Vuit d’abril del 2013: la mítica cançó d’El màgic d’Oz (1939) “Ding dong, la bruixa ha mort!” es convertia en Trending Topic a Twitter. Margaret Thatcher havia mort a l’Hotel Ritz de Londres als 87 anys. L’alegria que va suscitar el seu traspàs és proporcional a l’odi que va despertar mentre vivia. Les seves polítiques van canviar el Regne Unit per sempre més, i alguns substrats de la població mai li ho van perdonar. Tal i com obria la seva portada el diari The Independent, Thatcher és “tan divisiva en mort com en vida”.
Juntament amb Ronald Reagan, és una de les grans cares històriques del neoliberalisme. Durant el seu mandat, la Dama de ferro va reduir el pes de l’Estat per deixar pas a polítiques econòmiques de caràcter liberal. Això va comportar la transició d’una societat britànica amb capacitat de resposta i sindicats ben nodrits fins a un Regne Unit precari on l’individu aïllat és el principal òrgan social i no pas la comunitat.
GUERRA CONTRA ELS DESAFAVORITS
Durant els seus anys de govern, derrotat l’enemic exterior, Margaret Thatcher i els seus tories van veure la necessitat de crear-ne un de nou a l’interior, que unís el país sota el seu mandat, i ningú millor pel paper que aquells que assenyalaven la classe dominant: els miners.
“Va retirar els ajuts per defunció als miners que fessin vaga. Un vaguista va començar a plorar en un piquet i em va dir que el seu pare havia mort. No tenien diners per pagar l’enterrament. El vam enterrar dignament amb el que hi havia a la caixa de resistència. Ella em va treure els meus drets com a sindicalista” recorda Steve Hamill al Socialist Worker.
Derrotat l’enemic exterior, necessitava un de nou a l’interior per unir el país sota el seu mandat.
Així doncs, va elaborar polítiques que tenien com a objectiu destrossar els sindicats. I ho va aconseguir, ja que després d’ella, mai s’ha recuperat el poder i influència que havia tingut fins aleshores la Union.
No només els miners van ser sota la mira de Thatcher, sinó que els col·lectius minoritaris van veure els seus drets reduïts. La Dama de Ferro va aprovar l’article 28, on es prohibia ensenyar l’homosexualitat com a natural des d’organismes públics i centres educatius. Les mancances informatives que va ocasionar la mesura són presents avui dia en forma de tabús i impediments per a les persones de les zones més rurals, que s’han d’enfrontar a grans dificultats per construir una sexualitat o identitat de gènere sana.
Aquest article va ser tan nociu pel col·lectiu, que gairebé 30 anys després de la seva aprovació, els tories encara es veuen forçats a demanar disculpes.
LA BARONESSA STOWELL, DEL PARTIT CONSERVADOR DEL REGNE UNIT, DEMANA DISCULPES EN NOM DELS TORIES PER L’ARTICLE 28.
A més, l’escletxa salarial entre homes i dones de classe treballadora també es va ampliar dràsticament degut al tancament de fàbriques i augment de l’atur, i es va promoure l’ampliació de lleis per controlar les persones ‘sospitoses’, que no tenien cap altre fi que controlar els moviments presència dels immigrants, especialment de les persones negres.
Del llegat de Thatcher s’hereta, per tant, una societat on les dones, els immigrants i el col·lectiu LGTBI són exclosos socialment. Un llegat que, malgrat el temps, encara perdura.
UN REGNE NO GAIRE UNIT
Una altra de les seves polítiques més famoses és el tancament de més del 15% de la base industrial del Regne Unit, que va atacar amb encara més força a Gal·les i Escòcia.
“L’economia gal·lesa va canviar amb Thatcher el que no havia canviat des de la revolució industrial” assegura Martin Johnes, de la Universitat de Swansea. A les seves mans, Gal·les va passar de tenir un gran sector de la població dedicat a la indústria del carbó fins a una davallada del 3.8% de la població dedicant-s’hi. Tot i així, Thatcher mai va arribar a ser tan impopular a Gal·les com ho va ser a Escòcia, ja que, si es miren les enquestes, “més d’un 30% dels gal·lesos van votar a la Dama de Ferro, encara que l’atur a Gal·les era tan alt com a la post-guerra”.
