Archive for d’agost 2023

<p> </p><p><br /></p><div class="column-2-single" style="align-items: start; background-color: white; box-sizing: inherit; display: grid; font-family: AlbulaPro-Regular, "Segoe UI", Roboto, Oxygen-Sans, Ubuntu, Cantarell, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; gap: 15px; grid-template-columns: 1fr 3fr;"><div class="autor desktop" style="box-sizing: inherit;"><div class="autores-content" style="box-sizing: inherit; margin-bottom: 30px;"><span class="autor-title" style="box-sizing: inherit;"><h5 style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: black; font-size: 15px; letter-spacing: -0.02em; line-height: 25px; margin: 0px; text-decoration-line: none;"> per <a href="https://tanyada.cat/autors/roser-espelt/" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #9caf88; text-decoration-line: none;">Roser Espelt</a></h5><p class="extract" style="box-sizing: inherit; margin-bottom: 0.5em; padding-right: 35px;"></p></span></div></div><div class="single-imatge" style="background: rgb(0, 0, 0); box-sizing: inherit; margin-right: -80.5417px; padding-bottom: 10px;"><div class="post-thumbnail" style="box-sizing: inherit;"><img alt="" class="attachment-post-thumbnail size-post-thumbnail wp-post-image" decoding="async" height="1535" sizes="(max-width: 2560px) 100vw, 2560px" src="https://tanyada.cat/wp-content/uploads/2023/06/Parlament-Europeu-shutterstock_1514592863-scaled.jpg" srcset="https://tanyada.cat/wp-content/uploads/2023/06/Parlament-Europeu-shutterstock_1514592863-scaled.jpg 2560w, https://tanyada.cat/wp-content/uploads/2023/06/Parlament-Europeu-shutterstock_1514592863-300x180.jpg 300w, https://tanyada.cat/wp-content/uploads/2023/06/Parlament-Europeu-shutterstock_1514592863-1024x614.jpg 1024w, https://tanyada.cat/wp-content/uploads/2023/06/Parlament-Europeu-shutterstock_1514592863-768x461.jpg 768w, https://tanyada.cat/wp-content/uploads/2023/06/Parlament-Europeu-shutterstock_1514592863-1536x921.jpg 1536w, https://tanyada.cat/wp-content/uploads/2023/06/Parlament-Europeu-shutterstock_1514592863-2048x1228.jpg 2048w" style="border-style: none; box-sizing: inherit; height: 650px; max-width: 100%; min-width: 100%; object-fit: cover; width: -webkit-fill-available;" width="2560" /></div><span class="peu-foto" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: inherit; color: white; display: flex; font-size: 11px; padding: 5px 15px;">Parlament Europeu. Shutterstock</span></div></div><div class="entry-content" style="background-color: white; box-sizing: inherit; font-family: AlbulaPro-Regular, "Segoe UI", Roboto, Oxygen-Sans, Ubuntu, Cantarell, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; margin: 35px 0px 0px;"><div class="destacat-primer" style="box-sizing: inherit; float: right; font-size: 18px; margin-right: -150px; padding-left: 40px; width: 292.396px;"><div class="post-1033 articles type-articles status-publish has-post-thumbnail hentry categoria-article-lempelt etiqueta-article-laboral etiqueta-article-marxisme etiqueta-article-opinio" style="background: rgb(156, 175, 136); box-sizing: inherit;"><p style="background: white; box-sizing: inherit; color: #9caf88; font-weight: 600; margin: 0px 0px 15px; padding-right: 35px;">Aquelles empreses que comercialitzen productes creixentment escassos o amb una oferta temporalment limitada pels colls d’ampolla, han augmentat de forma molt marcada els seus beneficis, a costa, en última instància, del nostre salari.</p></div></div><p style="box-sizing: inherit; margin-bottom: 0.5em; padding-right: 35px;">Aquest passat mes de maig la inflació s’ha tornat a enfilar fins al 8,7%, degut principalment a l’encariment del combustible, de la restauració i dels aliments. Aquesta xifra es situa a 1,1 punts percentuals del nivell de març, el més alt dels últims 37 anys. La inflació subjacent, que elimina l’impacte dels preus de béns amb preus més volàtils, es situa al 4,9%, el nivell més alt des de 1995.</p><p style="box-sizing: inherit; margin-bottom: 0.5em; padding-right: 35px;">Aquest episodi inflacionari està causat per l’augment dels costos, però no dels costos salarials, sino dels costos associats a recursos energètics i altres factors productius. Per una banda, veiem com existeixen una serie de colls d’ampolla al comerç internacional de béns intermitjos, conseqüència diferida de la pandèmia de la COVID19. Per altra banda,  ens comencem a trobar davant d’una situació d’escassetat, agreujada per diversos conflictes geopolítics, de recursos energètics i minerals disponibles i/o rentables, fet que accentúa la posició de poder de les empreses que els produeixen i poden augmentar-ne els preus per tal d’obtenir majors beneficis. Tots aquests factors, alguns conjunturals però emmarcats en una tendència estructural, fan que augmentin els preus que les empreses han de pagar pels béns intermitjos, i en resposta augmenten els preus dels seus productes per tal de mantenir el marge de benefici anterior a la pujada dels seus costos. Així doncs, la inflació no estaria causada per la dinàmica salarial o per l’oferta monetària (és a dir, per la demanda), sinó pels beneficis de les empreses (és a dir, per la oferta).</p><p style="box-sizing: inherit; margin-bottom: 0.5em; padding-right: 35px;">És necessari analitzar aquest episodi d’inflació des d’una perspectiva d’economia política, posant el focus en la pugna distributiva entre el capital i el treball. Per una banda, s’està produint una nova desvalorització de la força de treball: podem comprar cada vegada menys coses amb el nostre salari, per més que a final de mes tinguem la mateixa xifra que abans al banc. Per altra banda, pot semblar que les empreses, a través de l’augment dels preus dels productes que venen, senzillament hagin mantingut el marge de benefici que tenien abans. És cert que no totes les empreses han augmentat els guanys, però des d’una perspectiva agregada, és senzill veure com el capital en el seu conjunt haurà augmentat la plusvàlua que s’apropia. Aquelles empreses que comercialitzen productes creixentment escassos o amb una oferta temporalment limitada pels colls d’ampolla, han augmentat de forma molt marcada els seus beneficis, a costa, en última instància, del nostre salari.</p><p style="box-sizing: inherit; margin-bottom: 0.5em; padding-right: 35px;">Les patronals clamen per la contenció salarial i el Banc Central Europeu i la Reforma Federal dels Estats Units estan pujant els tipus d’interès. Aquestes polítiques, que busquen refredar l’economia (eufemisme que vol dir senzillament provocar una crisi), focalitzen erròniament en el treball, per una qüestió de classe, les causes de la situació actual. Busquen, de nou, fer pagar a la classe treballadora els efectes de les seves crisis, blindant els interessos del capital financer, intentant fer baixar la inflació a costa de les nostres condicions de vida, altament pauperitzades després d’una dècada d’austeritat. La solució hauria de passar per atacar l’acumulació de guanys per part del capital, una solució però que no té cabuda a l’agenda política del capital.</p></div>

