Archive for de setembre 2018

Home Archive for de setembre 2018

undefined

Reedició d'”El Capital” en català

0 Somnis Rebels 9:26 p. m. Comments

MARXISMEReedició d'”El Capital” en català >Somnis Rebels 9:26 p. m. 0 Comments Tigre de Paper reedita el clàssic en el 200 aniversari de Marx Coincidint amb la celebració enguany del 200 aniversari del naixement

undefined

Edward P. Thompson i La formació de la classe treballadora a Anglaterra

0 Somnis Rebels 9:01 a. m. Comments

HistòriaMARXISMEEdward P. Thompson i La formació de la classe treballadora a Anglaterra >Somnis Rebels 9:01 a. m. 0 Comments Aquest any es compleix el 25 aniversari de la mort d'E.P. Thompson, que va revolucionar

undefined

La batalla de Xile

0 Somnis Rebels 8:41 a. m. Comments

America LLatinaHistòriaLa batalla de Xile >Somnis Rebels 8:41 a. m. 0 Comments Crònica de la tensió política viscuda a Xile el 1973 i del violent cop d’estat contra el govern escollit democràticament de Salvador

undefined

Josep Fontana: mestre d'historiadors, lluitador contra la desigualtat

0 Somnis Rebels 5:18 p. m. Comments

HistòriaJosep Fontana: mestre d'historiadors, lluitador contra la desigualtat >Somnis Rebels 5:18 p. m. 0 Comments L’historiador desaparegut la passada nit a Barcelona, ens deixa un dels llegats intel·lectuals més lúcids de l’esquerra i un

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de setembre 2018

<h3 class="lead" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 1.4em; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0px;">
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Tigre de Paper reedita el clàssic en el 200 aniversari de Marx</span></span></h3>
<div>
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div>
<div class="featured" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #555555; line-height: 21px; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="Reedició d'”El Capital” en català" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/06/200capital-860x450_c.png" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 860px;" title="Reedició d'”El Capital” en català" /></span></div>
<div class="post-container" style="background-color: white; border-bottom-color: rgb(238, 238, 238); border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; box-sizing: border-box; color: #555555; line-height: 21px; padding-bottom: 0.5em;">
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Coincidint amb la celebració  enguany del 200 aniversari del naixement de <span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Karl Marx,</span> i el segle i mig de la publicació d’<span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;"><em style="box-sizing: border-box;">El Capital</em></span>, l’editorial Tigre de Paper ha anunciat la seva intenció de reeditar d’aquesta obra cabdal en català, en la traducció que en féu <span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Jordi Moners</span> (El Prat de Llobregat, 1933), publicada en sis volums entre entre 1983 i 1990 per Edicions 62 i la Diputació de Barcelona.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<img alt="" class="alignright size-thumbnail wp-image-22570" height="424" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/06/mrxtoday-300x424.png" srcset="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/06/mrxtoday-300x424.png 300w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/06/mrxtoday.png 315w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; height: auto; margin: 15px 0px 10px 20px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="300" /><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’any 1983 <span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Manuel Sacristán</span>, en el seu pròleg, que responia més a les inquietuds i debats d’aquells primers 80 que no pas als problemes actuals, es veia amb la necessitat de defensar la publicació de l’obra, “que podia semblar intempestiva” en un moment de poca predicació del pensament de Marx. Avui, després de la desolació i misèria creada per la gran crisi capitalista de començament de segle XXI, i la fallida general de les teories econòmiques hegemòniques (exemplificada per l’anècdota de la resposta dels més reconeguts savis econòmics a les preguntes de la reina d’Anglaterra l’any 2007 davant la crisi, quan reconegueren que “no havien pensat en el risc sistèmic”), l’obra es reivindica per si sola. Fins i tot nombrosos economistes de l’<em style="box-sizing: border-box;">stablishment</em> acadèmic han hagut d’admetre, ni que fos amb la boca petita, la vigència i pertinència dels punts de vista de Marx en molts dels seus aspectes, sempre, això sí, sense qüestionar els tabús de l’ordre social imperant al qual deuen carreres, càrrecs i estatus social.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fóra absurd negar que la debilitat de l’esquerra i la persistència de molts dels miratges i mites de la ideologia dominant ens mantenen encara molt lluny d’un qüestionament general del capitalisme, però quan comencen a sortir noves veus crítiques, i se’n rescaten d’altres mal enterrades pels qui es consideraven vencedors de la història, recuperar <em style="box-sizing: border-box;">El Capital</em> esdevé una tasca plena de sentit.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per raons d’actualitat econòmica<em style="box-sizing: border-box;"> El Capital</em> ja va viure doncs una segona joventut des de final de la primera dècada del nou segle. A partir de 2008, editors d’arreu del món veien com es multiplicaven les vendes, les versions publicades en xarxa es popularitzaven, se’n feien guies de lectura, cursos i tallers des del món acadèmic fins als casals i assemblees. Avui, a final d’aquesta segona dècada trobem nous motius que ens refermen en la necessitat i oportunitat de rellegir aquesta obra, o endinsar-nos-hi per primer cop. Els trobem en vista del panorama del pensament i la pràctica política de l’esquerra els darrers anys, quan després de l’ensulsiada dels anys 80 i 90, ha reaparegut als països del centre, si més no electoralment, com una de les reaccions al desastre econòmic i la deslegitimació del sistema polític. En el cas de l’esquerra liberal i postmoderna, sovint ho ha fet renegant de la lluita de classes i els plantejaments de la tradició de Marx, que donaven per superats, i han acabat topant amb el mur de la seva incapacitat i la insolvència de les seves receptes de reformes. Al mateix temps, noves aportacions des de l’ecologisme socialista al feminisme de classe, l’alliberament nacional, els debats sobre la qüestió del poder, l’estudi de l’urbanització, l’ensenyament, la història o les tecnologies de la informació i comunicació, han esbrossat vells camins i n’han obert de nous bevent, entre altres, del treball de Marx.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Així la recuperació d’<em style="box-sizing: border-box;">El Capital</em>, lluny de ser un exercici d’arqueologia o nostàlgia, pot permetre reforçar i realimentar el treball teòric viu, donar eines per al combat teòric i pràctic present i del futur per a l’emancipació humana.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1em;">
I fer-ho en llengua catalana és també una necessitat. Si en Ramon Aramon, quan dirigia l’IEC, insistia en la importància de la publicació d’obra científica en català afirmant que “és més important per a la normalitat de la cultura catalana un llibre de ciència que deu novel·les”, la publicació d’obres clàssiques del pensament resulta no només una molt bona eina per a fer-les arribar als lectors dels Països Catalans, sinó una tasca de resistència ineludible davant dels qui voldrien marginar la nostra llengua i s’entesten a que aquesta quedi restringida a l’àmbit domèstic.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1em;">
<img alt="" class="alignright wp-image-22567 size-medium" height="232" sizes="(max-width: 620px) 100vw, 620px" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/06/tigre100marx-620x232.jpg" srcset="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/06/tigre100marx-620x232.jpg 620w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/06/tigre100marx-300x112.jpg 300w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/06/tigre100marx-768x288.jpg 768w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/06/tigre100marx-940x352.jpg 940w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/06/tigre100marx.jpg 1458w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; font-size: 0px; height: auto; margin: 15px 0px 10px 20px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="620" /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1em;">
Per poder dur a terme la publicació, que es preveu que pugui sortir al carrer el setembre, des de <span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Tigre de Paper</span>han impulsat un <a href="https://www.verkami.com/locale/ca/projects/20865-el-capital-en-catala" style="background: transparent; box-sizing: border-box; color: #a6241d; text-decoration: none; transition: all 0.2s;">projecte de finançament col·laboratiu des de la plataforma Verkami</a>. En poques hores des del seu anunci, ja s’havia assolit l’objectiu inicial de 5000€, motiu pel qual l’editorial l’ha ampliat.</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1em;">
La proposta inclou un pròleg de<span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Silvia Federici</span> (Parma, 1942) i una guia de lectura a càrrec de <span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Néstor Kohan</span> (Buenos Aires, 1967).</div>
</div>
</div>

