Archive for de setembre 2022

Home Archive for de setembre 2022

undefined

David Casassas: “Un gran mite liberal és que ningú t’obliga a acceptar un treball que no vols”

0 Somnis Rebels 9:00 p. m. Comments

EconomiaEconomia SolidàriaDavid Casassas: “Un gran mite liberal és que ningú t’obliga a acceptar un treball que no vols” >Somnis Rebels 9:00 p. m. 0 Comments Ignasi Franch@ignasifranch18 SET. 2022L’assagista i docent torna a defensar

undefined

Inflació, crisi general i moment polític

0 Somnis Rebels 11:05 a. m. Comments

EconomiaInflació, crisi general i moment polític >Somnis Rebels 11:05 a. m. 0 Comments El ràpid creixement de la inflació suposa una dràstica devaluació salarial i de condicions de vida, però també una font d’inestabilitat

undefined

Leninisme climàtic i transició revolucionària. Organització i antiimperialisme en temps catastròfics

0 Somnis Rebels 2:43 p. m. Comments

EcologismeLeninisme climàtic i transició revolucionària. Organització i antiimperialisme en temps catastròfics >Somnis Rebels 2:43 p. m. 0 Comments El problema del nostre temps és la transició. Transicions energètiques, transicions tecnològiques, transicions verdes, transicions polítiques, transicions

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de setembre 2022

<div class="title-wrapper" id="title-wrapper" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px; margin-top: 0px; width: 651px;"><div class="title-position" style="box-sizing: border-box;"><div class="title-width" style="box-sizing: border-box;"><div class="title-bottom-container" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 651px;"><div class="authors" style="box-sizing: border-box; float: left; font-size: 20px; line-height: 30px; margin-bottom: 8px; width: 651px;"><div class="field-collection-container clearfix" style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px; width: 651px;"><div class="field field-name-field-autoria field-type-field-collection field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; float: left; width: 651px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box; float: left; width: auto;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px; padding: 0px; position: relative; width: auto;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full field-collection-view-final" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-autoria/1916" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; width: 264.927px;"><div class="field field-name-field-autor field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; float: left; width: auto;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 0px;">Ignasi Franch</div></div></div><div class="field field-name-field-enllac field-type-link-field field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px 0px 0px 4px; padding-left: 8px; position: relative; width: auto;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 0px; margin-right: 4px; padding-right: 10px; position: relative; width: auto;"><a href="https://twitter.com/ignasifranch?lang=ca" style="box-sizing: border-box; color: black; font-size: 18px; line-height: 22px; text-decoration-line: none;" target="_blank">@ignasifranch</a></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div><div class="custom-date" style="box-sizing: border-box; float: left; font-size: 14px; margin-bottom: 10px; text-transform: uppercase; width: 651px;">18 SET. 2022</div></div></div></div></div><article class="main-article" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: "IBM Plex Sans", Tahoma, "DejaVu Sans", sans-serif; font-size: 16px;"><div about="/entrevistes/david-casassas-%E2%80%9Cun-gran-mite-liberal-%C3%A9s-que-ning%C3%BA-t%E2%80%99obliga-acceptar-un-treball-que-no" class="node node-entrevistes view-mode-full clearfix node-626" style="box-sizing: border-box;" typeof="sioc:Item foaf:Document"><header style="box-sizing: border-box;"></header><div class="field field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; float: left; font-size: 18px; line-height: 24px; margin-bottom: 20px; margin-top: 20px; padding-top: 16px; width: 651px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" property="content:encoded" style="box-sizing: border-box;"><p style="box-sizing: border-box; font-size: 26px; line-height: 30px; margin: 30px 0px; padding-left: 19.5208px; padding-right: 195.292px;">L’assagista i docent torna a defensar l’aplicació d’una renda bàsica universal a <em style="box-sizing: border-box;">Llibertat incondicional</em> (<a href="https://www.tigredepaper.cat/ca" style="box-sizing: border-box; color: black; text-decoration-line: none;">Tigre de Paper</a>). Un assaig de filosofia política que dibuixa aquesta mesura com una pota possible d’un projecte de transformació social alliberador.</p></div></div></div><div class="field field-name-field-image field-type-image field-label-hidden" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><figure class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 0px; width: 651px;"><img alt="" height="1266" src="https://nexe.coop/sites/default/files/images/entrevistes/david_casassas_img-20220714-wa0005.jpg" style="border-style: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; width: 651px;" typeof="foaf:Image" width="1600" /></figure><figcaption style="box-sizing: border-box; float: left; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 6px; width: 651px;"></figcaption></div></div><div class="field-collection-container clearfix" style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; float: left; margin-bottom: 1em; width: 651px;"><div class="field field-name-field-builder-blocks field-type-field-collection field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin-top: 12px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1907" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Compares la renda bàsica amb el divorci…</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Sí, el dret al divorci no t’obliga a divorciar-te: et permet fer-ho si la relació no funciona. En l’àmbit del treball assalariat, hi ha possibilitat de divorci? El que afirmo al llibre és que no n’hi ha a conseqüència de la despossessió. No pots amenaçar, de manera creïble, amb què marxaràs d’una feina. I, per tant, la qualitat democràtica de la relació laboral s’erosiona. Em semblen imprescindibles mesures com la renda bàsica, que ens permetin divorciar-nos de treballs que no ens semblen vivibles o no ens plauen.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 0px 214.823px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1908" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">L’economista Joan Sanchis ha assenyalat la paradoxa que vivim en una societat que glorifica la democràcia però que naturalitza que l’àmbit laboral sigui un espai pseudodictatorial.</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">En efecte, <a href="https://nexe.coop/entrevistes/joan-sanchis-%E2%80%9Cla-reducci%C3%B3-de-l%E2%80%99horari-laboral-seria-rendible-les-empreses%E2%80%9D" style="box-sizing: border-box; color: black; text-decoration-line: none;">Sanchís</a> ens altera d'un fet que té a veure amb l’univers liberal que ha modelat part de la modernitat. Segons aquesta tradició, no s’ha d’intervenir en allò que és privat. Al món del treball poden sorgir relacions subalternes o despòtiques, però es considera que s’estableixen entre actors privats que són plenament lliures. Un gran mite liberal és que ningú t’obliga a acceptar un treball que no vols, com si no hi haguera relacions de poder profundament asimètriques, llaços de dependència... Això implica una despolitització de tot el que no és l’esfera publico-comuna. I el món no és així, és conflictiu.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;"> </p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;"> </p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1909" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Hi ha molts models de renda bàsica. Tu defenses una d’universal i incondicional que permeti la subsistència frugal, amb un estat social al darrere que no et llenci a les mans del mercat?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Sí, i aquesta última és una distinció important. És crucial entendre que alguns defensen la renda bàsica com una substitució de l’estat del benestar. Fins i tot ‘think tanks’ estatunidencs aposten per desmantellar tot i, a canvi, donar uns cacauets de salvament. Aquesta distopia neoliberal s’ha d’evitar. Així que tinc molt present el que deia Marx: el capitalisme neix arran de grans processos de despossessió de béns i recursos que eren comuns. Davant d’això, la renda bàsica ha de trencar amb aquesta dinàmica i facilitar que ens reapropiem de recursos materials i simbòlics per reapropiar-nos de les nostres vides econòmiques i personals. Però la mesura no serviria si no tinguéssim accés a recursos públics o que vinguessin del món de l’autogestió, ni tampoc si ho haguéssim de comprar tot en el mercat.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;"> </p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 0px 214.823px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1910" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Els seus defensors, doncs, són conscients del risc que pugui mercantilitzar encara més les nostres vides?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">Hi ha molta consciència d’això als Estats Units o Alemanya, on es plantegen aquestes rendes bàsiques. En canvi, a la gran majoria de països europeus i llatinoamericans, no hi ha gaires defenses des del neoliberalisme. Normalment els debats estan circumscrits a l’esquerra, però hem d’estar atents.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1911" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Conceps la renda bàsica com una fita més d’un camí de transformació política o com una mesura impulsora de canvi?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">La renda bàsica és conflictiva perquè dona poder de negociació a la majoria de persones que avui estan desposseïdes. Per aquest motiu, té i tindrà detractors amb molt poder i només s’aplicarà a cavall d’una revolta ciutadana, de grans mobilitzacions per part de grans majories socials. Em sembla raonable pensar que, si això tingués lloc, la renda bàsica aniria acompanyada de grans reformes fiscals i altres mesures de produir per assolir una transició ecosocial i feminista. Si això succeeix, és tècnicament senzill dissenyar una gran reforma fiscal que permeti finançar la renda bàsica i altres mesures que són necessàries.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 0px 214.823px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1912" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">En general, s’entén que una renda bàsica no tindria gaire sentit sense una sanitat o una educació públiques. Veus altres perills, com que pogués servir per afavorir la concentració de riquesa a través del mercat de l’habitatge?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">L’habitatge és dels pocs àmbits on es considera que una renda bàsica universal podria generar dinàmiques inflacionistes. Així que la seva implantació hauria d’estar complementada per l’aplicació de polítiques d’acompanyament que evitessin distorsions d’aquesta mena. En tot cas, un element bàsic dels recursos publico-comuns que s’han de reconquerir és l’accés incondicional a l’habitatge com un dret bàsic de ciutadania, de la mateixa manera que tenim assumit el dret d’accés a la sanitat o a l’educació.</p><div class="image-left" style="box-sizing: border-box; padding-right: 143.927px;"><img alt="" height="600" src="https://nexe.coop/sites/default/files/imce_uploads/llibertat-incondicional-tigredepaper.jpg" style="border-style: solid none none; border-top-color: initial; border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; padding-top: 20px;" width="392" /></div></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1913" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Hi ha qui creu que la renda bàsica generaria una catàstrofe productiva. Ens agraden tan poc les nostres feines i els salaris que percebem que no ens imaginem treballar si no ho necessitem forçosament?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">És que el gran desincentiu de l’ocupació és la mateixa ocupació! És normal que la gent vulgui fugir de feines on perd la llibertat. La renda bàsica busca eliminar aquest ‘laborocentrisme’, però no pas el treball. Com deia el sociòleg Erik Olin Wright, no es tracta tant de quantificar la gent pot sortir estadísticament de la pobresa, com veure quines formes de vides es podrien posar en circulació si tinguéssim l’existència material garantida. I aquí es dibuixen escenaris de treball assalariat, cooperatiu o en forma de xarxes de suport mutu i cures, que ens fan pensar que la gent podria escollir més lliurement. El que diuen els experiments de renda bàsica -i també de psicologia i economia experimental-, és que els humans ens agrada treballar quan la feina que fem és consentida i té sentit. La renda bàsica no està contra el treball en general, sinó contra el treball que no dignifica ni millora les nostres vides, tant individualment com col·lectivament.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item odd" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 0px 214.823px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1914" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">Precisament, a Llibertat incondicional, defenses un projecte de societat on la gent sigui més lliure a l’hora de prendre decisions...</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">A parer meu, la renda bàsica ens permet fer-nos preguntes sobre la nostra sobirania col·lectiva: què volem produir i com fer-ho, com ens volem reproduir… I això em sembla absolutament necessari en un món en què la precarització ha instal·lat en el centre del terreny de joc una cultura de la por que ens du a girs feixistes. Hem de cridar que no passaran, però no podem limitar-nos a resistir, sinó que hem de passar a l’ofensiva d’alguna manera. Crec que caldria desplegar estratègies institucionals i cultures polítiques perquè sigui possible tenir una vida pròpia. I quan dic “pròpia” no em refereixo que sigui només d’un mateix, sinó de la teva comunitat. I és que l’autoritarisme només pot aturar-se realment a través de propostes que entusiasmin.</p></div></div></div></div></div></div></div><div class="field-item even" style="border-top: 1px solid; box-sizing: border-box; margin: 0px 214.823px 0px 0px; width: 436.167px;"><div class="field-collection-view clearfix view-mode-full field-collection-view-final" style="border: medium none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;"><div about="/field-collection/field-builder-blocks/1915" style="box-sizing: border-box;"><div class="content" style="box-sizing: border-box; margin-top: 0px; width: 436.167px;"><div class="field field-name-field-title-bloc field-type-text field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; margin: 25px 0px 15px;"><span style="border-bottom: medium none; box-sizing: border-box; display: initial; font-size: 26px; line-height: 30px;">En el llibre no parles sobre com finançaries la renda bàsica. No has fet perquè cada país tindria les seves circumstàncies?</span></div><div class="field field-name-field-text-bloc field-type-text-long field-label-hidden" style="box-sizing: border-box; font-size: 18px; line-height: 22px;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; float: left; line-height: 24px; margin-bottom: 0px; width: 436.167px;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 30px 0px;">En una nota a peu de pàgina afirmo que, òbviament, la renda bàsica aniria integrada al sistema impositiu: les persones riques també la rebrien, però aportarien molt més del que ingressarien per aquesta matèria. Al regne d’Espanya, els economistes Jordi Arcarons, Daniel Raventós i Lluis Torrens van demostrar a través d’un estudi que l’Estat podria sufragar la renda bàsica universal amb una simple reforma progressiva de l’IRPF. Una mesura que, naturalment, hauria d’anar acompanyada d’altres figures impositives: societats, patrimoni, pensar què fer amb successions i donacions, possibles taxes Tobin, etcètera. Les respostes concretes les hauria de trobar cada societat.</p></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></article>

Ignasi Franch

@ignasifranch

18 SET. 2022

L’assagista i docent torna a defensar l’aplicació d’una renda bàsica universal a Llibertat incondicional (Tigre de Paper). Un assaig de filosofia política que dibuixa aquesta mesura com una pota possible d’un projecte de transformació social alliberador.

Compares la renda bàsica amb el divorci…

Sí, el dret al divorci no t’obliga a divorciar-te: et permet fer-ho si la relació no funciona. En l’àmbit del treball assalariat, hi ha possibilitat de divorci? El que afirmo al llibre és que no n’hi ha a conseqüència de la despossessió. No pots amenaçar, de manera creïble, amb què marxaràs d’una feina. I, per tant, la qualitat democràtica de la relació laboral s’erosiona. Em semblen imprescindibles mesures com la renda bàsica, que ens permetin divorciar-nos de treballs que no ens semblen vivibles o no ens plauen.

L’economista Joan Sanchis ha assenyalat la paradoxa que vivim en una societat que glorifica la democràcia però que naturalitza que l’àmbit laboral sigui un espai pseudodictatorial.

En efecte, Sanchís ens altera d'un fet que té a veure amb l’univers liberal que ha modelat part de la modernitat. Segons aquesta tradició, no s’ha d’intervenir en allò que és privat. Al món del treball poden sorgir relacions subalternes o despòtiques, però es considera que s’estableixen entre actors privats que són plenament lliures. Un gran mite liberal és que ningú t’obliga a acceptar un treball que no vols, com si no hi haguera relacions de poder profundament asimètriques, llaços de dependència... Això implica una despolitització de tot el que no és l’esfera publico-comuna. I el món no és així, és conflictiu.

Hi ha molts models de renda bàsica. Tu defenses una d’universal i incondicional que permeti la subsistència frugal, amb un estat social al darrere que no et llenci a les mans del mercat?

Sí, i aquesta última és una distinció important. És crucial entendre que alguns defensen la renda bàsica com una substitució de l’estat del benestar. Fins i tot ‘think tanks’ estatunidencs aposten per desmantellar tot i, a canvi, donar uns cacauets de salvament. Aquesta distopia neoliberal s’ha d’evitar. Així que tinc molt present el que deia Marx: el capitalisme neix arran de grans processos de despossessió de béns i recursos que eren comuns. Davant d’això, la renda bàsica ha de trencar amb aquesta dinàmica i facilitar que ens reapropiem de recursos materials i simbòlics per reapropiar-nos de les nostres vides econòmiques i personals. Però la mesura no serviria si no tinguéssim accés a recursos públics o que vinguessin del món de l’autogestió, ni tampoc si ho haguéssim de comprar tot en el mercat.

Els seus defensors, doncs, són conscients del risc que pugui mercantilitzar encara més les nostres vides?

Hi ha molta consciència d’això als Estats Units o Alemanya, on es plantegen aquestes rendes bàsiques. En canvi, a la gran majoria de països europeus i llatinoamericans, no hi ha gaires defenses des del neoliberalisme. Normalment els debats estan circumscrits a l’esquerra, però hem d’estar atents.

Conceps la renda bàsica com una fita més d’un camí de transformació política o com una mesura impulsora de canvi?

La renda bàsica és conflictiva perquè dona poder de negociació a la majoria de persones que avui estan desposseïdes. Per aquest motiu, té i tindrà detractors amb molt poder i només s’aplicarà a cavall d’una revolta ciutadana, de grans mobilitzacions per part de grans majories socials. Em sembla raonable pensar que, si això tingués lloc, la renda bàsica aniria acompanyada de grans reformes fiscals i altres mesures de produir per assolir una transició ecosocial i feminista. Si això succeeix, és tècnicament senzill dissenyar una gran reforma fiscal que permeti finançar la renda bàsica i altres mesures que són necessàries.

En general, s’entén que una renda bàsica no tindria gaire sentit sense una sanitat o una educació públiques. Veus altres perills, com que pogués servir per afavorir la concentració de riquesa a través del mercat de l’habitatge?

L’habitatge és dels pocs àmbits on es considera que una renda bàsica universal podria generar dinàmiques inflacionistes. Així que la seva implantació hauria d’estar complementada per l’aplicació de polítiques d’acompanyament que evitessin distorsions d’aquesta mena. En tot cas, un element bàsic dels recursos publico-comuns que s’han de reconquerir és l’accés incondicional a l’habitatge com un dret bàsic de ciutadania, de la mateixa manera que tenim assumit el dret d’accés a la sanitat o a l’educació.

Hi ha qui creu que la renda bàsica generaria una catàstrofe productiva. Ens agraden tan poc les nostres feines i els salaris que percebem que no ens imaginem treballar si no ho necessitem forçosament?

És que el gran desincentiu de l’ocupació és la mateixa ocupació! És normal que la gent vulgui fugir de feines on perd la llibertat. La renda bàsica busca eliminar aquest ‘laborocentrisme’, però no pas el treball. Com deia el sociòleg Erik Olin Wright, no es tracta tant de quantificar la gent pot sortir estadísticament de la pobresa, com veure quines formes de vides es podrien posar en circulació si tinguéssim l’existència material garantida. I aquí es dibuixen escenaris de treball assalariat, cooperatiu o en forma de xarxes de suport mutu i cures, que ens fan pensar que la gent podria escollir més lliurement. El que diuen els experiments de renda bàsica -i també de psicologia i economia experimental-, és que els humans ens agrada treballar quan la feina que fem és consentida i té sentit. La renda bàsica no està contra el treball en general, sinó contra el treball que no dignifica ni millora les nostres vides, tant individualment com col·lectivament.

Precisament, a Llibertat incondicional, defenses un projecte de societat on la gent sigui més lliure a l’hora de prendre decisions...

A parer meu, la renda bàsica ens permet fer-nos preguntes sobre la nostra sobirania col·lectiva: què volem produir i com fer-ho, com ens volem reproduir… I això em sembla absolutament necessari en un món en què la precarització ha instal·lat en el centre del terreny de joc una cultura de la por que ens du a girs feixistes. Hem de cridar que no passaran, però no podem limitar-nos a resistir, sinó que hem de passar a l’ofensiva d’alguna manera. Crec que caldria desplegar estratègies institucionals i cultures polítiques perquè sigui possible tenir una vida pròpia. I quan dic “pròpia” no em refereixo que sigui només d’un mateix, sinó de la teva comunitat. I és que l’autoritarisme només pot aturar-se realment a través de propostes que entusiasmin.

En el llibre no parles sobre com finançaries la renda bàsica. No has fet perquè cada país tindria les seves circumstàncies?

En una nota a peu de pàgina afirmo que, òbviament, la renda bàsica aniria integrada al sistema impositiu: les persones riques també la rebrien, però aportarien molt més del que ingressarien per aquesta matèria. Al regne d’Espanya, els economistes Jordi Arcarons, Daniel Raventós i Lluis Torrens van demostrar a través d’un estudi que l’Estat podria sufragar la renda bàsica universal amb una simple reforma progressiva de l’IRPF. Una mesura que, naturalment, hauria d’anar acompanyada d’altres figures impositives: societats, patrimoni, pensar què fer amb successions i donacions, possibles taxes Tobin, etcètera. Les respostes concretes les hauria de trobar cada societat.

