Archive for d’agost 2021

Home Archive for d’agost 2021

undefined

Notes sobre la Teoria de la Renda

0 Somnis Rebels 4:42 p. m. Comments

debatNotes sobre la Teoria de la Renda >Somnis Rebels 4:42 p. m. 0 Comments IntroduccióDes del Grup de Treball de Teoria de la Renda ens fem una pregunta bàsica: per què paguem el lloguer? Aquesta pregunta

undefined

Qui està al capdavant de l'Ertzaintza?

0 Somnis Rebels 7:32 p. m. Comments

Euskal HerriaQui està al capdavant de l'Ertzaintza? >Somnis Rebels 7:32 p. m. 0 Comments Respondre a aquesta pregunta avui és més complex del que ens pensem i hem d'evitar els clixés del passat recent.

undefined

CARLOS TAIBO “EL PLANETA SE’NS EN VA I CAL FRENAR IMMEDIATAMENT LA LOCOMOTORA DEL CREIXEMENT”

0 Somnis Rebels 8:33 a. m. Comments

CapitalismeEconomiaCARLOS TAIBO “EL PLANETA SE’NS EN VA I CAL FRENAR IMMEDIATAMENT LA LOCOMOTORA DEL CREIXEMENT” >Somnis Rebels 8:33 a. m. 0 Comments Carlos Taibo (Madrid, 1956), professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

d’agost 2021

<ol style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; list-style-image: initial; list-style-position: initial; margin: 0px 0px 30px; outline: 0px; padding: 0px 0px 0px 35px; vertical-align: baseline;"><li style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSc2CmF00ZCSWDtxwjLZBUl91ozVM_PMyvCrl6eUudvv-D-ii5uomIsLVix9UtnlExkAwMEXQqqshayoDxtV65arav-1NfG475xOLQs_Ubc2F5lfnUhS7uiOuaaNRzfzk4jOKO/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="484" data-original-width="437" height="379" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSc2CmF00ZCSWDtxwjLZBUl91ozVM_PMyvCrl6eUudvv-D-ii5uomIsLVix9UtnlExkAwMEXQqqshayoDxtV65arav-1NfG475xOLQs_Ubc2F5lfnUhS7uiOuaaNRzfzk4jOKO/w343-h379/image.png" width="343" /></a></div><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Introducció </li><li style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> </div></li></ol><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Des del <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Grup de Treball de Teoria de la Renda ens fem una pregunta bàsica: per què paguem el lloguer? Aquesta pregunta travessa l’experiència llogatera que totes tenim i indaga sobre els orígens i les teories de la renda ens permet conèixer millor tant l’arrel dels nostres problemes quotidians com ampliar les estratègies que tenim per encarar-los.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Grup de Teoria de la Renda surt precisament d’aquesta inquietud: de la necessitat de pensar plegades sobre el pagament del lloguer i comparar les dissertacions teòriques amb la nostra praxis sindical. Els objectius que ens plantejàvem al començar eren bàsicament 2:<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">1- Contribuir a construir un petit corpus teòric al voltant del concepte de “renda de lloguer”<strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">2- Generar propostes i materials formatius per estendre el treball.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I partíem de la <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">hipòtesi que:<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En l’actual fase del capitalisme financer, no es pot comprendre el capital sense actualitzar la teoria de la renda adequada als modes d’extracció de rendes en el mercat immobiliari.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En altres paraules volíem explorar el paper específic de la renda actualment que, com totes sabeu, és diferent del que ha sigut en altres moments històric ja que ara l’especulació en matèria d’habitatge està a l’ordre del dia. Però, què és la renda?<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una definició senzilla de <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">renda seria la següent:<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pagament realitzat per una llogatera amb l’objectiu de gaudir temporalment de l’ús d’un bé, en el nostre cas un habitatge, del qual no és propietària.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">O bé:<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Beneficis que pot extreure el propietari d’un bé per cedir temporalment el seu ús a una llogatera.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per tant, la teoria de la renda és tota la conceptualització que s’ha fet en relació als seus orígens, definició i funcions que pren dins els sistemes socials (en concret, ens hem centrat en el capitalisme dels nostres temps). Aquests mesos hem estat llegint diferents autores i teories que compartirem, de forma resumida, amb vosaltres en aquesta xerrada. El nostre objectiu és convidar-vos a pensar amb nosaltres sobre la renda, per això no volem deixar d’animar-vos a participar del grup durant el curs vinent. Qualsevol persona que hi estigui interessada pot fer-ho, sols feu-nos-ho saber al final de la xerrada.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquest document consta de tres grans blocs on abordarem diferents temàtiques: la història i paper de la renda en el capitalisme, el tipus de rendes i la comprensió de la renda com a relació social. En cadascun d’aquests blocs us plantejarem algunes preguntes inicials per obrir el pensament. Participeu-hi sense por! Ja veureu com les comprensions de totes queden recollides a ‘les dels grans teòrics’.<ol start="2" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; list-style-image: initial; list-style-position: initial; margin: 0px 0px 30px; outline: 0px; padding: 0px 0px 0px 35px; vertical-align: baseline;"><li style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Història i rol de la renda en el capitalisme</li></ol><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quins són els orígens històrics de la renda i quins són els diferents papers que ha jugat la renda en el capitalisme? Ens proposem fer un petit esbós. Les exposicions breus poden caure en simplificacions i en una presentació <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">etapista de la història, en qualsevol d’aquests sentits demanem que es comprengui el pecat. Evidentment, aquesta text també està subjecte al debat i la discrepància. La renda, tal i com la coneixem avui en dia, es conforma a través de tres grans processos històrics.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">2.1. Del feudalisme al capitalisme<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El primer procés històric és la lenta transició, en el context europeu, del feudalisme al capitalisme. En aquest context l’agricultura de subsistència pròpia de la vida a l’edat mitjana es transforma a causa els canvis en l’organització i distribució de la terra (concentració de la propietat en menys persones), la progressiva substitució de les relacions entre senyor feudal i serfs per una estructura de tres classes: el terratinents, els capitalistes i la classe treballadora, la imposició de les lògiques de maximització del benefici mitjançant la reducció dels costos de producció, la divisió de tasques i les millores tecnològiques aplicades en la producció agrícola.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Així, l’antecedent primitiu de la renda moderna és el pagament en forma de treball o espècies que realitzaven els serfs als senyors feudals a canvi de l’ús d’una parcel·la de terra per habitar i treballar. Al segle XIX el mode de producció capitalista ja és el dominant en l’economia agrícola europea i la renda ja és un pagament dinerari que realitza la classe capitalista o la classe treballadora a la classe terratinent (propietaris de les terres) a canvi de l’ús de les seves terres no per a produir per auto-abastir-se el consum sinó per a elaborar mercaderies que es puguin vendre en el mercat.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">És en aquest escenari on comença a desenvolupar-se una teoria de la renda, que pretén explicar com s’assigna el preu a pagar pel lloguer d’una determinada parcel·la de terra, és a dir: quin valor té. Els autors d’aquesta època consideren que el valor d’un bé en l’economia capitalista prové del treball que és el que converteix una sèrie de matèries primeres en una mercaderia. Això es coneix com a teoria del valor-treball i relaciona directament el valor d’una mercaderia amb el temps socialment necessari per a produir-la (ja sigui considerant el treballador de forma individual o al conjunt de la societat). Donat que la terra si no es treballa no pot produir fruites o verdures que es venguin, en un principi no tindria valor per si mateixa, però com no totes les terres tenen la mateixa fertilitat i una terra amb més fertilitat donarà més fruits amb la mateixa quantitat de treball, i al cap i a la fi un  tipus de verdura es ven a un mateix preu independentment de quina terra provingui, es considera que el preu a pagar per llogar una parcel·la està relacionada amb la fertilitat que tingui aquesta en comparació amb les que l’envolten.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En síntesis, la teoria de la renda neix per explicar quin és el preu de la terra destinada a un ús en l’agricultura i en relació amb la producció de mercaderies de la societat capitalista. David Ricardo i Karl Marx són dos pensadors destacats d’aquesta època. En aquesta context, la renda té un paper econòmic o bé parasitari (negatiu) o bé d’acumulació (positiu) en el capitalisme, depenent de l’actitud de la classe terratinent. Si els terratinents es mantenen al marge de reinvertir els guanys provinents del cobrament de rendes en l’economia productiva, per exemple, millorant les infraestructures de la terra per augmentar la producció, es considera que té un paper parasitari. En canvi, si la renda es reinverteix en l’economia quan s’ha acumulat en quantitat suficient, podria jugar un paper acumulador.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">2.2. Urbanització<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El segon procés històric és la urbanització: el procés progressiu de migració humana del camp cap a la ciutat i, per tant, un procés fruit del qual el centre de la vida econòmica passa a ser la ciutat.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La primera teoria que va obrir a pensar el preu de la renda en l’àmbit urbà tot i que encara en la lògica de producció de mercaderies agrícoles, va venir de la mà de l’economista Von Thünen qui va establir la quantia de la renda d’una parcel•la de terra en funció de la distancia al punt de venda/consum (el mercat a la ciutat). Quant més a prop del punt de consum està un camp, més renda genera ja que estalvia costos de transport a qui ven la mercaderia a un preu (socialment) fixat. Si abans el valor d’una terra tenia en compte la seva fertilitat, ara també és té en compte la localització de la parcel•la. Aquest fet va propiciar que l’espai també es comences a considerar com a atribut que atorga valor a la terra i per tant influirà en el preu del lloguer i va obrir pas a les primeres teories que relacionen el preu del lloguer a la ciutat en relació amb el centre urbà.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La introducció de la renda en el context urbà  coincideix amb un creixement de l’acceptació del pensament neoclàssic entre els economistes. Per aquesta perspectiva econòmica el valor d’una mercaderia no depèn del treball necessari per a produir-la, sinó pel preu que algú està disposat a pagar per l’última unitat disponible d’un determinat recurs, assumint que aquests són escassos. Així, el preu de la renda d’una terra estaria determinat per l’equilibri entre oferta i demanda i l’ús de la millor terra seria el que li atorgués l’actor social (empresari, camperol…) amb més capacitat de pagament, qui s’entén que pel fet d’estar disposat a pagar el preu més alt és qui maximitzarà la seva utilitat i així, progressivament, s’anirien assignant els diferents usos (agricultura, construir una fàbrica o un centre comercial, fer habitatges…) de cada parcel·la de terra. El paper de la renda en aquest marc conceptual és el de coordinar i assignar, a través del mercat, els diferents usos possibles de la terra.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però no és fins que el pensament marxista torna a aparèixer durant els anys seixanta del segle XX, que podem parlar com a tal d’una teoria urbana de la renda, ja que el pensament neoclàssic, majoritàriament renegava de la necessitat de diferenciar la renda del capital en el procés econòmic. Un pensador destacat en aquests moments serà David Harvey, qui assenyalarà que donat que l’espai contigu a una terra li atorga valor i que aquest espai no és ja natural, sinó que està construït pels propis éssers humans, l’escassetat de terra no és un factor natural sinó artificial i pot ser per tant manipulat per incrementar el valor de les rendes. Pensem per exemple en que el lloguer de qualsevol dels nostres pisos o cases sempre contempla els serveis (escoles, transport, caps) al voltant com un afegit que incrementa el seu preu o en la capacitat dels propietaris d’habitatges de generar escassetat mantenint pisos buits.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">2.3. La financiarització de l’economia<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El tercer procés històric és la financiarització de l’economia. Per financiarització de l’economia podem entendre el conjunt de transformacions econòmiques que han convertit les finances, d’actor que recolzava l’economia productiva, a principal sector econòmic amb capacitat de dirigir i coordinar el conjunt de polítiques econòmiques globals, incloent els processos de producció i consum. Una d’aquestes transformacions, per exemple, la trobem en que la banca avui en dia no només serveix per a concedir préstecs o permetre l’estalvi sinó que també es dedica a la compravenda dels propis préstecs, convertits en actius financers i a especular sobre els mateixos en mercats d’actius internacionals. En aquest escenari la teoria de la renda es comença a desenvolupar per incloure els efectes que els canvis de la globalització econòmica i en els mercats financers estan imprimint en els mercats immobiliaris.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un dels fenòmens més destacables d’aquesta financiarització de l’economia és el que s’anomena <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">capital-switching, i que fa referència a la migració del capital a invertir des del circuit capitalista de producció de valor (beneficis es generen de la inversió en l’economia productiva) anomenat circuit primari cap al circuit secundari (beneficis generats en la gestió econòmica d’actius financers i que mobilitza molta inversió immobiliària). Aquest fenomen reflexaria el camí del capitalisme cap a un model on l’extracció de rendes es torna fonamental pel sosteniment del propi sistema, el que per nosaltres confirma la hipòtesis original de la introducció quan deia que un dels nostres punts de partida era que el capitalisme financer no es pot entendre sense la renda.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La síntesis sobre aquesta nova teoria de la renda ens l’aporta l’Anne Haila quan ens diu:<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En primer lloc, que hi ha una <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“tendència dels propietaris a tractar les seves propietats com un actiu financer pur”.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I en segon lloc, <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“la renda té un paper coordinatiu en el capitalisme”<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Què significa que la terra es tracti com un actiu financer? Doncs bàsicament que el preu del lloguer no el determinaran només els processos de producció de mercaderies o la interacció de l’oferta i la demanda, sinó també l’expectativa de maximitzar el rendiment d’una inversió econòmica finançada a partir de capital acumulat i mobilitzat en els mercats financers. Aquest fenomen a grans trets correspondria a l’augment del preu del lloguer que hem viscut a partir de l’entrada en el mercat immobiliari dels fons d’inversió.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I aquest paper de coordinació del que parla Haila, és el mateix paper de coordinació d’usos que hem dit abans? Doncs no exactament, implica dins del marc de l’economia financiaritzada un pas més. En la mesura en que el sector financer agafa el lideratge del capitalisme i comença a definir la dinàmica econòmica global en un món altament urbanitzat, determina també com es construeix a la ciutat, quin ús es dona a cada espai o que es produeix i ho fa a partir de l’expansió i creixement de les rendes urbanes.<ol start="3" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; list-style-image: initial; list-style-position: initial; margin: 0px 0px 30px; outline: 0px; padding: 0px 0px 0px 35px; vertical-align: baseline;"><li style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tipus de renda i els conceptes principals</li></ol><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els autors que hem llegit identifiquen diferents tipus de renda en funció de perquè sorgeix la renda, com es genera el pagament, entre quines parts, com son les persones que paguen i reben el pagament, etc. Els conceptes i tipologies principals de renda que hem de tenir en compte, doncs ocupen un paper central, son fonamentalment 4, que haurem d’agrupar en dos grups diferents: per una banda, la distinció entre <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">renda del sòl i<strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> renda de la terra; i per altra banda, la <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">renda absoluta o de monopoli; i <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la renda diferencial.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">3.1. Renda de la terra i renda del sòl<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">renda de la terra <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(land rent) és un pagament de diners per fer ús de tot allò que està inclòs dins d’aquesta terra. Imaginem, doncs, que paguem una renda per una hectàrea de terra, dins de la qual hi ha una masia, amb instal·lació elèctrica i de gas, amb llum, i un camp amb un hort, etc. Dins de la renda de la terra, doncs, també estaria inclòs tot allò que hi conté, com l’ús de la masia, el dret a banyar-nos al riu, o de collir i sembrar les fruites i verdures de l’hort. Evidentment podríem fer ús de la llum, electricitat i aigua que hi ha dins de la terra. Podem estar d’acord que la casa, la instal·lació de la llum i del gas, tenen un cost, tant per la seva instal·lació i construcció, com pel seu manteniment.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La renda del sòl <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(ground rent), seria el preu que pagaríem si hi restem el que realment va costar construir la casa, així com les altres instal·lacions que hi ha, i el que costa mantenir-la. La renda del sòl, per tant, és el que realment ens interessa, ja que seria com una mena de renda “pura”, el pagament que fem directa i exclusivament per fer ús del tros de terra que ocupem, sense considerar la casa o les coses que hi ha damunt. Un exemple pràctic: de lloguer, per un pis al barri del Clot, paguem 800 euros. El pis va ser construït l’any 1950, i des de llavors sempre hi ha hagut llogaters pagant rendes; per tant, la construcció està amortitzada: els llogaters, amb els anys, ja han pagat el que en el seu dia va costar aixecar les parets, el material, la mà d’obra, etc. Tot i així, el pis té uns costos de manteniment, però aquests costos són aproximadament de 100 euros al més. Per tant, els restants 700 euros, son un pagament que únicament va destinat a la butxaca del rendista, sense cap altre destí. És el que seria la renda del sòl.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Considerem, que el pagament de la renda del sòl, és a dir, els diners que paguem i que van destinats directament a la butxaca del rendista, són la gran majoria del que paguem, actualment, en zones urbanes a Catalunya. La gran majoria d’habitatges del parc de lloguer, ja fa anys que se n’ha amortitzat la seva construcció; seria una tasca interessant calcular quina seria la renda mínima que un habitatge ha de pagar per sostenir el seu propi manteniment. Tota la resta, seria, per tant, renda del sòl.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per tant, resumint, la renda de la terra inclou la renda del sòl. Podríem dir que la renda de lloguer és un tipus de renda de la terra, el que va destinat a pagar un lloguer d’un pis o local. La renda del sòl, però, fa referència únicament als diners que mou el rendisme. No obstant, dins de la renda del sòl podem trobar diferents conceptes i tipus de renda, com per exemple la renda absoluta i de monopoli, i la renda diferencial.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">3.2. Renda diferencial i renda de monopoli<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">renda diferencial s’origina amb l’economista clàssic David Ricardo, al s. XIX, qui considerava que el preu de la terra en sí es justifica en tant hi ha parcel·les de camp més productives (fèrtils) que d’altres i per tant requereixen menys treball per produir el mateix. Aquesta és una concepció marginal de la renda, ja que la quantitat a pagar en particular queda determinada per la fertilitat de l’últim camp de terra que és cultivable en relació al conjunt de terres arrendades per cultivar. De fet, segons aquesta idea, tota renta és renta diferencial. Bàsicament, el pagament existeix per accedir a una terra més fèrtil en comparació a una terra més seca, i com a tal, el terratinent té dret a quedar-se amb uns diners a canvi.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marx –que no estava d’acord amb la idea de que tota la renda és diferencial– distingeix entre dos tipus de renda diferencial: la extensiva i la intensiva. La renda diferencial extensiva seria la renda que s’obté de les diferències de productivitat relativa per fertilitat inherent entre diferents terres. La renda diferencial intensiva seria la renda que s’obté de la inversió per fer les terres més productives.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En el seu origen, per tant, la renda diferencial és una renda agrària, on els capitalistes i els treballadors paguen als terratinents uns diners per fer ús de les seves terres. Si posem un exemple més actual estaríem parlant de la renda és un pagament o transferència de diners que prové o bé de part dels salaris que obtenen les treballadores pel pagament d’un lloguer d’habitatge, o bé com a part de l’excedent dels beneficis que els capitalistes han obtingut com a inversió en el procés de producció d’una mercaderia (per pagar les oficines on està localitzada una empresa, o una botiga, o una planta de producció, etc.).<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però segons la renda diferencial, el pagament sempre es legitima amb la idea que cal compartir amb el terratinent (o propietari) els beneficis obtinguts dels avantatges competitius que suposa produir en una terra amb unes característiques millors que una altra; o si parlem del lloguer, dels avantatges que suposa viure en una localització concreta respecte d’una altra. D’aquesta manera, la renda també té una funció d’igualar la competitivitat, ja que iguala els preus (augmentant els costos de producció).<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com podríem entendre la renda diferencial avui dia? Quasi tots els termes que utilitzem, com veieu, son sobretot lligats a qüestions agràries o de producció, però podem posar un exemple de renda diferencial actual, i en relació al lloguer? El que podem fer, per exemple, és entendre la renda diferencial com a diferències en el localització i l’accessibilitat amb transport d’un apartament, com a reflex de les teories que va introduir Von Thünen i que van donar inici a l’economia urbana; no es pagarà el mateix per un apartament en un centre urbà o en un barri concret, que en zones més perifèriques o mal comunicades. De la mateixa manera, podem deduir que es genera una renda diferencial si hi ha hagut inversions de millora tant en el mateix apartament com en l’entorn urbà on s’ubica.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tot i així, la renda no es pot explicar únicament de manera diferencial. El propi Marx, ja al s. XIX va introduir la idea de <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">renda de monopoli i absoluta, que és una variant de la renda de monopoli. La <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">renda de monopoli sorgeix perquè existeix un monopoli independentment de la renda: el producte que s’obté de treballar aquest camp és insubstituïble. La <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">renda absoluta, per altra banda, sorgeix perquè existeix una classe coordinada de propietaris que forma un monopoli amb diferents fórmules per evitar l’existència de competència.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La renda absoluta, a més, contempla relacions de poder i la política en la definició de la renda, i no únicament factors espacials, d’inversió o qualitatives. En aquest tipus de renda, per tant, es posen de relleu els drets de propietat i com aquests operen i son capaços d’imposar-se, i de la capacitat de la classe rendista de coordinar-se i actuar de manera que puguin apujar o exprimir al màxim la seva capacitat d’extreure rendes. Aquesta idea emergeix amb la relectura marxista que David Harvey fa de la renta a finals dels anys 70, quan els processos d’urbanització i el poder que la classe rendista hi exercia clarament afavoria, i afavoreix, a l’extracció de rendes. Harvey va anomenar a aquesta renda com a “<strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">renda de monopoli de classe”, però en realitat, ens trobem davant d’una versió contemporània del que Marx havia batejat, encertadament, com a <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">renda absoluta, ja que es basa en l’absolutisme del sobirà propietari rendista per imposar el pagament d’una renda sobre els seus llogaters.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Algunes aportacions consideren que tota renda és d’alguna manera absoluta perquè qualsevol tipus de renda existeix perquè almenys els propietaris terratinents fan valer els seus drets de propietat, exigint un pagament per cedir l’ús de les seves terres o habitatges. Podríem dir que tota la renda que paguem de lloguer és, en realitat, absoluta, amb algunes diferències de renda diferencial segons les qualitats i localització? És una hipòtesi. El que és clar és que a dia d’avui, hem pogut observar com els rendistes, a través de les seves organitzacions, col·legis professionals, i intermediaris, tenen capacitat d’actuar de manera coordinada, per exemple, a l’hora de rebutjar la regulació de preus, de buscar la trampa per seguir apujant lloguers, de posar la clàusula Berlín, etc.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A més, la renda absoluta ens permet veure la funció ideològica i social que té la renda. La <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">funció ideològica seria la de recolzar la institució de la propietat privada. Sense l’apropiació en exclusivitat de la terra per part d’un grup social no podria existir la renda tal i com la coneixem, però alhora pagar la renda atorga legitimitat a la propietat privada, no només de la terra o dels habitatges, sinó de forma general. La <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">funció social és la de produir, reproduir i perpetuar les relacions socials necessàries en la societat capitalista: si excloem a un gruix de la societat de mitjans autònoms per a viure, com és l’habitatge, es veuen obligats a vendre la seva força de treball.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">4. La renda com a relació social<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Després del context històric (amb les diferents etapes, l’evolució i formes d’entendre la renda) i el mapa conceptual (els diferents tipus de renda) que hem introduït, l’objectiu és explicar com es va estirar del fil de Marx, qui va situar la renda dins d’una <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">relació social determinada i que encara ens travessa.<ol style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; list-style-image: initial; list-style-position: initial; margin: 0px 0px 30px; outline: 0px; padding: 0px 0px 0px 35px; vertical-align: baseline;"><li style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La renda és una relació social. Partim de com concep la renda el propi Marx: igual que el capital, la renda és primer de tot una <strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">relació social. Això vol dir que és una relació derivada del mode de producció –en aquest cas, capitalista– en la que estan inserts diferents actors socials. Cal destacar que Marx ho diu en diàleg amb David Ricardo i altres economistes clàssics, qui estaven investigant la renda per justificar-la des d’un punt de vista capitalista, en comptes de criticar i qüestionar perquè hi ha una organització social que funciona de forma rendista, és a dir, amb persones que extreuen valor econòmic de la terra i el sòl pel simple fet de ser propietàries. Marx posa èmfasi en les relacions sòcio-econòmiques.</li></ol><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 15px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Què és el que possibilita que hi hagi una renda? Per posar-ho més clar: que existeixi una renda, i una teoria de la renda que es va elaborar per justificar la renda, amaga dos detalls que es donen per fets, però que tenen data històrica, a saber: que existeixi la propietat privada (tancament d’espais i terres comunes) i una classe de propietaris disposada a demanar i extreure beneficis pel fet de posseir aquesta propietat privada. En altres paraules, per molt obvi que sembli, el que crea la renda és la institució de la propietat privada i una classe rendista que viu d’això. Per tant, Marx trasllada la teoria de la renda de l’economia a l’economia política: ja està apuntant aquí a l’antagonisme, és a dir, al conflicte, a que la renda també està o estarà subjecte a la lluita de classes.<ol style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; list-style-image: initial; list-style-position: initial; margin: 0px 0px 30px; outline: 0px; padding: 0px 0px 0px 35px; vertical-align: baseline;"><li style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’organització de les classes propietàries i l’organització llogatera. Al 1974, David Harvey trasllada la teoria de Marx a l’estudi de la realitat del mercat immobiliari, a través d’un anàlisi empíric a la ciutat de Baltimore. Utilitzant el concepte de “renda de monopoli de classe” (<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">class-monopoly rent) vol posar èmfasi en que la classe de propietaris (amb l’ajuda i col·laboració activa de les institucions estatals) poden crear escassetat artificial (per exemple: deixar pisos buits). Per a que sorgeixi la renda de monopoli de classe es necessita: per un costat, les polítiques de les institucions estatals i financeres, i per un altra costat, sub-mercats distingits geogràficament. No obstant, David Harvey, mentre explica com s’organitzen els interessos de la propietat, també deixa clar que només a través de l’organització llogatera s’aconsegueixen guanyar i garantir drets socials en el camp de l’habitatge.</li><li style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Existeixen formes específiques de propietaris. Al 1978, dues acadèmiques en l’àmbit de la geografia crítica, la Doreen Massey i l’Alejandrina Catalano, proposen el concepte de “formes específiques de propietaris<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">”: volen diferenciar la tendència de tractar la classe propietària com una classe homogènia (com només la propietat privada de forma abstracta). Creuen que hi ha moltes formes de propietat i per tant formes de renda. Per posar alguns exemples: institucions arcaiques (l’Església, el Rei), institucions financeres (els bancs), fins a petits propietaris i grans tenidors o les administracions públiques. Per tant, sempre s’ha d’estudiar el cas concret de propietari perquè tindrà una conducta o una altra. Això no vol dir, però, que no hi hagi una tendència cap a la uniformitat en la conducta dels arrendadors.</li><li style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aparició de nous actors rendistes. Al 1988, l’Anne Haila ja fa referència a que han aparegut nous grups, agents, identitats i formes de calcular en la classe propietària. Als anys 80’, la Haila afirma el punt anterior sobre “les formes específiques de propietaris” al veure com apareixen nous inversors i compradors com els bancs, les companyies d’assegurances i els fons d’inversió. Aquests nous actors són vehicles per ajuntar capital de diferents inversors per comprar béns immobiliaris. La hipòtesi de la Haila, encertada al nostre parer, afirma: el comportament d’aquests nous actors és diferent al dels propietaris particulars. Introdueixen una nova forma de racionalitat (maximització de la renda com un bé especulatiu, és a dir, financer). Per tant, per entendre la relació social que imposa la teoria de la renda, cal fer recerca sobre la conducta d’aquests nous actors propietaris.</li></ol><div class="sharedaddy sd-sharing-enabled" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #444444; font-family: "Open Sans", serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="robots-nocontent sd-block sd-social sd-social-icon sd-sharing" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 0px 1em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><h3 class="sd-title" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; display: inline-block; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 9pt; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: 1.2; margin: 0px 0px 1em; opacity: 0.7; outline: 0px; padding: 0px 0px 18px; vertical-align: baseline;">Comparteix la lluita!</h3></div></div>