per Roser Espelt

Parlament Europeu. Shutterstock

Aquelles empreses que comercialitzen productes creixentment escassos o amb una oferta temporalment limitada pels colls d’ampolla, han augmentat de forma molt marcada els seus beneficis, a costa, en última instància, del nostre salari.

Aquest passat mes de maig la inflació s’ha tornat a enfilar fins al 8,7%, degut principalment a l’encariment del combustible, de la restauració i dels aliments. Aquesta xifra es situa a 1,1 punts percentuals del nivell de març, el més alt dels últims 37 anys. La inflació subjacent, que elimina l’impacte dels preus de béns amb preus més volàtils, es situa al 4,9%, el nivell més alt des de 1995.

Aquest episodi inflacionari està causat per l’augment dels costos, però no dels costos salarials, sino dels costos associats a recursos energètics i altres factors productius. Per una banda, veiem com existeixen una serie de colls d’ampolla al comerç internacional de béns intermitjos, conseqüència diferida de la pandèmia de la COVID19. Per altra banda, ens comencem a trobar davant d’una situació d’escassetat, agreujada per diversos conflictes geopolítics, de recursos energètics i minerals disponibles i/o rentables, fet que accentúa la posició de poder de les empreses que els produeixen i poden augmentar-ne els preus per tal d’obtenir majors beneficis. Tots aquests factors, alguns conjunturals però emmarcats en una tendència estructural, fan que augmentin els preus que les empreses han de pagar pels béns intermitjos, i en resposta augmenten els preus dels seus productes per tal de mantenir el marge de benefici anterior a la pujada dels seus costos. Així doncs, la inflació no estaria causada per la dinàmica salarial o per l’oferta monetària (és a dir, per la demanda), sinó pels beneficis de les empreses (és a dir, per la oferta).

És necessari analitzar aquest episodi d’inflació des d’una perspectiva d’economia política, posant el focus en la pugna distributiva entre el capital i el treball. Per una banda, s’està produint una nova desvalorització de la força de treball: podem comprar cada vegada menys coses amb el nostre salari, per més que a final de mes tinguem la mateixa xifra que abans al banc. Per altra banda, pot semblar que les empreses, a través de l’augment dels preus dels productes que venen, senzillament hagin mantingut el marge de benefici que tenien abans. És cert que no totes les empreses han augmentat els guanys, però des d’una perspectiva agregada, és senzill veure com el capital en el seu conjunt haurà augmentat la plusvàlua que s’apropia. Aquelles empreses que comercialitzen productes creixentment escassos o amb una oferta temporalment limitada pels colls d’ampolla, han augmentat de forma molt marcada els seus beneficis, a costa, en última instància, del nostre salari.

Les patronals clamen per la contenció salarial i el Banc Central Europeu i la Reforma Federal dels Estats Units estan pujant els tipus d’interès. Aquestes polítiques, que busquen refredar l’economia (eufemisme que vol dir senzillament provocar una crisi), focalitzen erròniament en el treball, per una qüestió de classe, les causes de la situació actual. Busquen, de nou, fer pagar a la classe treballadora els efectes de les seves crisis, blindant els interessos del capital financer, intentant fer baixar la inflació a costa de les nostres condicions de vida, altament pauperitzades després d’una dècada d’austeritat. La solució hauria de passar per atacar l’acumulació de guanys per part del capital, una solució però que no té cabuda a l’agenda política del capital.