<p> <span color="rgba(22, 35, 88, 0.99)" face=""open sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;">El ràpid creixement de la inflació suposa una dràstica devaluació salarial i de condicions de vida, però també una font d’inestabilitat macroeconòmica i de potencial conflictivitat. Més enllà dels detonants immediats, és necessari entendre la conjuntura actual en el marc de la crisi general del capitalisme i d’un canvi de cicle històric.</span></p><section class="elementor-section elementor-inner-section elementor-element elementor-element-1aa156d elementor-section-content-middle elementor-hidden-phone elementor-hidden-tablet elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default" data-element_type="section" data-id="1aa156d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; -webkit-box-align: var(--align-items); -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-flex: var(--flex-grow); -webkit-box-ordinal-group: var(--order); -webkit-box-orient: vertical; -webkit-box-pack: var(--justify-content); align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); background-color: white; box-sizing: border-box; color: #282828; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 15px; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); margin-bottom: 0px; margin-top: -8px; order: var(--order); padding: 0px 0px 38.8438px; position: relative; width: 863.26px;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-no" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1140px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><div class="elementor-column elementor-col-100 elementor-inner-column elementor-element elementor-element-78cd30d" data-element_type="column" data-id="78cd30d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; -webkit-box-align: var(--align-items); -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-flex: var(--flex-grow); -webkit-box-ordinal-group: var(--order); -webkit-box-orient: vertical; -webkit-box-pack: var(--justify-content); align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-style: inherit; font-weight: inherit; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); margin: 0px; min-height: 1px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-widget-wrap elementor-element-populated" style="align-content: center; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-element elementor-element-172948e elementor-align-left elementor-widget elementor-widget-post-info" data-element_type="widget" data-id="172948e" data-widget_type="post-info.default" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; -webkit-box-align: var(--align-items); -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-flex: var(--flex-grow); -webkit-box-ordinal-group: var(--order); -webkit-box-orient: vertical; -webkit-box-pack: var(--justify-content); align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-style: inherit; font-weight: inherit; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); margin: 0px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s ease 0s, border 0.3s ease 0s, border-radius 0.3s ease 0s, box-shadow 0.3s ease 0s, -webkit-box-shadow 0.3s ease 0s; vertical-align: baseline;"><ul class="elementor-inline-items elementor-icon-list-items elementor-post-info" style="-webkit-box-pack: start; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; list-style: none; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; margin: 0px calc(-12.5px); outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-522920e elementor-inline-item" itemprop="author" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><a href="https://catarsimagazin.cat/autor/carles-badenes/" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; display: flex; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-author" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__item-prefix" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">PER</span> CARLES BADENES</span></a></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-9e6516d elementor-inline-item" itemprop="datePublished" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-date" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">12 DE SETEMBRE DE 2022</span></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-4c4b49f elementor-inline-item" itemprop="about" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-terms" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__terms-list" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="elementor-post-info__terms-list-item" href="https://catarsimagazin.cat/temes/analisis/" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">ANÀLISI</a></span></span></li></ul></div></div></div></div></div></section><div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="widget" data-id="4aeefd21" data-widget_type="theme-post-content.default" id="noti" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; -webkit-box-align: var(--align-items); -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-flex: var(--flex-grow); -webkit-box-ordinal-group: var(--order); -webkit-box-orient: vertical; -webkit-box-pack: var(--justify-content); align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s ease 0s, border 0.3s ease 0s, border-radius 0.3s ease 0s, box-shadow 0.3s ease 0s, -webkit-box-shadow 0.3s ease 0s; vertical-align: baseline;"><p class="has-drop-cap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’Índex de Preus al Consum espanyol es va disparar el passat juny fins a un creixement del 10,2% interanual. Es tracta del major creixement dels preus en 37 anys i, tot i l’impuls de sectors com l’energia o aliments, la inflació subjacent (la dels productes amb preus tradicionalment poc volàtils) arriba al 5,5%. El fenomen no és exclusiu de l’economia espanyola, sinó que s’estén per la zona euro, els Estats Units i gran part del planeta.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Això es tradueix en una enorme pèrdua de poder de compra dels salaris, com també de subsidis i pensions. Per fer-nos una idea, l’actual taxa d’inflació suposaria pèrdues salarials equivalents a un mes i una setmana de treball en el transcurs d’un any. On ha anat a parar aquesta riquesa? <a href="https://www.epi.org/blog/corporate-profits-have-contributed-disproportionately-to-inflation-how-should-policymakers-respond/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">Segons diversos estudis</u></a>, quasi exclusivament als beneficis empresarials interns o exteriors.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Des d’aquest punt de vista, la inflació se’ns presenta de manera crua doncs, com un conflicte distributiu i un procés de devaluació salarial. Més encara si tenim en compte que l’augment dels preus ha <a href="https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/inflacio/inflacio-si-enten-classes" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">estat molt més elevat</u></a> entre els productes de primera necessitat i ha castigat especialment els pressupostos dels estrats populars, mentre sectors oligopòlics políticament protegits obtenien <a href="https://www.eleconomista.es/energia/noticias/11767620/05/22/Las-grandes-energeticas-espanolas-ganaron-3135-millones-en-el-primer-trimestre-un-23-mas.html" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">guanys astronòmics</u></a>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En vista de la paràlisi social i política del moment, res convida a pensar que aquest empobriment general sigui reversible a curt i mitjà termini. Més bé podria continuar i agreujar-se. Tanmateix, la inflació va més enllà dels seus aspectes distributiu i assenyala problemes molt més profunds en l’ordre econòmic i polític actual. És per això que convé tenir presents les seves causes i implicacions, tant des del punt de vista teòric com en termes històrics.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La paradoxa de la inflació</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A priori, les pujades generals i sostingudes dels preus semblarien contradictòries amb algunes de les característiques distintives del capitalisme: com la inversió en maquinària i l’augment de la productivitat; la innovació tècnica o les pressions de la competència. De fet, en els sectors més dinàmics i intensius en tecnologia els preus han baixat en els <a href="https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=50902" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">darrers quinze anys</u></a>: en telèfons (-88,1%), aparells informàtics, audiovisuals i fotogràfics (-68,1%) o electrodomèstics (-7,7%). Mentrestant, l’índex general de preus creixia 31,6%.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tanmateix aquesta contradicció és només aparent, per almenys tres raons. En primer lloc, pel caràcter desequilibrat i caòtic del creixement. En absència de coordinació i planificació, l’expansió més ràpida d’alguns subsectors o rames pot generar desajustos i colls d’ampolla. Normalment, es tracta d’episodis puntuals amb escassa incidència sobre el nivell de preus. Tanmateix, si els colls d’ampolla es generalitzen o afecten a matèries primeres o béns que formen part de diversos processos productius, poden impulsar la <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">inflació de costos</em>.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24593 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1-277x160.png 277w" data-was-processed="true" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio1-277x160.png 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Nens alemanys juguen amb un estel fabricat amb marcs durant el període d’entreguerres.</figcaption></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La segona raó, és la pugna distributiva entre sectors productius i entre classes. Una pugna en què el grau d’organització i el poder político-econòmic dels diferents interessos o grups resulta clau. Històricament, per exemple, la fortalesa sindical havia permès neutralitzar l’augment del cost de la vida amb millores salarials. Avui, en canvi, són sobretot <a href="https://nadaesgratis.es/cabrales/the-profit-paradox-o-de-como-la-falta-de-competencia-nos-hace-mas-desiguales-y-mas-pobres" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">sectors econòmics molt concentrats</u></a> o políticament protegits els que estan en posició de resistir les pressions a la baixa dels preus i d’adaptar-se ràpidament a les pujades. El conflicte distributiu, en tot cas, sol amplificar i allargar en el temps els impactes de la inflació, més que ser-ne el detonant.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La tercera raó té a veure amb el fet que el capitalisme no és només una economia basada en la producció competitiva de mercaderies. També és una economia monetària. Això situa l’estat i sistema bancari al centre del seu funcionament. Els bancs centrals, mitjançant l’emissió de moneda, i la banca, mitjançant dipòsits i préstecs, creen diners. I ho fan responent a la demanda: poden oferir préstecs barats, però les empreses i famílies decidiran o no endeutar-se en funció del cicle econòmic, les seves necessitats i expectatives, etc. Ara bé, això <a href="https://www.emerald.com/insight/content/doi/10.1016/S0161-7230(00)18013-7/full/html" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">no vol dir que l’oferta monetària no puga créixer més ràpid que la producció de béns i serveis</u></a>. Els rescats a empreses o els refinançaments, les entrades sobtades de capitals exteriors en una economia i les bombolles especulatives proporcionen exemples habituals de creació de diners sense correspondència l’augment de la producció. Si aquest <a href="https://brill.com/view/book/9789004393202/BP000010.xml" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">diner excedent</u></a> es canalitza cap a la demanda de béns i serveis en sectors que no poden ajustar ràpidament la seva oferta pot generar <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">inflació monetària</em>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per aquestes raons la inflació és la norma, més que no l’excepció, en les economies de mercat modernes. Quan els factors esmentats es combinen amb una caiguda de la rendibilitat o amb crisis canviàries i devaluacions, poden donar lloc a creixements de preus en espiral que posen en risc el funcionament de tot el sistema. Per això convé preguntar-se pels detonants de l’actual episodi inflacionari i pels seus vincles amb tendències de fons, a les portes d’una possible crisi inflacionària.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Inestabilitat econòmica i crisi general</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La seqüència del creixement desbocat dels preus durant l’últim any es pot resumir com segueix. Interrupció, a causa de la pandèmia, de les cadenes productives globals. Transferències governamentals massives a empreses i famílies. Ràpida recuperació del consum i la inversió. Colls d’ampolla en l’oferta internacional. Tensions en els mercats d’hidrocarburs, agreujades per l’especulació als mercats de futurs. En el cas europeu, ampliació dels efectes per una regulació del mercat favorable als interessos dels oligopolis energètics. Inici de la guerra a Ucraïna i escalada de sancions i amenaces, amb impactes directes sobre l’oferta de gas, petroli, cereals i altres productes bàsics.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La inflació a la zona euro respondria, principalment, al <a href="https://www.ecb.europa.eu/pub/economic-bulletin/focus/2022/html/ecb.ebbox202201_01~4bb2c93b96.en.html" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">xoc dels costos</u></a> energètics i, en menor mesura alimentaris; mentre que en el cas dels Estats Units, el pes dels factors de demanda estimulada per les ajudes distribuïdes durant la pandèmia hauria estat major.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Vist així, els detonants immediats del procés inflacionari actual es poden considerar en gran part fortuïts; fruit d’una acumulació de xocs exògens i imprevisibles. Tanmateix, la conjuntura d’inestabilitat econòmica es relaciona amb problemes estructurals molt més profunds: la inflació és avui la manifestació d’una crisi general del capitalisme amb tres grans eixos.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En primer lloc, les dificultats <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">pròpiament econòmiques</em>. M’estic referint als <a href="https://thenextrecession.wordpress.com/2020/07/25/a-world-rate-of-profit-a-new-approach/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">problemes de rendibilitat que fa anys que s’arrosseguen</u></a>. També, i en estreta connexió, al relatiu <a href="https://thenextrecession.wordpress.com/2021/05/30/the-productivity-crisis/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">estancament de la productivitat</u></a> i de la <a href="https://vientosur.info/robotizacion-productividad-y-covid-19/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">inversió no immobiliària</u></a>, als riscos de sobreproducció en rames clau i a la <a href="https://michael-hudson.com/2022/05/the-destiny-of-civilization/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">hipertròfia financera</u></a>. Malgrat la creixent porció del pastís econòmic que en les darreres quatre dècades ha anat a parar als beneficis i rendes, aquests problemes de fons estan lluny de resoldre’s.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En segon lloc, una crisi ecològica que va més enllà de l’amenaça imminent del canvi climàtic. L’esgotament de recursos (especialment hidrocarburs i minerals estratègics) que s’albira a mitjà termini; la creixent competència per usos del sòl agrari, o la contaminació de reserves biològiques i aqüífers apunten a situacions més explosives que el que evoca la noció de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">transició</em>. Tant els tímids esforços institucionals per afrontar el canvi climàtic, com els problemes d’escassetat generaran en el futur proper noves pressions inflacionàries i una disputa per la distribució dels costos d’adaptació.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per últim, la inestabilitat geopolítica. Els canvis en la divisió internacional del treball propiciats per la globalització i accelerats a partir de la crisi del 2008 han trasbalsat les jerarquies entre països. Des de fa una dècada ens trobem instal·lats en una fase de volatilitat i tensions creixent, corresponent a la decadència de l’hegemonia nord-americana: allò que Rafael Poch ha anomenat «l’era dels <a href="http://www.bitacora.com.uy/auc.aspx?11274,7" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">imperis combatents</u></a>». La globalització entusiasta, gairebé incontestada i unipolar ha donat pas a una major competència entre potències i economies nacionals. L’ascens de les forces nacionalistes i d’ultradreta agreuja els perills d’aquesta tendència. La confrontació indirecta però explícita de les principals potències a Ucraïna és la manifestació més evident d’aquesta inestabilitat general.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><br /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;"><span style="font-size: 16px; font-style: inherit; font-weight: inherit;">Aquests conjunt d’elements ens situen davant un vertader canvi de cicle històric. De manera sintètica, podríem parlar de la fi dels </span><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 16px; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">llargs anys noranta</em><span style="font-size: 16px; font-style: inherit; font-weight: inherit;">: un període de més de tres dècades marcades per l’auge de les polítiques neoliberals, la integració econòmica global sota lideratge nord-americà i l’estabilitat general de preus. El retorn de la inflació no és més que el símptoma més cridaner dels canvis de fons que s’han gestat en els últims quinze anys.</span></figcaption></figure><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El retorn d’un monstre i la fi dels </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">llargs anys noranta</em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Durant l’anomenada Edat Daurada del capitalisme fordista i keynesià s’entenia que el creixement sostingut dels preus era per a l’economia el que la <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">posidònia</em> per als ecosistemes marins: símptoma incòmode de salut i sostenibilitat.  Tanmateix, la crisi internacional dels anys setanta, una combinació d’inflació disparada amb atur, donà lloc a un conjunt de respostes que transformaren completament les correlacions de forces i les formes d’organitzar la producció i el consum. Com ha assenyalat <a href="https://foreignpolicy.com/2022/07/01/global-economy-policy-financial-crisis-1970s/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">Adam Tooze</u></a>, la crisi va ser una lluita històrica en què les forces de la desinflació van sortir victorioses.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’exitosa ofensiva antisindical, l’atur i l’obertura a la competència global i les deslocalitzacions, permeteren mantenir els costos laborals sota control. Per als bancs centrals, que emergien com una sala de comandament blindada de pressions democràtiques, l’estabilitat de preus va esdevenir la màxima obsessió. Es permetien (i fomentaven), això sí, episodis de creixement descontrolat dels preus en els mercats financers i immobiliaris, com una via per <a href="https://traficantes.net/libros/la-econom%C3%ADa-de-la-turbulencia-global" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">estimular una demanda anèmica amb bombolles especulatives</u></a>. Però la política fiscal i monetària va quedar subordinada a la lluita contra la inflació. Com a resultat, els preus tendiren a créixer a ritmes cada vegada més baixos. Durant l’última dècada, fins i tot han arribat a caure en alguns anys.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tanmateix, la Gran Recessió vingué a alterar aquests equilibris<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">. </em>L’esclat de la crisi el 2008 obrí una etapa de rescats massius i dopatge continuat als mercats financers, mitjançant tipus d’interès històricament baixos. El suport milionari als grans capitals s’acompanyà, especialment a la perifèria europea, d’un dels processos de despossessió més ràpids i profunds de la història recent. Desenes de milers de desnonaments, privatitzacions i retallades dràstiques en serveis públics conformaren l’altra cara de la transferència massiva de recursos públics al sector bancari i a les grans empreses.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquestes tendències no han fet més que accentuar-se durant la pandèmia: donant lloc a rescats de proporcions encara molt més grans, acompanyats d’estratègies neodesenvolupistes sota l’hegemonia de sectors extractius. Davant l’actual situació d’inestabilitat macroeconòmica, i el canvi que suposa el retorn dels <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">monstre de la inflació</em>, quina resposta cal esperar des dels poders polítics?</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Recessió autoinfligida i conflictivitat dispersa</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">De moment, el govern espanyol ha apostat per a una fugida endavant: cobrir amb recursos públics una part de la inflada factura energètica i evitar ajustaments dràstics en el consum elèctric i d’hidrocarburs. De manera semblant a la resta de governs europeus, s’ha preferit posar en risc l’engranatge econòmic i la recuperació postpandèmia abans que intervenir els beneficis de l’oligopoli elèctric.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però són els bancs centrals i no els governs electes els que des de fa dècades ostenten el poder de decisió sobre els aspectes clau de la política econòmica. I aquests han anunciat un vertader canvi de rumb respecte la última dècada: pujades dels tipus d’interès (que als Estats Units o Regne Unit ja han començat a produir-se), i fi del programa de compres massives de deute públic a l’eurozona. L’objectiu és refredar la demanda per frenar els preus. Però el risc és que puguin provocar una recessió. O més bé reforçar els efectes <a href="https://cincodias.elpais.com/cincodias/2022/07/04/mercados/1656945093_037291.html" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">en aquesta direcció</u></a> del creixement de preus i el context d’incertesa. Tot i que les autoritats monetàries s’han compromès a pujades graduals, aquest risc no és forassenyat: la crisi del 2008-2010 a Europa va estar precedida per pujades de tipus, i 8 dels 11 darrers episodis d’encariment del crèdit als Estats Units van ser seguits per recessions. És probable, a més, que les mesures siguin poc eficaces, almenys a Europa on la inflació respon principalment al xoc d’oferta internacional.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tanmateix, qui té un martell només veu claus, i els bancs centrals tenen pocs menys instruments al seu abast que aquells que es van emprar per derrotar una amenaça sindical i una socialdemocràcia que avui no existeixen. Fins i tot si l’enduriment de les condicions monetàries es considera poc convenient a Europa, el marge de maniobra del BCE és limitat. Els tipus porten vuit anys a zero i això alimenta bombolles especulatives que generen riscos addicional. Però a més, les pujades de la Fed han fet que el dòlar guanyi valor davant altres monedes. L’euro ha perdut poder de compra fins a situar-se en paritat amb el dòlar, cosa que reforça l’encariment de les importacions energètiques i alimentàries.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24596 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3-277x160.png 277w" data-was-processed="true" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/inflacio3-277x160.png 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Font: Unsplash: Flavio Gasperini</figcaption></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un escenari probable doncs, és el d’una crisi que combini alta inflació amb atur, estancament econòmic i retallades de la despesa pública a causa dels creixents costos de finançar-la: les primes de risc dels estats del sud d’Europa han crescut en les darreres setmanes. En aquest quadre caldria incloure també les possibilitats d’explosions disperses, poc organitzades i imprevisibles de conflictivitat social.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els pics d’encariment internacional dels aliments dels darrers vint anys han estat <a href="https://opendocs.ids.ac.uk/opendocs/bitstream/handle/20.500.12413/16721/999_Food_Prices_and_Political_Instability.pdf?sequence=1&isAllowed=y" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">associats a revoltes</u></a> i, fins i tot, <a href="https://www.businessinsider.com/ukraine-russia-bread-food-prices-civil-unrest-arab-spring-egypt-2022-3" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">episodis revolucionaris</u></a> (com la Primavera Àrab). Tanmateix, l’escassa resposta que ha rebut l’encariment artificial de la llum en el darrer any sembla indicar que el marge de maniobra política de les elits és considerable, després de l’esgotament del cicle de mobilitzacions de la darrera dècada. El que és més dubtós és si les explosions de malestar, en forma de protestes o revoltes populars, poden constituir quelcom més que episodis de resistència temporal, impotents davant les dimensions del problema.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La sortida a la crisi dels anys setanta va anar de la mà de la progressiva erosió, fragmentació i pèrdua de pes econòmico-polític de la classe obrera industrial, sota el pes de la lògica de mercat; un procés equiparable als descrits per Karl Polanyi, a <a href="https://traficantes.net/sites/default/files/Polanyi,_Karl_-_La_gran_transformacion.pdf" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">La Gran Transformació</u></em></a><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">.</em> La sortida a la Gran Recessió, s’ha basat principalment en un procés massiu de pillatge, empobriment i transferència de recursos dirigit des del poder polític: allò que el geògraf David Harvey ha anomenat «<a href="http://biblioteca.clacso.edu.ar/clacso/se/20130702120830/harvey.pdf" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><u style="box-sizing: border-box;">acumulació per despossessió</u></a>». És urgent pensar el retrocés dràstic en les condicions de vida a què ens enfrontem en termes de com agreugen i modifiquen aquestes tendències anteriors a fi de construir aliances al voltant de la lluita contra l’encariment de la vida, l’atur i la guerra, així com de recuperar la iniciativa política.</p><hr class="wp-block-separator has-alpha-channel-opacity" style="background-color: transparent; border-bottom-color: initial; border-bottom-style: solid; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: initial; border-left-width: 0px; border-left: 0px; border-right-style: initial; border-right-width: 0px; border-right: 0px; border-top-color: initial; border-top-style: solid; box-sizing: border-box; height: 1px; margin: 0px; max-width: 100px;" /><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Foto de portada: Unsplash: Adrien Delforge</p></div></div>

El ràpid creixement de la inflació suposa una dràstica devaluació salarial i de condicions de vida, però també una font d’inestabilitat macroeconòmica i de potencial conflictivitat. Més enllà dels detonants immediats, és necessari entendre la conjuntura actual en el marc de la crisi general del capitalisme i d’un canvi de cicle històric.