Introducció

Des del Grup de Treball de Teoria de la Renda ens fem una pregunta bàsica: per què paguem el lloguer? Aquesta pregunta travessa l’experiència llogatera que totes tenim i indaga sobre els orígens i les teories de la renda ens permet conèixer millor tant l’arrel dels nostres problemes quotidians com ampliar les estratègies que tenim per encarar-los.

El Grup de Teoria de la Renda surt precisament d’aquesta inquietud: de la necessitat de pensar plegades sobre el pagament del lloguer i comparar les dissertacions teòriques amb la nostra praxis sindical. Els objectius que ens plantejàvem al començar eren bàsicament 2:

1- Contribuir a construir un petit corpus teòric al voltant del concepte de “renda de lloguer”.

2- Generar propostes i materials formatius per estendre el treball.

I partíem de la hipòtesi que:

En l’actual fase del capitalisme financer, no es pot comprendre el capital sense actualitzar la teoria de la renda adequada als modes d’extracció de rendes en el mercat immobiliari.

En altres paraules volíem explorar el paper específic de la renda actualment que, com totes sabeu, és diferent del que ha sigut en altres moments històric ja que ara l’especulació en matèria d’habitatge està a l’ordre del dia. Però, què és la renda?

Una definició senzilla de renda seria la següent:

Pagament realitzat per una llogatera amb l’objectiu de gaudir temporalment de l’ús d’un bé, en el nostre cas un habitatge, del qual no és propietària.

O bé:

Beneficis que pot extreure el propietari d’un bé per cedir temporalment el seu ús a una llogatera.

Per tant, la teoria de la renda és tota la conceptualització que s’ha fet en relació als seus orígens, definició i funcions que pren dins els sistemes socials (en concret, ens hem centrat en el capitalisme dels nostres temps). Aquests mesos hem estat llegint diferents autores i teories que compartirem, de forma resumida, amb vosaltres en aquesta xerrada. El nostre objectiu és convidar-vos a pensar amb nosaltres sobre la renda, per això no volem deixar d’animar-vos a participar del grup durant el curs vinent. Qualsevol persona que hi estigui interessada pot fer-ho, sols feu-nos-ho saber al final de la xerrada.

Aquest document consta de tres grans blocs on abordarem diferents temàtiques: la història i paper de la renda en el capitalisme, el tipus de rendes i la comprensió de la renda com a relació social. En cadascun d’aquests blocs us plantejarem algunes preguntes inicials per obrir el pensament. Participeu-hi sense por! Ja veureu com les comprensions de totes queden recollides a ‘les dels grans teòrics’.

Història i rol de la renda en el capitalisme

Quins són els orígens històrics de la renda i quins són els diferents papers que ha jugat la renda en el capitalisme? Ens proposem fer un petit esbós. Les exposicions breus poden caure en simplificacions i en una presentació etapista de la història, en qualsevol d’aquests sentits demanem que es comprengui el pecat. Evidentment, aquesta text també està subjecte al debat i la discrepància. La renda, tal i com la coneixem avui en dia, es conforma a través de tres grans processos històrics.