<p> <span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;">E. P. Thompson, autor de «The Making of the English Working Class», va néixer un 28 d’agost de 1924. La seva obra va reivindicar la història per a les masses populars, i va mostrar en tot moment una resistent esperança en la capacitat d’aquestes per a refer el món.</span></p><p><span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;"><br /></span></p><p><span style="background-color: white; color: rgba(22, 35, 88, 0.99); font-family: "open sans", sans-serif; font-size: 21px; font-weight: 700; letter-spacing: -0.4px; text-align: center;"><br /></span></p><section class="elementor-section elementor-inner-section elementor-element elementor-element-1aa156d elementor-section-content-middle elementor-hidden-phone elementor-hidden-tablet elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default" data-element_type="section" data-id="1aa156d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; --swiper-navigation-size: 44px; --swiper-pagination-bullet-horizontal-gap: 6px; --swiper-pagination-bullet-size: 6px; --swiper-theme-color: #000; align-self: var(--align-self); background-color: white; box-sizing: border-box; color: #282828; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 0px; margin-top: -8px; order: var(--order); padding: 0px 0px 37.125px; position: relative; width: 825.135px;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-no" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1140px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><div class="elementor-column elementor-col-100 elementor-inner-column elementor-element elementor-element-78cd30d" data-element_type="column" data-id="78cd30d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; --swiper-navigation-size: 44px; --swiper-pagination-bullet-horizontal-gap: 6px; --swiper-pagination-bullet-size: 6px; --swiper-theme-color: #000; align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; min-height: 1px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 825.135px;"><div class="elementor-widget-wrap elementor-element-populated" style="align-content: center; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 825.135px;"><div class="elementor-element elementor-element-172948e elementor-align-left elementor-widget elementor-widget-post-info" data-element_type="widget" data-id="172948e" data-widget_type="post-info.default" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; --swiper-navigation-size: 44px; --swiper-pagination-bullet-horizontal-gap: 6px; --swiper-pagination-bullet-size: 6px; --swiper-theme-color: #000; align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-style: inherit; font-weight: inherit; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); margin: 0px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 825.135px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background .3s,border .3s,border-radius .3s,box-shadow .3s,transform var(--e-transform-transition-duration,.4s); vertical-align: baseline;"><ul class="elementor-inline-items elementor-icon-list-items elementor-post-info" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; list-style: none; margin: 0px calc(-12.5px); outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-522920e elementor-inline-item" itemprop="author" style="align-items: var(--icon-vertical-align,center); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><a href="https://catarsimagazin.cat/autor/paul-buhl/" style="align-items: var(--icon-vertical-align,center); background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; display: flex; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-author" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__item-prefix" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">PER</span> PAUL BUHLE</span></a></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-9e6516d elementor-inline-item" itemprop="datePublished" style="align-items: var(--icon-vertical-align,center); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-date" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">30 D'AGOST DE 2023</span></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-4c4b49f elementor-inline-item" itemprop="about" style="align-items: var(--icon-vertical-align,center); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-terms" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__terms-list" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="elementor-post-info__terms-list-item" href="https://catarsimagazin.cat/temes/socialisme/" style="align-items: var(--icon-vertical-align,center); background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">SOCIALISME</a></span></span></li></ul></div></div></div></div></div></section><div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="widget" data-id="4aeefd21" data-widget_type="theme-post-content.default" id="noti" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; --swiper-navigation-size: 44px; --swiper-pagination-bullet-horizontal-gap: 6px; --swiper-pagination-bullet-size: 6px; --swiper-theme-color: #000; align-content: var(--align-content); align-items: var(--align-items); align-self: var(--align-self); background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; flex-basis: var(--flex-basis); flex-direction: var(--flex-direction); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); flex-wrap: var(--flex-wrap); font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; gap: var(--gap); justify-content: var(--justify-content); line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 825.135px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background .3s,border .3s,border-radius .3s,box-shadow .3s,transform