Han passat els anys i l’oblit ha cobert bona part de la seva obra. Continua sent un escriptor poc estudiat a les universitats i no s’ha traçat de forma clara la seva contribució a la literatura catalana.
JoaquÃn Toledo, economista, exportaveu de la Federació d'Estudiants Universitaris d'Uruguai i militant del Frente Amplio, reflexiona sobre el paper de les esquerres a l'Amèrica Llatina en general i concretament al seu paÃs
Atès que al FA els candidats no poden repetir legislatura, el 2010comença el primer mandat d’un Pepe Mujica que segueix gaudint d'ampli suport popular.
SÃ, però em refereixo al fet que, com a mÃnim per a una part de l'esquerra occidental, es converteix en un referent. I ho fa tant per les seves idees, com per la coherència polÃtica que demostra en el dia a dia, amb una vida austera i molt atÃpica per a un lÃder polÃtic del seu estatus.
I a nivell internacional, deia que l'onada de llatinoamericanisme d'esquerres que s'havia expandit durant els últims anys sembla estar en reculada. Quina lectura fas del moment polÃtic de l'Uruguai en el context llatinoamericà ?
"La dona a l’Uruguai, com en qualsevol societat patriarcal, s'ha de fer cà rrec de la seva jornada laboral i la jornada laboral de cures i tasques domèstiques, podent dedicar menys temps a la milità ncia"
Comitè de Defensa de la República de Sant Andreu, debat en l’assemblea oberta del dilluns 27 de novembre de 2017
Article escrit arran d’un mes recollint idees, notes, apunts i aportacions en converses i debats al carrer. Intent d’anà lisi dels principals obstacles a l’hora de materialitzar la República: la no-confrontació del conflicte, per no alimentar la consciència de classe; la negació de l’autodefensa com a eix central de l’acció polÃtica; i l’obstrucció deliberada de la construcció i maduració de poder popular.
L’endemà , el primer cop d’estat contra l’Administració catalana, el 20S, va suposar un salt quantitatiu i qualitatiu descomunal. Milers de persones van deixar les seves obligacions laborals per concentrar-se tant davant de la seu d’Economia durant tot el dia i part de la nit —en altres conselleries s’hi va concentrar menys gent— com a la seu de la CUP. A Economia, s’hi podien sentir cà ntics com “aquesta nit la passareu aquÔ o, per primer cop, gent encorbatada i enjoiada cridant “els carrers seran sempre nostres” o “fora les forces d’ocupació”. Irònicament i trista, aquella concentració va ser dissolta, en part, per Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, en un intent de controlar la mobilització popular espontà nia. Algunes manifestants els van recriminar aquella actitud: entenien que s’havia vessat el got i no es podia deixar que les forces d’ocupació marxessin tranquil·lament. L’Estat espanyol, però, en la seva estratègia de la por i la deriva feixistitzant, ha empresonat tots dos lÃders com a bocs emissaris d’una revolta que, en realitat, van voler apaivagar. Cà rregues dels Mossos d’Esquadra van acabar d’enviar la gent a casa.
Violències. En aquest context, les violències que hem viscut i estem vivint com a poble són múltiples, diverses i connectades. A les violències estructurals del sistema patriarcal capitalista que li serveixen per ordenar i domesticar la població, en general, i la classe treballadora i les dones, en particular, s’hi sumen unes violències explÃcites, concretes i teledirigides amb un únic objectiu: sembrar la por i el terror per enviar el poble a ca seva. Cal posar de relleu que els qui, legalment i suposada, haurien d’haver evitat, fer front o neutralitzat aquestes violències, els Mossos d’Esquadra, no ho van fer en cap cas.
On era la resposta pública al 155? No n’hi havia, perquè ningú la denunciava. No n’hi havia perquè els mà xims representants legÃtims del paÃs, el Govern, havien estat els primers a apartar-se i deixar passar en tromba el 155. Ras i curt, una administració covarda està fent que ens mengem el 155 amb patates. Ara mateix, hi ha persones independentistes dins de l’alta Administració catalana que estan aplicant el 155 per por que les facin fora i hi posin algú de l’Estat espanyol. L’estratègia del mal menor, però, mai ha estat un bon negoci, i menys en un conflicte tan aguditzat on guanyar vol dir fer-ho fora de les regles del joc establertes fins ara.