Tigre de Paper reedita el clàssic en el 200 aniversari de Marx

Coincidint amb la celebració enguany del 200 aniversari del naixement de Karl Marx, i el segle i mig de la publicació d’El Capital, l’editorial Tigre de Paper ha anunciat la seva intenció de reeditar d’aquesta obra cabdal en català, en la traducció que en féu Jordi Moners (El Prat de Llobregat, 1933), publicada en sis volums entre entre 1983 i 1990 per Edicions 62 i la Diputació de Barcelona.

L’any 1983 Manuel Sacristán, en el seu pròleg, que responia més a les inquietuds i debats d’aquells primers 80 que no pas als problemes actuals, es veia amb la necessitat de defensar la publicació de l’obra, “que podia semblar intempestiva” en un moment de poca predicació del pensament de Marx. Avui, després de la desolació i misèria creada per la gran crisi capitalista de començament de segle XXI, i la fallida general de les teories econòmiques hegemòniques (exemplificada per l’anècdota de la resposta dels més reconeguts savis econòmics a les preguntes de la reina d’Anglaterra l’any 2007 davant la crisi, quan reconegueren que “no havien pensat en el risc sistèmic”), l’obra es reivindica per si sola. Fins i tot nombrosos economistes de l’stablishment acadèmic han hagut d’admetre, ni que fos amb la boca petita, la vigència i pertinència dels punts de vista de Marx en molts dels seus aspectes, sempre, això sí, sense qüestionar els tabús de l’ordre social imperant al qual deuen carreres, càrrecs i estatus social.

Fóra absurd negar que la debilitat de l’esquerra i la persistència de molts dels miratges i mites de la ideologia dominant ens mantenen encara molt lluny d’un qüestionament general del capitalisme, però quan comencen a sortir noves veus crítiques, i se’n rescaten d’altres mal enterrades pels qui es consideraven vencedors de la història, recuperar El Capital esdevé una tasca plena de sentit.

Per raons d’actualitat econòmica El Capital ja va viure doncs una segona joventut des de final de la primera dècada del nou segle. A partir de 2008, editors d’arreu del món veien com es multiplicaven les vendes, les versions publicades en xarxa es popularitzaven, se’n feien guies de lectura, cursos i tallers des del món acadèmic fins als casals i assemblees. Avui, a final d’aquesta segona dècada trobem nous motius que ens refermen en la necessitat i oportunitat de rellegir aquesta obra, o endinsar-nos-hi per primer cop. Els trobem en vista del panorama del pensament i la pràctica política de l’esquerra els darrers anys, quan després de l’ensulsiada dels anys 80 i 90, ha reaparegut als països del centre, si més no electoralment, com una de les reaccions al desastre econòmic i la deslegitimació del sistema polític. En el cas de l’esquerra liberal i postmoderna, sovint ho ha fet renegant de la lluita de classes i els plantejaments de la tradició de Marx, que donaven per superats, i han acabat topant amb el mur de la seva incapacitat i la insolvència de les seves receptes de reformes. Al mateix temps, noves aportacions des de l’ecologisme socialista al feminisme de classe, l’alliberament nacional, els debats sobre la qüestió del poder, l’estudi de l’urbanització, l’ensenyament, la història o les tecnologies de la informació i comunicació, han esbrossat vells camins i n’han obert de nous bevent, entre altres, del treball de Marx.

Així la recuperació d’El Capital, lluny de ser un exercici d’arqueologia o nostàlgia, pot permetre reforçar i realimentar el treball teòric viu, donar eines per al combat teòric i pràctic present i del futur per a l’emancipació humana.

I fer-ho en llengua catalana és també una necessitat. Si en Ramon Aramon, quan dirigia l’IEC, insistia en la importància de la publicació d’obra científica en català afirmant que “és més important per a la normalitat de la cultura catalana un llibre de ciència que deu novel·les”, la publicació d’obres clàssiques del pensament resulta no només una molt bona eina per a fer-les arribar als lectors dels Països Catalans, sinó una tasca de resistència ineludible davant dels qui voldrien marginar la nostra llengua i s’entesten a que aquesta quedi restringida a l’àmbit domèstic.

Per poder dur a terme la publicació, que es preveu que pugui sortir al carrer el setembre, des de Tigre de Paperhan impulsat un projecte de finançament col·laboratiu des de la plataforma Verkami. En poques hores des del seu anunci, ja s’havia assolit l’objectiu inicial de 5000€, motiu pel qual l’editorial l’ha ampliat.

La proposta inclou un pròleg deSilvia Federici (Parma, 1942) i una guia de lectura a càrrec de Néstor Kohan (Buenos Aires, 1967).

