Archive for d’octubre 2023

Home Archive for d’octubre 2023

undefined

Les infraestructures populars com a comuns reproductius

0 Somnis Rebels 11:43 a. m. Comments

comunitatCooperativismeLes infraestructures populars com a comuns reproductius >Somnis Rebels 11:43 a. m. 0 Comments es autores reflexionen sobre la importància de generar estructures que esdevinguin béns comuns i contribueixin al sosteniment i la reproducció

undefined

Entrevistes PEP RIERA “ARA LA TERRA ÉS PER ESPECULAR, NO ÉS PER TREBALLAR-LA”

0 Somnis Rebels 11:23 a. m. Comments

EcologismeEntrevistes PEP RIERA “ARA LA TERRA ÉS PER ESPECULAR, NO ÉS PER TREBALLAR-LA” >Somnis Rebels 11:23 a. m. 0 Comments Si pensem en la imatge d’un pagès, segur que ens ve al cap en Pep

undefined

Horitzó decreixentista

0 Somnis Rebels 2:12 p. m. Comments

EconomiaHoritzó decreixentista >Somnis Rebels 2:12 p. m. 0 Comments El decreixement és un paradigma, enfocament o visió de resposta a una realitat biofísica evident sobre el factor més real i material que existeix: que

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

d’octubre 2023

es autores reflexionen sobre la importància de generar estructures que esdevinguin béns comuns i contribueixin al sosteniment i la reproducció de la vida de les comunitats que les integren.<header style="background-color: #fefefe; box-sizing: inherit; color: #272d2d; font-family: pt_serif, sans-serif; font-size: 16px;"><img class="fix-1-down small-centered" src="https://directa.cat/app/uploads/2023/10/web-2-scaled.jpg" style="border-style: none; box-sizing: inherit; clear: both; display: inline-block; float: none; height: auto; margin-left: auto; margin-right: auto; max-width: 100%; padding-bottom: 1rem; vertical-align: middle;" width="100%" /><figcaption class="wp-caption-text fix-1-down text-right" style="box-sizing: inherit; font-size: 12.8px; padding-bottom: 1rem; text-align: right;"><span class="interview--text" style="box-sizing: inherit; color: #bf2c22; display: inline-block; font-family: open_sans, sans-serif; font-size: 11.52px; font-weight: 600; margin-left: 5px; text-transform: uppercase;">| <a href="https://directa.cat/persons/marina-buxo/" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration-line: none;">MARINA BUXO</a></figcaption></header><div class="column medium-12 large-3" style="background-color: #fefefe; box-sizing: inherit; color: #272d2d; float: left; font-family: pt_serif, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; padding: 0px 0.9375rem; width: 220.625px;"><div class="post--meta" style="box-sizing: border-box; float: left; margin: 1rem auto; padding: 0px;"><div class=" fix-1-down" style="box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px 0px 1rem;"><a href="https://directa.cat/persons/sergio-ruiz-cayuela/" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration-line: none;">SERGIO RUIZ CAYUELA</a><a class="author--twitter" href="https://twitter.com/La_Directa" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; display: block; font-family: pt_serif, serif; font-style: italic; line-height: inherit; text-decoration-line: none;"> La_Directa</a><div class="author--description fix-2-down" style="box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px 0px 2rem;">Investigador a la Universitat de Barcelona</div></div><div class=" fix-1-down" style="box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px 0px 1rem;"><a href="https://directa.cat/persons/melissa-garcia-lamarca/" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration-line: none;">MELISSA GARCÍA-LAMARCA</a><a class="author--twitter" href="https://twitter.com/mglamarca" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; display: block; font-family: pt_serif, serif; font-style: italic; line-height: inherit; text-decoration-line: none;"> mglamarca</a><div class="author--description fix-2-down" style="box-sizing: inherit; margin: 0px; padding: 0px 0px 2rem;">Investigadora a la Universitat Politècnica de Torí</div></div><span class="post-date single--date" style="border-left: 3px solid rgb(191, 44, 34); box-sizing: inherit; display: block; font-family: open_sans, sans-serif; font-size: 13.6px; margin-bottom: 1rem; padding-left: 0.5rem; text-transform: uppercase;">PUBLICAT:OCTUBRE 31, 2023</div></div><div class="entry-content column medium-12 large-9" style="background-color: #fefefe; box-sizing: inherit; color: #272d2d; float: left; font-family: pt_serif, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; padding: 0px 0.9375rem; width: 661.875px;">El concepte d’infraestructures populars s’ha popularitzat recentment en els moviments de base als Països Catalans per designar aquells espais, recursos i relacions d’especial importància en la construcció d’alternatives socioeconòmiques. Aquest terme ha estat utilitzat en diversos contextos que van des d’espais ocupats i autogestionats com <a href="https://directa.cat/tag/can-sanpere/" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration-line: none;" target="_blank">Can Sanpere</a> (Premià de Mar, el Maresme); fins al moviment per la democràcia comunal, que busca teixir aliances entre el que és públic, cooperatiu i comunitari com a resposta al model de producció i gestió capitalista.Aquest interès en les infraestructures populars al nostre territori s’emmarca dins d’una creixent popularitat dels béns comuns (o comuns). En les darreres dècades, els comuns han deixat de ser relíquies pròpies de societats precapitalistes per a postular-se com una alternativa real d’organització social i econòmica basada en l’autogestió, la cooperació i la solidaritat. Una lectura de les infraestructures populars com a béns comuns ens pot ajudar a entendre més en detall la seva funció en processos de reproducció social que mantenen i expandeixen els moviments antihegemònics. Més en concret, ens permet superar la visió sectorial d’aquestes infraestructures que les connecta a lluites concretes –per exemple, la lluita veïnal o el moviment de democràcia comunal– i apreciar el seu caràcter transversal com a eixos multidimensionals dels moviments de base.<blockquote style="border-left: 0px; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; float: left; line-height: 1.6; margin: 1rem auto 1rem -94.7812px; padding: 0.5625rem 1.25rem 0px 1.1875rem; position: relative; width: 347.531px;">Podem entendre les infraestructures populars com a comuns reproductius o centres neuràlgics que contribueixen a la subsistència i el benestar de les classes populars en diversos àmbits</blockquote>Un bon exemple és el <a href="https://directa.cat/el-bloc-la-bordeta-reclama-a-la-sareb-la-cessio-de-ledifici-per-a-una-gestio-comunitaria/" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration-line: none;" target="_blank">Bloc La Bordeta</a>, un bloc ocupat des del 2015 que ha esdevingut una llar per a una dotzena d’unitats de convivència al llarg dels anys. El 2017, les veïnes del bloc van decidir obrir els baixos al barri, convertint-los en un centre social que ha esdevingut un espai de confluència per a diferents col·lectius de la zona. Més enllà de la seva funció òbvia com a alternativa habitacional desmercantilitzada, la decisió de crear un espai autogestionat obert a la planta baixa ha fet del Bloc La Bordeta un eix en la consolidació de xarxes reproductives al barri. Aquest espai ha sigut lloc habitual de trobada de diferents grups com l’<a href="https://twitter.com/escolabordeta?lang=es" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration-line: none;" target="_blank">Escola Popular de La Bordeta</a>, el <a href="https://twitter.com/HabitatgeSants" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; cursor: pointer; line-height: inherit; text-decoration-line: none;" target="_blank">Grup d’Habitatge de Sants</a>, la Xarxa d’Aliments o la Xarxa Feminista entre d’altres. Per tant, podem entendre les infraestructures populars com a comuns reproductius o centres neuràlgics que contribueixen a la subsistència i el benestar de les classes populars en diversos àmbits (educació, alimentació, habitatge, etc.).Tanmateix, les infraestructures populars s’enfronten a desafiaments clau. Internament, aquests s’escenifiquen en forma de conflictes de convivència i alts i baixos en la implicació i participació de les veïnes i persones afins. Això respon a les múltiples realitats personals i sentits comuns que s’entrelliguen en l’autogestió diària d’aquests espais, i és inevitable en un món on la nostra subsistència depèn de l’obtenció d’un salari. Aquí precisament radica la importància dels comuns reproductius, ja que si som capaces de construir formes alternatives d’accés a béns bàsics i espais de cures podrem reduir la nostra dependència dels circuits capitalistes. Una altra reflexió és que aquesta dependència no és només material, sinó també subjectiva. És important que les infraestructures populars serveixin com a espais on valors com l’individualisme i la competitivitat siguin problematitzats, ajudant a construir sentits comuns basats en la col·lectivitat i el suport mutu.<blockquote style="border-left: 0px; box-sizing: inherit; color: #bf2c22; float: left; line-height: 1.6; margin: 1rem auto 1rem -94.7812px; padding: 0.5625rem 1.25rem 0px 1.1875rem; position: relative; width: 347.531px;">Les estratègies de lluita col·lectiva que aquests espais utilitzen per a fer front als intents de criminalització i de privatització confirmen la seva funció com a comuns reproductius urbans</blockquote>Quant a conflictes de caràcter extern, les infraestructures populars pateixen la repressió de l’estat policial o la pressió urbanística capitalista, entre d’altres. Les estratègies de lluita col·lectiva que aquests espais utilitzen per a fer front als intents de criminalització i de privatització confirmen la seva funció com a comuns reproductius urbans. I és que, més enllà de lluites sectorials, la subsistència de les infraestructures populars depèn en gran part del suport actiu de les xarxes alternatives extenses que es formen al seu voltant. Podem observar, doncs, que al voltant d’aquests espais es formen relacions de dependència mútua basades en la cooperació i el suport mutu. Els col·lectius depenen de les infraestructures populars per a dur a terme les seves activitats, i aquestes depenen de la implicació popular per a fer front a les amenaces externes.Actualment, estem en un moment de reflux polític on és important apostar per la recuperació del comú i deslligar-lo del seu vessant institucional. Apostem per caminar cap a la construcció de comuns reproductius i d’ecologies del comú als barris: xarxes d’infraestructures populars que estableixin una base des d’on construir alternatives emancipadores a diferents nivells de la vida diària. Aquestes xarxes, que caminen cap a l’autonomia i la reproducció de persones, recursos, coneixements i afectes, són fonamentals en el desenvolupament de formes d’habitar i estar a la ciutat basades en el poder popular.</div>

es autores reflexionen sobre la importància de generar estructures que esdevinguin béns comuns i contribueixin al sosteniment i la reproducció de la vida de les comunitats que les integren.