var(--e-transform-transition-duration,.4s); vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">És difícil considerar desde la distància del present als gegants de l’esquerra que van recórrer l’escenari a mitjans del segle XX. Feia temps que el feixisme havia estat derrotat, el món colonial esclatava en revoltes i, de forma semblant, la història es reescrivia, es reavaluava en general, més enllà de les sagues de reis i exèrcits. Edward Thompson, donant exemple d’aquest re-examen de la història del treball en qualsevol part del món, va demostrar que era també un líder del moviment pacifista mundial. Que a més a més fos un gran estudiós dels dos Williams, Blake i Morris, gairebé podria oblidar-se dins una veritat més àmplia: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Edward Thompson, de paraula i obra, va ser el Gran Romàntic Anglès i, per tant, també el Gran Anti-Thatcher.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La versió curta de la seva vida és fàcil d’explicar. Nascut a Oxford, fill de missioners, va deixar l’escola per a allistar-se a l’exèrcit el 1941, d’on va sortir amb una pèrdua d’audició en una orella deguda al seu servei com a comandant de tancs. L’execució del seu germà gran William, que lluitava amb els partisans a Bulgària, la recordava sovint com una influència singular en la seva jove vida. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Poc després de la guerra es va afiliar al Partit Comunista. I encara més memorable, es va unir al Grup d’Historiadors del PC, que incloïa a grans noms de l’erudició futura, Christopher Hill i Eric Hobsbawm</span> entre ells. Després d’anys treballant i col·laborant, el grup va llançar en 1952 una revista única en llengua anglesa i potser en qualsevol altra: Past and Present.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><picture class="wp-image-26777" decoding="async" style="box-sizing: border-box;"><source data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth.png.webp 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-300x173.png.webp 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-768x443.png.webp 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-600x346.png.webp 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-306x176.png.webp 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-277x160.png.webp 277w" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth.png.webp 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-300x173.png.webp 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-768x443.png.webp 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-600x346.png.webp 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-306x176.png.webp 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-277x160.png.webp 277w" style="box-sizing: border-box;" type="image/webp"></source><img alt="" class="lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /></picture></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’aparició del seu monumental <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">William Morris: Romantic to Revolutionary</em>, va precedir en només un any a la Revolució Hongaresa i al seu canvi de rumb, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">d’inquiet membre del Partit Comunista a fundador de la Nova Esquerra britànica.</span> El New Reasoner, una veu dedicada al sorgiment d’una nova generació i un nou moviment antibel·licista, donaria pas finalment a la New Left Review, deixant a Thompson amb una tasca diferent entre mans: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">The Making of the English Working Class </em></span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">(1963).</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Literalment, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">mai s’havia escrit res igual</span>, encara que es deia que s’assemblava a dos volums anteriors igualment memorables i plenament apreciats només dècades després de la seva aparició: <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Black Reconstruction in America 1860-1880</em> (1936), de W. E. B. Du Bois, i <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">The Black Jacobins</em> (1938), de C. L. R. James. Cadascun d’ells <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">proposava una història «de baix a dalt</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">»</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">, amb l’activitat a la base com a força motriu de la història</span>, però també com a objecte d’un examen detallat, minuciós i curós sense precedents.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pot dir-se que la força de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">The Making</em> ha canviat literalment la naturalesa de l’escriptura històrica, i no sols de la història de la classe obrera. Les generacions més joves d’estudiosos de moltes parts del món es van dedicar a explicar històries diferents, de maneres diferents.<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> L’auge de la història oral</span>, una història que sovint s’escriu dins dels propis nous moviments socials, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">es va deure enormement a la seva influència. Però també ho van fer els estudis crítics de les capes més profundes de la societat</span>, duts a terme per una nova generació convençuda que un canvi en la comprensió històrica podria democratitzar realment la societat en general.