2.1. Del feudalisme al capitalisme

El primer procés històric és la lenta transició, en el context europeu, del feudalisme al capitalisme. En aquest context l’agricultura de subsistència pròpia de la vida a l’edat mitjana es transforma a causa els canvis en l’organització i distribució de la terra (concentració de la propietat en menys persones), la progressiva substitució de les relacions entre senyor feudal i serfs per una estructura de tres classes: el terratinents, els capitalistes i la classe treballadora, la imposició de les lògiques de maximització del benefici mitjançant la reducció dels costos de producció, la divisió de tasques i les millores tecnològiques aplicades en la producció agrícola.

Així, l’antecedent primitiu de la renda moderna és el pagament en forma de treball o espècies que realitzaven els serfs als senyors feudals a canvi de l’ús d’una parcel·la de terra per habitar i treballar. Al segle XIX el mode de producció capitalista ja és el dominant en l’economia agrícola europea i la renda ja és un pagament dinerari que realitza la classe capitalista o la classe treballadora a la classe terratinent (propietaris de les terres) a canvi de l’ús de les seves terres no per a produir per auto-abastir-se el consum sinó per a elaborar mercaderies que es puguin vendre en el mercat.

És en aquest escenari on comença a desenvolupar-se una teoria de la renda, que pretén explicar com s’assigna el preu a pagar pel lloguer d’una determinada parcel·la de terra, és a dir: quin valor té. Els autors d’aquesta època consideren que el valor d’un bé en l’economia capitalista prové del treball que és el que converteix una sèrie de matèries primeres en una mercaderia. Això es coneix com a teoria del valor-treball i relaciona directament el valor d’una mercaderia amb el temps socialment necessari per a produir-la (ja sigui considerant el treballador de forma individual o al conjunt de la societat). Donat que la terra si no es treballa no pot produir fruites o verdures que es venguin, en un principi no tindria valor per si mateixa, però com no totes les terres tenen la mateixa fertilitat i una terra amb més fertilitat donarà més fruits amb la mateixa quantitat de treball, i al cap i a la fi un tipus de verdura es ven a un mateix preu independentment de quina terra provingui, es considera que el preu a pagar per llogar una parcel·la està relacionada amb la fertilitat que tingui aquesta en comparació amb les que l’envolten.

En síntesis, la teoria de la renda neix per explicar quin és el preu de la terra destinada a un ús en l’agricultura i en relació amb la producció de mercaderies de la societat capitalista. David Ricardo i Karl Marx són dos pensadors destacats d’aquesta època. En aquesta context, la renda té un paper econòmic o bé parasitari (negatiu) o bé d’acumulació (positiu) en el capitalisme, depenent de l’actitud de la classe terratinent. Si els terratinents es mantenen al marge de reinvertir els guanys provinents del cobrament de rendes en l’economia productiva, per exemple, millorant les infraestructures de la terra per augmentar la producció, es considera que té un paper parasitari. En canvi, si la renda es reinverteix en l’economia quan s’ha acumulat en quantitat suficient, podria jugar un paper acumulador.

2.2. Urbanització

El segon procés històric és la urbanització: el procés progressiu de migració humana del camp cap a la ciutat i, per tant, un procés fruit del qual el centre de la vida econòmica passa a ser la ciutat.

La primera teoria que va obrir a pensar el preu de la renda en l’àmbit urbà tot i que encara en la lògica de producció de mercaderies agrícoles, va venir de la mà de l’economista Von Thünen qui va establir la quantia de la renda d’una parcel•la de terra en funció de la distancia al punt de venda/consum (el mercat a la ciutat). Quant més a prop del punt de consum està un camp, més renda genera ja que estalvia costos de transport a qui ven la mercaderia a un preu (socialment) fixat. Si abans el valor d’una terra tenia en compte la seva fertilitat, ara també és té en compte la localització de la parcel•la. Aquest fet va propiciar que l’espai també es comences a considerar com a atribut que atorga valor a la terra i per tant influirà en el preu del lloguer i va obrir pas a les primeres teories que relacionen el preu del lloguer a la ciutat en relació amb el centre urbà.

La introducció de la renda en el context urbà coincideix amb un creixement de l’acceptació del pensament neoclàssic entre els economistes. Per aquesta perspectiva econòmica el valor d’una mercaderia no depèn del treball necessari per a produir-la, sinó pel preu que algú està disposat a pagar per l’última unitat disponible d’un determinat recurs, assumint que aquests són escassos. Així, el preu de la renda d’una terra estaria determinat per l’equilibri entre oferta i demanda i l’ús de la millor terra seria el que li atorgués l’actor social (empresari, camperol…) amb més capacitat de pagament, qui s’entén que pel fet d’estar disposat a pagar el preu més alt és qui maximitzarà la seva utilitat i així, progressivament, s’anirien assignant els diferents usos (agricultura, construir una fàbrica o un centre comercial, fer habitatges…) de cada parcel·la de terra. El paper de la renda en aquest marc conceptual és el de coordinar i assignar, a través del mercat, els diferents usos possibles de la terra.

Però no és fins que el pensament marxista torna a aparèixer durant els anys seixanta del segle XX, que podem parlar com a tal d’una teoria urbana de la renda, ja que el pensament neoclàssic, majoritàriament renegava de la necessitat de diferenciar la renda del capital en el procés econòmic. Un pensador destacat en aquests moments serà David Harvey, qui assenyalarà que donat que l’espai contigu a una terra li atorga valor i que aquest espai no és ja natural, sinó que està construït pels propis éssers humans, l’escassetat de terra no és un factor natural sinó artificial i pot ser per tant manipulat per incrementar el valor de les rendes. Pensem per exemple en que el lloguer de qualsevol dels nostres pisos o cases sempre contempla els serveis (escoles, transport, caps) al voltant com un afegit que incrementa el seu preu o en la capacitat dels propietaris d’habitatges de generar escassetat mantenint pisos buits.

2.3. La financiarització de l’economia

El tercer procés històric és la financiarització de l’economia. Per financiarització de l’economia podem entendre el conjunt de transformacions econòmiques que han convertit les finances, d’actor que recolzava l’economia productiva, a principal sector econòmic amb capacitat de dirigir i coordinar el conjunt de polítiques econòmiques globals, incloent els processos de producció i consum. Una d’aquestes transformacions, per exemple, la trobem en que la banca avui en dia no només serveix per a concedir préstecs o permetre l’estalvi sinó que també es dedica a la compravenda dels propis préstecs, convertits en actius financers i a especular sobre els mateixos en mercats d’actius internacionals. En aquest escenari la teoria de la renda es comença a desenvolupar per incloure els efectes que els canvis de la globalització econòmica i en els mercats financers estan imprimint en els mercats immobiliaris.

Un dels fenòmens més destacables d’aquesta financiarització de l’economia és el que s’anomena capital-switching, i que fa referència a la migració del capital a invertir des del circuit capitalista de producció de valor (beneficis es generen de la inversió en l’economia productiva) anomenat circuit primari cap al circuit secundari (beneficis generats en la gestió econòmica d’actius financers i que mobilitza molta inversió immobiliària). Aquest fenomen reflexaria el camí del capitalisme cap a un model on l’extracció de rendes es torna fonamental pel sosteniment del propi sistema, el que per nosaltres confirma la hipòtesis original de la introducció quan deia que un dels nostres punts de partida era que el capitalisme financer no es pot entendre sense la renda.

La síntesis sobre aquesta nova teoria de la renda ens l’aporta l’Anne Haila quan ens diu:

En primer lloc, que hi ha una “tendència dels propietaris a tractar les seves propietats com un actiu financer pur”.

I en segon lloc, “la renda té un paper coordinatiu en el capitalisme”

Què significa que la terra es tracti com un actiu financer? Doncs bàsicament que el preu del lloguer no el determinaran només els processos de producció de mercaderies o la interacció de l’oferta i la demanda, sinó també l’expectativa de maximitzar el rendiment d’una inversió econòmica finançada a partir de capital acumulat i mobilitzat en els mercats financers. Aquest fenomen a grans trets correspondria a l’augment del preu del lloguer que hem viscut a partir de l’entrada en el mercat immobiliari dels fons d’inversió.

I aquest paper de coordinació del que parla Haila, és el mateix paper de coordinació d’usos que hem dit abans? Doncs no exactament, implica dins del marc de l’economia financiaritzada un pas més. En la mesura en que el sector financer agafa el lideratge del capitalisme i comença a definir la dinàmica econòmica global en un món altament urbanitzat, determina també com es construeix a la ciutat, quin ús es dona a cada espai o que es produeix i ho fa a partir de l’expansió i creixement de les rendes urbanes.

Tipus de renda i els conceptes principals

Els autors que hem llegit identifiquen diferents tipus de renda en funció de perquè sorgeix la renda, com es genera el pagament, entre quines parts, com son les persones que paguen i reben el pagament, etc. Els conceptes i tipologies principals de renda que hem de tenir en compte, doncs ocupen un paper central, son fonamentalment 4, que haurem d’agrupar en dos grups diferents: per una banda, la distinció entre renda del sòl i renda de la terra; i per altra banda, la renda absoluta o de monopoli; i la renda diferencial.

3.1. Renda de la terra i renda del sòl

La renda de la terra (land rent) és un pagament de diners per fer ús de tot allò que està inclòs dins d’aquesta terra. Imaginem, doncs, que paguem una renda per una hectàrea de terra, dins de la qual hi ha una masia, amb instal·lació elèctrica i de gas, amb llum, i un camp amb un hort, etc. Dins de la renda de la terra, doncs, també estaria inclòs tot allò que hi conté, com l’ús de la masia, el dret a banyar-nos al riu, o de collir i sembrar les fruites i verdures de l’hort. Evidentment podríem fer ús de la llum, electricitat i aigua que hi ha dins de la terra. Podem estar d’acord que la casa, la instal·lació de la llum i del gas, tenen un cost, tant per la seva instal·lació i construcció, com pel seu manteniment.

La renda del sòl (ground rent), seria el preu que pagaríem si hi restem el que realment va costar construir la casa, així com les altres instal·lacions que hi ha, i el que costa mantenir-la. La renda del sòl, per tant, és el que realment ens interessa, ja que seria com una mena de renda “pura”, el pagament que fem directa i exclusivament per fer ús del tros de terra que ocupem, sense considerar la casa o les coses que hi ha damunt. Un exemple pràctic: de lloguer, per un pis al barri del Clot, paguem 800 euros. El pis va ser construït l’any 1950, i des de llavors sempre hi ha hagut llogaters pagant rendes; per tant, la construcció està amortitzada: els llogaters, amb els anys, ja han pagat el que en el seu dia va costar aixecar les parets, el material, la mà d’obra, etc. Tot i així, el pis té uns costos de manteniment, però aquests costos són aproximadament de 100 euros al més. Per tant, els restants 700 euros, son un pagament que únicament va destinat a la butxaca del rendista, sense cap altre destí. És el que seria la renda del sòl.

Considerem, que el pagament de la renda del sòl, és a dir, els diners que paguem i que van destinats directament a la butxaca del rendista, són la gran majoria del que paguem, actualment, en zones urbanes a Catalunya. La gran majoria d’habitatges del parc de lloguer, ja fa anys que se n’ha amortitzat la seva construcció; seria una tasca interessant calcular quina seria la renda mínima que un habitatge ha de pagar per sostenir el seu propi manteniment. Tota la resta, seria, per tant, renda del sòl.

Per tant, resumint, la renda de la terra inclou la renda del sòl. Podríem dir que la renda de lloguer és un tipus de renda de la terra, el que va destinat a pagar un lloguer d’un pis o local. La renda del sòl, però, fa referència únicament als diners que mou el rendisme. No obstant, dins de la renda del sòl podem trobar diferents conceptes i tipus de renda, com per exemple la renda absoluta i de monopoli, i la renda diferencial.

3.2. Renda diferencial i renda de monopoli

La renda diferencial s’origina amb l’economista clàssic David Ricardo, al s. XIX, qui considerava que el preu de la terra en sí es justifica en tant hi ha parcel·les de camp més productives (fèrtils) que d’altres i per tant requereixen menys treball per produir el mateix. Aquesta és una concepció marginal de la renda, ja que la quantitat a pagar en particular queda determinada per la fertilitat de l’últim camp de terra que és cultivable en relació al conjunt de terres arrendades per cultivar. De fet, segons aquesta idea, tota renta és renta diferencial. Bàsicament, el pagament existeix per accedir a una terra més fèrtil en comparació a una terra més seca, i com a tal, el terratinent té dret a quedar-se amb uns diners a canvi.

Marx –que no estava d’acord amb la idea de que tota la renda és diferencial– distingeix entre dos tipus de renda diferencial: la extensiva i la intensiva. La renda diferencial extensiva seria la renda que s’obté de les diferències de productivitat relativa per fertilitat inherent entre diferents terres. La renda diferencial intensiva seria la renda que s’obté de la inversió per fer les terres més productives.

En el seu origen, per tant, la renda diferencial és una renda agrària, on els capitalistes i els treballadors paguen als terratinents uns diners per fer ús de les seves terres. Si posem un exemple més actual estaríem parlant de la renda és un pagament o transferència de diners que prové o bé de part dels salaris que obtenen les treballadores pel pagament d’un lloguer d’habitatge, o bé com a part de l’excedent dels beneficis que els capitalistes han obtingut com a inversió en el procés de producció d’una mercaderia (per pagar les oficines on està localitzada una empresa, o una botiga, o una planta de producció, etc.).

Però segons la renda diferencial, el pagament sempre es legitima amb la idea que cal compartir amb el terratinent (o propietari) els beneficis obtinguts dels avantatges competitius que suposa produir en una terra amb unes característiques millors que una altra; o si parlem del lloguer, dels avantatges que suposa viure en una localització concreta respecte d’una altra. D’aquesta manera, la renda també té una funció d’igualar la competitivitat, ja que iguala els preus (augmentant els costos de producció).

Com podríem entendre la renda diferencial avui dia? Quasi tots els termes que utilitzem, com veieu, son sobretot lligats a qüestions agràries o de producció, però podem posar un exemple de renda diferencial actual, i en relació al lloguer? El que podem fer, per exemple, és entendre la renda diferencial com a diferències en el localització i l’accessibilitat amb transport d’un apartament, com a reflex de les teories que va introduir Von Thünen i que van donar inici a l’economia urbana; no es pagarà el mateix per un apartament en un centre urbà o en un barri concret, que en zones més perifèriques o mal comunicades. De la mateixa manera, podem deduir que es genera una renda diferencial si hi ha hagut inversions de millora tant en el mateix apartament com en l’entorn urbà on s’ubica.

Tot i així, la renda no es pot explicar únicament de manera diferencial. El propi Marx, ja al s. XIX va introduir la idea de renda de monopoli i absoluta, que és una variant de la renda de monopoli. La renda de monopoli sorgeix perquè existeix un monopoli independentment de la renda: el producte que s’obté de treballar aquest camp és insubstituïble. La renda absoluta, per altra banda, sorgeix perquè existeix una classe coordinada de propietaris que forma un monopoli amb diferents fórmules per evitar l’existència de competència.