PER CARLES BADENES
12 DE SETEMBRE DE 2022
ANÀLISI

L’Índex de Preus al Consum espanyol es va disparar el passat juny fins a un creixement del 10,2% interanual. Es tracta del major creixement dels preus en 37 anys i, tot i l’impuls de sectors com l’energia o aliments, la inflació subjacent (la dels productes amb preus tradicionalment poc volàtils) arriba al 5,5%. El fenomen no és exclusiu de l’economia espanyola, sinó que s’estén per la zona euro, els Estats Units i gran part del planeta.

Això es tradueix en una enorme pèrdua de poder de compra dels salaris, com també de subsidis i pensions. Per fer-nos una idea, l’actual taxa d’inflació suposaria pèrdues salarials equivalents a un mes i una setmana de treball en el transcurs d’un any. On ha anat a parar aquesta riquesa? Segons diversos estudis, quasi exclusivament als beneficis empresarials interns o exteriors.

Des d’aquest punt de vista, la inflació se’ns presenta de manera crua doncs, com un conflicte distributiu i un procés de devaluació salarial. Més encara si tenim en compte que l’augment dels preus ha estat molt més elevat entre els productes de primera necessitat i ha castigat especialment els pressupostos dels estrats populars, mentre sectors oligopòlics políticament protegits obtenien guanys astronòmics.

En vista de la paràlisi social i política del moment, res convida a pensar que aquest empobriment general sigui reversible a curt i mitjà termini. Més bé podria continuar i agreujar-se. Tanmateix, la inflació va més enllà dels seus aspectes distributiu i assenyala problemes molt més profunds en l’ordre econòmic i polític actual. És per això que convé tenir presents les seves causes i implicacions, tant des del punt de vista teòric com en termes històrics.

La paradoxa de la inflació

A priori, les pujades generals i sostingudes dels preus semblarien contradictòries amb algunes de les característiques distintives del capitalisme: com la inversió en maquinària i l’augment de la productivitat; la innovació tècnica o les pressions de la competència. De fet, en els sectors més dinàmics i intensius en tecnologia els preus han baixat en els darrers quinze anys: en telèfons (-88,1%), aparells informàtics, audiovisuals i fotogràfics (-68,1%) o electrodomèstics (-7,7%). Mentrestant, l’índex general de preus creixia 31,6%.

Tanmateix aquesta contradicció és només aparent, per almenys tres raons. En primer lloc, pel caràcter desequilibrat i caòtic del creixement. En absència de coordinació i planificació, l’expansió més ràpida d’alguns subsectors o rames pot generar desajustos i colls d’ampolla. Normalment, es tracta d’episodis puntuals amb escassa incidència sobre el nivell de preus. Tanmateix, si els colls d’ampolla es generalitzen o afecten a matèries primeres o béns que formen part de diversos processos productius, poden impulsar la inflació de costos.

Nens alemanys juguen amb un estel fabricat amb marcs durant el període d’entreguerres.

La segona raó, és la pugna distributiva entre sectors productius i entre classes. Una pugna en què el grau d’organització i el poder político-econòmic dels diferents interessos o grups resulta clau. Històricament, per exemple, la fortalesa sindical havia permès neutralitzar l’augment del cost de la vida amb millores salarials. Avui, en canvi, són sobretot sectors econòmics molt concentrats o políticament protegits els que estan en posició de resistir les pressions a la baixa dels preus i d’adaptar-se ràpidament a les pujades. El conflicte distributiu, en tot cas, sol amplificar i allargar en el temps els impactes de la inflació, més que ser-ne el detonant.

La tercera raó té a veure amb el fet que el capitalisme no és només una economia basada en la producció competitiva de mercaderies. També és una economia monetària. Això situa l’estat i sistema bancari al centre del seu funcionament. Els bancs centrals, mitjançant l’emissió de moneda, i la banca, mitjançant dipòsits i préstecs, creen diners. I ho fan responent a la demanda: poden oferir préstecs barats, però les empreses i famílies decidiran o no endeutar-se en funció del cicle econòmic, les seves necessitats i expectatives, etc. Ara bé, això no vol dir que l’oferta monetària no puga créixer més ràpid que la producció de béns i serveis. Els rescats a empreses o els refinançaments, les entrades sobtades de capitals exteriors en una economia i les bombolles especulatives proporcionen exemples habituals de creació de diners sense correspondència l’augment de la producció. Si aquest diner excedent es canalitza cap a la demanda de béns i serveis en sectors que no poden ajustar ràpidament la seva oferta pot generar inflació monetària.

Per aquestes raons la inflació és la norma, més que no l’excepció, en les economies de mercat modernes. Quan els factors esmentats es combinen amb una caiguda de la rendibilitat o amb crisis canviàries i devaluacions, poden donar lloc a creixements de preus en espiral que posen en risc el funcionament de tot el sistema. Per això convé preguntar-se pels detonants de l’actual episodi inflacionari i pels seus vincles amb tendències de fons, a les portes d’una possible crisi inflacionària.

Inestabilitat econòmica i crisi general

La seqüència del creixement desbocat dels preus durant l’últim any es pot resumir com segueix. Interrupció, a causa de la pandèmia, de les cadenes productives globals. Transferències governamentals massives a empreses i famílies. Ràpida recuperació del consum i la inversió. Colls d’ampolla en l’oferta internacional. Tensions en els mercats d’hidrocarburs, agreujades per l’especulació als mercats de futurs. En el cas europeu, ampliació dels efectes per una regulació del mercat favorable als interessos dels oligopolis energètics. Inici de la guerra a Ucraïna i escalada de sancions i amenaces, amb impactes directes sobre l’oferta de gas, petroli, cereals i altres productes bàsics.

La inflació a la zona euro respondria, principalment, al xoc dels costos energètics i, en menor mesura alimentaris; mentre que en el cas dels Estats Units, el pes dels factors de demanda estimulada per les ajudes distribuïdes durant la pandèmia hauria estat major.

Vist així, els detonants immediats del procés inflacionari actual es poden considerar en gran part fortuïts; fruit d’una acumulació de xocs exògens i imprevisibles. Tanmateix, la conjuntura d’inestabilitat econòmica es relaciona amb problemes estructurals molt més profunds: la inflació és avui la manifestació d’una crisi general del capitalisme amb tres grans eixos.

En primer lloc, les dificultats pròpiament econòmiques. M’estic referint als problemes de rendibilitat que fa anys que s’arrosseguen. També, i en estreta connexió, al relatiu estancament de la productivitat i de la inversió no immobiliària, als riscos de sobreproducció en rames clau i a la hipertròfia financera. Malgrat la creixent porció del pastís econòmic que en les darreres quatre dècades ha anat a parar als beneficis i rendes, aquests problemes de fons estan lluny de resoldre’s.

En segon lloc, una crisi ecològica que va més enllà de l’amenaça imminent del canvi climàtic. L’esgotament de recursos (especialment hidrocarburs i minerals estratègics) que s’albira a mitjà termini; la creixent competència per usos del sòl agrari, o la contaminació de reserves biològiques i aqüífers apunten a situacions més explosives que el que evoca la noció de transició. Tant els tímids esforços institucionals per afrontar el canvi climàtic, com els problemes d’escassetat generaran en el futur proper noves pressions inflacionàries i una disputa per la distribució dels costos d’adaptació.

Per últim, la inestabilitat geopolítica. Els canvis en la divisió internacional del treball propiciats per la globalització i accelerats a partir de la crisi del 2008 han trasbalsat les jerarquies entre països. Des de fa una dècada ens trobem instal·lats en una fase de volatilitat i tensions creixent, corresponent a la decadència de l’hegemonia nord-americana: allò que Rafael Poch ha anomenat «l’era dels imperis combatents». La globalització entusiasta, gairebé incontestada i unipolar ha donat pas a una major competència entre potències i economies nacionals. L’ascens de les forces nacionalistes i d’ultradreta agreuja els perills d’aquesta tendència. La confrontació indirecta però explícita de les principals potències a Ucraïna és la manifestació més evident d’aquesta inestabilitat general.

Aquests conjunt d’elements ens situen davant un vertader canvi de cicle històric. De manera sintètica, podríem parlar de la fi dels llargs anys noranta: un període de més de tres dècades marcades per l’auge de les polítiques neoliberals, la integració econòmica global sota lideratge nord-americà i l’estabilitat general de preus. El retorn de la inflació no és més que el símptoma més cridaner dels canvis de fons que s’han gestat en els últims quinze anys.

El retorn d’un monstre i la fi dels llargs anys noranta

Durant l’anomenada Edat Daurada del capitalisme fordista i keynesià s’entenia que el creixement sostingut dels preus era per a l’economia el que la posidònia per als ecosistemes marins: símptoma incòmode de salut i sostenibilitat. Tanmateix, la crisi internacional dels anys setanta, una combinació d’inflació disparada amb atur, donà lloc a un conjunt de respostes que transformaren completament les correlacions de forces i les formes d’organitzar la producció i el consum. Com ha assenyalat Adam Tooze, la crisi va ser una lluita històrica en què les forces de la desinflació van sortir victorioses.

L’exitosa ofensiva antisindical, l’atur i l’obertura a la competència global i les deslocalitzacions, permeteren mantenir els costos laborals sota control. Per als bancs centrals, que emergien com una sala de comandament blindada de pressions democràtiques, l’estabilitat de preus va esdevenir la màxima obsessió. Es permetien (i fomentaven), això sí, episodis de creixement descontrolat dels preus en els mercats financers i immobiliaris, com una via per estimular una demanda anèmica amb bombolles especulatives. Però la política fiscal i monetària va quedar subordinada a la lluita contra la inflació. Com a resultat, els preus tendiren a créixer a ritmes cada vegada més baixos. Durant l’última dècada, fins i tot han arribat a caure en alguns anys.

Tanmateix, la Gran Recessió vingué a alterar aquests equilibris. L’esclat de la crisi el 2008 obrí una etapa de rescats massius i dopatge continuat als mercats financers, mitjançant tipus d’interès històricament baixos. El suport milionari als grans capitals s’acompanyà, especialment a la perifèria europea, d’un dels processos de despossessió més ràpids i profunds de la història recent. Desenes de milers de desnonaments, privatitzacions i retallades dràstiques en serveis públics conformaren l’altra cara de la transferència massiva de recursos públics al sector bancari i a les grans empreses.

Aquestes tendències no han fet més que accentuar-se durant la pandèmia: donant lloc a rescats de proporcions encara molt més grans, acompanyats d’estratègies neodesenvolupistes sota l’hegemonia de sectors extractius. Davant l’actual situació d’inestabilitat macroeconòmica, i el canvi que suposa el retorn dels monstre de la inflació, quina resposta cal esperar des dels poders polítics?

Recessió autoinfligida i conflictivitat dispersa

De moment, el govern espanyol ha apostat per a una fugida endavant: cobrir amb recursos públics una part de la inflada factura energètica i evitar ajustaments dràstics en el consum elèctric i d’hidrocarburs. De manera semblant a la resta de governs europeus, s’ha preferit posar en risc l’engranatge econòmic i la recuperació postpandèmia abans que intervenir els beneficis de l’oligopoli elèctric.

Però són els bancs centrals i no els governs electes els que des de fa dècades ostenten el poder de decisió sobre els aspectes clau de la política econòmica. I aquests han anunciat un vertader canvi de rumb respecte la última dècada: pujades dels tipus d’interès (que als Estats Units o Regne Unit ja han començat a produir-se), i fi del programa de compres massives de deute públic a l’eurozona. L’objectiu és refredar la demanda per frenar els preus. Però el risc és que puguin provocar una recessió. O més bé reforçar els efectes en aquesta direcció del creixement de preus i el context d’incertesa. Tot i que les autoritats monetàries s’han compromès a pujades graduals, aquest risc no és forassenyat: la crisi del 2008-2010 a Europa va estar precedida per pujades de tipus, i 8 dels 11 darrers episodis d’encariment del crèdit als Estats Units van ser seguits per recessions. És probable, a més, que les mesures siguin poc eficaces, almenys a Europa on la inflació respon principalment al xoc d’oferta internacional.

Tanmateix, qui té un martell només veu claus, i els bancs centrals tenen pocs menys instruments al seu abast que aquells que es van emprar per derrotar una amenaça sindical i una socialdemocràcia que avui no existeixen. Fins i tot si l’enduriment de les condicions monetàries es considera poc convenient a Europa, el marge de maniobra del BCE és limitat. Els tipus porten vuit anys a zero i això alimenta bombolles especulatives que generen riscos addicional. Però a més, les pujades de la Fed han fet que el dòlar guanyi valor davant altres monedes. L’euro ha perdut poder de compra fins a situar-se en paritat amb el dòlar, cosa que reforça l’encariment de les importacions energètiques i alimentàries.

Un escenari probable doncs, és el d’una crisi que combini alta inflació amb atur, estancament econòmic i retallades de la despesa pública a causa dels creixents costos de finançar-la: les primes de risc dels estats del sud d’Europa han crescut en les darreres setmanes. En aquest quadre caldria incloure també les possibilitats d’explosions disperses, poc organitzades i imprevisibles de conflictivitat social.

Els pics d’encariment internacional dels aliments dels darrers vint anys han estat associats a revoltes i, fins i tot, episodis revolucionaris (com la Primavera Àrab). Tanmateix, l’escassa resposta que ha rebut l’encariment artificial de la llum en el darrer any sembla indicar que el marge de maniobra política de les elits és considerable, després de l’esgotament del cicle de mobilitzacions de la darrera dècada. El que és més dubtós és si les explosions de malestar, en forma de protestes o revoltes populars, poden constituir quelcom més que episodis de resistència temporal, impotents davant les dimensions del problema.

La sortida a la crisi dels anys setanta va anar de la mà de la progressiva erosió, fragmentació i pèrdua de pes econòmico-polític de la classe obrera industrial, sota el pes de la lògica de mercat; un procés equiparable als descrits per Karl Polanyi, a La Gran Transformació. La sortida a la Gran Recessió, s’ha basat principalment en un procés massiu de pillatge, empobriment i transferència de recursos dirigit des del poder polític: allò que el geògraf David Harvey ha anomenat «acumulació per despossessió». És urgent pensar el retrocés dràstic en les condicions de vida a què ens enfrontem en termes de com agreugen i modifiquen aquestes tendències anteriors a fi de construir aliances al voltant de la lluita contra l’encariment de la vida, l’atur i la guerra, així com de recuperar la iniciativa política.

