Jo situo el procés com més que una febrada, més que una revolta, que sempre té un punt d’espontani però, per ara, menys que una revolució que és més accelerada i caòtica. Però és evident que vivim un moment rebel. És a dir, de destitució de totes les institucions polítiques que funcionen a Catalunya. I a més, té un centre democràtic, de recuperació de la sobirania popular evidentíssim. Tant de bo que, a més, fos tan a fons que toqués també les estructures econòmiques, el sistema de producció.

Personalment, com Antonio Baños, amb molta alegria i esperança. Si la gent respon, surt, persevera i no s’arronsa i té temença, les perspectives de tensionar fins a la ruptura són fantàstiques.

Com a periodista, la cosa és una mica mes “realista” i temo jocs de despatxos, “trilerisme” autonomista de tota la vida, vaja.

Important no, fonamental. L’èxit esclatant de l’ANC és molt més important de què pensem no només pel procés sinó per empoderar a la societat enfront dels partits tradicionals. En aquest sentit, Súmate crec que també va més enllà de la seva funció tàctica que és portar el debat a uns catalans castellanoparlants aliens al procés. Es tracta també d’anarconstruint una nova catalanitat més ample i nova que regiri les velles categories entrecatalà de soca-rel i xarnego. Entre aquell catalanisme identitari i aquell “espanyolisme progressista” que ens han dividit durant els anys de l'Autonomia. També treballem per una catalanitat republicana, nova, inclusiva i basada en la ciutadania

Si ens en sortim, l’impacte per Europa serà brutal. No només per les nacions sense estat del continent sinó per qualsevol poble. Si nosaltres guanyem la llibertat de forma democràtica i pacífica s’obre la porta a què el poble decideixi altres coses “prohibides” com el pagament del deute, l’austeritat, el control als mercats financers o, perquè no, la monarquia a Espanya. El model català de mobilització popular, col·laboració institucional i conflicte alegre i pacífic serà sens dubte, imitat. Però primer hem de guanyar, no ho oblidem mai!

Uffff. Resumint molt. Aposta ferma i sense fisures per la pau (no exercit, diplomàcia bolcada a la resolució de conflictes i no a la gestió d’interessos, país de refugi...)

Un estat creat de baix cap a dalt. És a dir, gran poder polític i de gestió municipal i un govern nacional entès com un ens de coordinació, i gestió de les grans escales.

Democràcia participativa, constant i sense límits de temes en el centre del sistema. Limitació i fiscalització efectiva de càrrecs i polítiques. Model econòmic basat en l’equilibri defensa del territori i el medi ambient, en la funció social i moral de l'economia i en formes de producció que lluitin contra la globalització tot re localitzant la producció i el consum. Aposta per una frugalitat abundant, per la cosa comuna, per el fet cooperatiu com a centre del model econòmic. Recuperar l’esperit del vell dret públic català, basat mes en la common law que en la tradició espanyola....

En fi. Agafar el Reino de España i fer exactament a l’inrevés.