La renda absoluta, a més, contempla relacions de poder i la política en la definició de la renda, i no únicament factors espacials, d’inversió o qualitatives. En aquest tipus de renda, per tant, es posen de relleu els drets de propietat i com aquests operen i son capaços d’imposar-se, i de la capacitat de la classe rendista de coordinar-se i actuar de manera que puguin apujar o exprimir al màxim la seva capacitat d’extreure rendes. Aquesta idea emergeix amb la relectura marxista que David Harvey fa de la renta a finals dels anys 70, quan els processos d’urbanització i el poder que la classe rendista hi exercia clarament afavoria, i afavoreix, a l’extracció de rendes. Harvey va anomenar a aquesta renda com a “renda de monopoli de classe”, però en realitat, ens trobem davant d’una versió contemporània del que Marx havia batejat, encertadament, com a renda absoluta, ja que es basa en l’absolutisme del sobirà propietari rendista per imposar el pagament d’una renda sobre els seus llogaters.

Algunes aportacions consideren que tota renda és d’alguna manera absoluta perquè qualsevol tipus de renda existeix perquè almenys els propietaris terratinents fan valer els seus drets de propietat, exigint un pagament per cedir l’ús de les seves terres o habitatges. Podríem dir que tota la renda que paguem de lloguer és, en realitat, absoluta, amb algunes diferències de renda diferencial segons les qualitats i localització? És una hipòtesi. El que és clar és que a dia d’avui, hem pogut observar com els rendistes, a través de les seves organitzacions, col·legis professionals, i intermediaris, tenen capacitat d’actuar de manera coordinada, per exemple, a l’hora de rebutjar la regulació de preus, de buscar la trampa per seguir apujant lloguers, de posar la clàusula Berlín, etc.

A més, la renda absoluta ens permet veure la funció ideològica i social que té la renda. La funció ideològica seria la de recolzar la institució de la propietat privada. Sense l’apropiació en exclusivitat de la terra per part d’un grup social no podria existir la renda tal i com la coneixem, però alhora pagar la renda atorga legitimitat a la propietat privada, no només de la terra o dels habitatges, sinó de forma general. La funció social és la de produir, reproduir i perpetuar les relacions socials necessàries en la societat capitalista: si excloem a un gruix de la societat de mitjans autònoms per a viure, com és l’habitatge, es veuen obligats a vendre la seva força de treball.

4. La renda com a relació social

Després del context històric (amb les diferents etapes, l’evolució i formes d’entendre la renda) i el mapa conceptual (els diferents tipus de renda) que hem introduït, l’objectiu és explicar com es va estirar del fil de Marx, qui va situar la renda dins d’una relació social determinada i que encara ens travessa.

La renda és una relació social. Partim de com concep la renda el propi Marx: igual que el capital, la renda és primer de tot una relació social. Això vol dir que és una relació derivada del mode de producció –en aquest cas, capitalista– en la que estan inserts diferents actors socials. Cal destacar que Marx ho diu en diàleg amb David Ricardo i altres economistes clàssics, qui estaven investigant la renda per justificar-la des d’un punt de vista capitalista, en comptes de criticar i qüestionar perquè hi ha una organització social que funciona de forma rendista, és a dir, amb persones que extreuen valor econòmic de la terra i el sòl pel simple fet de ser propietàries. Marx posa èmfasi en les relacions sòcio-econòmiques.

Què és el que possibilita que hi hagi una renda? Per posar-ho més clar: que existeixi una renda, i una teoria de la renda que es va elaborar per justificar la renda, amaga dos detalls que es donen per fets, però que tenen data històrica, a saber: que existeixi la propietat privada (tancament d’espais i terres comunes) i una classe de propietaris disposada a demanar i extreure beneficis pel fet de posseir aquesta propietat privada. En altres paraules, per molt obvi que sembli, el que crea la renda és la institució de la propietat privada i una classe rendista que viu d’això. Per tant, Marx trasllada la teoria de la renda de l’economia a l’economia política: ja està apuntant aquí a l’antagonisme, és a dir, al conflicte, a que la renda també està o estarà subjecte a la lluita de classes.

L’organització de les classes propietàries i l’organització llogatera. Al 1974, David Harvey trasllada la teoria de Marx a l’estudi de la realitat del mercat immobiliari, a través d’un anàlisi empíric a la ciutat de Baltimore. Utilitzant el concepte de “renda de monopoli de classe” (class-monopoly rent) vol posar èmfasi en que la classe de propietaris (amb l’ajuda i col·laboració activa de les institucions estatals) poden crear escassetat artificial (per exemple: deixar pisos buits). Per a que sorgeixi la renda de monopoli de classe es necessita: per un costat, les polítiques de les institucions estatals i financeres, i per un altra costat, sub-mercats distingits geogràficament. No obstant, David Harvey, mentre explica com s’organitzen els interessos de la propietat, també deixa clar que només a través de l’organització llogatera s’aconsegueixen guanyar i garantir drets socials en el camp de l’habitatge.
Existeixen formes específiques de propietaris. Al 1978, dues acadèmiques en l’àmbit de la geografia crítica, la Doreen Massey i l’Alejandrina Catalano, proposen el concepte de “formes específiques de propietaris”: volen diferenciar la tendència de tractar la classe propietària com una classe homogènia (com només la propietat privada de forma abstracta). Creuen que hi ha moltes formes de propietat i per tant formes de renda. Per posar alguns exemples: institucions arcaiques (l’Església, el Rei), institucions financeres (els bancs), fins a petits propietaris i grans tenidors o les administracions públiques. Per tant, sempre s’ha d’estudiar el cas concret de propietari perquè tindrà una conducta o una altra. Això no vol dir, però, que no hi hagi una tendència cap a la uniformitat en la conducta dels arrendadors.
Aparició de nous actors rendistes. Al 1988, l’Anne Haila ja fa referència a que han aparegut nous grups, agents, identitats i formes de calcular en la classe propietària. Als anys 80’, la Haila afirma el punt anterior sobre “les formes específiques de propietaris” al veure com apareixen nous inversors i compradors com els bancs, les companyies d’assegurances i els fons d’inversió. Aquests nous actors són vehicles per ajuntar capital de diferents inversors per comprar béns immobiliaris. La hipòtesi de la Haila, encertada al nostre parer, afirma: el comportament d’aquests nous actors és diferent al dels propietaris particulars. Introdueixen una nova forma de racionalitat (maximització de la renda com un bé especulatiu, és a dir, financer). Per tant, per entendre la relació social que imposa la teoria de la renda, cal fer recerca sobre la conducta d’aquests nous actors propietaris.

<div class="col-lg-12 col-xs-12" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 14px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 685.5px;"><div class="row" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px;"> <div class="col-lg-9" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 514.125px;"><h4 _msthash="1859637" _msttexthash="58994" class="albidz Geogrotesque-Light" style="box-sizing: border-box; font-family: Geogrotesque-Light; font-size: 16px; font-weight: 400; line-height: 1.1; margin-bottom: 10px; margin-top: 10px;"> </h4><a href="https://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=http://erria.eus/es/erreportajeak/quien-manda-actualmente-en-la-ertzaintza" style="box-sizing: border-box; color: black; outline: 0px; text-decoration-line: none;"><span class="fa fa-facebook" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: FontAwesome; font-size: inherit; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1; text-rendering: auto;"></a> <a href="https://twitter.com/intent/tweet?text=http://erria.eus/es/erreportajeak/quien-manda-actualmente-en-la-ertzaintza" style="box-sizing: border-box; color: black; outline: 0px; text-decoration-line: none;"><span class="fa fa-twitter" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: FontAwesome; font-size: inherit; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1; text-rendering: auto;"></a></div></div><div class="row albistea" style="box-sizing: border-box; margin-left: -15px; margin-right: -15px; margin-top: 20px;"><h4 _msthash="1489982" _msttexthash="16854071" class="Geogrotesque-Light px21" style="box-sizing: border-box; font-family: Geogrotesque-Light; font-size: 21px; font-weight: 400; line-height: 1.1; margin-bottom: 30px; margin-top: 10px;">Respondre a aquesta pregunta avui és més complex del que ens pensem i hem d'evitar els clixés del passat recent. En primer lloc cal fer un breu repàs a la història de l'Ertzaintza.</h4><div class="col-lg-12" style="box-sizing: border-box; min-height: 1px; padding: 0px; position: relative; width: 685.5px;"><hr style="border-bottom: 0px; border-image: initial; border-left: 0px; border-right: 0px; border-top-color: rgb(199, 199, 199); border-top-style: solid; box-sizing: content-box; height: 0px; margin-bottom: 20px; margin-top: 20px;" /><img alt="" src="http://erria.eus/uploads/pol200908_0038_1625563066.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle; width: 680.5px;" />Argazkiak. FOKU eta Joseba Benito del Valle So la creació, en el context de la guerra del 36, és conseqüència de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, on es crea l'Ertzaña compost per 1.700 homes que busquen un perfil d'alpinistes, esportistes, boxejadors d'una alçada d'1,80 i pertanyents al PNB o als seus joves, sota el comandament del cap del Govern Telesforo Monzón. El seu objectiu principal inicial era assegurar l'ordre públic en el moment fins a la captura de Bilbao. Molts d'ells van acabar integrats a l'exèrcit basc fins a la seva derrota.A partir d'aquesta època passem als temps moderns. Després de 40 anys de dictadura franquista, el 1980, El Correo filtra la notícia que una vintena de joves del PNB estan sent entrenats per instructors anglesos (del Mossad segons altres fonts) a la localitat àlaba de Berrozi. La seva primera intervenció pública va ser el desallotjament dels parlamentaris de l'HB que protestaven contra la visita a Gernika del rei espanyol Joan Carles I. Però no va ser fins al 27 d'octubre de 1982 quan es va produir la sortida oficial dels primers 278 ertzaines de servei. <blockquote style="border-left: 5px solid rgb(247, 247, 247); box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 20px; padding: 10px 20px;">«Avui l'Ertzaintza es troba immers en una fase de transició on les grans "vaques sagrades" passen a la "reserva" o estan prejubilades, la qual cosa està deixant l'Ertzaintza sense persones de confiança en les estructures de comandament altes i intermèdies.»</blockquote> Seguint aquesta línia històrica, és cert que durant les dècades dels anys 80-90 ens trobem davant d'una resposta clara i clara a la nostra pregunta: encara que en els seus inicis la presència de comandants de l'exèrcit espanyol era obligatòria, va ser l'estructura del PNB la que va comandar i controlar l'Ertzaintza en totes les seves estructures i fases. En aquell moment els Batzokis eren l'"oficina de reclutament", examinant i assenyalant els sol·licitants, i fins i tot actuant com a "comissaries de policia local" per recopilar informació sobre l'esquerra abertzale.En aquest període l'Ertzaintza era el "braç armat" del PNB contra l'esquerra abertzale, defensant els interessos partidistes. Tampoc hem d'oblidar el cas de l'espionatge cap al lehendakari Garaikoetxea, ni el tema del maletí d'Amedo coincidint en el temps amb el cas escurabutxaques. Aquest esquema es perpetua sota el comandament dels assessors jeltzal Retolaza, Atutxa i Balza, fins i tot comptant, en l'era Bush, s'aconsella als Estats Units en assumptes "antiterroristes". <img alt="" src="http://erria.eus/uploads/berrozi_1_1625563316.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle; width: 685.5px;" />Entrenament de l'Ertzaintzas a Berrozi, a principis dels anys 80. Període i temps L'era Ares (2009-2012) és un punt d'inflexió. En la conselleria es fa una petita neteja, desplaçant els comandaments intermedis relacionats amb el PNB a treballs administratius o de carrer, tot i que no hi va haver purga en els llocs clau. A un nivell més visual, la txapela vermella és reemplaçada per la gorra blava. Les tensions s'estan disparant entre els comandants del PNB i les posicions de confiança d'Ares.El cas Cabacas i el seu llarg procés judicial i el nomenament de Beltran de Heredia com a assessor de Seguretat, obre aquesta nova etapa de lluita permanent pel poder o per guanyar influència dins de l'Ertzaintza.Avui l'Ertzaintza es troba immersa en una fase de transició on les grans "vaques sagrades", l'Aldekoa, els Gervasios i les diferents potes del partit negre estan passant a la "reserva" o estan prejubilant-se, que està deixant l'Ertzaintza sense gent de confiança en les estructures de comandament altes i intermèdies. <blockquote style="border-left: 5px solid rgb(247, 247, 247); box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 20px; padding: 10px 20px;">«Veiem aptituds de menyspreu al basc, menyspreu pels grups migrants, falta d'empatia amb el públic en general que voreja les habilitats autoritàries.» </blockquote>El que anomenem societat líquida també està influint en les noves generacions d'agents bascos; generalment estan menys compromesos i el nivell d'individualisme per sobre del col·lectiu és la idea dominant.A més, l'actual Ertzaintza es caracteritza per una falta de compromís amb el Cos i sobretot, amb els ciutadans que li donen la seva confiança. Veiem aptituds de menyspreu al basc, menyspreu pels grups migrants, falta d'empatia amb el públic en general que voreja les habilitats autoritàries. Són més per al "que hi ha de la meva" que per donar un bon servei públic de seguretat. Una cosa semblant passa a la policia local dels grans nuclis urbans. Sindicats professionals; poder corporatiu<img alt="" src="http://erria.eus/uploads/28969AE8-50C4-4489-9BCE-3161EB7B1332_1625563162.jpeg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle; width: 685.5px;" />  De tot això podem veure com els sindicats purament corporatius o professionals capten més de la meitat dels vots d'aquest grup policial. En aquests resultats podem veure una de les claus de les actuals parets intramurs de l'Ertzaintza.Aquests sindicats professionals són els que volen mantenir l'actual statu quo de l'obscurantisme i sobretot la nul·la fiscalitat externa de males pràctiques o excessos policials que queden impunes o sense cap expedient sancionador. És a dir, aposten per un model policial a imatge i semblança que s'allunyi de qualsevol filosofia de servei públic a favor dels ciutadans bascos.El canvi de regidor, la substitució de Beltrán de Heredia per Erkoreka, s'entén per la necessitat de posar ordre en l'Ertzaintza i sobretot per a fer front a les reivindicacions sindicals. Però avui les declaracions de la consellera Erkoreka són un tancament de files amb les posicions d'aquests dos sindicats. <blockquote style="border-left: 5px solid rgb(247, 247, 247); box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 20px; padding: 10px 20px;">«No ens ha de sorprendre la bel·ligerància cap a un possible "canvi" procedent dels dos grans sindicats empresarials ERNE i ESAN que lluiten per liderar i condicionar el model policial de l'Ertzaintza.»</blockquote> La irrupció d'EH Bildu en el debat sobre el model policial ha posat nerviosos a tots aquells sectors que veurien amenaçats els seus privilegis, si no a curt termini, sí a mitjà termini. En aquest sentit, algunes accions desproporcionades tindrien com a objectiu curtcircuitar aquest necessari debat. Amb aquesta finalitat, tant la direcció política com les confederacions sindicals corporatives coincideixen en el seu atac a l'esquerra abertzale.Per tant, no ens ha de sorprendre la bel·ligerància cap a un possible "canvi" procedent dels dos grans sindicats empresarials ERNE i ESAN que lluiten per liderar i condicionar el model policial de l'Ertzaintza. Ara estan en procés de reclutament de nous sol·licitants mitjançant la impartició de cursos de formació per a opes tant per a policies locals com per a ertzaines. Encara que no hi hagi un objectiu final, tots, tant sindicats com diferents agents o directius, volen marcar el seu terreny i quedar-se a la seva zona de confort, no volen canvis i volen mantenir els seus privilegis, sentir-se intocables. <blockquote style="border-left: 5px solid rgb(247, 247, 247); box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 20px; padding: 10px 20px;">«Aquests sindicats professionals són els que volen mantenir l'actual statu quo de l'obscurantisme i, sobretot, la manca de tributació externa de males pràctiques o excessos policials.»</blockquote> No podem dir que l'Ertzaintza en el seu conjunt pretengui constituir-se com un estat dins d'un Estat, ja que la legalitat actual ho fa impossible. Com s'indica en l'article 'Ze polizia dugu gaur?', no és una Policia Integral de facto, no controla el territori, les competències de duanes, fronteres, espai marítim i aeri estan en mans de la FSE. I el més evident és que la inexistència de l'Estat Basc fa impossible crear aquest altre "estat".No obstant això, ens trobem davant d'un grup de 8.000 agents armats que intenten convertir-se en una mena de poder fàctic, que en un període de manca de valors busca condicionar la política policial del CAV. <img alt="" src="http://erria.eus/uploads/photo_2021-06-03_18-41-16_1625563573.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; vertical-align: middle; width: 685.5px;" />Infiltracions ultra i intent d'organitzar ertzainas abertzalesOEl més preocupant és que a Arkaute s'estan reproduint les lliçons de la fase anterior sense cap transparència. Al final, la selecció "veritable" es dóna en l'examen psicotècnic i en la prova d'aptitud es dóna un tamís real per a aquells que consideren "no aptes" per afinitats polítiques.La infiltració de la ideologia feixista i l'existència d'algunes "portes giratòries" (des de l'Ertzaintza fins a la Policia Local, des de GC fins a la Policia Foral, des de cossos militars i policials espanyols fins a l'Ertzaintza) són altres punts negatius a destacar i que poden influir en la deriva actual dels diferents cossos policials bascos. <blockquote style="border-left: 5px solid rgb(247, 247, 247); box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 20px; padding: 10px 20px;">«Erkoreka no dubta a mentir en seu parlamentària posicionant-se a favor de les posicions més corporativistes que es produeixen dins de l'Ertzaintza.»</blockquote> Recentment hem vist la creació d'una sèrie d'associacions molt minoritàries vinculades a l'ertzaintza d'ideologies antagòniques. D'una banda tenim l'associació Mila Esker propera a la ideologia ultra i de l'altra Ertzain Abertzaleen Elkartea formada per ertzaines estretament vinculades al sector abertzale del PNB, que pretén recuperar els valors "originals" de l'Ertzaintza i que el 2019 va participar a la Korrika amb bandera pròpia.En aquests moments, per tant, ens trobem davant d'una lluita de poder i una confluència d'interessos en dos àmbits. D'una banda tenim l'esmentada lluita entre ERNE i ESAN per guanyar les pròximes eleccions sindicals dels diferents cossos policials per tal de condicionar el model policial del CAV.I d'altra banda, donar un cop d'autoritat per recuperar el comandament del Govern Basc i el PNB. Amb aquesta finalitat, Erkoreka no dubta a mentir en seu parlamentària, posicionant-se a favor de les posicions més corporativistes que es produeixen dins de l'Ertzaintza. <blockquote style="border-left: 5px solid rgb(247, 247, 247); box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 20px; padding: 10px 20px;">«En aquest foc creuat és l'esquerra abertzale la que paga el preu.»</blockquote> En aquest foc creuat és l'esquerra abertzale la que paga el preu. Ens trobem davant d'un pla integral i continu al llarg del temps que intenta afeblir l'opció d'EH Bildu com a govern alternatiu.En definitiva, no tenim resposta a la pregunta de qui està actualment al capdavant de l'Ertzaintza. Estem en una fase de transició, en una lluita de poder entre els lobbies sindicals i el lideratge polític efectiu. En aquesta situació hi ha el perill que cada unitat, cada departament o cada policia local vulgui convertir-se en un petit regne de taifes. <blockquote style="border-left: 5px solid rgb(247, 247, 247); box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 20px; padding: 10px 20px;">«En aquesta situació hi ha el perill que cada unitat, cada departament o cada policia local vulgui convertir-se en un petit regne de taifes.»</blockquote> Malauradament, podem dir que qui no governa a l'Ertzaintza són els ciutadans bascos, que no tenen ni veu ni vot a l'hora de debatre el Model de Seguretat Ciutadana que necessitem per al nostre país en aquesta fase històrica, ni d'intervenir en els processos policials.Potser la càrrega de treball derivada de la pandèmia és part del problema, però hi ha un tot on es veu un Ertzaintza descontrolat i en absència de mecanismes correctius per netejar aquestes males pràctiques.En els últims mesos hem detectat una nova deriva cap a la praxi autoritària i obscurantista al servei d'interessos corporatius i partidistes patrocinats pel mateix Assessor de Seguretat, que estan diluint la poca filosofia que queda d'un cos policial proper al servei de la societat basca.</div></div></div>