Foto de portada: Unsplash: Adrien Delforge

<p> <span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;">El problema del nostre temps és la transició. Transicions energètiques, transicions tecnològiques, transicions verdes, transicions polítiques, transicions justes... revolució. Mentre les variants de la covid-19 maten a milions de persones, mentre espècies i hàbitats desapareixen, mentre les llars es cremen o són arrasades, mentre les collites fallen, i mentre desenes de milers de refugiats s'ofeguen al Canal de la Mànega o moren exposats als deserts de Mèxic, tothom sap que les coses no poden seguir així. Sigui quina sigui la nostra tendència política, la qüestió de la transició és ineludible.</span></p><p><span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;"> </span></p><section class="elementor-section elementor-inner-section elementor-element elementor-element-1aa156d elementor-section-content-middle elementor-hidden-phone elementor-hidden-tablet elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default" data-element_type="section" data-id="1aa156d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; -webkit-box-align: var(--align-items); -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-flex: var(--flex-grow); -webkit-box-ordinal-group: var(--order); -webkit-box-orient: vertical; -webkit-box-pack: var(--justify-content); align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); background-color: white; box-sizing: border-box; color: #282828; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 15px; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); margin-bottom: 0px; margin-top: -8px; order: var(--order); padding: 0px 0px 38.8438px; position: relative; width: 863.26px;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-no" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1140px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><div class="elementor-column elementor-col-100 elementor-inner-column elementor-element elementor-element-78cd30d" data-element_type="column" data-id="78cd30d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; -webkit-box-align: var(--align-items); -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-flex: var(--flex-grow); -webkit-box-ordinal-group: var(--order); -webkit-box-orient: vertical; -webkit-box-pack: var(--justify-content); align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-style: inherit; font-weight: inherit; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); margin: 0px; min-height: 1px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-widget-wrap elementor-element-populated" style="align-content: center; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-element elementor-element-172948e elementor-align-left elementor-widget elementor-widget-post-info" data-element_type="widget" data-id="172948e" data-widget_type="post-info.default" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; -webkit-box-align: var(--align-items); -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-flex: var(--flex-grow); -webkit-box-ordinal-group: var(--order); -webkit-box-orient: vertical; -webkit-box-pack: var(--justify-content); align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-style: inherit; font-weight: inherit; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); margin: 0px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s ease 0s, border 0.3s ease 0s, border-radius 0.3s ease 0s, box-shadow 0.3s ease 0s, -webkit-box-shadow 0.3s ease 0s; vertical-align: baseline;"><ul class="elementor-inline-items elementor-icon-list-items elementor-post-info" style="-webkit-box-pack: start; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; list-style: none; margin: 0px calc(-12.5px); outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-522920e elementor-inline-item" itemprop="author" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><a class="molongui-disabled-link" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; background-color: transparent; border-bottom: none !important; border-image: initial; border-left: 0px; border-right: 0px; border-top: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: inherit !important; cursor: inherit !important; display: flex; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-author" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__item-prefix" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">PER</span> JODI DEAN I KAI HERON</span></a></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-9e6516d elementor-inline-item" itemprop="datePublished" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-date" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">5 DE SETEMBRE DE 2022</span></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-4c4b49f elementor-inline-item" itemprop="about" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-terms" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__terms-list" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="elementor-post-info__terms-list-item" href="https://catarsimagazin.cat/temes/ecologisme/" style="-webkit-box-align: center; -webkit-box-pack: start; align-items: center; background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">ECOLOGISME</a></span></span></li></ul></div></div></div></div></div></section><div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="widget" data-id="4aeefd21" data-widget_type="theme-post-content.default" id="noti" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; -webkit-box-align: var(--align-items); -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-flex: var(--flex-grow); -webkit-box-ordinal-group: var(--order); -webkit-box-orient: vertical; -webkit-box-pack: var(--justify-content); align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 863.26px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s ease 0s, border 0.3s ease 0s, border-radius 0.3s ease 0s, box-shadow 0.3s ease 0s, -webkit-box-shadow 0.3s ease 0s; vertical-align: baseline;"><p class="has-drop-cap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El comunisme, com van escriure Marx i Engels, és «el moviment real que anul·la i supera a l’estat de coses actual»[1]. Com aquest moviment, el comunisme significa transició. És l’abolició de la relació salarial, de la forma de valor, de la propietat privada, de l’Estat i dels règims de violència racial i de gènere que sostenen el sistema. Aquestes coses no desapareixen de la nit al dia. «Entre la societat capitalista i la comunista», escriu Marx a una altra banda, «hi ha un període de transformació revolucionària de l’una en l’altra. A això correspon també un període de transició política en el qual l’Estat no pot ser una altra cosa que la dictadura revolucionària del proletariat»[2].</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La transició </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">és</em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> revolució. L</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">’estira i arronsa</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> de la transició, les reculades i els avanços són el nucli de les tradicions revolucionàries</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">,</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">tant </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">marxistes </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">com</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> no marxistes.</span> Tot i això, els moviments i els teòrics actuals poc sovint li presten gaire atenció. La transició és una caixa negra que es sitúa entre el present i les nostres visions idealitzades del futur, ja sigui un <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Green New Deal</em> radical, el comunisme o un futur de decreixement. En un extrem, alguns han rebutjat per complet la qüestió de la transició, imaginant l’aplicació immediata del comunisme mitjançant «mesures de comunistització»[3]. En l’altre, la transició és prorrogada en favor de la tasca aparentment més urgent de lluitar per la supervivència dins del capitalisme.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per molt inspiradores que siguin les visions de futur de l’esquerra anticapitalista, per molt que vulguem reduir el problema de la transició a mesures immediates, i per molt comprensible que sigui prioritzar la immediatesa de la supervivència, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les tres</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> qüestions</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> eludeixen el problema de la transició</span>. En neguen la durada o reneguen del fet que la transició <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">és</em> el comunisme en formació. Com sortim del capitalisme dona forma al nostre destí. I hem de sortir del capitalisme.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un laboratori de transició</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com a les vint-i-cinc COP anteriors, la COP26 havia de ser el lloc on els líders mundials trobarien solucions polítiques acceptables per a la catàstrofe ecològica. En aquest sentit, la cimera va fracassar. No obstant això, en un sentit diferent, la COP26 va ser un èxit. Va evidenciar com el pensament capitalista es troba molt per davant del de l’esquerra quan es tracta de pensar la transició. Una aproximació dialèctica a la COP26, que pari esment a la seva forma al mateix temps que elimina el seu contingut capitalista, ens ajuda a acostar-nos al problema de la transició revolucionària avui dia.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24554 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1-277x160.png 277w" data-was-processed="true" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean1-277x160.png 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En lloc d’orientar-se cap a una transició justa, la COP26 va perpetuar els interessos imperialistes i del capitalisme fòssil. En primer lloc, l’acord de Glasgow va posar l’accent en la «reducció progressiva» del carbó, quan hauria d’haver inclòs el trio de combustibles fòssils que formen carbó, petroli i gas. El carbó continua sent essencial per a les economies de la Xina i l’Índia mentre es recuperen de segles de subjugació colonial, però no per als Estats Units, el principal productor mundial de petroli i gas. La transició geopolítica i energètica que imagina la COP beneficia a les potències imperialistes, no a la major part del planeta. Els productors de petroli i gas i els Estats en deute amb el capital fòssil «compensaran» les seves emissions mitjançant «solucions basades en la naturalesa», mentre que les anomenades energies renovables entren en el mix energètic sense substituir a temps als combustibles fòssils per a evitar el desastre de l’escalfament global[4].</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En segon lloc, els Estats Units, la Unió Europea, el Regne Unit i Austràlia van eliminar el mecanisme de pèrdues i danys del text final de l’acord de Glasgow. Presentat per 138 països en desenvolupament, aquest mecanisme representa l’ajuda financera que els països més rics deuen als més pobres. Els països desenvolupats, tement que aquestes clàusules poguessin habilitar algun tipus de responsabilitat legal per les emissions passades i obrir la porta a peticions de reparació, van eliminar de l’acord final un mecanisme similar de pèrdues i danys exigit per les nacions insulars.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pel que fa a l’aturada de l’escalfament global, al manteniment dels combustibles fòssils sota terra i a les qüestions de justícia global, la COP26 va ser un complet fracàs. No obstant això, alguns elements registrats a la cimera apunten, més enllà del contingut capitalista d’aquesta, cap a un horitzó comunista: expressen una teoria de la transició verda a l’escala pertinent. El reconeixement per part de la COP26 que per a mantenir la vida a la terra és necessari un projecte de restauració dels ecosistemes terrestres i marins a gran escala i un canvi cap a pràctiques agrícoles ecològicament benignes és un progrés.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per exemple, les «solucions basades en la naturalesa» per a la crisi climàtica van tenir un gran protagonisme a la cimera[5]. Quaranta-cinc governs van acordar incrementar els seus esforços per a protegir la naturalesa no humana i avançar cap a pràctiques agrícoles sostenibles. En total, «es van prometre més de 3.500 milions d’euros en noves inversions del sector públic per a la innovació agrícola, incloent els cultius resistents al clima i les solucions regeneratives per a millorar la salut del sòl» amb l’objectiu que aquestes pràctiques siguin assequibles per a «centenars de milions d’agricultors»[6]. Els ecosistemes restaurats i l’agricultura regenerativa poden augmentar la biodiversitat, reparar els sòls deteriorats, augmentar la retenció d’aigua en el sòl, reduir les inundacions, reduir els inputs no agrícoles, augmentar el rendiment, millorar la resiliència climàtica i empoderar als agricultors i les comunitats agrícoles. Però, per descomptat, al marc de la COP26, «agricultura sostenible» i «cultius resistents al clima» també poden voler dir cultius genèticament modificats patentats i inputs no agrícoles que desempoderen als agricultors en atreure’ls cap a sistemes d’agricultura integrada verticalment que acumulen rendes i/o capturen valor pels agro-negocis globals. Pitjor encara, com han subratllat els líders indígenes, les «solucions basades en la naturalesa» podrien potenciar les pràctiques de conservació que desplacen per la força a les comunitats indígenes i pastorals de les seves terres en nom de la protecció d’una idea euro-cèntrica de la «naturalesa» com a pristina i ontològicament independent de nosaltres.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els elements necessaris per a una transició </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">cap </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a un futur postcapitalista i comunista són aquí</span>, fins i tot a la imperialista COP26. Atès que la temperatura de la terra ja es troba més d’un grau per sobre dels nivells preindustrials i que les rebaixes previstes són insuficients per a reduir les emissions de carboni als nivells necessaris[7], <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l’única resposta apropiada és la nacionalització, regulació i prohibició dels combustibles fòssils dins d’un marc global </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">on</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> els països imperialistes acceptin la responsabilitat del canvi climàtic i proporcionin tot el suport financer necessari que els països pobres requereixen</span>. Això és una obvietat i no és particularment complicat si un no es troba lligat de peus i mans per les lleis i assumpcions relatives a la propietat privada.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’imperialisme està establint un futur que augmenta el deute i la dependència dels pobles colonitzats tant al passat com a l’actualitat, augmentant la misèria i l’explotació mundial. Els governs del capital fòssil no estan compromesos amb les solucions basades en la natura que requereixen respecte per la sobirania indígena. Els objectius dels imperialistes són els diners i el poder, el capital i el control. El moviment climàtic no pot continuar avançant com si el nostre objectiu fos persuadir a aquests governs perquè actuïn.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La revolució és, doncs, una resposta pràctica i adequada a la </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">mesura de la </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">catàstrofe climàtica que s’està produint. </span>Donades les dècades de fracàs capitalista per a transformar la producció quan encara hi havia temps per a mantenir les temperatures a menys d’un grau respecte els nivells preindustrials, la revolució ha passat de ser una resposta possible a les múltiples crisis del món a ser la resposta més probable. L’agitació social revolucionària serà el resultat de la migració massiva de persones que fugen de les inundacions, els incendis i les sequeres, que s’amotinen per a aconseguir menjar, refugi i energia, i que s’apoderen del que els pertany per dret propi. Serà el resultat de reaccionaris armats, indignats i racistes, farts de les extralimitacions del govern i disposats a prendre el poder a les seves pròpies mans en nom de l’autodefensa. La qüestió és la direcció que prendran les revolucions: cap a l’abolició de l’eco-apartheid i l’establiment de societats justes i habitables o cap a la consolidació de l’autoritarisme, el feixisme i el neo-feudalisme. Aquesta qüestió fa que la transició política sigui el principal problema al qual ens enfrontem des de l’esquerra.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La política de la transició</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Fa una dècada, a <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tropic of Chaos</em>, Christian Parenti assenyalava el fet que la crisi climàtica és una crisi política. Mentre uns altres presentaven —i continuen presentant— el canvi climàtic en termes morals i ontològics, Parenti reconeixia l’imperatiu de generar la voluntat política d’enfrontar-se i derrotar al sistema capitalista que impulsa l’escalfament global[8]. Aquest reconeixement va permetre a Parenti posar sobre la taula la contradicció subjacent. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Necessitem una esquerra poderosa capaç d’utilitzar el poder de l’Estat per a afrontar i reparar els impactes flagrants i globalment desiguals del canvi climàtic, però no tenim temps per a construir-la.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els propis problemes estructurals que els nostres sistemes polítics plantegen per a abordar el canvi climàtic presenten també barreres per a construir un contrapoder fort des de l’esquerra. Les enormes contribucions del sector dels combustibles fòssils mantenen a molts polítics en nòmina. Pocs funcionaris electes confien que la manifesta preocupació del seu electorat per la catàstrofe mediambiental que s’està produint es reflecteixi en suport al sacrifici o al canvi, especialment després de dècades d’austeritat imposada i de redistribució de la riquesa cap amunt. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El canvi climàtic no és un tema guanyador en la majoria de les campanyes polítiques</span>. Per això, no és d’estranyar que l’únic enfocament de transició tolerat per la classe política estatunidenca sigui el més benèvol amb el capitalisme fòssil i el propi interès geopolític dels Estats Units; igual que les elits d’altres països del nucli capitalista, planegen defensar-se dels pitjors efectes de l’escalfament global mentre reforcen les seves fronteres contra la inevitable onada de refugiats climàtics. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">És un món d’eco-apartheid: un règim imperialista d’acumulació de capital basat en l’explotació de la naturalesa no humana i dels pobles racialitzats en zones de sacrifici que s’estenen des de les perifèries fins als centres</span>.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24556 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2-277x160.png 277w" data-was-processed="true" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean2-277x160.png 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Font: Flickr: Tuca Vieira</figcaption></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Donats els obstacles que presenta la política electoral, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les manifestacions massives i la desobediència civil semblen una via prometedora de canvi</span>. Però per molt satisfactòries que puguin ser al moment aquestes activitats, no aprofundeixen al problema que les presenta com a alternatives: el fracàs de les democràcies capitalistes. Les manifestacions massives són eficaces quan poden influir en la presa de decisions polítiques. Però això pressuposa la presència de persones amb capacitat de decisió disposades a prendre decisions difícils i potencialment impopulars, la qual cosa ens retorna al punt mort polític general. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">De què serveixen les crides al canvi si ningú que pugui </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">dur-lo a terme les </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">escolta?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Davant aquest estancament polític, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">moltes mobilitzacions climàtiques es dirigeixen als agents del mercat</span>, ja siguin consumidors, bancs, institucions sense ànim de lucre o empreses. L’objectiu de dirigir-se als qui condueixen vehicles tot terreny que consumeixen molta gasolina, per exemple, és generar canvis en l’estil de vida. Aquesta i altres accions orientades al consumidor tenen objectius lloables[9]. No obstant això, la despesa en consum personal als EUA no ha deixat d’augmentar des de la dècada de 1970 (malgrat el fort descens i la ràpida recuperació del 2020 a causa de la pandèmia). <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sense</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> canvis </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> la producció i </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la política, els esforços centrats </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">en e</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ls canvis voluntaris </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l consum continuaran sent insuficients</span>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La desinversió </span>ha sorgit també com una estratègia del moviment: els activistes pressionen a les universitats i museus perquè es desfacin les seves inversions en empreses de petroli i gas. El moviment va obtenir una victòria visible al setembre de 2021, quan la Universitat de Harvard va anunciar que eliminaria les seves inversions indirectes al sector dels combustibles fòssils, després d’haver eliminat ja les inversions directes. No obstant això, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">els crítics de la desinversió com a estratègia assenyalen la seva falta d’impacte </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l món real.</span> Assenyalar públicament a les institucions perquè desinverteixin no només no impedeix que les empreses acumulin capital, sinó que, com a estratègia, pressuposa un cos social unit al voltant d’uns valors compartits, com si no hi hagués sectors de població entusiasmats davant la perspectiva de més petroli i més perforacions. Per cada estudiant que falta a classe els divendres, hi ha un aillacionista preocupat per la independència energètica i un conductor que associa el motor amb la llibertat. Quan la divisió ha calat profundament, el supòsit dels valors compartits no se sosté; de fet, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l’absència d’aquests valors compartits és precisament el problema que bloqueja les democràcies capitalistes i fa que la revolució sigui tan probable com necessària.</span> No es pot avergonyir als polítics desvergonyits perquè no estan aïllats i solos; tenen circumscripcions que no es preocupen ni per l’explotació i la desigualtat capitalista ni pel canvi climàtic.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El 2011, Parenti es va enfrontar de ple al problema polític que el canvi climàtic suposa per a les democràcies capitalistes:</p><blockquote class="wp-block-quote" style="border-bottom: 0px; border-image: initial; border-left: 5px solid var(--ast-border-color); border-right: 0px; border-top: 0px; box-sizing: border-box; color: black; font-size: 1.1em; font-style: italic; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 1.5em 1em 1.5em 3em; outline: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 1.2em; position: relative; quotes: "" ""; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">«El fet és que el temps s’ha esgotat en la qüestió del clima. O el capitalisme resol la crisi o destrueix la civilització<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">. O el capitalisme comença a resoldre la crisi ara o ens enfrontem al col·lapse de la civilització a partir d’aquest segle.</span> No podem esperar a una revolució socialista, o comunista, o anarquista, o d’ecologia profunda, neo-primitiva; ni a una conversió localista basada en la nostàlgia per a tornar a la mítica economia rural de l’Amèrica preindustrial com avancen alguns»[10].</p><cite style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Michael Parenti</cite></blockquote><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Fa una dècada se’ns va acabar el temps. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però Parenti era massa optimista fins i tot llavors</span>. Fins i tot quan la seva anàlisi detalla les formes en què l’imperialisme aguditza l’impacte mortal del canvi climàtic en tota la gamma de països esbudellats pel colonialisme i el militarisme, Parenti pensa, en última instància, que el capitalisme al qual estem estancats pot ajudar a resoldre alguns problemes, especialment si va acompanyat d’una apreciació de la necessitat de l’acció de l’Estat i dels avanços tecnològics en la captura de carboni[11]. Parenti dona a entendre que existeix una disjuntiva entre el capitalisme i el col·lapse de la civilització, com si el propi capitalisme no fos un destructor de cultures i comunitats, com si la seva continuïtat no constituís el motor del col·lapse. Té raó en què el temps s’ha esgotat. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Té raó en el seu argument més ampli sobre la necessitat de l’Estat. I té raó en què hi ha elements del sistema actual que poden i han de desplegar-se en una transició comunista</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> i</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> verd</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">. On Parenti es queda curt és a</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> l’hora</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">d’</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">abandonar el projecte d’una presa socialista de l’Estat i </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">una posterior </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">reconstrucció de la societat.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">És una fantasia pensar que el capitalisme pot gestionar una transició dels combustibles fòssils a les anomenades renovables de manera que no suposi la mort i la catàstrofe per a molts milions de vides humanes i no humanes. L’Aliança Financera Mundial per al Zero Net (GFANZ), anunciada a la COP26, es va comprometre a posar fins a 130 bilions de dòlars a disposició per al finançament de la transició dels combustibles fòssils[12]. L’anàlisi de Whitney Webb posa de manifest la depredació imperialista que subjau aquesta iniciativa. Integrada pels bancs més poderosos del món, la GFANZ està creant «una arquitectura financera internacional» que invertirà quantitats massives de capital en projectes de països específics. Els bancs multilaterals de desenvolupament (BMD), com el Banc Mundial, exerciran un paper fonamental en la direcció d’aquestes inversions. Les nacions en desenvolupament es veuran atrapades pel deute, que s’utilitzarà per a obligar-les a «desregular els mercats (específicament els mercats financers), privatitzar els actius estatals i aplicar polítiques d’austeritat impopulars»[13]. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El canvi climàtic és la nova justificació per a imposar polítiques als països en desenvolupament, polítiques que beneficien al capital mentre desmantellen els sectors públics i empobreixen a les poblacions. La resposta capitalista al canvi climàtic és un imperialisme verd depredador intensifica</span>t. És el capitalisme com a col·lapse civilitzatori.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La indústria dels combustibles fòssils i els majors productors de petroli i gas del món es resistiran amb totes les seves forces a qualsevol retallada real de la producció. Els acords internacionals i els canvis de política no han servit fins ara per a modificar la relació de forces. Els dies immediatament posteriors a la COP26, el director executiu de BP, Bernard Looney, semblava no immutar-se pels acords destinats a aconseguir el zero net. «Potser no és popular dir que el petroli i el gas seran part al sistema energètic durant dècades, però aquesta és la realitat», va dir a la CNBC[14]. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tret que es produeixi una revolució, les pròximes dues dècades es definiran per una lluita entre faccions capitalistes</span> —el capital fòssil d’una banda, el capital verd per un altre, amb el capital financer enduent-se la seva part de tots dos— <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">compet</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">i</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">n</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">t</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> per una major quota de l’ús cada vegada major i insostenible de l’energia </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l món.</span> La EIA [Agència Internacional d’Energia] prediu que pel 2050 el consum mundial d’energia haurà augmentat un 50%[15], mentre els estudis sobre el decreixement evidencien que no ens ho podem permetre, fins i tot si una major part d’aquest creixement prové de les anomenades energies renovables[16].</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">No obstant això, almenys estem d’acord en un punt amb els capitalistes verds, els empresaris tecnològics i els líders mundials imperialistes que somien amb una transició sense friccions cap als sistemes d’energia renovable, les granges verticals d’alt rendiment, les carns de laboratori i el desacoblament del creixement (acumulació de capital) de l’impacte material: és inevitable una transició d’algun tipus. Mai es dirà prou.<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> La transició s’ha convertit en la qüestió del nostre temps, tant per al capitalisme</span> —a mesura que les crisis ecològiques agreujades comencen a corroir la ficció de la compatibilitat del capital amb la prosperitat humana i no humana— <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">com per als moviments radical</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">s i revolucionaris.</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una, dues, moltes negacions de la transició</span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El problema de la transició es fa sentir a través d’una <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">proliferació d’imaginaris postcapitalistes</span>. Col·lectivament, hem imaginat diferents <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Green New Deal</em>, futurs de decreixement, un <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Red Deal</em>, un futur de petites granges, un comunisme de luxe totalment automatitzat, un socialisme de Mitja Terra[17], horitzons feministes descolonitzats, matrius agro-ecològiques, i més. No obstant això, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">cadascun d’aquests imaginaris salta, evita o retarda el problema de la transició</span>. Com arribem des d’aquí, des d’un món en flames, a allà, a un món que es regenera de manera lenta però segura de segles de violència, saqueig i explotació? <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quina és la nostra estratègia? Quines són les nostres tàctiques immediates?</span> Aquest és un problema que no es pot evitar.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A «<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Corona, Climate, Chronic Emergency»</em> (2020), Andreas Malm suggereix que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ni l’horitzontalisme anarquista ni la socialdemocràcia són capaces de descarbonitzar la societat prou ràpid </span>com per a evitar les nefastes conseqüències del col·lapse ecològic. Aplicant una coneguda crítica marxista a l’anarquisme, Malm considera que aquesta tradició és massa descentralitzada, massa oposada als programes, a la disciplina i al potencial de l’Estat com a instrument de transició revolucionària. La socialdemocràcia tampoc és adequada per a la crisi a causa de la seva incapacitat per a actuar amb rapidesa i decisió. «La socialdemocràcia», escriu Malm, «funciona sota el supòsit que el temps està de la nostra part. Ha d’haver-hi molt de temps». El problema —i aquí Malm té raó— és que el temps no està del nostre costat. Fins i tot suposant que un altre Bernie Sanders o Jeremy Corbyn aparegués en el pròxim cicle electoral, i fins i tot suposant que fossin escollits per un cop d’efecte, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">un sistema socialdemòcrata amb una figura progressista al capdavant</span> necessitaria anar més enllà de si mateix per a respondre a temps a la crisi ecològica. Hauria d’aplicar mesures extraordinàries. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hauria d’actuar amb una urgència que no s’ha vist en les socialdemocràcies fora de les condicions de guerra.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Si ni l’anarquisme ni la socialdemocràcia estan a l’alçada, què ens queda? La resposta de Malm busca provocar: l’<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ecoleninisme i el comunisme de guerra</span>. Inspirant-se en la mobilització de masses de la Rússia revolucionària entre 1918 i 1921, Malm proposa un projecte de ràpida nacionalització, dissolució de les classes i els privilegis i redistribució de la terra i la riquesa. Tot això, diu Malm, ho van aconseguir els bolxevics i les i els pagesos i treballadors russos en les circumstàncies més inhòspites després de la Primera Guerra Mundial, sense accés als recursos essencials i durant una invasió imperialista antirevolucionària. Podria ser possible una cosa similar en les inhòspites circumstàncies actuals i contra les nostres pròpies forces de la reacció? No podem imaginar una resposta comunista de guerra al col·lapse ecològic? Per a Malm, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el comunisme de guerra funciona com un mapa cognitiu</span>, una via per a que els moviments anticapitalistes d’avui s’orientin en un món d’inevitables trastorns, revolució i contrarevolució.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Des de la nostra perspectiva, la proposta de Malm evadeix el problema de la transició revolucionària.</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> El comunisme de guerra és un pla per al que ve després</span> que un moviment revolucionari hagi pres el poder o després que els moviments socials hagin persuadit inversemblantment als Estats capitalistes perquè actuïn a través d’una campanya coordinada de desobediència civil massiva i sabotatge (com suggereix l’argument de Malm a «<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">How to blow up a pipeline</em>»). <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El que necessitem és una forma de construir les nostres forces i capacitats polítiques al present</span>, per a poder mantenir-nos a través de les catàstrofes que s’acosten i per a guanyar un futur comunista. Se suposa que el comunisme de guerra posa un mirall davant de el nostre destret i, en fer-ho, mostra la distància que hem de recórrer. Però necessitem quelcom més que miralls; <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">necessitem una política que treballi a partir de les condicions materials de lluita a les quals ens enfrontem</span>, no una que prengui distància amb elles. Necessitem <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">una política de transició revolucionària</span>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’assaig de l’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Out of the Woods Collective</em> (OWC) «<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Disaster Communism</em>» converteix les tasques de la supervivència diària en els mitjans per a construir aquesta política[18]. L’OWC s’endinsa en la desordenada realitat del col·lapse ecològic. El col·lectiu s’inspira en l’estudi de Rebecca Solnit sobre les «comunitats que sorgeixen en el desastre», relacions temporals d’ajuda mútua i solidaritat que sorgeixen després de desastres socio-naturals com l’huracà Katrina o la covid-19. Els estudis de Solnit demostren que, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">immediatament després de les catàstrofes, la gent és més propensa a aparcar les diferències i els interessos propis que a caure en escenaris propis de Mad Max</span>. Les cuines comunitàries, les donacions, els fons de solidaritat i el préstec d’articles essencials per a sobreviure i reconstruir creen un sentit més profund de col·lectivitat i socialització.