PRÒLEG AL LLIBRE 'TOT EL PODER ALS SÒVIETS!', UNA SELECCIÓ DE TEXTOS DE LENIN A CÀRREC D'ARNAU CARNÉ PUBLICADA PER TIGRE DE PAPER.
CONTEXT ACTUAL
En el centenari de la mort del gran revolucionari rus Vladimir Ilitx Ulianov "Lenin" obrim, amb aquest pròleg cedit pels companys i companyes de Tigre de Paper, una sèrie d'articles en què analitzarem el seu pensament i la seva obra, òbviament amb l'objectiu de recollir aprenentatges per a la construcció d'una teoria i una prà ctica revolucionà ries per a l'ara i l'aquÃ
El plantejament de Lenin en les anomenades «Tesis d’abril» va ser inicialment rebutjat pels bolxevics: el comitè del partit de Petrograd les va rebutjar per 13 vots a 2, perquè s’havien emmotllat, en una clara concepció etapista de la revolució i el socialisme, a donar suport al govern provisional i a una revolució democrà tica-burgesa com a primer pas en el camà cap a la societat socialista. Per contra, les «Tesis d’abril» proposaven un programa radicalment revolucionari basat en la sortida immediata de la guerra, l’oposició militant al govern dels «revolucionaris xovinistes», la nacionalització de tota la terra, que passaria a mans dels soviets de camperols, i tot el poder per als soviets amb una República dels soviets de diputats obrers i camperols arreu del paÃs.
La persistència de Lenin i el fet que les seves posicions acabessin sent solucions polÃtiques và lides avalades pel curs que va seguir la realitat polÃtica, social i econòmica, expliquen per què, al llarg de la seva vida polÃtica, Lenin va aconseguir capgirar el suport inicial a les seves propostes passant de l’aïllament i d’estar en minoria a convertir-les en el programa de la majoria per fer la revolució
En tots els casos anteriors, la persistència de Lenin i el fet que les seves posicions acabessin sent solucions polÃtiques và lides avalades pel curs que va seguir la realitat polÃtica, social i econòmica, expliquen per què, al llarg de la seva vida polÃtica, Lenin va aconseguir capgirar el suport inicial a les seves propostes passant de l’aïllament i d’estar en minoria a convertir-les en el programa de la majoria per fer la revolució.
La tenacitat i la intransigència de Lenin per defensar les seves posicions, per molt que aquestes anessin a contracorrent, estiguessin isolades o disposessin d’un suport minoritari entre els mateixos revolucionaris, s’explica per l’existència del que un dels millors estudiosos de Lenin i del bolxevisme, Lars T. Lih, ha anomenat l’esquema heroic de Lenin, fonamentat en la visió, ambiciosament optimista, del poder inspirador i de la capacitat de lideratge de la classe obrera per fer la revolució. Aquest esquema heroic de Lenin que guiaria la totalitat de la seva acció polÃtica des de que el 1894 va escriure Qui són els “amics del poble” i com lluiten contra els socialdemòcrates podria resumir-se, seguint el mateix Lih, en la formulació següent: el proletariat de Rússia compliria la seva missió històrica convertint-se en el dirigent del conjunt del poble, liderant una revolució que enderrocaria el tsarisme i instauraria les llibertats polÃtiques i prepararia, aixÃ, el terreny per a un poder proletari que conduiria al socialisme. La inspiració de tota aquesta seqüència es trobaria en el lideratge de la classe obrera i, al seu torn, els militants del partit serien els inspiradors del conjunt del proletariat. El proletariat seria l’inspirador del conjunt del poble rus i el poble rus seria l’inspirador del món sencer amb les seves gestes revolucionà ries.
Aquesta ofensiva capitalista es va desplegar en diferents moments i amb diversos graus de coordinació als països capitalistes avançats. No obstant això, en la dècada de 1990 els seus efectes s’havien fet evidents, manifestant-se en profundes retallades de l’impost a les corporacions, desregulació empresarial, deduccions en el finançament de l’educació, la sanitat i l’assistència social, privatització dels serveis públics i esforços sostinguts per a afeblir i acabar amb els sindicats. Una conseqüència d’aquest assalt va ser la disminució de l’interès i el finançament de la recerca en estudis d’orientació marxista sobre les relacions de classe, coincidint amb la creixent atenció a l’augment de la diversitat racial i de gènere de la mà d’obra. Des de principis de la dècada de 1980, quan Erik Olin Wright va coordinar enquestes nacionals en diversos països capitalistes avançats, a penes hi ha hagut altres estudis marxistes empÃrics importants sobre l’estructura de classes i la consciència de classe al Nord Global.
● Encara que moltes persones s’identifiquen amb precisió com a «classe mitjana» —en contrast amb els quals són evidentment rics o indigents—, aquesta autoidentificació no impedeix que un número significatiu (els treballadors de l’acer, per exemple) desenvolupi una consciència de classe progressista.
● Les persones amb una consciència progressista d’oposició pro-laboral (que donen suport al dret a la vaga i s’oposen a la maximització dels beneficis) superen significativament a les que tenen una consciència de classe pro-capital (que s’oposen al dret a la vaga i donen suport a la maximització dels beneficis), i el nombre de partidaris pro-laborals sembla anar en augment.
● Un número considerable i creixent de persones expressa el seu suport a visions d’una futura democrà cia econòmica caracteritzada per l’absència d’à nim de lucre i l’autogestió dels treballadors.
El major suport es dona entre els treballadors no directius que pertanyen a minories visibles. El nombre creixent de treballadors amb una consciència laboral revolucionà ria ben desenvolupada continuava sent petit en 2016 (menys del 10 per cent). Però la història va demostrar que els grups petits i organitzats poden aconseguir un canvi transformador quan aborden preocupacions democrà tiques genuïnes.
La creixent escalada bel·licista ens situa en una cruïlla existencial: la necessitat d'identificar els perills potencials d'aquesta escalada, aixà com la seva vinculació amb les lògiques d'un capitalisme terminal, ha d'anar acompanyada de la recuperació de la millor tradició internacionalista revolucionà ria.
Una lectura molt recomenable, que analitza la guerra en la seva complexitat de factors: Susan Watkins, «Five Wars in One. The Battle for Ukraine,» New Left Review, Octubre-Novembre de 2022. ↩︎