| MARINA BUXO

SERGIO RUIZ CAYUELA La_Directa

Investigador a la Universitat de Barcelona

MELISSA GARCÍA-LAMARCA mglamarca

Investigadora a la Universitat Politècnica de Torí

PUBLICAT:

OCTUBRE 31, 2023

El concepte d’infraestructures populars s’ha popularitzat recentment en els moviments de base als Països Catalans per designar aquells espais, recursos i relacions d’especial importància en la construcció d’alternatives socioeconòmiques. Aquest terme ha estat utilitzat en diversos contextos que van des d’espais ocupats i autogestionats com Can Sanpere (Premià de Mar, el Maresme); fins al moviment per la democràcia comunal, que busca teixir aliances entre el que és públic, cooperatiu i comunitari com a resposta al model de producció i gestió capitalista.

Aquest interès en les infraestructures populars al nostre territori s’emmarca dins d’una creixent popularitat dels béns comuns (o comuns). En les darreres dècades, els comuns han deixat de ser relíquies pròpies de societats precapitalistes per a postular-se com una alternativa real d’organització social i econòmica basada en l’autogestió, la cooperació i la solidaritat. Una lectura de les infraestructures populars com a béns comuns ens pot ajudar a entendre més en detall la seva funció en processos de reproducció social que mantenen i expandeixen els moviments antihegemònics. Més en concret, ens permet superar la visió sectorial d’aquestes infraestructures que les connecta a lluites concretes –per exemple, la lluita veïnal o el moviment de democràcia comunal– i apreciar el seu caràcter transversal com a eixos multidimensionals dels moviments de base.

Podem entendre les infraestructures populars com a comuns reproductius o centres neuràlgics que contribueixen a la subsistència i el benestar de les classes populars en diversos àmbits

Un bon exemple és el Bloc La Bordeta, un bloc ocupat des del 2015 que ha esdevingut una llar per a una dotzena d’unitats de convivència al llarg dels anys. El 2017, les veïnes del bloc van decidir obrir els baixos al barri, convertint-los en un centre social que ha esdevingut un espai de confluència per a diferents col·lectius de la zona. Més enllà de la seva funció òbvia com a alternativa habitacional desmercantilitzada, la decisió de crear un espai autogestionat obert a la planta baixa ha fet del Bloc La Bordeta un eix en la consolidació de xarxes reproductives al barri. Aquest espai ha sigut lloc habitual de trobada de diferents grups com l’Escola Popular de La Bordeta, el Grup d’Habitatge de Sants, la Xarxa d’Aliments o la Xarxa Feminista entre d’altres. Per tant, podem entendre les infraestructures populars com a comuns reproductius o centres neuràlgics que contribueixen a la subsistència i el benestar de les classes populars en diversos àmbits (educació, alimentació, habitatge, etc.).

Tanmateix, les infraestructures populars s’enfronten a desafiaments clau. Internament, aquests s’escenifiquen en forma de conflictes de convivència i alts i baixos en la implicació i participació de les veïnes i persones afins. Això respon a les múltiples realitats personals i sentits comuns que s’entrelliguen en l’autogestió diària d’aquests espais, i és inevitable en un món on la nostra subsistència depèn de l’obtenció d’un salari. Aquí precisament radica la importància dels comuns reproductius, ja que si som capaces de construir formes alternatives d’accés a béns bàsics i espais de cures podrem reduir la nostra dependència dels circuits capitalistes. Una altra reflexió és que aquesta dependència no és només material, sinó també subjectiva. És important que les infraestructures populars serveixin com a espais on valors com l’individualisme i la competitivitat siguin problematitzats, ajudant a construir sentits comuns basats en la col·lectivitat i el suport mutu.

Les estratègies de lluita col·lectiva que aquests espais utilitzen per a fer front als intents de criminalització i de privatització confirmen la seva funció com a comuns reproductius urbans

Quant a conflictes de caràcter extern, les infraestructures populars pateixen la repressió de l’estat policial o la pressió urbanística capitalista, entre d’altres. Les estratègies de lluita col·lectiva que aquests espais utilitzen per a fer front als intents de criminalització i de privatització confirmen la seva funció com a comuns reproductius urbans. I és que, més enllà de lluites sectorials, la subsistència de les infraestructures populars depèn en gran part del suport actiu de les xarxes alternatives extenses que es formen al seu voltant. Podem observar, doncs, que al voltant d’aquests espais es formen relacions de dependència mútua basades en la cooperació i el suport mutu. Els col·lectius depenen de les infraestructures populars per a dur a terme les seves activitats, i aquestes depenen de la implicació popular per a fer front a les amenaces externes.

Actualment, estem en un moment de reflux polític on és important apostar per la recuperació del comú i deslligar-lo del seu vessant institucional. Apostem per caminar cap a la construcció de comuns reproductius i d’ecologies del comú als barris: xarxes d’infraestructures populars que estableixin una base des d’on construir alternatives emancipadores a diferents nivells de la vida diària. Aquestes xarxes, que caminen cap a l’autonomia i la reproducció de persones, recursos, coneixements i afectes, són fonamentals en el desenvolupament de formes d’habitar i estar a la ciutat basades en el poder popular.

