Home Archive for de juny 2024

undefined

Marx més enllà dels marges

0 Somnis Rebels 12:03 a. m. Comments

MARXISMEMarx més enllà dels marges >Somnis Rebels 12:03 a. m. 0 Comments Marx més enllà dels margesKevin B. AndersonExtracte del llibre “Marx at the Margins”Aquest viatge pels escrits de Marx* a propòsit del nacionalisme,

undefined

CONGRÉS INTERNACIONAL LENIN / LENIN INTERNATIONAL CONFERENCE

0 Somnis Rebels 11:59 p. m. Comments

MARXISMECONGRÉS INTERNACIONAL LENIN / LENIN INTERNATIONAL CONFERENCE >Somnis Rebels 11:59 p. m. 0 Comments PRESENTACIÓ[Descarrega’t el cartell]En motiu del primer centenari de la mort de Vladimir I. U. Lenin (1924-2024), el 26, 27 i

undefined

QUÈ CAL FER DAVANT LES ‘FAKE NEWS’ DE LA ULTRADRETA?

0 Somnis Rebels 9:00 p. m. Comments

FeixismeQUÈ CAL FER DAVANT LES ‘FAKE NEWS’ DE LA ULTRADRETA? >Somnis Rebels 9:00 p. m. 0 Comments S'ha d'invertir a educar com informar-se, a prevenir la desinformació i exigir a les principals empreses mediàtiques

undefined

“Marx es va tornar, fins a cert punt, anti tecnocràtic.” Entrevista a Kevin B. Anderson

0 Somnis Rebels 8:19 p. m. Comments

MARXISME“Marx es va tornar, fins a cert punt, anti tecnocràtic.” Entrevista a Kevin B. Anderson >Somnis Rebels 8:19 p. m. 0 Comments PER ROSER ESPELT ALBA I IMANOL OIARTZABAL6 DE JUNY DE 2024CATARSIEn un context