<h3 class="lead" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-weight: normal; line-height: 1.4em; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Aquest any es compleix el 25 aniversari de la mort d'E.P. Thompson, que va revolucionar la història social.</span></h3>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div class="featured" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 21px; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="Edward P. Thompson i La formació de la classe treballadora a Anglaterra" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/05/E_P_Thompson_at_1980_protest_rally-860x450_c.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle; width: 860px;" title="Edward P. Thompson i La formació de la classe treballadora a Anglaterra" /></span></div>
<div class="post-container" style="background-color: white; border-bottom-color: rgb(238, 238, 238); border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; box-sizing: border-box; line-height: 21px; padding-bottom: 0.5em;">
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Escriptor, historiador, teòric d’una esquerra no dogmàtica, lluitador per la pau … Edward P. Thompson va ser tot això conjuntament, de manera que cap d’aquestes activitats s’explica si es prescindeix de les altres. La seva obra d’historiador, per exemple, només es pot entendre a la llum de la seva vida i de les seves idees polítiques.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quant a la seva vida, em limitaré a reproduir algunes de les coses que ens va dir en ocasió d’una entrevista que li vam fer a Barcelona. “Procedeixo d’una família que estava al dia en el camp de la política internacional. El meu pare tenia connexions amb Nehru i altres dirigents del Congrés Nacional Indi; la meva mare les tenia amb el Líban, de manera que em vaig educar enmig d’un ambient que tenia plena consciència de l’imperialisme. Era massa jove per tenir una activitat política a l’època de la Guerra civil espanyola, però els meus amics grans, i els amics del meu germà, n’estaven profundament preocupats, de manera que en començar la Segona guerra mundial, quan tenia al voltant de quinze anys, era ja per disposició un antifeixista convençut, i van ser aquestes conviccions les que em van portar un o dos anys més tard al partit comunista “.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<img alt="" class="alignright size-thumbnail wp-image-22537" height="219" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/08/Communist_Party_Great_Britain-11-300x219.jpg" srcset="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/08/Communist_Party_Great_Britain-11-300x219.jpg 300w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/08/Communist_Party_Great_Britain-11-620x452.jpg 620w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/08/Communist_Party_Great_Britain-11-768x560.jpg 768w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/08/Communist_Party_Great_Britain-11-940x686.jpg 940w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/08/Communist_Party_Great_Britain-11.jpg 1600w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; height: auto; margin: 15px 0px 10px 20px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="300" /><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La influència familiar més important va ser la del seu germà gran, Frank, sobre qui s’ha publicat una nova biografia, A <em style="box-sizing: border-box;">Very English Hero</em>. Ingressat als 19 anys en el Partit Comunista, per la influència d’Iris Murdoch, Frank va participar en la Segona guerra mundial en el Servei Britànic d’Operacions Especials i va morir en estranyes circumstàncies a Bulgària al juny de 1944, als 24 anys d’edat. Edward va heretar de Frank un ideal de democràcia social antifeixista que pretenia construir un món nou a l’Europa de postguerra; un ideal que va sobreviure per breu temps abans que la guerra freda el liquidés.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Era una cosa semblant en esperit al que havia estat el Front Popular a l’Estat espanyol, reforçat per l’experiència de la resistència contra el feixisme. “Penso, deia Edward, que el 1945 hi havia una altra alternativa a la degeneració en dos bàndols que va produir la guerra freda”.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després d’haver combatut a Itàlia, Edward va tornar a Anglaterra per dedicar-se a l’ensenyament d’adults: “Aní a ensenyar al Yorkshire, al nord, a Halifax. On no només vaig ensenyar, sinó que vaig aprendre molt. Aquest va ser un procés absolutament necessari, el d’aprendre de les meves classes: aprendre activitat política i una certa humilitat que l’intel·lectual necessita sempre. ”</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">“Em vaig comprometre amb el moviment de la pau d’aquell temps, sobretot durant la guerra de Corea (…), i vaig mantenir molta activitat en el Partit Comunista fins a 1956. En 1956 Dorothy -la seva esposa- i jo, amb altres historiadors i un grup d’amics vam crear un diari de discussió en el si del Partit Comunista britànic. Després de la insurrecció d’Hongria vam decidir que no tenia sentit continuar, i vam ser empesos a marxar pels propis dirigents “.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquells dies no pensava dedicar-se a la història. Fill i germà de poetes, es proposava desenvolupar una carrera literària. Fins que el 1955 va publicar <em style="box-sizing: border-box;">William Morris: de romàntic a revolucionari</em>, un llibre encara primari, que reescriuria completament anys després, i va descobrir accidentalment que volia convertir-se en historiador.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va començar a treballar a la Universitat de Leeds, en els “extramurals”, els cursos d’extensió universitària oberts al públic aliè a la universitat, i va passar més endavant al Centre per a l’Estudi de la Història Social de la Universitat de Warwick. De fet mai va pretendre fer carrera acadèmica i mai va arribar a tenir una plaça fixa de funcionari universitari.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<img alt="" class="alignright size-full wp-image-22535" height="475" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/05/epthompson1.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; height: auto; margin: 15px 0px 10px 20px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="290" /><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan va rebre l’encàrrec d’escriure un llibre sobre els orígens del moviment obrer britànic, que es publicaria en 1963 amb el títol de <em style="box-sizing: border-box;">La formació de la classe obrera a Anglaterra</em>, va decidir incorporar les experiències viscudes al Yorkshire, alhora que el que havia après en les converses amb els treballadors que li explicaven els records dels seus pares. Va saber, per exemple, que tot i que les lleis diguessin que estava prohibit que treballessin a les fàbriques els nens de menys de set anys, seguien fent-ho, de manera que, quan arribava a la fàbrica un inspector, posaven als nens en grans cistelles i els pujaven al sostre. <em style="box-sizing: border-box;">La formació de la classe obrera a Anglaterra</em> va resultar ser un llibre profundament innovador en el seu plantejament de la noció de classe com una relació, i en el seu interès pels mecanismes de formació d’una consciència col·lectiva, així com pel rebuig explícit d’entendre el marxisme com “un cos autosuficient de doctrina, complet i internament consistent, que es concreta en un conjunt d’escrits”: una doctrina que dóna totes les respostes i ens estalvia endinsar-nos en les complexitats del passat.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El seu treball en el terreny de la investigació històrica es va interrompre després de 1975, quan va iniciar un llarg compromís amb el moviment per la pau, lligat sobretot a les campanyes antinuclears, a les quals va dedicar, entre 1980 i 1985, una sèrie de llibres ( <em style="box-sizing: border-box;">Opció zero</em>, <em style="box-sizing: border-box;">Les nostres llibertats i les nostres vides</em>, <em style="box-sizing: border-box;">La guerra de les galàxies</em> …).</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mentre estava dedicat a aquestes activitats s’estava gestant a la universitat un canvi polític i cultural de la major importància. Van contribuir a això la frustració dels moviments esquerrans del 68 i el desengany davant l’aixafament de l’anomenada “primavera de Praga”, als quals molt aviat s’hi sumarien els efectes d’una crisi econòmica, iniciada amb l’alça dels preus del petroli en els anys setanta, i la pujada al poder de governs d’una dreta dura, com els de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, entestats a liquidar la força dels sindicats i del moviment obrer.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquesta campanya contrarevolucionària, que es proposava combatre les idees avançades que havien inspirat els moviments dels anys seixanta, es va reflectir a la Gran Bretanya els esforços per transformar l’ensenyament de la història, eliminant qualsevol rastre de l’esplèndida tradició d’una història social progressista. La mateixa senyora Thatcher no va dubtar a expressar els seus objectius davant la Cambra dels Comuns: “En lloc d’ensenyar generalitats i grans temes, per què no tornem als vells bons temps en què s’aprenien de memòria els noms dels reis i les reines d’Anglaterra, les batalles, els fets i tots els gloriosos esdeveniments del nostre passat? “.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com ha escrit Geoff Eley, el canvi que es va produir en l’instrumental teòric i metodològic dels historiadors va ser paral·lel a l’esgotament de les esperances polítiques de l’esquerra. El primer que es va enfonsar va ser una amalgama de fórmules que passaven fraudulentament per marxisme, encara que tenien poc a veure amb el que va escriure realment Marx, reduït aquí a unes quantes cites de textos canònics que s’utilitzaven per deduir totes les respostes, sense necessitat d’investigar la realitat.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El gir metodològic d’aquests anys havia portat al fet que s’oblidés al Thompson historiador, que quedava com el representant d’una vella forma d’escriure història, socialment compromesa. La seva reaparició amb <em style="box-sizing: border-box;">Costums en comú</em> (1991) inquietà al món acadèmic, sobretot per la fermesa amb què reafirmava els seus punts de vista, alhora que deixava en evidència a aquells vells companys que havien abandonat els principis per acomodar-se als nous temps.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<img alt="" class="alignright wp-image-22538" height="286" sizes="(max-width: 222px) 100vw, 222px" src="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/08/E.-P.-Thompson-300x387.jpg" srcset="http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/08/E.-P.-Thompson-300x387.jpg 300w, http://laccent.cat/wp-content/uploads/2018/08/E.-P.-Thompson.jpg 310w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; height: auto; margin: 15px 0px 10px 20px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="222" /><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Combatia, per exemple, la pretensió d’abandonar el vell lèxic derivat del conflicte social, amb termes com ‘feudal’, capitalista ‘o’ burgès ‘, per a reemplaçar-los per altres com ‘preindustrial’, ‘tradicional’ o ‘modernització’, que eren tan ambigus com els anteriors, però que servien per descriure un suposat “ordre sociològic autoregulat”, eliminant la idea mateixa de conflicte.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La mort de Thompson el 1993 es va produir quan encara no s’havien sedimentat les reaccions davant <em style="box-sizing: border-box;">Costums en comú</em>, sense donar temps a l’inici de la campanya que s’intuïa que anava a desencadenar-contra el llibre. Això explica el generós alleujament del món acadèmic, que es va afanyar a convertir-lo en un gran historiador que havia brillat en els anys seixanta i en els primers setanta, com a representant d’unes tendències historiogràfiques i uns projectes polítics de “socialisme humanista”, que haurien caducat completament. Acomiadaven així a un testimoni incòmode del seu passat, que hagués pogut retreure’ls el seu acomodament.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un dels pocs que no havia renunciat a les seves velles idees ni havia fet penitència pel seu passat, Eric Hobsbawm, va saber reconèixer la grandesa d’un historiador que “tenia la capacitat de produir coses que eren qualitativament diferents de les que escrivíem els altres i que és impossible mesurar amb la mateixa escala. Animenem-lo simplement geni”.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tornar avui a <em style="box-sizing: border-box;">La formació de la classe obrera a Anglaterra</em> ha de servir per recordar-nos, a partir dels orígens del moviment sindical, fins a quin punt va ser, i continua sent, necessària l’actuació col·lectiva per transformar les condicions de vida dels homes i les dones .</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Josep Fontana</span>. Historiador.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1em;">
<em style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Text publicat en el número 3, de 2013, de la revista Sociologia Historica.  Traduït per L’Accent, el publiquem en motiu del 25 aniversari de la mort de E.P. Thompson.</span></em></div>
</div>
</div>