Si pensem en la imatge d’un pagès, segur que ens ve al cap en <span style="background-color: #f7f9f8; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 17px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pep Riera (Mataró, 1941): clenxa a un costat, camisa de quadres mig desbotonada, pujat en un tractor, encapçalant alguna tractorada de la Unió de Pagesos. L’exdirigent històric del principal sindicat pagès de Catalunya recorda amb orgull les lluites del passat. Però, quan apunta al futur, el somriure se li estronca: “Ho veig malament com mai, i és un problema de país, no només de la pagesia!”. <div class="datetime" style="background-color: white; border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 0px 1.5625rem; padding: 0px 0px 0.3125rem; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9b9b9b; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 0.75rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 1rem; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">08/09/2023 | 06:00</div><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pep Riera viu a l’<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">horta de Mataró. Arribar a casa seva no és fàcil per a algú de fora, així que ens proposa trobar-nos a <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Mataró Park. Quan hi som davant, veig el cartell enorme d’un gran supermercat. “Quina paradoxa que un pagès petit ens citi davant d’un gran distribuïdor”, li dic. Ell somriu i recorda que, el dia de la inauguració del centre comercial, van muntar una <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">tractorada davant perquè aquelles terres eren d’un pagès a qui encara no havien pagat per quedar-se-les. “Quan ens van veure, va venir el gerent amb un xec perquè marxéssim de pressa!”, diu.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Riera té <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">80 anys, un cos atrotinat per anys d’ofici sota el sol, però un cervell privilegiat ple de <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">dades i d’anècdotes. Ens ve a buscar amb el seu cotxe, un model antic ple de terra i de pols, que fa servir per treballar. Ens porta a la <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">petita casa que té enmig dels <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">camps on cultiva bledes i raves. Està preocupat per la sequera i creu que aquest any colliran molt poc. De fet, els experts preveuen que el camp català tindrà les aportacions d’aigua més baixes dels darrers 70 anys. Les hortalisses que té davant de casa corroboren la falta de reg.<figure class="wp-caption alignright" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem -5.9375rem; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: calc(100% + 190px);"><img alt="" class="attachment-large size-large" decoding="async" loading="lazy" src="https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2023/05/23121344/pepriera_portada.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 920px;" /><figcaption class="wp-caption-text" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(46, 167, 180); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 0.25rem; bottom: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 0.6875rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 0.875rem; margin: 0px; max-width: 50%; padding: 0.75rem 0.9375rem; position: absolute; right: 0px; vertical-align: baseline;">Foto: IVAN GIMÉNEZ</figcaption></figure><blockquote class="wp-block-quote quotation" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; padding: 0px 0px 0px 5.3125rem; position: relative; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“La Unió de Pagesos va recuperar l’orgull de ser pagès, com ho va fer la Unió de Rabassaires”</blockquote><h2 class="wp-block-heading" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: "GT America", sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.75rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 2.8125rem 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El llegat d’esquerres</h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Riera porta l’<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ofici de pagès a l’ADN. El seu pare i el seu avi ja ho eren. “L’avi va baixar del Cadí i va descobrir el Maresme practicant la transhumància amb les ovelles. El meu pare, que era de Vallgorguina, també va heretar l’ofici. Jo treballava les terres amb ell i parlàvem molt”, recorda. “De política, també?”, li pregunto. “De petit, no; d’adolescent, sí. El pare era un derrotat com tants de la Guerra Civil i tenia les idees molt clares sobre la dictadura. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquelles converses em van marcar molt, junt amb les lectures que he anat fent posteriorment”, diu mentre m’assenyala la seva biblioteca particular, plena de llibres pertot arreu. La política i la lluita sindical han estat dues constants en la vida de Riera. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Reunions clandestines, fulls volants i afiliació a l’Assemblea de Catalunya.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La lluita antifranquista i la pagesa també anaven molt lligades. “Un diumenge de 1974 estàvem reunits 200 persones en una ermita, prop de Mataró, i va venir un company i em va dir que, a la Catalunya Nova, s’havia fundat la <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a aria-label="Unió de Pagesos (s'obre en una nova pestanya)" href="https://uniopagesos.cat/" rel="noreferrer noopener" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;" target="_blank">Unió de Pagesos</a>. A la mateixa acta fundacional, ja es va acordar <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">integrar-se a l’Assemblea de Catalunya. La setmana següent, ja havíem fundat la Unió al Maresme!”. Entre els fundadors del nou sindicat, hi havia un col·lectiu que havia viscut la República, la guerra i la clandestinitat. Era gent com <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ramon Mas Colomer, membre de la <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Unió de Rabassaires, o com <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pep Jai, vinculat al <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), o com els pagesos de Lleida que participaven en les Comissions Camperoles del PSUC. Riera se sent especialment hereu de la Unió de Rabassaires i m’explica que aquell llegat “d’esquerres, progressista i en molts aspectes revolucionari” va fer que la Unió de Pagesos es construís amb un “model unitari i independent respecte als poders econòmics i als partits polítics”.<blockquote class="wp-block-quote quotation" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; padding: 0px 0px 0px 5.3125rem; position: relative; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“S’hauria de legislar com a França perquè no es pugui especular amb la terra agrícola”</blockquote><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Asseguts al sofà del seu menjador, a Riera li brillen els ulls quan m’explica anècdotes de la Unió, un sindicat que va aconseguir tenir 10.000 afiliats i que, avui en dia, continua sent el majoritari del sector. Durant els 24 anys (1976-2000) que Pep Riera en va ser el coordinador nacional, va recórrer el país de dalt a baix. Reunions, negociacions, manifestacions. Les protestes de la Unió, que col·lapsaven ciutats amb els seus tractors, eren mítiques: pel desmantellament de les cambres agràries, el sindicat vertical de la pagesia durant el franquisme i postfranquisme; contra l’eliminació dels aranzels per l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE); per <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">exigir preus justos, o per demanar accions per combatre virus com la pesta porcina. “<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La Unió de Pagesos va recuperar l’orgull de ser pagès, com ho va fer, en el seu moment, la Unió de Rabassaires. Que se’ns fes cas mediàticament va ajudar que la gent de ciutat ens tingués com a referència i a nosaltres ens va permetre fer pedagogia de la nostra feina”, diu amb orgull.<figure class="wp-caption alignright" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem -5.9375rem; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: calc(100% + 190px);"><img alt="" class="attachment-large size-large" decoding="async" loading="lazy" src="https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2023/05/23121924/pepriera_portada3.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 920px;" /><figcaption class="wp-caption-text" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(46, 167, 180); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 0.25rem; bottom: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 0.6875rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 0.875rem; margin: 0px; max-width: 50%; padding: 0.75rem 0.9375rem; position: absolute; right: 0px; vertical-align: baseline;">Foto: IVAN GIMÉNEZ</figcaption></figure><h2 class="wp-block-heading" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: "GT America", sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.75rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 2.8125rem 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La balança desequilibrada entre l’ofici i el mercat</h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’any 1977, la Unió va organitzar una tractorada amb més de 18.000 persones amb el lema “Volem viure de la terra” i tres reivindicacions: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">preus justos per al pagès, seguretat agrària adequada i legalització dels sindicats lliures i independents. “Com és que no s’han aconseguit mai els preus justos per als pagesos?”, li pregunto mentre ens porta a un dels seus camps perquè l’Ivan, el fotògraf de CRÍTIC, pugui fer-li les fotos d’aquesta conversa. “Mira, l’any 1986, després de l’Acord general sobre aranzels duaners i comerç (GATT) a la Ronda de l’Uruguai, hi va haver un <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">torcebraç dels països exportadors com els Estats Units per demanar que la Unió Europea tragués els aranzels dels seus països. Ho van aconseguir i aquí som: a <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Mercabarna hi ha tomàquets del <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marroc, taronges de <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sud-àfrica o roses de <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Colòmbia i són més barates que les que es puguin fer a Catalunya. No podem competir perquè no controlem ni els preus ni el mercat”, es lamenta.<blockquote class="wp-block-quote quotation" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; padding: 0px 0px 0px 5.3125rem; position: relative; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“A Mercabarna hi ha taronges de Sud-àfrica: no hi podem competir perquè no controlem ni els preus ni el mercat”</blockquote><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les <a aria-label=" (s'obre en una nova pestanya)" href="https://www.elcritic.cat/investigacio/de-telefonica-a-mercadona-qui-cobra-les-ajudes-europees-al-mon-rural-116067" rel="noreferrer noopener" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;" target="_blank">ajudes</a> de la política agrària comuna (PAC) que suposadament havien de contribuir a donar suport al sector agrícola, a Catalunya, van a parar a grups com <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Codorniu, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Actel, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Freixenet o <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Lidl. De fet, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el 19% dels perceptors reben gairebé el 80% dels ajuts públics. Amb la <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">PAC, m’explica Riera, “els conreus mecanitzats van fent. Però els que exigeixen molta mà d’obra s’han deslocalitzat al Marroc, a Egipte… El transport fins aquí no els ha costat tants diners i han fet grans beneficis”. Mentrestant, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a la petita pagesia catalana no li han sortit els números i, els últims 20 anys, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el 50% de les explotacions agràries familiars han hagut de tancar. “Les grans empreses d’aquí de tota la vida van a aquests països, compren el producte, hi posen la marca i, quan la gent va al supermercat, només veu el logotip i no que la producció no l’ha fet cap agricultor d’aquí. Això a França o a Itàlia no passa”, es queixa.<aside class="block articles-relacionats-contingut " style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #1f1f1f; float: right; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px -10rem 1.875rem 2.5rem; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 21.875rem;"><h2 style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(46, 167, 180); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 0.4375rem; box-sizing: border-box; font-family: "GT America", sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.6875rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 1.6875rem; margin: 0px 0px 0.5rem; padding: 0px 0px 0px 0.5625rem; vertical-align: baseline;">També et pot interessar</h2><div class="related-articles" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><article class="has-image" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; overflow: hidden; padding: 1.25rem 0px; vertical-align: baseline;"><div class="image" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: left; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 0.9375rem 0px 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 4.0625rem;"><a href="https://www.elcritic.cat/investigacio/de-telefonica-a-mercadona-qui-cobra-les-ajudes-europees-al-mon-rural-116067" style="background-color: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #007bff; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;" title="De Telefónica a Mercadona: qui cobra les ajudes europees al món rural?"><img alt="" class="attachment-post-thumbnail size-post-thumbnail wp-post-image" decoding="async" loading="lazy" src="https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2022/01/19181154/mercadona-768x526.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 65px;" /></a></div><div class="content" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: left; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: calc(100% - 80px);"><h1 style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "GT America", sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.5rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: -0.0125rem; line-height: 1.5625rem; margin: 0px 0px 0.625rem; padding: 0px; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.elcritic.cat/investigacio/de-telefonica-a-mercadona-qui-cobra-les-ajudes-europees-al-mon-rural-116067" style="background-color: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;" title="De Telefónica a Mercadona: qui cobra les ajudes europees al món rural?">De Telefónica a Mercadona: qui cobra les ajudes europees al món rural?</a></h1><p class="byline author vcard" style="background-image: linear-gradient(90deg, rgb(46, 167, 180) 75%, rgba(255, 255, 255, 0) 0px); background-position: 0px 100%; background-repeat: repeat-x; background-size: 12px 3px; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #2ea7b4; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 0.8125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.5rem; margin: 0px; padding: 0px 0px 0.1875rem; vertical-align: baseline;">Manel Riu</div></article><article class="has-image" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; overflow: hidden; padding: 1.25rem 0px; vertical-align: baseline;"><div class="image" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: left; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 0.9375rem 0px 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 4.0625rem;"><a href="https://www.elcritic.cat/reportatges/per-que-ser-jove-i-pages-es-una-missio-quasi-impossible-126679" style="background-color: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #007bff; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;" title="Per què ser jove i pagès és una missió (quasi) impossible"><img alt="" class="attachment-post-thumbnail size-post-thumbnail wp-post-image" decoding="async" loading="lazy" src="https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2022/04/28111150/005-768x526.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 65px;" /></a></div><div class="content" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: left; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: calc(100% - 80px);"><h1 style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "GT America", sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.5rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: -0.0125rem; line-height: 1.5625rem; margin: 0px 0px 0.625rem; padding: 0px; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.elcritic.cat/reportatges/per-que-ser-jove-i-pages-es-una-missio-quasi-impossible-126679" style="background-color: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;" title="Per què ser jove i pagès és una missió (quasi) impossible">Per què ser jove i pagès és una missió (quasi) impossible</a></h1><p class="byline author vcard" style="background-image: linear-gradient(90deg, rgb(46, 167, 180) 75%, rgba(255, 255, 255, 0) 0px); background-position: 0px 100%; background-repeat: repeat-x; background-size: 12px 3px; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #2ea7b4; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 0.8125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.5rem; margin: 0px; padding: 0px 0px 0.1875rem; vertical-align: baseline;">Mar Carrera</div></article></div></aside><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“Quan es va signar el <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tractat de Roma l’any 1957 per crear la CEE, els sis països membres sortien de la postguerra. Un dels objectius d’aquella primera PAC era augmentar la productivitat i fer-ho amb la mercantilització, amb noves tecnologies i amb pesticides que llavors acabaven de desembarcar a Europa. En aquell moment, tenia sentit perquè <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la gent recordava haver passat gana”, reflexiona Riera. “I ara, en continua tenint?”, li pregunto mentre obre la porta de la tanca que clou un petit camp de raves. “<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ara hi ha grans corporacions que cada cop tenen més poder econòmic per portar els productes d’on vulguin, i tots els sectors estan fotuts”. Li demano exemples: “En el sector del vi, la major part del raïm s’ha de vendre a les grans empreses a preus de ferralla. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Això ho va començar Freixenet fa molts anys perquè volien rebentar preus al mercat americà i ho podien fer perquè pagaven el raïm a preus de misèria. No els va sortir bé, i Freixenet ja s’ha venut a una multinacional”. I un altre: “<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En el sector de la llet, es van posar d’acord les cinc o sis grans centrals espanyoles i en van fixar el preu. Això era il·legal! Però ningú els va dir res. Els ramaders van anar plegant. En podria posar molts exemples, però és clar que cal un canvi o no hi haurà futur”, diu Riera mentre camina i es mira els raves petits que s’han quedat sense collir.<figure class="wp-caption alignright" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem -5.9375rem; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: calc(100% + 190px);"><img alt="" class="attachment-large size-large" decoding="async" loading="lazy" src="https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2023/05/23122445/pepriera_5.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 920px;" /><figcaption class="wp-caption-text" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(46, 167, 180); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 0.25rem; bottom: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 0.6875rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 0.875rem; margin: 0px; max-width: 50%; padding: 0.75rem 0.9375rem; position: absolute; right: 0px; vertical-align: baseline;">Foto: IVAN GIMÉNEZ</figcaption></figure><h2 class="wp-block-heading" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: "GT America", sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.75rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 2.8125rem 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un futur (gairebé) negre</h2><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’Ivan el fa seure damunt uns calaixons per fer-li més fotos. Mirem al cel: a l’esquerra, un sol espaterrant; a la dreta, núvols blau fosc gairebé negres. “Plourà?”, li dic. “No ho crec pas. En una altra època, t’hauria dit que sí, però ara ho dubto”. Li pregunto si el futur de la pagesia és negre com aquest cel. “<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El moment és delicat, i som massa pocs i massa grans. Si mires les fotografies de les mobilitzacions d’aleshores, eren plenes de gent jove. Ara, en qualsevol acte de protesta, només hi ha vells… i algun jove de 50 anys!”. Quan en Pep Riera va assumir el càrrec de coordinador nacional de la Unió, l’any 1976, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la pagesia representava un 8% de la població activa a Catalunya. Quan va deixar-lo, a l’inici dels 2000, la xifra havia davallat fins al 3%. “Ara no arribem a l’1%”, diu. El temps fa la resta de la feina: <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">al 70% dels pagesos els tocaria jubilar-se d’aquí a 10 anys.<blockquote class="wp-block-quote quotation" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; padding: 0px 0px 0px 5.3125rem; position: relative; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“No hem de parlar més de política agrària, sinó de política alimentària, perquè l’alimentació és cosa de tots”</blockquote><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">“<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Fan falta joves, i no crec que surtin del sector agrari perquè gairebé no n’hi ha. I <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">no és un problema del sector primari, sinó de país. No podem quedar-nos amb els braços plegats mentre es perden oficis. Si la figura dels hereus que es quedaven a les terres de la família ja ha desaparegut, podríem buscar altres hereus, fins i tot de ciutat”, proposa. Les dades confirmen que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l’any 1962 hi havia 200.000 explotacions agrícoles a Catalunya i que, 60 anys després, n’hi ha poc més de 53.000. “És que ara la terra és per especular, no és per treballar-la”, es queixa Riera, que precisament subratlla l’accés als camps com un dels problemes principals de la nova pagesia. “Aquí s’hauria de fer <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">com va fer França als anys seixanta, quan el seu ministre d’Agricultura, Edgard Pisani, va legislar perquè amb la terra agrícola no es pogués especular i va crear la SAFER, un banc de terres públic”, assegura.<figure class="wp-caption alignright" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem -5.9375rem; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: calc(100% + 190px);"><img alt="" class="attachment-large size-large" decoding="async" loading="lazy" src="https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/wp-content/uploads/2023/05/23122118/pepriera_portada4.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 920px;" /><figcaption class="wp-caption-text" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(46, 167, 180); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 0.25rem; bottom: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 0.6875rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 0.875rem; margin: 0px; max-width: 50%; padding: 0.75rem 0.9375rem; position: absolute; right: 0px; vertical-align: baseline;">Foto: IVAN GIMÉNEZ</figcaption></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hi ha un rumor que diu que Pasqual Maragall li va oferir ser conseller d’Agricultura en el primer tripartit. Quan li ho pregunto, només somriu i no sembla disposat a confirmar-ho. “Si fossis conseller ara, quines mesures prioritzaries per tornar a omplir els camps?”, li demano. “<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cal contundència en molts àmbits. Tornar a omplir els pobles, lluitar perquè no s’especuli amb l’alimentació, intentar que sigui un bé públic com ho són l’educació i la sanitat, apostar per l’agricultura i la ramaderia ecològiques. És possible fer-ho? <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">De fàcil, no ho és, però s’ha d’intentar”, respon. Certament, si el canvi no ve per l’<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">impuls polític, haurà de venir per la crisi ecològica que ens assota. Es calcula que <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">aproximadament un 30% dels gasos amb efecte d’hivernacle són produïts per activitats agrícoles i ramaderes. “És evident que l’<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">agricultura ha contribuït al canvi climàtic. Ho hem de fer revertir, i crec que la producció ecològica és una bona alternativa. Ara bé, amb preus baixos, no és possible perquè, entre altres coses, l’agricultura ecològica necessita aportació de mà d’obra, més temps i menys <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ús de pesticides i d’herbicides. També cal replantejar-se l’engreix industrial i el debat de fons sobre si cal menjar tanta carn. Jo penso que no cal menjar-ne tanta”, diu.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">camí del canvi per a la pagesia serà llarg, però a nosaltres el dia se’ns fa curt i el sol ja s’ha colat per darrere d’un turó. Riera passa la tanca del camp, puja al cotxe i ens retorna a Mataró Park. Li pregunto si, malgrat tot, té esperança. “<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El país necessita un sector agrari viu, actiu, productiu. Al capdavall, al darrere hi ha l’alimentació. No hem de parlar més de política agrària; hem de parlar de política alimentària, perquè l’alimentació és cosa de tots. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ja no té sentit negociar només amb la pagesia, que som menys de l’1%; s’hi hauria d’incloure tota la gent que consumeix els nostres productes”. Abans d’acomiadar-nos, li miro <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">les mans: grosses, clivellades, brutes del camp. Potser sí que, com a consumidors, també ens hauríem d’embrutar les mans.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">* Aquest article apareix publicat originàriament a la revista ‘<a href="https://www.elcritic.cat/botiga/revista-aliment" rel="noreferrer noopener" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;" target="_blank">Aliment</a>’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.

Si pensem en la imatge d’un pagès, segur que ens ve al cap en Pep Riera (Mataró, 1941): clenxa a un costat, camisa de quadres mig desbotonada, pujat en un tractor, encapçalant alguna tractorada de la Unió de Pagesos. L’exdirigent històric del principal sindicat pagès de Catalunya recorda amb orgull les lluites del passat. Però, quan apunta al futur, el somriure se li estronca: “Ho veig malament com mai, i és un problema de país, no només de la pagesia!”.

08/09/2023 | 06:00

Pep Riera viu a l’horta de Mataró. Arribar a casa seva no és fàcil per a algú de fora, així que ens proposa trobar-nos a Mataró Park. Quan hi som davant, veig el cartell enorme d’un gran supermercat. “Quina paradoxa que un pagès petit ens citi davant d’un gran distribuïdor”, li dic. Ell somriu i recorda que, el dia de la inauguració del centre comercial, van muntar una tractorada davant perquè aquelles terres eren d’un pagès a qui encara no havien pagat per quedar-se-les. “Quan ens van veure, va venir el gerent amb un xec perquè marxéssim de pressa!”, diu.

Riera té 80 anys, un cos atrotinat per anys d’ofici sota el sol, però un cervell privilegiat ple de dades i d’anècdotes. Ens ve a buscar amb el seu cotxe, un model antic ple de terra i de pols, que fa servir per treballar. Ens porta a la petita casa que té enmig dels camps on cultiva bledes i raves. Està preocupat per la sequera i creu que aquest any colliran molt poc. De fet, els experts preveuen que el camp català tindrà les aportacions d’aigua més baixes dels darrers 70 anys. Les hortalisses que té davant de casa corroboren la falta de reg.

“La Unió de Pagesos va recuperar l’orgull de ser pagès, com ho va fer la Unió de Rabassaires”

El llegat d’esquerres

Riera porta l’ofici de pagès a l’ADN. El seu pare i el seu avi ja ho eren. “L’avi va baixar del Cadí i va descobrir el Maresme practicant la transhumància amb les ovelles. El meu pare, que era de Vallgorguina, també va heretar l’ofici. Jo treballava les terres amb ell i parlàvem molt”, recorda. “De política, també?”, li pregunto. “De petit, no; d’adolescent, sí. El pare era un derrotat com tants de la Guerra Civil i tenia les idees molt clares sobre la dictadura. Aquelles converses em van marcar molt, junt amb les lectures que he anat fent posteriorment”, diu mentre m’assenyala la seva biblioteca particular, plena de llibres pertot arreu. La política i la lluita sindical han estat dues constants en la vida de Riera. Reunions clandestines, fulls volants i afiliació a l’Assemblea de Catalunya.