Respondre a aquesta pregunta avui és més complex del que ens pensem i hem d'evitar els clixés del passat recent. En primer lloc cal fer un breu repàs a la història de l'Ertzaintza.

Argazkiak. FOKU eta Joseba Benito del Valle

So la creació, en el context de la guerra del 36, és conseqüència de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, on es crea l'Ertzaña compost per 1.700 homes que busquen un perfil d'alpinistes, esportistes, boxejadors d'una alçada d'1,80 i pertanyents al PNB o als seus joves, sota el comandament del cap del Govern Telesforo Monzón. El seu objectiu principal inicial era assegurar l'ordre públic en el moment fins a la captura de Bilbao. Molts d'ells van acabar integrats a l'exèrcit basc fins a la seva derrota.

A partir d'aquesta època passem als temps moderns. Després de 40 anys de dictadura franquista, el 1980, El Correo filtra la notícia que una vintena de joves del PNB estan sent entrenats per instructors anglesos (del Mossad segons altres fonts) a la localitat àlaba de Berrozi. La seva primera intervenció pública va ser el desallotjament dels parlamentaris de l'HB que protestaven contra la visita a Gernika del rei espanyol Joan Carles I. Però no va ser fins al 27 d'octubre de 1982 quan es va produir la sortida oficial dels primers 278 ertzaines de servei.

«Avui l'Ertzaintza es troba immers en una fase de transició on les grans "vaques sagrades" passen a la "reserva" o estan prejubilades, la qual cosa està deixant l'Ertzaintza sense persones de confiança en les estructures de comandament altes i intermèdies.»

Seguint aquesta línia històrica, és cert que durant les dècades dels anys 80-90 ens trobem davant d'una resposta clara i clara a la nostra pregunta: encara que en els seus inicis la presència de comandants de l'exèrcit espanyol era obligatòria, va ser l'estructura del PNB la que va comandar i controlar l'Ertzaintza en totes les seves estructures i fases. En aquell moment els Batzokis eren l'"oficina de reclutament", examinant i assenyalant els sol·licitants, i fins i tot actuant com a "comissaries de policia local" per recopilar informació sobre l'esquerra abertzale.

En aquest període l'Ertzaintza era el "braç armat" del PNB contra l'esquerra abertzale, defensant els interessos partidistes. Tampoc hem d'oblidar el cas de l'espionatge cap al lehendakari Garaikoetxea, ni el tema del maletí d'Amedo coincidint en el temps amb el cas escurabutxaques. Aquest esquema es perpetua sota el comandament dels assessors jeltzal Retolaza, Atutxa i Balza, fins i tot comptant, en l'era Bush, s'aconsella als Estats Units en assumptes "antiterroristes".

Entrenament de l'Ertzaintzas a Berrozi, a principis dels anys 80. Període i temps

L'era Ares (2009-2012) és un punt d'inflexió. En la conselleria es fa una petita neteja, desplaçant els comandaments intermedis relacionats amb el PNB a treballs administratius o de carrer, tot i que no hi va haver purga en els llocs clau. A un nivell més visual, la txapela vermella és reemplaçada per la gorra blava. Les tensions s'estan disparant entre els comandants del PNB i les posicions de confiança d'Ares.

El cas Cabacas i el seu llarg procés judicial i el nomenament de Beltran de Heredia com a assessor de Seguretat, obre aquesta nova etapa de lluita permanent pel poder o per guanyar influència dins de l'Ertzaintza.

Avui l'Ertzaintza es troba immersa en una fase de transició on les grans "vaques sagrades", l'Aldekoa, els Gervasios i les diferents potes del partit negre estan passant a la "reserva" o estan prejubilant-se, que està deixant l'Ertzaintza sense gent de confiança en les estructures de comandament altes i intermèdies.

«Veiem aptituds de menyspreu al basc, menyspreu pels grups migrants, falta d'empatia amb el públic en general que voreja les habilitats autoritàries.»

El que anomenem societat líquida també està influint en les noves generacions d'agents bascos; generalment estan menys compromesos i el nivell d'individualisme per sobre del col·lectiu és la idea dominant.

A més, l'actual Ertzaintza es caracteritza per una falta de compromís amb el Cos i sobretot, amb els ciutadans que li donen la seva confiança. Veiem aptituds de menyspreu al basc, menyspreu pels grups migrants, falta d'empatia amb el públic en general que voreja les habilitats autoritàries. Són més per al "que hi ha de la meva" que per donar un bon servei públic de seguretat. Una cosa semblant passa a la policia local dels grans nuclis urbans.

Sindicats professionals; poder corporatiu

De tot això podem veure com els sindicats purament corporatius o professionals capten més de la meitat dels vots d'aquest grup policial. En aquests resultats podem veure una de les claus de les actuals parets intramurs de l'Ertzaintza.

Aquests sindicats professionals són els que volen mantenir l'actual statu quo de l'obscurantisme i sobretot la nul·la fiscalitat externa de males pràctiques o excessos policials que queden impunes o sense cap expedient sancionador. És a dir, aposten per un model policial a imatge i semblança que s'allunyi de qualsevol filosofia de servei públic a favor dels ciutadans bascos.

El canvi de regidor, la substitució de Beltrán de Heredia per Erkoreka, s'entén per la necessitat de posar ordre en l'Ertzaintza i sobretot per a fer front a les reivindicacions sindicals. Però avui les declaracions de la consellera Erkoreka són un tancament de files amb les posicions d'aquests dos sindicats.

«No ens ha de sorprendre la bel·ligerància cap a un possible "canvi" procedent dels dos grans sindicats empresarials ERNE i ESAN que lluiten per liderar i condicionar el model policial de l'Ertzaintza.»

La irrupció d'EH Bildu en el debat sobre el model policial ha posat nerviosos a tots aquells sectors que veurien amenaçats els seus privilegis, si no a curt termini, sí a mitjà termini. En aquest sentit, algunes accions desproporcionades tindrien com a objectiu curtcircuitar aquest necessari debat. Amb aquesta finalitat, tant la direcció política com les confederacions sindicals corporatives coincideixen en el seu atac a l'esquerra abertzale.

Per tant, no ens ha de sorprendre la bel·ligerància cap a un possible "canvi" procedent dels dos grans sindicats empresarials ERNE i ESAN que lluiten per liderar i condicionar el model policial de l'Ertzaintza. Ara estan en procés de reclutament de nous sol·licitants mitjançant la impartició de cursos de formació per a opes tant per a policies locals com per a ertzaines. Encara que no hi hagi un objectiu final, tots, tant sindicats com diferents agents o directius, volen marcar el seu terreny i quedar-se a la seva zona de confort, no volen canvis i volen mantenir els seus privilegis, sentir-se intocables.

«Aquests sindicats professionals són els que volen mantenir l'actual statu quo de l'obscurantisme i, sobretot, la manca de tributació externa de males pràctiques o excessos policials.»

No podem dir que l'Ertzaintza en el seu conjunt pretengui constituir-se com un estat dins d'un Estat, ja que la legalitat actual ho fa impossible. Com s'indica en l'article 'Ze polizia dugu gaur?', no és una Policia Integral de facto, no controla el territori, les competències de duanes, fronteres, espai marítim i aeri estan en mans de la FSE. I el més evident és que la inexistència de l'Estat Basc fa impossible crear aquest altre "estat".

No obstant això, ens trobem davant d'un grup de 8.000 agents armats que intenten convertir-se en una mena de poder fàctic, que en un període de manca de valors busca condicionar la política policial del CAV.

Infiltracions ultra i intent d'organitzar ertzainas abertzales

OEl més preocupant és que a Arkaute s'estan reproduint les lliçons de la fase anterior sense cap transparència. Al final, la selecció "veritable" es dóna en l'examen psicotècnic i en la prova d'aptitud es dóna un tamís real per a aquells que consideren "no aptes" per afinitats polítiques.

La infiltració de la ideologia feixista i l'existència d'algunes "portes giratòries" (des de l'Ertzaintza fins a la Policia Local, des de GC fins a la Policia Foral, des de cossos militars i policials espanyols fins a l'Ertzaintza) són altres punts negatius a destacar i que poden influir en la deriva actual dels diferents cossos policials bascos.

«Erkoreka no dubta a mentir en seu parlamentària posicionant-se a favor de les posicions més corporativistes que es produeixen dins de l'Ertzaintza.»

Recentment hem vist la creació d'una sèrie d'associacions molt minoritàries vinculades a l'ertzaintza d'ideologies antagòniques. D'una banda tenim l'associació Mila Esker propera a la ideologia ultra i de l'altra Ertzain Abertzaleen Elkartea formada per ertzaines estretament vinculades al sector abertzale del PNB, que pretén recuperar els valors "originals" de l'Ertzaintza i que el 2019 va participar a la Korrika amb bandera pròpia.

En aquests moments, per tant, ens trobem davant d'una lluita de poder i una confluència d'interessos en dos àmbits. D'una banda tenim l'esmentada lluita entre ERNE i ESAN per guanyar les pròximes eleccions sindicals dels diferents cossos policials per tal de condicionar el model policial del CAV.

I d'altra banda, donar un cop d'autoritat per recuperar el comandament del Govern Basc i el PNB. Amb aquesta finalitat, Erkoreka no dubta a mentir en seu parlamentària, posicionant-se a favor de les posicions més corporativistes que es produeixen dins de l'Ertzaintza.

«En aquest foc creuat és l'esquerra abertzale la que paga el preu.»

En aquest foc creuat és l'esquerra abertzale la que paga el preu. Ens trobem davant d'un pla integral i continu al llarg del temps que intenta afeblir l'opció d'EH Bildu com a govern alternatiu.

En definitiva, no tenim resposta a la pregunta de qui està actualment al capdavant de l'Ertzaintza. Estem en una fase de transició, en una lluita de poder entre els lobbies sindicals i el lideratge polític efectiu. En aquesta situació hi ha el perill que cada unitat, cada departament o cada policia local vulgui convertir-se en un petit regne de taifes.

«En aquesta situació hi ha el perill que cada unitat, cada departament o cada policia local vulgui convertir-se en un petit regne de taifes.»

Malauradament, podem dir que qui no governa a l'Ertzaintza són els ciutadans bascos, que no tenen ni veu ni vot a l'hora de debatre el Model de Seguretat Ciutadana que necessitem per al nostre país en aquesta fase històrica, ni d'intervenir en els processos policials.

Potser la càrrega de treball derivada de la pandèmia és part del problema, però hi ha un tot on es veu un Ertzaintza descontrolat i en absència de mecanismes correctius per netejar aquestes males pràctiques.

En els últims mesos hem detectat una nova deriva cap a la praxi autoritària i obscurantista al servei d'interessos corporatius i partidistes patrocinats pel mateix Assessor de Seguretat, que estan diluint la poca filosofia que queda d'un cos policial proper al servei de la societat basca.