I una cosa clara: hem perdut la iniciativa, hem perdut la capacitat de marcar el ritme i les passes a fer. Quan i com hem passat de derrotar un estat, com ho vam fer l’1O, a treure pancartes perquè ho diu la Junta Electoral Central? O a defensar el color groc com si fos la gran batalla? Cal fer-ho, sÃ, però com a apèndix: la principal reclamació ha de ser la materialització de la República, no un color que simbolitza uns presos que ho són, precisament, perquè no es va materialitzar quan tocava, els primers dies d’octubre. Ja no anem a l’ofensiva ni marquem l’agenda, ja anem a la defensiva i en reacció al que fa l’Estat.
Hom diu que si una acció il·legal o desobedient la fan deu persones, acabaran a presó. Que si la fan cent, potser les jutjaran. Si en són un miler, no les podran detenir totes. Si en són 10.000, no podran fer res contra elles. AquÃ, algú va optar perquè fossin deu els bocs emissaris que es mengessin la presó —quatre encara hi són—, en lloc de fer l’Administració ingovernable, amb el suport de tot un poble.
Poder popular, amb la veu pròpia amb què vam escriure la història del 6S al 27O. Poder popular, amb la determinació que vam exercir i demostrar l’1O. Poder popular, amb l’autodefensa que vam treure als carrers el 3O i el 8N. Un poder popular que no eviti el conflicte, ans al contrari, que l’afronti de cara i es prepari amb els mitjans que convinguin per superar-lo. Lluny de mobilitzacions teledirigides i programades, de crides cibernètiques que ningú sap d’on surten o des d’entitats verticals amb direccions jerà rquiques; ens cal poder popular assembleari, participatiu, capil·lar i arrelat al territori.
“A la defensiva, una insurrecció està perduda abans fins i tot d’enfrontar-se amb l’enemic”, recordava Lenin, tot citant Marx. I el mateix lÃder bolxevic afirmaria que “cal somiar, però amb la condició de creure en els nostres somnis, d’examinar amb atenció la vida real, de confrontar la nostra observació amb els nostres somnis, i de realitzar escrupolosament la nostra fantasia”. No guanyarem amb manifestacions porugues o programades amb una escaleta d’actes; guanyarem el dia que milers de persones sortim de casa sense saber quan hi tornarem, ni si hi tornarem l’endemà . La república naixerà conflictiva i popular, desobedient i combativa, o no naixerà .
El grup empresarial de l'Ibex 35 fa negoci amb la militarització de les fronteres o la gestió de processos electorals, com el del pròxim 21-D. En el seu consell d'administració hi ha expolÃtics del PP i s'ha vist esquitxada en dos casos de corrupció
Amb seu central al municipi madrileny d'Alcobendas i oficines al districte 22@ de Barcelona, Indra disposa de 43.000 treballadores a tot el món. Integrat per 259 empreses, el grup va guanyar 70 milions d'euros nets el 2016.
La Unitat Central Operativa (UCO) de l'institut armat apunta que Indra hauria tingut un paper decisiu en el finançament il·legal del Partit Popular de Madrid
Durant 22 anys, Javier Monzón va estar comandant la nau d'Indra. Amic personal del rei Joan Carles I, recentment ha rebutjat substituir Juan LuÃs Cebrián com a conseller delegat del Grup Prisa, però forma part del consell d'administració del conglomerat medià tic. Actualment la presidència recau en Fernando Abril-Martorell, fill d'un procurador a les Corts franquistes fins el 1976 i exministre d'economia de la UCD, qui dirigeix l'empresa. A Catalunya, Manuel Brufau, germà l'actual president de Repsol, Antoni Brufau, figura al capdavant, i Josep Pujol Ferrusola va arribar a tenir-hi un cà rrec.
Indra s'ha convertit en el principal client del Ministeri de Defensa espanyol, que i li encarrega el desenvolupament electrònic de la majoria del seu armament