Social Mobile, telecomunicacions a la contra

El Social Mobile Congres ha desmuntat la indústria de les telecomunicacions des del moment en què s'extreu el coltan de Katanga fins que es llença, convertit en ordinador vell segons els dictats de l'obsolecència programada, en unes escombraries de la Universitat Politècnica de Barcelona. Al Social Mobile primer s'hi projecten documentals i després comencen les taules de debat temàtiques. Intervenen KDE, guifi.net, Amnistia Internacional, Eticom i Electronic Watch. Mentre dura el congrés, en un racó de la sala hi ha instal·lats un taller de reparació en actiu. Entre les associacions que han fet possible aquest acte hi ha l'ONG Setem i l'organització Justícia i Pau. Els assistents, d'entrada, provenen dels mitjans, però a mesura que avança la tarda la sala d'actes s'omple.


Minerals de sang

Nokia creix a costa de cinc milions de congolesos morts des que la guerra va començar als anys 90. És una de les 100 empreses més influents del món, però només és una de les tantes empreses de telecomunicacions. Totes elles es proveeixen de minerals tacats de sang. Fins i tot després de la redacció de la Llei Dot Frank -de nom col·loquial "llei Obama"-, controlar que els minerals emprats per l'empresa electrònica siguin extrets de zones mineres com la congolesa Katanga, per exemple, és una tasca fallida. Potser perquè la llei és voluntària i no obligatòria. Ens ho explica el reporter del documental Blood in Mobile. Més tard, els ponents d'Amnistia Internacional asseguren que unes 800 empreses de la UE estan vinculades a l'explotació minera il·legal i que no hi ha mòbil lliure dels minerals de sang. La cadena de subministrament del coltan és de centenars d'empreses. Des de les ONGs s'exigeix més transperència a Nokia i a les seves competidores: que facin públic qui són els seus proveïdors, que en el cas de la República Democràtica del Congo, són senyors de la guerra. Nokia, Samsung i Apple s'han compromès a no utilitzar minerals de sang i han escrit codis ètics, però els resultats no arriben mai. Davant de la pressió civil i periodística, les multinacionals responen que no són prou grans per controlar ni canviar l’origen dels minerals a mitjà termini.

Els miners congolesos saben que el 60% dels seus compatriotes viuen del coltan, i també saben que, quan l'extreuen, han de distribuir-lo pel territori del Congo en bicicleta i sense l'ajuda de carreteres. A banda de la República Democràtica del Congo, països del Sud global com Colòmbia, Costa de Marfil, Zimbabwe, Ruanda, Myanmar, República Central Africana i Afganistan també estan afectats pels minerals de sang. Tot i així, l'explotació de minerals és l'estadi 0 de les multinacionals de l'electrònica i les telecomunicacions. Un cop extrets, són enviats en camions de forma il·legal fins a Uganda, Ruanda o Burundi; d'allà volen, legalment, per convertir-se en els dispositius electrònics que coneixem. Mentrestant, al Vietnam, Corea del Sud i la Xina, les fàbriques de semiconductors es mantenen obertes nit i dia. Aquestes fàbriques treballen per corporacions com Pegatron o Foxcon, que al seu torn alimenten Apple, Dell, Wal-Mart i un llarg etcètera.


Misèria laboral a la Xina

Segons Electronic Watch, entitat creada per avaluar el compliment de les polítiques de contractació sostenible en les fàbriques del sector de l'electrònica, en les plantes de ciutats com Zhengzu, a la Xina, els treballadors produeixen més de 200.000 iphones al dia. Viuen en edificis gegants i quadriculats i treballen entre 72 i 84 hores setmanals, depèn de si una setmana Apple demana o no un increment de producció. Entre ells i elles les hores extres són obligatòries i els suïcidis es comptabilitzen a dotzenes. Per aquesta raó la corporació Foxcon ha preparat xarxes anticaiguda al voltant de les residències. La ponent d'Electronics watch destaca l'elevada sinistralitat d'aquestes fàbriques electròniques sud asiàtiques, no només com a conseqüència de l'obscenitat d'hores que s'hi treballa sinó sobretot per l'ús que s'hi fa dels productes químics semiconductors, essencials per als mòbils i ordinadors.

Esclerosi, tumors i càncers que no es diagnostiquen com a malalties laborals però que han estat causats per l'arseni i el benzè, molt restringits a les zones europees però permesos a la Xina. La ponent, de nom de pila Alba, ha afegit que amb l'amén del govern alguns estudiants es veuen obligats a fer pràctiques en fàbriques electròniques com a condició per graduar-se. Els sindicats lliures no existeixen a la Xina, i empreses com Samsung executen una política antisindical activa per via de trasllats, coaccions, agressions i amenaces. El control d'aquestes irregularitats recau sobre les empreses d'auditoria social. La mútua dependència entre les empreses d'electrònica i les empreses d'auditoria i la no obligatorietat de transmetre la informació a altres autoritats deriven en un cercle viciós que el servei independent Electronic Watch aspira a trencar.


Programaris excloents i productes amb data de caducitat

Som al penúltim estadi, els minerals han estat extrets, processats, transformats en dispositius i distribuïts. "Google fa servir programari lliure, no és una manera bonica o alternativa de fer-ho, és com es fa". Parla Aleix Pol González, de KDE. El programari lliure és el que utilitzen les empreses cara endins, i el programari privatiu és el que comprem. O no el comprem, però com ha apuntat la Laura de guifi.net, que va començar com una xarxa de voluntaris i ha crescut, "En aquest món no hi ha res gratuït. Si hi ha alguna cosa gratuïta és que el producte sou vosaltres". Però què és el programari lliure? Primer cal conèixer les llibertats que té implícites: execució de programes, distribució, modificació i possibilitat de distribució de la versió modificades del programa. Si no es compleixen les quatre llibertats, el programari en qüestió és privatiu. A. Pol González explica: "Quan aprens a fer anar programari privatiu t'hi has d'adaptar perquè no pots modificar res, i encara menys distribuir la modificació millorada". El problema principal és la incompatibilitat intencionada de formats, que obliga els usuaris a pagar per altres aplicacions i dispositius, sempre canviants i nous d'acord amb l'obsolescència programada.

De l'obsoloscència programada de dispositius electrònics en parla el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de Pangea Leandro Navarro, que assegura, en la darrera taula del Social Mobile, que "El 80% economia és linial, abasteix recursos i genera residus. No és gens sostenible, i menys si tenim en compte que els aparells electrònics estan fets de materials que s'esgoten, com el coltan, el liti i un llarg etcètera. Hem de fer que els cicles de vida siguin menys curts i passin a ser circulars." En contra de la tendència de llençar dispositus ha sorgit eReuse.org, que aspira a involucrar persones en comunitats locals per a la reutilització de dispositus digitals mitjançant l'economia col·laborativa, que uneix donants i receptors d'equips antics que encara poden reparar-se i tenir una vida més llarga.


Usuaris alternatius

En la conversa que la fede.cat va fer possible setmanes enrere entre les periodistes catalana i congolesa respectivament, Mònica Terribas i Caddy Adzuba, Terribas va afirmar que res no canviaria fins que poguéssim increpar les directrius de les grans companyies electròniques. Terribas deia que muntar quatre paradetes o fer un acte alternatiu no serviria de res. Però sense Social Mobile Congress aquí al Casinet d'Hostafrancs, on homes i dones de la tercera edat juguen al dòmino a la sala del costat, no hi hauria ni un sol gra de sorra contra la barbàrie electrònica.

Congolesos morts a les mines, congoleses violades, treballadors i treballadores sud asiàtics en fàbriques mastodòntiques sense dret a sindicar-se i obligats a fer hores extres per poder menjar, exposats als efectes perniciosa que els minerals processats provoquen a la seva salut; europeus i nord-americans que no arriben a final de mes però que regalen 600 euros a Samsung o a Apple per viure més "connectats" -i més lligats, més estressats, més curts de diners però no gaire més llargs d'expectatives laborals. Si no que ho preguntin als tècnics subcontractats de Telefónica-Movistar, alguns dels quals resisteixen encara avui arreu de l'estat espanyol malgrat l'allau d'acomiadaments improcedents i d'amenaces que han seguit la seva vaga i ocupació de la botiga de plaça Catalunya. De fet no només resisteixen: han fet un Correscales i ja fan via cap al Nord d'Espanya.

El missatge del Social Mobile? Només les usuàries, enteses com a consumidores per les empreses, podem fer pressió al sector de l'electrònica i les telecomunicacions. Sense els quatre gats que intenten anar a la contra com les organitzacions que hi ha darrere el Social Mobile Congres, els treballadors en vaga i nosaltres, l'esperança estaria a 0.