<header class="interview" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto 1.875rem; max-width: 49.375rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="inner" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: -8.875rem 0px 0px; padding: 1.875rem 1.875rem 0px; vertical-align: baseline; z-index: 1;"><div class="intro" style="background-color: #f7f9f8; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 1.5625rem 0px 0px; padding: 2.1875rem; position: relative; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 1.0625rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.5625rem; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Carlos Taibo (Madrid, 1956), professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid, acaba de publicar <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.alianzaeditorial.es/libro/ciencias-sociales/decrecimiento-una-propuesta-razonada-carlos-taibo-9788413621753/" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">Decrecimiento. Una propuesta razonada</a> (Alianza Editorial, 2021), on denuncia els excessos del sistema i assenyala el que hauria de ser obvi per a qualsevol economista: d’on no n’hi ha, no en pot rajar. “Si vivim en un planeta amb recursos limitats, no sembla que tingui gaire sentit que aspirem a continuar creixent il·limitadament”, afirma. La seva “proposta raonada” per fer front a l’emergència climàtica és un canvi radical de paradigma: cal decréixer. Fa més d’una dècada que ho propugna en llibres, articles i conferències.</div><div class="aside-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; height: 2.9375rem; line-height: inherit; margin: 2.1875rem 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><aside class="open fixed" data-postid="94252" style="background-color: #1f1f1f; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; height: auto; left: 0px; line-height: inherit; margin: 0px; max-height: 3.125rem; overflow: hidden; padding: 0px 0px 0.25rem; position: fixed; top: 4.25rem; transition: max-height 0.2s ease 0s, padding-bottom 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline; width: 1263.33px; z-index: 999;"><div class="title" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; float: left; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0.75rem 1.875rem 0px; vertical-align: baseline; width: calc(100% - 340px);"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: white; display: inline-block; font-family: "GT America", sans-serif; font-size: 1rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 1.125rem; margin: 0px; max-width: 100%; overflow: hidden; padding: 0px; text-overflow: ellipsis; vertical-align: baseline; white-space: nowrap;">Carlos Taibo: “El planeta se’ns en va i cal frenar immediatament la locomotora del creixement”</div><div class="options" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: right; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><ul class="tools" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: inherit; font-size: 0px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><li style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; list-style: outside none none; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="icon-bookmark-off open-login" data-animation="false" data-original-title="Inicia sessió per desar el contingut per llegir-lo més tard" data-placement="bottom" data-toggle="tooltip" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(0, 0, 0); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; color: #2ea7b4; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: inherit; font-size: 1.375rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 2.8125rem; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; vertical-align: baseline; width: 2.8125rem;" tabindex="0" title=""></a></li> <li style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; list-style: outside none none; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="comments icon-comments open-login" data-animation="false" data-original-title="Inicia sessió per deixar un comentari" data-placement="bottom" data-toggle="tooltip" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(0, 0, 0); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; color: #2ea7b4; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: inherit; font-size: 1.375rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 2.8125rem; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; vertical-align: baseline; width: 2.8125rem;" title=""></a></li> </ul><ul class="share" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: inherit; font-size: 0px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><li style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; list-style: outside none none; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="fb icon-facebook" data-animation="false" data-original-title="Comparteix a Facebook" data-placement="bottom" data-toggle="tooltip" data-url="https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Fentrevistes%2Fcarlos-taibo-el-planeta-sens-en-va-i-cal-frenar-immediatament-la-locomotora-del-creixement-94252%3Futm_source%3Dsocial%26utm_medium%3Dshare%26utm_campaign%3Dfacebook" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(66, 66, 66); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; color: #2ea7b4; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: inherit; font-size: 1.375rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 2.8125rem; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; vertical-align: baseline; width: 2.8125rem;" tabindex="0" title=""></a></li> <li style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; list-style: outside none none; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="tw icon-twitter" data-animation="false" data-original-title="Comparteix a Twitter" data-placement="bottom" data-text="Carlos%20Taibo%3A%20%E2%80%9CEl%20planeta%20se%27ns%20en%20va%20i%20cal%20frenar%20immediatament%20la%20locomotora%20del%20creixement%E2%80%9D" data-toggle="tooltip" data-url="https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Fentrevistes%2Fcarlos-taibo-el-planeta-sens-en-va-i-cal-frenar-immediatament-la-locomotora-del-creixement-94252%3Futm_source%3Dsocial%26utm_medium%3Dshare%26utm_campaign%3Dtwitter" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(0, 0, 0); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; color: #2ea7b4; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: inherit; font-size: 1.375rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 2.8125rem; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; vertical-align: baseline; width: 2.8125rem;" tabindex="0" title=""></a></li> <li style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; list-style: outside none none; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="li icon-linkedin" data-animation="false" data-original-title="Comparteix a LinkedIn" data-placement="bottom" data-toggle="tooltip" data-url="https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Fentrevistes%2Fcarlos-taibo-el-planeta-sens-en-va-i-cal-frenar-immediatament-la-locomotora-del-creixement-94252%3Futm_source%3Dsocial%26utm_medium%3Dshare%26utm_campaign%3Dlinkedin" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(0, 0, 0); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; color: #2ea7b4; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: inherit; font-size: 1.375rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 2.8125rem; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; vertical-align: baseline; width: 2.8125rem;" tabindex="0" title=""></a></li> <li style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; list-style: outside none none; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></li> <li style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; list-style: outside none none; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></li> <li style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; list-style: outside none none; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="em icon-email" data-animation="false" data-original-title="Comparteix per correu electrònic" data-placement="bottom" data-text="Carlos%20Taibo%3A%20%E2%80%9CEl%20planeta%20se%27ns%20en%20va%20i%20cal%20frenar%20immediatament%20la%20locomotora%20del%20creixement%E2%80%9D" data-toggle="tooltip" data-url="https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Fentrevistes%2Fcarlos-taibo-el-planeta-sens-en-va-i-cal-frenar-immediatament-la-locomotora-del-creixement-94252%3Futm_source%3Dsocial%26utm_medium%3Dshare%26utm_campaign%3Demail" href="mailto:?subject=Carlos%20Taibo%3A%20%E2%80%9CEl%20planeta%20se%27ns%20en%20va%20i%20cal%20frenar%20immediatament%20la%20locomotora%20del%20creixement%E2%80%9D&body=https%3A%2F%2Fwww.elcritic.cat%2Fentrevistes%2Fcarlos-taibo-el-planeta-sens-en-va-i-cal-frenar-immediatament-la-locomotora-del-creixement-94252%3Futm_source%3Dsocial%26utm_medium%3Dshare%26utm_campaign%3Demail" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(0, 0, 0); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; color: #2ea7b4; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: inherit; font-size: 1.375rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 2.8125rem; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: center; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline; width: 2.8125rem;" tabindex="0" title=""></a></li></ul></div><div class="position" style="background-color: #555555; border: 0px; bottom: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; height: 0.25rem; left: 0px; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; position: absolute; vertical-align: baseline; width: 1263.33px; z-index: -2;"><span style="background-color: #2ea7b4; border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; height: 0.25rem; left: 0px; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; position: absolute; top: 0px; vertical-align: baseline; width: 1238.06px;"></div></aside></div><p class="byline author vcard" style="background-image: linear-gradient(90deg, rgb(46, 167, 180) 75%, rgba(255, 255, 255, 0) 0px); background-position: 0px 100%; background-repeat: repeat-x; background-size: 12px 3px; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #2ea7b4; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 0.8125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 1.5rem; margin: 0px; padding: 0px 0px 0.1875rem; vertical-align: baseline;">Manuel Ligero ('La Marea') / traducció: Joan Vila i Triadú</div></header><div class="entry-content" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="inner" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 1.875rem auto 0px; max-width: 45.625rem; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><div class="datetime" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 0px 1.5625rem; padding: 0px 0px 0.3125rem; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9b9b9b; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 0.75rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 1rem; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">09/08/2021 | 06:00</div><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">* Podeu llegir la versió original d’aquesta entrevista, publicada en castellà el 4 de maig de 2021 a <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La Marea, <a href="https://www.climatica.lamarea.com/carlos-taibo-frenar-crecimiento/" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">aquí</a>.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sempre hi ha hagut persones en la història que han estat rebutjades, vilipendiades i fins i tot executades pel fet de revelar la veritat. L’assumpte és encara més desagradable quan xoquen religió i ciència. Giordano Bruno, Miquel Servet o Galileo Galilei són exemples de sobres coneguts.<section class="widget ad content " style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A Occident, en el segle XXI, hi ha una nova religió que, sense fogueres, està tan poc disposada al fet que es qüestionin els seus dogmes com les antigues esglésies cristianes. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Es tracta de la religió imposada per l’economia capitalista i pels mercats. Milions de vides humanes són sacrificades cada any en l’altar dels mercats. L’objectiu, sempre, és créixer. I no créixer, o no créixer prou, provoca una munió de víctimes en totes les espècies del planeta. Abans de deixar de créixer, el capitalisme sembla disposat a extingir la vida a la Terra. El déu que s’amaga darrere d’aquesta bogeria, tan sàdic i implacable com el de l’Antic Testament, té un nom: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Producte Interior Brut (PIB).<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Carlos Taibo, d’acord amb el que he descrit anteriorment, és un heretge. Com a activista i com a professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid ha denunciat els excessos del sistema, tot assenyalant el que hauria de ser obvi per a qualsevol economista: d’on no n’hi ha, no en pot rajar. “<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Si vivim en un planeta amb recursos limitats, no sembla que tingui gaire sentit que aspirem a continuar creixent il·limitadament”, afirma a l’inici del seu llibre ‘<a href="https://www.alianzaeditorial.es/libro/ciencias-sociales/decrecimiento-una-propuesta-razonada-carlos-taibo-9788413621753/" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">Decrecimiento</a>‘ (Alianza Editorial, 2021). La seva ‘proposta raonada’ per fer front a l’emergència climàtica és un canvi radical de paradigma: cal decréixer.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per entendre la perversió que s’amaga rere aquest sistema econòmic, és adequat tenir en compte que el PIB és “un índex que considera la contaminació com a riquesa”. Cremar combustibles fòssils incrementa el PIB. Talar un arbre incrementa el PIB. L’obsolescència programada que exigeix l’explotació de més i més recursos naturals incrementa el PIB. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cal parar aquesta roda infernal i cal fer-ho ara mateix.<section class="widget ad content " style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per explicar aquesta urgència, Taibo, a qui en llibres i conferències li agrada citar els seus mestres i col·legues dins del moviment decreixementista (Serge Latouche, Nicholas Georgescu-Roegen, Ivan Illich, André Gorz…), sol recórrer a un ensenyament de Cornelius Castoriadis que en podríem dir <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">‘la paràbola del fill malalt’. Diu així: “Si a un pare li comuniquen que és molt possible que el seu fill tingui una malaltia gravíssima, l’única reacció plausible del progenitor consistirà a col·locar el seu plançó en mans dels millors metges, perquè determinin si el diagnòstic és precís o no. El que aquest pare, o aquesta mare, en canvi, no podrà fer serà raonar dient: ‘<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Bé, si és possible que el meu fill tingui una malaltia gravíssima, també és possible que no la tingui, amb la qual cosa sembla justificat que em quedi amb els braços plegats’. Aquesta és, en canvi, l’actitud que l’espècie humana sembla haver assumit en relació amb la crisi ecològica”.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">No creu que el problema és precisament aquest, que no veiem el planeta com un fill o algú estimat, com si estiguéssim per sobre d’ell o fora d’ell? Fins i tot a risc de simplificar en excés, no és el <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">marc cultural imposat pel capitalisme el pitjor enemic en aquesta crisi climàtica?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Així és. O, per dir-ho d’una altra manera, el capitalisme ha aconseguit col·locar dins del nostre cap un grapat d’idees de les quals és difícil, molt difícil, d’alliberar-se’n. Idees que, és clar, generen les conductes corresponents en terrenys com els de la competitivitat, la productivitat, el consum i el creixement econòmic. Els habitants del Nord ric ens topem amb enormes problemes per sortir d’aquest món. Les circumstàncies són diferents en moltes àrees dels països del Sud en les quals perviuen amb força cultures precapitalistes molt més marcades per la lògica del suport mutu i molt menys fetillades per la identificació entre consum i benestar. Una identificació ben ximpleta.<section class="widget ad content " style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La nostra relació amb el planeta no es caracteritza precisament per l’amor i per les cures. Ho demostren la crisi climàtica i l’esgotament de les matèries primeres energètiques. Però és que aquest marc cultural ens dificulta també entendre el que significa l’explotació quotidiana de milers de milions d’éssers humans en un escenari llastat pel treball assalariat, per la mercaderia i, naturalment, per la plusvàlua.<blockquote class="wp-block-quote" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; padding: 0px 0px 0px 2rem; position: relative; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“Soc un llibertari decreixementista: aposto per l’autogestió, per la democràcia directa i pel suport mutu”</blockquote><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per què el decreixement és la solució més lògica?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Prefereixo acollir-me a la idea que el decreixement, que és una proposta d’abast limitat, constitueix un agregat, un complement. Però aquest complement és imprescindible per a qualsevol projecte seriós de contestació del capitalisme en el segle XXI. He dit moltes vegades que aquest projecte ha de ser per definició decreixementista, autogestionari, antipatriarcal i internacionalista. Jo no soc un decreixementista llibertari. Soc un llibertari decreixementista: el moll de l’os de les meves percepcions el proporciona l’aposta per l’autogestió, per la democràcia directa i pel suport mutu. Aquest és un bon model, sobretot ara. En un planeta que visiblement se’ns en va, cal posar fre immediatament a la locomotora del creixement.<section class="widget ad content " style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I com es decreix?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Al Nord opulent hem de reduir els nivells de producció i de consum, però hem d’assumir moltes altres iniciatives: recuperar la vida social que hem anat dilapidant, apostar per formes d’oci creatiu, repartir el treball, reduir les dimensions de moltes de les infraestructures que fem servir, estimular la vida local enfront de la lògica desbocada de la globalització. En definitiva, apostar per la sobrietat i la senzillesa voluntàries.<figure class="wp-caption alignright" style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem -5.9375rem; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: calc(100% + 190px);"><img alt="" class="attachment-large size-large" src="https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123553/Daniel-L%C3%B3pez-Garcia-CC-02.jpg" srcset="https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123553/Daniel-L%C3%B3pez-Garcia-CC-02.jpg 1024w, https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123553/Daniel-L%C3%B3pez-Garcia-CC-02-300x200.jpg 300w, https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123553/Daniel-L%C3%B3pez-Garcia-CC-02-768x512.jpg 768w, https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123553/Daniel-L%C3%B3pez-Garcia-CC-02-600x400.jpg 600w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 920px;" /><figcaption class="wp-caption-text" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(46, 167, 180); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 0.25rem; bottom: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 0.6875rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 0.875rem; margin: 0px; max-width: 50%; padding: 0.75rem 0.9375rem; position: absolute; right: 0px; vertical-align: baseline;">Foto: DANIEL LÓPEZ GARCIA – CC</figcaption></figure><blockquote class="wp-block-quote" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; padding: 0px 0px 0px 2rem; position: relative; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“No crec en cap projecte que no impliqui, amb claredat, la voluntat de deixar enrere l’univers del capitalisme”</blockquote><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En el seu llibre vostè posa molt èmfasi en aquest aspecte: prendre el camí del decreixement ha de ser una decisió “col·lectiva i voluntària”. Però, per a això, necessitem dècades, generacions de pedagogia. Tenim temps per fer-ho?<section class="widget ad content " style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tal com estan les coses, entenc que la pregunta és legítima. Només cal donar un cop d’ull als programes, productivistes i desenvolupamentistes, de l’aclaparadora majoria dels partits. O a allò que defensa el gruix dels mitjans de comunicació. Però crec que hi ha dues dimensions que no han d’escapar-se’ns. La primera ja l’he assenyalat: la possibilitat que moltes de les respostes que aquí, al Nord ric, ens falten arribin d’habitants de països del Sud amb poblacions molt menys corroïdes per la lògica mercantil del capitalisme. La segona suggereix que la consciència de la proximitat d’un col·lapse general podria provocar, també al Nord, canvis importants i ràpids en la conducta de grans grups de població. I ja hem vist senyals d’això. Crec que aquests grups de suport mutu que van proliferar a l’inici dels confinaments, fa un any, signifiquen que una part de la gent comuna comença a fer-se les preguntes pertinents. I remarco això de “gent comuna”. No parlo d’activistes hiperconscients de moviments socials crítics.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El seu discurs sol incomodar l’esquerra i la dreta. Que incomodi la dreta és lògic, però com vol convèncer l’esquerra que abandoni els seus vells postulats? Vostè critica els nostàlgics de la vella normalitat, els que enyoren la socialdemocràcia de postguerra, la industrialització, els sindicats, l’Estat del benestar… Molts d’aquells drets s’han perdut. No val la pena lluitar per recuperar-los?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquesta és una lluita molt respectable, és clar que sí; però, en el millor dels casos, és pa per a avui i fam per a demà. Crec que la figura de l’Estat del benestar ha de vincular-se, i estretament, amb un moment històric que ha quedat enrere: l’anomenada era del petroli barat.<section class="widget ad content " style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cal renunciar al passat, llavors.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">És que no crec en cap projecte que no impliqui, amb claredat, la voluntat de deixar enrere l’univers del capitalisme. I això m’obliga a ser profundament escèptic. I hi ha raons històriques per ser-ho. Això que anomenem Estat del benestar obeeix a unes fórmules d’organització econòmica i social pròpies i exclusives del capitalisme, la qual cosa dificulta fins a extrems inimaginables la pràctica de l’autogestió des de baix. No qüestionen l’ordre de la propietat imperant. Beuen d’una filosofia somorta, la socialdemocràcia, i d’un burocratitzat sindicalisme de pacte. Ja hem vist com aquesta socialdemocràcia i aquest sindicalisme no han vingut a alliberar, com anunciaven, tantes dones que són avui víctimes d’una doble o d’una triple explotació. I, a més, no responen a cap projecte de solidaritat amb els habitants dels països del Sud i no exhibeixen cap condició ecològica solvent.<h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "GT America", sans-serif; font-size: 1.75rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 1.75rem; margin: 2.8125rem 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Globalització absurda</h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[Quan Taibo subtitula el seu llibre amb la frase ‘una proposta raonada’, no ho fa a la lleugera. En el llibre <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">‘<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.alianzaeditorial.es/libro/ciencias-sociales/decrecimiento-una-propuesta-razonada-carlos-taibo-9788413621753/" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">Decrecimiento’</a> hi ha fins a 26 pàgines de citacions i de bibliografia. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El desplegament d’exemples, dades i fonts és aclaparador. Citem-ne només alguns.<section class="widget ad content " style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els detractors del decreixement pensen que aquest ens portarà de tornada a la prehistòria. Està calculat i, per descomptat, no és veritat. Per salvar el planeta, hem de reduir la nostra petjada ecològica i situar-la en nivells no tan llunyans: “<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La dècada del 1980 no és l’edat de pedra”.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Parlem de turisme: “El nombre de turistes que surten del seu país va passar de 25 milions el 1950 a 1.500 milions el 2019, amb efectes desoladors. […] A Goa, a l’Índia, un hotel de cinc estrelles consumeix l’aigua equivalent al proveïment de cinc pobles, mentre que la canonada que el serveix creua nombroses localitats que no tenen aigua corrent”.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I què dir de la indústria de l’alimentació? “L’enciam que procedeix de la vall de Salinas, a Califòrnia, es desplaça per carretera 5.000 quilòmetres per arribar a Washington, amb la qual cosa consumeix 36 vegades més energia —en forma de petroli— que el que conté en calories. Quan l’enciam arriba, a la fi, a Londres, ha consumit 127 vegades més energia que la que correspon a les calories que incorpora”. I ja ni parlem de l’ús de fertilitzants tòxics que s’utilitzen en la seva producció. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’aposta pels productes locals i de proximitat, per tant, no és una extravagància ‘hippie’. És una necessitat i tampoc és que suposi un sofriment insuportable.]<blockquote class="wp-block-quote" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; padding: 0px 0px 0px 2rem; position: relative; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“La descentralització dels processos de creació ha de permetre que rebrotin les cultures autòctones i els mitjans alternatius”</blockquote><section class="widget ad content " style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Bé, pensem que hem deixat enrere el capitalisme. Què passa amb l’oci? Usant un vell sintagma de les lluites obreres, necessitem “el pa i les roses”. Vostè assenyala que “el pa”, gràcies a formes de producció més enfocades en l’economia local i de proximitat, no és un problema. Però què passa amb “les roses”?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La perspectiva del decreixement defensa el que se sol dir “oci creatiu”. és a dir, un oci desmercantilitzat, que s’escapa de la creació artificial de necessitats. I amb això s’aconsegueix una altra cosa: evitar la uniformització, que és un procés habitual en el món de l’oci. I més enllà d’ell, també en el de la cultura.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Llavors, en un futur decreixementista no hi hauria espai per a Netflix, per al futbol, per als grans concerts?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sembla inevitable que perdin pes, és clar. La descentralització dels processos de creació ha de permetre que rebrotin les cultures autòctones i els mitjans de comunicació alternatius enfront del poder exercit pels conglomerats transnacionals. En aquest context, perden importància les grans plataformes mediàtiques i aquestes parafernàlies que estan tan obscenament vinculades amb els interessos de les elits dirigents i que, al cap i a la fi, reprodueixen la misèria dominant.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Vostè fa servir en diferents passatges del seu llibre un terme encunyat recentment: <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">convivencialitat. Crec que és un terme que està començant a guanyar adeptes a França. És una maniobra lèxica per deixar enrere el terme <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">comunisme, o fins i tot <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">comunisme llibertari, que està maleït en el nostre marc cultural, que sembla històricament tòxic?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El terme <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">convivencialitat va ser difós, ja fa temps, per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ivan_Illich" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">Ivan Illich</a>. En la meva percepció convé oposar-lo a la mercantilització, que marca el gruix de les regles que se’ns imposen. I convé vincular-lo també amb la lògica del suport mutu i amb la defensa dels béns relacionals enfront dels béns materials. No tinc res en contra del comunisme, malgrat l’enorme perversió que ha marcat el seu sistema de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">capitalisme burocràtic d’Estat. I tampoc tinc res contra el concepte de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">comunisme llibertari, o contra l’anarcocomunisme. Em molesten, això sí, i molt, les persones que en el món anarquista pensen que el comunisme és, per definició, un projecte intrínsecament pervers. En tot cas, crec que és més important el que col·loquem per darrere d’aquests conceptes que la seva formulació verbal.<figure class="wp-caption alignright" style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem -5.9375rem; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: calc(100% + 190px);"><img alt="" class="attachment-large size-large" src="https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123748/Bene-Riob%C3%B3-CC-1024x682.jpg" srcset="https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123748/Bene-Riob%C3%B3-CC-1024x682.jpg 1024w, https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123748/Bene-Riob%C3%B3-CC-300x200.jpg 300w, https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123748/Bene-Riob%C3%B3-CC-768x512.jpg 768w, https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123748/Bene-Riob%C3%B3-CC-600x400.jpg 600w, https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2021/05/28123748/Bene-Riob%C3%B3-CC.jpg 1280w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 920px;" /><figcaption class="wp-caption-text" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(46, 167, 180); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 0.25rem; bottom: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 0.6875rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 0.875rem; margin: 0px; max-width: 50%; padding: 0.75rem 0.9375rem; position: absolute; right: 0px; vertical-align: baseline;">Foto: BENE RIOBÓ – CC</figcaption></figure><blockquote class="wp-block-quote" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; padding: 0px 0px 0px 2rem; position: relative; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La responsabilitat d’homes i de dones en el col·lapse que s’acosta <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">no és la mateixa”</blockquote><section class="widget ad content " style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Parlem de les dones i de la seva importància en el decreixement. S’ha parlat de l’<a href="https://www.climatica.lamarea.com/23-10/" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">antropocè</a>. Després, per delimitar més el concepte, s’ha parlat de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">capitalocè. I vostè afina encara més i parla d’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">androcè. Per què?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">No ho faig només jo. Ho fa cada vegada més gent. Sembla evident que moltes de les lògiques que vinculem amb els desastres produïts durant això que se’n diu <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">antropocè o <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">capitalocè tenen una dimensió masculina i es vinculen estretament amb la societat patriarcal i les seves regles. Aquests conceptes, <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">antropocè i <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">capitalocè, arrosseguen una certa dimensió simplificadora; això és obvi. Però crec que, alhora, subratllen de manera més fina on hem de buscar responsabilitats. Salta a la vista que no tots els integrants de l’espècie humana són responsables igual del col·lapse que s’acosta. La responsabilitat d’homes i de dones no és la mateixa.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Vostè creu, com <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Servigne" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">Pablo Servigne</a>, que el col·lapse és inevitable i que hem de centrar-nos en com serà la societat després de la catàstrofe o creu que encara pot parar-se el cop?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Bé, abans de respondre a això caldria preguntar-se què entenem per col·lapse i quines diferències tindrà geogràficament. Però, deixant aquests matisos al marge, crec que la postura de Servigne és defensable. El que solc assenyalar és que, d’acord amb la meva intuïció, el col·lapse és inevitable. Així que l’única cosa que podem fer sobre aquest tema és mitigar algunes de les seves conseqüències més negatives i postergar una mica en el temps la seva manifestació. I sí, crec que ara una de les tasques més honroses és anticipar els trets de la societat postcol·lapsista des de l’horitzó del decreixement, la desurbanització, la destecnologització, la despatriarcalització, la descolonització i la descomplexització de les nostres ments i de les nostres societats.<blockquote class="wp-block-quote" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; padding: 0px 0px 0px 2rem; position: relative; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“La música de l’ecofeixisme recorda poderosament la que van tocar els jerarques nazis”</blockquote><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com afronta vostè les crítiques dels qui intenten menysprear la seva proposta titllant-la de primitivista, luddita i poc realista?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Prefereixo que m’atribueixin aquests adjectius abans que passar per frívol. La frivolitat és una condició que sol acompanyar aquestes crítiques. A més, aquestes crítiques el que fan en el fons és defensar la misèria existent. En tot cas, caldria furgar en el sentit precís d’aquests adjectius que vostè invoca. Sospito que em quedaria amb molts dels elements del que se sol entendre per primitivisme o per luddisme, que són, com a mínim, dues propostes que mereixen atenció.<aside class="block articles-relacionats-contingut " style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; float: right; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px -10rem 1.875rem 2.5rem; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 21.875rem;"><h2 style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(46, 167, 180); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 0.4375rem; box-sizing: border-box; font-family: "GT America", sans-serif; font-size: 1.6875rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 1.6875rem; margin: 0px 0px 0.5rem; padding: 0px 0px 0px 0.5625rem; vertical-align: baseline;">  </h2><div class="related-articles" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><article class="opinion has-image" style="background-color: #f3fafb; border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; overflow: hidden; padding: 1.25rem 0.625rem; vertical-align: baseline;"></article><article class="opinion has-image" style="background-color: #f3fafb; border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; overflow: hidden; padding: 1.25rem 0.625rem; vertical-align: baseline;"> </article></div></aside><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I amb això de “poc realista”?<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Això també m’ho quedo. Soc orgullosament no realista en la mesura en què faig meva l’asserció de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Georges_Bernanos" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">Bernanos</a>: “El realisme és la bona consciència dels fills de puta”. Aquests invoquen la realitat com si vingués donada per la natura i fos, per tant, immodificable, quan amb tota evidència aquesta realitat que invoquen és el producte de la defensa obscena dels interessos més roïns i mesquins.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per acabar, doni’ns alguna recepta, alguna clau contra l’ecofeixisme. Digui’ns per què és immoral afrontar el repte climàtic com un problema demogràfic.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Això és fàcil. Ja sabem que l’ecofeixisme no és un projecte negacionista ni del canvi climàtic ni de l’esgotament de les matèries primeres energètiques. L’ecofeixisme parteix de la certesa que en el planeta sobra gent, de tal manera que, en la versió més suau, es tractaria de marginar els qui sobren. I en la més dura postularia, literalment, l’extermini. La música recorda poderosament la que van tocar els jerarques nazis. Una altra cosa diferent, és clar, és que, tenint en compte els límits mediambientals i de recursos del planeta, assumim un exercici voluntari d’autocontenció com el que postulen en el terreny demogràfic la majoria de les escoles decreixementistes. Com a antídots contra l’ecofeixisme em remeto al que ja he dit abans: decreixement, desurbanització, despatriarcalització… Tot això, combinat amb la defensa de societats assentades en l’autogestió, en la democràcia directa i en el suport mutu. Cent anys després de la mort de Kropotkin, la lectura del seu llibre em sembla, per cert, una recomanació molt assenyada.<p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">* Podeu llegir la versió original d’aquesta entrevista, publicada en castellà el 4 de maig de 2021 a <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La Marea, <a href="https://www.climatica.lamarea.com/carlos-taibo-frenar-crecimiento/" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">aquí</a>.</div></div>