La lluita antifranquista i la pagesa també anaven molt lligades. “Un diumenge de 1974 estàvem reunits 200 persones en una ermita, prop de Mataró, i va venir un company i em va dir que, a la Catalunya Nova, s’havia fundat la Unió de Pagesos. A la mateixa acta fundacional, ja es va acordar integrar-se a l’Assemblea de Catalunya. La setmana següent, ja havíem fundat la Unió al Maresme!”. Entre els fundadors del nou sindicat, hi havia un col·lectiu que havia viscut la República, la guerra i la clandestinitat. Era gent com Ramon Mas Colomer, membre de la Unió de Rabassaires, o com Pep Jai, vinculat al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), o com els pagesos de Lleida que participaven en les Comissions Camperoles del PSUC. Riera se sent especialment hereu de la Unió de Rabassaires i m’explica que aquell llegat “d’esquerres, progressista i en molts aspectes revolucionari” va fer que la Unió de Pagesos es construís amb un “model unitari i independent respecte als poders econòmics i als partits polítics”.

“S’hauria de legislar com a França perquè no es pugui especular amb la terra agrícola”

Asseguts al sofà del seu menjador, a Riera li brillen els ulls quan m’explica anècdotes de la Unió, un sindicat que va aconseguir tenir 10.000 afiliats i que, avui en dia, continua sent el majoritari del sector. Durant els 24 anys (1976-2000) que Pep Riera en va ser el coordinador nacional, va recórrer el país de dalt a baix. Reunions, negociacions, manifestacions. Les protestes de la Unió, que col·lapsaven ciutats amb els seus tractors, eren mítiques: pel desmantellament de les cambres agràries, el sindicat vertical de la pagesia durant el franquisme i postfranquisme; contra l’eliminació dels aranzels per l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE); per exigir preus justos, o per demanar accions per combatre virus com la pesta porcina. “La Unió de Pagesos va recuperar l’orgull de ser pagès, com ho va fer, en el seu moment, la Unió de Rabassaires. Que se’ns fes cas mediàticament va ajudar que la gent de ciutat ens tingués com a referència i a nosaltres ens va permetre fer pedagogia de la nostra feina”, diu amb orgull.

La balança desequilibrada entre l’ofici i el mercat

L’any 1977, la Unió va organitzar una tractorada amb més de 18.000 persones amb el lema “Volem viure de la terra” i tres reivindicacions: preus justos per al pagès, seguretat agrària adequada i legalització dels sindicats lliures i independents. “Com és que no s’han aconseguit mai els preus justos per als pagesos?”, li pregunto mentre ens porta a un dels seus camps perquè l’Ivan, el fotògraf de CRÍTIC, pugui fer-li les fotos d’aquesta conversa. “Mira, l’any 1986, després de l’Acord general sobre aranzels duaners i comerç (GATT) a la Ronda de l’Uruguai, hi va haver un torcebraç dels països exportadors com els Estats Units per demanar que la Unió Europea tragués els aranzels dels seus països. Ho van aconseguir i aquí som: a Mercabarna hi ha tomàquets del Marroc, taronges de Sud-àfrica o roses de Colòmbia i són més barates que les que es puguin fer a Catalunya. No podem competir perquè no controlem ni els preus ni el mercat”, es lamenta.

“A Mercabarna hi ha taronges de Sud-àfrica: no hi podem competir perquè no controlem ni els preus ni el mercat”

Les ajudes de la política agrària comuna (PAC) que suposadament havien de contribuir a donar suport al sector agrícola, a Catalunya, van a parar a grups com Codorniu, Actel, Freixenet o Lidl. De fet, el 19% dels perceptors reben gairebé el 80% dels ajuts públics. Amb la PAC, m’explica Riera, “els conreus mecanitzats van fent. Però els que exigeixen molta mà d’obra s’han deslocalitzat al Marroc, a Egipte… El transport fins aquí no els ha costat tants diners i han fet grans beneficis”. Mentrestant, a la petita pagesia catalana no li han sortit els números i, els últims 20 anys, el 50% de les explotacions agràries familiars han hagut de tancar. “Les grans empreses d’aquí de tota la vida van a aquests països, compren el producte, hi posen la marca i, quan la gent va al supermercat, només veu el logotip i no que la producció no l’ha fet cap agricultor d’aquí. Això a França o a Itàlia no passa”, es queixa.

“Quan es va signar el Tractat de Roma l’any 1957 per crear la CEE, els sis països membres sortien de la postguerra. Un dels objectius d’aquella primera PAC era augmentar la productivitat i fer-ho amb la mercantilització, amb noves tecnologies i amb pesticides que llavors acabaven de desembarcar a Europa. En aquell moment, tenia sentit perquè la gent recordava haver passat gana”, reflexiona Riera. “I ara, en continua tenint?”, li pregunto mentre obre la porta de la tanca que clou un petit camp de raves. “Ara hi ha grans corporacions que cada cop tenen més poder econòmic per portar els productes d’on vulguin, i tots els sectors estan fotuts”. Li demano exemples: “En el sector del vi, la major part del raïm s’ha de vendre a les grans empreses a preus de ferralla. Això ho va començar Freixenet fa molts anys perquè volien rebentar preus al mercat americà i ho podien fer perquè pagaven el raïm a preus de misèria. No els va sortir bé, i Freixenet ja s’ha venut a una multinacional”. I un altre: “En el sector de la llet, es van posar d’acord les cinc o sis grans centrals espanyoles i en van fixar el preu. Això era il·legal! Però ningú els va dir res. Els ramaders van anar plegant. En podria posar molts exemples, però és clar que cal un canvi o no hi haurà futur”, diu Riera mentre camina i es mira els raves petits que s’han quedat sense collir.

Un futur (gairebé) negre

L’Ivan el fa seure damunt uns calaixons per fer-li més fotos. Mirem al cel: a l’esquerra, un sol espaterrant; a la dreta, núvols blau fosc gairebé negres. “Plourà?”, li dic. “No ho crec pas. En una altra època, t’hauria dit que sí, però ara ho dubto”. Li pregunto si el futur de la pagesia és negre com aquest cel. “El moment és delicat, i som massa pocs i massa grans. Si mires les fotografies de les mobilitzacions d’aleshores, eren plenes de gent jove. Ara, en qualsevol acte de protesta, només hi ha vells… i algun jove de 50 anys!”. Quan en Pep Riera va assumir el càrrec de coordinador nacional de la Unió, l’any 1976, la pagesia representava un 8% de la població activa a Catalunya. Quan va deixar-lo, a l’inici dels 2000, la xifra havia davallat fins al 3%. “Ara no arribem a l’1%”, diu. El temps fa la resta de la feina: al 70% dels pagesos els tocaria jubilar-se d’aquí a 10 anys.

“No hem de parlar més de política agrària, sinó de política alimentària, perquè l’alimentació és cosa de tots”

“Fan falta joves, i no crec que surtin del sector agrari perquè gairebé no n’hi ha. I no és un problema del sector primari, sinó de país. No podem quedar-nos amb els braços plegats mentre es perden oficis. Si la figura dels hereus que es quedaven a les terres de la família ja ha desaparegut, podríem buscar altres hereus, fins i tot de ciutat”, proposa. Les dades confirmen que l’any 1962 hi havia 200.000 explotacions agrícoles a Catalunya i que, 60 anys després, n’hi ha poc més de 53.000. “És que ara la terra és per especular, no és per treballar-la”, es queixa Riera, que precisament subratlla l’accés als camps com un dels problemes principals de la nova pagesia. “Aquí s’hauria de fer com va fer França als anys seixanta, quan el seu ministre d’Agricultura, Edgard Pisani, va legislar perquè amb la terra agrícola no es pogués especular i va crear la SAFER, un banc de terres públic”, assegura.

Hi ha un rumor que diu que Pasqual Maragall li va oferir ser conseller d’Agricultura en el primer tripartit. Quan li ho pregunto, només somriu i no sembla disposat a confirmar-ho. “Si fossis conseller ara, quines mesures prioritzaries per tornar a omplir els camps?”, li demano. “Cal contundència en molts àmbits. Tornar a omplir els pobles, lluitar perquè no s’especuli amb l’alimentació, intentar que sigui un bé públic com ho són l’educació i la sanitat, apostar per l’agricultura i la ramaderia ecològiques. És possible fer-ho? De fàcil, no ho és, però s’ha d’intentar”, respon. Certament, si el canvi no ve per l’impuls polític, haurà de venir per la crisi ecològica que ens assota. Es calcula que aproximadament un 30% dels gasos amb efecte d’hivernacle són produïts per activitats agrícoles i ramaderes. “És evident que l’agricultura ha contribuït al canvi climàtic. Ho hem de fer revertir, i crec que la producció ecològica és una bona alternativa. Ara bé, amb preus baixos, no és possible perquè, entre altres coses, l’agricultura ecològica necessita aportació de mà d’obra, més temps i menys ús de pesticides i d’herbicides. També cal replantejar-se l’engreix industrial i el debat de fons sobre si cal menjar tanta carn. Jo penso que no cal menjar-ne tanta”, diu.

El camí del canvi per a la pagesia serà llarg, però a nosaltres el dia se’ns fa curt i el sol ja s’ha colat per darrere d’un turó. Riera passa la tanca del camp, puja al cotxe i ens retorna a Mataró Park. Li pregunto si, malgrat tot, té esperança. “El país necessita un sector agrari viu, actiu, productiu. Al capdavall, al darrere hi ha l’alimentació. No hem de parlar més de política agrària; hem de parlar de política alimentària, perquè l’alimentació és cosa de tots. Ja no té sentit negociar només amb la pagesia, que som menys de l’1%; s’hi hauria d’incloure tota la gent que consumeix els nostres productes”. Abans d’acomiadar-nos, li miro les mans: grosses, clivellades, brutes del camp. Potser sí que, com a consumidors, també ens hauríem d’embrutar les mans.