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24558 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3-277x160.png 277w" data-was-processed="true" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean3-277x160.png 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /><figcaption style="box-sizing: border-box; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 14px;">Font: Wikimedia Commons</figcaption></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però les comunitats que sorgeixen del desastre són coses efímeres</span>. L’Estat capitalista, orientat cap a la protecció de la propietat privada, la forma salarial i les jerarquies racials i de gènere, intervé invariablement per a reimposar el seu ordre, atacant l’autoorganització i la solidaritat. La qüestió del col·lectiu es converteix, per tant, en la de com «desmantellar els ordres socials que fan que les catàstrofes siguin tan desastroses, al mateix temps que converteixen en ordinari el comportament extraordinari que susciten»[19]. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com anar més enllà de les efímeres comunitats de catàstrofes per a realitzar un comunisme de catàstrofes durador?</span> El col·lectiu no suggereix que es necessitin més catàstrofes per a incitar al comunisme de catàstrofes, sinó que l’aposta d de l’OWC és que les comunitats de catàstrofes es converteixin en catàstrofes per al capitalisme. El que es necessita, escriuen, és un «procés revolucionari de desenvolupament de la nostra capacitat col·lectiva de perdurar i prosperar que sorgeixi d’aquestes lluites. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El comunisme de catàstrofe és un moviment dins, contra i més enllà del desastre capitalista en curs</span>»[20].</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La insistència de l’OWC en la qüestió de com obrir un espai més enllà del capitalisme dins del capitalisme és essencial. És la qüestió que plantegen els militants sindicals cada vegada que els treballadors es disposen a anar a la vaga: com podem crear solidaritat a partir de la competència quan està en joc la supervivència? Al mateix temps, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les propostes pràctiques del col·lectiu continuen sent de tipus impressionista</span>. Criden a «apoderar-se dels mitjans de reproducció social», a l’ajuda mútua i a ampliar i mantenir els moments de col·lectivitat i abundància comunitària. «El comunisme del desastre», escriuen, «és una mobilització transgressora i transformadora»[21]. Però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">no s’aborden les qüestions de qui du a terme la mobilització, amb quines formes d’organització i com.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Alguns poden pensar que és injust esperar respostes a aquestes preguntes. L’autoorganització de les classes treballadores els donarà la resposta en i a través de la lluita. No obstant això, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">aquesta familiar genuflexió al fet que la revolució produeix les seves pròpies formes de lluita posa a la revolució a distància de nosaltres</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">, com si fóssim observadors en lloc d’actors</span> en les lluites del nostre temps. Suggereix que, d’alguna manera, no ens correspon actuar, prendre partit, arriscar, anomenar moviments, subjectes i formes organitzatives que puguin realitzar la transició revolucionària avui. Aquesta és una distància que no podem permetre’ns en una època de catàstrofe socio-ecològica generalitzada.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Durant els últims anys, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la construcció de bases per al moviment s’ha convertit en una altra resposta popular a aquestes qüestions</span>[22]. La construcció de base veu correctament les limitacions d’esquivar el problema de la transició. Els qui la defensen argumenten que, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">en lloc de projectar els nostres imaginaris en futurs llunyans, hauríem de desafiar al capital «a través dels sindicats industrials o d’inquilins, les associacions d’ajuda mútua i les cooperatives per a construir un poder dual</span> contra l’Estat capitalista, creant una societat de treballadors d’organitzacions de masses que siguin independents de qualsevol partit polític capitalista»[23]. Les llacunes del pensament de Malm i de l’OWC sobre la transició desapareixen. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Qui fa la mobilització?</span> «Un petit i compromès grup de persones amb una idea compartida del socialisme i la construcció de base ha d’estar disposat a reunir-se i dedicar-se al treball de construcció de les bases per al moviment socialista»[24]. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quina mobilització es requereix?</span> «Organitzar als que no estan organitzats» a través de l’ajuda mútua, els sindicats d’inquilins, les campanyes veïnals comunitàries, els programes d’aliments, etc.[25].</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">No obstant això, malgrat la importància d’aquest treball, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">els militants compromesos amb la construcció de base son sens dubte vagues pel que fa a la qüestió de com les necessitats materials immediates dels treballadors i les comunitats dins del capitalisme es converteixen en una lluita revolucionària</span>. Tenint en compte la devastació causada per trenta anys d’austeritat neoliberal, com pot l’esforç per a fer front als problemes reals de la gent transitar cap a una política que reconegui al capitalisme com la causa subjacent?</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els partidaris de la construcció de base són conscients d’això. Escrivint per <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Regeneration</em>, Teresa Kalisz, del ja desaparegut <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marxist Center</em>, assenyalava que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la construcció de base com a tàctica no és intrínsecament revolucionària; és una tasca estratègic</span>a<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> que «totes les organitzacions polítiques sanes han d’assumir</span>, ja siguin comunistes, socialistes o anarquistes; fins i tot els grups liberals sovint es dediquen a la construcció de base»[26]. El problema és que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">«al no anar més enllà d’aquestes tàctiques i connectar-les amb una visió política», l’esquerra marxista «corre el risc molt real de presentar-se i comprometre la seva organització d’una manera apolítica»</span>. La transició es posposa, es deixa de banda enmig de les interminables demandes de les incessants necessitats quotidianes. «Solidaritat, no caritat!» és la crida dels militants de la construcció de base, però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a la pràctica la línia entre la solidaritat i la caritat no sempre és fàcil de definir</span> i, per tant, allò que la construcció de base guanya respecte a Malm i l’OWC d’una banda, ho perd per l’altra. Reconeix els límits d’esquivar el problema de la transició than sols per a acabar barallant-se amb l’ajornament de la transició des de la direcció oposada.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Salts i ruptures</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El repte ineludible de la transició, passar d’on estem on hem d’estar, és un repte polític. Com ha argumentat Christian Zeller, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el nosaltres ha de ser produït, generat, construït</span>[27]. Ha de perdurar més enllà de les setmanes i mesos inicials d’una catàstrofe i estendre’s més enllà dels nostres barris, les nostres relacions personals i aquells membres d’una comunitat que es comprometen amb el suport mutu (hem d’observar aquí com el llenguatge de la comunitat enfosqueix les divisions, especialment les de classe, que propietaris i amos no tenen per què compartir). <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El nosaltres necessari per a un enfocament antiimperialista del canvi climàtic, per a una transició justa, comunista, ha de ser conscient de si mateix com un nosaltres</span>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A més, aquesta consciència ha d’estar vinculada a una comprensió compartida d’on estem i on hem d’estar, i a un reconeixement de que només podem arribar on hem d’estar a través d’una acció organitzada i col·lectiva. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquest nosaltres ha de ser legible per a si mateix i per als altres com una unitat pràctica</span>. Finalment, a més d’aquests requisits de resistència, escala i consciència col·lectiva, aquest nosaltres ha d’estar <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">disposat i ser capaç d’actuar col·lectivament</span>, com un tot, un repte que obliga a la producció del nosaltres que pressuposa. Ens unim perquè només així podem guanyar. I hem de guanyar: la prosperitat de les persones i del planeta depèn del fet que superem el repte d’una transició justa.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La política climàtica global s’enfronta a problemes d’escala i coordinació. La dimensió de l’escala és fàcil de veure: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">necessitem formes de lluita que siguin més que assemblees locals i comunitats experimentals de resistència</span>.<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> Necessitem enfocaments organitzatius que operin a escala nacional i internacional</span>, que puguin adoptar perspectives i estratègies nacionals i internacionals.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com prenem decisions sobre estratègies, tàctiques i prioritats a escala nacional i internacional? Quins supòsits guien les nostres deliberacions a aquestes escales majors? Aquí és on els valors compartits i els principis comuns importen enormement. Aquí és on entra la qüestió de la nostra política: quina és la línia que tenim en comú, els principis amb els quals ens comprometem a lluitar? Tots sabem que a mesura que la catàstrofe climàtica s’intensifiqui, també ho faran els etno-nacionalismes. En aquests moments <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">necessitem establir un compromís internacional antiimperialista irrevocable que doni prioritat a les regions i pobles més immediata i fortament afectats pel canvi climàtic</span>. Això inclou, per descomptat, acollir als refugiats climàtics i proporcionar tot el suport material i financer necessari per a una transició justa.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El repte de la transició ens empeny, doncs, cap a aquesta forma d’organització política que perdura, escala, dona suport a una consciència col·lectiva i permet l’acció coordinada. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La teoria i la pràctica de Lenin apunten a aquesta forma: el partit</span>. La forma de partit és una resposta específica a un desafiament específic, a saber, l’imperatiu de preparar-se per a una situació que mai pot predir-se ni determinar-se completament. L’esquerra no estava preparada per a la crisi financera i la Gran Recessió de 2008. No estava preparada per als seus èxits el 2011 i, per tant, va ser incapaç de defensar-los i ampliar-los. No estava preparada per a la pandèmia de la covid, una crisi ecològica planetària durant la qual cap força d’esquerres va tenir la capacitat de construir res. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ja no podem permetre’ns el luxe de l’espontaneïtat</span>. Perquè el canvi climàtic no intensifiqui l’opressió i acceleri l’extinció, hem de construir i unir-nos a organitzacions adequades al desafiament que suposen el pensament i l’acció per la transició.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><img alt="" class="wp-image-24559 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4-277x160.png 277w" data-was-processed="true" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2022/09/jodidean4-277x160.png 277w" style="border-radius: inherit; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’imperatiu de la forma partit sorgeix d’una anàlisi de la nostra conjuntura</span>: com podem aguantar, escalar i elaborar estratègies? Com podem guanyar? No podem esperar que les manifestacions massives exerceixin una pressió suficient per a aconseguir que els governs promulguin els canvis necessaris per a una transició justa. Les manifestacions poden empènyer als governs a fer alguna cosa, però aquest alguna cosa protegirà la propietat i els beneficis de les classes dominants i promourà els interessos de les potències imperialistes. Donada la inevitabilitat dels incendis, les inundacions, les sequeres, les fams i les migracions massives, hem d’esperar que els governs canviïn. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hi haurà insurreccions. La revolució està sobre la taula. Hem de construir el poder organitzatiu capaç d’aprofitar aquestes oportunitats</span> per a prendre l’Estat i dirigir la reestructuració de l’energia, la producció i la societat. Encara que només sigui per això, Malm i el Col·lectiu Zetkin tenen raó quan subratllen que el pròxim període serà de polarització i confrontació cada vegada més intenses[28]. La política anti-climàtica de l’extrema dreta hauria d’acabar amb qualsevol il·lusió que quedi sobre la possibilitat de renunciar als combustibles fòssils mitjançant alguna mena de transició suau i raonada. El fet d’aquest conflicte significa que hem de preparar-nos per a una transició caòtica, incerta i revolucionària.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Durant una manifestació d’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Extinction Rebellion</em> al novembre de 2021, l’ecologista i locutor canadenc David Suzuki va anunciar que «hi haurà oleoductes dinamitats si els nostres líders no paren esment al que està passant»[29]. Té raó; n’hi haurà. Però aquest fet no assenyala una política; no indica una línia política. Què es desprèn d’aquests actes, a part de la immediata escalada de violència i repressió de l’Estat? Rebutjaran els ciutadans, els observadors, immediatament l’ús de la força per part de l’Estat o es deixaran influir per dècades de propaganda antiterrorista? Respondran alguns imitant la tàctica i propagant el descontentament? Desplegaran llavors uns altres el seu arsenal personal de rifles d’assalt en nom de l’autodefensa?</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El leninisme climàtic ens obliga a preparar-nos políticament per a aquests esdeveniments, a concebre’ls com a tàctiques empreses per un partit després d’una anàlisi de la correlació de forces. La perspectiva de la revolució ha de ser adoptada com el punt de vista per a avaluar els mitjans i els fins, les estratègies i les tàctiques, una avaluació realitzada per una organització amb la capacitat d’executar-la. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hem d’assumir l’actualitat de la revolució i planificar la seva possibilitat. </span>Una vegada més, no podem saber quan i on esclatarà i com es desenvoluparà. No obstant això, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">igual que les agències d’intel·ligència i els grups de reflexió de les potències imperialistes, nosaltres també hem de comptar amb el fet que el canvi climàtic provocarà extraordinàries convulsions socials</span>. Ja ho ha fet, com demostren més d’una dècada de crisi de refugiats i guerres de recursos.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per tant, utilitzem el leninisme climàtic com a nom per a la política necessària en aquesta conjuntura d’imperialisme i emergència climàtica. El partit revolucionari és la seva premissa bàsica. Aquí ens anticipem a <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">una objecció coneguda: la construcció d’un partit revolucionari —especialment en el context de l’anticomunisme generalitzat— portarà massa temps</span> (com ho diran molts militants decebuts).</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">D’una banda, això és cert.</span> La construcció de partits pot ser un treball lent, reclutar als uns i les altres quan es necessiten milions. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">D’altra banda</span>, el canvi es produeix a marxes forçades. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La història es mou, com diu Daniel Bensaïd seguint a Lenin, a través de salts i ruptures</span>[30]. Ningú podia predir abans de l’estiu de 2019 que els EUA viuria les majors protestes massives de la seva història (més de 35 milions de persones) després de l’assassinat de George Floyd.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Quan s’estableix una base sòlida del partit i s’inicia un període d’agitació política, el creixement pot ser ràpid i espectacular. Els bolxevics van créixer deu vegades entre febrer i setembre de 1917 (de 20.000 a 200.000 membres). <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una vegada que reconeguem la no linealitat del temps polític, podrem acceptar la necessitat d’utilitzar els refluxos del moviment, el temps d’inactivitat política, per a construir i preparar, per a adquirir les habilitats i fer les connexions que ens permetran aprofitar les oportunitats quan sorgeixin.</span> Aquest reconeixement ens permet formular amb major precisió el leninisme climàtic com la combinació de la preparació al costat de la no linealitat dins de les condicions materials donades. En altres paraules, l’organització d’una col·lectivitat amb la capacitat de respondre a l’emergència climàtica.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com connectem llavors la construcció de partits amb la catàstrofe climàtica o, a la llum del nostre debat anterior, com combinem les millors idees de Malm, de l’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Out of the Woods Collective</em> i dels partidaris de la construcció de base? Dit d’una altra manera, com la construcció del partit permet reforçar la lluita climàtica o <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">com convertim les pràctiques del moviment en avanços en dos fronts, la construcció de partits i la militància climàtica?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La formulació d’aquestes preguntes ens orienta cap als terrenys als quals sorgiran les respostes. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El conjunt de tàctiques que coneixen els actors del moviment</span> —bloquejos, ocupacions, marxes, concentracions—<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> es converteix en un mitjà per a reclutar quadres del partit, construir aliances coherents i teixir un fil vermell a través dels moviments.</span> De la mateixa manera, les experiències vitals entorn de l’agricultura, els horts urbans i altres microiniciatives similars orientades a la supervivència poden ampliar-se al repertori de pràctiques del partit, tractades com a oportunitats per a desenvolupar habilitats i camaraderia. En cada cas, les activitats anteriorment separades —un bloqueig aquí, un mecanisme de suport mutu allà— s’integren conscientment en una teoria i un pla més amplis per a construir el poder necessari per a dur a terme una transició justa.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La transició política, econòmica, energètica i social requereix una planificació centralitzada. </span>Els capitalistes reconeixen aquest fet. Un editorial del Financial Times, per exemple, demanava que un organisme de planificació central formulés plans per a la transició en matèria d’energia, transport, edificis, indústria i agricultura perquè «el mecanisme de preus té dificultats per a coordinar una transformació ràpida a aquesta escala»[31]. Una transició justa, antiimperialista i orientada a les lluites dels oprimits exigeix encara més coordinació i planificació: tenim un enemic capitalista per derrotar i la seva hegemonia per desfer.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per aquesta raó, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">els partits revolucionaris organitzats i interconnectats són indispensables. </span>Aquests partits faciliten la formació i la coordinació; aprenem els uns dels altres. Aquest treball de coordinació és necessari per a respondre a la crisi climàtica. La construcció d’organitzacions polítiques per a lluitar per una transició justa impulsa les capacitats, les infraestructures humanes i organitzatives que necessitem per a dur-la a terme. Centralitzar les lluites climàtiques, antiracistes, antiimperialistes i altres en un partit converteix l’anàlisi disciplinada i la preparació en l’escola de planificació necessària per a aplicar les mesures que requereix la transició justa. En resum, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el partit és una forma de construir aliances a llarg termini i de formar quadres, requisits per a qualsevol política del canvi climàtic que reconegui l’actualitat de la revolució</span>.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La construcció de base i les comunitats de supervivència no aconsegueixen escalar perquè el seu enfocament és local; s’esforcen per resoldre els problemes locals. Un partit —i una Internacional— tenen perspectives més àmplies: la nacional, la regional i la global. Aquestes perspectives més àmplies són les que ens imposa la crisi climàtica. I són vitalment necessàries per a lliurar una lluita política que ens prepari per als reptes que ens esperen.</p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La Coalició Internacional dels Oprimits</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 26px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La crida a formar un partit revolucionari pot semblar la massa familiar resposta als culs de sac de la democràcia capitalista. Però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el leninisme climàtic no pot aplicar mecànicament les prescripcions polítiques de Lenin</span>. El leninisme climàtic ha de voler dir quelcom més ampli. Ha de situar-se dins de tota la tradició del pensament i la lluita revolucionària que s’ha posicionat com una continuació de la Revolució russa i basar-se en ella. Això inclou als revolucionaris anticolonials que, en paraules de Fanon, van descobrir que havien d’«estirar» a Lenin i les lliçons de la revolució, reformulant-les per a la seva pròpia època i context: intel·lectuals i militants com Walter Rodney, Amilcar Cabral, Samir Amin, José Carlos Mariátegui, Antonio Gramsci, A. m. Babu, Harry Haywood, Sam Moyo i Rossana Rossanda. Això inclou les lluites a la Xina, Vietnam, Guinea Bissau, Angola, l’illa d’Irlanda, Burkina Faso i Cuba, entre altres. El que uneix a aquests pensadors i moviments per sobre de les seves diferències és el coneixement de la necessitat de la revolució, la presa de l’Estat i el paper de la pagesia, la classe treballadora, les dones i les minories nacionals. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La pròpia Revolució russa hauria estat impossible sense el desenvolupament d’aquesta «coalició dels oprimits»</span>, com va dir Lenin.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquestes coalicions no es poden donar per suposades. Han de compondre’s en i a través de lluites compartides, actes de solidaritat i la construcció de partits.</span> El leninisme climàtic requereix la construcció de coalicions entre els pobles indígenes, els treballadors del Nord Global, petits agricultors i pastors, les dones, les comunitats racialitzades i altres grups oprimits i explotats en qüestions d’importància ecològica, econòmica i política.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El leninisme climàtic ens recorda que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">no podem —com fan molts marxistes— fetitxitzar a les i els treballadors industrialitzats i sindicats del Nord Global</span>, o seguir programes nacionals de transició verda sense tenir en compte el seu impacte en les terres i el treball del Sud Global. Un informe recent ha revelat que la resistència indígena ha evitat el 25% de les emissions anuals previstes als Estats Units i el Canadà, la qual cosa equival aproximadament a quatre-centes noves centrals elèctriques de carbó. Es calcula que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">els pobles indígenes, que representen aproximadament el 5% de la població mundial, defensen el 80% de la biodiversitat del planeta</span>. El leninista peruà José Carlos Mariátegui va comprendre bé les lluites dels pobles indígenes i la seva importància per a la revolució. Els pobles indígenes, argumentava, no podien reparar la seva opressió i el robatori de les seves terres mitjançant una reforma legislativa o una crida moral. Només seria possible mitjançant la socialització total dels sistemes de terra i aliments, guiada per el «socialisme pràctic» viscut pels pobles indígenes[32].</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">De la mateixa manera, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les i els petits agricultors i pastors del Sud Global produeixen al voltant d’un terç dels aliments del món, amb inputs de combustibles fòssils i emissions de carboni molt menors que l’agricultura industrialitzada</span>, malgrat dècades d’intervencions econòmiques destinades a erosionar les seves formes de vida, els seus coneixements ecològics pràctics i el seu lloc a la terra. Thomas Sankara va reconèixer el paper revolucionari de les i els petits agricultors. Immediatament després d’arribar al poder, Sankara va proclamar la creació del Consell Nacional de la Revolució i va cridar a la pagesia i la classe treballadora a formar comitès populars. Els primers van sorgir als barris pobres de la capital de Burkina Faso abans d’estendre’s a altres ciutats i barris rurals. Es va establir una relació de responsabilitat i lluita compartida entre el partit i les organitzacions democràtiques locals. Es va formar una dialèctica de transició. En el seu discurs «L’imperialisme és el piròman dels nostres incendis i sabanes», Sankara mostra com la lluita antiimperialista i la lluita ecològica són una mateixa cosa. En poc més d’un mes, el govern de Sankara va impartir cursos bàsics de gestió econòmica i mediambiental a més de 35.000 pagesos. El Burkina Faso de Sankara també va plantar milions d’arbres per a fer retrocedir l’amenaça de la desertificació, va presidir una reeixida campanya de vacunació i d’alfabetització, i va aconseguir enormes augments en la productivitat agrària i el reg. Tot això va ser possible perquè el partit i el poble van treballar a escala per a realitzar una transició revolucionària.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El leninisme climàtic actual hauria d’inspirar-se en aquestes lluites. Hauria d’escoltar les signants de l’Acord dels Pobles de Cochabamba i solidaritzar-se amb les actuals crides a la sobirania econòmica i alimentària dels moviments pagesos com La Via Pagesa i el Moviment dels Treballadors Sense Terra del Brasil, així com amb les crides a l’autodeterminació nacional i a la devolució de la terra dels pobles indígenes i colonitzats de tot el món. Aquestes lluites i les seves demandes de desvincular-se de les divisions globals del treball del capital han de ser el punt de partida d’una política climàtica anticapitalista radical al Nord i el Sud. Seguint a pensadors com Max Ajl i Keston Perry, el leninisme climàtic hauria de posar les reparacions climàtiques i les transferències de tecnologia al centre del seu internacionalisme.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En un recent butlletí de recerca de la <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Agrarian South Network</em>, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Paris Yeros va proposar que els moviments anticapitalistes del món haurien de lluitar per una nova conferència de Bandung</span>. Es tractaria d’«un front de solidaritat internacional dels pagesos, els treballadors i els pobles» que tindria com a objectiu «reiniciar i reforçar una transició socialista mundial a la primera meitat del segle XXI». El propòsit seria «establir un marc de diàleg sistemàtic entre moviments i partits i proporcionar suport ideològic, polític i logístic a les lluites a mesura que evolucionen»[33]. De manera ambiciosa, Erbs demana una reunió internacional de representants dels partits socialistes existents, dels moviments d’alliberament nacional, dels moviments socials de pagesos, treballadors i els pobles indígenes i altres pobles tradicionals pel 2025, «programada per a commemorar el 70è aniversari de la conferència afro-asiática de Bandung».</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquest és una crida urgent. Conté <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">una teoria leninista climàtica de la transició revolucionària: construcció de partits, antiimperialisme i una coalició global dels oprimits</span>. Una COP26 per a antiimperialistes. La mateixa forma —transicions planetàries, aspiracions planetàries— amb un contingut diferent i revolucionari.</p><hr class="wp-block-separator has-alpha-channel-opacity" style="background-color: transparent; border-bottom-color: initial; border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left: 0px; border-right: 0px; border-top-color: initial; border-top-style: solid; box-sizing: border-box; height: 1px; margin: 0px; max-width: 100px;" /><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: var(--ast-global-color-2); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 1.73333rem; font-style: inherit; line-height: 1.4; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Notes</h2><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[1] Karl Marx i Friedrich Engels, La ideologia alemanya https://www.marxists.org/archive/marx/works/1845/german-ideology/</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[2] Karl Marx, Crítica del Programa de Gotha https://www.marxists.org/archive/marx/works/1875/gotha/ch04.htm</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[3] https://endnotes.org.uk/issues/1/en/endnotes-bring-out-your-dead</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[4] https://www.bbc.com/news/science-environment-59220687</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[5] https://www.un.org/en/climatechange/cop26-day-7-sticking-points-and-nature-based-solutions</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[6] https://www.gov.uk/government/news/uk-leads-45-governments-in-new-pledges-to-protect-nature</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[7] https://www.reuters.com/business/cop/world-track-24c-global-warming-after-latest-pledges-analysts-2021-11-09/</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[8] Christian Parenti, Tropic of Chaos, Bold Type Books, 2012, p. 226.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[9] COP26: Activists deflate tyres on ‘luxury’ cars in Glasgow,” BBC News, 12/11/2021, https://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-glasgow-west-59254298</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[10] Parenti, Tropic of Chaos, 241.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[11] Parenti, C., A Left Defence of Carbon Dioxide Removal: The State Must be Forced to Deploy Civilization-Saving Technology, Has It Menja to This? J.P. Sapinski, Holly Jean Buck, Andreas Malm (eds.), pàg. 130-143.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[12] “COP26: ‘Not blah blah blah’, UN Special Envoy Carney presents watershed private sector commitment for climate finance,” O.N. News, 3/11/2021, https://news.un.org/en/story/2021/11/1104812.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[13] Whitney Webb, “UN-backed banker alliance announces ‘green’ pla to transform the global financial system,” MR En línia, 12/11/2021, https://mronline.org/2021/11/12/un-backed-banker-alliance-announces-green-plan-to-transform-the-global-financial-system/</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[14] Holly Ellyatt, “Oil and gas will be in the global energy system ‘for decades,’ BP chief says,” CNBC, 15/11/2021, https://www.cnbc.com/2021/11/15/bp-committed-to-tackling-climate-change-ceo-says.html</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[15] https://www.eia.gov/todayinenergy/detail.php?id=41433.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[16] https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/s0959378020307512.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[17] Referència al llibre Half-Earth Socialism (Socialisme de Mitja Terra, un pla per a salvar al futur de l’extinció), de Pandergrass i Vitesse, Vers, 2022.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[18] Out of the Woods Collective. “The Usis of Disaster”. Commune, 22/10/2018. https://communemag.com/the-uses-of-disaster/</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[19] ibíd.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[20] ibíd.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[21] ibíd.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[22] Derek Wall, Climate Strike: The Practical Politics of the Climate Crisi (The Merlin Press, 2020).</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[23] https://www.marxistcentre.org.uk/basebuilding</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[24] https://theleftwind.org/2018/03/16/its-all-about-that-base-a-dossier-on-the-base-building-trend/</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[25] https://philadelphiapartisan.com/2017/07/20/base-building-activist-networking-or-organizing</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[26] https://regenerationmag.org/everyday-ruptures-putting-basebuilding-on-a-revolutionary-path/</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[27] https://spectrejournal.com/revolutionary-strategies-on-a-heated-earth/</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[28] Zetkin Collective, White Skin, Black Fuel: On the Danger of Fossil Fascism, Vers, 2021, p. xvii.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[29] https://us2.campaign-archive.com/?e=8dbc2f8aa5&o=7c733794100bcc7e083a163f0&aneu=9f7daf877f</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[30] “‘Els salts!Els salts!Els salts!’ Lenin i la política”, en Daniel Bensaïd. La política com a art estratègic, L’Ovella Vermella i vent sud, 2013, pàg. 33-50.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[31] Max Krahe, “For Sustainable Finance to Work, We Will Need Central Planning”, Financial Times, 11/07/2021, https://www.ft.com/content/54237547-4e83-471c-8dd1-8a8dcebc0382.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[32] https://www.marxists.org/archive/mariateg/works/7-interpretive-essays/essay02.htm i https://www.marxists.org/archive/mariateg/works/7-interpretive-essays/essay03.htm.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[33] http://www.agrariansouth.org/2021/10/21/elements-of-a-new-bandung-by-paris-yeros/, pàg. 11-12</p><hr class="wp-block-separator has-alpha-channel-opacity" style="background-color: transparent; border-bottom-color: initial; border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left: 0px; border-right: 0px; border-top-color: initial; border-top-style: solid; box-sizing: border-box; height: 1px; margin: 0px; max-width: 100px;" /><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Article publicat originalment a <a href="https://spectrejournal.com/climate-leninism-and-revolutionary-transition/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">Spectre Journal</a></p></div></div>

