EL TTIP MOSSEGA, NOSALTRES REMUNICIPALITZEM

Escrit per Isabel Vallet

El TTIP és una amenaça latent, i no menor, i cal que acompanyem la lluita al carrer d'una accelerada institucional per la municipaliltzació perquè, literalment, ens hi va la vida

Dilluns teníem accés de nou a filtracions sobre l'estat de les negociacions de l'Acord de Lliure Comerç i Inversions (TTIP, per les sigles en anglès) entre els Estats Units i la Unió Europea. L'acord és un projecte que va més enllà del comerç. És un projecte polític, ideològic i social que tindrà conseqüències en el nostre dia a dia.

Un dels pitjors aspectes del tractat és l'obertura definitiva dels serveis a la inversió privada, també dels serveis públics, amb greus conseqüències per a la sanitat pública, les energies, l'alimentació, el medi ambient, la seguretat dels consumidors i la salut pública. Per dur a terme aquesta “obertura”, és dir, per fer més atractius els serveis als possibles inversors, s'haurà d'eliminar tota “barrera” (entesa com tot allò que pugui desincentivar o afegir costos a les inversions d'empreses transnacionals).

El TTIP, com també el TISA i el CETA, estableix tres mecanismes per possibilitar l'entrada de capital privat a la gestió dels serveis públics: un primer mecanisme de desregulació o equiparació normativament a la baixa de les legislacions europees i dels EUA —que afavoreix l'entrada de transnacionals—; un segon mecanisme que preveu que tot nou servei públic hagi de sortir de la contractació pública per ser gestionat per un ens diferent de l'Administració —externalitzacions i privatitzacions—; i un tercer mecanisme per incloure una clàusula d'irrevocabilitat, de manera que, un cop privatitzat, un servei ja no podrà tornar a mans públiques.

Entre les clàusules d'irrevocabilitat, ens colen la nefasta ratchet clause o clàusula trinquet. En un acord de comerç internacional, una clàusula d'irrevocabilitat implica que un país no pot reintroduir un obstacle a la privatització si l'ha eliminat de forma unilateral.

Però més enllà, el TTIP implica que qualsevol modificació legal que faci menys restrictiva la mesura consolidarà automàticament el nou nivell d'obertura. D'aquesta manera, s'estableix un principi de liberalització futura automàtica i autònoma denominat principi de cremallera. La ratchet clause donaria lloc al fet que les empreses transnacionals tinguessin el dret a demandar, a personar-se, en cas de la revocació d'algun servei davant del que fins ara es coneixia com ISDS (mecanisme de resolució de conflictes del tractat) i que amb la nova informació passa a anomenar-se ICS. Aquesta mesura de protecció dels inversors permetria a les empreses reclamar als països per les pèrdues de beneficis que pugui ocasionar la reversió de privatitzacions ja fetes.

El més perillós, per tant, és la possibilitat de no recuperar el que, sense la signatura d'aquests tractats, s'ha anat externalitzant i privatitzant des dels anys vuitanta. La clàusula bloquejaria els nivells actuals de liberalització dels serveis públics en cada estat, en cada municipi.

I per què és important la gestió dels serveis públics? Importa si el servei el presta el municipi o si el presta l'empresa privada de torn? La resposta és sí, perquè el fet de triar el model públic per a la prestació de serveis té implicacions directes al nostre dia a dia, pels motius següents:

1. Dóna la possibilitat de garantir més drets, tendint a la universalitat i no condicionant-los als recursos econòmics dels quals es disposi.

2. Foragita la cerca de benefici privat en la prestació del servei a costa de rebaixar-ne la qualitat.

3. Tévocació de servei comunitari universal, adreçat, sense discriminacions, a totes les veïnes del municipi, amb documentació o sense, amb recursos econòmics o sense.

4. Garanteixunes condicions de treball dignes per a les treballadores i els treballadors que presten aquests serveis.

5. Permet el control i la participació popular en la planificació del servei i en la gestió. Nosaltres hem de poder decidir com volem que siguin els nostres serveis públics.

Som conscients que, en aquest entorn, col·lideixen dos models de societat: el propi de la reproducció del capital, patriarcal, agressiu, autoritari, explotador i altament desposseïdor de la riquesa col·lectiva, i el de la societat que aspira a construir un entorn social del bon viure. Per a aquest segon model, és imprescindible que recuperem, que revertim les externalitzacions i privatitzacions que gestionen els nostres serveis públics com a simples negocis, quan, en realitat, es tracta de drets.

Ara tenim l'obligació política de remunicipalitzar els serveis públics. No només de fer grans campanyes comunicatives, ni de fer estudis per veure com municipalitzar, sinó de municipalitzar-los. Tenim una amenaça latent, i que no és menor, i cal que acompanyem la lluita al carrer d'una accelerada institucional per la municipaliltzació perquè, literalment, ens hi va la vida, a la classe treballadora.