha suficient, per a que els ciutadans tinguin temps lliure per emprar-ho a educar-se i en activitats culturals, [proclama] “que s'ha de viure una vida feliç d'acord amb la naturalesa, que t'exhorta a que siguis bo envers els altres, i que no t'intima al fet que siguis rancuniós i inclement amb tu mateix. La vida feliç, el plaer com a fi de totes les activitats, ens la prescriu la pròpia naturalesa; i el viure conforme a les seves normes ho defineixen com a virtut”. Així mateix, i com ja hem assenyalat, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Epicur</strong> ens anima a considerar la felicitat en diverses de les seves <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">exhortacions</em>: “qui un dia s'oblida del bé que ho ha passat s'ha fet vell aquest mateix dia […] El que menys necessita del matí és el que avança més gustosament cap a ell […] L'insaciable no és la panxa, com la plebs afirma, sinó la falsa creença que la panxa necessita un fart infinit […] Que els aliments fàcils i senzills són tan saborosos com els grans i costosos, quan es remou i allunya tot el que pot causar-nos el dolor de la manca. El pa ordinari i l'aigua donen una suavitat i delit suma quan un necessitat arriba a aconseguir-los […] De totes aquestes coses la primera i principal és la prudència; de manera que el més estimable i preciós de la filosofia és aquesta virtut, de la qual procedeixen totes les altres. Ensenyem que ningú pot viure dolçament sense ser prudent, honest i just; i per contra, sent prudent, honest i just, no podrà deixar de viure dolçament; doncs les virtuts són congènites amb la suavitat de vida, i la suavitat de vida és inseparable de les virtuts”.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn22" name="_ednref22" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxii]</a></span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><ul style="margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px; list-style: none;"><li style="text-align: start; margin: 0px 0px 5px 36pt; padding: 0px 0px 0px 30px; border: 0px; background-image: url(http://espaifabrica.cat/templates/bt_arise/images/bullet.png); overflow: hidden; background-position: 15px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Conflictivitat. </strong>Com a ciutadà, la persona respecta la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">res pública</em>, o l’esperit comunitari de la societat i la comunitat li respecta el seu dret individual a la intimitat, al gaudi del seu <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">res privat</em>. No obstant, i donat el caràcter eminentment social de l'ésser humà, allà on la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">res pública</em>entri en conflicte amb la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">res</em> privada, els assumptes comunitaris (o públics) tindran caràcter preferent sobre els privats. </span></li></ul><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">“L'autonomia d'una persona en un context polític... és una condició per ser lliure per a decidir juntament amb uns altres les regles i polítiques de la vida comuna. El respecte per una igual autonomia dels altres també significa… acceptar el veredicte de la majoria en assumptes en els quals és necessària una decisió col·lectiva... Els drets [col·lectius] tenen per tant un <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">caràcter dual</em>. Són drets que són garantits als individus, però que només poden ser exercits col·lectivament.”</span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></div><p></p><h3 style="text-align: start; margin: 0px; padding: 16px 0px 4px; border: 0px;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">CONCLUSIÓ</strong></h3><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">L'esquerra ha de tornar a combinar la praxi amb la utopia. Ha de tornar a pensar en el <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">common weal</em>, valors recolzats en una filosofia social en la que la persona és el centre de la comunitat, més que el <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">common wealth</em>, valors recolzats sobre la riquesa, en la que la propietat és el centre del sistema. Aprofito una síntesi del llibre de Morris com a exemple a seguir:<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn23" name="_ednref23" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxiii]</a></span></p><ul style="margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px; list-style: none;"><li style="margin: 0px 0px 5px; padding: 0px 0px 0px 30px; border: 0px; background-image: url(http://espaifabrica.cat/templates/bt_arise/images/bullet.png); overflow: hidden; text-align: justify; background-position: 15px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat;"><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Noticias de ninguna parte </em></strong>proposa el desmantellament de la tecnologia i, de fet, el rebuig de qualsevol maquinària tècnica o social. La font d’energia es troba allí als tallers i es a disposició de tots però només s'aprofita en els oficis, no per alimentar les innombrables necessitats fictícies imposades pel capitalisme mercantil. Darrera el rebuig a les formes de tecnologia i organització industrial promogudes pel capital es troben en última instància un problema de valors; enlloc s'ha suprimit la producció amb finalitats de lucre de manera que no només hi hagi menys treball sinó també menys producció. En sacrificar la productivitat per desfer-se de l'administració centralitzada i la tecnocràcia, s’obté una utopia centrada en el productor abans que en el consumidor. La coerció és reemplaçada per la cooperació a consciència i un sistema de tasques rotatiu i equànime assegura la participació de tots en el manteniment de la comunitat. La imaginació, la llibertat i la senzillesa són qualitats benvolgudes de forma personal, estètica i socialment, i nodreixen la disposició al treball. En inscriure la seva novel·la dins de l'evolució de la història humana des del comunisme tribal, passant pel capitalisme, fins al descans i la felicitat actuals del comunisme total, Morris la situa dins de l'horitzó de la seva interpretació del marxisme. Al mateix temps, multiplica els ideals del cercle d'arts i oficis de la seva època il·lustrant com podria consumar-se l'ideal de fer de la vida una obra d'art. Morris dissenya un país a l'altura de les seves majors aspiracions i estableix una tensió entre l'informe de la felicitat col·lectiva que realitza l'hoste-narrador i la seva malenconia personal per accedir a ella.</span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></div></li><li style="text-align: start; margin: 0px 0px 5px; padding: 0px 0px 0px 30px; border: 0px; background-image: url(http://espaifabrica.cat/templates/bt_arise/images/bullet.png); overflow: hidden; background-position: 15px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A<strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"> Noticias de ninguna parte</em></strong>, la societat s'organitza sota els principis del comunisme/comunalisme: no existeix la propietat privada dels mitjans de producció, i la riquesa que es produeix, està a l'abast de tots segons les seves necessitats. És a dir, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Morris</strong> intenta que la seva <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Utopia</em> sigui una societat d'éssers iguals i feliços, entenent per felicitat el que tots els ciutadans sentin el plaure de ser útils a la comunitat, mitjançant l'aportació d'una labor atractiva, que consisteix a combinar l'art d'un ofici, amb l'art del maneig dels instruments i tècniques (altres peces artístiques i fruits del saber), per produir béns i serveis que són en si mateixos objectes d'art i de l'art de la cura humana. Tot això com a resultat de l'ús del patrimoni comú de la societat i no de l'apropiació individualitzada de les riqueses. Tot això gestionat, <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">el local des de l'autogovern</em>, i <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">el global des d'un govern autogestionat</em>. Com ell diu i somia, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Noticias de ninguna parte</em></strong> és un lloc on la vida dels ciutadans es caracteritza per “una vida de repòs a l'activitat, de treball que és plaure, i de plaure que és treball”. En aquesta forma de sentir el comunal, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Étienne Cabet</strong>ens diria molt abans (1840) que: “primer s'atén el necessari, després l'útil, i finalment l'agradable”. </span></li></ul><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Res per tant, ni la producció, ni la distribució, ni l'estructura de poder, ni el sistema de valors, estan regits per la dictadura de la propietat privada. Tampoc per una república de la riquesa.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><h3 style="text-align: start; margin: 0px; padding: 16px 0px 4px; border: 0px;"><span style="font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A MODE DE RESUM DELS DOS ARTICLES</span></h3><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">No hi ha dubte que l'esquerra ha d'afrontar els problemes quotidians als que es veu sotmesa la població, especialment pel que suposa de defensa de molts drets que el capitalisme vol eliminar. És a dir, no només es tracta de mantenir nivells de dignitat adquirits mitjançant la lluita de classes, sinó de que el benestar s'ha aconseguit en forma de dret inalienable. Ara bé, enfront el capitalisme com a barbàrie, l’esquerra ha de proposar la desaparició d'aquest. En el meu cas, jo proposo la societat comunal com a alternativa i el municipalisme com a procés de transició. Ens ajudem de la brúixola i matriu comunal, així com del procés municipalista, perquè contenen totes les característiques que garanteixen un procés de transformació cap a la nova societat: propietat comunal, no només de la riquesa productiva i de la produïda (autárkeia en la producció i en la distribució), sinó que, amb la dissolució del poder individual i estatal (autárkeia en la gestió), la participació entre iguals queda garantida en la vida del municipi, de la comunitat. Així mateix, el concepte del bon viure epicureà que implantaran les persones comuneres serà una de les múltiples tasques que la convivència entre elles anirà adequant a les necessitats i sabers que vagin desenvolupant.</span></p><div style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></div><h3 style="text-align: start; margin: 0px; padding: 16px 0px 4px; border: 0px;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">APÈNDIX. AJUST DE COMPTES AMB LA DEMOCRÀCIA, EL REPUBLICANISME I ALTRES CONCEPTES</strong></h3><h5 style="text-align: start; margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Autárkeia</em>versus democràcia</strong></h5><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">A les societats hel·lenes,<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn24" name="_ednref24" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxiv]</a> la població estava dividida en tres estaments principals: l'anomenat <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">demos</em>, constituït pels rics i altres petits propietaris de riquesa; les dones dels homes que componien el <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">demos</em>; i les persones esclaves. El sistema polític, o <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">democràcia</em>, estava composat únicament per la part propietària de la població; els <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">polites</em>. Com a classe esclavista, en aquest <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">fòrum</em> els <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">polites</em> del<em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">demos</em> es representaven a si mateixos i gestionaven els seus interessos, ja que les dones i els esclaus quedaven exclosos al no ser considerats propietaris. Actualment, a aques <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">demos</em> l’haguéssim anomenat una <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">oligarquia</em>, o un govern d'uns pocs propietaris.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">És a dir, la democràcia no neix ni es desenvolupa com un govern del poble, ja que com tal mai va tenir aquesta capacitat de convocatòria i gestió. Cal rebutjar la democràcia,<em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">representativa o participativa, inclusiva o radical</em>, com a forma de govern, i pensar més en la forma de <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">autárkeia</em> <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">o autonomia</em>,<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn25" name="_ednref25" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxv]</a> que significa la participació horitzontal i la capacitat de gestió del poble considerat entre iguals. Cal pensar i inclinar-se pels models assemblearis, amb autonomia independent de qualsevol tipus de jerarquia, és a dir, amb una gestió horitzontal basada en la<em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">autárkeia</em>, o de la sobirania dels seus membres. </span></p><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Per tant, és hora d'anar ajustant comptes amb la democràcia, el govern dels poderosos, i no dels oprimits.</span></div><p></p><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><div style="text-align: start; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Nota sobre el concepte d’<em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">autárkeia</em></u><font>: De forma concreta, per a Epicur, l’</font><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">autárkeia</em><font> és el principi que regeix a un mateix en relació amb allò físic o material, una forma harmònica de viure de l'home amb la naturalesa. Traslladat a les relacions socials, a una comunitat, l’</font><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">autárkeia</em><font> és una forma d'autonomia independent de qualsevol tipus de jerarquia, és a dir, una gestió horitzontal basada en la sobirania harmònica dels seus membres. Més àmpliament, o com definia Epicur, “la noció d'autosuficiència (</font><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">autárkeia</em><font>) es refereix a la possibilitat i la capacitat de concórrer sobre la base dels propis mitjans a la satisfacció del que és necessari per a la vida i la seva plenitud” I afegia, “l'autarquia la tenim per un gran bé, no perquè hem de sempre conformar-nos amb poc, sinó perquè, si no tenim molt, amb aquest poc ens basti, doncs estem convençuts que de l'abundància gaudeixen amb major dolçor aquells que mínimament la necessiten, i que tot el que la naturalesa reclama és fàcil d'obtenir, i difícil el que representa un capritx”.</font><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn26" name="_ednref26" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxvi]</a></div></u><p></p><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Epicur. <u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><a href="http://cita.es/filosofar/hedonismo/" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">Carta a Meneceo</a></u>.</span></div><p></p><h5 style="margin: 15px 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"><div style="text-align: start;"><span style="font-weight: normal; font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></div><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><div style="text-align: start;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; font-size: 17px; -webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Drets republicans a la propietat</strong></div></strong></h5><p style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-align: justify;"></p><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">No em sorprèn llegir, o advertir, sobre la següent afirmació: “que tota la llei és privada, així com tota llei pública és merament un representació ideològica introduïda pels teòrics de <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">la legalitat burgesa</em>. Però, la qual cosa és central en aquest tema és que <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">el concepte de propietat</em> i la defensa de la mateixa ho trobem com a nucli central en cadascuna de les constitucions polítiques d'avui dia. El sentit de la república, des de les grans revolucions burgeses fins avui, és una <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">república de la propietat</em>”.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn27" name="_ednref27" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxvii]</a> Aquesta afirmació ens porta al següent sil·logisme: la propietat aquesta sacralitzada per la llei, i on la legalitat constitucional és republicana, la propietat està santificada per la república. I així trobem que ocorre en la majoria de les cartes constitucionals.</span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br></span></div><div style="text-align: start;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Això em recorda el que en el seu moment vaig escriure sobre quina preferència havia de tenir <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">la república</em>, com a forma de govern, per a les esquerres anticapitalistes. I en algun lloc del treball assenyalava: “com el primer i central que hem de dissenyar i debatre és una societat sense classes, és <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">una societat d'iguals</em>.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn28" name="_ednref28" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxviii]</a> Això vol dir que ens desplacem a l'àmbit de la utopia, que és des d'on hem de construir, des d'on hem de començar a pensar en els subjectes socials que han de transformar, aixecar els processos, afilar els instruments, i albirar els múltiples punts d'arribada, o sigui, les societats sense classe en les quals desitgem viure. Per tant, sosteníem:</span></div><p></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 38.6pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">- Una cosa és la utopia i una altra les realitats històriques. La història de la humanitat ens informa dels múltiples i variats tipus de societat, així com de les formes de govern que s'han assajat en les mateixes. Avui és de domini públic que una <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">república capitalista </em>no difereix substancialment d'una<em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">monarquia o d'una altra classe de </em>dictadura capitalista: el sistema capitalista ha après a explotar a les persones i a esprémer els recursos naturals amb totes les formes de govern imaginables. Exemples d'aquests models de govern sota el capitalisme són les <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">repúbliques</em> alemanya, la suïssa, la francesa,<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn29" name="_ednref29" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxix]</a> la italiana, la nord-americana, etc.; com a exemples de <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">monarquies</em>: aquí l'anglesa, la sueca, la danesa, la noruega, la belga, l'holandesa, i l'espanyola, per citar unes poques comparacions; de nou, sota el <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">capitalisme</em> hem conegut dictadures de tot tipus, especialment d'índole militar. També sabem que el fet que puguem votar al president de la república i no al monarca de torn no li fa molta diferència dins de la societat capitalista. I pel que fa a persones republicanes com a<strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">G. Bush</strong>, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">N. Sarkozy</strong>, <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">A. Merkel</strong> i tantes altres, que si les comparo amb mi, que em declaro republicà, tenim molt poc en comú. </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 20.6pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px 0px 0px 38.6pt; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">- Així mateix, si revisem el contingut de les tres constitucions espanyoles<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn30" name="_ednref30" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxx]</a> també comprovem que cap d'elles s'ajusta a les exigències establertes per la brúixola/matriu: no condemnen la <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">propietat privada</em>, són <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">classistes</em>, i els seus òrgans de poder de gestió pública són sobre la base de la democràcia representativa. La <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">propietat privada</em> <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">a Espanya ha estat sacralizada pel republicanisme </em>d'aquestes constitucions, el mateix que segueix pel de monarquia parlamentària.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Llavors, el meu plantejament consisteix en què un debat sobre la república és indispensable, però que ha de tenir en compte no només <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">la forma de govern</em>, sinó tant o <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">més el model de societat</em> en el que es vol viure. Així com la importància de considerar el <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">municipalisme dels / les iguals</em> com un punt de partida en aquest llarg procés de transformació social cap a les <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">societats comunals</em>. Això requereix que fem un esforç per precisar el tipus de societat que millor respon a les exigències de mantenir el ben comú, perquè la forma de govern, possiblement la republicana, s'ajustarà degudament a ella. Personalment, sostinc que només en una <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">societat</em>sense propietat privada, sense classes, de ciutadans iguals, amb gestió horitzontal, on ha de ser la voluntat del poble qui decideix autogestionar els recursos comuns disponibles d'acord a les necessitats comunes expressades pel mateix poble, on el govern <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">no representarà</em> la voluntat del poble, sinó que estarà compost i format per la mateixa voluntat del poble, llavors, i només llavors, pot existir, encara que no necessàriament, una forma de <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">govern genuïnament republicà entre iguals</em>. Però en cap cas, per repúbliques de la propietat.<a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_edn31" name="_ednref31" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxxi]</a></span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><div style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><hr align="left" size="1" width="33%" style="border-right-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-top-style: solid; border-top-color: rgb(204, 204, 204); height: 1px;"><div id="edn1" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref1" name="_edn1" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[i]</a> Aquest segona article forma part de la trilogia: Processos, alternatives i instruments contra el capitalisme. El primer d’aquests es va publicar com José Iglesias Fernández. <u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><a href="http://espaifabrica.cat/index.php/politica-institucional/item/830-el-municipalisme-com-a-proc%C3%A9s-contra-el-capitalisme" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">El municipalisme com a procés contra el capitalisme</a></em></u>.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn2" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref2" name="_edn2" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[ii]</a> Michael Hardt y Antonio Negri. <u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><a href="http://korotonomedya.s3.amazonaws.com/Michael_Hardt_&_Antonio_Negri_-_Commonwealth.pdf" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">Commonwealth</a></em></u>. 2009</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn3" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref3" name="_edn3" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[iii]</a> Karl Marx. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">El capital</em>. Siglo XXI editores, 1998.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn4" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref4" name="_edn4" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[iv]</a> Thomas Piketty. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Le capital au XXIe siècle</em>. Seuil, 2013.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn5" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref5" name="_edn5" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[v]</a> JM Lauderdale argumentava que existeix una correlació inversa entre propietat pública i propietat privada, de forma que un augment de la propietat privada condueix irremeiablement a un descens de la propietat pública. En la mesura que el capitalisme s’apropia de la riquesa pública mitjançant el sistema de privatitzacions és obvi que la riquesa pública desapareix. I quan això succeeix, els sistemes d’ajuda pública es redueixen i la misèria s’expandeix per tota la població.