El problema del nostre temps és la transició. Transicions energètiques, transicions tecnològiques, transicions verdes, transicions polítiques, transicions justes... revolució. Mentre les variants de la covid-19 maten a milions de persones, mentre espècies i hàbitats desapareixen, mentre les llars es cremen o són arrasades, mentre les collites fallen, i mentre desenes de milers de refugiats s'ofeguen al Canal de la Mànega o moren exposats als deserts de Mèxic, tothom sap que les coses no poden seguir així. Sigui quina sigui la nostra tendència política, la qüestió de la transició és ineludible.

PER JODI DEAN I KAI HERON
5 DE SETEMBRE DE 2022
ECOLOGISME

El comunisme, com van escriure Marx i Engels, és «el moviment real que anul·la i supera a l’estat de coses actual»[1]. Com aquest moviment, el comunisme significa transició. És l’abolició de la relació salarial, de la forma de valor, de la propietat privada, de l’Estat i dels règims de violència racial i de gènere que sostenen el sistema. Aquestes coses no desapareixen de la nit al dia. «Entre la societat capitalista i la comunista», escriu Marx a una altra banda, «hi ha un període de transformació revolucionària de l’una en l’altra. A això correspon també un període de transició política en el qual l’Estat no pot ser una altra cosa que la dictadura revolucionària del proletariat»[2].

La transició és revolució. L’estira i arronsa de la transició, les reculades i els avanços són el nucli de les tradicions revolucionàries, tant marxistes com no marxistes. Tot i això, els moviments i els teòrics actuals poc sovint li presten gaire atenció. La transició és una caixa negra que es sitúa entre el present i les nostres visions idealitzades del futur, ja sigui un Green New Deal radical, el comunisme o un futur de decreixement. En un extrem, alguns han rebutjat per complet la qüestió de la transició, imaginant l’aplicació immediata del comunisme mitjançant «mesures de comunistització»[3]. En l’altre, la transició és prorrogada en favor de la tasca aparentment més urgent de lluitar per la supervivència dins del capitalisme.

Per molt inspiradores que siguin les visions de futur de l’esquerra anticapitalista, per molt que vulguem reduir el problema de la transició a mesures immediates, i per molt comprensible que sigui prioritzar la immediatesa de la supervivència, les tres qüestions eludeixen el problema de la transició. En neguen la durada o reneguen del fet que la transició és el comunisme en formació. Com sortim del capitalisme dona forma al nostre destí. I hem de sortir del capitalisme.

Un laboratori de transició

Com a les vint-i-cinc COP anteriors, la COP26 havia de ser el lloc on els líders mundials trobarien solucions polítiques acceptables per a la catàstrofe ecològica. En aquest sentit, la cimera va fracassar. No obstant això, en un sentit diferent, la COP26 va ser un èxit. Va evidenciar com el pensament capitalista es troba molt per davant del de l’esquerra quan es tracta de pensar la transició. Una aproximació dialèctica a la COP26, que pari esment a la seva forma al mateix temps que elimina el seu contingut capitalista, ens ajuda a acostar-nos al problema de la transició revolucionària avui dia.

En lloc d’orientar-se cap a una transició justa, la COP26 va perpetuar els interessos imperialistes i del capitalisme fòssil. En primer lloc, l’acord de Glasgow va posar l’accent en la «reducció progressiva» del carbó, quan hauria d’haver inclòs el trio de combustibles fòssils que formen carbó, petroli i gas. El carbó continua sent essencial per a les economies de la Xina i l’Índia mentre es recuperen de segles de subjugació colonial, però no per als Estats Units, el principal productor mundial de petroli i gas. La transició geopolítica i energètica que imagina la COP beneficia a les potències imperialistes, no a la major part del planeta. Els productors de petroli i gas i els Estats en deute amb el capital fòssil «compensaran» les seves emissions mitjançant «solucions basades en la naturalesa», mentre que les anomenades energies renovables entren en el mix energètic sense substituir a temps als combustibles fòssils per a evitar el desastre de l’escalfament global[4].

En segon lloc, els Estats Units, la Unió Europea, el Regne Unit i Austràlia van eliminar el mecanisme de pèrdues i danys del text final de l’acord de Glasgow. Presentat per 138 països en desenvolupament, aquest mecanisme representa l’ajuda financera que els països més rics deuen als més pobres. Els països desenvolupats, tement que aquestes clàusules poguessin habilitar algun tipus de responsabilitat legal per les emissions passades i obrir la porta a peticions de reparació, van eliminar de l’acord final un mecanisme similar de pèrdues i danys exigit per les nacions insulars.

Pel que fa a l’aturada de l’escalfament global, al manteniment dels combustibles fòssils sota terra i a les qüestions de justícia global, la COP26 va ser un complet fracàs. No obstant això, alguns elements registrats a la cimera apunten, més enllà del contingut capitalista d’aquesta, cap a un horitzó comunista: expressen una teoria de la transició verda a l’escala pertinent. El reconeixement per part de la COP26 que per a mantenir la vida a la terra és necessari un projecte de restauració dels ecosistemes terrestres i marins a gran escala i un canvi cap a pràctiques agrícoles ecològicament benignes és un progrés.

Per exemple, les «solucions basades en la naturalesa» per a la crisi climàtica van tenir un gran protagonisme a la cimera[5]. Quaranta-cinc governs van acordar incrementar els seus esforços per a protegir la naturalesa no humana i avançar cap a pràctiques agrícoles sostenibles. En total, «es van prometre més de 3.500 milions d’euros en noves inversions del sector públic per a la innovació agrícola, incloent els cultius resistents al clima i les solucions regeneratives per a millorar la salut del sòl» amb l’objectiu que aquestes pràctiques siguin assequibles per a «centenars de milions d’agricultors»[6]. Els ecosistemes restaurats i l’agricultura regenerativa poden augmentar la biodiversitat, reparar els sòls deteriorats, augmentar la retenció d’aigua en el sòl, reduir les inundacions, reduir els inputs no agrícoles, augmentar el rendiment, millorar la resiliència climàtica i empoderar als agricultors i les comunitats agrícoles. Però, per descomptat, al marc de la COP26, «agricultura sostenible» i «cultius resistents al clima» també poden voler dir cultius genèticament modificats patentats i inputs no agrícoles que desempoderen als agricultors en atreure’ls cap a sistemes d’agricultura integrada verticalment que acumulen rendes i/o capturen valor pels agro-negocis globals. Pitjor encara, com han subratllat els líders indígenes, les «solucions basades en la naturalesa» podrien potenciar les pràctiques de conservació que desplacen per la força a les comunitats indígenes i pastorals de les seves terres en nom de la protecció d’una idea euro-cèntrica de la «naturalesa» com a pristina i ontològicament independent de nosaltres.

Els elements necessaris per a una transició cap a un futur postcapitalista i comunista són aquí, fins i tot a la imperialista COP26. Atès que la temperatura de la terra ja es troba més d’un grau per sobre dels nivells preindustrials i que les rebaixes previstes són insuficients per a reduir les emissions de carboni als nivells necessaris[7], l’única resposta apropiada és la nacionalització, regulació i prohibició dels combustibles fòssils dins d’un marc global on els països imperialistes acceptin la responsabilitat del canvi climàtic i proporcionin tot el suport financer necessari que els països pobres requereixen. Això és una obvietat i no és particularment complicat si un no es troba lligat de peus i mans per les lleis i assumpcions relatives a la propietat privada.

L’imperialisme està establint un futur que augmenta el deute i la dependència dels pobles colonitzats tant al passat com a l’actualitat, augmentant la misèria i l’explotació mundial. Els governs del capital fòssil no estan compromesos amb les solucions basades en la natura que requereixen respecte per la sobirania indígena. Els objectius dels imperialistes són els diners i el poder, el capital i el control. El moviment climàtic no pot continuar avançant com si el nostre objectiu fos persuadir a aquests governs perquè actuïn.

La revolució és, doncs, una resposta pràctica i adequada a la mesura de la catàstrofe climàtica que s’està produint. Donades les dècades de fracàs capitalista per a transformar la producció quan encara hi havia temps per a mantenir les temperatures a menys d’un grau respecte els nivells preindustrials, la revolució ha passat de ser una resposta possible a les múltiples crisis del món a ser la resposta més probable. L’agitació social revolucionària serà el resultat de la migració massiva de persones que fugen de les inundacions, els incendis i les sequeres, que s’amotinen per a aconseguir menjar, refugi i energia, i que s’apoderen del que els pertany per dret propi. Serà el resultat de reaccionaris armats, indignats i racistes, farts de les extralimitacions del govern i disposats a prendre el poder a les seves pròpies mans en nom de l’autodefensa. La qüestió és la direcció que prendran les revolucions: cap a l’abolició de l’eco-apartheid i l’establiment de societats justes i habitables o cap a la consolidació de l’autoritarisme, el feixisme i el neo-feudalisme. Aquesta qüestió fa que la transició política sigui el principal problema al qual ens enfrontem des de l’esquerra.