Aquest any es compleix el 25 aniversari de la mort d'E.P. Thompson, que va revolucionar la història social.

Edward P. Thompson i La formació de la classe treballadora a Anglaterra

Escriptor, historiador, teòric d’una esquerra no dogmàtica, lluitador per la pau … Edward P. Thompson va ser tot això conjuntament, de manera que cap d’aquestes activitats s’explica si es prescindeix de les altres. La seva obra d’historiador, per exemple, només es pot entendre a la llum de la seva vida i de les seves idees polítiques.

Quant a la seva vida, em limitaré a reproduir algunes de les coses que ens va dir en ocasió d’una entrevista que li vam fer a Barcelona. “Procedeixo d’una família que estava al dia en el camp de la política internacional. El meu pare tenia connexions amb Nehru i altres dirigents del Congrés Nacional Indi; la meva mare les tenia amb el Líban, de manera que em vaig educar enmig d’un ambient que tenia plena consciència de l’imperialisme. Era massa jove per tenir una activitat política a l’època de la Guerra civil espanyola, però els meus amics grans, i els amics del meu germà, n’estaven profundament preocupats, de manera que en començar la Segona guerra mundial, quan tenia al voltant de quinze anys, era ja per disposició un antifeixista convençut, i van ser aquestes conviccions les que em van portar un o dos anys més tard al partit comunista “.

La influència familiar més important va ser la del seu germà gran, Frank, sobre qui s’ha publicat una nova biografia, A Very English Hero. Ingressat als 19 anys en el Partit Comunista, per la influència d’Iris Murdoch, Frank va participar en la Segona guerra mundial en el Servei Britànic d’Operacions Especials i va morir en estranyes circumstàncies a Bulgària al juny de 1944, als 24 anys d’edat. Edward va heretar de Frank un ideal de democràcia social antifeixista que pretenia construir un món nou a l’Europa de postguerra; un ideal que va sobreviure per breu temps abans que la guerra freda el liquidés.

Era una cosa semblant en esperit al que havia estat el Front Popular a l’Estat espanyol, reforçat per l’experiència de la resistència contra el feixisme. “Penso, deia Edward, que el 1945 hi havia una altra alternativa a la degeneració en dos bàndols que va produir la guerra freda”.

Després d’haver combatut a Itàlia, Edward va tornar a Anglaterra per dedicar-se a l’ensenyament d’adults: “Aní a ensenyar al Yorkshire, al nord, a Halifax. On no només vaig ensenyar, sinó que vaig aprendre molt. Aquest va ser un procés absolutament necessari, el d’aprendre de les meves classes: aprendre activitat política i una certa humilitat que l’intel·lectual necessita sempre. ”

“Em vaig comprometre amb el moviment de la pau d’aquell temps, sobretot durant la guerra de Corea (…), i vaig mantenir molta activitat en el Partit Comunista fins a 1956. En 1956 Dorothy -la seva esposa- i jo, amb altres historiadors i un grup d’amics vam crear un diari de discussió en el si del Partit Comunista britànic. Després de la insurrecció d’Hongria vam decidir que no tenia sentit continuar, i vam ser empesos a marxar pels propis dirigents “.

