Angela Davis, la revolta permanent

Somnis Rebels Add Comment

L'activista i pensadora afroamericana ha estat de gira pel País Basc. A més d'intentar visitar Arnaldo Otegi a la presó de Logronyo, ha participat en diversos actes. Diumenge va ser la protagonista d'una entrevista a tres bandes a Bilbao

Davis dóna suport a la campanya internacional 'Free Otegi, Free Them All' juntament amb altres personalitats internacionals

"Volem la llibertat, volem poder per a determinar el destí de la nostra comunitat negra". "Volem plena ocupació", "habitatges decents", "una educació que mostri la vertadera història". Són només quatre dels 10 punts del programa amb què el Partit Panteres Negres va irrompre a l'escena política nord-americana l'any 1967. Per Angela Davis, continuen ben vigents perquè no s'ha produït cap canvi estructural. Als seus 72 anys, tot i haver estat perseguida pel racisme i l'anticomunisme durant les dècades convulses dels 60 i 70, conserva idees, lucidesa i somriure. Aquests darrers dies ha estat de gira pel País Basc, convidada per la Fundació Ipar-Egoa i l'Institut per la Promoció d'Estudis Socials (IPES). Diumenge va ser entrevistada a tres bandes, per Maider Eizmendi, Laura Mintegi i David Fernàndez, en un acte organitzat per Naiz i 7K, magazín dominical de Gara, al museu Guggenheim de Bilbao.La tercera vaga general a la Grècia de Tsipras

Davis va intentar visitar Otegi a la presó, però malgrat haver fet les gestions mesos abans, el funcionari va ser ras i curt: "Angela no té autoritzada l'entrada"

Les primeres paraules d'Angela Davis van ser en solidaritat amb Arnaldo Otegi i el conjunt de presos polítics bascos. Poques hores abans, havia intentat visitar Otegi a la presó de Logronyo, d'on hauria de sortir el pròxim 1 de març, acompanyada pel fill d'Otegi, la portaveu de Sortu Amaia Izko i Fermín Muguruza. Malgrat haver fet les gestions mesos abans, el funcionari de la presó va ser ras i curt: "Angela no té autoritzada l'entrada". L'activista afroamericana, juntament amb altres personalitats internacionals com Noam Chomsky o Pepe Mújica, dóna suport a la campanya internacional Free Otegi, Free Them All. Amb Otegi, comparteix una llarga trajectòria de lluita i haver conegut la presó per raons polítiques. Davis, el 1972, va ser acusada de còmplice en un tiroteig amb víctimes mortals al judici del conegut com a cas de "Els Germans de Soledad", i condemnada a mort. Ràpidament, van activar la campanya internacional Free Angela, que va aconseguir la seva llibertat.

Segurament, el seu pas per la presó i la de tants altres companys de militància, així com la realitat penitenciària racista i classista als Estat Units, van dur Angela Davis a estudiar el sistema penitenciari. En reiterades ocasions, ha exposat els seus plantejaments abolicionistes i, a Bilbao, ho va tornar a fer: "ara més que mai, amb l'expansió de murs i presons arreu de món, tenim més raons per doblar els esforços". Precisament, quan sembla més utòpica que possible l'abolició del complex industrial de presons, Davis insisteix a dir que "si no es tenen somnis, si no s'utilitza la imaginació, estarem actuant en connivència amb el sistema capitalista". En la seva posició, s'hi entreveu la crítica que va fer W.E.B. Du Bois sobre la supressió de l'esclavitud: "No n'hi ha prou amb desfer-se de les cadenes".

Angela Davis amb la portaveu de Sortu, Amaia Izko, a les portes de la presó de Logronyo / Gemma Garcia

En els darrers 40 anys, les condicions han canviat molt; a la dècada dels 60, hi havia un fort moviment comunista. Davis militava al Comitè Coordinador No violent Estudiantil (SNCC) i al Partit Panteres Negres i el 1968 va afiliar-se al Partit Comunista. Un any després, va ser expulsada de la universitat on impartia classes de filosofia política, en ser acusada per Reagan, aleshores governador de Califòrnia, per la seva militància. A vegades, afegeix Davis, "tendim a ser nostàlgics amb el passat, i la nostàlgia no ha de suplantar l'acció en el present". L'activista no imagina la vida de cap altra manera que no sigui en revolta permanent: "mantinc el sentit de la responsabilitat internacional en termes d'igualtat econòmica, racial i de gènere. No sé actuar de cap altra manera".

Orígen, camí i fi

Davis no entén el compromís amb la transformació radical com un sacrifici: "jo sempre he gaudit en la meva lluita". Parafrasejant el "long walk to freedom" de Nelson Mandela, explica que a vegades és necessari reposar per seguir i que s'han de transformar les relacions en els mateixos processos de lluita pel socialisme. Es mostra esperançada perquè considera que les noves generacions, alhora que han interioritzat les teories i anàlisis que intentaven explicar els anys 60, ara tenen més cura dels processos. Encara recorda que durant els mesos a la presó va començar a fer ioga i quan va sortir no gosava dir-ho als camarades, perquè tenien assumit que era una pràctica individualista. El ioga de Davis i un reconeixement autocrític del seu vot per Obama van arrencar les rialles del públic.

Davis subratlla que l'explotació racista i sexista són intrínseques al sistema capitalista: "Sovint el que assumim com a natural és allò amb més construcció ideològica"

Angela Davis va néixer a Birmingham, Alabama, el 1944, a un districte anomenat Dynamite Hill pels atemptats que perpetrava el Ku Klux Klan contra famílies negres. Eren anys d'autodefensa, i el Partit Panteres Negres va néixer amb aquest cognom, per fer front també als atacs i la impunitat policial. Com a dona, negra i comunista, va fer la seva primera classe d'autodefensa el 1967, però assegura que no vol dependre de l'autodefensa per garantir que les dones estaran protegides: "hem de mirar cap a una societat on la violència de gènere estigui eradicada". En aquesta lluita, Davis sempre ha subratllat que l'explotació racista i sexista són intrínseques al sistema capitalista. "Sovint el que assumim com a natural és allò amb més construcció ideològica". Així de contundent, s'ha mostrat respecte a la discriminació de gènere, i posa èmfasi en què els homes han assumit privilegis als quals no volen renunciar, i per tant, cal lluitar per abolir-los, igual que en l'àmbit econòmic.

Davis va ser entrevistada a tres bandes en un acte al museu Guggenheim de Bilbao / Gemma Garcia

A escala internacional, Davis apunta la lluita contra la islamofòbia com un dels reptes contemporanis més importants. Des de setembre de 2001, quan George Bush va declarar la lluita contra el terrorisme i va posar en marxa la Patriot Act, el dimoni del comunisme, assegura Davis, ha estat substituït per l'islam. En aquest context, Davis defensa l'articulació d'un nou internacionalisme que consideri la complexitat i la globalitat dels esdeveniments.

Com Otegi, Davis també s'ha convertit en una icona. El rostre de l'activista afroamericana quan tenia 26 anys apareix en cartells i samarretes. Al principi, reconeix, aquella sobre representació la molestava, però finalment, va comprendre que aquella imatge ja no es referia a ella com a individualitat, sinó com a col·lectivitat; com un moment de la Història. Un dia, Davis va apropar-se a una noia negra per preguntar-li perquè lluïa una samarreta amb la seva imatge. Ella va respondre que quan la duia se sentia empoderada: "Vaig reconciliar-me amb aquella imatge, que ja no em pertany a mi, sinó al món".