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Thompson va posar l’accent en aquest últim punt, entre altres, amb la seva oratòria pública a les aules i els centres sindicals, en manifestacions polítiques de diversa índole i fins i tot en festivals de música. La seva meravellosa cabellera grisa, que s’estava tornant blanca, lliscava al voltant del seu rostre estret i atractiu i per sobre de la seva esvelta figura mentre exposava els seus arguments. El públic semblava preparar-se visiblement per a escoltar-lo amb serietat quan començava el seu monòleg, a vegades amb una broma sobre si mateix o un comentari lleuger. Parlava articuladament sobre qualsevol tema que triés, però<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> la seva forma d’explicar històries era un art</span>, igual que les seves recitacions. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Multituds aparentment al·lèrgiques a la poesia es deixaven portar per les seves lectures de Blake, Wordsworth, Shelley o Morris</span>. I cosa que és més important, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">feia que les multituds que l’adoraven sentissin que podien intervenir en els assumptes dels poderosos</span>.</p><figure class="wp-block-image size-full" style="box-sizing: border-box; margin: 50px 0px 75px;"><picture class="wp-image-26778" decoding="async" loading="lazy" style="box-sizing: border-box;"><source data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2.png.webp 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-300x173.png.webp 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-768x443.png.webp 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-600x346.png.webp 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-306x176.png.webp 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-277x160.png.webp 277w" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2.png.webp 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-300x173.png.webp 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-768x443.png.webp 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-600x346.png.webp 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-306x176.png.webp 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-277x160.png.webp 277w" style="box-sizing: border-box;" type="image/webp"></source><img alt="" class="lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/08/epth2-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /></picture></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Estava més que preparat per al moviment antinuclear que va reviure a la fi de la dècada de 1970 i que va trobar la seva veu en la protesta contra la repressió de la llibertat d’expressió, així com contra la imminent carrera armamentística nuclear. Va escriure el famós pamflet <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">protest and Survive</em> (Protesta i sobreviu), en el qual es burlava del programa governamental <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Protect and Survive </em>(Protegeix i sobreviu), convertint-se així en una de les figures més estimades i atacades del Regne Unit. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Va col·laborar en la reactivació de la Campanya per al Desarmament Nuclear (CND) i en els documents fundacionals del Desarmament Nuclear Europeu (END)</span>, una causa que va defensar incansablement per tota Europa. Els seus discursos als festivals de Glastonbury van entusiasmar a públics enormes i van inspirar adaptacions musicals i la creació de videojocs.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Segurament, això hauria estat suficient per a una vida. Però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">tenia molt més a dir sobre filosofia, tradicions poètiques i la seva pròpia i decididament subversiva concepció d’ allò «anglès</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">»</span>. Quelcom                                                      s’havia perdut entre Blake i Morris, acostumava a dir, i creia que el poder del Romanticisme encara esperava poder ser recuperat i utilitzat. La seva novel·la de ciència-ficció <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">The Sykaos Papers</em>, romàntica però també fortament antinuclear, va trigar dècades a escriure’s i, donada la seva extensió, els lectors degueren trigar setmanes a endinsar-se en ella.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La seva <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">polèmica contra l’inici d’una influència althusseriana al pensament marxista britànic</span> pot semblar més descoratjadora per als lectors d’avui, fins i per aquells gaudeixen de la seva autocaracterització com «Bustard», l’ocell britànic que ni pot volar més enlà del seu continent ni desitja fer-ho, perquè coneix massa bé la seva llar. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El seu estudi sobre William Blake, escrit quan la seva salut ja s’afeblia, no va poder completar-se, però dona al lector d’avui una idea de la plenitud del Thompson romàntic militant.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’esposa de Thompson,<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> Dorothy Towers Thompson, va ser una destacada estudiosa del cartisme</span>, i la seva filla Kate Thompson és una guardonada autora de llibres infantils. El seu propi llegat com a gran historiador de la classe obrera anglesa continua sent tan vibrant com sempre.</p><hr class="wp-block-separator has-alpha-channel-opacity" style="background-color: transparent; border-color: initial; border-image: initial; border-left-width: initial; border-right-width: initial; border-style: solid none; box-sizing: border-box; height: 1px; margin: 20px auto; max-width: 100px;" /><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Article publicat originalment a <a href="https://tribunemag.co.uk/2021/02/remembering-e-p-thompson-history" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">Tribune</a></p></div></div>