En aquells dies no pensava dedicar-se a la història. Fill i germà de poetes, es proposava desenvolupar una carrera literària. Fins que el 1955 va publicar William Morris: de romàntic a revolucionari, un llibre encara primari, que reescriuria completament anys després, i va descobrir accidentalment que volia convertir-se en historiador.

Va començar a treballar a la Universitat de Leeds, en els “extramurals”, els cursos d’extensió universitària oberts al públic aliè a la universitat, i va passar més endavant al Centre per a l’Estudi de la Història Social de la Universitat de Warwick. De fet mai va pretendre fer carrera acadèmica i mai va arribar a tenir una plaça fixa de funcionari universitari.

Quan va rebre l’encàrrec d’escriure un llibre sobre els orígens del moviment obrer britànic, que es publicaria en 1963 amb el títol de La formació de la classe obrera a Anglaterra, va decidir incorporar les experiències viscudes al Yorkshire, alhora que el que havia après en les converses amb els treballadors que li explicaven els records dels seus pares. Va saber, per exemple, que tot i que les lleis diguessin que estava prohibit que treballessin a les fàbriques els nens de menys de set anys, seguien fent-ho, de manera que, quan arribava a la fàbrica un inspector, posaven als nens en grans cistelles i els pujaven al sostre. La formació de la classe obrera a Anglaterra va resultar ser un llibre profundament innovador en el seu plantejament de la noció de classe com una relació, i en el seu interès pels mecanismes de formació d’una consciència col·lectiva, així com pel rebuig explícit d’entendre el marxisme com “un cos autosuficient de doctrina, complet i internament consistent, que es concreta en un conjunt d’escrits”: una doctrina que dóna totes les respostes i ens estalvia endinsar-nos en les complexitats del passat.

El seu treball en el terreny de la investigació històrica es va interrompre després de 1975, quan va iniciar un llarg compromís amb el moviment per la pau, lligat sobretot a les campanyes antinuclears, a les quals va dedicar, entre 1980 i 1985, una sèrie de llibres ( Opció zero, Les nostres llibertats i les nostres vides, La guerra de les galàxies …).

Mentre estava dedicat a aquestes activitats s’estava gestant a la universitat un canvi polític i cultural de la major importància. Van contribuir a això la frustració dels moviments esquerrans del 68 i el desengany davant l’aixafament de l’anomenada “primavera de Praga”, als quals molt aviat s’hi sumarien els efectes d’una crisi econòmica, iniciada amb l’alça dels preus del petroli en els anys setanta, i la pujada al poder de governs d’una dreta dura, com els de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, entestats a liquidar la força dels sindicats i del moviment obrer.

Aquesta campanya contrarevolucionària, que es proposava combatre les idees avançades que havien inspirat els moviments dels anys seixanta, es va reflectir a la Gran Bretanya els esforços per transformar l’ensenyament de la història, eliminant qualsevol rastre de l’esplèndida tradició d’una història social progressista. La mateixa senyora Thatcher no va dubtar a expressar els seus objectius davant la Cambra dels Comuns: “En lloc d’ensenyar generalitats i grans temes, per què no tornem als vells bons temps en què s’aprenien de memòria els noms dels reis i les reines d’Anglaterra, les batalles, els fets i tots els gloriosos esdeveniments del nostre passat? “.

Com ha escrit Geoff Eley, el canvi que es va produir en l’instrumental teòric i metodològic dels historiadors va ser paral·lel a l’esgotament de les esperances polítiques de l’esquerra. El primer que es va enfonsar va ser una amalgama de fórmules que passaven fraudulentament per marxisme, encara que tenien poc a veure amb el que va escriure realment Marx, reduït aquí a unes quantes cites de textos canònics que s’utilitzaven per deduir totes les respostes, sense necessitat d’investigar la realitat.

El gir metodològic d’aquests anys havia portat al fet que s’oblidés al Thompson historiador, que quedava com el representant d’una vella forma d’escriure història, socialment compromesa. La seva reaparició amb Costums en comú (1991) inquietà al món acadèmic, sobretot per la fermesa amb què reafirmava els seus punts de vista, alhora que deixava en evidència a aquells vells companys que havien abandonat els principis per acomodar-se als nous temps.

Combatia, per exemple, la pretensió d’abandonar el vell lèxic derivat del conflicte social, amb termes com ‘feudal’, capitalista ‘o’ burgès ‘, per a reemplaçar-los per altres com ‘preindustrial’, ‘tradicional’ o ‘modernització’, que eren tan ambigus com els anteriors, però que servien per descriure un suposat “ordre sociològic autoregulat”, eliminant la idea mateixa de conflicte.

La mort de Thompson el 1993 es va produir quan encara no s’havien sedimentat les reaccions davant Costums en comú, sense donar temps a l’inici de la campanya que s’intuïa que anava a desencadenar-contra el llibre. Això explica el generós alleujament del món acadèmic, que es va afanyar a convertir-lo en un gran historiador que havia brillat en els anys seixanta i en els primers setanta, com a representant d’unes tendències historiogràfiques i uns projectes polítics de “socialisme humanista”, que haurien caducat completament. Acomiadaven així a un testimoni incòmode del seu passat, que hagués pogut retreure’ls el seu acomodament.

Un dels pocs que no havia renunciat a les seves velles idees ni havia fet penitència pel seu passat, Eric Hobsbawm, va saber reconèixer la grandesa d’un historiador que “tenia la capacitat de produir coses que eren qualitativament diferents de les que escrivíem els altres i que és impossible mesurar amb la mateixa escala. Animenem-lo simplement geni”.

Tornar avui a La formació de la classe obrera a Anglaterra ha de servir per recordar-nos, a partir dels orígens del moviment sindical, fins a quin punt va ser, i continua sent, necessària l’actuació col·lectiva per transformar les condicions de vida dels homes i les dones .

Josep Fontana. Historiador.

Text publicat en el número 3, de 2013, de la revista Sociologia Historica. Traduït per L’Accent, el publiquem en motiu del 25 aniversari de la mort de E.P. Thompson.