Pages 1 of 13 12 3 4 5 6 7 8 9 Next Last

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

de juny 2024

<p> </p><div class="container" style="box-sizing: border-box; margin: 0px auto; max-width: 1000px; padding-left: 16px; padding-right: 16px;"><div class="row" style="box-sizing: border-box; display: flex; flex-flow: row wrap; flex: 0 1 auto; margin-left: -16px; margin-right: -16px;"><div class="col col-12 col-w-12" style="box-sizing: border-box; padding-left: 16px; padding-right: 16px; width: 1000px;"><div class="post__head" style="box-sizing: border-box; margin: 48px 0px;"><h1 class="post__title" style="box-sizing: border-box; color: var(--heading-font-color); font-family: "Noto Serif", "Times New Roman", Georgia, serif; font-size: 60px; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px;">Marx més enllà dels marges</h1><h1 class="post__title" style="box-sizing: border-box; color: var(--heading-font-color); font-family: "Noto Serif", "Times New Roman", Georgia, serif; font-size: 60px; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px;"><a href="https://laccent.cat/kevin-b-anderson/" style="box-sizing: border-box; font-size: 20px; text-decoration-color: transparent;">Kevin B. Anderson</a></h1></div></div></div></div><div class="container" style="box-sizing: border-box; margin: 0px auto; max-width: 1000px; padding-left: 16px; padding-right: 16px;"><div class="row" style="box-sizing: border-box; display: flex; flex-flow: row wrap; flex: 0 1 auto; margin-left: -16px; margin-right: -16px;"><div class="sidebar-left col col-3 col-w-4 col-d-12" style="box-sizing: border-box; padding-left: 16px; padding-right: 16px; width: 333.328px;"><aside class="sidebar" style="box-sizing: border-box;"><div class="widget-sidebar widget-post-author" style="border-bottom: 1px solid var(--border-color); box-sizing: border-box; margin-bottom: 32px; padding-bottom: 32px;"><p class="post-author-description" style="box-sizing: border-box; color: var(--text-alt-color); font-size: 15px; margin: 0px; padding: 0px;"></p><div class="post-author-social" style="box-sizing: border-box; line-height: 1; margin-top: 12px;"></div></div><div class="widget-sidebar widget-featured-posts" style="border-bottom: 1px solid var(--border-color); box-sizing: border-box; margin-bottom: 32px; padding-bottom: 32px;"><h2 class="widget-sidebar-title" style="box-sizing: border-box; color: var(--heading-font-color); font-family: "Noto Serif", "Times New Roman", Georgia, serif; font-size: 20px; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px;"><br /></h2></div><div class="widget-sidebar widget-categories" style="border-bottom: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 32px; padding-bottom: 32px;"><h3 class="widget-sidebar-title" style="box-sizing: border-box; color: var(--heading-font-color); font-family: "Noto Serif", "Times New Roman", Georgia, serif; font-size: 20px; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 24px; padding: 0px;"><br /><img alt="Marx més enllà dels marges" class="lazy loaded" data-ll-status="loaded" src="https://laccent.cat/assets/img/2024/06/marxmarges.png" style="border-radius: 16px; border-style: none; box-sizing: border-box; color: #111111; font-family: Poppins, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 18px; height: 475.984px; left: 0px; max-width: 100%; object-fit: cover; opacity: 1; overflow: hidden; position: absolute; top: 0px; transition: opacity 0.3s ease 0s; user-select: none; vertical-align: middle; width: 634.656px;" /></h3></div></aside></div><div class="col col-9 col-w-8 col-d-12" style="box-sizing: border-box; padding-left: 16px; padding-right: 16px; width: 666.656px;"><article class="post" style="box-sizing: border-box; color: var(--text-color);"><div class="post__content" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #111111; font-family: Poppins, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 18px;"><h3 id="extracte-del-llibre-marx-at-the-margins" style="box-sizing: border-box; color: var(--heading-font-color); font-family: "Noto Serif", "Times New Roman", Georgia, serif; font-size: 24px; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;"><em style="box-sizing: border-box;">Extracte del llibre “Marx at the Margins”</em></h3><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Aquest viatge pels escrits de Marx* a propòsit del nacionalisme, de les races, de l’etnicitat i de les societats no-occidentals crec que ha demostrat el caràcter multidimensional del conjunt del seu projecte intel·lectual. Crec que ha quedat provat que, per a Marx, la crítica del capital va més enllà del que generalment se suposa. És cert que es va centrar en les relacions capital-treball a Europa i Amèrica del Nord però, al mateix temps, va dedicar un temps considerable, i va dedicar una energia enorme, a l’anàlisi de les societats no-occidentals i a les qüestions referides a les races, l’etnicitat i el nacionalisme. Encara que alguns dels seus escrits testimonien una perspectiva unilineal discutible i, en ocasions, comporten elements d’etnocentrisme, la trajectòria del conjunt dels escrits de Marx sobre aquestes qüestions, vistes en la seva evolució, va per altres camins. Aquest llibre mostra que Marx va crear una teoria plurilineal i no-reduccionista de la història, que va analitzar la complexitat i les diferències de les societats no-occidentals i que va rebutjar caure presa d’un model únic de desenvolupament o de la revolució.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">El 1848, Marx i Engels van exposar un model teòric de la societat capitalista i de les seves contradiccions fonamentals tan previsor que, fins i tot avui, el poder descriptiu del Manifest comunista no té parió. Però en el Manifest mostren també, de manera implícita i equívoca, una concepció unilineal de l’evolució social. Segons ells, les societats precapitalistes (en particular, la Xina) que, de forma etnocentrista, van caracteritzar com a part de les nacions “més bàrbares”, estaven destinades a ser envaïdes i modernitzades a la força pel nou i dinàmic sistema social que era el capitalisme. En els articles escrits el 1853 per a la New York Tribune, Marx va estendre aquesta perspectiva a l’Índia. Va cantar les lloances del que veia com una expressió del caràcter progressista del colonialisme britànic davant de l’Índia de les castes i al seu ordre social tradicional “inamovible”. Va afirmar que, si s’excloïen les conquestes estrangeres (des dels àrabs fins als britànics), l’Índia era una societat sense història. Sostenia, a més, que la societat índia va fracassar a l’hora de resistir a aquestes invasions a causa tant de la seva divisió en castes com de la passivitat general de la societat. Les relacions socials comunitàries i la propietat comunal al camp aportaven una base sòlida al “despotisme oriental”. Tot això feia de l’Índia un país permeable al colonialisme britànic que, de totes maneres, va portar el progrés. Els pensadors postcolonials i postmoderns, dels quals el més conegut és Edward Said, van criticar el Manifest comunista i els escrits de 1853 sobre l’Índia com una expressió del coneixement oriental que sorgia del fons d’una mentalitat colonialista.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">La majoria d’aquestes crítiques no van entendre que, a partir de 1853, la posició de Marx sobre Àsia va ser més subtil i dialèctica, que començà a variar en relació amb la posició defensada en el Manifest. En els articles per a la New York Tribune també va escriure que una Índia modernitzada trobaria el seu camí al marge del colonialisme, el qual descrivia com una forma de “barbàrie”. Afirmà que, tard o d’hora, el colonialisme a l’Índia arribaria a la seua fi a través de l’ajuda aportada per la classe obrera britànica o per la formació d’un moviment independentista a l’Índia. Com han assenyalat alguns intel·lectuals indis, com Irfan Habib (un dels historiadors marxistes més reputats, que va col·laborar, al costat d’altres, en diversos volums de la People’s History of India), aquest aspecte dels escrits de Marx en relació amb l’Índia constitueix el primer exemple d’una presa de posició a favor de la independència de l’Índia per un pensador de relleu europeu.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">L’aspecte anticolonialista del pensament de Marx es va accentuar a partir de 1856-1857, quan, també a la New York Tribune, va donar suport a la resistència xinesa contra els britànics durant la segona guerra de l’opi i es va mostrar favorable a la insurrecció dels sipais a l’Índia. Al llarg d’aquest període va començar a integrar una part de la seva nova comprensió de l’Índia en un dels seus treballs teòrics més importants, els Grundrisse (1857-1859). En l’elaboració d’aquest tractat de la crítica de l’economia política va esbossar una veritable teoria plurilineal de la història, segons la qual les societats asiàtiques no evolucionaven de la mateixa manera que els successius modes de producció a l’Europa occidental: antiguitat grecoromana (esclavisme), feudalisme i capitalisme. A més, va comparar i contrastar les relacions de la propietat “comuna” i la gran producció social comunitària de l’antiga societat romana amb les de l’Índia contemporània. Mentre l’any 1853 concebia les formes socials comunals del camp com la base del despotisme, d’aleshores en endavant va insistir el fet que aquestes formes podrien ser tant despòtiques com democràtiques.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">En el decurs de la dècada de 1860 Marx es va concentrar en Europa i Amèrica del Nord, i va escriure poc sobre Àsia. És en aquest època quan va concloure la primera versió del primer volum d’<em style="box-sizing: border-box;">El capital</em>, així com la major part dels esborranys dels que han esdevingut els volums II i III d’aquesta obra. No obstant això, seria erroni considerar que, al llarg d’aquest període, Marx es va ocupar exclusivament de les relacions entre el capital i la lluita de classes, deixant de banda el nacionalisme, les qüestions de raça i l’etnicitat. Mentre concloïa <em style="box-sizing: border-box;">El capital</em>, al llarg dels anys de la Guerra Civil americana (1861-1865), Marx es va ocupar de la relació dialèctica entre raça i classe.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Fins i tot va prendre posició contra l’esclavisme i va donar suport de forma crítica al govern de Lincoln contra la Confederació (sudista). En els escrits relatius a la Guerra Civil als Estats Units, vincula de moltes formes raça i classe. I, per sobre de tot, sosté que el racisme blanc va reprimir els treballadors negres en el seu conjunt. A continuació va escriure que la “subjectivitat” de la classe obrera negra sotmesa a l’esclavisme constituïa una força decisiva a un desenllaç favorable de la guerra per al nord. D’altra banda, va remarcar (com a exemple del més bell internacionalisme) el suport sense reserves dels treballadors anglesos a la causa nordista, tot i el gran sofriment econòmic que representava per a les ciutats tèxtils com Manchester el bloqueig nordista a l’exportació del cotó sudista. Tenim també la premonitòria advertència continguda en una de les cartes que va escriure a la Primera Internacional, segons la qual la negació dels EUA a concedir plens drets polítics i socials als esclaus emancipats conduiria de nou a conflictes sagnants.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">També va donar suport a l’aixecament polonès de 1863 a favor de la independència nacional d’aquest país, sotmès des de feia molt temps al jou rus. Ja en el <em style="box-sizing: border-box;">Manifest</em>, Marx i Engels havien plantejat el suport a la independència polonesa com un dels principis rectors del moviment obrer i socialista. Els escrits de Marx en relació amb Rússia i Polònia estan íntimament vinculats. Com la resta de la seva generació, Marx percebia Rússia com una potència maligna, reaccionària i l’amenaça més important per als moviments socialistes i democràtics d’Europa. Per a ell, l’autocràcia russa, la qual considerava una forma de “despotisme oriental” heretada de la conquesta mongola, tenia les arrels en el caràcter agrari del país, en particular en les formes comunals i les relacions de propietat comunal que predominaven en el camp rus.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">A partir de 1858, igual que en relació amb la Xina i l’Índia, Marx va començar a modificar la seva percepció de Rússia. Com hem comprovat en nombrosos articles escrits per a la New York Tribune, va prendre en consideració la imminent emancipació dels serfs i la possibilitat d’una revolució agrària. El fet que la Polònia ocupada per Rússia estigués situada entre Rússia i l’Europa occidental va tenir com a conseqüència que el moviment revolucionari polonès representés una profunda contradicció en l’Imperi rus. Aquesta situació li va permetre oposar-se a la voluntat d’intervenció de Rússia contra les revolucions europees de 1830 i, en certa mesura, la de 1848. Marx va criticar en nombroses ocasions els demòcrates francesos i d’altres països per no haver donat suport decididament als seus aliats polonesos. Aquesta traïció a Polònia, a més, va afeblir els moviments democràtics i socialistes de l’oest, obrint el camí a la intervenció russa que, finalment, es va donar a gran escala l’any 1849, i a la seva pròpia derrota. Al final de la seva vida, Marx va començar a posar en relleu els elements anticapitalistes presents en el si del moviment revolucionari polonès.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Com a resultat del suport de la classe obrera a la causa nordista durant la guerra civil americana i l’aixecament polonès de 1863, es va posar en peu una xarxa internacional de militants del moviment obrer. Aquesta xarxa, composta principalment de francesos, alemanys i britànics, es va reunir l’any 1864 amb motiu de la constitució de l’Associació Internacional de Treballadors (la I Internacional). Marx en va ser un dels principals teòrics i organitzadors. D’això se’n dedueix que el seu fort compromís amb la causa de l’emancipació dels treballadors (que ho va ser durant tota la seva vida) es va donar en el context de les lluites contra l’esclavisme, el racisme i l’opressió nacional. Poc temps després de la formació de la Internacional, també es va sentir atret pel moviment independentista irlandès. La implicació de la Internacional amb la causa nacional irlandesa va començar el 1867, any en què es va publicar la primera edició alemanya d’<em style="box-sizing: border-box;">El capital</em>. Els dirigents sindicalistes britànics de la Internacional, per la seva gran honra i no sense la participació teòrica i política de Marx en les discussions, inicialment van adoptar una posició ferma contra la dominació britànica a Irlanda. Quan, en el curs dels anys 1867-1870, el conflicte irlandès va assolir el seu punt àlgid, les exposicions de Marx sobre la relació entre l’emancipació nacional i la lluita de classes no es limitaven a la teoria; van ser elaborades en el si de la més àmplia organització dels treballadors d’aquesta època, a la qual va oferir els arguments.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Amb el pas del temps, Marx va desenvolupar una posició nova en relació amb Gran Bretanya i Irlanda, que va tenir implicacions més enllà del moment en què ho va fer. En aquesta època, la seva teoria sobre Irlanda va marcar l’apogeu dels seus escrits sobre l’etnicitat, la raça i el nacionalisme. Anteriorment, i en un estil “modernista”, pensava que, en un primer moment, la classe obrera britànica emanada de la societat capitalista més avançada de l’època aconseguiria el poder i això permetria a Irlanda obtenir la independència, oferint igualment un suport polític i material al nou país independent.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">A partir de 1869-70, Marx va escriure que havia canviat de posició i, a partir d’aquí, va defensar que era la independència irlandesa que hauria de donar-se en primer lloc. Plantejava que els treballadors britànics estaven talment penetrats de l’orgull nacionalista i de l’arrogància de gran potència a propòsit d’Irlanda que havien desenvolupat una “falsa consciència” que els vinculava a la classe dominant de la Gran Bretanya, atenuant així els conflictes de classe en el si de la societat britànica. Aquest atzucac no podia ser superat més que mitjançant el suport directe del moviment obrer britànic a la independència nacional irlandesa. Això permetria també unir els treballadors a Gran Bretanya, on els treballadors irlandesos formaven un subproletariat. Sovint els treballadors anglesos consideraven que els desesperats pobres irlandesos eren responsables de la competència que conduïa a una reducció dels seus salaris. Alhora, els treballadors irlandesos desconfiaven del moviment obrer anglès, considerant-lo una expressió més de la societat britànica dominant a Irlanda i Anglaterra. Marx va relacionar en diverses ocasions la seva concepció de la relació entre classe, ètnia i nacionalisme entre anglesos i irlandesos a les relacions de raça als Estats Units. Va comparar la situació dels irlandesos a Anglaterra a la dels afroamericans. Va comparar també els comportaments dels treballadors anglesos als dels blancs del Sud dels Estats Units que, molt sovint, s’associaven amb els plantadors blancs contra els seus germans treballadors negres. En aquest sentit, Marx va elaborar una àmplia concepció dialèctica de les relacions entre raça, etnicitat i classe. I, al mateix temps, va criticar les visions estretes del nacionalisme, en particular la versió irlandesa, que derivaven en una identitat religiosa o es marginaven del poble anglès, sense prendre en consideració el treball de la Internacional.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">La majoria de totes aquestes consideracions estan recollides, encara que com a temes secundaris, en el més important treball teòric de Marx, <em style="box-sizing: border-box;">El capital</em>. De totes maneres, en l’edició francesa de 1872-1875, l’última que va preparar ell abans de ser publicada, Marx no només va corregir la traducció de Joseph Roy, sinó que també va revisar enterament el llibre. Moltes d’aquestes revisions tenien a veure amb la qüestió d’una visió del desenvolupament (històric) plurilineal. Alguns dels passatges que Marx va modificar per a l’edició francesa tenen a veure amb la dialèctica del desenvolupament capitalista fora del feudalisme occidental, recollits en la vuitena part del llibre, “L’acumulació primitiva del capital”. Hi afirma, de forma clara i directa, que el tipus de transició que va exposar a la primera part, dedicada a l’acumulació primitiva, no es refereix més que a l’Europa occidental. En aquest sentit, l’esdevenidor de les societats no-occidentals quedava obert, no estava predeterminat pel model de l’Europa occidental.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">L’Índia ocupa un lloc important en nombroses parts d’<em style="box-sizing: border-box;">El capital</em>. Utilitza el poblat de l’Índia com a exemple de les relacions socials precapitalistes i assenyala el declivi brutal de les manufactures tradicionals i la fam a la qual va portar els artesans com a il·lustració dels efectes terriblement destructors de la globalització capitalista per als éssers humans. Marx va dedicar, a més, una important secció del primer volum d’El capital als procediments pels quals la penetració capitalista britànica va concloure en la destrucció de les terres i del poble irlandès. Com a conclusió, assenyalava que l’emigració forçada de milions d’irlandesos cap a Amèrica era una mena de “revenja de la història”, ja que els treballadors irlandesos ajudaven a posar les bases d’una nova potència capitalista, que molt aviat desafiaria la dominació mundial britànica. Finalment, a <em style="box-sizing: border-box;">El capital</em> va abordarla qüestió del racisme i de l’esclavisme, mostrant en quina mesura l’exterminació dels pobles indígenes d’Amèrica i l’esclavitud dels africans van constituir un factor important en les albors del desenvolupament capitalista. Igualment, va assenyalar els efectes nocius de l’esclavisme i del racisme en el naixent moviment obrer nord-americà: “Els treballadors blancs no poden emancipar-se allà on els treballadors negres estiguin estigmatitzats i oprimits” (<em style="box-sizing: border-box;">El capital</em>, capítol X, 7a part). Va concloure afirmant que la fi de l’esclavisme oferia noves i importants oportunitats als treballadors americans.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Marx va tornar a interessar-se per Àsia a partir de la dècada de 1870, en la qual va aprofundir els seus estudis sobre Rússia. A mesura que s’interessava per la política exterior russa, va començar a aprendre rus per poder estudiar les relacions econòmiques i socials d’aquesta formació social. L’interès de Marx per Rússia va augmentar després de la publicació en rus d’<em style="box-sizing: border-box;">El capital</em>, el 1872, després de comprovar que l’obra va provocar més polèmica a Rússia que a Alemanya.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Entre 1879 i 1882, Marx es va llançar a la redacció d’una sèrie de quaderns de notes i d’extractes d’obres erudites d’aquesta època sobre un conjunt de societats no-occidentals ni europees, entre les quals es trobaven l’Índia contemporània, Indonèsia, Rússia, Algèria i l’Amèrica Llatina. Igualment, va prendre notes sobre estudis referits als “pobles indígenes”, com ara els amerindis i els aborígens australians. Un dels temes centrals en aquests quaderns de notes es refereix a les relacions socials comunitàries i a les formes comunals de propietat trobades en moltes d’aquestes societats. Tot i que aquestes notes d’estudi sobre altres autors no contenen sinó formulacions discontínues o indirectes de les seves pròpies opinions, se’n poden destriar alguns temes generals.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Per exemple, dels seus estudis sobre l’Índia n’emergeixen dues qüestions. La primera: una nova apreciació del desenvolupament històric de l’Índia, oposat a les seves opinions inicials, segons les quals es tractava d’un país amb una societat sense història. Tot i que encara considerava que les formes comunals del poblat indi s’havien mantingut estables al llarg dels segles, prenia nota d’una sèrie de canvis importants en el si d’aquestes formes comunals, que van evolucionar d’una comuna basada en clans a una de basada en el territori. La segona: que el seu interès ja no se centrava, com el 1853, en la “passivitat del poble indi”, sinó en els enfrontaments i les resistències enfront de les invasions estrangeres (ja fossin musulmanes, al llarg de l’edat mitjana, o dels colonitzadors britànics, en la seva època). Assenyalava, a més, que algunes d’aquestes resistències es basaven en els clans i en les estructures comunitàries.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">En els seus estudis sobre l’Índia, Algèria i l’Amèrica Llatina, Marx va percebre la preservació de formes comunitàries enfront dels intents colonials occidentals de destruir-les i reemplaçar-les per formes de propietat privada. En determinades situacions, com a Algèria, aquestes formes comunitàries estaven directament vinculades a la resistència anticolonial. A partir d’aquest moment, les idees inicials de Marx a propòsit del caràcter “progressista” del colonialisme també van perdre pes i van ser reemplaçades per una condemna dura i absoluta d’aquest.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">La qüestió del “gènere” en els pobles indígenes, com els iroquesos o la societat de l’antiga Roma, ocupa un lloc important en les notes de 1879-1882, de la mateixa manera que l’havien ocupat en els primers escrits de Marx, en particular en la dècada de 1840. En aquest tema podem comparar directament Marx i Engels. En efecte, les notes de Marx sobre l’obra de l’antropòleg Lewis Henry Morgan Ancient Society van ser reescrites el 1880 o 1881. Engels les va descobrir just després de la mort de Marx i les va utilitzar com a material per al seu propi estudi que va titular <em style="box-sizing: border-box;">L’origen de la família, la propietat privada i l’estat</em> (1884). Encara que l’obra d’Engels contingui molts errors, segueix sent globalment positiva en per la seva rotunda defensa de la igualtat de les dones. Es tracta, de fet, de l’única obra dedicada enterament a aquest tema per un teòric important del naixent moviment socialista. De totes maneres, a diferència d’Engels, Marx tendeix a evitar tota idealització de les relacions de gènere existents en les societats “sense escriptura”, com ara al poble iroquès. Sempre dialèctic, Marx segueix Hegel en destriar les oposicions i les contradiccions en el si de cada esfera social, també en les societats igualitàries i comunitàries. Tampoc sembla que compartís la visió simplista d’Engels segons la qual, a Europa i a l’Orient Mitjà, s’havia produït “una derrota històrica de les dones” durant la transició de les societat de clans “sense escriptura” cap a les societats de classes. És probable que Marx, a diferència d’Engels, veiés les diferències de les relacions de gènere amb les de la seva època no només com un relat sobre els orígens de les societats de classes, sinó també com una força potencial de resistència al capital.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Si les teories de Marx sobre el nacionalisme, l’etnicitat i les classes van tenir el seu punt àlgid en els escrits de 1869-1870 sobre Irlanda, les referides a les societats no-occidentals el van tenir en les reflexions sobre Rússia de 1877-1882. Tant en un seguit de cartes i en els esborranys preparatoris com en el prefaci a l’edició russa del <em style="box-sizing: border-box;">Manifest del partit comunista</em> de 1882, que va redactar al costat de Engels, Marx va començar a esbossar una teoria plurilineal del desenvolupament i de l’evolució. Aquests escrits es basaven en els temes plurilineals incorporats a l’edició francesa d’<em style="box-sizing: border-box;">El capital</em>. En els escrits sobre Rússia, Marx refuta de forma clara i reiterada que el contingut d’<em style="box-sizing: border-box;">El capital</em> pogués conduir a una predicció definida de l’avenir de Rússia i indica que les estructures socials de la comuna russa difereixen de manera clara de les aldees precapitalistes del feudalisme occidental. Aquestes diferències entre les estructures socials precapitalistes occidentals i russes permetien albirar la possibilitat de formes alternatives de desenvolupament social i de modernització de Rússia, si aquesta aconseguia evitar ser absorbida pel capitalisme. En la mesura que les comunes rurals russes eren contemporànies del capitalisme industrial occidental, una revolució social a Rússia basada en les estructures col·lectives de les aldees permetria aprofitar els recursos de la modernitat occidental evitant el patiment del desenvolupament capitalista. No obstant això, en albirar aquesta possibilitat, Marx no proposava en absolut cap autarquia o el socialisme en un sol país per a Rússia. Això significaria un socialisme basat en un desenvolupament econòmic i cultural feble, idea que havia criticat el 1844, com a expressió d’un “comunisme vulgar”.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Per contra, en el prefaci de 1882 al <em style="box-sizing: border-box;">Manifest comunista</em>, Marx i Engels van afirmar que una transformació radical sobre la base de les comunes rurals de Rússia no seria possible si no anava acompanyada de transformacions revolucionàries anàlogues per part del moviment obrer a Europa occidental. I va afirmar que la revolució russa podria tenir una base comunista. Uns anys abans, Marx havia definit els moviments anticolonials de la Xina i l’Índia com aliats del moviment obrer occidental. Criteri que també va aplicar als moviments nacionals d’Irlanda i Polònia. En alguns dels seus últims escrits sobre Rússia fins i tot va anar més enllà, afirmant que, en una Rússia no-capitalista, era possible el desenvolupament comunista, si la revolució russa anava de la mà d’una revolució a Occident dirigida pel moviment obrer.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">En aquest llibre he volgut mostrar que Marx va desenvolupar una teoria dialèctica del canvi social que no era ni unilineal ni exclusivament basada en les classes socials; que la seva teoria del desenvolupament social es fa més plurilineal i, a mesura que passa el temps, la teoria de la revolució es concentra cada vegada més en l’articulació de les contradiccions de classe amb l’etnicitat, la raça i el nacionalisme. És cert que Marx no era un filòsof de la diferència en un sentit postmodern (la seva crítica d’un organisme central, el capital, constituïa la clau de volta de tot el seu treball intel·lectual), però centralitat no vol dir ‘univocitat’ ni ‘exclusivitat’. La teoria social del Marx madur va girar al voltant d’una idea de la totalitat que no només oferia un lloc considerable a la particularitat i a la diferència, sinó que, de vegades, feia d’aquestes particularitats (la raça, l’etnicitat o la nacionalitat), elements determinants de la totalitat. És el que va fer quan va sostenir que una revolució nacional irlandesa podria ser la “palanca” per ajudar a enderrocar el capitalisme a la Gran Bretanya o quan va escriure que una revolució basada en les comunes rurals russes podia servir de punt de partida per a un desenvolupament comunista a escala europea.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Marx va analitzar com el poder del capital dominava el món, com aquest poder s’estenia i creava, per la primera vegada en la història, un sistema industrial i comercial a escala mundial, alhora que formava una nova classe d’oprimits, la classe obrera industrial. Desenvolupant aquesta teoria universal de la història i de la societat, Marx s’esforçava —com hem insistit al llarg de tot el llibre— a evitar generalitzacions abstractes i formals. Va tractar d’entendre, una i altra vegada, les formes concretes com s’inscrivia la universalització del capital i la classe obrera en societats i grups determinats, bé en societats com la russa o l’índia, en què el capital no havia penetrat totalment, bé en les que s’entaulava una interacció entre la consciència de la classe obrera, l’etnicitat, la raça i el nacionalisme, en els països industrials més desenvolupats.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Això ens porta a una altra qüestió. Què ens ensenya la dialèctica social plurilineal i transcultural de Marx sobre l’actual globalització capitalista? Són pertinents en l’actualitat les seves perspectives plurilineals sobre el desenvolupament social a Rússia i altres països no-capitalistes de la seva època?</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Crec que sí, encara que de forma limitada. És cert que encara hi ha algunes zones del món (com Chiapas, a Mèxic, o les regions muntanyoses de Bolívia o Guatemala, així com altres comunitats semblants a l’Amèrica Llatina, l’Àfrica, Àsia i l’Orient Mitjà) on sobreviuen formes comunitàries indígenes. Tanmateix, cap d’elles té una dimensió similar a les de l’Índia o Rússia en l’època de Marx. No obstant això, vestigis d’aquestes formes comunals acompanyen els camperols en les seves migracions cap a les ciutats i, sigui com sigui, recentment s’han desenvolupat importants moviments anticapitalistes en determinats zones de Mèxic i Bolívia basats en formes comunitàries indígenes.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">No obstant això, en conjunt, aquestes regions han estat penetrades pel capital en un grau molt més important del que ho van ser els poblets russos o indis en la dècada de 1880. Tot i així, el punt de vista plurilineal de Marx respecte a Rússia, l’Índia i altres països no-capitalistes continua sent pertinent des dels punts de vista teòric i metodològic. Constitueix un exemple important de la seva teoria dialèctica de la societat. Va treballar sobre la base d’un principi general segons el qual el conjunt del planeta sucumbiria a la dominació del capital i de les seves formes de valor i, al mateix temps, va analitzar molt concretament i de forma històrica importants i diferents societats del planeta que encara no estaven totalment subjugades pel capital.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Moltes conclusions teòriques de Marx que afecten l’articulació de la classe amb la qüestió racial, l’etnicitat i el nacionalisme tenen una pertinència total per a nosaltres en l’actualitat.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">En els principals països industrials, les divisions ètniques (sovint derivades de la immigració) han transformat la classe obrera. Sobre això, els principis que es dedueixen dels escrits que Marx va dedicar a les relacions entre classe i raça en el curs de la Guerra Civil americana, entre la lluita per la independència de Polònia i la revolució europea de conjunt així com entre el moviment independentista irlandès i els treballadors anglesos, tenen una pertinència actual més que manifesta. Els escrits de Marx sobre aquestes qüestions ens ajuden a criticar la barreja de racisme i repressió (dels afroamericans) als Estat Units, a analitzar les revoltes de 1992 a Los Angeles o, també, a comprendre la rebel·lió de la joventut en els suburbis parisencs el 2005. Però, un cop més, la força de la perspectiva teòrica de Marx es basa en el seu rebuig a separar aquestes qüestions de la crítica del capital, la qual cosa els ofereix un context més ampli, sense que per això l’etnicitat, la raça o la nacionalitat quedin diluïdes per la classe.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">Estic convençut que els escrits de Marx en què he concentrat el meu estudi serviran per a comprendre millor tant una dialèctica plurilineal del desenvolupament social com els moviments indígenes que fan front a la globalització capitalista i una teoria de les relacions entre classe, raça, etnicitat i nacionalisme.</p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;"><a href="https://laccent.cat/assets/img/2024/06/marx-kba.jpg" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box;"></a></p><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 32px; padding: 0px;">*Text de conclusió del llibre ‘Marx at the Margins. On Nationalism, Ethnicity, and Non-Western Societies’ (University of Chicago Press, 2010) (Marx en els marges: sobre nacionalisme, ètnia i societats no-occidentals) de Kevin B. Anderson. El llibre està dedicat als escrits de Marx dedicats a nacionalisme, etnicitat i societats no-occidentals. Traducció de Martí C. per Espai Fàbrica.</p></div><div class="post__share" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #111111; font-family: Poppins, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 18px; margin-top: 48px;"><ul class="share__list list-reset" style="align-items: center; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; list-style-type: none; margin: -3px 0px; padding: 0px;"><li class="share__item" style="box-sizing: border-box; margin: 3px; text-align: center;"><a class="share__link share__twitter" href="https://twitter.com/intent/tweet?text=Marx%20m%C3%A9s%20enll%C3%A0%20dels%20marges&url=https://laccent.cat/marx-mes-enlla-dels-marges/" rel="nofollow" style="align-items: center; background-color: var(--background-alt-color); border-radius: 60px; box-sizing: border-box; display: flex; font-size: 14px; line-height: 1; padding: 15px 20px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s ease 0s;" title="Share on Twitter"></a></li></ul></div></article></div></div></div>

