Gaza: la violència per la supervivència

“El meu fill em va dir ahir a la nit que, després de la pregària del divendres, aniria a la frontera a honorar els màrtirs. Avui és un d’ells”. Aquestes són les paraules del pare d’un dels joves palestins que han mort a causa dels trets disparats pels soldats israelians durant el primer dels enfrontaments registrats a la línia verda de la Franja de Gaza el divendres 9 d’octubre. Una setmana després, les marxes cap a la línia verda continuen a la Franja i també els enfrontaments a diverses zones de Cisjordània i Jerusalem Est. Els assassinats amb armes blanques, duts a terme per palestines contra israelianes, són diaris.

Des que va començar el mes d’octubre, vuit israelianes han mort en atacs palestins. Per la seva banda, les forces israelianes han posat fi a la vida de 37 palestines, catorze d'elles a la Franja de Gaza.

Morir per la intifada

“Continueu amb aquesta tercera intifada, la intifada de Jerusalem, seguiu en aquesta batalla de ganivets i pedres”, diu als fidels musulmans Ismail Haniyeh, exprimer ministre de Hamàs a Gaza. Els divendres s’han convertit en el dia de la crida general per sortir a mostrar la ràbia llançant pedres i còctels Molotov als soldats israelians. Els divendres de la ira estan seguint la batuta de les faccions islamistes palestines, que fan crides a participar-hi el dia anterior. Tanmateix, hi ha joves, tant a Cisjordània com a Gaza, que no segueixen cap dictamen i, simplement, es dirigeixen on hi ha les tropes a qualsevol hora i qualsevol dia.

A Gaza, aquest divendres 16 d’octubre, dos palestins han mort després de ser disparats, un d’ells al cap. Els soldats israelians tenen llum verda per disparar a matar i els fets ho demostren. Abans que esclatés l'operació Marge Protector, el juliol de 2014, la joventut es dirigia des de Gaza fins a Nahal Oz, un punt militar israelià situat a l’est de la ciutat de Gaza, a la línia verda. Els trets amb munició real eren escassos i, si n’hi havia, se solien rebre al peu o a les parts inferiors de la cama. Ara, els soldats apunten a altres zones del cos com el cap, el pit o l’estómac.

A més, dels dotze joves morts per trets a la línia verda, una dona embarassada de cinc mesos i la seva filla de tres anys van morir aixafades, la matinada de l'11 d’octubre, arran d'un bombardeig israelià contra casa seva, al sud de la ciutat de Gaza. Segons les autoritats israelianes, es tractava d’un “objectiu militar”.

Un ús excessiu de la força de l’exèrcit israelià

La majoria dels palestins que han comès apunyalaments contra israelians han estat abatuts per les forces israelianes i han mort al lloc del crim. Un cop morts, les famílies d’aquests palestins són amenaçades amb un desallotjament forçat de les seves llars, abans que l’exèrcit israelià s’encarregui de demolir-les.

El Centre Palestí per als Drets Humans, PCHR en les seves sigles en anglès, que dirigeix el guardonat amb el premi Nobel Alternatiu de la Pau Raji Sourani, ha denunciat l’ús excessiu de la força i el menyspreu per la vida que estan demostrant les forces israelianes.

“És possible controlar una persona sense disparar-la i matar-la” –declara Hamdi Shaqqura, director de la Unitat de Desenvolupament Democràtic del PCHR. Hi ha una escalada de violència contra persones civils palestines i les seves propietats a tot Cisjordània i Jerusalem. S’assetgen cases, es destrueixen propietats o es deixen els colons lliures per atacar civils palestins sota les mirades dels soldats israelians.

El centre afirma que enderrocar cases palestines amb el pretext que un dels seus habitants ha comès una agressió contra un israelià, viola les lleis internacionals. “És una forma de càstig col·lectiu”, continua Shaqqura, “i les lleis internacionals ho prohibeixen. Israel ha utilitzat i utilitza aquesta política per a castigar totes les persones civils palestines en tots els punts de Cisjordània”.

En més d’una ocasió, organitzacions de drets humans com aquesta han relatat en diferents informes que no existeixen proves fermes d’atacs amb arma blanca, fent ús de vídeos, fotografies i testimonis.