<div class="panel-pane pane-content-field pane-field-entradeta" style="background: rgb(223, 223, 223); border: 0px; line-height: 18.2112px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="pane-content" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="field field-type-text field-field-entradeta" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin: 1em 0px 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="field-items" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="field-item odd" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin-bottom: 1em; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmpCMs5Anxb7ZDO48J6xgNCZxUlnDn25UjjwQprxaPPG8JKo3hvynxSBpA4pcDm5WJ3WWCg1IHCm7mAhhyphenhyphenFr_Zo3DKcyh2QNLdqYCITKQNLOo7eze83WHTLnbBoLkabUjrv24p/s1600/la-batalla-de-chile.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="619" data-original-width="450" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmpCMs5Anxb7ZDO48J6xgNCZxUlnDn25UjjwQprxaPPG8JKo3hvynxSBpA4pcDm5WJ3WWCg1IHCm7mAhhyphenhyphenFr_Zo3DKcyh2QNLdqYCITKQNLOo7eze83WHTLnbBoLkabUjrv24p/s320/la-batalla-de-chile.jpg" width="232" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Crònica de la tensió política viscuda a Xile el 1973 i del violent cop d’estat contra el govern escollit democràticament de Salvador Allende.</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="panel-region-separator" style="background: rgb(223, 223, 223); border: 0px; line-height: 18.2112px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
</div>
<div class="panel-pane pane-content-field pane-field-text" style="background: rgb(223, 223, 223); border: 0px; line-height: 18.2112px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="pane-content" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="field field-type-text field-field-text" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin: 1em 0px 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="field-items" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="field-item odd" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin-bottom: 1em; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dividit en tres parts, és un film de referència del cinema polític. Aquesta primera part tracta de l’ambient preelectoral i la consolidació d’Unitat Popular, de l’oposició de la dreta i del centre al govern d’Allende, de l’organització del sabotatge i del bloqueig total per part de la burgesia i les classes benestants, dels contactes de l’oposició amb la CIA i de la sublevació del Tancazo (primer advertiment seriós a Allende). “L’equip de filmació vam ser testimonis d’esdeveniments excepcionals que cap altra font d’informació no va poder recollir: la filmació dia a dia d’una situació revolucionària a l’Amèrica del Sud i dels mètodes feixistes que l’imperialisme va utilitzar per contraatacar-la” (Patricio Guzmán).</span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin-bottom: 1em; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin-bottom: 1em; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; margin-bottom: 1em; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjge2htB4JZNoa-rsgpEVnjhF5wbBbP6IBsO1wL1HBAmUTZE03hyphenhyphenzZe-4oZm9408AX0YgpWeIyhw79KPRe4LAeaCDkRMVa4DXXv5CfDsqfT-qvfpR-CKcLZq6dglEKWjkUSjWVm/s1600/11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="182" data-original-width="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjge2htB4JZNoa-rsgpEVnjhF5wbBbP6IBsO1wL1HBAmUTZE03hyphenhyphenzZe-4oZm9408AX0YgpWeIyhw79KPRe4LAeaCDkRMVa4DXXv5CfDsqfT-qvfpR-CKcLZq6dglEKWjkUSjWVm/s1600/11.jpg" /></a></div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/14558161" webkitallowfullscreen="" width="640"></iframe>

<a href="https://vimeo.com/14558161">I- La Batalla De Chile/ La Insurrección De La Burguesía</a> from <a href="https://vimeo.com/user3837516">alvarezmeo</a> on <a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.

Crònica de la tensió política viscuda a Xile el 1973 i del violent cop d’estat contra el govern escollit democràticament de Salvador Allende.

Dividit en tres parts, és un film de referència del cinema polític. Aquesta primera part tracta de l’ambient preelectoral i la consolidació d’Unitat Popular, de l’oposició de la dreta i del centre al govern d’Allende, de l’organització del sabotatge i del bloqueig total per part de la burgesia i les classes benestants, dels contactes de l’oposició amb la CIA i de la sublevació del Tancazo (primer advertiment seriós a Allende). “L’equip de filmació vam ser testimonis d’esdeveniments excepcionals que cap altra font d’informació no va poder recollir: la filmació dia a dia d’una situació revolucionària a l’Amèrica del Sud i dels mètodes feixistes que l’imperialisme va utilitzar per contraatacar-la” (Patricio Guzmán).

I- La Batalla De Chile/ La Insurrección De La Burguesía from alvarezmeo on Vimeo.

"La Batalla de Xile": acció, moviment, lluita de classes i ocàs d'una revolució

Crònica de la tensió política viscuda a Xile el 1973 i del violent cop d’estat contra el govern escollit democràticament de Salvador Allende.

I- La Batalla De Chile/ La Insurrección De La Burguesía from alvarezmeo on Vimeo.