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn6" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref6" name="_edn6" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[vi]</a> Veure James Maitland Lauderdale. “An Inquiry into the Nature and Origin of Public Wealth and into the Means and Causes of Its Increase,” 1804. Citat a: John Bellamy Foster and others. The ecological rift. Capitalism war on the earth, p.132. Monthly Review Press, 2010.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn7" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref7" name="_edn7" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[vii]</a> Elmar Altvater. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">El fin del capitalismo tal y como lo conocemos</em>. El Viejo Topo.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">David Harvey. <u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><a href="http://www.cronicon.net/paginas/Documentos/CIUDADES_REBELDES.pdf" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">Ciudades rebeldes. El derecho de la ciudad a la revolución urbana</a></em></u>. Akal, 2012. Sobre alguna de les tesis que se sostenene en el llibre, veure: José Iglesias. “<a href="http://www.kaosenlared.net/colaboradores/52083-david-harvey-opina-que-las-alternativas-al-sistema-se-construyen-desde-el-estado-no-desde-las-asambleas" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">David Harvey opina que las alternativas al sistema se construyen desde el Estado, no desde las asambleas</a>”</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Michael L. Lebowitz. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">L’alternativa socialista: el veritable desenvolupament humà</em>. Edicions del 1979, 2014.</span></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn8" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref8" name="_edn8" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[viii]</a> Karl Marx. “Primer borrador” en respuesta a la carta de Vera I, Zasulich, 1881. A: Theodor Shanin. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">El Marx tardío y la vía rusa</em>. Editorial Revolución. 1990.  </span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn9" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref9" name="_edn9" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[ix]</a> La <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">llibertat</em> és un dels drets humans que enalteix <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">l'individualisme</strong>, l'egoisme del ser individual, mentre que la <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">igualtat</strong> és un dret que enalteix el reconeixement <strong style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">del ser social</strong>, del suport mutu, del col·lectiu per viure en una societat d'éssers iguals davant la comunitat.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn10" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref10" name="_edn10" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[x]</a> John Holloway sosté que “concentrar la transformació social en la presa del poder privilegia a l'Estat com un lloc de poder. Eclipsa la transformació social. En l'intent per conquistar el poder s'oblida l'abolició de les relacions de poder”. Veure excel·lent resum a TAIFA. Seminario de Economía Crítica. Reflexionando sobre las alternativas. Informe nº 9.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn11" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref11" name="_edn11" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xi]</a> Aquesta és una definició conceptual, limitada a unes característiques que engloben la majoria dels elements distintius dels éssers humans, però que no responen a una experiència de convivència prèvia: històrica, antropològica, cultural, etc. Per Leif Korsbaek, la comunitat ha de “posseir sis característiques: és un procés dut a terme per una col·lectivitat, freqüentment però no sempre dins d'un marc territorial, que té coherència horitzontal, coherència vertical i història”. A: <u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><a href="http://www.ciesas.edu.mx/proyectos/relaju/cd_relaju/Ponencias/Mesa%20Ord%25C3%25B3%25C3%25B1ez%20Cifuentes/KorsbaekFrederiksenLeif.pdf" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">El comunalismo: cambio de paradigma en la antropología jurídica a raíz de la globalización</a></em></u>, p.3</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn12" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref12" name="_edn12" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xii]</a> M. Bakunin. <u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><a href="http://www.marxismoeducar.cl/bakunin05.htm" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">Socialismo sin Estado. Anarquismo</a></em>.</u></span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn13" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref13" name="_edn13" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xiii]</a> Epicuro. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><a href="http://apuntesdefilosofa.blogspot.com.es/2008/02/epicuro-exhortaciones.html" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">Exhortaciones</a></em>.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn14" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref14" name="_edn14" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xiv]</a> David Harvey. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Seventeen contradictions and the end of capitalism</em>. Oxford University Press. 2014</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn15" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref15" name="_edn15" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xv]</a> Michael Hardt y Antonio Negri. <u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><a href="http://korotonomedya.s3.amazonaws.com/Michael_Hardt_&_Antonio_Negri_-_Commonwealth.pdf" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">Commonwealth</a></em></u>. 2009</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn16" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref16" name="_edn16" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xvi]</a>Marx. K. (1974). Critique of the Gotha Programme. A: <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">The First International and After</em>. Penguin, New Left Review.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn17" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref17" name="_edn17" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xvii]</a> Allà on s’especifiqui, les cometes d’aquest apartat estan extrets de Pat Devine. Democracia y planificación económica: la economía política de una sociedad autogobernada, 1988. Síntesis realizada por Marta Harnecker y Camila Piñeiro.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn18" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref18" name="_edn18" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xviii]</a> Thomas More. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Utopia</em>. ME Editores, 1996.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn19" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref19" name="_edn19" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xix]</a> William Morris. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Noticias de ninguna parte</em>. Ediciones Abraxas, 2000.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn20" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref20" name="_edn20" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xx]</a> Veure apèndix. Autárkeia versus Democràcia.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn21" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref21" name="_edn21" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxi]</a> Veure apèndix. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Drets republicans a la propietat privada</em>.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn22" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref22" name="_edn22" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxii]</a> Epicuro. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">De la naturaleza de las cosas: poema en seis cantos</em>. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn23" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref23" name="_edn23" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxiii]</a> José Iglesias Fernández. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">¿Hay alternativas al capitalismo? La renta Básica de las iguales</em>. Baladre/Zambra 2006.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn24" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref24" name="_edn24" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxiv]</a> DD.VV <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Constituciones políticas griegas</em>. Alianza editorial, 2007.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn25" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref25" name="_edn25" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxv]</a> Veure <u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><a href="http://www.webdianoia.com/helenismo/epicuro_fil.htm" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">Epicuro de Samos</a></u>.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn26" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref26" name="_edn26" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxvi]</a> Vegi’s José Iglesias Fernández. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">De la renta básica a la Riqueza comunal</em>. Nota a pie de página 25. Baladre/Zambra 2013.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn27" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref27" name="_edn27" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxvii]</a> Michael Hardt y Antonio Negri. <a href="http://korotonomedya.s3.amazonaws.com/Michael_Hardt_&_Antonio_Negri_-_Commonwealth.pdf" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;"><u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">Commonwealth</u>. 2009</a>.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn28" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref28" name="_edn28" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxviii]</a> José Iglesias Fernández. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">¿Hay alternativas al capitalismo? La renta Básica de los iguales</em>. Baladre. Xátiva 2006</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn29" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref29" name="_edn29" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxix]</a> Fins i tot la Constitució de 1789, aprovada en ple auge de la Revolució Francesa, coneguda com la Carta dels drets de l’home i el ciutadà, s’atreví a condemnar la propietat privada.</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn30" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref30" name="_edn30" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxx]</a> Dos republicanes (Primera 1873-1874 i Segona 1931-1936); la de monarquia parlamentaria, 1978-?</span></font></p><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span></p></div><div id="edn31" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><p style="text-align: start; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><font color="#000000"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><a href="file:///D:/Documents%20and%20Settings/mayordomome/Mis%20documentos/Downloads/Iglesias%20-%20Societat%20comunal%20com%20a%20alternativa%20al%20capitalisme.doc#_ednref31" name="_edn31" title="" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">[xxxi]</a> L’essència d’aquests paràgrafs està extreta, o inspirada de: José Iglesias Fernández. <em style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;">República,¿sí o no? Sobre las sociedades y las formas de gobierno: la propuesta del municipalismo</em>. Virus editorial, 2009. <u style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px;"><a href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0CCAQFjAA&url=http://www.viruseditorial.net/plantillas_libros/libro_big.php?id=173&tabla=libros&%25BFRep%25FAblica%2520s%25ED%2520o%2520no?%257CJos%25E" style="margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; text-decoration: none;">+</a></u></span></font></p></div></div></div></div>