Marx més enllà dels marges

Kevin B. Anderson

Extracte del llibre “Marx at the Margins”

Aquest viatge pels escrits de Marx* a propòsit del nacionalisme, de les races, de l’etnicitat i de les societats no-occidentals crec que ha demostrat el caràcter multidimensional del conjunt del seu projecte intel·lectual. Crec que ha quedat provat que, per a Marx, la crítica del capital va més enllà del que generalment se suposa. És cert que es va centrar en les relacions capital-treball a Europa i Amèrica del Nord però, al mateix temps, va dedicar un temps considerable, i va dedicar una energia enorme, a l’anàlisi de les societats no-occidentals i a les qüestions referides a les races, l’etnicitat i el nacionalisme. Encara que alguns dels seus escrits testimonien una perspectiva unilineal discutible i, en ocasions, comporten elements d’etnocentrisme, la trajectòria del conjunt dels escrits de Marx sobre aquestes qüestions, vistes en la seva evolució, va per altres camins. Aquest llibre mostra que Marx va crear una teoria plurilineal i no-reduccionista de la història, que va analitzar la complexitat i les diferències de les societats no-occidentals i que va rebutjar caure presa d’un model únic de desenvolupament o de la revolució.

El 1848, Marx i Engels van exposar un model teòric de la societat capitalista i de les seves contradiccions fonamentals tan previsor que, fins i tot avui, el poder descriptiu del Manifest comunista no té parió. Però en el Manifest mostren també, de manera implícita i equívoca, una concepció unilineal de l’evolució social. Segons ells, les societats precapitalistes (en particular, la Xina) que, de forma etnocentrista, van caracteritzar com a part de les nacions “més bàrbares”, estaven destinades a ser envaïdes i modernitzades a la força pel nou i dinàmic sistema social que era el capitalisme. En els articles escrits el 1853 per a la New York Tribune, Marx va estendre aquesta perspectiva a l’Índia. Va cantar les lloances del que veia com una expressió del caràcter progressista del colonialisme britànic davant de l’Índia de les castes i al seu ordre social tradicional “inamovible”. Va afirmar que, si s’excloïen les conquestes estrangeres (des dels àrabs fins als britànics), l’Índia era una societat sense història. Sostenia, a més, que la societat índia va fracassar a l’hora de resistir a aquestes invasions a causa tant de la seva divisió en castes com de la passivitat general de la societat. Les relacions socials comunitàries i la propietat comunal al camp aportaven una base sòlida al “despotisme oriental”. Tot això feia de l’Índia un país permeable al colonialisme britànic que, de totes maneres, va portar el progrés. Els pensadors postcolonials i postmoderns, dels quals el més conegut és Edward Said, van criticar el Manifest comunista i els escrits de 1853 sobre l’Índia com una expressió del coneixement oriental que sorgia del fons d’una mentalitat colonialista.

La majoria d’aquestes crítiques no van entendre que, a partir de 1853, la posició de Marx sobre Àsia va ser més subtil i dialèctica, que començà a variar en relació amb la posició defensada en el Manifest. En els articles per a la New York Tribune també va escriure que una Índia modernitzada trobaria el seu camí al marge del colonialisme, el qual descrivia com una forma de “barbàrie”. Afirmà que, tard o d’hora, el colonialisme a l’Índia arribaria a la seua fi a través de l’ajuda aportada per la classe obrera britànica o per la formació d’un moviment independentista a l’Índia. Com han assenyalat alguns intel·lectuals indis, com Irfan Habib (un dels historiadors marxistes més reputats, que va col·laborar, al costat d’altres, en diversos volums de la People’s History of India), aquest aspecte dels escrits de Marx en relació amb l’Índia constitueix el primer exemple d’una presa de posició a favor de la independència de l’Índia per un pensador de relleu europeu.

L’aspecte anticolonialista del pensament de Marx es va accentuar a partir de 1856-1857, quan, també a la New York Tribune, va donar suport a la resistència xinesa contra els britànics durant la segona guerra de l’opi i es va mostrar favorable a la insurrecció dels sipais a l’Índia. Al llarg d’aquest període va començar a integrar una part de la seva nova comprensió de l’Índia en un dels seus treballs teòrics més importants, els Grundrisse (1857-1859). En l’elaboració d’aquest tractat de la crítica de l’economia política va esbossar una veritable teoria plurilineal de la història, segons la qual les societats asiàtiques no evolucionaven de la mateixa manera que els successius modes de producció a l’Europa occidental: antiguitat grecoromana (esclavisme), feudalisme i capitalisme. A més, va comparar i contrastar les relacions de la propietat “comuna” i la gran producció social comunitària de l’antiga societat romana amb les de l’Índia contemporània. Mentre l’any 1853 concebia les formes socials comunals del camp com la base del despotisme, d’aleshores en endavant va insistir el fet que aquestes formes podrien ser tant despòtiques com democràtiques.

En el decurs de la dècada de 1860 Marx es va concentrar en Europa i Amèrica del Nord, i va escriure poc sobre Àsia. És en aquest època quan va concloure la primera versió del primer volum d’El capital, així com la major part dels esborranys dels que han esdevingut els volums II i III d’aquesta obra. No obstant això, seria erroni considerar que, al llarg d’aquest període, Marx es va ocupar exclusivament de les relacions entre el capital i la lluita de classes, deixant de banda el nacionalisme, les qüestions de raça i l’etnicitat. Mentre concloïa El capital, al llarg dels anys de la Guerra Civil americana (1861-1865), Marx es va ocupar de la relació dialèctica entre raça i classe.

Fins i tot va prendre posició contra l’esclavisme i va donar suport de forma crítica al govern de Lincoln contra la Confederació (sudista). En els escrits relatius a la Guerra Civil als Estats Units, vincula de moltes formes raça i classe. I, per sobre de tot, sosté que el racisme blanc va reprimir els treballadors negres en el seu conjunt. A continuació va escriure que la “subjectivitat” de la classe obrera negra sotmesa a l’esclavisme constituïa una força decisiva a un desenllaç favorable de la guerra per al nord. D’altra banda, va remarcar (com a exemple del més bell internacionalisme) el suport sense reserves dels treballadors anglesos a la causa nordista, tot i el gran sofriment econòmic que representava per a les ciutats tèxtils com Manchester el bloqueig nordista a l’exportació del cotó sudista. Tenim també la premonitòria advertència continguda en una de les cartes que va escriure a la Primera Internacional, segons la qual la negació dels EUA a concedir plens drets polítics i socials als esclaus emancipats conduiria de nou a conflictes sagnants.

També va donar suport a l’aixecament polonès de 1863 a favor de la independència nacional d’aquest país, sotmès des de feia molt temps al jou rus. Ja en el Manifest, Marx i Engels havien plantejat el suport a la independència polonesa com un dels principis rectors del moviment obrer i socialista. Els escrits de Marx en relació amb Rússia i Polònia estan íntimament vinculats. Com la resta de la seva generació, Marx percebia Rússia com una potència maligna, reaccionària i l’amenaça més important per als moviments socialistes i democràtics d’Europa. Per a ell, l’autocràcia russa, la qual considerava una forma de “despotisme oriental” heretada de la conquesta mongola, tenia les arrels en el caràcter agrari del país, en particular en les formes comunals i les relacions de propietat comunal que predominaven en el camp rus.