“L’economia gal·lesa va canviar amb Thatcher el que no havia canviat des de la revolució industrial”.
Una de les claus per entendre l’odi cap a Thatcher a Escòcia “és el que s’anomena l’efecte Glasgow”, explica el professor de polítiques públiques a la Universitat d’Stirling, a Escòcia, Paul Cairney, “que força estudiosos del tema relacionen, parcialment, amb les polítiques econòmiques i socials de Thatcher”.
L’efecte Glasgow és el nom que rep el fet que els habitants d’aquesta ciutat, la més poblada i industrial de tot Escòcia, tenen una esperança de vida relativament baixa; els homes viuen 71,6 anys, set menys que la mitjana de la Unió Europea, que és 78; i les dones glasgewianes viuen 78 anys, 4 per sota dels 82 de mitjana. Aquest fet, tot i que no té una teoria científica que l’expliqui, s’atribueix sovint a la falta de vitamina D, excessiu fred als hiverns, grans quantitats d’estrès o alienació social, però sobretot, als elevats nivells de pobresa que hi ha a Glasgow. SegonsUnderstanding Glasgow, un portal d’estadística aplicada a la societat, quasi la meitat dels habitants de Glasgow habita en el que anomenen “les zones més desafavorides d’Escòcia”.
“Durant els seus anys de govern” explica Cairney, “a Escòcia hi havia a sensació que el cost d’augmentar certs serveis al sud-est, sovint era a expenses de la indústria del nord”, i això la va fer encara més impopular. Al seu torn, va provocar el que Cairney anomena “l’estratègia electoral de dos països”. Per Thatcher i el partit conservador, això significava centrar-se en la zona sud el Regne Unit, on sabien que tenien una victòria assegurada, i oblidar-se del nord i Escòcia, on els resultats decreixien cada vegada més.
Aquesta devallada electoral era, també, causada pel nacionalisme britànic de Thatcher, que pretenia “cohesionar socialment els anglesos amb símbols de britishness”, com ho anomenaCairney. L’objectiu era evocar una Gran Bretanya poderosa, una idea molt lligada al passat imperialista britànic, que encara perdura avui en dia: l’última prova n’és el Brexit. Això, pels escocesos, va ser percebut com un intent d’”assimilar” la cultura escocesa a l’anglesa, eliminant-ne tradicions o intentant imposar polítiques esteses a tot el Regne Unit sense comptar amb les diferències socials i culturals.
Thatcher volia cohesionar socialment el Regne Unit sota els símbols de ‘britishnes’, encara que això suposava assimilar la cultura escocesa a l’anglesa.
Això va fer que els habitants d’Escòcia se sentissin menyspreats pel govern de Westminster: un any abans de la dimissió de la Dama de Ferro, un 77% d’escocesos considerava que Thatcher els tractava com a ciutadans de segona classe.
Les polítiques de Thatcher encara han deixat una altra empremta que perdura avui en dia: un rebuig cap al partit conservador britànic. “Hi ha un llegat retòric”, diu Cairney. “Partits com l’SNP encara poden associar polítiques dels conservadors al tipus de mesures impopulars associades a Margaret Thatcher”. De fet, ni tant sols la seva dimisió el 1990, després de l’intent fallit d’incorporar el poll tax a la regió, va aconseguir que la popularitat dels tories no s’hagi anat estimbant durant les següents dècades a Escòcia.
LA LÍDER MES RELLEVANT
Margaret Thatcher, estimada per uns, odiada per altres, encara és present a la societat i política del Regne Unit. La seva empremta segueix vigent i condicionant l’economia britànica, els moviments obrers, les desigualtats de gènere originades per les seves polítiques, l’esperit britànic antieuropeista que va portar el Brexit i la divisió ideològica i política entre Escòcia i la resta de l’illa de Gran Bretanya.
La BBC la va considerar la líder anglesa més rellevant des del rei Enric VIII, i no és per menys, és la gran transformadora que va configurar un nou país, una nova forma de fer política i una nova forma d’entendre l’Estat. Sense Margaret Thatcher avui dia parlaríem d’una Gran Bretanya diferent i, probablement, d’un món diferent.
 “ Ding dong, la bruixa ha ...){kind=link}
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada