Recordant E. P. Thompson

És difícil considerar desde la distància del present als gegants de l’esquerra que van recórrer l’escenari a mitjans del segle XX. Feia temps que el feixisme havia estat derrotat, el món colonial esclatava en revoltes i, de forma semblant, la història es reescrivia, es reavaluava en general, més enllà de les sagues de reis i exèrcits. Edward Thompson, donant exemple d’aquest re-examen de la història del treball en qualsevol part del món, va demostrar que era també un líder del moviment pacifista mundial. Que a més a més fos un gran estudiós dels dos Williams, Blake i Morris, gairebé podria oblidar-se dins una veritat més àmplia: Edward Thompson, de paraula i obra, va ser el Gran Romàntic Anglès i, per tant, també el Gran Anti-Thatcher.

La versió curta de la seva vida és fàcil d’explicar. Nascut a Oxford, fill de missioners, va deixar l’escola per a allistar-se a l’exèrcit el 1941, d’on va sortir amb una pèrdua d’audició en una orella deguda al seu servei com a comandant de tancs. L’execució del seu germà gran William, que lluitava amb els partisans a Bulgària, la recordava sovint com una influència singular en la seva jove vida. Poc després de la guerra es va afiliar al Partit Comunista. I encara més memorable, es va unir al Grup d’Historiadors del PC, que incloïa a grans noms de l’erudició futura, Christopher Hill i Eric Hobsbawm entre ells. Després d’anys treballant i col·laborant, el grup va llançar en 1952 una revista única en llengua anglesa i potser en qualsevol altra: Past and Present.

L’aparició del seu monumental William Morris: Romantic to Revolutionary, va precedir en només un any a la Revolució Hongaresa i al seu canvi de rumb, d’inquiet membre del Partit Comunista a fundador de la Nova Esquerra britànica. El New Reasoner, una veu dedicada al sorgiment d’una nova generació i un nou moviment antibel·licista, donaria pas finalment a la New Left Review, deixant a Thompson amb una tasca diferent entre mans: The Making of the English Working Class (1963).

Literalment, mai s’havia escrit res igual, encara que es deia que s’assemblava a dos volums anteriors igualment memorables i plenament apreciats només dècades després de la seva aparició: Black Reconstruction in America 1860-1880 (1936), de W. E. B. Du Bois, i The Black Jacobins (1938), de C. L. R. James. Cadascun d’ells proposava una història «de baix a dalt», amb l’activitat a la base com a força motriu de la història, però també com a objecte d’un examen detallat, minuciós i curós sense precedents.

Pot dir-se que la força de The Making ha canviat literalment la naturalesa de l’escriptura històrica, i no sols de la història de la classe obrera. Les generacions més joves d’estudiosos de moltes parts del món es van dedicar a explicar històries diferents, de maneres diferents. L’auge de la història oral, una història que sovint s’escriu dins dels propis nous moviments socials, es va deure enormement a la seva influència. Però també ho van fer els estudis crítics de les capes més profundes de la societat, duts a terme per una nova generació convençuda que un canvi en la comprensió històrica podria democratitzar realment la societat en general.

Thompson va posar l’accent en aquest últim punt, entre altres, amb la seva oratòria pública a les aules i els centres sindicals, en manifestacions polítiques de diversa índole i fins i tot en festivals de música. La seva meravellosa cabellera grisa, que s’estava tornant blanca, lliscava al voltant del seu rostre estret i atractiu i per sobre de la seva esvelta figura mentre exposava els seus arguments. El públic semblava preparar-se visiblement per a escoltar-lo amb serietat quan començava el seu monòleg, a vegades amb una broma sobre si mateix o un comentari lleuger. Parlava articuladament sobre qualsevol tema que triés, però la seva forma d’explicar històries era un art, igual que les seves recitacions. Multituds aparentment al·lèrgiques a la poesia es deixaven portar per les seves lectures de Blake, Wordsworth, Shelley o Morris. I cosa que és més important, feia que les multituds que l’adoraven sentissin que podien intervenir en els assumptes dels poderosos.

Estava més que preparat per al moviment antinuclear que va reviure a la fi de la dècada de 1970 i que va trobar la seva veu en la protesta contra la repressió de la llibertat d’expressió, així com contra la imminent carrera armamentística nuclear. Va escriure el famós pamflet protest and Survive (Protesta i sobreviu), en el qual es burlava del programa governamental Protect and Survive (Protegeix i sobreviu), convertint-se així en una de les figures més estimades i atacades del Regne Unit. Va col·laborar en la reactivació de la Campanya per al Desarmament Nuclear (CND) i en els documents fundacionals del Desarmament Nuclear Europeu (END), una causa que va defensar incansablement per tota Europa. Els seus discursos als festivals de Glastonbury van entusiasmar a públics enormes i van inspirar adaptacions musicals i la creació de videojocs.

Segurament, això hauria estat suficient per a una vida. Però tenia molt més a dir sobre filosofia, tradicions poètiques i la seva pròpia i decididament subversiva concepció d’ allò «anglès». Quelcom                                                      s’havia perdut entre Blake i Morris, acostumava a dir, i creia que el poder del Romanticisme encara esperava poder ser recuperat i utilitzat. La seva novel·la de ciència-ficció The Sykaos Papers, romàntica però també fortament antinuclear, va trigar dècades a escriure’s i, donada la seva extensió, els lectors degueren trigar setmanes a endinsar-se en ella.

La seva polèmica contra l’inici d’una influència althusseriana al pensament marxista britànic pot semblar més descoratjadora per als lectors d’avui, fins i per aquells gaudeixen de la seva autocaracterització com «Bustard», l’ocell britànic que ni pot volar més enlà del seu continent ni desitja fer-ho, perquè coneix massa bé la seva llar. El seu estudi sobre William Blake, escrit quan la seva salut ja s’afeblia, no va poder completar-se, però dona al lector d’avui una idea de la plenitud del Thompson romàntic militant.

L’esposa de Thompson, Dorothy Towers Thompson, va ser una destacada estudiosa del cartisme, i la seva filla Kate Thompson és una guardonada autora de llibres infantils. El seu propi llegat com a gran historiador de la classe obrera anglesa continua sent tan vibrant com sempre.

Article publicat originalment a Tribune