Escrit per José Iglesias

Sei da cobiza burguesa e do furor proletario. O pan gárdase na artesa i a fame ronda a diario.

Celso Emilio Ferreiro

OBJECTIU PRIORITARI: EXTERMINAR EL CAPITALISME

No ens cansem de repetir que el capitalisme és barbàrie.[i] A part de l’espoli que exerceix contra la natura, el capitalisme té unes exigències sistèmiques que exigeixen que la pròpia humanitat sigui una víctima permanent. Dins del capitalisme, la vida humana no pot florir, sotmesa com està a aquesta constant agressió en termes d’explotació i alienació que exigeix la supervivència del propi sistema: “l’explotació i el control capitalista es recolza, no tant en un poder sobirà visible, sinó en el sistema de lleis que regula tota la vida de la societat”.[ii]

A l’anàlisi teòrica de les lleis del funcionament del capitalisme, Karl Marx ens indica com, “la riquesa de les societats en què domina la manera de producció capitalista es presenta com un enorme cúmul de mercaderies […] La força de treball només existeix com a facultat de l’individu viu. La seva producció pressuposa l’existència d’aquest […] El valor de la força de treball (una mercaderia més) es resol en el valor de determinada suma de mitjans de subsistència […] La suma de mitjans de subsistència necessaris per a la producció de la força de treball, doncs, inclou als mitjans de subsistència dels substituts, això és, dels fills dels obrers, de tal manera que pugui perpetuar-se al mercat aquesta raça de peculiars posseïdors de mercaderies […] El procés de consum de la força de treball és al mateix temps el procés de producció de la mercaderia i del plusvalor […] L’ús de la força de treball és el treball mateix. El comprador de la força de treball (el capitalista) la consumeix fent treballar al seu venedor (el treballador) […] L’obrer treballa sota el control del capitalista, a qui pertany el treball d’aquell. [Al seu torn], el producte és propietat del capitalista, no de l’obrer […] des del moment en què l’obrer trepitja el taller del capitalista, el valor d’ús de la força de treball, i per tant el seu ús, el treball, pertany al capitalista […] El procés laboral (i de treball) és un procés que entre altres coses, el capitalista ha comprat, que li pertanyen (explotació i alienació) [En resum], ja no és casualitat que el capitalista i l’obrer s’enfrontin al mercat com a comprador i venedor. En realitat, l’obrer pertany al capital àdhuc abans de vendre’s al capitalista. La seva servitud econòmica està alhora intervinguda i encoberta per la renovació periòdica de la venda de si mateix […] El procés capitalista de producció, és considerat en la seva interdependència com a procés de reproducció, doncs, no només produeix mercaderies, no només produeix plusvalor, sinó que produeix i reprodueix la relació capitalista mateixa: d’una banda el capitalista, de l’altra l’assalariat”.[iii]

A la pràctica, el capitalisme del segle XXI ha iniciat comportaments letals que són exigits per la seva pròpia transmutació: accentuar l'empobriment de les poblacions i augmentar la bretxa de les desigualtats socials, econòmiques, polítiques…, humanes. Thomas Piketty, un autor que intenta ressuscitar el difunt revisionisme socialdemòcrata, alerta que el capitalisme, en la seva riquesa i les seves rendes mundials, està més concentrat que mai. Amb registres tributaris de 20 països en 300 anys, Piketty mostra que des de l'última dècada del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, l'elit econòmica d'Europa (l'1 per cent de la població) concentrava el 60 per cent de la riquesa. Als EUA, aquestes desigualtats estan més accentuades encara. Com a bon humanista, Piketty considera que la solució no vindrà del mercat i recomana recórrer a la política pública per fer que l'economia creixi a la vegada que el rendiment del capital, proposant un impost progressiu per a les persones més riques del 0,1 a 0,5% per a les fortunes menors 1MEUR, de l'1% per a patrimonis entre 1 i 5MEUR, el 2% per a casos entre 5 i 10MEUR, i entre 5 i 10% per als que tinguin més de 100MEUR.[iv] Les xifres que empra el convencen que la desigualtat és inherent al capitalisme, però aquest pot ser humanitzat amb un bon sistema fiscal progressiu. L'autor no està en contra del capitalisme en la seva totalitat, sinó que només busca modificar el seu sistema distributiu.

Dos autors que expliquen l'explotació i la concentració de la riquesa explotada en la mesura que transcorre la vida capitalista. Són dues cites llargues, però que expliquen per què l'emancipació de l'ésser humà passa únicament per la destrucció del sistema. És a dir:

- La metamorfosi a les relacions capital-treball tenen com a exigència sistèmica un alt grau d'esclavitud i impersonalitat del propi ésser humà. Les diverses reformes del mercat de treball tenen com a objectiu abaratir la mà d'obra, endurir les condicions de treball i facilitar l'acomiadament lliure; mesures encaminades a augmentar l'explotació de la força de treball.

- El mateix passa amb les relacions capital-natura, amb l'impacte de les agressions ecològiques al planeta per part de les exigències de creixement del capitalisme, que fa pensar que la paradoxa de Lauderdale [v] és més significativa que quan es va formular al 1804: “les restriccions d'aigua, l'augment de la pol·lució ambiental, l'escalfament terrestre i l'escassetat petrolífera [fan que] els intents del sistema d'expandir la riquesa privada sobre la base de l'explotació d'aquests elements escassos, tals com la urgència mundial per privatitzar l'aigua, estiguin cada vegada més presents”.[vi]

És a dir, recordant les interpretacions de molts acadèmics ortodoxos, i fins i tot d’altres ecologistes ambientalistes, no hi ha res més il·lús que pensar que pot haver-hi un capitalisme humà, ecològicament sostenible, antipatriarcal i no racista. Advoquen per mesures correctores, per solucions merament tecnològiques, o relacionades amb l’‘òptim’ i bon funcionament dels mercats, sense veure que tals agressions procedeixen de les pròpies exigències internes del desenvolupament capitalista. Aquests dos grups de fets, laborals i ecològics, ens porten a concloure que, mentre un sistema mor un altre ha de néixer. És l'exigència de la dialèctica. La mort del capitalisme ha de pressuposar el naixement d'una alternativa no classista. Com explicaré més avall la meva opció és la societat comunal.