Carlos Taibo (Madrid, 1956), professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid, acaba de publicar Decrecimiento. Una propuesta razonada (Alianza Editorial, 2021), on denuncia els excessos del sistema i assenyala el que hauria de ser obvi per a qualsevol economista: d’on no n’hi ha, no en pot rajar. “Si vivim en un planeta amb recursos limitats, no sembla que tingui gaire sentit que aspirem a continuar creixent il·limitadament”, afirma. La seva “proposta raonada” per fer front a l’emergència climàtica és un canvi radical de paradigma: cal decréixer. Fa més d’una dècada que ho propugna en llibres, articles i conferències.

Manuel Ligero ('La Marea') / traducció: Joan Vila i Triadú

09/08/2021 | 06:00

* Podeu llegir la versió original d’aquesta entrevista, publicada en castellà el 4 de maig de 2021 a La Marea, aquí.

Sempre hi ha hagut persones en la història que han estat rebutjades, vilipendiades i fins i tot executades pel fet de revelar la veritat. L’assumpte és encara més desagradable quan xoquen religió i ciència. Giordano Bruno, Miquel Servet o Galileo Galilei són exemples de sobres coneguts.

A Occident, en el segle XXI, hi ha una nova religió que, sense fogueres, està tan poc disposada al fet que es qüestionin els seus dogmes com les antigues esglésies cristianes. Es tracta de la religió imposada per l’economia capitalista i pels mercats. Milions de vides humanes són sacrificades cada any en l’altar dels mercats. L’objectiu, sempre, és créixer. I no créixer, o no créixer prou, provoca una munió de víctimes en totes les espècies del planeta. Abans de deixar de créixer, el capitalisme sembla disposat a extingir la vida a la Terra. El déu que s’amaga darrere d’aquesta bogeria, tan sàdic i implacable com el de l’Antic Testament, té un nom: Producte Interior Brut (PIB).