A partir de 1858, igual que en relació amb la Xina i l’Índia, Marx va començar a modificar la seva percepció de Rússia. Com hem comprovat en nombrosos articles escrits per a la New York Tribune, va prendre en consideració la imminent emancipació dels serfs i la possibilitat d’una revolució agrària. El fet que la Polònia ocupada per Rússia estigués situada entre Rússia i l’Europa occidental va tenir com a conseqüència que el moviment revolucionari polonès representés una profunda contradicció en l’Imperi rus. Aquesta situació li va permetre oposar-se a la voluntat d’intervenció de Rússia contra les revolucions europees de 1830 i, en certa mesura, la de 1848. Marx va criticar en nombroses ocasions els demòcrates francesos i d’altres països per no haver donat suport decididament als seus aliats polonesos. Aquesta traïció a Polònia, a més, va afeblir els moviments democràtics i socialistes de l’oest, obrint el camí a la intervenció russa que, finalment, es va donar a gran escala l’any 1849, i a la seva pròpia derrota. Al final de la seva vida, Marx va començar a posar en relleu els elements anticapitalistes presents en el si del moviment revolucionari polonès.

Com a resultat del suport de la classe obrera a la causa nordista durant la guerra civil americana i l’aixecament polonès de 1863, es va posar en peu una xarxa internacional de militants del moviment obrer. Aquesta xarxa, composta principalment de francesos, alemanys i britànics, es va reunir l’any 1864 amb motiu de la constitució de l’Associació Internacional de Treballadors (la I Internacional). Marx en va ser un dels principals teòrics i organitzadors. D’això se’n dedueix que el seu fort compromís amb la causa de l’emancipació dels treballadors (que ho va ser durant tota la seva vida) es va donar en el context de les lluites contra l’esclavisme, el racisme i l’opressió nacional. Poc temps després de la formació de la Internacional, també es va sentir atret pel moviment independentista irlandès. La implicació de la Internacional amb la causa nacional irlandesa va començar el 1867, any en què es va publicar la primera edició alemanya d’El capital. Els dirigents sindicalistes britànics de la Internacional, per la seva gran honra i no sense la participació teòrica i política de Marx en les discussions, inicialment van adoptar una posició ferma contra la dominació britànica a Irlanda. Quan, en el curs dels anys 1867-1870, el conflicte irlandès va assolir el seu punt àlgid, les exposicions de Marx sobre la relació entre l’emancipació nacional i la lluita de classes no es limitaven a la teoria; van ser elaborades en el si de la més àmplia organització dels treballadors d’aquesta època, a la qual va oferir els arguments.

Amb el pas del temps, Marx va desenvolupar una posició nova en relació amb Gran Bretanya i Irlanda, que va tenir implicacions més enllà del moment en què ho va fer. En aquesta època, la seva teoria sobre Irlanda va marcar l’apogeu dels seus escrits sobre l’etnicitat, la raça i el nacionalisme. Anteriorment, i en un estil “modernista”, pensava que, en un primer moment, la classe obrera britànica emanada de la societat capitalista més avançada de l’època aconseguiria el poder i això permetria a Irlanda obtenir la independència, oferint igualment un suport polític i material al nou país independent.

A partir de 1869-70, Marx va escriure que havia canviat de posició i, a partir d’aquí, va defensar que era la independència irlandesa que hauria de donar-se en primer lloc. Plantejava que els treballadors britànics estaven talment penetrats de l’orgull nacionalista i de l’arrogància de gran potència a propòsit d’Irlanda que havien desenvolupat una “falsa consciència” que els vinculava a la classe dominant de la Gran Bretanya, atenuant així els conflictes de classe en el si de la societat britànica. Aquest atzucac no podia ser superat més que mitjançant el suport directe del moviment obrer britànic a la independència nacional irlandesa. Això permetria també unir els treballadors a Gran Bretanya, on els treballadors irlandesos formaven un subproletariat. Sovint els treballadors anglesos consideraven que els desesperats pobres irlandesos eren responsables de la competència que conduïa a una reducció dels seus salaris. Alhora, els treballadors irlandesos desconfiaven del moviment obrer anglès, considerant-lo una expressió més de la societat britànica dominant a Irlanda i Anglaterra. Marx va relacionar en diverses ocasions la seva concepció de la relació entre classe, ètnia i nacionalisme entre anglesos i irlandesos a les relacions de raça als Estats Units. Va comparar la situació dels irlandesos a Anglaterra a la dels afroamericans. Va comparar també els comportaments dels treballadors anglesos als dels blancs del Sud dels Estats Units que, molt sovint, s’associaven amb els plantadors blancs contra els seus germans treballadors negres. En aquest sentit, Marx va elaborar una àmplia concepció dialèctica de les relacions entre raça, etnicitat i classe. I, al mateix temps, va criticar les visions estretes del nacionalisme, en particular la versió irlandesa, que derivaven en una identitat religiosa o es marginaven del poble anglès, sense prendre en consideració el treball de la Internacional.

La majoria de totes aquestes consideracions estan recollides, encara que com a temes secundaris, en el més important treball teòric de Marx, El capital. De totes maneres, en l’edició francesa de 1872-1875, l’última que va preparar ell abans de ser publicada, Marx no només va corregir la traducció de Joseph Roy, sinó que també va revisar enterament el llibre. Moltes d’aquestes revisions tenien a veure amb la qüestió d’una visió del desenvolupament (històric) plurilineal. Alguns dels passatges que Marx va modificar per a l’edició francesa tenen a veure amb la dialèctica del desenvolupament capitalista fora del feudalisme occidental, recollits en la vuitena part del llibre, “L’acumulació primitiva del capital”. Hi afirma, de forma clara i directa, que el tipus de transició que va exposar a la primera part, dedicada a l’acumulació primitiva, no es refereix més que a l’Europa occidental. En aquest sentit, l’esdevenidor de les societats no-occidentals quedava obert, no estava predeterminat pel model de l’Europa occidental.

L’Índia ocupa un lloc important en nombroses parts d’El capital. Utilitza el poblat de l’Índia com a exemple de les relacions socials precapitalistes i assenyala el declivi brutal de les manufactures tradicionals i la fam a la qual va portar els artesans com a il·lustració dels efectes terriblement destructors de la globalització capitalista per als éssers humans. Marx va dedicar, a més, una important secció del primer volum d’El capital als procediments pels quals la penetració capitalista britànica va concloure en la destrucció de les terres i del poble irlandès. Com a conclusió, assenyalava que l’emigració forçada de milions d’irlandesos cap a Amèrica era una mena de “revenja de la història”, ja que els treballadors irlandesos ajudaven a posar les bases d’una nova potència capitalista, que molt aviat desafiaria la dominació mundial britànica. Finalment, a El capital va abordarla qüestió del racisme i de l’esclavisme, mostrant en quina mesura l’exterminació dels pobles indígenes d’Amèrica i l’esclavitud dels africans van constituir un factor important en les albors del desenvolupament capitalista. Igualment, va assenyalar els efectes nocius de l’esclavisme i del racisme en el naixent moviment obrer nord-americà: “Els treballadors blancs no poden emancipar-se allà on els treballadors negres estiguin estigmatitzats i oprimits” (El capital, capítol X, 7a part). Va concloure afirmant que la fi de l’esclavisme oferia noves i importants oportunitats als treballadors americans.

Marx va tornar a interessar-se per Àsia a partir de la dècada de 1870, en la qual va aprofundir els seus estudis sobre Rússia. A mesura que s’interessava per la política exterior russa, va començar a aprendre rus per poder estudiar les relacions econòmiques i socials d’aquesta formació social. L’interès de Marx per Rússia va augmentar després de la publicació en rus d’El capital, el 1872, després de comprovar que l’obra va provocar més polèmica a Rússia que a Alemanya.

Entre 1879 i 1882, Marx es va llançar a la redacció d’una sèrie de quaderns de notes i d’extractes d’obres erudites d’aquesta època sobre un conjunt de societats no-occidentals ni europees, entre les quals es trobaven l’Índia contemporània, Indonèsia, Rússia, Algèria i l’Amèrica Llatina. Igualment, va prendre notes sobre estudis referits als “pobles indígenes”, com ara els amerindis i els aborígens australians. Un dels temes centrals en aquests quaderns de notes es refereix a les relacions socials comunitàries i a les formes comunals de propietat trobades en moltes d’aquestes societats. Tot i que aquestes notes d’estudi sobre altres autors no contenen sinó formulacions discontínues o indirectes de les seves pròpies opinions, se’n poden destriar alguns temes generals.

Per exemple, dels seus estudis sobre l’Índia n’emergeixen dues qüestions. La primera: una nova apreciació del desenvolupament històric de l’Índia, oposat a les seves opinions inicials, segons les quals es tractava d’un país amb una societat sense història. Tot i que encara considerava que les formes comunals del poblat indi s’havien mantingut estables al llarg dels segles, prenia nota d’una sèrie de canvis importants en el si d’aquestes formes comunals, que van evolucionar d’una comuna basada en clans a una de basada en el territori. La segona: que el seu interès ja no se centrava, com el 1853, en la “passivitat del poble indi”, sinó en els enfrontaments i les resistències enfront de les invasions estrangeres (ja fossin musulmanes, al llarg de l’edat mitjana, o dels colonitzadors britànics, en la seva època). Assenyalava, a més, que algunes d’aquestes resistències es basaven en els clans i en les estructures comunitàries.

En els seus estudis sobre l’Índia, Algèria i l’Amèrica Llatina, Marx va percebre la preservació de formes comunitàries enfront dels intents colonials occidentals de destruir-les i reemplaçar-les per formes de propietat privada. En determinades situacions, com a Algèria, aquestes formes comunitàries estaven directament vinculades a la resistència anticolonial. A partir d’aquest moment, les idees inicials de Marx a propòsit del caràcter “progressista” del colonialisme també van perdre pes i van ser reemplaçades per una condemna dura i absoluta d’aquest.

La qüestió del “gènere” en els pobles indígenes, com els iroquesos o la societat de l’antiga Roma, ocupa un lloc important en les notes de 1879-1882, de la mateixa manera que l’havien ocupat en els primers escrits de Marx, en particular en la dècada de 1840. En aquest tema podem comparar directament Marx i Engels. En efecte, les notes de Marx sobre l’obra de l’antropòleg Lewis Henry Morgan Ancient Society van ser reescrites el 1880 o 1881. Engels les va descobrir just després de la mort de Marx i les va utilitzar com a material per al seu propi estudi que va titular L’origen de la família, la propietat privada i l’estat (1884). Encara que l’obra d’Engels contingui molts errors, segueix sent globalment positiva en per la seva rotunda defensa de la igualtat de les dones. Es tracta, de fet, de l’única obra dedicada enterament a aquest tema per un teòric important del naixent moviment socialista. De totes maneres, a diferència d’Engels, Marx tendeix a evitar tota idealització de les relacions de gènere existents en les societats “sense escriptura”, com ara al poble iroquès. Sempre dialèctic, Marx segueix Hegel en destriar les oposicions i les contradiccions en el si de cada esfera social, també en les societats igualitàries i comunitàries. Tampoc sembla que compartís la visió simplista d’Engels segons la qual, a Europa i a l’Orient Mitjà, s’havia produït “una derrota històrica de les dones” durant la transició de les societat de clans “sense escriptura” cap a les societats de classes. És probable que Marx, a diferència d’Engels, veiés les diferències de les relacions de gènere amb les de la seva època no només com un relat sobre els orígens de les societats de classes, sinó també com una força potencial de resistència al capital.

Si les teories de Marx sobre el nacionalisme, l’etnicitat i les classes van tenir el seu punt àlgid en els escrits de 1869-1870 sobre Irlanda, les referides a les societats no-occidentals el van tenir en les reflexions sobre Rússia de 1877-1882. Tant en un seguit de cartes i en els esborranys preparatoris com en el prefaci a l’edició russa del Manifest del partit comunista de 1882, que va redactar al costat de Engels, Marx va començar a esbossar una teoria plurilineal del desenvolupament i de l’evolució. Aquests escrits es basaven en els temes plurilineals incorporats a l’edició francesa d’El capital. En els escrits sobre Rússia, Marx refuta de forma clara i reiterada que el contingut d’El capital pogués conduir a una predicció definida de l’avenir de Rússia i indica que les estructures socials de la comuna russa difereixen de manera clara de les aldees precapitalistes del feudalisme occidental. Aquestes diferències entre les estructures socials precapitalistes occidentals i russes permetien albirar la possibilitat de formes alternatives de desenvolupament social i de modernització de Rússia, si aquesta aconseguia evitar ser absorbida pel capitalisme. En la mesura que les comunes rurals russes eren contemporànies del capitalisme industrial occidental, una revolució social a Rússia basada en les estructures col·lectives de les aldees permetria aprofitar els recursos de la modernitat occidental evitant el patiment del desenvolupament capitalista. No obstant això, en albirar aquesta possibilitat, Marx no proposava en absolut cap autarquia o el socialisme en un sol país per a Rússia. Això significaria un socialisme basat en un desenvolupament econòmic i cultural feble, idea que havia criticat el 1844, com a expressió d’un “comunisme vulgar”.

Per contra, en el prefaci de 1882 al Manifest comunista, Marx i Engels van afirmar que una transformació radical sobre la base de les comunes rurals de Rússia no seria possible si no anava acompanyada de transformacions revolucionàries anàlogues per part del moviment obrer a Europa occidental. I va afirmar que la revolució russa podria tenir una base comunista. Uns anys abans, Marx havia definit els moviments anticolonials de la Xina i l’Índia com aliats del moviment obrer occidental. Criteri que també va aplicar als moviments nacionals d’Irlanda i Polònia. En alguns dels seus últims escrits sobre Rússia fins i tot va anar més enllà, afirmant que, en una Rússia no-capitalista, era possible el desenvolupament comunista, si la revolució russa anava de la mà d’una revolució a Occident dirigida pel moviment obrer.