Abans, cal senyalar que autors com Elmar Altvater, David Harvey o Michael L. Lebowitz encara veuen el poder polític popular vinculat a l’Estat, i, reformulant allò ja inventat al socialisme com una alternativa indiscutible al capitalisme.[vii] No obstant, el rumb que ha pres la transmutació del capitalisme planetari, així com la resposta de Marx a la preocupació de l’activista russa Vera Zasulich reafirma la proposta de societat comunal:

- Preocupada pel model de desenvolupament a seguir, Zasulich li pregunta aMarx pel rol que poden prendre les comunes en els processos de transformació social. La resposta és contundent: “la situació històrica de la comuna russa no té paral·lel! És la única que s’ha preservat a Europa... Com a forma de vida popular dominant més o menys estesa en un vast imperi. Al mateix temps que té la propietat comuna de la terra, la base material per a l’apropiació col·lectiva, el seu context històric –la contemporaneïtat de la producció capitalista- li subministra condicions ja preparades per al treball a gran escala. Per tant, és capaç d’incorporar les avantatges del sistema capitalista sense haver de pagar-li ni un duro en tributs. La comuna pot reemplaçar gradualment l’agricultura fragmentada mitjançant l’agricultura a gran escala i assistida per una maquinaria particularment adaptada a la configuració física de Rússia. Per tant, pot convertir-se en un punt de partida directe del sistema econòmic cap al que tendeix la societat moderna; pot obrir un capítol que no s’inicia amb el seu propi suïcidi. En efecte, el primer que caldria fer és posar-la en condicions normals.... La millor prova de tal desenvolupament de la comunal rural correspon a una tendència històrica de la nostra època és la crisis fatal que pateix la producció capitalista als països europeus i americans en els que ha assolir el seu desenvolupament màxim. La crisi arribarà a la seva fi amb l’eliminació de la producció capitalista i el retorn a la societat moderna a una forma més elevada de caire més arcaic: la producció i l’apropiació col·lectiva”.[viii] I això ho deia al 18881, poc abans de morir.

LA SOCIETAT COMUNAL, UNA PROPOSTA ALTERNATIVA AL CAPITALISME

Característiques generals

Mentre no visquem en un sistema social sense propietat privada, sense classes i sense jerarquies, laic, antimilitarista i antisexista, en el que els éssers humans decidim i gestionem horitzontalment entre iguals [ix] la riquesa comunal i els recursos que han de cobrir les nostres necessitats, poc o gairebé res podrem fer contra les agressions que perpetren les societats classistes, i el capitalisme en particular, contra l'ésser humà i el planeta, contra el conjunt format per l'hàbitat natural i per l'espècie humana, contra la casa comuna de l'espècie humana. És el que ja en el seu moment advertia James M. Lauderdale contra el capitalisme i proposava donar-li la volta a la seva pròpia paradoxa: promoure la riquesa comunal mitjançant la destrucció de la riquesa privada.

Aquestes oposicions ens porten a pensar en la comunitat com la unitat de convivència d'aquelles persones que decideixen de manera lliure, autònoma i voluntàriament viure de forma col·lectiva, buscant el bé comú i el suport mutu, sense distinció de credos, races, ètnies, edats, sexes, colors, cultures, llengües, etc., el que ens porta al fet que la comunitat no tingui necessitat de reivindicar un Estat-nació, sobirà i independent, i menys per motius religiosos, ètnics, lingüístics, culturals, classistes, geogràfics, i altres contingències. La vida en la societat comunal prescindirà de la presència dels tres pilars de les societats classistes, on els poderosos exerceixen legalment el domini i el monopoli de l'opressió,[x] com sónl'Estat, el Mercat i els Diners, elements que reprovarem més a baix.[xi]Parafrasejant la idea de M. Bakunin, la societat comunal estarà formada per “l'associació lliure de les comunes, des de baix cap a dalt, primer en comunitats, després en una federació regional de societats comunals, i en darrer terme, d'una associació internacional de societats comunals”.[xii]

El concepte del bon viure és molt subjectiu, fet pel qual han aflorat moltes definicions. Les meves preferències prenen valors de convivència del contingut d'algunes de les recomanacions que feia Epicur (341-271 a. C.) a les comunitats organitzades sota els seus aforismes i exhortacions:[xiii]

- Assumir que “naixem una sola vegada, doncs dues vegades no és possible, i no podem viure eternament”. Per tant, hem de prevenir-nos contra els mites religiosos.

- Què “l'home ben nascut es dedica principalment a la saviesa i a l'amistat.D'aquestes, una és un bé mortal, l'altra, immortal”.

- Què, “segons el dret comú, el just és el mateix per a tots, doncs alguna cosa és útil en relació amb els altres”.

- Què “no hi ha vida plaent sense que sigui judiciosa, bella i justa, ni es pot viure judiciosa, bella i justament sense el plaer. A qui li falti això, no li és possible viure una vida plaent”. Per tant, el plaer ha d'estar orientat per la prudència.

- I ens exhorta a considerar que “la necessitat és un mal, però no hi ha necessitat alguna de viure amb necessitat”, així com prevé que “res és suficient per qui prou és poc”.

Des de les orientacions de la brúixola / matriu

En aquest estadi tan inicial de la proposta de la societat comunal, optem per no entrar en detalls més precisos o concisos sobre com hauria de ser el creixement, la producció, el consum, la inversió, la distribució de la riquesa produïda, la participació en els diferents nivells de decisió entre productors i consumidors, l'assignació de recursos, les escales salarials, les relacions i els intercanvis entre comunitats, tals com es donen minuciosament en altres propostes alternatives actuals, llegeixi's democràcia econòmica, democràcia inclusiva, economia participativa, economia del ben viure, democràcia radical, etc. No obstant, l’ambibalència de les Idees per una praxis política, formulades de manera genèrica i que recomana Harvey, encaixaríen perfectament en la descripció de tots aquests elements.[xiv] En aquest estadi, insisteixo: el que pretenem és tornar a portar a la memòria l'existència d’allò comú,[xv] de la propietat comunal, i que és possible i desitjable pensar en societats comunals com a alternatives al capitalisme.

De moment, la nostra guia estarà determinada per les normes generals instituïdes en la brúixola / matriu, estableix el següent: sent la riquesa de tots de propietat comunal, aquesta regula la producció, la distribució, la gestió planificada de la producció, la inversió i el consum, així com vetllarà pels valors i dirimirà els conflictes que puguin sorgir en l'organització de la vida comunal. En termes molt generals, hem de:

Producció. El règim comunitari de producció no explotarà a l'home ni malbaratarà recursos. Atès que els recursos naturals, així com la resta dels mitjans de producció són comunals fa que tota la producció de béns i serveis sigui tota ella comunal.

Aquesta seria la fase que anunciava Marx, en la que es realitzaria el principi de cadascú d'acord a les seves capacitats a cadascú d'acord les seves necessitats.[xvi] En la societat comunal, es donarien “les motivacions per produir amb una qualitat alta, coneixement, cooperació i creativitat, cada vegada més essencials per al desenvolupament de la capacitat i potencialitat productiva de la societat […] La col·lectivització de la producció intensificarà l'exigència de la planificació i la gestió comunal de la mateixa […] Tot això requereix educació, entrenament, una coordinació ex ante, així com altres insums essencials per a la producció […] La conclusió de la discussió és la següent: en un cert estadi del procés de creixent socialització de la producció (remunicipalització), es desenvoluparan pressions per al canvi en l'organització social en l'adreça de la col·lectivització dels mitjans de producció. Això té dos aspectes:

1. En relació a la societat com un tot, involucra un procés col·lectiu de presa de decisions sobre els recursos globals disponibles, tenint en compte les interdependències cada vegada majors, la qual cosa requereix un ampli sistema de planificació.

2. En relació amb les unitats de producció individual, involucra que les decisions sobre què produir, on produir i com produir siguin preses pels afectats.

Tant la planificació com la democratització són necessàries: la planificació correspon a l'aspecte de socialització de la producció que implica coordinació i interdependència; la presa de decisions (autàrquiques) per aquells que són afectats, a nivell de la societat o de la localitat, correspon a l'aspecte de socialització que implica la informació i la motivació. La socialització de la producció ha arribat a un estadi en el que l'ús efectiu del potencial productiu social requereix una planificació (autàrquica). [Finalment], la qualitat de la motivació i informació requerides en un procés de producció individual i també en el procés de producció com un tot, només sembla aconseguir-se completament quan el treball alienat és superat per l'activitat autodeterminant de subjectes autogovernats”.[xvii]

En resum, “una creixent socialització de la producció requereix una creixent socialització dels mitjans de producció. Allò comunal està oposat al privat o estatal. El control sobre l'ús dels mitjans de producció és una condició necessària perquè existeixi una societat en la que les persones tinguin el control de les seves vides a través del seu acte activitat i l'autodeterminació”.