Carlos Taibo, d’acord amb el que he descrit anteriorment, és un heretge. Com a activista i com a professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid ha denunciat els excessos del sistema, tot assenyalant el que hauria de ser obvi per a qualsevol economista: d’on no n’hi ha, no en pot rajar. “Si vivim en un planeta amb recursos limitats, no sembla que tingui gaire sentit que aspirem a continuar creixent il·limitadament”, afirma a l’inici del seu llibre ‘Decrecimiento‘ (Alianza Editorial, 2021). La seva ‘proposta raonada’ per fer front a l’emergència climàtica és un canvi radical de paradigma: cal decréixer.

Per entendre la perversió que s’amaga rere aquest sistema econòmic, és adequat tenir en compte que el PIB és “un índex que considera la contaminació com a riquesa”. Cremar combustibles fòssils incrementa el PIB. Talar un arbre incrementa el PIB. L’obsolescència programada que exigeix l’explotació de més i més recursos naturals incrementa el PIB. Cal parar aquesta roda infernal i cal fer-ho ara mateix.

Per explicar aquesta urgència, Taibo, a qui en llibres i conferències li agrada citar els seus mestres i col·legues dins del moviment decreixementista (Serge Latouche, Nicholas Georgescu-Roegen, Ivan Illich, André Gorz…), sol recórrer a un ensenyament de Cornelius Castoriadis que en podríem dir ‘la paràbola del fill malalt’. Diu així: “Si a un pare li comuniquen que és molt possible que el seu fill tingui una malaltia gravíssima, l’única reacció plausible del progenitor consistirà a col·locar el seu plançó en mans dels millors metges, perquè determinin si el diagnòstic és precís o no. El que aquest pare, o aquesta mare, en canvi, no podrà fer serà raonar dient: ‘Bé, si és possible que el meu fill tingui una malaltia gravíssima, també és possible que no la tingui, amb la qual cosa sembla justificat que em quedi amb els braços plegats’. Aquesta és, en canvi, l’actitud que l’espècie humana sembla haver assumit en relació amb la crisi ecològica”.

No creu que el problema és precisament aquest, que no veiem el planeta com un fill o algú estimat, com si estiguéssim per sobre d’ell o fora d’ell? Fins i tot a risc de simplificar en excés, no és el marc cultural imposat pel capitalisme el pitjor enemic en aquesta crisi climàtica?

Així és. O, per dir-ho d’una altra manera, el capitalisme ha aconseguit col·locar dins del nostre cap un grapat d’idees de les quals és difícil, molt difícil, d’alliberar-se’n. Idees que, és clar, generen les conductes corresponents en terrenys com els de la competitivitat, la productivitat, el consum i el creixement econòmic. Els habitants del Nord ric ens topem amb enormes problemes per sortir d’aquest món. Les circumstàncies són diferents en moltes àrees dels països del Sud en les quals perviuen amb força cultures precapitalistes molt més marcades per la lògica del suport mutu i molt menys fetillades per la identificació entre consum i benestar. Una identificació ben ximpleta.

La nostra relació amb el planeta no es caracteritza precisament per l’amor i per les cures. Ho demostren la crisi climàtica i l’esgotament de les matèries primeres energètiques. Però és que aquest marc cultural ens dificulta també entendre el que significa l’explotació quotidiana de milers de milions d’éssers humans en un escenari llastat pel treball assalariat, per la mercaderia i, naturalment, per la plusvàlua.

“Soc un llibertari decreixementista: aposto per l’autogestió, per la democràcia directa i pel suport mutu”

Per què el decreixement és la solució més lògica?

Prefereixo acollir-me a la idea que el decreixement, que és una proposta d’abast limitat, constitueix un agregat, un complement. Però aquest complement és imprescindible per a qualsevol projecte seriós de contestació del capitalisme en el segle XXI. He dit moltes vegades que aquest projecte ha de ser per definició decreixementista, autogestionari, antipatriarcal i internacionalista. Jo no soc un decreixementista llibertari. Soc un llibertari decreixementista: el moll de l’os de les meves percepcions el proporciona l’aposta per l’autogestió, per la democràcia directa i pel suport mutu. Aquest és un bon model, sobretot ara. En un planeta que visiblement se’ns en va, cal posar fre immediatament a la locomotora del creixement.

I com es decreix?

Al Nord opulent hem de reduir els nivells de producció i de consum, però hem d’assumir moltes altres iniciatives: recuperar la vida social que hem anat dilapidant, apostar per formes d’oci creatiu, repartir el treball, reduir les dimensions de moltes de les infraestructures que fem servir, estimular la vida local enfront de la lògica desbocada de la globalització. En definitiva, apostar per la sobrietat i la senzillesa voluntàries.

“No crec en cap projecte que no impliqui, amb claredat, la voluntat de deixar enrere l’univers del capitalisme”

En el seu llibre vostè posa molt èmfasi en aquest aspecte: prendre el camí del decreixement ha de ser una decisió “col·lectiva i voluntària”. Però, per a això, necessitem dècades, generacions de pedagogia. Tenim temps per fer-ho?

Tal com estan les coses, entenc que la pregunta és legítima. Només cal donar un cop d’ull als programes, productivistes i desenvolupamentistes, de l’aclaparadora majoria dels partits. O a allò que defensa el gruix dels mitjans de comunicació. Però crec que hi ha dues dimensions que no han d’escapar-se’ns. La primera ja l’he assenyalat: la possibilitat que moltes de les respostes que aquí, al Nord ric, ens falten arribin d’habitants de països del Sud amb poblacions molt menys corroïdes per la lògica mercantil del capitalisme. La segona suggereix que la consciència de la proximitat d’un col·lapse general podria provocar, també al Nord, canvis importants i ràpids en la conducta de grans grups de població. I ja hem vist senyals d’això. Crec que aquests grups de suport mutu que van proliferar a l’inici dels confinaments, fa un any, signifiquen que una part de la gent comuna comença a fer-se les preguntes pertinents. I remarco això de “gent comuna”. No parlo d’activistes hiperconscients de moviments socials crítics.

El seu discurs sol incomodar l’esquerra i la dreta. Que incomodi la dreta és lògic, però com vol convèncer l’esquerra que abandoni els seus vells postulats? Vostè critica els nostàlgics de la vella normalitat, els que enyoren la socialdemocràcia de postguerra, la industrialització, els sindicats, l’Estat del benestar… Molts d’aquells drets s’han perdut. No val la pena lluitar per recuperar-los?

Aquesta és una lluita molt respectable, és clar que sí; però, en el millor dels casos, és pa per a avui i fam per a demà. Crec que la figura de l’Estat del benestar ha de vincular-se, i estretament, amb un moment històric que ha quedat enrere: l’anomenada era del petroli barat.

Cal renunciar al passat, llavors.

És que no crec en cap projecte que no impliqui, amb claredat, la voluntat de deixar enrere l’univers del capitalisme. I això m’obliga a ser profundament escèptic. I hi ha raons històriques per ser-ho. Això que anomenem Estat del benestar obeeix a unes fórmules d’organització econòmica i social pròpies i exclusives del capitalisme, la qual cosa dificulta fins a extrems inimaginables la pràctica de l’autogestió des de baix. No qüestionen l’ordre de la propietat imperant. Beuen d’una filosofia somorta, la socialdemocràcia, i d’un burocratitzat sindicalisme de pacte. Ja hem vist com aquesta socialdemocràcia i aquest sindicalisme no han vingut a alliberar, com anunciaven, tantes dones que són avui víctimes d’una doble o d’una triple explotació. I, a més, no responen a cap projecte de solidaritat amb els habitants dels països del Sud i no exhibeixen cap condició ecològica solvent.

Globalització absurda

[Quan Taibo subtitula el seu llibre amb la frase ‘una proposta raonada’, no ho fa a la lleugera. En el llibre ‘Decrecimiento’ hi ha fins a 26 pàgines de citacions i de bibliografia. El desplegament d’exemples, dades i fonts és aclaparador. Citem-ne només alguns.

Els detractors del decreixement pensen que aquest ens portarà de tornada a la prehistòria. Està calculat i, per descomptat, no és veritat. Per salvar el planeta, hem de reduir la nostra petjada ecològica i situar-la en nivells no tan llunyans: “La dècada del 1980 no és l’edat de pedra”.

Parlem de turisme: “El nombre de turistes que surten del seu país va passar de 25 milions el 1950 a 1.500 milions el 2019, amb efectes desoladors. […] A Goa, a l’Índia, un hotel de cinc estrelles consumeix l’aigua equivalent al proveïment de cinc pobles, mentre que la canonada que el serveix creua nombroses localitats que no tenen aigua corrent”.

I què dir de la indústria de l’alimentació? “L’enciam que procedeix de la vall de Salinas, a Califòrnia, es desplaça per carretera 5.000 quilòmetres per arribar a Washington, amb la qual cosa consumeix 36 vegades més energia —en forma de petroli— que el que conté en calories. Quan l’enciam arriba, a la fi, a Londres, ha consumit 127 vegades més energia que la que correspon a les calories que incorpora”. I ja ni parlem de l’ús de fertilitzants tòxics que s’utilitzen en la seva producció. L’aposta pels productes locals i de proximitat, per tant, no és una extravagància ‘hippie’. És una necessitat i tampoc és que suposi un sofriment insuportable.]

“La descentralització dels processos de creació ha de permetre que rebrotin les cultures autòctones i els mitjans alternatius”

Bé, pensem que hem deixat enrere el capitalisme. Què passa amb l’oci? Usant un vell sintagma de les lluites obreres, necessitem “el pa i les roses”. Vostè assenyala que “el pa”, gràcies a formes de producció més enfocades en l’economia local i de proximitat, no és un problema. Però què passa amb “les roses”?

La perspectiva del decreixement defensa el que se sol dir “oci creatiu”. és a dir, un oci desmercantilitzat, que s’escapa de la creació artificial de necessitats. I amb això s’aconsegueix una altra cosa: evitar la uniformització, que és un procés habitual en el món de l’oci. I més enllà d’ell, també en el de la cultura.

Llavors, en un futur decreixementista no hi hauria espai per a Netflix, per al futbol, per als grans concerts?

Sembla inevitable que perdin pes, és clar. La descentralització dels processos de creació ha de permetre que rebrotin les cultures autòctones i els mitjans de comunicació alternatius enfront del poder exercit pels conglomerats transnacionals. En aquest context, perden importància les grans plataformes mediàtiques i aquestes parafernàlies que estan tan obscenament vinculades amb els interessos de les elits dirigents i que, al cap i a la fi, reprodueixen la misèria dominant.

Vostè fa servir en diferents passatges del seu llibre un terme encunyat recentment: convivencialitat. Crec que és un terme que està començant a guanyar adeptes a França. És una maniobra lèxica per deixar enrere el terme comunisme, o fins i tot comunisme llibertari, que està maleït en el nostre marc cultural, que sembla històricament tòxic?

El terme convivencialitat va ser difós, ja fa temps, per Ivan Illich. En la meva percepció convé oposar-lo a la mercantilització, que marca el gruix de les regles que se’ns imposen. I convé vincular-lo també amb la lògica del suport mutu i amb la defensa dels béns relacionals enfront dels béns materials. No tinc res en contra del comunisme, malgrat l’enorme perversió que ha marcat el seu sistema de capitalisme burocràtic d’Estat. I tampoc tinc res contra el concepte de comunisme llibertari, o contra l’anarcocomunisme. Em molesten, això sí, i molt, les persones que en el món anarquista pensen que el comunisme és, per definició, un projecte intrínsecament pervers. En tot cas, crec que és més important el que col·loquem per darrere d’aquests conceptes que la seva formulació verbal.

“La responsabilitat d’homes i de dones en el col·lapse que s’acosta no és la mateixa”

Parlem de les dones i de la seva importància en el decreixement. S’ha parlat de l’antropocè. Després, per delimitar més el concepte, s’ha parlat de capitalocè. I vostè afina encara més i parla d’androcè. Per què?

No ho faig només jo. Ho fa cada vegada més gent. Sembla evident que moltes de les lògiques que vinculem amb els desastres produïts durant això que se’n diu antropocè o capitalocè tenen una dimensió masculina i es vinculen estretament amb la societat patriarcal i les seves regles. Aquests conceptes, antropocè i capitalocè, arrosseguen una certa dimensió simplificadora; això és obvi. Però crec que, alhora, subratllen de manera més fina on hem de buscar responsabilitats. Salta a la vista que no tots els integrants de l’espècie humana són responsables igual del col·lapse que s’acosta. La responsabilitat d’homes i de dones no és la mateixa.

Vostè creu, com Pablo Servigne, que el col·lapse és inevitable i que hem de centrar-nos en com serà la societat després de la catàstrofe o creu que encara pot parar-se el cop?

Bé, abans de respondre a això caldria preguntar-se què entenem per col·lapse i quines diferències tindrà geogràficament. Però, deixant aquests matisos al marge, crec que la postura de Servigne és defensable. El que solc assenyalar és que, d’acord amb la meva intuïció, el col·lapse és inevitable. Així que l’única cosa que podem fer sobre aquest tema és mitigar algunes de les seves conseqüències més negatives i postergar una mica en el temps la seva manifestació. I sí, crec que ara una de les tasques més honroses és anticipar els trets de la societat postcol·lapsista des de l’horitzó del decreixement, la desurbanització, la destecnologització, la despatriarcalització, la descolonització i la descomplexització de les nostres ments i de les nostres societats.

“La música de l’ecofeixisme recorda poderosament la que van tocar els jerarques nazis”

Com afronta vostè les crítiques dels qui intenten menysprear la seva proposta titllant-la de primitivista, luddita i poc realista?

Prefereixo que m’atribueixin aquests adjectius abans que passar per frívol. La frivolitat és una condició que sol acompanyar aquestes crítiques. A més, aquestes crítiques el que fan en el fons és defensar la misèria existent. En tot cas, caldria furgar en el sentit precís d’aquests adjectius que vostè invoca. Sospito que em quedaria amb molts dels elements del que se sol entendre per primitivisme o per luddisme, que són, com a mínim, dues propostes que mereixen atenció.

I amb això de “poc realista”?

Això també m’ho quedo. Soc orgullosament no realista en la mesura en què faig meva l’asserció de Bernanos: “El realisme és la bona consciència dels fills de puta”. Aquests invoquen la realitat com si vingués donada per la natura i fos, per tant, immodificable, quan amb tota evidència aquesta realitat que invoquen és el producte de la defensa obscena dels interessos més roïns i mesquins.

Per acabar, doni’ns alguna recepta, alguna clau contra l’ecofeixisme. Digui’ns per què és immoral afrontar el repte climàtic com un problema demogràfic.

Això és fàcil. Ja sabem que l’ecofeixisme no és un projecte negacionista ni del canvi climàtic ni de l’esgotament de les matèries primeres energètiques. L’ecofeixisme parteix de la certesa que en el planeta sobra gent, de tal manera que, en la versió més suau, es tractaria de marginar els qui sobren. I en la més dura postularia, literalment, l’extermini. La música recorda poderosament la que van tocar els jerarques nazis. Una altra cosa diferent, és clar, és que, tenint en compte els límits mediambientals i de recursos del planeta, assumim un exercici voluntari d’autocontenció com el que postulen en el terreny demogràfic la majoria de les escoles decreixementistes. Com a antídots contra l’ecofeixisme em remeto al que ja he dit abans: decreixement, desurbanització, despatriarcalització… Tot això, combinat amb la defensa de societats assentades en l’autogestió, en la democràcia directa i en el suport mutu. Cent anys després de la mort de Kropotkin, la lectura del seu llibre em sembla, per cert, una recomanació molt assenyada.

* Podeu llegir la versió original d’aquesta entrevista, publicada en castellà el 4 de maig de 2021 a La Marea, aquí.