En aquest llibre he volgut mostrar que Marx va desenvolupar una teoria dialèctica del canvi social que no era ni unilineal ni exclusivament basada en les classes socials; que la seva teoria del desenvolupament social es fa més plurilineal i, a mesura que passa el temps, la teoria de la revolució es concentra cada vegada més en l’articulació de les contradiccions de classe amb l’etnicitat, la raça i el nacionalisme. És cert que Marx no era un filòsof de la diferència en un sentit postmodern (la seva crítica d’un organisme central, el capital, constituïa la clau de volta de tot el seu treball intel·lectual), però centralitat no vol dir ‘univocitat’ ni ‘exclusivitat’. La teoria social del Marx madur va girar al voltant d’una idea de la totalitat que no només oferia un lloc considerable a la particularitat i a la diferència, sinó que, de vegades, feia d’aquestes particularitats (la raça, l’etnicitat o la nacionalitat), elements determinants de la totalitat. És el que va fer quan va sostenir que una revolució nacional irlandesa podria ser la “palanca” per ajudar a enderrocar el capitalisme a la Gran Bretanya o quan va escriure que una revolució basada en les comunes rurals russes podia servir de punt de partida per a un desenvolupament comunista a escala europea.

Marx va analitzar com el poder del capital dominava el món, com aquest poder s’estenia i creava, per la primera vegada en la història, un sistema industrial i comercial a escala mundial, alhora que formava una nova classe d’oprimits, la classe obrera industrial. Desenvolupant aquesta teoria universal de la història i de la societat, Marx s’esforçava —com hem insistit al llarg de tot el llibre— a evitar generalitzacions abstractes i formals. Va tractar d’entendre, una i altra vegada, les formes concretes com s’inscrivia la universalització del capital i la classe obrera en societats i grups determinats, bé en societats com la russa o l’índia, en què el capital no havia penetrat totalment, bé en les que s’entaulava una interacció entre la consciència de la classe obrera, l’etnicitat, la raça i el nacionalisme, en els països industrials més desenvolupats.

Això ens porta a una altra qüestió. Què ens ensenya la dialèctica social plurilineal i transcultural de Marx sobre l’actual globalització capitalista? Són pertinents en l’actualitat les seves perspectives plurilineals sobre el desenvolupament social a Rússia i altres països no-capitalistes de la seva època?

Crec que sí, encara que de forma limitada. És cert que encara hi ha algunes zones del món (com Chiapas, a Mèxic, o les regions muntanyoses de Bolívia o Guatemala, així com altres comunitats semblants a l’Amèrica Llatina, l’Àfrica, Àsia i l’Orient Mitjà) on sobreviuen formes comunitàries indígenes. Tanmateix, cap d’elles té una dimensió similar a les de l’Índia o Rússia en l’època de Marx. No obstant això, vestigis d’aquestes formes comunals acompanyen els camperols en les seves migracions cap a les ciutats i, sigui com sigui, recentment s’han desenvolupat importants moviments anticapitalistes en determinats zones de Mèxic i Bolívia basats en formes comunitàries indígenes.

No obstant això, en conjunt, aquestes regions han estat penetrades pel capital en un grau molt més important del que ho van ser els poblets russos o indis en la dècada de 1880. Tot i així, el punt de vista plurilineal de Marx respecte a Rússia, l’Índia i altres països no-capitalistes continua sent pertinent des dels punts de vista teòric i metodològic. Constitueix un exemple important de la seva teoria dialèctica de la societat. Va treballar sobre la base d’un principi general segons el qual el conjunt del planeta sucumbiria a la dominació del capital i de les seves formes de valor i, al mateix temps, va analitzar molt concretament i de forma històrica importants i diferents societats del planeta que encara no estaven totalment subjugades pel capital.

Moltes conclusions teòriques de Marx que afecten l’articulació de la classe amb la qüestió racial, l’etnicitat i el nacionalisme tenen una pertinència total per a nosaltres en l’actualitat.

En els principals països industrials, les divisions ètniques (sovint derivades de la immigració) han transformat la classe obrera. Sobre això, els principis que es dedueixen dels escrits que Marx va dedicar a les relacions entre classe i raça en el curs de la Guerra Civil americana, entre la lluita per la independència de Polònia i la revolució europea de conjunt així com entre el moviment independentista irlandès i els treballadors anglesos, tenen una pertinència actual més que manifesta. Els escrits de Marx sobre aquestes qüestions ens ajuden a criticar la barreja de racisme i repressió (dels afroamericans) als Estat Units, a analitzar les revoltes de 1992 a Los Angeles o, també, a comprendre la rebel·lió de la joventut en els suburbis parisencs el 2005. Però, un cop més, la força de la perspectiva teòrica de Marx es basa en el seu rebuig a separar aquestes qüestions de la crítica del capital, la qual cosa els ofereix un context més ampli, sense que per això l’etnicitat, la raça o la nacionalitat quedin diluïdes per la classe.

Estic convençut que els escrits de Marx en què he concentrat el meu estudi serviran per a comprendre millor tant una dialèctica plurilineal del desenvolupament social com els moviments indígenes que fan front a la globalització capitalista i una teoria de les relacions entre classe, raça, etnicitat i nacionalisme.

*Text de conclusió del llibre ‘Marx at the Margins. On Nationalism, Ethnicity, and Non-Western Societies’ (University of Chicago Press, 2010) (Marx en els marges: sobre nacionalisme, ètnia i societats no-occidentals) de Kevin B. Anderson. El llibre està dedicat als escrits de Marx dedicats a nacionalisme, etnicitat i societats no-occidentals. Traducció de Martí C. per Espai Fàbrica.

<p> </p><header class="entry-header" style="box-sizing: inherit; color: #333333; font-family: "Noto Serif", serif; font-size: 19px; padding: 0px 79.3438px;"><h1 class="entry-title" style="border: 0px; box-sizing: inherit; clear: both; font-family: inherit; font-size: 3.9rem; font-style: inherit; line-height: 1.2308; margin: 0px 0px 1.2308em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">PRESENTACIÓ</h1></header><div class="entry-content" style="border: 0px; box-sizing: inherit; color: #333333; counter-reset: footnotes 0; font-family: "Noto Serif", serif; font-size: 19px; margin: 0px; outline: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px 79.3438px 79.3438px; vertical-align: baseline;"><figure class="wp-block-image size-large" style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 1em;"><img alt="" class="wp-image-470" decoding="async" height="1024" src="https://leninconference.cat/wp-content/uploads/2024/06/lenin_A3-1-pdf-724x1024.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: bottom;" width="724" /></figure><p style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[<a href="https://leninconference.cat/wp-content/uploads/2024/06/lenin_A3.pdf" style="border-bottom-color: rgb(51, 51, 51); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: inherit; color: #333333; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;">Descarrega’t el cartell</a>]</p><blockquote style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgba(51, 51, 51, 0.7); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 4px; box-sizing: inherit; color: rgba(51, 51, 51, 0.7); font-family: inherit; font-size: 2.2rem; font-style: italic; font-weight: inherit; hyphens: none; line-height: 1.8182; margin: 0px 0px 1.8182em -1.0909em; outline: 0px; padding: 0px 0px 0px 0.9091em; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-size: 22px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">En motiu del primer centenari de la mort de Vladimir I. U. Lenin (1924-2024), el 26, 27 i 28 de juny de 2024 se celebrarà a Barcelona el <span style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-style: normal; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Congrés Internacional Lenin, titulat “100 anys després de Lenin: autodeterminació, tècnica i poder”</span>. L’objectiu del congrés és discutir els escrits de Lenin com a autor contemporani, per tal de presentar un balanç crític i actualitzat de la seva figura i de la seva obra.</p></blockquote><p style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">Les comunicacions i els simposis que siguin acceptats pel Comitè Científic seran distribuïdes a partir de les següents seccions: a) Autodeterminació; b) Tècnica; c) Poder. Els tres eixos en què s’articula el congrés tenen per objecte cobrir un ventall ampli de temàtiques relacionades amb el pensament de Lenin, així com amb els debats que en deriven, tant en el marc dels Estudis Marxistes com en relació amb la història del pensament polític contemporani.</p><p style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a) <em style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Autodeterminació</em></p><p style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">La fonamentació del dret de l’autodeterminació per part de Lenin constitueix una de les seves contribucions més importants al pensament polític del segle XX. En nombrosos escrits, entre els que destaca la seva obra “El dret a l’autodeterminació de les nacions” (1914), Lenin va establir les bases polítiques per a l’emancipació de les colònies dels vells imperis europeus, però també va elaborar una proposta que s’estenia al conjunt de les nacions del planeta, incloses aquelles que es trobaven a l’interior d’Europa. La posició leninista aborda l’anomenada qüestió nacional des de la perspectiva de les dinàmiques de classe i del paper tàctic i estratègic que ha de jugar el moviment obrer en relació amb els moviments d’alliberament nacional. A més, les conseqüències polítiques del dret a l’autodeterminació formulat per Lenin han tingut un impacte molt més enllà del seu propi context, fins al punt de poder considerar-la com una qüestió d’estricta actualitat, la qual cosa n’acredita la vigència en el debat filosòfic i polític contemporani. Així mateix, també és coneguda per part de Lenin la seva contribució a l’anàlisi de l’expansió global del capitalisme, en el fenomen de l’imperialisme, tal com s’exposa en la seva obra “L’imperialisme, fase superior del capitalisme” (1917). Sens dubte, l’anàlisi leninista del capitalisme consisteix en una actualització de les tendències d’acumulació de capital monopolístic i del paper dels mercats financers que Marx ja havia albirat, constituint així una de les seves principals aportacions al pensament marxista. La seva relació amb el dret de l’autodeterminació s’emmarca en qüestions d’actualitat com són els límits de la sobirania dels estats-nació, les relacions entre el centre i la perifèria globals, així com el paper de les empreses transnacionals i dels capitals financers envers les organitzacions internacionals i els estats, la seva afectació en el model democràtic liberal o bé el seu impacte envers les poblacions treballadores d’arreu del món.</p><p style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">b) <em style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Tècnica</em></p><p style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">L’objectiu de l’acció política comporta, en termes leninistes, mitjans de caire indefugiblement tècnic. Al respecte, és simptomàtica la pregunta combativa i deliberadament impersonal “Què fer?” (1902). Com dirigir les masses proletàries, construir el partit comunista, gestionar les forces opositores o articular una avantguarda política són enfocats per Lenin com a problemes tècnics, és a dir, temàtiques aplicades i gairebé immanents les resolucions de les quals han d’anar acompanyades d’una mirada tècnica. Marx va veure en la tècnica un factor clau de l’ésser humà com a espècie històrica. Com a observador i crític de la Revolució Industrial i dels seus efectes omnipresents en la societat, va fins i tot proposar una història natural de la tècnica que completés la teoria darwinista de l’evolució adaptada a la nostra espècie. La lectura que en va fer Lenin no es limita a una anàlisi teòrica centrada en provar que la tècnica fa en bona part l’ésser humà, tot suposant que la nostra essència rau en la capacitat de transformació de la natura, la qual cosa ens inclou a nosaltres i el nostre entorn, sinó que la porta a la pràctica per accelerar l’assoliment del socialisme. Les seves propostes relacionades amb la industrialització o la divisió administrativa de la Unió Soviètica tenen profundament a veure amb aquesta lectura. En temps de la Revolució Russa, el fordisme i el taylorisme s’expandeixen arreu de les potències capitalistes. Aquest fenomen quant al mode de producció, que va accelerar els processos de proletarització i urbanització de la mà d’obra capitalista, marca un punt d’inflexió en la història contemporània i servirà d’inspiració per a la industrialització a la Unió Soviètica. Tot plegat comporta idees clau per al projecte encapçalat per Lenin, com ara potenciar la producció en massa per garantir la redistribució de béns i serveis i la necessitat d’intruir las innovacions tècniques com a eina fonamental per arribar al socialisme; és coneguda al respecte la seva idea segons la qual la revolució és el resultat de “l’electrificació més soviets”. Així mateix, no podem dissociar la concepció leninista de l’art i la propaganda de la tècnica. La Revolució d’Octubre va entendre-les com dues eines intrínsecament entrelligades i políticament necessàries. En aquest sentit, hi ha en Lenin i en els inicis de la Unió Soviètica tant una estètica i filosofia de l’art com uns plans i programes orientats a repensar i potenciar tant els formats clàssics de les obres artístiques (pintura, música, etc.) com els aleshores innovadors, com ara el cinema i la fotografia, com a mitjans clau en la construcció del socialisme.</p><p style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">c) <em style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Poder</em></p><p style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">La qüestió del poder té una posició central i transversal a tota l’obra de Lenin i, per tant, n’és inseparable. Situant-se al nucli del seu pensament polític, tant en relació amb el seu context revolucionari com pel que fa a la seva contribució teòrica al marxisme, Lenin analitza el poder establert del seu temps, l’organització d’un poder que el pugui prendre, així com l’exercici del poder un cop guanyada la revolució. Entre les seves aportacions més rellevants, cal destacar la sistematització de la teoria marxista de l’estat, a partir de les contribucions de Marx i Engels, reflectides a la seva obra “l’Estat i la Revolució” (1917). En aquesta obra fonamental del seu pensament, que inspirarà bona part del debat que mantindrà el marxisme contemporani sobre la qüestió, Lenin definirà l’estat com una maquinària burocràtica i militar, dictadura o bé organització o força especial de repressió d’una classe per una altra, proposant-ne la presa per part de la classe oprimida i, en última instància, l’extinció per a la superació del conflicte de classes. És aquí on Lenin desenvoluparà el concepte de dictadura del proletariat, oposada a la dictadura de la burgesia, en la transformació de l’ordre polític al servei de la nova classe revolucionària. Així mateix, Lenin fonamentarà les bases econòmiques de l’extinció de l’estat, segons la qual l’aparell estatal no és abolit immediatament per la revolució socialista, sinó que és disposat al seu servei, fins a la seva consumació en una fase superior, en què la maquinària repressiva deixi de tenir raó de ser i, consegüentment, l’estat es vegi definitivament extingit. Les contribucions de Lenin, doncs, no només tindran implicacions en la teoria i la pràctica marxista del poder polític, sinó que també impactaran en un marc de discussió més ampli sobre qüestions tan vigents com les concepcions sobre la sobirania i la seva articulació en el món contemporani.</p></div>

PRESENTACIÓ

[Descarrega’t el cartell]

En motiu del primer centenari de la mort de Vladimir I. U. Lenin (1924-2024), el 26, 27 i 28 de juny de 2024 se celebrarà a Barcelona el Congrés Internacional Lenin, titulat “100 anys després de Lenin: autodeterminació, tècnica i poder”. L’objectiu del congrés és discutir els escrits de Lenin com a autor contemporani, per tal de presentar un balanç crític i actualitzat de la seva figura i de la seva obra.