Distribució. El sistema de distribució serà equitatiu; lliure accés als béns que satisfan les necessitats bàsiques. Sent l'accés a la producció, d'ús comunal, gratuïta. Ningú queda exclòs d'obtenir aquella cistella de béns i serveis que conformen el seu nivell de vida, el seu benestar.

A part d'aconseguir un control social sobre la producció, a més es podria organitzar un sistema de distribució que abolís el sistema de remuneració salarial. És a dir, “acabant amb la competència capitalista explotadora, la propietat comunal és la condició necessària per acabar amb l'alienació del treball assalariat i començar una era històrica qualitativament nova on la manipulació instrumental de la gent, el seu tracte com a objecte passiu, és gradualment reemplaçada per les possibilitats acte-transformadores de la participació, encaminades cap a una comunitat de subjectes autoactivats i autogovernats. [Així mateix], encara que no totes les empreses tinguin una dimensió social nacional, totes tenen almenys un significat regional o local, comunitari. Encara més, totes tenen usuaris del que produeixen. El poder de l'usuari de seleccionar els productes que consumirà és una important font d'informació per analitzar si les empreses estan complint les seves funcions socials lliurant els productes necessaris als usuaris. No obstant això, no es tracta només d'una informació pertinent per a la presa de decisions dins de l'empresa. El control social sobre aquestes decisions requereix d'un procés de presa de decisions cooperatiu (col·lectiu) que involucri a tots els afectats. Del que s'ha dit anteriorment es dedueix que la (autárkeia) econòmica a l'empresa, l'autogovern en el sentit de control social, no pot ser només autogovern dels que treballen en l'empresa […] L'interès social en cada cas ha de ser construït socialment”.

A Utopia (1516), Thomas More ens ofereix un exemple de la combinació del sistema productiu/distributiu comunal: “tota la ciutat està dividida en quatre parts iguals. Al centre de cadascuna hi ha un mercat per a tot. Allí es dipositen, en cases especials, els productes que elabora cada família, i es reparteix cada espècie per separat en magatzems. A aquests acudeix el pare de família a buscar el que ell i els seus necessiten, i sense diners, sense cap compensació en absolut, retira el que busca. Per què se li negarà el que sigui, si sobra de tot i no regna cap temor que algú vulgui recaptar més del que li cal? Doncs, per quina raó pensar que demanarà coses innecessàries qui té per cert que mai li ha de faltar res?”[xviii]. Aquest és un model de societat comunal en el que desapareix la mercantilització de la producció, i amb això, el sistema de mercats, el monetari, i especialment la propietat privada dels recursos i els productes, que com hem dit, són tots ells pilars bàsics del capitalisme. William Morris, a Noticias de ninguna parte (1890), insisteix en el mateix tema: “jo hagués anomenat tendes a les parts baixes de les cases, si pel que havies vist no sabés que aquell poble ignorava l'art de vendre i comprar”.[xix]

Gestió horitzontal La gestió del poder ha de ser horitzontal; no jeràrquica ni despòtica.[xx] A debatre la forma de govern, de república,[xxi] quan la comunitat vingui condicionada per grans concentracions d'habitants (urbs).

“L'orientació del correcte procés de socialització dels mitjans de producció no és la de polititzar l'economia, sinó, per contra, [col·lectivitzar] la política. L’autárkeia política és la necessària condició perquè es doni l’autárkeia econòmica […] Per a que les persones puguin ser autoactivades i puguin autogovernar-se, necessiten comprovar les coses elles mateixes, no han de permetre que les coses siguin conduides per uns altres, perquè si ho permeten acabaran per ser dirigides per altres. Aquest enfocament fonamental és el que està a la base de l'argument marxista clàssic contra la separació del legislatiu i de l'executiu (llei i riquesa van de la mà). Al ser fonamental la participació de les persones en la implementació de les decisions preses, l'abolició de la separació dels poders sembla ser la resposta adequada […] Una societat autogovernada ha d'operar sota el principi que les decisions i la forma d'implementar-les siguin la responsabilitat de i siguin preses peraquells que en són afectats.

En resum. És a “la societat civil i no a l'Estat, ni tampoc a l'empresa econòmica, on té lloc l'autogovern. L'autogovern està necessàriament basat en l'associació voluntària per a propòsits particulars. Només participant, tractant de conduir les coses, aprenem com participar, com conduir les coses, i mentre estem fent això a poc a poc anem transformant-nos a nosaltres mateixos i prenent el control de les nostres vides. Un dels problemes no resolt per la democràcia participativa [i menys per la representativa] i el concepte d'autogovern més general és com pensar el tema del lideratge i la expertesa. El problema sorgeix per la necessitat que cadascun desenvolupi les seves capacitats el més completament possible i participi a partir de bases iguals. Només creant condicions perquè tots desenvolupin completament les seves capacitats, és com s'aconseguirà que cadascun participi en forma igual. Això requereix el major ús possible de l'experiència i les habilitats que les persones tenen, incloent la seva capacitat de lideratge i la seva expertesa. I el model de planificació [sota la autárkeia] serà aquell en el que la planificació pren la forma d'un procés polític de coordinació negociada, on les decisions que es fan i que s'executen, directa o indirectament, són fetes pels mateixos afectats”.

En una forma més generalitzada, i en aquest primer model de remunicipalizació els òrgans de gestió i control de cada comunitat han de ser les més col·legiades possibles, un model de participació horitzontal entre iguals.

El bé comú. El sistema de valors i afectes de la societat comunal ha de proposar i potenciar el bé comú: justícia, igualtat, fraternitat (amistat), suport mutu, etc.

De nou citem a More, que aconsella el següent: atès que els mitjans de vida estan assegurats per a tots, i que amb sis hores de treball diari n’hi ha suficient, per a que els ciutadans tinguin temps lliure per emprar-ho a educar-se i en activitats culturals, [proclama] “que s'ha de viure una vida feliç d'acord amb la naturalesa, que t'exhorta a que siguis bo envers els altres, i que no t'intima al fet que siguis rancuniós i inclement amb tu mateix. La vida feliç, el plaer com a fi de totes les activitats, ens la prescriu la pròpia naturalesa; i el viure conforme a les seves normes ho defineixen com a virtut”. Així mateix, i com ja hem assenyalat, Epicur ens anima a considerar la felicitat en diverses de les seves exhortacions: “qui un dia s'oblida del bé que ho ha passat s'ha fet vell aquest mateix dia […] El que menys necessita del matí és el que avança més gustosament cap a ell […] L'insaciable no és la panxa, com la plebs afirma, sinó la falsa creença que la panxa necessita un fart infinit […] Que els aliments fàcils i senzills són tan saborosos com els grans i costosos, quan es remou i allunya tot el que pot causar-nos el dolor de la manca. El pa ordinari i l'aigua donen una suavitat i delit suma quan un necessitat arriba a aconseguir-los […] De totes aquestes coses la primera i principal és la prudència; de manera que el més estimable i preciós de la filosofia és aquesta virtut, de la qual procedeixen totes les altres. Ensenyem que ningú pot viure dolçament sense ser prudent, honest i just; i per contra, sent prudent, honest i just, no podrà deixar de viure dolçament; doncs les virtuts són congènites amb la suavitat de vida, i la suavitat de vida és inseparable de les virtuts”.[xxii]

Conflictivitat. Com a ciutadà, la persona respecta la res pública, o l’esperit comunitari de la societat i la comunitat li respecta el seu dret individual a la intimitat, al gaudi del seu res privat. No obstant, i donat el caràcter eminentment social de l'ésser humà, allà on la res públicaentri en conflicte amb la res privada, els assumptes comunitaris (o públics) tindran caràcter preferent sobre els privats.

“L'autonomia d'una persona en un context polític... és una condició per ser lliure per a decidir juntament amb uns altres les regles i polítiques de la vida comuna. El respecte per una igual autonomia dels altres també significa… acceptar el veredicte de la majoria en assumptes en els quals és necessària una decisió col·lectiva... Els drets [col·lectius] tenen per tant un caràcter dual. Són drets que són garantits als individus, però que només poden ser exercits col·lectivament.”