E. P. Thompson, autor de «The Making of the English Working Class», va néixer un 28 d’agost de 1924. La seva obra va reivindicar la història per a les masses populars, i va mostrar en tot moment una resistent esperança en la capacitat d’aquestes per a refer el món.

PER PAUL BUHLE
30 D'AGOST DE 2023
SOCIALISME

És difícil considerar desde la distància del present als gegants de l’esquerra que van recórrer l’escenari a mitjans del segle XX. Feia temps que el feixisme havia estat derrotat, el món colonial esclatava en revoltes i, de forma semblant, la història es reescrivia, es reavaluava en general, més enllà de les sagues de reis i exèrcits. Edward Thompson, donant exemple d’aquest re-examen de la història del treball en qualsevol part del món, va demostrar que era també un líder del moviment pacifista mundial. Que a més a més fos un gran estudiós dels dos Williams, Blake i Morris, gairebé podria oblidar-se dins una veritat més àmplia: Edward Thompson, de paraula i obra, va ser el Gran Romàntic Anglès i, per tant, també el Gran Anti-Thatcher.

La versió curta de la seva vida és fàcil d’explicar. Nascut a Oxford, fill de missioners, va deixar l’escola per a allistar-se a l’exèrcit el 1941, d’on va sortir amb una pèrdua d’audició en una orella deguda al seu servei com a comandant de tancs. L’execució del seu germà gran William, que lluitava amb els partisans a Bulgària, la recordava sovint com una influència singular en la seva jove vida. Poc després de la guerra es va afiliar al Partit Comunista. I encara més memorable, es va unir al Grup d’Historiadors del PC, que incloïa a grans noms de l’erudició futura, Christopher Hill i Eric Hobsbawm entre ells. Després d’anys treballant i col·laborant, el grup va llançar en 1952 una revista única en llengua anglesa i potser en qualsevol altra: Past and Present.

L’aparició del seu monumental William Morris: Romantic to Revolutionary, va precedir en només un any a la Revolució Hongaresa i al seu canvi de rumb, d’inquiet membre del Partit Comunista a fundador de la Nova Esquerra britànica. El New Reasoner, una veu dedicada al sorgiment d’una nova generació i un nou moviment antibel·licista, donaria pas finalment a la New Left Review, deixant a Thompson amb una tasca diferent entre mans: The Making of the English Working Class (1963).