Les comunicacions i els simposis que siguin acceptats pel Comitè Científic seran distribuïdes a partir de les següents seccions: a) Autodeterminació; b) Tècnica; c) Poder. Els tres eixos en què s’articula el congrés tenen per objecte cobrir un ventall ampli de temàtiques relacionades amb el pensament de Lenin, així com amb els debats que en deriven, tant en el marc dels Estudis Marxistes com en relació amb la història del pensament polític contemporani.

a) Autodeterminació

La fonamentació del dret de l’autodeterminació per part de Lenin constitueix una de les seves contribucions més importants al pensament polític del segle XX. En nombrosos escrits, entre els que destaca la seva obra “El dret a l’autodeterminació de les nacions” (1914), Lenin va establir les bases polítiques per a l’emancipació de les colònies dels vells imperis europeus, però també va elaborar una proposta que s’estenia al conjunt de les nacions del planeta, incloses aquelles que es trobaven a l’interior d’Europa. La posició leninista aborda l’anomenada qüestió nacional des de la perspectiva de les dinàmiques de classe i del paper tàctic i estratègic que ha de jugar el moviment obrer en relació amb els moviments d’alliberament nacional. A més, les conseqüències polítiques del dret a l’autodeterminació formulat per Lenin han tingut un impacte molt més enllà del seu propi context, fins al punt de poder considerar-la com una qüestió d’estricta actualitat, la qual cosa n’acredita la vigència en el debat filosòfic i polític contemporani. Així mateix, també és coneguda per part de Lenin la seva contribució a l’anàlisi de l’expansió global del capitalisme, en el fenomen de l’imperialisme, tal com s’exposa en la seva obra “L’imperialisme, fase superior del capitalisme” (1917). Sens dubte, l’anàlisi leninista del capitalisme consisteix en una actualització de les tendències d’acumulació de capital monopolístic i del paper dels mercats financers que Marx ja havia albirat, constituint així una de les seves principals aportacions al pensament marxista. La seva relació amb el dret de l’autodeterminació s’emmarca en qüestions d’actualitat com són els límits de la sobirania dels estats-nació, les relacions entre el centre i la perifèria globals, així com el paper de les empreses transnacionals i dels capitals financers envers les organitzacions internacionals i els estats, la seva afectació en el model democràtic liberal o bé el seu impacte envers les poblacions treballadores d’arreu del món.

b) Tècnica

L’objectiu de l’acció política comporta, en termes leninistes, mitjans de caire indefugiblement tècnic. Al respecte, és simptomàtica la pregunta combativa i deliberadament impersonal “Què fer?” (1902). Com dirigir les masses proletàries, construir el partit comunista, gestionar les forces opositores o articular una avantguarda política són enfocats per Lenin com a problemes tècnics, és a dir, temàtiques aplicades i gairebé immanents les resolucions de les quals han d’anar acompanyades d’una mirada tècnica. Marx va veure en la tècnica un factor clau de l’ésser humà com a espècie històrica. Com a observador i crític de la Revolució Industrial i dels seus efectes omnipresents en la societat, va fins i tot proposar una història natural de la tècnica que completés la teoria darwinista de l’evolució adaptada a la nostra espècie. La lectura que en va fer Lenin no es limita a una anàlisi teòrica centrada en provar que la tècnica fa en bona part l’ésser humà, tot suposant que la nostra essència rau en la capacitat de transformació de la natura, la qual cosa ens inclou a nosaltres i el nostre entorn, sinó que la porta a la pràctica per accelerar l’assoliment del socialisme. Les seves propostes relacionades amb la industrialització o la divisió administrativa de la Unió Soviètica tenen profundament a veure amb aquesta lectura. En temps de la Revolució Russa, el fordisme i el taylorisme s’expandeixen arreu de les potències capitalistes. Aquest fenomen quant al mode de producció, que va accelerar els processos de proletarització i urbanització de la mà d’obra capitalista, marca un punt d’inflexió en la història contemporània i servirà d’inspiració per a la industrialització a la Unió Soviètica. Tot plegat comporta idees clau per al projecte encapçalat per Lenin, com ara potenciar la producció en massa per garantir la redistribució de béns i serveis i la necessitat d’intruir las innovacions tècniques com a eina fonamental per arribar al socialisme; és coneguda al respecte la seva idea segons la qual la revolució és el resultat de “l’electrificació més soviets”. Així mateix, no podem dissociar la concepció leninista de l’art i la propaganda de la tècnica. La Revolució d’Octubre va entendre-les com dues eines intrínsecament entrelligades i políticament necessàries. En aquest sentit, hi ha en Lenin i en els inicis de la Unió Soviètica tant una estètica i filosofia de l’art com uns plans i programes orientats a repensar i potenciar tant els formats clàssics de les obres artístiques (pintura, música, etc.) com els aleshores innovadors, com ara el cinema i la fotografia, com a mitjans clau en la construcció del socialisme.

c) Poder

La qüestió del poder té una posició central i transversal a tota l’obra de Lenin i, per tant, n’és inseparable. Situant-se al nucli del seu pensament polític, tant en relació amb el seu context revolucionari com pel que fa a la seva contribució teòrica al marxisme, Lenin analitza el poder establert del seu temps, l’organització d’un poder que el pugui prendre, així com l’exercici del poder un cop guanyada la revolució. Entre les seves aportacions més rellevants, cal destacar la sistematització de la teoria marxista de l’estat, a partir de les contribucions de Marx i Engels, reflectides a la seva obra “l’Estat i la Revolució” (1917). En aquesta obra fonamental del seu pensament, que inspirarà bona part del debat que mantindrà el marxisme contemporani sobre la qüestió, Lenin definirà l’estat com una maquinària burocràtica i militar, dictadura o bé organització o força especial de repressió d’una classe per una altra, proposant-ne la presa per part de la classe oprimida i, en última instància, l’extinció per a la superació del conflicte de classes. És aquí on Lenin desenvoluparà el concepte de dictadura del proletariat, oposada a la dictadura de la burgesia, en la transformació de l’ordre polític al servei de la nova classe revolucionària. Així mateix, Lenin fonamentarà les bases econòmiques de l’extinció de l’estat, segons la qual l’aparell estatal no és abolit immediatament per la revolució socialista, sinó que és disposat al seu servei, fins a la seva consumació en una fase superior, en què la maquinària repressiva deixi de tenir raó de ser i, consegüentment, l’estat es vegi definitivament extingit. Les contribucions de Lenin, doncs, no només tindran implicacions en la teoria i la pràctica marxista del poder polític, sinó que també impactaran en un marc de discussió més ampli sobre qüestions tan vigents com les concepcions sobre la sobirania i la seva articulació en el món contemporani.

<p> </p><h2 style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.375rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-weight: 300; letter-spacing: 0.01188rem; line-height: 1.8125rem; margin: 0px 0px 1.875rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">S'ha d'invertir a educar com informar-se, a prevenir la desinformació i exigir a les principals empreses mediàtiques i tecnològiques un compromís ferm per no permetre l'odi i la mentida</h2><div><figure class="wp-caption alignright" style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem -5.9375rem; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: calc(100% + 190px);"><img alt="" class="attachment-large size-large" decoding="async" loading="lazy" src="https://www.elcritic.cat/app/uploads/2024/06/Fake-news-1024x585.jpg" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 920px;" /><figcaption class="wp-caption-text" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(46, 167, 180); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 0.25rem; bottom: 0px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 0.6875rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 0.875rem; margin: 0px; max-width: 50%; padding: 0.75rem 0.9375rem; position: absolute; right: 0px; vertical-align: baseline;">Il·lustració: ARKADIUSZ WARGULA – GETTY IMAGES</figcaption></figure><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">* <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aquest article és la traducció al català <a href="https://www.lamarea.com/2024/05/27/la-gran-pregunta-que-hacer/" style="background-color: transparent; border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">del que es va publicar</a> a ‘La Marea’ el 27 de maig.</em></p><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La capacitat que té la desinformació per desencadenar esdeveniments és indiscutible, com ho és la necessitat de blindar-se davant d’ella per garantir la convivència. La posada en escena del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, provocada per la campanya de la dreta contra la seva esposa, que va utilitzar informacions i denúncies falses, va aconseguir portar el debat sobre les mentides i el <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">lawfare </em>a tot el país, i així va transcendir el cercle habitual des d’on sempre es denunciava.</p><div><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Més enllà de la teatralitat amb què va embolicar aquest assumpte Pedro Sánchez, la desinformació ha passat a ser notícia de portada. I els mitjans, a ser encara més qüestionats. Aquest és precisament un dels objectius de la desinformació, sembrar el descrèdit dels mitjans i promoure relats alternatius, tot propagant la mentida i emparant-se en la impunitat.<span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> El mal que pot fer això, no només a les institucions, sinó a la mateixa convivència democràtica, és incalculable</span>. Cal celebrar, per tant, que se’n parli.</p><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ara torna el fantasma de la ingerència russa i, un cop més, l’anunci de noves mesures per evitar-la. Després de la invasió d’Ucraïna ordenada per Putin, Europa no va tenir objeccions a censurar els canals i mitjans oficials del Kremlin, i aquesta mesura va comptar amb un ampli consens entre partits socialdemòcrates i conservadors. Però <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la desinformació també existeix a Occident</span>, fins i tot dins de la mateixa Unió, finançada per empreses, <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">lobbies</em> i organitzacions europees que busquen, igualment, desestabilitzar i influir mitjançant la mentida.</p><blockquote class="wp-block-quote" style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; padding: 0px 0px 0px 2rem; position: relative; quotes: none; vertical-align: baseline;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’extrema dreta inverteix milions d’euros en propaganda i manipulació a les xarxes</p></blockquote><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per exemple, l’ús indegut que Cambridge Analytica va fer de les dades dels usuaris de Facebook va condicionar decisivament el resultat del referèndum sobre el Brexit. Des de llavors sabem que els diferents grups polítics, principalment d’extrema dreta, <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">inverteixen milions d’euros en propaganda i manipulació a les xarxes</span>. Això serveix per a la promoció de “veritats alternatives” que acaben sent acceptades per una part de la societat, la qual cosa pot afectar seriosament la vida de moltes persones. Ho vam veure durant la pandèmia de la Covid-19, amb Donald Trump recomanant injectar-se desinfectant i Jair Bolsonaro negant l’existència del virus. Avui ho veiem amb el canvi climàtic i els discursos i les polítiques negacionistes que abandera l’extrema dreta.</p><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Encara que el focus a Espanya ha estat en el suposat <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">lawfare </em>i en la propensió que tenen la dreta i la ultradreta a produir libels contra polítics i governs progressistes, el problema de la desinformació és molt més profund. Per això, les mesures que va anunciar Sánchez per implementar la lluita contra la desinformació, sense detallar-les, haurien de tenir en compte <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">tot l’ecosistema mediàtic i digital</span>; allí és on l’odi i la mentida es mouen amb absoluta impunitat.</p><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Parlem de la regulació de les empreses tecnològiques i informatives, per la seva irresponsabilitat davant els focs que generen. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Elles són les que garanteixen aquesta impunitat</span>. Això, tanmateix, planteja molts dubtes, moltes suspicàcies, absolutament fundades, davant el seu possible revers repressiu contra qualsevol dissidència; ja ha succeït amb altres legislacions i mesures polítiques, com és el cas dels delictes d’odi. Incrementar l’abast coercitiu de l’Estat, i més en un terreny tan disputat i subjectiu com és el de la veritat o el de la llibertat d’expressió, pot portar-nos a un terreny complicat i indesitjable. Si no es fa bé, podria provocar l’efecte contrari i <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">servir a interessos polítics determinats i a impulsos autoritaris</span>.</p><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Fa molt de temps que es lliura una batalla contra l’odi i la mentida, dues eines perverses que sempre han existit, però que han trobat a Internet i en la impunitat que hi regna el seu medi perfecte. Hi ha persones, organitzacions i iniciatives que es dediquen a intentar neutralitzar les mentides a les xarxes, a desemmascarar les mentides dels mitjans i a denunciar els discursos d’odi. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El seu esforç ha passat desapercebut per a la majoria de la gent</span>, perquè els assenyalats per aquestes mentides eren principalment migrants, persones LGTBI, musulmans, feministes o activistes d’esquerres. La “fatxosfera” de què parlava Sánchez fa anys que està activa, però el seu abast, fins ara, no preocupava gaire els governants.</p><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></p><section class="widget ad content opinion" style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section><p></p><blockquote class="wp-block-quote" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: inherit; font-weight: 400; letter-spacing: normal; line-height: inherit; margin: 2.8125rem auto; max-width: 35.875rem; orphans: 2; padding: 0px 0px 0px 2rem; position: relative; quotes: none; text-align: left; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><p class="blq" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; display: inline; font-family: "Roboto Mono", monospace; font-size: 1.875rem; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant: inherit; font-weight: 300; letter-spacing: 0px; line-height: 2.375rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les institucions no es prenen seriosament la lluita contra la desinformació</p></blockquote><p><br /></p><p> <span style="background-color: #f3fafb; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem;">Després d’anys desmentint falòrnies, moltes de les agències i campanyes contra la desinformació reconeixen que no aconsegueixen frenar-los i que el seu desmentiment arriba a molta menys gent que la mentida original. A més a més, estan sols fent-ho. La campanya</span><span style="background-color: #f3fafb; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem;"> </span><a href="https://www.espaisvalencia.org/accions/no-finances-lodi/" style="border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">No Finances l’Odi</a><span style="background-color: #f3fafb; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem;">, impulsada pel col·lectiu</span><span style="background-color: #f3fafb; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem;"> </span><a href="https://www.espaisvalencia.org/" style="border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">És País Valencià</a><span style="background-color: #f3fafb; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem;">, va aconseguir que diverses empreses retiressin la publicitat de webs dedicats a escampar desinformació i discursos d’odi, seguint el procediment de la iniciativa internacional</span><span style="background-color: #f3fafb; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sleeping_Giants" style="border-bottom-color: rgb(46, 167, 180); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0.125rem; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; cursor: pointer; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.2s ease 0s; vertical-align: baseline;">Sleeping Giants</a><span style="background-color: #f3fafb; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem;">. Han aconseguit minvar els ingressos d’aquests webs, però aquest dic contra l’odi i la mentida no pot dependre tan sols d’un grapat d’activistes.</span><span style="background-color: #f3fafb; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem;"> </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: inherit; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les institucions no s’ho prenen seriosament</span><span style="background-color: #f3fafb; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem;">, i el mal que avui percebem contra una persona concreta, amb càrrec institucional, és només la punta de l’iceberg.</span></p><aside class="block articles-relacionats-contingut " style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #1f1f1f; float: right; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px -10rem 1.875rem 2.5rem; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 21.875rem;"><h2 style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: rgb(46, 167, 180); border-left-style: solid; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 0px 0.4375rem; box-sizing: border-box; font-family: "GT America", sans-serif; font-size: 1.6875rem; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: 0px; line-height: 1.6875rem; margin: 0px 0px 0.5rem; padding: 0px 0px 0px 0.5625rem; vertical-align: baseline;">També et pot interessar</h2><div class="related-articles" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><article class="opinion has-image" style="border-bottom-color: rgb(220, 220, 220); border-bottom-style: solid; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 0px 1px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; overflow: hidden; padding: 1.25rem 0.625rem; vertical-align: baseline;"><br /></article></div></aside><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les eines existents fins ara són ineficaces. En l’espera de conèixer què proposa Sánchez per combatre la desinformació, mai no cal perdre de vista el doble tall de la norma. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Castigar els continguts no pot ser l’única via per combatre el problema.</span> S’ha d’invertir a educar com informar-se, a prevenir la desinformació i exigir a les principals empreses mediàtiques i tecnològiques un compromís fefaent amb la convivència i la salut democràtica; aquest compromís passa per no permetre l’odi i la mentida. Però també la ciutadania pot implicar-se <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">fent costat als mitjans independents, que no depenen de grans capitals, conglomerats mediàtics lligats a poders econòmics o vinculats a partits polítics</span>. I que els mitjans públics ofereixin una programació responsable i de qualitat, que no entrin en la competició per les audiències, que siguin un servei públic de veritat i no un mercat de favors entre partits i productores afins als governs de torn.</p><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les administracions poden fomentar moltes alternatives, començant per aplicar-se un codi ètic i portar-lo rigorosament, fins i tot establir mecanismes eficaços perquè així sigui. <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L’acció contra la desinformació no pot limitar-se al Codi penal</span>, que en matèria de xarxes i informació, avui dia, és més que ineficaç i eximeix de manera interessada els poders públics de la responsabilitat que els correspon.</p><p style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 1.125rem; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1.75rem; margin: 0px 0px 1.75rem; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></p></div><section class="widget ad content opinion" style="background-color: #f3fafb; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; color: #1f1f1f; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 2.8125rem calc(50% - 50.6vw); padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 99.7vw;"></section></div>

S'ha d'invertir a educar com informar-se, a prevenir la desinformació i exigir a les principals empreses mediàtiques i tecnològiques un compromís ferm per no permetre l'odi i la mentida

Il·lustració: ARKADIUSZ WARGULA – GETTY IMAGES

* Aquest article és la traducció al català del que es va publicar a ‘La Marea’ el 27 de maig.

La capacitat que té la desinformació per desencadenar esdeveniments és indiscutible, com ho és la necessitat de blindar-se davant d’ella per garantir la convivència. La posada en escena del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, provocada per la campanya de la dreta contra la seva esposa, que va utilitzar informacions i denúncies falses, va aconseguir portar el debat sobre les mentides i el lawfare a tot el país, i així va transcendir el cercle habitual des d’on sempre es denunciava.

Més enllà de la teatralitat amb què va embolicar aquest assumpte Pedro Sánchez, la desinformació ha passat a ser notícia de portada. I els mitjans, a ser encara més qüestionats. Aquest és precisament un dels objectius de la desinformació, sembrar el descrèdit dels mitjans i promoure relats alternatius, tot propagant la mentida i emparant-se en la impunitat. El mal que pot fer això, no només a les institucions, sinó a la mateixa convivència democràtica, és incalculable. Cal celebrar, per tant, que se’n parli.

Ara torna el fantasma de la ingerència russa i, un cop més, l’anunci de noves mesures per evitar-la. Després de la invasió d’Ucraïna ordenada per Putin, Europa no va tenir objeccions a censurar els canals i mitjans oficials del Kremlin, i aquesta mesura va comptar amb un ampli consens entre partits socialdemòcrates i conservadors. Però la desinformació també existeix a Occident, fins i tot dins de la mateixa Unió, finançada per empreses, lobbies i organitzacions europees que busquen, igualment, desestabilitzar i influir mitjançant la mentida.

L’extrema dreta inverteix milions d’euros en propaganda i manipulació a les xarxes

Per exemple, l’ús indegut que Cambridge Analytica va fer de les dades dels usuaris de Facebook va condicionar decisivament el resultat del referèndum sobre el Brexit. Des de llavors sabem que els diferents grups polítics, principalment d’extrema dreta, inverteixen milions d’euros en propaganda i manipulació a les xarxes. Això serveix per a la promoció de “veritats alternatives” que acaben sent acceptades per una part de la societat, la qual cosa pot afectar seriosament la vida de moltes persones. Ho vam veure durant la pandèmia de la Covid-19, amb Donald Trump recomanant injectar-se desinfectant i Jair Bolsonaro negant l’existència del virus. Avui ho veiem amb el canvi climàtic i els discursos i les polítiques negacionistes que abandera l’extrema dreta.

Encara que el focus a Espanya ha estat en el suposat lawfare i en la propensió que tenen la dreta i la ultradreta a produir libels contra polítics i governs progressistes, el problema de la desinformació és molt més profund. Per això, les mesures que va anunciar Sánchez per implementar la lluita contra la desinformació, sense detallar-les, haurien de tenir en compte tot l’ecosistema mediàtic i digital; allí és on l’odi i la mentida es mouen amb absoluta impunitat.

Parlem de la regulació de les empreses tecnològiques i informatives, per la seva irresponsabilitat davant els focs que generen. Elles són les que garanteixen aquesta impunitat. Això, tanmateix, planteja molts dubtes, moltes suspicàcies, absolutament fundades, davant el seu possible revers repressiu contra qualsevol dissidència; ja ha succeït amb altres legislacions i mesures polítiques, com és el cas dels delictes d’odi. Incrementar l’abast coercitiu de l’Estat, i més en un terreny tan disputat i subjectiu com és el de la veritat o el de la llibertat d’expressió, pot portar-nos a un terreny complicat i indesitjable. Si no es fa bé, podria provocar l’efecte contrari i servir a interessos polítics determinats i a impulsos autoritaris.

Fa molt de temps que es lliura una batalla contra l’odi i la mentida, dues eines perverses que sempre han existit, però que han trobat a Internet i en la impunitat que hi regna el seu medi perfecte. Hi ha persones, organitzacions i iniciatives que es dediquen a intentar neutralitzar les mentides a les xarxes, a desemmascarar les mentides dels mitjans i a denunciar els discursos d’odi. El seu esforç ha passat desapercebut per a la majoria de la gent, perquè els assenyalats per aquestes mentides eren principalment migrants, persones LGTBI, musulmans, feministes o activistes d’esquerres. La “fatxosfera” de què parlava Sánchez fa anys que està activa, però el seu abast, fins ara, no preocupava gaire els governants.

Les institucions no es prenen seriosament la lluita contra la desinformació

Després d’anys desmentint falòrnies, moltes de les agències i campanyes contra la desinformació reconeixen que no aconsegueixen frenar-los i que el seu desmentiment arriba a molta menys gent que la mentida original. A més a més, estan sols fent-ho. La campanya No Finances l’Odi, impulsada pel col·lectiu És País Valencià, va aconseguir que diverses empreses retiressin la publicitat de webs dedicats a escampar desinformació i discursos d’odi, seguint el procediment de la iniciativa internacional Sleeping Giants. Han aconseguit minvar els ingressos d’aquests webs, però aquest dic contra l’odi i la mentida no pot dependre tan sols d’un grapat d’activistes. Les institucions no s’ho prenen seriosament, i el mal que avui percebem contra una persona concreta, amb càrrec institucional, és només la punta de l’iceberg.

Les eines existents fins ara són ineficaces. En l’espera de conèixer què proposa Sánchez per combatre la desinformació, mai no cal perdre de vista el doble tall de la norma. Castigar els continguts no pot ser l’única via per combatre el problema. S’ha d’invertir a educar com informar-se, a prevenir la desinformació i exigir a les principals empreses mediàtiques i tecnològiques un compromís fefaent amb la convivència i la salut democràtica; aquest compromís passa per no permetre l’odi i la mentida. Però també la ciutadania pot implicar-se fent costat als mitjans independents, que no depenen de grans capitals, conglomerats mediàtics lligats a poders econòmics o vinculats a partits polítics. I que els mitjans públics ofereixin una programació responsable i de qualitat, que no entrin en la competició per les audiències, que siguin un servei públic de veritat i no un mercat de favors entre partits i productores afins als governs de torn.

Les administracions poden fomentar moltes alternatives, començant per aplicar-se un codi ètic i portar-lo rigorosament, fins i tot establir mecanismes eficaços perquè així sigui. L’acció contra la desinformació no pot limitar-se al Codi penal, que en matèria de xarxes i informació, avui dia, és més que ineficaç i eximeix de manera interessada els poders públics de la responsabilitat que els correspon.