CONCLUSIÓ

L'esquerra ha de tornar a combinar la praxi amb la utopia. Ha de tornar a pensar en el common weal, valors recolzats en una filosofia social en la que la persona és el centre de la comunitat, més que el common wealth, valors recolzats sobre la riquesa, en la que la propietat és el centre del sistema. Aprofito una síntesi del llibre de Morris com a exemple a seguir:[xxiii]

Noticias de ninguna parte proposa el desmantellament de la tecnologia i, de fet, el rebuig de qualsevol maquinària tècnica o social. La font d’energia es troba allí als tallers i es a disposició de tots però només s'aprofita en els oficis, no per alimentar les innombrables necessitats fictícies imposades pel capitalisme mercantil. Darrera el rebuig a les formes de tecnologia i organització industrial promogudes pel capital es troben en última instància un problema de valors; enlloc s'ha suprimit la producció amb finalitats de lucre de manera que no només hi hagi menys treball sinó també menys producció. En sacrificar la productivitat per desfer-se de l'administració centralitzada i la tecnocràcia, s’obté una utopia centrada en el productor abans que en el consumidor. La coerció és reemplaçada per la cooperació a consciència i un sistema de tasques rotatiu i equànime assegura la participació de tots en el manteniment de la comunitat. La imaginació, la llibertat i la senzillesa són qualitats benvolgudes de forma personal, estètica i socialment, i nodreixen la disposició al treball. En inscriure la seva novel·la dins de l'evolució de la història humana des del comunisme tribal, passant pel capitalisme, fins al descans i la felicitat actuals del comunisme total, Morris la situa dins de l'horitzó de la seva interpretació del marxisme. Al mateix temps, multiplica els ideals del cercle d'arts i oficis de la seva època il·lustrant com podria consumar-se l'ideal de fer de la vida una obra d'art. Morris dissenya un país a l'altura de les seves majors aspiracions i estableix una tensió entre l'informe de la felicitat col·lectiva que realitza l'hoste-narrador i la seva malenconia personal per accedir a ella.
A Noticias de ninguna parte, la societat s'organitza sota els principis del comunisme/comunalisme: no existeix la propietat privada dels mitjans de producció, i la riquesa que es produeix, està a l'abast de tots segons les seves necessitats. És a dir, Morris intenta que la seva Utopia sigui una societat d'éssers iguals i feliços, entenent per felicitat el que tots els ciutadans sentin el plaure de ser útils a la comunitat, mitjançant l'aportació d'una labor atractiva, que consisteix a combinar l'art d'un ofici, amb l'art del maneig dels instruments i tècniques (altres peces artístiques i fruits del saber), per produir béns i serveis que són en si mateixos objectes d'art i de l'art de la cura humana. Tot això com a resultat de l'ús del patrimoni comú de la societat i no de l'apropiació individualitzada de les riqueses. Tot això gestionat, el local des de l'autogovern, i el global des d'un govern autogestionat. Com ell diu i somia, Noticias de ninguna parte és un lloc on la vida dels ciutadans es caracteritza per “una vida de repòs a l'activitat, de treball que és plaure, i de plaure que és treball”. En aquesta forma de sentir el comunal, Étienne Cabetens diria molt abans (1840) que: “primer s'atén el necessari, després l'útil, i finalment l'agradable”.

Res per tant, ni la producció, ni la distribució, ni l'estructura de poder, ni el sistema de valors, estan regits per la dictadura de la propietat privada. Tampoc per una república de la riquesa.

A MODE DE RESUM DELS DOS ARTICLES

No hi ha dubte que l'esquerra ha d'afrontar els problemes quotidians als que es veu sotmesa la població, especialment pel que suposa de defensa de molts drets que el capitalisme vol eliminar. És a dir, no només es tracta de mantenir nivells de dignitat adquirits mitjançant la lluita de classes, sinó de que el benestar s'ha aconseguit en forma de dret inalienable. Ara bé, enfront el capitalisme com a barbàrie, l’esquerra ha de proposar la desaparició d'aquest. En el meu cas, jo proposo la societat comunal com a alternativa i el municipalisme com a procés de transició. Ens ajudem de la brúixola i matriu comunal, així com del procés municipalista, perquè contenen totes les característiques que garanteixen un procés de transformació cap a la nova societat: propietat comunal, no només de la riquesa productiva i de la produïda (autárkeia en la producció i en la distribució), sinó que, amb la dissolució del poder individual i estatal (autárkeia en la gestió), la participació entre iguals queda garantida en la vida del municipi, de la comunitat. Així mateix, el concepte del bon viure epicureà que implantaran les persones comuneres serà una de les múltiples tasques que la convivència entre elles anirà adequant a les necessitats i sabers que vagin desenvolupant.

APÈNDIX. AJUST DE COMPTES AMB LA DEMOCRÀCIA, EL REPUBLICANISME I ALTRES CONCEPTES

Autárkeiaversus democràcia

A les societats hel·lenes,[xxiv] la població estava dividida en tres estaments principals: l'anomenat demos, constituït pels rics i altres petits propietaris de riquesa; les dones dels homes que componien el demos; i les persones esclaves. El sistema polític, o democràcia, estava composat únicament per la part propietària de la població; els polites. Com a classe esclavista, en aquest fòrum els polites deldemos es representaven a si mateixos i gestionaven els seus interessos, ja que les dones i els esclaus quedaven exclosos al no ser considerats propietaris. Actualment, a aques demos l’haguéssim anomenat una oligarquia, o un govern d'uns pocs propietaris.

És a dir, la democràcia no neix ni es desenvolupa com un govern del poble, ja que com tal mai va tenir aquesta capacitat de convocatòria i gestió. Cal rebutjar la democràcia,representativa o participativa, inclusiva o radical, com a forma de govern, i pensar més en la forma de autárkeia o autonomia,[xxv] que significa la participació horitzontal i la capacitat de gestió del poble considerat entre iguals. Cal pensar i inclinar-se pels models assemblearis, amb autonomia independent de qualsevol tipus de jerarquia, és a dir, amb una gestió horitzontal basada en laautárkeia, o de la sobirania dels seus membres.

Per tant, és hora d'anar ajustant comptes amb la democràcia, el govern dels poderosos, i no dels oprimits.

Nota sobre el concepte d’autárkeia: De forma concreta, per a Epicur, l’autárkeia és el principi que regeix a un mateix en relació amb allò físic o material, una forma harmònica de viure de l'home amb la naturalesa. Traslladat a les relacions socials, a una comunitat, l’autárkeia és una forma d'autonomia independent de qualsevol tipus de jerarquia, és a dir, una gestió horitzontal basada en la sobirania harmònica dels seus membres. Més àmpliament, o com definia Epicur, “la noció d'autosuficiència (autárkeia) es refereix a la possibilitat i la capacitat de concórrer sobre la base dels propis mitjans a la satisfacció del que és necessari per a la vida i la seva plenitud” I afegia, “l'autarquia la tenim per un gran bé, no perquè hem de sempre conformar-nos amb poc, sinó perquè, si no tenim molt, amb aquest poc ens basti, doncs estem convençuts que de l'abundància gaudeixen amb major dolçor aquells que mínimament la necessiten, i que tot el que la naturalesa reclama és fàcil d'obtenir, i difícil el que representa un capritx”.[xxvi]

Epicur. Carta a Meneceo.

Drets republicans a la propietat

No em sorprèn llegir, o advertir, sobre la següent afirmació: “que tota la llei és privada, així com tota llei pública és merament un representació ideològica introduïda pels teòrics de la legalitat burgesa. Però, la qual cosa és central en aquest tema és que el concepte de propietat i la defensa de la mateixa ho trobem com a nucli central en cadascuna de les constitucions polítiques d'avui dia. El sentit de la república, des de les grans revolucions burgeses fins avui, és una república de la propietat”.[xxvii] Aquesta afirmació ens porta al següent sil·logisme: la propietat aquesta sacralitzada per la llei, i on la legalitat constitucional és republicana, la propietat està santificada per la república. I així trobem que ocorre en la majoria de les cartes constitucionals.