La política de la transició

Fa una dècada, a Tropic of Chaos, Christian Parenti assenyalava el fet que la crisi climàtica és una crisi política. Mentre uns altres presentaven —i continuen presentant— el canvi climàtic en termes morals i ontològics, Parenti reconeixia l’imperatiu de generar la voluntat política d’enfrontar-se i derrotar al sistema capitalista que impulsa l’escalfament global[8]. Aquest reconeixement va permetre a Parenti posar sobre la taula la contradicció subjacent. Necessitem una esquerra poderosa capaç d’utilitzar el poder de l’Estat per a afrontar i reparar els impactes flagrants i globalment desiguals del canvi climàtic, però no tenim temps per a construir-la.

Els propis problemes estructurals que els nostres sistemes polítics plantegen per a abordar el canvi climàtic presenten també barreres per a construir un contrapoder fort des de l’esquerra. Les enormes contribucions del sector dels combustibles fòssils mantenen a molts polítics en nòmina. Pocs funcionaris electes confien que la manifesta preocupació del seu electorat per la catàstrofe mediambiental que s’està produint es reflecteixi en suport al sacrifici o al canvi, especialment després de dècades d’austeritat imposada i de redistribució de la riquesa cap amunt. El canvi climàtic no és un tema guanyador en la majoria de les campanyes polítiques. Per això, no és d’estranyar que l’únic enfocament de transició tolerat per la classe política estatunidenca sigui el més benèvol amb el capitalisme fòssil i el propi interès geopolític dels Estats Units; igual que les elits d’altres països del nucli capitalista, planegen defensar-se dels pitjors efectes de l’escalfament global mentre reforcen les seves fronteres contra la inevitable onada de refugiats climàtics. És un món d’eco-apartheid: un règim imperialista d’acumulació de capital basat en l’explotació de la naturalesa no humana i dels pobles racialitzats en zones de sacrifici que s’estenen des de les perifèries fins als centres.

Donats els obstacles que presenta la política electoral, les manifestacions massives i la desobediència civil semblen una via prometedora de canvi. Però per molt satisfactòries que puguin ser al moment aquestes activitats, no aprofundeixen al problema que les presenta com a alternatives: el fracàs de les democràcies capitalistes. Les manifestacions massives són eficaces quan poden influir en la presa de decisions polítiques. Però això pressuposa la presència de persones amb capacitat de decisió disposades a prendre decisions difícils i potencialment impopulars, la qual cosa ens retorna al punt mort polític general. De què serveixen les crides al canvi si ningú que pugui dur-lo a terme les escolta?

Davant aquest estancament polític, moltes mobilitzacions climàtiques es dirigeixen als agents del mercat, ja siguin consumidors, bancs, institucions sense ànim de lucre o empreses. L’objectiu de dirigir-se als qui condueixen vehicles tot terreny que consumeixen molta gasolina, per exemple, és generar canvis en l’estil de vida. Aquesta i altres accions orientades al consumidor tenen objectius lloables[9]. No obstant això, la despesa en consum personal als EUA no ha deixat d’augmentar des de la dècada de 1970 (malgrat el fort descens i la ràpida recuperació del 2020 a causa de la pandèmia). Sense canvis a la producció i a la política, els esforços centrats en els canvis voluntaris al consum continuaran sent insuficients.

La desinversió ha sorgit també com una estratègia del moviment: els activistes pressionen a les universitats i museus perquè es desfacin les seves inversions en empreses de petroli i gas. El moviment va obtenir una victòria visible al setembre de 2021, quan la Universitat de Harvard va anunciar que eliminaria les seves inversions indirectes al sector dels combustibles fòssils, després d’haver eliminat ja les inversions directes. No obstant això, els crítics de la desinversió com a estratègia assenyalen la seva falta d’impacte al món real. Assenyalar públicament a les institucions perquè desinverteixin no només no impedeix que les empreses acumulin capital, sinó que, com a estratègia, pressuposa un cos social unit al voltant d’uns valors compartits, com si no hi hagués sectors de població entusiasmats davant la perspectiva de més petroli i més perforacions. Per cada estudiant que falta a classe els divendres, hi ha un aillacionista preocupat per la independència energètica i un conductor que associa el motor amb la llibertat. Quan la divisió ha calat profundament, el supòsit dels valors compartits no se sosté; de fet, l’absència d’aquests valors compartits és precisament el problema que bloqueja les democràcies capitalistes i fa que la revolució sigui tan probable com necessària. No es pot avergonyir als polítics desvergonyits perquè no estan aïllats i solos; tenen circumscripcions que no es preocupen ni per l’explotació i la desigualtat capitalista ni pel canvi climàtic.

El 2011, Parenti es va enfrontar de ple al problema polític que el canvi climàtic suposa per a les democràcies capitalistes:

«El fet és que el temps s’ha esgotat en la qüestió del clima. O el capitalisme resol la crisi o destrueix la civilització. O el capitalisme comença a resoldre la crisi ara o ens enfrontem al col·lapse de la civilització a partir d’aquest segle. No podem esperar a una revolució socialista, o comunista, o anarquista, o d’ecologia profunda, neo-primitiva; ni a una conversió localista basada en la nostàlgia per a tornar a la mítica economia rural de l’Amèrica preindustrial com avancen alguns»[10].
Michael Parenti

Fa una dècada se’ns va acabar el temps. Però Parenti era massa optimista fins i tot llavors. Fins i tot quan la seva anàlisi detalla les formes en què l’imperialisme aguditza l’impacte mortal del canvi climàtic en tota la gamma de països esbudellats pel colonialisme i el militarisme, Parenti pensa, en última instància, que el capitalisme al qual estem estancats pot ajudar a resoldre alguns problemes, especialment si va acompanyat d’una apreciació de la necessitat de l’acció de l’Estat i dels avanços tecnològics en la captura de carboni[11]. Parenti dona a entendre que existeix una disjuntiva entre el capitalisme i el col·lapse de la civilització, com si el propi capitalisme no fos un destructor de cultures i comunitats, com si la seva continuïtat no constituís el motor del col·lapse. Té raó en què el temps s’ha esgotat. Té raó en el seu argument més ampli sobre la necessitat de l’Estat. I té raó en què hi ha elements del sistema actual que poden i han de desplegar-se en una transició comunista i verda. On Parenti es queda curt és a l’hora d’abandonar el projecte d’una presa socialista de l’Estat i una posterior reconstrucció de la societat.

És una fantasia pensar que el capitalisme pot gestionar una transició dels combustibles fòssils a les anomenades renovables de manera que no suposi la mort i la catàstrofe per a molts milions de vides humanes i no humanes. L’Aliança Financera Mundial per al Zero Net (GFANZ), anunciada a la COP26, es va comprometre a posar fins a 130 bilions de dòlars a disposició per al finançament de la transició dels combustibles fòssils[12]. L’anàlisi de Whitney Webb posa de manifest la depredació imperialista que subjau aquesta iniciativa. Integrada pels bancs més poderosos del món, la GFANZ està creant «una arquitectura financera internacional» que invertirà quantitats massives de capital en projectes de països específics. Els bancs multilaterals de desenvolupament (BMD), com el Banc Mundial, exerciran un paper fonamental en la direcció d’aquestes inversions. Les nacions en desenvolupament es veuran atrapades pel deute, que s’utilitzarà per a obligar-les a «desregular els mercats (específicament els mercats financers), privatitzar els actius estatals i aplicar polítiques d’austeritat impopulars»[13]. El canvi climàtic és la nova justificació per a imposar polítiques als països en desenvolupament, polítiques que beneficien al capital mentre desmantellen els sectors públics i empobreixen a les poblacions. La resposta capitalista al canvi climàtic és un imperialisme verd depredador intensificat. És el capitalisme com a col·lapse civilitzatori.

La indústria dels combustibles fòssils i els majors productors de petroli i gas del món es resistiran amb totes les seves forces a qualsevol retallada real de la producció. Els acords internacionals i els canvis de política no han servit fins ara per a modificar la relació de forces. Els dies immediatament posteriors a la COP26, el director executiu de BP, Bernard Looney, semblava no immutar-se pels acords destinats a aconseguir el zero net. «Potser no és popular dir que el petroli i el gas seran part al sistema energètic durant dècades, però aquesta és la realitat», va dir a la CNBC[14]. Tret que es produeixi una revolució, les pròximes dues dècades es definiran per una lluita entre faccions capitalistes —el capital fòssil d’una banda, el capital verd per un altre, amb el capital financer enduent-se la seva part de tots dos— competint per una major quota de l’ús cada vegada major i insostenible de l’energia al món. La EIA [Agència Internacional d’Energia] prediu que pel 2050 el consum mundial d’energia haurà augmentat un 50%[15], mentre els estudis sobre el decreixement evidencien que no ens ho podem permetre, fins i tot si una major part d’aquest creixement prové de les anomenades energies renovables[16].

No obstant això, almenys estem d’acord en un punt amb els capitalistes verds, els empresaris tecnològics i els líders mundials imperialistes que somien amb una transició sense friccions cap als sistemes d’energia renovable, les granges verticals d’alt rendiment, les carns de laboratori i el desacoblament del creixement (acumulació de capital) de l’impacte material: és inevitable una transició d’algun tipus. Mai es dirà prou. La transició s’ha convertit en la qüestió del nostre temps, tant per al capitalisme —a mesura que les crisis ecològiques agreujades comencen a corroir la ficció de la compatibilitat del capital amb la prosperitat humana i no humana— com per als moviments radicals i revolucionaris.

Una, dues, moltes negacions de la transició

El problema de la transició es fa sentir a través d’una proliferació d’imaginaris postcapitalistes. Col·lectivament, hem imaginat diferents Green New Deal, futurs de decreixement, un Red Deal, un futur de petites granges, un comunisme de luxe totalment automatitzat, un socialisme de Mitja Terra[17], horitzons feministes descolonitzats, matrius agro-ecològiques, i més. No obstant això, cadascun d’aquests imaginaris salta, evita o retarda el problema de la transició. Com arribem des d’aquí, des d’un món en flames, a allà, a un món que es regenera de manera lenta però segura de segles de violència, saqueig i explotació? Quina és la nostra estratègia? Quines són les nostres tàctiques immediates? Aquest és un problema que no es pot evitar.

A «Corona, Climate, Chronic Emergency» (2020), Andreas Malm suggereix que ni l’horitzontalisme anarquista ni la socialdemocràcia són capaces de descarbonitzar la societat prou ràpid com per a evitar les nefastes conseqüències del col·lapse ecològic. Aplicant una coneguda crítica marxista a l’anarquisme, Malm considera que aquesta tradició és massa descentralitzada, massa oposada als programes, a la disciplina i al potencial de l’Estat com a instrument de transició revolucionària. La socialdemocràcia tampoc és adequada per a la crisi a causa de la seva incapacitat per a actuar amb rapidesa i decisió. «La socialdemocràcia», escriu Malm, «funciona sota el supòsit que el temps està de la nostra part. Ha d’haver-hi molt de temps». El problema —i aquí Malm té raó— és que el temps no està del nostre costat. Fins i tot suposant que un altre Bernie Sanders o Jeremy Corbyn aparegués en el pròxim cicle electoral, i fins i tot suposant que fossin escollits per un cop d’efecte, un sistema socialdemòcrata amb una figura progressista al capdavant necessitaria anar més enllà de si mateix per a respondre a temps a la crisi ecològica. Hauria d’aplicar mesures extraordinàries. Hauria d’actuar amb una urgència que no s’ha vist en les socialdemocràcies fora de les condicions de guerra.

Si ni l’anarquisme ni la socialdemocràcia estan a l’alçada, què ens queda? La resposta de Malm busca provocar: l’ecoleninisme i el comunisme de guerra. Inspirant-se en la mobilització de masses de la Rússia revolucionària entre 1918 i 1921, Malm proposa un projecte de ràpida nacionalització, dissolució de les classes i els privilegis i redistribució de la terra i la riquesa. Tot això, diu Malm, ho van aconseguir els bolxevics i les i els pagesos i treballadors russos en les circumstàncies més inhòspites després de la Primera Guerra Mundial, sense accés als recursos essencials i durant una invasió imperialista antirevolucionària. Podria ser possible una cosa similar en les inhòspites circumstàncies actuals i contra les nostres pròpies forces de la reacció? No podem imaginar una resposta comunista de guerra al col·lapse ecològic? Per a Malm, el comunisme de guerra funciona com un mapa cognitiu, una via per a que els moviments anticapitalistes d’avui s’orientin en un món d’inevitables trastorns, revolució i contrarevolució.

Des de la nostra perspectiva, la proposta de Malm evadeix el problema de la transició revolucionària. El comunisme de guerra és un pla per al que ve després que un moviment revolucionari hagi pres el poder o després que els moviments socials hagin persuadit inversemblantment als Estats capitalistes perquè actuïn a través d’una campanya coordinada de desobediència civil massiva i sabotatge (com suggereix l’argument de Malm a «How to blow up a pipeline»). El que necessitem és una forma de construir les nostres forces i capacitats polítiques al present, per a poder mantenir-nos a través de les catàstrofes que s’acosten i per a guanyar un futur comunista. Se suposa que el comunisme de guerra posa un mirall davant de el nostre destret i, en fer-ho, mostra la distància que hem de recórrer. Però necessitem quelcom més que miralls; necessitem una política que treballi a partir de les condicions materials de lluita a les quals ens enfrontem, no una que prengui distància amb elles. Necessitem una política de transició revolucionària.

L’assaig de l’Out of the Woods Collective (OWC) «Disaster Communism» converteix les tasques de la supervivència diària en els mitjans per a construir aquesta política[18]. L’OWC s’endinsa en la desordenada realitat del col·lapse ecològic. El col·lectiu s’inspira en l’estudi de Rebecca Solnit sobre les «comunitats que sorgeixen en el desastre», relacions temporals d’ajuda mútua i solidaritat que sorgeixen després de desastres socio-naturals com l’huracà Katrina o la covid-19. Els estudis de Solnit demostren que, immediatament després de les catàstrofes, la gent és més propensa a aparcar les diferències i els interessos propis que a caure en escenaris propis de Mad Max. Les cuines comunitàries, les donacions, els fons de solidaritat i el préstec d’articles essencials per a sobreviure i reconstruir creen un sentit més profund de col·lectivitat i socialització.

Però les comunitats que sorgeixen del desastre són coses efímeres. L’Estat capitalista, orientat cap a la protecció de la propietat privada, la forma salarial i les jerarquies racials i de gènere, intervé invariablement per a reimposar el seu ordre, atacant l’autoorganització i la solidaritat. La qüestió del col·lectiu es converteix, per tant, en la de com «desmantellar els ordres socials que fan que les catàstrofes siguin tan desastroses, al mateix temps que converteixen en ordinari el comportament extraordinari que susciten»[19]. Com anar més enllà de les efímeres comunitats de catàstrofes per a realitzar un comunisme de catàstrofes durador? El col·lectiu no suggereix que es necessitin més catàstrofes per a incitar al comunisme de catàstrofes, sinó que l’aposta d de l’OWC és que les comunitats de catàstrofes es converteixin en catàstrofes per al capitalisme. El que es necessita, escriuen, és un «procés revolucionari de desenvolupament de la nostra capacitat col·lectiva de perdurar i prosperar que sorgeixi d’aquestes lluites. El comunisme de catàstrofe és un moviment dins, contra i més enllà del desastre capitalista en curs»[20].

La insistència de l’OWC en la qüestió de com obrir un espai més enllà del capitalisme dins del capitalisme és essencial. És la qüestió que plantegen els militants sindicals cada vegada que els treballadors es disposen a anar a la vaga: com podem crear solidaritat a partir de la competència quan està en joc la supervivència? Al mateix temps, les propostes pràctiques del col·lectiu continuen sent de tipus impressionista. Criden a «apoderar-se dels mitjans de reproducció social», a l’ajuda mútua i a ampliar i mantenir els moments de col·lectivitat i abundància comunitària. «El comunisme del desastre», escriuen, «és una mobilització transgressora i transformadora»[21]. Però no s’aborden les qüestions de qui du a terme la mobilització, amb quines formes d’organització i com.

Alguns poden pensar que és injust esperar respostes a aquestes preguntes. L’autoorganització de les classes treballadores els donarà la resposta en i a través de la lluita. No obstant això, aquesta familiar genuflexió al fet que la revolució produeix les seves pròpies formes de lluita posa a la revolució a distància de nosaltres, com si fóssim observadors en lloc d’actors en les lluites del nostre temps. Suggereix que, d’alguna manera, no ens correspon actuar, prendre partit, arriscar, anomenar moviments, subjectes i formes organitzatives que puguin realitzar la transició revolucionària avui. Aquesta és una distància que no podem permetre’ns en una època de catàstrofe socio-ecològica generalitzada.

Durant els últims anys, la construcció de bases per al moviment s’ha convertit en una altra resposta popular a aquestes qüestions[22]. La construcció de base veu correctament les limitacions d’esquivar el problema de la transició. Els qui la defensen argumenten que, en lloc de projectar els nostres imaginaris en futurs llunyans, hauríem de desafiar al capital «a través dels sindicats industrials o d’inquilins, les associacions d’ajuda mútua i les cooperatives per a construir un poder dual contra l’Estat capitalista, creant una societat de treballadors d’organitzacions de masses que siguin independents de qualsevol partit polític capitalista»[23]. Les llacunes del pensament de Malm i de l’OWC sobre la transició desapareixen. Qui fa la mobilització? «Un petit i compromès grup de persones amb una idea compartida del socialisme i la construcció de base ha d’estar disposat a reunir-se i dedicar-se al treball de construcció de les bases per al moviment socialista»[24]. Quina mobilització es requereix? «Organitzar als que no estan organitzats» a través de l’ajuda mútua, els sindicats d’inquilins, les campanyes veïnals comunitàries, els programes d’aliments, etc.[25].

No obstant això, malgrat la importància d’aquest treball, els militants compromesos amb la construcció de base son sens dubte vagues pel que fa a la qüestió de com les necessitats materials immediates dels treballadors i les comunitats dins del capitalisme es converteixen en una lluita revolucionària. Tenint en compte la devastació causada per trenta anys d’austeritat neoliberal, com pot l’esforç per a fer front als problemes reals de la gent transitar cap a una política que reconegui al capitalisme com la causa subjacent?

Els partidaris de la construcció de base són conscients d’això. Escrivint per Regeneration, Teresa Kalisz, del ja desaparegut Marxist Center, assenyalava que la construcció de base com a tàctica no és intrínsecament revolucionària; és una tasca estratègica que «totes les organitzacions polítiques sanes han d’assumir, ja siguin comunistes, socialistes o anarquistes; fins i tot els grups liberals sovint es dediquen a la construcció de base»[26]. El problema és que «al no anar més enllà d’aquestes tàctiques i connectar-les amb una visió política», l’esquerra marxista «corre el risc molt real de presentar-se i comprometre la seva organització d’una manera apolítica». La transició es posposa, es deixa de banda enmig de les interminables demandes de les incessants necessitats quotidianes. «Solidaritat, no caritat!» és la crida dels militants de la construcció de base, però a la pràctica la línia entre la solidaritat i la caritat no sempre és fàcil de definir i, per tant, allò que la construcció de base guanya respecte a Malm i l’OWC d’una banda, ho perd per l’altra. Reconeix els límits d’esquivar el problema de la transició than sols per a acabar barallant-se amb l’ajornament de la transició des de la direcció oposada.

Salts i ruptures

El repte ineludible de la transició, passar d’on estem on hem d’estar, és un repte polític. Com ha argumentat Christian Zeller, el nosaltres ha de ser produït, generat, construït[27]. Ha de perdurar més enllà de les setmanes i mesos inicials d’una catàstrofe i estendre’s més enllà dels nostres barris, les nostres relacions personals i aquells membres d’una comunitat que es comprometen amb el suport mutu (hem d’observar aquí com el llenguatge de la comunitat enfosqueix les divisions, especialment les de classe, que propietaris i amos no tenen per què compartir). El nosaltres necessari per a un enfocament antiimperialista del canvi climàtic, per a una transició justa, comunista, ha de ser conscient de si mateix com un nosaltres.

A més, aquesta consciència ha d’estar vinculada a una comprensió compartida d’on estem i on hem d’estar, i a un reconeixement de que només podem arribar on hem d’estar a través d’una acció organitzada i col·lectiva. Aquest nosaltres ha de ser legible per a si mateix i per als altres com una unitat pràctica. Finalment, a més d’aquests requisits de resistència, escala i consciència col·lectiva, aquest nosaltres ha d’estar disposat i ser capaç d’actuar col·lectivament, com un tot, un repte que obliga a la producció del nosaltres que pressuposa. Ens unim perquè només així podem guanyar. I hem de guanyar: la prosperitat de les persones i del planeta depèn del fet que superem el repte d’una transició justa.