Literalment, mai s’havia escrit res igual, encara que es deia que s’assemblava a dos volums anteriors igualment memorables i plenament apreciats només dècades després de la seva aparició: Black Reconstruction in America 1860-1880 (1936), de W. E. B. Du Bois, i The Black Jacobins (1938), de C. L. R. James. Cadascun d’ells proposava una història «de baix a dalt», amb l’activitat a la base com a força motriu de la història, però també com a objecte d’un examen detallat, minuciós i curós sense precedents.

Pot dir-se que la força de The Making ha canviat literalment la naturalesa de l’escriptura històrica, i no sols de la història de la classe obrera. Les generacions més joves d’estudiosos de moltes parts del món es van dedicar a explicar històries diferents, de maneres diferents. L’auge de la història oral, una història que sovint s’escriu dins dels propis nous moviments socials, es va deure enormement a la seva influència. Però també ho van fer els estudis crítics de les capes més profundes de la societat, duts a terme per una nova generació convençuda que un canvi en la comprensió històrica podria democratitzar realment la societat en general.

Thompson va posar l’accent en aquest últim punt, entre altres, amb la seva oratòria pública a les aules i els centres sindicals, en manifestacions polítiques de diversa índole i fins i tot en festivals de música. La seva meravellosa cabellera grisa, que s’estava tornant blanca, lliscava al voltant del seu rostre estret i atractiu i per sobre de la seva esvelta figura mentre exposava els seus arguments. El públic semblava preparar-se visiblement per a escoltar-lo amb serietat quan començava el seu monòleg, a vegades amb una broma sobre si mateix o un comentari lleuger. Parlava articuladament sobre qualsevol tema que triés, però la seva forma d’explicar històries era un art, igual que les seves recitacions. Multituds aparentment al·lèrgiques a la poesia es deixaven portar per les seves lectures de Blake, Wordsworth, Shelley o Morris. I cosa que és més important, feia que les multituds que l’adoraven sentissin que podien intervenir en els assumptes dels poderosos.

Estava més que preparat per al moviment antinuclear que va reviure a la fi de la dècada de 1970 i que va trobar la seva veu en la protesta contra la repressió de la llibertat d’expressió, així com contra la imminent carrera armamentística nuclear. Va escriure el famós pamflet protest and Survive (Protesta i sobreviu), en el qual es burlava del programa governamental Protect and Survive (Protegeix i sobreviu), convertint-se així en una de les figures més estimades i atacades del Regne Unit. Va col·laborar en la reactivació de la Campanya per al Desarmament Nuclear (CND) i en els documents fundacionals del Desarmament Nuclear Europeu (END), una causa que va defensar incansablement per tota Europa. Els seus discursos als festivals de Glastonbury van entusiasmar a públics enormes i van inspirar adaptacions musicals i la creació de videojocs.

Segurament, això hauria estat suficient per a una vida. Però tenia molt més a dir sobre filosofia, tradicions poètiques i la seva pròpia i decididament subversiva concepció d’ allò «anglès». Quelcom s’havia perdut entre Blake i Morris, acostumava a dir, i creia que el poder del Romanticisme encara esperava poder ser recuperat i utilitzat. La seva novel·la de ciència-ficció The Sykaos Papers, romàntica però també fortament antinuclear, va trigar dècades a escriure’s i, donada la seva extensió, els lectors degueren trigar setmanes a endinsar-se en ella.

La seva polèmica contra l’inici d’una influència althusseriana al pensament marxista britànic pot semblar més descoratjadora per als lectors d’avui, fins i per aquells gaudeixen de la seva autocaracterització com «Bustard», l’ocell britànic que ni pot volar més enlà del seu continent ni desitja fer-ho, perquè coneix massa bé la seva llar. El seu estudi sobre William Blake, escrit quan la seva salut ja s’afeblia, no va poder completar-se, però dona al lector d’avui una idea de la plenitud del Thompson romàntic militant.

L’esposa de Thompson, Dorothy Towers Thompson, va ser una destacada estudiosa del cartisme, i la seva filla Kate Thompson és una guardonada autora de llibres infantils. El seu propi llegat com a gran historiador de la classe obrera anglesa continua sent tan vibrant com sempre.

Article publicat originalment a Tribune

INFLACIÓ: ¿EL PROBLEMA SÓN ELS SOUS?

Recordant E. P. Thompson

per Roser Espelt