* Aquest article apareix publicat originàriament a la revista ‘Aliment’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.

El decreixement és un paradigma, enfocament o visió de resposta a una realitat biofísica evident sobre el factor més real i material que existeix: que tot allò que comprèn la realitat inorgànica és quelcom finit.<p class="has-drop-cap" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El decreixement no és una opció política, ni una crida ideològica ni una corrent utòpica. Encara menys, la reinterpretació interessada d’alguns per transmetre la fal·laç idea d’un retorn a les cavernes de la societat moderna (aquí només un petit <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/cercle-d-economia-ve-riesgo-catalunya-barcelona-queden-irrelevancia-economica_1_8390931.html" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">exemple</a> nostrat de tal hipèrbole). El decreixement és un paradigma, enfocament o visió de resposta a una realitat biofísica evident sobre el factor més real i material que existeix: que tot allò que comprèn la realitat inorgànica és quelcom finit i que les eres geològiques i la regeneració natural tenen unes cinètiques extremadament lentes comparades amb la nostra existència i, encara més, en comparació amb l’escalatge híper-accelerat dels darrers dos segles de capitalisme i amb la globalització frenètica de les darreres dècades. <p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquesta situació té una clara traducció a nivell polític i emmarca una forta pugna que s’anirà intensificant encara més els propers anys. En primer lloc, aquells sectors minoritaris que prefereixen obviar la realitat climàtica i seguir tirant la pilota endavant perquè els seus forts i demencials interessos individuals i econòmics els impedeixen frenar o revertir res. En segon lloc, les majories socials que, en unes condicions molt pitjors i més vulnerables, no podran escollir com fer front a la situació i només podran tenir la sort de viure en algun racó amb condicions d’adaptació climàtica suficients pels temps futurs.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquesta pugna ideològica (el què) i política (el com) ja està essent tan intensa com invisibilitzada. Una pugna per reinventar la realitat i veure com s’ha de reorganitzar l’economia i la societat per a fer front als reptes socials i ambientals i a la realitat climàtica  d’aquest neoliberalisme addicte al creixement econòmic infinit en un planeta finit. Per nosaltres, una visió de com entendre la vida a partir d’ara per avançar cap a un futur menys càlid i més just.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Així com el factor clau del creixement econòmic pretesament il·limitat ha afavorit el capitalisme industrial i ha solidificat les bases del model actual, hegemònic i autodestructiu, les eines per transformar-lo de manera suficient han de ser radicalment diferents. I són conegudes. Per exemple, començar per entendre les diferències entre excés i progrés. En aquest sentit, la visió del post-creixement és un marc conceptual tàctic i de mirada més àmplia que comporta diverses maneres d’enfocar la realitat però on totes tenen quelcom estratègic en comú: la fi del capitalisme tal i com s’ha entès fins ara.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Actualment podem afirmar que la visió decreixentista va avançant lentament però ho fa tant en la forma com en el fons. Cada vegada hi ha investigacions més pioneres i més xarxa (i múscul) internacional que ajuda a reinterpretar l’imperant relat actual. També hi ha cada dia més gent que, fora els cercles acadèmics o avantguardistes, utilitza el mot decreixement sense tants tabús com abans. Tanmateix, la realitat és que encara que el terme es vagi popularitzant lentament, l’economia segueix creixent de manera ingent, permanentment acoblada a una desmesurada generació d’emissions i a una continua contaminació múltiple de la biosfera.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La intenció d’aquest article no és explicar o aprofundir sobre la visió del decreixement des d’un punt de vista tècnic o polític, sinó aprofitar el seu moment actual per llençar una breu reflexió sobre la situació vigent del decreixement a nivell d’intervenció institucional i com s’està posicionant en l’esfera de la política europea ens els darrers mesos.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Darrerament s’han publicat dos articles de gran importància científica relacionats amb el decreixement. També és possible que al moment de publicar aquest article ja n’hagi sortit algun altre més nou i destacat. En primer lloc, el darrer <a href="https://www.thelancet.com/journals/lanplh/article/PIIS2542-5196(23)00174-2/fulltext" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">article</a> de Jason Hickel et al. on demostraven empíricament que, al ritme frenètic i malaltís actual del capitalisme neoliberal, tardarem més de 200 anys a reduir les emissions un 95%, havent emès 27 vegades més que la proposta de mínims consensuada a l’Acord de París, ja que només 11 dels 36 països més enriquits del planeta han aconseguit desacoblar les emissions de gasos d’efecte hivernacle del PIB durant l’etapa 2013-2019. En segon lloc, fa unes setmanes sortia un nou <a href="https://www.stockholmresilience.org/5.3d04209a18a2642b2fc162a3.html" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">article</a>, publicat a Science Advances per diversos autors, on hi actualitzaven les diagnosis dels nou límits planetaris actuals i determinava que sis d’ells ja s’han transgredit. Recordem que el fet de superar un sol límit planetari ja implica un risc existencial per l’espècie humana i moltes altres espècies.<figure class="wp-block-image size-full" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 50px 0px 75px;"><picture class="wp-image-27053" decoding="async" fetchpriority="high" style="box-sizing: border-box;"><source data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1.png.webp 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-300x173.png.webp 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-768x443.png.webp 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-600x346.png.webp 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-306x176.png.webp 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-277x160.png.webp 277w" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1.png.webp 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-300x173.png.webp 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-768x443.png.webp 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-600x346.png.webp 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-306x176.png.webp 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-277x160.png.webp 277w" style="box-sizing: border-box;" type="image/webp"></source><img alt="" class="lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1.png" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-277x160.png 277w" data-was-processed="true" decoding="async" fetchpriority="high" height="590" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1.png" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1.png 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-300x173.png 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-768x443.png 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-600x346.png 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-306x176.png 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2023/10/deg1-277x160.png 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="1024" /></picture></figure><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquestes només són les darreres –i enèsimes– demostracions que l’actual estratègia del capitalisme del creixement verd és extremadament improbable (o dit d’altra manera, impossible), a part de ser extremadament lent en relació amb el nivell d’urgència actual de la descarbonització. La pròpia situació d’urgència ens demostra que l’única solució viable i sensata és reorganitzar-nos socialment i transformar-nos culturalment per (re)aprendre a consumir menys materials i energia, de manera justa, equitativa i sense oblidar la lluita de classes. Plantejar i construir una resposta política en forma d’un ecosocialisme decreixentista. Per altra banda, en una altra esfera del joc, els darrers mesos hi ha hagut dos esdeveniments destacats que van marcant el camí del món decreixentista en el si de l’acció política i institucional europea de més alt nivell.  <p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En primer lloc, al maig, es va organitzar el congrés <a href="https://www.beyond-growth-2023.eu/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">Beyond Growth</a> a la seu del Parlament Europeu de Brussel·les i també de manera telemàtica. Com ja digué Juan Bordera en una <a href="https://ctxt.es/es/20230501/Firmas/43006/Juan-Bordera-decrecimiento-crisis-climatica-Parlamento-Europeo-sostenibilidad-transicion-ecologica.htm" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">crònica</a> publicada a CTXT: «més ens val que el Woodstock del decreixement sigui realment un esdeveniment històric i un punt d’inflexió en la política europea». Coincideixo amb la idea que aquest congrés es va viure i palpar com una fita històrica. Tres dies de trobada entre bona part de l’avantguarda acadèmica internacional i una part del món activista per la justícia climàtica juntament amb alts càrrecs de la política europea, tècnics o representants de grans sindicats. Un bon exemple n’és que el congrés fou inaugurat per l’actual presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola i l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a més de compartir una insòlita taula rodona amb l’antropòleg econòmic Jason Hickel, autor del darrer best seller «Menys és més» i un dels actuals grans referents del decreixement, a més de ferm defensor de la planificació social de l’economia.  Així mateix, altres comissaris europeus també van coincidir amb importants acadèmics o activistes del món del decreixement en altres taules rodones. Foren trobades sense dubte estimulants per a qualsevol persona interessada pel tema o amb un mínim esperit crític i capacitat d’anàlisi política. Crec que es pot dir que el món del decreixement ha fet un primer aterratge al cor institucional de la Unió Europea, al cor de la bèstia.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En segon lloc, durant els darrers dies d’agost es va celebrar la <a href="https://odrast.hr/" style="background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #7f3d89; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">novena edició del Congrés internacional de Decreixement</a> a Zagreb, quinze anys després de la primera edició del 2008 a París i a punt de complir la desena edició, que es celebrarà el juny vinent a Galícia. A diferència del congrés del Parlament Europeu, de caire més polític i de cara als mitjans, aquest és un congrés és amb un to més acadèmic. En aquesta novena edició de Zagreb hi van participar més de 700 persones entre acadèmics de referència, investigadors, tècnics diversos i representants polítics europeus, tant municipals com supramunicipals. S’hi van presentar desenes de destacades investigacions punteres, publicacions recents o informes a través de presentacions, taules rodones, tallers o xerrades magistrals.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una de les ponències magistrals més multitudinària i discutida fou la del filòsof marxista japonès Kohei Saito, autor de l’obra «Una Nova Manera De Viure» (Tigre de Paper, 2023) i un dels principals defensors de les tesis que unifiquen el marxisme i el comunisme des de la visió decreixentista. Entre moltes altres, també hi hagueren interessants ponències de Diana Ürge-Vorsatz, actual vicepresidenta de l’IPCC i professora a la Central European University de Viena, o de la politòloga antiracista i feminista francesa, Françoise Vergès. Per exemple, la destacada economista ecològica Julia Steinberger, va compartir taula amb Phillipe Lambert, eurodiputat i copresident del Partit Verd Europeu des de 2019 i un dels co-organitzadors del congrés Beyond Growth, comentat anteriorment.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">És evident que estan passant coses insòlites al si de la Unió Europea respecte la qüestió del decreixement. Segurament encara manca capacitat de perspectiva per veure si aquests fets seran més que retòrica d’uns o interessos dels altres i marcaran el punt d’inflexió imprescindible que permeti el canvi de rumb de les grans polítiques creixentistes, neoliberals i fòssils de la UE, encara que estiguin tenyides de verd. Una altra fita històrica i important de l’any passat és que un grup de recerca liderat per Giorgos Kallis, Jason Hickel i Julia Steinberger –els dos primers establerts a la UAB i la darrera a Suïssa- va guanyar una important subvenció del European Research Council per a fer investigació sobre el Post-creixement des de diferents línies de treball. És evident que estan passant coses excepcionals també des del món de la recerca i que, com més sinèrgies i debats es generin més coses poden arribar a passar, sempre i quan no es deixi de fer pressió als alts estaments de la Torre d’ivori de la Troika,.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Així com fa un temps el concepte decreixement feia més pànic que gràcia i ràpidament degenerava cap a tergiversacions vàries o cap a projeccions de profecies incomplertes, penso que actualment es pot dir que es comença a obrir una escletxa més transversal. Per exemple, això també s’ha copsat els darrers temps a nivell parlamentari quan, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels diputats de Madrid, diversos diputats com els cupaires Dani Cornellà o Albert Botran, han esmentat aquest terme en algunes intervencions i les reaccions quasi instantànies de la dreta i l’extrema dreta han estat en tot moment directes, tergiversadores i ridiculitzadores,  però sempre han volgut desacreditar o qüestionar el concepte i difícilment l’han obviat. Part de la guerra ideològica i la batalla discursiva pel relat. Per mi això és un fet que demostra que, per molt rebuig que generi la visió del decreixement a qui li va en contra dels seus interessos (i suposats desitjos) ja és molt difícil obviar aquesta qüestió.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Comparteixo que els fets anteriors són destacables malgrat siguin insuficients, ja que crec que són indispensables per avançar. No tant sols per històrics, sinó també per sinèrgics, ja que la importància de fer moure i créixer la xarxa decreixentista internacional i poder presentar-se a les institucions més poderoses a dir el que toca dir, és clau. Les tesis de l’actual capitalisme verd sobreviuen bàsicament d’intentar modular dades científiques d’acord amb els seus interessos econòmics a curt termini o electorals i des d’una capa superficial, sense tenir gaire en compte la perspectiva històrica. Aquest vell oxímoron que insisteix en que «cal seguir fent créixer l’economia però de manera sostenible perquè sinó ens enfonsarem». Mai fins ara en la història les dades científiques i acadèmiques havien parlat amb tanta claredat i, precisament, ens demostren que, o ens aturem d’immediat i ho repensem tot el més aviat possible, o llavors sí que ens enfonsarem definitivament. I aquest punt ja és més a prop que lluny. Tot decreixement que no estigui planificat per nosaltres, serà planificat contra nosaltres.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A nivell polític crec que actualment s’està obrint una escletxa i que s’ha d’entrenar la «gimnàstica decreixentista». També penso que en aquesta escletxa li manca direcció política i organització fora l’acadèmia, almenys a les nostres coordenades i latituds. Primer, perquè a Europa encara massa poc múscul polític s’atreveix plantejar les seves línies polítiques posant clarament la visió del decreixement al centre i, segon, perquè el fet de replantejar-ho tot passa sobretot per refer-nos totes les preguntes. Tot això significa canviar culturalment tot allò que hem fet fins ara i que ens ha permès arribar fins aquí.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Viure dins els límits planetaris comporta una sèrie de preguntes de resposta molt complexa. Alguns exemples: quins aparells elèctrics o electrònics podrem i quins haurem d’eliminar per sempre més? Quins bens de consum hauríem de deixar de fabricar immediatament? Quins aliments hem de deixar de produir perquè tenen unes petjades ecològiques desorbitades? Quins fàrmacs no podrem sintetitzar més? Quins materials haurem d’utilitzar al futur? Quines feines s’hauran d’extingir?<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Penso que és fonamental que políticament es tingui sempre en compte la visió del decreixement arreu on es vulgui fer política transformadora des de baix a l’esquerra, així com arreu dels moviment socials o en qualsevol espai on es faci activisme. Aprofitar l’escletxa que es va obrint lentament des de l’acadèmia i entrar en aquest rebuf amb claredat i contundència. En aquests casos, portar la bandera del decreixement no és tant sols entendre la visió que ens afecta i afectarà sinó plantejar el canvi cultural des del risc que suposarà re-aprendre a viure i a fer política amb menys (i altres) recursos energètics i materials que en l’actualitat.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per altra banda, també vull fer èmfasi en que, si no es planteja una resposta organitzada i seriosa des de la militància política d’esquerres i l’activisme social, aquest Leviatan capitalista també té opcions d’acabar fagocitant el concepte del decreixement i dissoldre’l com un terrós de sucre i anul·lar-li la gran capacitat de transformació política que comporta, com ha fet amb altres conceptes com el feminisme o altres trinxeres de resistència anticapitalista. No es pot subestimar el poder del capitalisme contemporani.<p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Només el temps dirà si se’ns haurà escapat de les mans o hi vam ser a temps, però val més que ens hi posem de dalt a baix per aprendre a reorganitzar-nos radicalment tot perseguint un horitzó més escàs però més viable i volgudament més just. Des dels moviments socials i l’espai de la unitat popular, cal que avancem fermament cap a un horitzó decreixentista.<hr class="wp-block-separator has-alpha-channel-opacity" style="background-color: white; border-color: initial; border-image: initial; border-left-width: initial; border-right-width: initial; border-style: solid none; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; height: 1px; margin: 20px auto; max-width: 100px;" /><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Merriweather, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Foto de portada: Banksy