La política climàtica global s’enfronta a problemes d’escala i coordinació. La dimensió de l’escala és fàcil de veure: necessitem formes de lluita que siguin més que assemblees locals i comunitats experimentals de resistència. Necessitem enfocaments organitzatius que operin a escala nacional i internacional, que puguin adoptar perspectives i estratègies nacionals i internacionals.

Com prenem decisions sobre estratègies, tàctiques i prioritats a escala nacional i internacional? Quins supòsits guien les nostres deliberacions a aquestes escales majors? Aquí és on els valors compartits i els principis comuns importen enormement. Aquí és on entra la qüestió de la nostra política: quina és la línia que tenim en comú, els principis amb els quals ens comprometem a lluitar? Tots sabem que a mesura que la catàstrofe climàtica s’intensifiqui, també ho faran els etno-nacionalismes. En aquests moments necessitem establir un compromís internacional antiimperialista irrevocable que doni prioritat a les regions i pobles més immediata i fortament afectats pel canvi climàtic. Això inclou, per descomptat, acollir als refugiats climàtics i proporcionar tot el suport material i financer necessari per a una transició justa.

El repte de la transició ens empeny, doncs, cap a aquesta forma d’organització política que perdura, escala, dona suport a una consciència col·lectiva i permet l’acció coordinada. La teoria i la pràctica de Lenin apunten a aquesta forma: el partit. La forma de partit és una resposta específica a un desafiament específic, a saber, l’imperatiu de preparar-se per a una situació que mai pot predir-se ni determinar-se completament. L’esquerra no estava preparada per a la crisi financera i la Gran Recessió de 2008. No estava preparada per als seus èxits el 2011 i, per tant, va ser incapaç de defensar-los i ampliar-los. No estava preparada per a la pandèmia de la covid, una crisi ecològica planetària durant la qual cap força d’esquerres va tenir la capacitat de construir res. Ja no podem permetre’ns el luxe de l’espontaneïtat. Perquè el canvi climàtic no intensifiqui l’opressió i acceleri l’extinció, hem de construir i unir-nos a organitzacions adequades al desafiament que suposen el pensament i l’acció per la transició.

L’imperatiu de la forma partit sorgeix d’una anàlisi de la nostra conjuntura: com podem aguantar, escalar i elaborar estratègies? Com podem guanyar? No podem esperar que les manifestacions massives exerceixin una pressió suficient per a aconseguir que els governs promulguin els canvis necessaris per a una transició justa. Les manifestacions poden empènyer als governs a fer alguna cosa, però aquest alguna cosa protegirà la propietat i els beneficis de les classes dominants i promourà els interessos de les potències imperialistes. Donada la inevitabilitat dels incendis, les inundacions, les sequeres, les fams i les migracions massives, hem d’esperar que els governs canviïn. Hi haurà insurreccions. La revolució està sobre la taula. Hem de construir el poder organitzatiu capaç d’aprofitar aquestes oportunitats per a prendre l’Estat i dirigir la reestructuració de l’energia, la producció i la societat. Encara que només sigui per això, Malm i el Col·lectiu Zetkin tenen raó quan subratllen que el pròxim període serà de polarització i confrontació cada vegada més intenses[28]. La política anti-climàtica de l’extrema dreta hauria d’acabar amb qualsevol il·lusió que quedi sobre la possibilitat de renunciar als combustibles fòssils mitjançant alguna mena de transició suau i raonada. El fet d’aquest conflicte significa que hem de preparar-nos per a una transició caòtica, incerta i revolucionària.

Durant una manifestació d’Extinction Rebellion al novembre de 2021, l’ecologista i locutor canadenc David Suzuki va anunciar que «hi haurà oleoductes dinamitats si els nostres líders no paren esment al que està passant»[29]. Té raó; n’hi haurà. Però aquest fet no assenyala una política; no indica una línia política. Què es desprèn d’aquests actes, a part de la immediata escalada de violència i repressió de l’Estat? Rebutjaran els ciutadans, els observadors, immediatament l’ús de la força per part de l’Estat o es deixaran influir per dècades de propaganda antiterrorista? Respondran alguns imitant la tàctica i propagant el descontentament? Desplegaran llavors uns altres el seu arsenal personal de rifles d’assalt en nom de l’autodefensa?

El leninisme climàtic ens obliga a preparar-nos políticament per a aquests esdeveniments, a concebre’ls com a tàctiques empreses per un partit després d’una anàlisi de la correlació de forces. La perspectiva de la revolució ha de ser adoptada com el punt de vista per a avaluar els mitjans i els fins, les estratègies i les tàctiques, una avaluació realitzada per una organització amb la capacitat d’executar-la. Hem d’assumir l’actualitat de la revolució i planificar la seva possibilitat. Una vegada més, no podem saber quan i on esclatarà i com es desenvoluparà. No obstant això, igual que les agències d’intel·ligència i els grups de reflexió de les potències imperialistes, nosaltres també hem de comptar amb el fet que el canvi climàtic provocarà extraordinàries convulsions socials. Ja ho ha fet, com demostren més d’una dècada de crisi de refugiats i guerres de recursos.

Per tant, utilitzem el leninisme climàtic com a nom per a la política necessària en aquesta conjuntura d’imperialisme i emergència climàtica. El partit revolucionari és la seva premissa bàsica. Aquí ens anticipem a una objecció coneguda: la construcció d’un partit revolucionari —especialment en el context de l’anticomunisme generalitzat— portarà massa temps (com ho diran molts militants decebuts).

D’una banda, això és cert. La construcció de partits pot ser un treball lent, reclutar als uns i les altres quan es necessiten milions. D’altra banda, el canvi es produeix a marxes forçades. La història es mou, com diu Daniel Bensaïd seguint a Lenin, a través de salts i ruptures[30]. Ningú podia predir abans de l’estiu de 2019 que els EUA viuria les majors protestes massives de la seva història (més de 35 milions de persones) després de l’assassinat de George Floyd.

Quan s’estableix una base sòlida del partit i s’inicia un període d’agitació política, el creixement pot ser ràpid i espectacular. Els bolxevics van créixer deu vegades entre febrer i setembre de 1917 (de 20.000 a 200.000 membres). Una vegada que reconeguem la no linealitat del temps polític, podrem acceptar la necessitat d’utilitzar els refluxos del moviment, el temps d’inactivitat política, per a construir i preparar, per a adquirir les habilitats i fer les connexions que ens permetran aprofitar les oportunitats quan sorgeixin. Aquest reconeixement ens permet formular amb major precisió el leninisme climàtic com la combinació de la preparació al costat de la no linealitat dins de les condicions materials donades. En altres paraules, l’organització d’una col·lectivitat amb la capacitat de respondre a l’emergència climàtica.

Com connectem llavors la construcció de partits amb la catàstrofe climàtica o, a la llum del nostre debat anterior, com combinem les millors idees de Malm, de l’Out of the Woods Collective i dels partidaris de la construcció de base? Dit d’una altra manera, com la construcció del partit permet reforçar la lluita climàtica o com convertim les pràctiques del moviment en avanços en dos fronts, la construcció de partits i la militància climàtica?

La formulació d’aquestes preguntes ens orienta cap als terrenys als quals sorgiran les respostes. El conjunt de tàctiques que coneixen els actors del moviment —bloquejos, ocupacions, marxes, concentracions— es converteix en un mitjà per a reclutar quadres del partit, construir aliances coherents i teixir un fil vermell a través dels moviments. De la mateixa manera, les experiències vitals entorn de l’agricultura, els horts urbans i altres microiniciatives similars orientades a la supervivència poden ampliar-se al repertori de pràctiques del partit, tractades com a oportunitats per a desenvolupar habilitats i camaraderia. En cada cas, les activitats anteriorment separades —un bloqueig aquí, un mecanisme de suport mutu allà— s’integren conscientment en una teoria i un pla més amplis per a construir el poder necessari per a dur a terme una transició justa.

La transició política, econòmica, energètica i social requereix una planificació centralitzada. Els capitalistes reconeixen aquest fet. Un editorial del Financial Times, per exemple, demanava que un organisme de planificació central formulés plans per a la transició en matèria d’energia, transport, edificis, indústria i agricultura perquè «el mecanisme de preus té dificultats per a coordinar una transformació ràpida a aquesta escala»[31]. Una transició justa, antiimperialista i orientada a les lluites dels oprimits exigeix encara més coordinació i planificació: tenim un enemic capitalista per derrotar i la seva hegemonia per desfer.

Per aquesta raó, els partits revolucionaris organitzats i interconnectats són indispensables. Aquests partits faciliten la formació i la coordinació; aprenem els uns dels altres. Aquest treball de coordinació és necessari per a respondre a la crisi climàtica. La construcció d’organitzacions polítiques per a lluitar per una transició justa impulsa les capacitats, les infraestructures humanes i organitzatives que necessitem per a dur-la a terme. Centralitzar les lluites climàtiques, antiracistes, antiimperialistes i altres en un partit converteix l’anàlisi disciplinada i la preparació en l’escola de planificació necessària per a aplicar les mesures que requereix la transició justa. En resum, el partit és una forma de construir aliances a llarg termini i de formar quadres, requisits per a qualsevol política del canvi climàtic que reconegui l’actualitat de la revolució.

La construcció de base i les comunitats de supervivència no aconsegueixen escalar perquè el seu enfocament és local; s’esforcen per resoldre els problemes locals. Un partit —i una Internacional— tenen perspectives més àmplies: la nacional, la regional i la global. Aquestes perspectives més àmplies són les que ens imposa la crisi climàtica. I són vitalment necessàries per a lliurar una lluita política que ens prepari per als reptes que ens esperen.

La Coalició Internacional dels Oprimits

La crida a formar un partit revolucionari pot semblar la massa familiar resposta als culs de sac de la democràcia capitalista. Però el leninisme climàtic no pot aplicar mecànicament les prescripcions polítiques de Lenin. El leninisme climàtic ha de voler dir quelcom més ampli. Ha de situar-se dins de tota la tradició del pensament i la lluita revolucionària que s’ha posicionat com una continuació de la Revolució russa i basar-se en ella. Això inclou als revolucionaris anticolonials que, en paraules de Fanon, van descobrir que havien d’«estirar» a Lenin i les lliçons de la revolució, reformulant-les per a la seva pròpia època i context: intel·lectuals i militants com Walter Rodney, Amilcar Cabral, Samir Amin, José Carlos Mariátegui, Antonio Gramsci, A. m. Babu, Harry Haywood, Sam Moyo i Rossana Rossanda. Això inclou les lluites a la Xina, Vietnam, Guinea Bissau, Angola, l’illa d’Irlanda, Burkina Faso i Cuba, entre altres. El que uneix a aquests pensadors i moviments per sobre de les seves diferències és el coneixement de la necessitat de la revolució, la presa de l’Estat i el paper de la pagesia, la classe treballadora, les dones i les minories nacionals. La pròpia Revolució russa hauria estat impossible sense el desenvolupament d’aquesta «coalició dels oprimits», com va dir Lenin.

Aquestes coalicions no es poden donar per suposades. Han de compondre’s en i a través de lluites compartides, actes de solidaritat i la construcció de partits. El leninisme climàtic requereix la construcció de coalicions entre els pobles indígenes, els treballadors del Nord Global, petits agricultors i pastors, les dones, les comunitats racialitzades i altres grups oprimits i explotats en qüestions d’importància ecològica, econòmica i política.

El leninisme climàtic ens recorda que no podem —com fan molts marxistes— fetitxitzar a les i els treballadors industrialitzats i sindicats del Nord Global, o seguir programes nacionals de transició verda sense tenir en compte el seu impacte en les terres i el treball del Sud Global. Un informe recent ha revelat que la resistència indígena ha evitat el 25% de les emissions anuals previstes als Estats Units i el Canadà, la qual cosa equival aproximadament a quatre-centes noves centrals elèctriques de carbó. Es calcula que els pobles indígenes, que representen aproximadament el 5% de la població mundial, defensen el 80% de la biodiversitat del planeta. El leninista peruà José Carlos Mariátegui va comprendre bé les lluites dels pobles indígenes i la seva importància per a la revolució. Els pobles indígenes, argumentava, no podien reparar la seva opressió i el robatori de les seves terres mitjançant una reforma legislativa o una crida moral. Només seria possible mitjançant la socialització total dels sistemes de terra i aliments, guiada per el «socialisme pràctic» viscut pels pobles indígenes[32].

De la mateixa manera, les i els petits agricultors i pastors del Sud Global produeixen al voltant d’un terç dels aliments del món, amb inputs de combustibles fòssils i emissions de carboni molt menors que l’agricultura industrialitzada, malgrat dècades d’intervencions econòmiques destinades a erosionar les seves formes de vida, els seus coneixements ecològics pràctics i el seu lloc a la terra. Thomas Sankara va reconèixer el paper revolucionari de les i els petits agricultors. Immediatament després d’arribar al poder, Sankara va proclamar la creació del Consell Nacional de la Revolució i va cridar a la pagesia i la classe treballadora a formar comitès populars. Els primers van sorgir als barris pobres de la capital de Burkina Faso abans d’estendre’s a altres ciutats i barris rurals. Es va establir una relació de responsabilitat i lluita compartida entre el partit i les organitzacions democràtiques locals. Es va formar una dialèctica de transició. En el seu discurs «L’imperialisme és el piròman dels nostres incendis i sabanes», Sankara mostra com la lluita antiimperialista i la lluita ecològica són una mateixa cosa. En poc més d’un mes, el govern de Sankara va impartir cursos bàsics de gestió econòmica i mediambiental a més de 35.000 pagesos. El Burkina Faso de Sankara també va plantar milions d’arbres per a fer retrocedir l’amenaça de la desertificació, va presidir una reeixida campanya de vacunació i d’alfabetització, i va aconseguir enormes augments en la productivitat agrària i el reg. Tot això va ser possible perquè el partit i el poble van treballar a escala per a realitzar una transició revolucionària.

El leninisme climàtic actual hauria d’inspirar-se en aquestes lluites. Hauria d’escoltar les signants de l’Acord dels Pobles de Cochabamba i solidaritzar-se amb les actuals crides a la sobirania econòmica i alimentària dels moviments pagesos com La Via Pagesa i el Moviment dels Treballadors Sense Terra del Brasil, així com amb les crides a l’autodeterminació nacional i a la devolució de la terra dels pobles indígenes i colonitzats de tot el món. Aquestes lluites i les seves demandes de desvincular-se de les divisions globals del treball del capital han de ser el punt de partida d’una política climàtica anticapitalista radical al Nord i el Sud. Seguint a pensadors com Max Ajl i Keston Perry, el leninisme climàtic hauria de posar les reparacions climàtiques i les transferències de tecnologia al centre del seu internacionalisme.

En un recent butlletí de recerca de la Agrarian South Network, Paris Yeros va proposar que els moviments anticapitalistes del món haurien de lluitar per una nova conferència de Bandung. Es tractaria d’«un front de solidaritat internacional dels pagesos, els treballadors i els pobles» que tindria com a objectiu «reiniciar i reforçar una transició socialista mundial a la primera meitat del segle XXI». El propòsit seria «establir un marc de diàleg sistemàtic entre moviments i partits i proporcionar suport ideològic, polític i logístic a les lluites a mesura que evolucionen»[33]. De manera ambiciosa, Erbs demana una reunió internacional de representants dels partits socialistes existents, dels moviments d’alliberament nacional, dels moviments socials de pagesos, treballadors i els pobles indígenes i altres pobles tradicionals pel 2025, «programada per a commemorar el 70è aniversari de la conferència afro-asiática de Bandung».

Aquest és una crida urgent. Conté una teoria leninista climàtica de la transició revolucionària: construcció de partits, antiimperialisme i una coalició global dels oprimits. Una COP26 per a antiimperialistes. La mateixa forma —transicions planetàries, aspiracions planetàries— amb un contingut diferent i revolucionari.

Notes

[1] Karl Marx i Friedrich Engels, La ideologia alemanya https://www.marxists.org/archive/marx/works/1845/german-ideology/

[2] Karl Marx, Crítica del Programa de Gotha https://www.marxists.org/archive/marx/works/1875/gotha/ch04.htm

[3] https://endnotes.org.uk/issues/1/en/endnotes-bring-out-your-dead

[4] https://www.bbc.com/news/science-environment-59220687

[5] https://www.un.org/en/climatechange/cop26-day-7-sticking-points-and-nature-based-solutions

[6] https://www.gov.uk/government/news/uk-leads-45-governments-in-new-pledges-to-protect-nature

[7] https://www.reuters.com/business/cop/world-track-24c-global-warming-after-latest-pledges-analysts-2021-11-09/

[8] Christian Parenti, Tropic of Chaos, Bold Type Books, 2012, p. 226.

[9] COP26: Activists deflate tyres on ‘luxury’ cars in Glasgow,” BBC News, 12/11/2021, https://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-glasgow-west-59254298

[10] Parenti, Tropic of Chaos, 241.

[11] Parenti, C., A Left Defence of Carbon Dioxide Removal: The State Must be Forced to Deploy Civilization-Saving Technology, Has It Menja to This? J.P. Sapinski, Holly Jean Buck, Andreas Malm (eds.), pàg. 130-143.

[12] “COP26: ‘Not blah blah blah’, UN Special Envoy Carney presents watershed private sector commitment for climate finance,” O.N. News, 3/11/2021, https://news.un.org/en/story/2021/11/1104812.

[13] Whitney Webb, “UN-backed banker alliance announces ‘green’ pla to transform the global financial system,” MR En línia, 12/11/2021, https://mronline.org/2021/11/12/un-backed-banker-alliance-announces-green-plan-to-transform-the-global-financial-system/

[14] Holly Ellyatt, “Oil and gas will be in the global energy system ‘for decades,’ BP chief says,” CNBC, 15/11/2021, https://www.cnbc.com/2021/11/15/bp-committed-to-tackling-climate-change-ceo-says.html

[15] https://www.eia.gov/todayinenergy/detail.php?id=41433.

[16] https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/s0959378020307512.

[17] Referència al llibre Half-Earth Socialism (Socialisme de Mitja Terra, un pla per a salvar al futur de l’extinció), de Pandergrass i Vitesse, Vers, 2022.

[18] Out of the Woods Collective. “The Usis of Disaster”. Commune, 22/10/2018. https://communemag.com/the-uses-of-disaster/

[19] ibíd.

[20] ibíd.

[21] ibíd.

[22] Derek Wall, Climate Strike: The Practical Politics of the Climate Crisi (The Merlin Press, 2020).

[23] https://www.marxistcentre.org.uk/basebuilding

[24] https://theleftwind.org/2018/03/16/its-all-about-that-base-a-dossier-on-the-base-building-trend/

[25] https://philadelphiapartisan.com/2017/07/20/base-building-activist-networking-or-organizing

[26] https://regenerationmag.org/everyday-ruptures-putting-basebuilding-on-a-revolutionary-path/

[27] https://spectrejournal.com/revolutionary-strategies-on-a-heated-earth/

[28] Zetkin Collective, White Skin, Black Fuel: On the Danger of Fossil Fascism, Vers, 2021, p. xvii.

[29] https://us2.campaign-archive.com/?e=8dbc2f8aa5&o=7c733794100bcc7e083a163f0&aneu=9f7daf877f

[30] “‘Els salts!Els salts!Els salts!’ Lenin i la política”, en Daniel Bensaïd. La política com a art estratègic, L’Ovella Vermella i vent sud, 2013, pàg. 33-50.

[31] Max Krahe, “For Sustainable Finance to Work, We Will Need Central Planning”, Financial Times, 11/07/2021, https://www.ft.com/content/54237547-4e83-471c-8dd1-8a8dcebc0382.

[32] https://www.marxists.org/archive/mariateg/works/7-interpretive-essays/essay02.htm i https://www.marxists.org/archive/mariateg/works/7-interpretive-essays/essay03.htm.

[33] http://www.agrariansouth.org/2021/10/21/elements-of-a-new-bandung-by-paris-yeros/, pàg. 11-12

Article publicat originalment a Spectre Journal