<header style="background-color: #fefefe; box-sizing: inherit; color: #272d2d; line-height: 24px; text-align: justify;"><span style="box-sizing: inherit; font-family: pt_serif, sans-serif; height: auto; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 2rem;"><img class="fix-2-down small-centered" src="https://directa.cat/app/uploads/2018/08/151002_Josep-Fontata_094-1.jpg" style="border-style: none; box-sizing: inherit; clear: both; display: inline-block; float: none; height: auto; margin-left: auto; margin-right: auto; max-width: 100%; padding-bottom: 2rem; vertical-align: middle;" width="100%" /></span></header><div class="entry-content" style="background-color: #fefefe; box-sizing: inherit; color: #272d2d; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px;">
<h4 style="box-sizing: inherit; color: inherit; font-weight: 400; line-height: 1.4; margin: 0px 0px 0.5rem; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’historiador desaparegut la passada nit a Barcelona, ens deixa un dels llegats intel·lectuals més lúcids de l’esquerra i un referent de diverses generacions de professionals de la ciència històrica</span></h4>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="box-sizing: inherit; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-weight: 700; line-height: inherit;">Pau </span><span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.6;"><span style="box-sizing: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit;">Casanellas |</span> <a href="https://twitter.com/La_Directa" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #a21c26; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration: none;" target="_blank">@La_Directa</a></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="box-sizing: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit;">Foto de Sergi Pujolar</span><span style="line-height: 1.6;"> </span><span style="box-sizing: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit;">|</span><a class="ProfileHeaderCard-screennameLink u-linkComplex js-nav" href="https://twitter.com/spujolar" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #a21c26; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration: none;"><span class="username u-dir" dir="ltr" style="box-sizing: inherit;">@spujolar</span> </a></div>
</span><br />
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sense risc d’exagerar, es pot afirmar que Josep Fontana, mort aquesta passada nit a Barcelona a 86 anys, ha estat molt probablement l’historiador català més influent i de més prestigi internacional de la segona meitat del segle XX i les primeres dècades del XXI. Fill d’un llibreter de vell i llicenciat en Filosofia i Lletres, Fontana va ser docent a la Universitat de Barcelona —d’on va ser expulsat temporalment per les autoritats franquistes fruit de la seva militància comunista—, a la Universitat de Liverpool, a la Universitat de València, a la Universitat Autònoma de Barcelona i, finalment, en els últims anys de la seva carrera, a l’Institut d’Història Jaume <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Vicens</span> i Vives, de la Universitat Pompeu Fabra.</span></div>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van ser les figures de Ferran Soldevila, Jaume <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Vicens</span> i Vives i, sobretot, Pierre Vilar —amb qui compartia l’adscripció marxista— les que més el va marcar com a historiador. Precisament unes paraules de Vilar citades per Fontana resumeixen perfectament la seva concepció de l’ofici: “No és una ciència freda el que volem; però és una ciència”. És a dir: la història entesa com a mètode per explicar el món real i ensenyar als altres a veure’l amb ulls crítics per ajudar a transformar-lo, però sempre amb el màxim rigor possible.</span></div>
<blockquote style="border-left-color: rgb(39, 45, 45); border-left-style: solid; border-left-width: 3px; box-sizing: inherit; color: #a21c26; float: left; line-height: 1.6; margin: 2rem auto; padding: 0.5625rem 1.25rem 0px 1.1875rem; width: 475.875px;">
<div style="box-sizing: inherit; font-weight: 700; line-height: 1.6; margin-bottom: 1rem; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 433.875px;">
<span style="box-sizing: inherit; color: #a22e27;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van ser les figures de Ferran Soldevila, Jaume <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Vicens</span> i Vives i, sobretot, Pierre Vilar —amb qui compartia adscripció marxista— les que més el va marcar com a historiador. Unes paraules de Vilar citades per Fontana resumeixen perfectament la seva concepció de l’ofici: “No és una ciència freda el que volem; però és una ciència”</span></span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A més de la seva militància al PSUC, que va abandonar el 1977 en desacord amb l’evolució del partit, Fontana va mostrar sempre una gran preocupació per la transmissió del coneixement i la divulgació. És això el que explica la seva dedicació a la formació del professorat d’educació secundària. Especialment remarcable va ser, així mateix, la seva tasca en el món editorial, primer com a col·laborador d’Ariel i, després, de Crítica, fundada el 1976 per <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Gonzalo</span> <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Pontón</span>. Des de la col·lecció d’història d’aquest últim segell, Fontana va impulsar la traducció al castellà d’autors com E.P. Thompson, George <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Rudé</span> o Eric J. <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Hobsbawm</span>. Tots ells —especialment Thompson— van influir notablement en la seva obra, com també ho va fer Gramsci, de qui va voler plasmar en l’anàlisi històrica les propostes analítiques i conceptuals.</span></div>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<img alt="Resultat d'imatges de josep fontana" src="https://dades.naciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/201709/576_1505313821_Josep_Fontana_foto_Adria_Costa_2017-010.jpg" /></div>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una altra de les característiques de Fontana com a historiador va ser el sentit de globalitat: la concepció de la història com una ciència amb pretensió d’ocupar-se de tot el que és humà i de plantejar explicacions globals del funcionament de la societat. Una idea que xoca frontalment amb compartimentació regnant actualment en les ciències socials i les humanitats. És aquesta concepció, juntament amb la preocupació per arribar al gran públic i dotar el coneixement d’influència social, el que el va portar, ja avançada la seva carrera, a elaborar obres de síntesi, en les quals destaca sempre la gran quantitat i diversitat de referències utilitzades:<em style="box-sizing: inherit; line-height: inherit;"> Europa <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">ante</span> <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">el espejo</span></em> (1994) o les més recents<em style="box-sizing: inherit; line-height: inherit;"> La formació d’una identitat. Una història de Catalunya</em> (2014) i <em style="box-sizing: inherit; line-height: inherit;">El <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">siglo</span> de la <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">revolución</span>. Una <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">historia</span> <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">del mundo</span> <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">desde</span> 1914</em> (2017). Menció a banda mereixerien la monumental <em style="box-sizing: inherit; line-height: inherit;">Por el <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">bien</span> de<span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">l imperio</span>. Una <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">historia</span> <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">del mundo</span> <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">desde</span> 1945</em> (2011) i la immediatament posterior<em style="box-sizing: inherit; line-height: inherit;">El <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">futuro</span> <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">es</span> un país <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">extraño</span>. Una <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">reflexión</span> sobre <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">la crisis</span> social de <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">comienzos</span> del <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">siglo</span> XXI</em>(2013), en les quals ofereix arguments contra l’imperialisme nord-americà i contra l’increment de la desigualtat propiciat per les polítiques neoliberals i les recents receptes econòmiques d’austeritat.</span></div>
<blockquote style="border-left-color: rgb(39, 45, 45); border-left-style: solid; border-left-width: 3px; box-sizing: inherit; color: #a21c26; float: left; line-height: 1.6; margin: 2rem auto; padding: 0.5625rem 1.25rem 0px 1.1875rem; width: 475.875px;">
<div style="box-sizing: inherit; font-weight: 700; line-height: 1.6; margin-bottom: 1rem; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 433.875px;">
<span style="box-sizing: inherit; color: #a22e27;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una de les característiques de Fontana com a historiador va ser el sentit de globalitat: la concepció de la història com una ciència amb pretensió d’ocupar-se de tot el que és humà i de plantejar explicacions globals del funcionament de la societat</span></span></div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb tot, el llibre probablement més influent de Fontana va ser <em style="box-sizing: inherit; line-height: inherit;"><span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">Historia</span>: <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">análisis</span> del <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">pasado</span> <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">y</span> <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">proyecto</span> social</em> (1982), en què fa un repàs crític dels diferents corrents historiogràfics que hi ha hagut al llarg de la història i reflexiona sobre el paper de l’historiador com a “consciència crítica de la societat en què viu”. És també, segurament, el llibre en què polemitza més. I ho fa no únicament contra el conservadorisme, sinó també contra l’estructuralisme (encapçalat per figures com <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Louis</span> Althusser o Marta <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Harnecker</span>), al qual veia com una versió “desnaturalitzada” i “dogmàtica” del marxisme. En aquesta mateixa línia de reflexió historiogràfica s’inscriu L<em style="box-sizing: inherit; line-height: inherit;">a història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals</em> (1992), en què combat la tesi de Francis <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Fukuyama</span> de l’esgotament d’alternatives teòriques a la democràcia liberal. Malgrat la vocació eminentment polemista d’aquestes obres, mai no va abandonar el rigor i la brillantor de la qual va donar fe des de l’inici de la seva carrera, caracteritzada per l’estudi del trànsit de l’Antic Règim al capitalisme. El principal fruit d’aquesta etapa va ser <em style="box-sizing: inherit; line-height: inherit;">La <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">quiebra</span> de la <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">monarquía</span> absoluta, 1814-1820. <span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">La crisis</span> de<span class="hiddenGrammarError" style="box-sizing: inherit;">l Antiguo</span> <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">Régimen</span> en <span class="hiddenSpellError" style="box-sizing: inherit;">España</span></em> (1971).</span></div>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<img alt="Resultat d'imatges de josep fontana" src="https://bibliotecadevic.files.wordpress.com/2018/08/jfontana.jpg?w=531&h=627" /></div>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i l’enorme ressò de la seva obra, tant en l’entorn més proper com internacionalment, Fontana no va deixar mai de ser una persona humil i pròxima, característiques que contrasten amb les misèries del món acadèmic i intel·lectual. Els últims anys, des del pis on vivia al Poble Sec barceloní, el barri on va créixer, no es va cansar d’atendre les múltiples peticions de col·laboracions i d’entrevistes que rebia. Tampoc no va deixar mai de treballar, convençut com estava de la necessitat d’una història crítica que contribueixi a solucionar els problemes reals de la gent.</span></div>
<div style="box-sizing: inherit; line-height: 1.6; margin: 1rem auto; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility; width: 761.391px;">
<br /></div>
<h4 style="box-sizing: inherit; color: inherit; font-weight: 400; line-height: 1.4; margin: 0px 0px 0.5rem; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility;">
<span style="box-sizing: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">CONTINGUT RELACIONAT</span></span></h4>
<h4 style="box-sizing: inherit; color: inherit; font-weight: 400; line-height: 1.4; margin: 0px 0px 0.5rem; padding: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizeLegibility;">
<a href="https://directa.cat/josep-fontana-hem-arribat-a-nivells-de-desigualtat-similars-als-dels-anys-20/" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #a21c26; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration: none;" target="_blank"><span style="box-sizing: inherit; color: #a22e27;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Josep Fontana: “Hem arribat a nivells de desigualtat similars als dels anys 20”</span></span></a></h4>
</div>