Els factors de la “ràbia”

Els palestins viuen en un ambient propici per a l’esclat d’un aixecament popular. Per una banda, a la Franja de Gaza, el procés de reconstrucció després de l’operació israeliana militar Marge Protector s’està allargant perquè se segueixen les pautes de seguretat israelianes. Si no compleixen aquestes condicions, el material no entra. Això no només succeeix amb la reconstrucció de les llars que Israel va bombardejar, sinó també amb la construcció de qualsevol nova llar. Ara a Gaza, per a construir una casa, s’ha de demanar permís i obtenir el vistiplau d’Israel. El bloqueig s’endureix.

Segons un membre de l’aparell de seguretat de Hamàs, el qual prefereix mantenir-se en l’anonimat, Israel ha amenaçat al moviment islamista que governa la Franja: si seguiu permetent que els xavals vagin a la línia verda a tirar-nos pedres, tancarem els passos. Es refereix a Karem Abu Salem i el pas d’Erez, a través d’on surten, entre altres exemples, les persones malaltes per curar-se.

A Cisjordània, entre les raons de la ràbia estan les contínues restriccions de moviment que les autoritats israelianes imposen als palestins, el mur de separació, el qual ha fet que molts palestins hagin perdut part dels seus terrenys agrícoles, o l’augment de la construcció d’assentaments i agressions de colons contra palestins.

Els palestins retenen a la seva memòria els crims comesos contra la família Dawabsha, el 2015, i el nen palestí Abu Khdeir, el 2014, calcinats i assassinats per colons. Tampoc obliden l’assassinat del nen de dotze anys de la família Masuda, a al-Fawwar, disparat el 2014 per soldats israelians mentre jugava. Segons l’estadística presentada per B’tselem, Centre d’Informació Israelià de Drets Humans en els Territoris Ocupats, entre el gener del 2014 i l’agost del 2015, Israel ha assassinat als territoris a 66 persones, sense comptar les víctimes mortals dels 50 dies d’operació militar Marge Protector, almenys 1.767 civils.

A Jerusalem-Est existeix un procés, a càmera lenta, de neteja ètnica. “Des de l’annexió de Jerusalem-Est el 1967, les autoritats israelianes han promogut el doble objectiu d’expandir la població jueva a la ciutat i de reduir-ne la palestina”, afirma B’tselem. “Diverses mesures s’han adoptat per a aconseguir l’objectiu, incloent-hi l’aïllament de Jerusalem-Est de la resta de Cisjordània, l’apropiació de la terra i les polítiques discriminatòries de planificació, reconstrucció i assignació pressupostària”.

A Israel, els palestins amb nacionalitat israeliana, els quals conformen el 20% de la població, se senten més insegurs i consideren que viuen com a ciutadans de segona, sota les lleis segregacionistes i racistes. El Centre Adalah, Centre Legal per als Drets de la Minoria Àrab a Israel, exposa en una base de dates oberta al públic 50 lleis discriminatòries “contra els drets de les persones palestines a la participació política, a l’accés a la terra, a l’educació, als recursos del pressupost de l’Estat i als procediments penals”.

Pedres sí, coets no

De moment, les faccions palestines armades mantenen que no participaran en l’alçament, donant prioritat a l’alçament popular. Hamàs i la Yihad Islàmica a Palestina afirmen que no llençaran coets contra Israel per a no “desviar la batalla”.

Musa Abu Marzuq, membre del buró polític de Hamàs, va declarar que moltes persones a les xarxes socials inciten a la branca armada a llençar coets. “Ho fan per a desviar aquesta Intifada de Jerusalem i que finalitzi, per a fer-nos semblar a nosaltres com la part agressora i a Israel com a innocent. No hem de desviar les mirades ni l’atenció dels mitjans de comunicació lluny del moviment del nostre poble”.

Malgrat que Hamàs, i altres faccions, l’anomenen la tercera Intifada, per a moltes persones no ho és. Basen el seu judici en la divisió política palestina, això és, l’enemistat entre Fatah i Hamàs, i la desproporció dels xocs que s’estan produint més en unes zones que en unes altres. Afirma que, tard o d’hora, l’Autoritat Palestina frenarà el jovent a Cisjordània i que Hamàs farà el mateix a Gaza.

Actualització: Dissabte 17 al matí, la policia israeliana ha matat dos palestins després que ataquessin un policia i un civil, segons han informat mitjans locals.

*Article publicat a La Marea