El decreixement és un paradigma, enfocament o visió de resposta a una realitat biofísica evident sobre el factor més real i material que existeix: que tot allò que comprèn la realitat inorgànica és quelcom finit.

El decreixement no és una opció política, ni una crida ideològica ni una corrent utòpica. Encara menys, la reinterpretació interessada d’alguns per transmetre la fal·laç idea d’un retorn a les cavernes de la societat moderna (aquí només un petit exemple nostrat de tal hipèrbole). El decreixement és un paradigma, enfocament o visió de resposta a una realitat biofísica evident sobre el factor més real i material que existeix: que tot allò que comprèn la realitat inorgànica és quelcom finit i que les eres geològiques i la regeneració natural tenen unes cinètiques extremadament lentes comparades amb la nostra existència i, encara més, en comparació amb l’escalatge híper-accelerat dels darrers dos segles de capitalisme i amb la globalització frenètica de les darreres dècades.

Aquesta situació té una clara traducció a nivell polític i emmarca una forta pugna que s’anirà intensificant encara més els propers anys. En primer lloc, aquells sectors minoritaris que prefereixen obviar la realitat climàtica i seguir tirant la pilota endavant perquè els seus forts i demencials interessos individuals i econòmics els impedeixen frenar o revertir res. En segon lloc, les majories socials que, en unes condicions molt pitjors i més vulnerables, no podran escollir com fer front a la situació i només podran tenir la sort de viure en algun racó amb condicions d’adaptació climàtica suficients pels temps futurs.

Aquesta pugna ideològica (el què) i política (el com) ja està essent tan intensa com invisibilitzada. Una pugna per reinventar la realitat i veure com s’ha de reorganitzar l’economia i la societat per a fer front als reptes socials i ambientals i a la realitat climàtica d’aquest neoliberalisme addicte al creixement econòmic infinit en un planeta finit. Per nosaltres, una visió de com entendre la vida a partir d’ara per avançar cap a un futur menys càlid i més just.

Així com el factor clau del creixement econòmic pretesament il·limitat ha afavorit el capitalisme industrial i ha solidificat les bases del model actual, hegemònic i autodestructiu, les eines per transformar-lo de manera suficient han de ser radicalment diferents. I són conegudes. Per exemple, començar per entendre les diferències entre excés i progrés. En aquest sentit, la visió del post-creixement és un marc conceptual tàctic i de mirada més àmplia que comporta diverses maneres d’enfocar la realitat però on totes tenen quelcom estratègic en comú: la fi del capitalisme tal i com s’ha entès fins ara.

Actualment podem afirmar que la visió decreixentista va avançant lentament però ho fa tant en la forma com en el fons. Cada vegada hi ha investigacions més pioneres i més xarxa (i múscul) internacional que ajuda a reinterpretar l’imperant relat actual. També hi ha cada dia més gent que, fora els cercles acadèmics o avantguardistes, utilitza el mot decreixement sense tants tabús com abans. Tanmateix, la realitat és que encara que el terme es vagi popularitzant lentament, l’economia segueix creixent de manera ingent, permanentment acoblada a una desmesurada generació d’emissions i a una continua contaminació múltiple de la biosfera.

La intenció d’aquest article no és explicar o aprofundir sobre la visió del decreixement des d’un punt de vista tècnic o polític, sinó aprofitar el seu moment actual per llençar una breu reflexió sobre la situació vigent del decreixement a nivell d’intervenció institucional i com s’està posicionant en l’esfera de la política europea ens els darrers mesos.