L’historiador desaparegut la passada nit a Barcelona, ens deixa un dels llegats intel·lectuals més lúcids de l’esquerra i un referent de diverses generacions de professionals de la ciència històrica

Pau Casanellas | @La_Directa

Foto de Sergi Pujolar |@spujolar

Sense risc d’exagerar, es pot afirmar que Josep Fontana, mort aquesta passada nit a Barcelona a 86 anys, ha estat molt probablement l’historiador català més influent i de més prestigi internacional de la segona meitat del segle XX i les primeres dècades del XXI. Fill d’un llibreter de vell i llicenciat en Filosofia i Lletres, Fontana va ser docent a la Universitat de Barcelona —d’on va ser expulsat temporalment per les autoritats franquistes fruit de la seva militància comunista—, a la Universitat de Liverpool, a la Universitat de València, a la Universitat Autònoma de Barcelona i, finalment, en els últims anys de la seva carrera, a l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, de la Universitat Pompeu Fabra.

Van ser les figures de Ferran Soldevila, Jaume Vicens i Vives i, sobretot, Pierre Vilar —amb qui compartia l’adscripció marxista— les que més el va marcar com a historiador. Precisament unes paraules de Vilar citades per Fontana resumeixen perfectament la seva concepció de l’ofici: “No és una ciència freda el que volem; però és una ciència”. És a dir: la història entesa com a mètode per explicar el món real i ensenyar als altres a veure’l amb ulls crítics per ajudar a transformar-lo, però sempre amb el màxim rigor possible.

Van ser les figures de Ferran Soldevila, Jaume Vicens i Vives i, sobretot, Pierre Vilar —amb qui compartia adscripció marxista— les que més el va marcar com a historiador. Unes paraules de Vilar citades per Fontana resumeixen perfectament la seva concepció de l’ofici: “No és una ciència freda el que volem; però és una ciència”

A més de la seva militància al PSUC, que va abandonar el 1977 en desacord amb l’evolució del partit, Fontana va mostrar sempre una gran preocupació per la transmissió del coneixement i la divulgació. És això el que explica la seva dedicació a la formació del professorat d’educació secundària. Especialment remarcable va ser, així mateix, la seva tasca en el món editorial, primer com a col·laborador d’Ariel i, després, de Crítica, fundada el 1976 per Gonzalo Pontón. Des de la col·lecció d’història d’aquest últim segell, Fontana va impulsar la traducció al castellà d’autors com E.P. Thompson, George Rudé o Eric J. Hobsbawm. Tots ells —especialment Thompson— van influir notablement en la seva obra, com també ho va fer Gramsci, de qui va voler plasmar en l’anàlisi històrica les propostes analítiques i conceptuals.

Una altra de les característiques de Fontana com a historiador va ser el sentit de globalitat: la concepció de la història com una ciència amb pretensió d’ocupar-se de tot el que és humà i de plantejar explicacions globals del funcionament de la societat. Una idea que xoca frontalment amb compartimentació regnant actualment en les ciències socials i les humanitats. És aquesta concepció, juntament amb la preocupació per arribar al gran públic i dotar el coneixement d’influència social, el que el va portar, ja avançada la seva carrera, a elaborar obres de síntesi, en les quals destaca sempre la gran quantitat i diversitat de referències utilitzades: Europa ante el espejo (1994) o les més recents La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (2014) i El siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914 (2017). Menció a banda mereixerien la monumental Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011) i la immediatament posteriorEl futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI(2013), en les quals ofereix arguments contra l’imperialisme nord-americà i contra l’increment de la desigualtat propiciat per les polítiques neoliberals i les recents receptes econòmiques d’austeritat.

Una de les característiques de Fontana com a historiador va ser el sentit de globalitat: la concepció de la història com una ciència amb pretensió d’ocupar-se de tot el que és humà i de plantejar explicacions globals del funcionament de la societat

Amb tot, el llibre probablement més influent de Fontana va ser Historia: análisis del pasado y proyecto social (1982), en què fa un repàs crític dels diferents corrents historiogràfics que hi ha hagut al llarg de la història i reflexiona sobre el paper de l’historiador com a “consciència crítica de la societat en què viu”. És també, segurament, el llibre en què polemitza més. I ho fa no únicament contra el conservadorisme, sinó també contra l’estructuralisme (encapçalat per figures com Louis Althusser o Marta Harnecker), al qual veia com una versió “desnaturalitzada” i “dogmàtica” del marxisme. En aquesta mateixa línia de reflexió historiogràfica s’inscriu La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals (1992), en què combat la tesi de Francis Fukuyama de l’esgotament d’alternatives teòriques a la democràcia liberal. Malgrat la vocació eminentment polemista d’aquestes obres, mai no va abandonar el rigor i la brillantor de la qual va donar fe des de l’inici de la seva carrera, caracteritzada per l’estudi del trànsit de l’Antic Règim al capitalisme. El principal fruit d’aquesta etapa va ser La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820. La crisis del Antiguo Régimen en España (1971).

Tot i l’enorme ressò de la seva obra, tant en l’entorn més proper com internacionalment, Fontana no va deixar mai de ser una persona humil i pròxima, característiques que contrasten amb les misèries del món acadèmic i intel·lectual. Els últims anys, des del pis on vivia al Poble Sec barceloní, el barri on va créixer, no es va cansar d’atendre les múltiples peticions de col·laboracions i d’entrevistes que rebia. Tampoc no va deixar mai de treballar, convençut com estava de la necessitat d’una història crítica que contribueixi a solucionar els problemes reals de la gent.