Vergonya monumental

Foto: Jordi Borras

No va voler dir com es deia, però li direm Joaquim. Als seus més de 90 anys parlava ben clar davant del monument franquista de Tortosa: "Ni consulta ni hòsties, caldria fotre-li una bomba i avall, això és el que haurien de fer!". Ens va explicar que a les acaballes de la Guerra Civil li va tocar agafar el fusell per defensar la República. Que tot i que era un adolescent ho va fer amb orgull i tota la vàlua que va poder. Però en acabar la Guerra va arribar el llarg hivern, l'exili, la vergonya i l'amarga por de saber-se vençut. Que si el monument no l'ha tocat ningú és perquè l'Església "encara mana molt" i al monòlit hi ha una creu enorme. I que sí, que això que hi ha aquí al mig del riu és una vergonya monumental que Franco i els seus van fer posar perquè els perdedors, com ell, recordessin cada dia qui va guanyar la Guerra. Abans de marxar li demanem una foto per il·lustrar el reportatge que estavem fent. Ens diu que no, que de cap manera, que si surt el seu nom o la seva foto l'aniran a buscar a casa per "rojo". Els seus ulls delaten que no ho diu per dir.

Durant aquestes setmanes se n'ha parlat molt del monument. Com si no portés 50 anys insultant la memòria de la democràcia. Els seus 45 metres d'alçada no han impedit que cap partit —d'esquerra a dreta, espanyolista o independentista— dels que han portat la batuta de l'Ajuntament durant els últims 35 anys hagin fet absolutament res per retirar el monument franquista més gran de Catalunya. Cal recordar que des de 2007, amb l'aprovació de la llei de memòria històrica, s'obliga a tots els consistoris a retirar els símbols franquistes de la via pública. No només això: el passat 3 de març de 2016, el parlament de Catalunya va aprovar una resolució instant l'Ajuntament de Tortosa a "retirar immediatament el monument", sense consulta prèvia als ciutadans.

L'actual alcalde, el convergent Ferran Bel, es vanta d'haver organitzat una consulta, amb el suport de l'agrupació local d'ERC, per decidir el futur del monstre feixista. Una consulta fruit de la inacció al llarg de tres dècades de tots els partits: des del PSC, ICV, ERC, CiU i PP. Tots excepte la CUP, nova al consistori, que es queda sola rebutjant la votació, tot exigint que s'apliqui la llei de memòria històrica d'una vegada per totes i que es retiri la ferralla franquista. Una consulta tramposa que titlla el monument, a l'enunciat de la pregunta que es refrendarà, de "monument a la Batalla de l'Ebre".

El monument és franquista. Que ningú vulgui fer passar gat per llebre. Es va inaugurar el 21 de juny de 1966 pel mateix Franco i va costar quatre milions i mig de pessetes, una fortuna de l'època, per cert.

Les cròniques d'aquell moment ho deien ben clar. Tot formava part de l'edulcorada campanya de "los veinticinco años de paz" que commemorava la victòria triomfal del feixisme l'any 1939. El monòlit es va dedicar lògicament als vencedors de la Batalla de l'Ebre, no pas als del bàndol republicà. És per això que al monument hi va lluir fins al 1980 el text "Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz", juntament amb el Víctor que descansava sota les urpes de l'àguila imperial en senyal de victòria. El Víctor, recordem-ho, també era l'emblema personal del mateix dictador. Més recentment, l'any 2008, es van retirar les plaques que commemoraven la inauguració del monument, amb inscripcions que feien referència a "S.E. el jefe del estado Caudillo de España". La resta de simbologia es manté encara intacta. Cal anar a les cròniques de l'època per aclarir-ne —sí és que algú en dubta— del seu significat, on es troba, encara al peu del monument, la dedicatòria "A los combatientes que hallaron la gloria en la Batalla del Ebro". Els diaris i els discuros del juny de 1966 ho deien ben clar: "La cruz de la cruzada nacionalcatólica. El águila del Imperio Hispánico. La figura combatiente alza el brazo (...) y recoje los anhelos de los hombres que, en el ejército victorioso, proclamaron (...) su firme adhesión al Caudillo". En definitiva, una obra dedicada als vencedors feixistes i als seus acòlits, parlem clar.

Qui no conegui el sud del principat difícilment podrà entendre com s'ha arribat a aquesta situació. Una zona que molts cops s'ha convertit en l'abocador de Catalunya sembrada de nuclears, molins de vent trinxant el paisatge i indústries tòxiques de tota mena. Aquí a ningú se li ha consultat si volia tota aquesta merda al costat de casa. Unes terres sota l'amenaça constant del transvasament de l'Ebre i amb una memòria encara a flor de pell de la carnisseria que es va lliurar a les serres de Pàndols i Cavalls. Després del 39 aquelles terres van quedar desolades. Poblacions com Corbera d'Ebre van ser totalment destruïdes per l'aviació nazifeixista aliada de Franco. Els vençuts van patir mort, càstig, exili i repressió. Només així s'explica que poblacions com Tortosa resguardin avui en dia fins a 32 vestigis franquistes —dels 37 que hi ha la comarca del Baix Ebre—, com es pot comprovar a la web del cens de simbologia franquista que va elaborar el Memorial Democràtic.

No hi ha pregunta que legitimi consultar el franquisme. No hi ha cap consulta, per democràtica que es vulgui pintar, que pugui competir contra una por que encara està a flor de pell, ben viva, generació rere generació i que perdura enquistada fins i tot entre molts d'aquells que van néixer un cop Franco era ben mort. A ningú li van consultar res quan van posar aquell monument, per raons evidents, tampoc ningú s'hi va oposar. Voldria estar equivocat però per la lògica dels fets i de la història que ha tocat viure la gent de Tortosa, és molt probable que la consulta la guanyin els que volen mantenir-lo, creant, de passada, un perillós precedent. Sota el cinisme dels que ara defensen el suposat "dret a decidir" —¿des de quan el feixisme s'aprova en consulta?— es perpetuarà un homenatge franquista. Un insult a la memòria dels que van lliurar la seva vida per combatre el feixisme. Un insult, també, a tots els catalans.

Però retornem a en Joaquim, l'avi nonagenari de qui parlava al començament de l'article. Quan li vam preguntar sobre què votaria a la consulta del pròxim 28 de maig no va saber què respondre. Perquè ni tan sols sabia que l'Ajuntament n'organitzava una. Probablement el dia 28 en Joaquim es quedi a casa, per por o per dignitat. O per totes dues coses.

Jo ho tinc ben clar. L'única consulta que s'hauria de fer a Tortosa és per preguntar al veïnat amb quin mètode de demolició cal enderrocar el monument. Qualsevol cosa que no sigui combatre el feixisme és perpetuar-lo, i tots aquells que ho hauran fet possible en seran, directe o indirectament, els responsables. Fent realitat, un cop més, allò del "atado y bien atado". Quina vergonya més monumental.