El Brasil de Lula segueix endavant

Imatge: Partit del Treballador del Brasil (PT)

La candidata del Partit dels Treballadors (PT) Dilma Rousseff, ha estat reescollida Presidenta de la República del Brasil en segona volta.

Per quarta vegada consecutiva, el Partit dels Treballadors -PT- guanya les eleccions presidencials a Brasil (amb 51,45% dels vots) que, també per quarta vegada, s’han convertit en un plebiscit entre candidats del PT i del PSDB (Partit de la Social Democràcia Brasilera, el partit de Fernando Henrique Cardoso). Aquest cop la campanya tingué avanços i reculades, especialment des de mitjan agost fins a la segona volta, a finas d’octubre, i va acabar amb la decisió dels brasilers de seguir amb el camí iniciat en 2003 amb el primer govern de Lula.

En l’enfrontament entre el model neoliberal de l’oposició i la via de sortida del neoliberalisme del govern, per quarta vegada els brasilers han reafirmat el camí que Lula va començar. Seran almenys 16 anys seguits de governs del PT, el període més llarg de continuïtat d’un partit al govern, en període democràtic a Brasil.

Lula deia que era millor guanyar en segona volta, perquè en la contraposició de dos projectes, les alternatives i les seves diferències queden més clares. I així va ser: s’han contraposat polítiques de centralitat del mercat, de lliure comerç, de reducció del pes de l’Estat, de rebaixa salarial, d’augment de la desocupació, de contracció dels bancs públics, d’aliances internacionals privilegiant a EUA, entre unes altres, per part del candidat de l’oposició.

Enfront d’això, l’orientació de continuïtat de les polítiques socials, com a eix central del govern, amb una acció dinàmica de l’Estat, enfortint les aliances regionals i amb el Sud del món, de garantia del nivell d’ocupació i d’augments dels salaris per sobre de la inflació.

El dubte era si el Brasil de Lula seguiria endavant o si la important experiència dels governs del PT s’acabaria en 2014. Va haver-hi oscil·lacions en la campana electoral, però la disputa més gran va ser al voltant de les agendes: quins eren els temes que més importen als brasilers.

L’oposició va jugar fort en dos plànols, valent-se del monopoli dels mitjans de comunicació: d’una banda, una suposada crisi econòmica, que tindria reflexos en el descontrol inflacionari, en la desocupació, en l’estancament econòmic. Una enquesta de Folha de São Paulo ha revelat que una de les raons del creixement de Dilma ha estat el fracàs d’aquest terrorisme econòmic. La gran majoria dels brasilers –inclosos els que voten per l’oposició– són optimistes respecte a la situació econòmica de Brasil, creuen que la situació millorarà els pròxims anys, que els preus estan controlats i que els salaris pujaran.

L’altre tema central són les denúncies de corrupció, que en l’últim període de la campana s’han concentrat sobre Petrobras. El cansament respecte a la campana de denúncies –moltes d’elles sense proves– ha fet que aquest factor perdés efecte sobre la decisió dels votants.

La campanya de Dilma Rousseff, valent-se dels programes de TV i de la intensificació de la mobilització política conduïda per ella i per l’ex-preseident Lula a tot el país, associada a una gran participació de la militància del PT i de tota l’esquerra, va aconseguir convèncer a la gran majoria que les conquestes fonamentals dels governs del PT estarien en risc en cas que guanyés l’oposició. Alhora, la contraposició de les trajectòries personals i polítiques dels dos candidats va servir per enaltir les qualitats de Dilma, en contrast amb la fragilitat de les de Aécio Neves.

En el seu conjunt, es plantejar, des del diumenge anterior a la segona volta, una situació en què el nivell de refús d‘Aécio superava el de Dilma, anunciant un viratge que es va consolidar al llarg de l’última setmana, fins a arribar a la victòria d’ahir. La militància d’esquerra va guanyar els carrers de tot el país; la segona volta va ser d’una clara contraposició entre esquerra i dreta, la qual cosa va configurar el viratge i el triomf de Dilma.

Autor: Emir Sader, sociòleg i cientista polític brasiler, és coordinador del Laboratório de Políticas Públicas de la Universidade Estadual do Rio de Janeiro (Uerj).
Font: Alai
Traducció: Confederació Sindical Catalana