Darrerament s’han publicat dos articles de gran importància científica relacionats amb el decreixement. També és possible que al moment de publicar aquest article ja n’hagi sortit algun altre més nou i destacat. En primer lloc, el darrer article de Jason Hickel et al. on demostraven empíricament que, al ritme frenètic i malaltís actual del capitalisme neoliberal, tardarem més de 200 anys a reduir les emissions un 95%, havent emès 27 vegades més que la proposta de mínims consensuada a l’Acord de París, ja que només 11 dels 36 països més enriquits del planeta han aconseguit desacoblar les emissions de gasos d’efecte hivernacle del PIB durant l’etapa 2013-2019. En segon lloc, fa unes setmanes sortia un nou article, publicat a Science Advances per diversos autors, on hi actualitzaven les diagnosis dels nou límits planetaris actuals i determinava que sis d’ells ja s’han transgredit. Recordem que el fet de superar un sol límit planetari ja implica un risc existencial per l’espècie humana i moltes altres espècies.

Aquestes només són les darreres –i enèsimes– demostracions que l’actual estratègia del capitalisme del creixement verd és extremadament improbable (o dit d’altra manera, impossible), a part de ser extremadament lent en relació amb el nivell d’urgència actual de la descarbonització. La pròpia situació d’urgència ens demostra que l’única solució viable i sensata és reorganitzar-nos socialment i transformar-nos culturalment per (re)aprendre a consumir menys materials i energia, de manera justa, equitativa i sense oblidar la lluita de classes. Plantejar i construir una resposta política en forma d’un ecosocialisme decreixentista. Per altra banda, en una altra esfera del joc, els darrers mesos hi ha hagut dos esdeveniments destacats que van marcant el camí del món decreixentista en el si de l’acció política i institucional europea de més alt nivell.

En primer lloc, al maig, es va organitzar el congrés Beyond Growth a la seu del Parlament Europeu de Brussel·les i també de manera telemàtica. Com ja digué Juan Bordera en una crònica publicada a CTXT: «més ens val que el Woodstock del decreixement sigui realment un esdeveniment històric i un punt d’inflexió en la política europea». Coincideixo amb la idea que aquest congrés es va viure i palpar com una fita històrica. Tres dies de trobada entre bona part de l’avantguarda acadèmica internacional i una part del món activista per la justícia climàtica juntament amb alts càrrecs de la política europea, tècnics o representants de grans sindicats. Un bon exemple n’és que el congrés fou inaugurat per l’actual presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola i l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a més de compartir una insòlita taula rodona amb l’antropòleg econòmic Jason Hickel, autor del darrer best seller «Menys és més» i un dels actuals grans referents del decreixement, a més de ferm defensor de la planificació social de l’economia. Així mateix, altres comissaris europeus també van coincidir amb importants acadèmics o activistes del món del decreixement en altres taules rodones. Foren trobades sense dubte estimulants per a qualsevol persona interessada pel tema o amb un mínim esperit crític i capacitat d’anàlisi política. Crec que es pot dir que el món del decreixement ha fet un primer aterratge al cor institucional de la Unió Europea, al cor de la bèstia.

En segon lloc, durant els darrers dies d’agost es va celebrar la novena edició del Congrés internacional de Decreixement a Zagreb, quinze anys després de la primera edició del 2008 a París i a punt de complir la desena edició, que es celebrarà el juny vinent a Galícia. A diferència del congrés del Parlament Europeu, de caire més polític i de cara als mitjans, aquest és un congrés és amb un to més acadèmic. En aquesta novena edició de Zagreb hi van participar més de 700 persones entre acadèmics de referència, investigadors, tècnics diversos i representants polítics europeus, tant municipals com supramunicipals. S’hi van presentar desenes de destacades investigacions punteres, publicacions recents o informes a través de presentacions, taules rodones, tallers o xerrades magistrals.

Una de les ponències magistrals més multitudinària i discutida fou la del filòsof marxista japonès Kohei Saito, autor de l’obra «Una Nova Manera De Viure» (Tigre de Paper, 2023) i un dels principals defensors de les tesis que unifiquen el marxisme i el comunisme des de la visió decreixentista. Entre moltes altres, també hi hagueren interessants ponències de Diana Ürge-Vorsatz, actual vicepresidenta de l’IPCC i professora a la Central European University de Viena, o de la politòloga antiracista i feminista francesa, Françoise Vergès. Per exemple, la destacada economista ecològica Julia Steinberger, va compartir taula amb Phillipe Lambert, eurodiputat i copresident del Partit Verd Europeu des de 2019 i un dels co-organitzadors del congrés Beyond Growth, comentat anteriorment.

És evident que estan passant coses insòlites al si de la Unió Europea respecte la qüestió del decreixement. Segurament encara manca capacitat de perspectiva per veure si aquests fets seran més que retòrica d’uns o interessos dels altres i marcaran el punt d’inflexió imprescindible que permeti el canvi de rumb de les grans polítiques creixentistes, neoliberals i fòssils de la UE, encara que estiguin tenyides de verd. Una altra fita històrica i important de l’any passat és que un grup de recerca liderat per Giorgos Kallis, Jason Hickel i Julia Steinberger –els dos primers establerts a la UAB i la darrera a Suïssa- va guanyar una important subvenció del European Research Council per a fer investigació sobre el Post-creixement des de diferents línies de treball. És evident que estan passant coses excepcionals també des del món de la recerca i que, com més sinèrgies i debats es generin més coses poden arribar a passar, sempre i quan no es deixi de fer pressió als alts estaments de la Torre d’ivori de la Troika,.

Així com fa un temps el concepte decreixement feia més pànic que gràcia i ràpidament degenerava cap a tergiversacions vàries o cap a projeccions de profecies incomplertes, penso que actualment es pot dir que es comença a obrir una escletxa més transversal. Per exemple, això també s’ha copsat els darrers temps a nivell parlamentari quan, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels diputats de Madrid, diversos diputats com els cupaires Dani Cornellà o Albert Botran, han esmentat aquest terme en algunes intervencions i les reaccions quasi instantànies de la dreta i l’extrema dreta han estat en tot moment directes, tergiversadores i ridiculitzadores, però sempre han volgut desacreditar o qüestionar el concepte i difícilment l’han obviat. Part de la guerra ideològica i la batalla discursiva pel relat. Per mi això és un fet que demostra que, per molt rebuig que generi la visió del decreixement a qui li va en contra dels seus interessos (i suposats desitjos) ja és molt difícil obviar aquesta qüestió.

Comparteixo que els fets anteriors són destacables malgrat siguin insuficients, ja que crec que són indispensables per avançar. No tant sols per històrics, sinó també per sinèrgics, ja que la importància de fer moure i créixer la xarxa decreixentista internacional i poder presentar-se a les institucions més poderoses a dir el que toca dir, és clau. Les tesis de l’actual capitalisme verd sobreviuen bàsicament d’intentar modular dades científiques d’acord amb els seus interessos econòmics a curt termini o electorals i des d’una capa superficial, sense tenir gaire en compte la perspectiva històrica. Aquest vell oxímoron que insisteix en que «cal seguir fent créixer l’economia però de manera sostenible perquè sinó ens enfonsarem». Mai fins ara en la història les dades científiques i acadèmiques havien parlat amb tanta claredat i, precisament, ens demostren que, o ens aturem d’immediat i ho repensem tot el més aviat possible, o llavors sí que ens enfonsarem definitivament. I aquest punt ja és més a prop que lluny. Tot decreixement que no estigui planificat per nosaltres, serà planificat contra nosaltres.

A nivell polític crec que actualment s’està obrint una escletxa i que s’ha d’entrenar la «gimnàstica decreixentista». També penso que en aquesta escletxa li manca direcció política i organització fora l’acadèmia, almenys a les nostres coordenades i latituds. Primer, perquè a Europa encara massa poc múscul polític s’atreveix plantejar les seves línies polítiques posant clarament la visió del decreixement al centre i, segon, perquè el fet de replantejar-ho tot passa sobretot per refer-nos totes les preguntes. Tot això significa canviar culturalment tot allò que hem fet fins ara i que ens ha permès arribar fins aquí.

Viure dins els límits planetaris comporta una sèrie de preguntes de resposta molt complexa. Alguns exemples: quins aparells elèctrics o electrònics podrem i quins haurem d’eliminar per sempre més? Quins bens de consum hauríem de deixar de fabricar immediatament? Quins aliments hem de deixar de produir perquè tenen unes petjades ecològiques desorbitades? Quins fàrmacs no podrem sintetitzar més? Quins materials haurem d’utilitzar al futur? Quines feines s’hauran d’extingir?

Penso que és fonamental que políticament es tingui sempre en compte la visió del decreixement arreu on es vulgui fer política transformadora des de baix a l’esquerra, així com arreu dels moviment socials o en qualsevol espai on es faci activisme. Aprofitar l’escletxa que es va obrint lentament des de l’acadèmia i entrar en aquest rebuf amb claredat i contundència. En aquests casos, portar la bandera del decreixement no és tant sols entendre la visió que ens afecta i afectarà sinó plantejar el canvi cultural des del risc que suposarà re-aprendre a viure i a fer política amb menys (i altres) recursos energètics i materials que en l’actualitat.

Per altra banda, també vull fer èmfasi en que, si no es planteja una resposta organitzada i seriosa des de la militància política d’esquerres i l’activisme social, aquest Leviatan capitalista també té opcions d’acabar fagocitant el concepte del decreixement i dissoldre’l com un terrós de sucre i anul·lar-li la gran capacitat de transformació política que comporta, com ha fet amb altres conceptes com el feminisme o altres trinxeres de resistència anticapitalista. No es pot subestimar el poder del capitalisme contemporani.

Només el temps dirà si se’ns haurà escapat de les mans o hi vam ser a temps, però val més que ens hi posem de dalt a baix per aprendre a reorganitzar-nos radicalment tot perseguint un horitzó més escàs però més viable i volgudament més just. Des dels moviments socials i l’espai de la unitat popular, cal que avancem fermament cap a un horitzó decreixentista.

Foto de portada: Banksy