Això em recorda el que en el seu moment vaig escriure sobre quina preferència havia de tenir la república, com a forma de govern, per a les esquerres anticapitalistes. I en algun lloc del treball assenyalava: “com el primer i central que hem de dissenyar i debatre és una societat sense classes, és una societat d'iguals.[xxviii] Això vol dir que ens desplacem a l'àmbit de la utopia, que és des d'on hem de construir, des d'on hem de començar a pensar en els subjectes socials que han de transformar, aixecar els processos, afilar els instruments, i albirar els múltiples punts d'arribada, o sigui, les societats sense classe en les quals desitgem viure. Per tant, sosteníem:

- Una cosa és la utopia i una altra les realitats històriques. La història de la humanitat ens informa dels múltiples i variats tipus de societat, així com de les formes de govern que s'han assajat en les mateixes. Avui és de domini públic que una república capitalista no difereix substancialment d'unamonarquia o d'una altra classe de dictadura capitalista: el sistema capitalista ha après a explotar a les persones i a esprémer els recursos naturals amb totes les formes de govern imaginables. Exemples d'aquests models de govern sota el capitalisme són les repúbliques alemanya, la suïssa, la francesa,[xxix] la italiana, la nord-americana, etc.; com a exemples de monarquies: aquí l'anglesa, la sueca, la danesa, la noruega, la belga, l'holandesa, i l'espanyola, per citar unes poques comparacions; de nou, sota el capitalisme hem conegut dictadures de tot tipus, especialment d'índole militar. També sabem que el fet que puguem votar al president de la república i no al monarca de torn no li fa molta diferència dins de la societat capitalista. I pel que fa a persones republicanes com aG. Bush, N. Sarkozy, A. Merkel i tantes altres, que si les comparo amb mi, que em declaro republicà, tenim molt poc en comú.

- Així mateix, si revisem el contingut de les tres constitucions espanyoles[xxx] també comprovem que cap d'elles s'ajusta a les exigències establertes per la brúixola/matriu: no condemnen la propietat privada, són classistes, i els seus òrgans de poder de gestió pública són sobre la base de la democràcia representativa. La propietat privada a Espanya ha estat sacralizada pel republicanisme d'aquestes constitucions, el mateix que segueix pel de monarquia parlamentària.

Llavors, el meu plantejament consisteix en què un debat sobre la república és indispensable, però que ha de tenir en compte no només la forma de govern, sinó tant o més el model de societat en el que es vol viure. Així com la importància de considerar el municipalisme dels / les iguals com un punt de partida en aquest llarg procés de transformació social cap a les societats comunals. Això requereix que fem un esforç per precisar el tipus de societat que millor respon a les exigències de mantenir el ben comú, perquè la forma de govern, possiblement la republicana, s'ajustarà degudament a ella. Personalment, sostinc que només en una societatsense propietat privada, sense classes, de ciutadans iguals, amb gestió horitzontal, on ha de ser la voluntat del poble qui decideix autogestionar els recursos comuns disponibles d'acord a les necessitats comunes expressades pel mateix poble, on el govern no representarà la voluntat del poble, sinó que estarà compost i format per la mateixa voluntat del poble, llavors, i només llavors, pot existir, encara que no necessàriament, una forma de govern genuïnament republicà entre iguals. Però en cap cas, per repúbliques de la propietat.[xxxi]

[i] Aquest segona article forma part de la trilogia: Processos, alternatives i instruments contra el capitalisme. El primer d’aquests es va publicar com José Iglesias Fernández. El municipalisme com a procés contra el capitalisme.

[ii] Michael Hardt y Antonio Negri. Commonwealth. 2009

[iii] Karl Marx. El capital. Siglo XXI editores, 1998.

[iv] Thomas Piketty. Le capital au XXIe siècle. Seuil, 2013.

[v] JM Lauderdale argumentava que existeix una correlació inversa entre propietat pública i propietat privada, de forma que un augment de la propietat privada condueix irremeiablement a un descens de la propietat pública. En la mesura que el capitalisme s’apropia de la riquesa pública mitjançant el sistema de privatitzacions és obvi que la riquesa pública desapareix. I quan això succeeix, els sistemes d’ajuda pública es redueixen i la misèria s’expandeix per tota la població.

[vi] Veure James Maitland Lauderdale. “An Inquiry into the Nature and Origin of Public Wealth and into the Means and Causes of Its Increase,” 1804. Citat a: John Bellamy Foster and others. The ecological rift. Capitalism war on the earth, p.132. Monthly Review Press, 2010.

[vii] Elmar Altvater. El fin del capitalismo tal y como lo conocemos. El Viejo Topo.

David Harvey. Ciudades rebeldes. El derecho de la ciudad a la revolución urbana. Akal, 2012. Sobre alguna de les tesis que se sostenene en el llibre, veure: José Iglesias. “David Harvey opina que las alternativas al sistema se construyen desde el Estado, no desde las asambleas”

Michael L. Lebowitz. L’alternativa socialista: el veritable desenvolupament humà. Edicions del 1979, 2014.

[viii] Karl Marx. “Primer borrador” en respuesta a la carta de Vera I, Zasulich, 1881. A: Theodor Shanin. El Marx tardío y la vía rusa. Editorial Revolución. 1990.

[ix] La llibertat és un dels drets humans que enalteix l'individualisme, l'egoisme del ser individual, mentre que la igualtat és un dret que enalteix el reconeixement del ser social, del suport mutu, del col·lectiu per viure en una societat d'éssers iguals davant la comunitat.

[x] John Holloway sosté que “concentrar la transformació social en la presa del poder privilegia a l'Estat com un lloc de poder. Eclipsa la transformació social. En l'intent per conquistar el poder s'oblida l'abolició de les relacions de poder”. Veure excel·lent resum a TAIFA. Seminario de Economía Crítica. Reflexionando sobre las alternativas. Informe nº 9.

[xi] Aquesta és una definició conceptual, limitada a unes característiques que engloben la majoria dels elements distintius dels éssers humans, però que no responen a una experiència de convivència prèvia: històrica, antropològica, cultural, etc. Per Leif Korsbaek, la comunitat ha de “posseir sis característiques: és un procés dut a terme per una col·lectivitat, freqüentment però no sempre dins d'un marc territorial, que té coherència horitzontal, coherència vertical i història”. A: El comunalismo: cambio de paradigma en la antropología jurídica a raíz de la globalización, p.3

[xii] M. Bakunin. Socialismo sin Estado. Anarquismo.

[xiii] Epicuro. Exhortaciones.

[xiv] David Harvey. Seventeen contradictions and the end of capitalism. Oxford University Press. 2014

[xv] Michael Hardt y Antonio Negri. Commonwealth. 2009

[xvi]Marx. K. (1974). Critique of the Gotha Programme. A: The First International and After. Penguin, New Left Review.

[xvii] Allà on s’especifiqui, les cometes d’aquest apartat estan extrets de Pat Devine. Democracia y planificación económica: la economía política de una sociedad autogobernada, 1988. Síntesis realizada por Marta Harnecker y Camila Piñeiro.

[xviii] Thomas More. Utopia. ME Editores, 1996.

[xix] William Morris. Noticias de ninguna parte. Ediciones Abraxas, 2000.

[xx] Veure apèndix. Autárkeia versus Democràcia.

[xxi] Veure apèndix. Drets republicans a la propietat privada.

[xxii] Epicuro. De la naturaleza de las cosas: poema en seis cantos. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

[xxiii] José Iglesias Fernández. ¿Hay alternativas al capitalismo? La renta Básica de las iguales. Baladre/Zambra 2006.

[xxiv] DD.VV Constituciones políticas griegas. Alianza editorial, 2007.

[xxv] Veure Epicuro de Samos.

[xxvi] Vegi’s José Iglesias Fernández. De la renta básica a la Riqueza comunal. Nota a pie de página 25. Baladre/Zambra 2013.

[xxvii] Michael Hardt y Antonio Negri. Commonwealth. 2009.

[xxviii] José Iglesias Fernández. ¿Hay alternativas al capitalismo? La renta Básica de los iguales. Baladre. Xátiva 2006

[xxix] Fins i tot la Constitució de 1789, aprovada en ple auge de la Revolució Francesa, coneguda com la Carta dels drets de l’home i el ciutadà, s’atreví a condemnar la propietat privada.

[xxx] Dos republicanes (Primera 1873-1874 i Segona 1931-1936); la de monarquia parlamentaria, 1978-?

[xxxi] L’essència d’aquests paràgrafs està extreta, o inspirada de: José Iglesias Fernández. República,¿sí o no? Sobre las sociedades y las formas de gobierno: la propuesta del municipalismo. Virus editorial, 2009. +