<p> </p><p><br /></p><section class="elementor-section elementor-inner-section elementor-element elementor-element-1aa156d elementor-section-content-middle elementor-hidden-phone elementor-hidden-tablet elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default" data-element_type="section" data-id="1aa156d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; --swiper-navigation-size: 44px; --swiper-pagination-bullet-horizontal-gap: 6px; --swiper-pagination-bullet-size: 6px; --swiper-theme-color: #000; align-self: var(--align-self); background-color: white; box-sizing: border-box; color: #282828; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 0px; margin-top: -8px; order: var(--order); padding: 0px 0px 41.3125px; position: relative; width: 918.094px;"><div class="elementor-container elementor-column-gap-no" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px auto; max-width: 1140px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><div class="elementor-column elementor-col-100 elementor-inner-column elementor-element elementor-element-78cd30d" data-element_type="column" data-id="78cd30d" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; --swiper-navigation-size: 44px; --swiper-pagination-bullet-horizontal-gap: 6px; --swiper-pagination-bullet-size: 6px; --swiper-theme-color: #000; align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; min-height: 1px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.094px;"><div class="elementor-widget-wrap elementor-element-populated" style="align-content: center; align-items: center; border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.094px;"><div class="elementor-element elementor-element-172948e elementor-align-left elementor-widget elementor-widget-post-info" data-element_type="widget" data-id="172948e" data-widget_type="post-info.default" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; --swiper-navigation-size: 44px; --swiper-pagination-bullet-horizontal-gap: 6px; --swiper-pagination-bullet-size: 6px; --swiper-theme-color: #000; align-self: var(--align-self); border: 0px; box-sizing: border-box; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.094px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s,border 0.3s,border-radius 0.3s,box-shadow 0.3s,transform var(--e-transform-transition-duration,0.4s); vertical-align: baseline;"><ul class="elementor-inline-items elementor-icon-list-items elementor-post-info" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; flex-wrap: wrap; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; list-style: none; margin: 0px calc(-12.5px); outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-522920e elementor-inline-item" itemprop="author" style="align-items: var(--icon-vertical-align,center); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><a class="molongui-disabled-link" style="align-items: var(--icon-vertical-align,center); background-color: transparent; border-bottom: none !important; border-image: initial; border-left: 0px; border-right: 0px; border-top: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: inherit !important; cursor: inherit !important; display: flex; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-author" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__item-prefix" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">PER</span> ROSER ESPELT ALBA I IMANOL OIARTZABAL</span></a></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-9e6516d elementor-inline-item" itemprop="datePublished" style="align-items: var(--icon-vertical-align,center); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-date" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><time style="box-sizing: border-box;">6 DE JUNY DE 2024</time></span></li><li class="elementor-icon-list-item elementor-repeater-item-4c4b49f elementor-inline-item" itemprop="about" style="align-items: var(--icon-vertical-align,center); border: 0px; box-sizing: border-box; display: flex; font-family: "work sans", sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: 600; justify-content: flex-start; letter-spacing: -0.3px; margin: 0px calc(12.5px); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-transform: uppercase; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span class="elementor-icon-list-text elementor-post-info__item elementor-post-info__item--type-terms" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline-block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span class="elementor-post-info__terms-list" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a class="elementor-post-info__terms-list-item" href="https://catarsimagazin.cat/temes/catarsi/" style="align-items: var(--icon-vertical-align,center); background-color: transparent; border: 0px; box-shadow: none; box-sizing: border-box; color: #9f5696; display: inline; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; justify-content: flex-start; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: all 0.2s linear 0s; vertical-align: baseline;">CATARSI</a></span></span></li></ul></div></div></div></div></div></section><div class="elementor-element elementor-element-4aeefd21 elementor-widget elementor-widget-theme-post-content" data-element_type="widget" data-id="4aeefd21" data-widget_type="theme-post-content.default" id="noti" style="--align-content: initial; --align-items: initial; --align-self: initial; --flex-basis: initial; --flex-direction: initial; --flex-grow: initial; --flex-shrink: initial; --flex-wrap: initial; --gap: initial; --justify-content: initial; --order: initial; --swiper-navigation-size: 44px; --swiper-pagination-bullet-horizontal-gap: 6px; --swiper-pagination-bullet-size: 6px; --swiper-theme-color: #000; align-self: var(--align-self); background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; flex-basis: var(--flex-basis); flex-grow: var(--flex-grow); flex-shrink: var(--flex-shrink); font-family: merriweather, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 2em; margin: 0px 0px 20px; order: var(--order); outline: 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline; width: 918.094px;"><div class="elementor-widget-container" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; transition: background 0.3s,border 0.3s,border-radius 0.3s,box-shadow 0.3s,transform var(--e-transform-transition-duration,0.4s); vertical-align: baseline;"><figure class="wp-block-image alignright size-full" style="box-sizing: border-box; display: table; float: right; margin: 50px 0px 75px 1.5em;"><img alt="" class="wp-image-28123 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 480px) 100vw, 480px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x.jpg 480w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-300x300.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-150x150.jpg 150w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-100x100.jpg 100w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-280x280.jpg 280w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-199x199.jpg 199w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-230x230.jpg 230w" data-was-processed="true" decoding="async" fetchpriority="high" height="480" sizes="(max-width: 480px) 100vw, 480px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x.jpg 480w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-300x300.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-150x150.jpg 150w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-100x100.jpg 100w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-280x280.jpg 280w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-199x199.jpg 199w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/photo_5980952675526755110_x-230x230.jpg 230w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom;" width="480" /></figure><p class="has-drop-cap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En un context mundial marcat per la crisi climàtica i social i pel retorn del que semblaven fantasmes del passat que estan fent aflorar de nou moltes contradiccions que es creien enterrades i 100 anys després de la mort de Lenin ens trobem una tarda d’abril amb Kevin B. Anderson a Bilbao. Hi ha acudit per participar en unes jornades organitzades en motiu de l’efemèride del revolucionari rus. Ell és professor de sociologia, ciència política i estudis feministes a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara, i al llarg de la seva vida ha desenvolupat un extens i ric treball sobre Marx i Hegel, l’humanisme marxista i l’Escola de Frankfurt. Des de la publicació del llibre Marx at the margins (2015)- traduït per Verso Libros al castellà l’any 2023-, és considerat un dels millors especialistes en Marx sobre la qüestió dels pobles no Europeus. Ens trobem amb ell per comentar com els escrits de Marx i també de Lenin ens permeten llegir i extreure lliçons per enfrontar-nos al context actual, posant en valor totes les eines que ens possibiliten mirar el món d’una manera que ens permeti orientar la pràctica política.</em></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En el capítol 5 de “Marx at the margins”, assenyales que a El Capital, Marx defineix la classe treballadora com a subjecte revolucionari modern sobre la base de la seva resistència a la deshumanització. També assenyales que en el primer capítol d’El Capital s’esbossen alguns dels paràmetres que han de definir una societat postcapitalista, concretament en termes d’un món d’éssers humans lliurement associats, una vegada llevat el vel del fetitxe de la mercaderia que distorsiona les seves relacions socials. Per què un humanisme marxista? Quan no és el marxisme humanista?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Els companys del nostre grup –<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marxist Humanism Group-</em> van ser els primers a traduir a l’anglès els manuscrits de Marx de 1844 i també els quaderns filosòfics de Lenin. El seu humanisme era en certa manera un humanisme marxista, la qual cosa és molt inusual, i el seu humanisme marxista era també leninista, la qual cosa també és inusual, perquè la majoria de la gent que es diu humanista rebutja a Lenin i allò revolucionari. </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La raó principal del nostre humanisme rau en la descripció que fa Marx de les relacions humanes a la secció del fetitxisme, abans d’arribar al punt que esmenteu, sobre com s’han convertit en coses, cosificades. El capitalisme no és només explotació, sinó també deshumanització: encara que els salaris augmentessin tant que el patró no obtingués tanta plusvàlua, si treballes per als capitalistes, d’una manera capitalista, el treball continuà sent deshumanitzant.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">És sempre revolucionari el rebuig del treball?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hi ha moltes raons diferents per les quals algú s’oposaria al capitalisme o li molestaria aquest mode de producció, i no totes són revolucionàries, òbviament. Algunes persones senten nostàlgia del feudalisme, d’altres no volen ser explotades perquè volen convertir-se elles mateixes en capitalistes… Hi ha tota mena de raons per les quals la gent s’oposa. No és una sola raó, però col·lectivament i històricament, crec que sí que podem dir que la classe obrera ha lluitat tant per unes millors condicions econòmiques com per una situació laboral més humana.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A Marx se li sol atribuir una visió lineal de la història, eurocèntrica, determinista i economicista, estretament lligada al prefaci de la Contribució a l’Economia Política, que assenyala el necessari desenvolupament previ de les forces productives abans de la revolució social. Però el teu llibre “Marx at the Margins” ve a apuntar la idea que Marx, quan mira cap a les societats no occidentals, troba altres condicions prèvies. Seria Marx avui post desenvolupista?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Crec que a mesura que avança la seva obra, hi ha diversos elements que suggereixen que Marx es va tornar, fins a cert punt, anti tecnocràtic. En el Manifest Comunista celebra el progrés tecnològic, però crec que d’una manera molt menys pronunciada. No és un romàntic, no està en contra de tota la tecnologia i la modernització del capitalisme, però sí que es torna molt més crític i qüestionador. </p><figure class="wp-block-image aligncenter size-large is-resized" style="box-sizing: border-box; clear: both; display: table; margin: 50px auto 75px; text-align: center;"><img alt="" class="wp-image-28111 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-1024x683.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-1024x683.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-300x200.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-768x512.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-600x400.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-306x204.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-299x199.jpg 299w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-277x185.jpg 277w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes.jpg 1200w" data-was-processed="true" decoding="async" height="683" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-1024x683.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-1024x683.jpg 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-300x200.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-768x512.jpg 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-600x400.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-306x204.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-299x199.jpg 299w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes-277x185.jpg 277w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/fabricas-inteligentes.jpg 1200w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom; width: 650px;" width="1024" /></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per exemple, hi ha una anotació en el capítol sobre la maquinària al primer volum d’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Capital</em> on diu que es podria reescriure tota una història dels invents aplicats al lloc de treball i demostrar que el seu principal objectiu era controlar als treballadors. El que el capitalisme en diu eficiència o progrés tècnic és molt sovint una forma de controlar i desestabilitzar qualsevol mena de col·lectivitat o comunitat obrera. </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I què n’opina d’aquestes societats amb altres condicions prèvies? Continuen existint avui dia?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Si penseu en la subsumpció o subjecció formal versus la real del treball al capital, sí: el capitalisme condiciona òbviament totes les relacions socials, la família, les relacions íntimes…  tot. Però continua havent-hi buits no capitalistes, o almenys, menys capitalistes. Algunes d’aquestes formes de vida es remunten al precapitalisme. Els treballadors no ho van oblidar tot per complet quan es van traslladar als centres urbans i a les fàbriques.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Un bon exemple en aquest sentit el trobem als Estats Units, i també a tot el món anglosaxó, on molts dels primers sindicats es deien gremis. Què és un gremi? Una institució feudal medieval. Aquest fet reflecteix una nostàlgia d’aquesta mena de relacions socials precapitalistes menys atomitzades, menys impersonals. Però, com he comentat, Marx no és un romàntic, i també critica això a <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Manifest Comunista</em>. I a més, a mesura que envelleix, fins i tot s’allunya una mica més encara de la narrativa progressista d’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Manifest Comunista</em> i d’alguns dels seus primers escrits.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Marx va estudiar com les jerarquies racials impedien l’alliberament de la classe obrera, centrant-se en casos com Irlanda i els Estats Units, al mateix temps que oferia una crítica a les formes restrictives de nacionalisme. Com sabrà, estem a Euskal Herria, i vostè ha estat també als Països Catalans la setmana passada. Aquí i allà, hi ha una esquerra socialista que intenta combinar la lluita d’alliberament nacional amb un programa socialista, i com fer-ho és sovint una de les respostes principals que volem trobar. Aleshores, per quins factors Marx va ser capaç de distingir entre el nacionalisme susceptible de contribuir al derrocament del capitalisme i les formes conservadores?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Bé, això ja ho diu -crec- l’any 1846, en un assaig sobre Polònia escrit en francès. Diu que cal distingir entre els nacionalismes democratitzadors i els antidemocràtics -per descomptat, en ple segle XIX, la paraula democràcia tenia un significat diferent, i en certa manera significava el moviment plebeu, els pagesos, els treballadors-. Per exemple, el cas d’Irlanda; durant la dècada de 1840 el moviment irlandès per l’autonomia o la independència estava controlat per Daniel Connell, que podríem dir que era conservador. A Marx i a Engels no els hi agradava, però, així i tot, sempre van donar suport al moviment irlandès. També durant la dècada de 1860 Marx va escriure coses en aquest sentit, que també destaco al meu llibre. El moviment dels fenians- nacionalistes irlandesos- havia començat i es basava en la pagesia. No era socialista, però era un nacionalisme progressista i classista. Per tant, no donaven suport al programa polític dels fenians, però es tractava d’un tipus d’afinitat molt més estreta. </p><figure class="wp-block-image aligncenter size-full is-resized" style="box-sizing: border-box; clear: both; display: table; margin: 50px auto 75px; text-align: center;"><img alt="" class="wp-image-28112 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 736px) 100vw, 736px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081.jpg 736w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081-300x206.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081-600x412.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081-306x210.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081-290x199.jpg 290w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081-277x190.jpg 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="505" sizes="(max-width: 736px) 100vw, 736px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081.jpg 736w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081-300x206.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081-600x412.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081-306x210.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081-290x199.jpg 290w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/769077825b52f6ba8470c53b0a1dd081-277x190.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom; width: 584px;" width="736" /></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I podem dir el mateix dels Estats Units. Marx sempre s’oposa a l’esclavitud i dona suport al moviment abolicionista -de fet, el diari pel qual escriu, el<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> Tribun</em>e, és un diari abolicionista, un dels grans diaris progressistes-. Quan l’any 1867 escriu <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Capital</em> la guerra s’ha acabat i els antics esclaus tenen una legalitat formal. L’ala radical del moviment democràtic volia repartir les terres dels antics propietaris d’esclaus, prendre’ls-hi la terra i donar-la als esclaus. Aquesta proposta que en certes parts aïllades -a Geòrgia, per exemple- va tenir èxit, en la seva major part va ser bloquejada. Marx en parla; en un prefaci a <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Capital</em> exposa que als Estats Units s’està discutint sobre la propietat de la terra. Així que era un tipus d’antiracisme -o nacionalisme, en els altres casos- que no era només formal, sinó que tenia un contingut econòmic. </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Creu que el corpus teòric marxista és suficient per a explicar les opressions racials i de gènere, o la qüestió ecològica, o és necessari dialogar amb altres marcs teòrics?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per descomptat que cal dialogar amb conceptes més nous! Cal dir que en termes de gènere, Marx era en realitat molt més interessant del que generalment es pensa, en relació amb la igualtat entre dones i homes, i a l’agència i subjectivitat de les dones. Va escriure més sobre això del que la gent creu. Però sí, nosaltres diem, almenys als EUA, que el gènere i la sexualitat, i tota la qüestió LGTBIQ, no es pot trobar en Marx o Engels. De fet, en<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> L’origen de la família</em>, Engels fins i tot fa algun comentari molt heterosexista sobre els grecs, equiparant homosexualitat a corrupció. </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I  també sobre ecologia podríem dir una cosa similar; cal dialogar, però hi ha més del que es pensa. Crec que aquest és un altre cas que hem de vincular amb el procés que fa Marx, que a mesura que desenvolupa el seu pensament es torna més anti-tecnològic. Ell realment no entén que sigui possible més progrés en el capitalisme, i això sobretot es pot trobar en els quaderns que escriu cap al final de la seva vida. Per exemple, en l’edició francesa d’<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Capital</em> fa diferents canvis, probablement al voltant de 1873, i un d’ells té importants implicacions ecològiques. </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I enllaçant amb Lenin, creu que la societat occidental contemporània necessita la crisi que descriu que va tenir Lenin l’any 1914 per tal de replantejar-se les seves categories anteriors? La societat del benestar, el desenvolupament econòmic…</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sí, crec que els països occidentals com els Estats Units, França, etc., estan en una crisi realment profunda. I no em refereixo només a problemes econòmics, tenim la possibilitat d’un president neofeixista.  Així que sí, realment hem de replantejar-nos el moment actual. Amb la guerra de Gaza, per exemple, i tota la gent que, d’una manera similar a Kautsky o Bernstein, et diuen “no està bé, no ens agrada”, però no són capaces d’oposar-s’hi nítidament, de fer una oposició clara. Així que sí, podríem dir que el moment actual és una mena de moment leninista o marxista revolucionari en aquest sentit, que inclouria també a gent com Rosa Luxemburg. </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En el seu assaig “El redescobriment i la persistència de la dialèctica: en la filosofia i en la política mundial” assenyala algunes idees ingènues sobre Lenin i destaca contribucions i característiques valuoses i atractives del líder revolucionari. Per fer-ho utilitza les paraules d’Erich Fromm, algú que malgrat estar molt lluny del bolxevisme, posava en valor que la Revolució Russa va aturar la carnisseria de la Primera Guerra Mundial i va alliberar moltes minories ètniques del que era el sistema polític més intolerant d’Europa. 100 anys després de la seva mort, què creu que podem aprendre de Lenin en un context com l’actual en què augmenten les narratives sobre la guerra i els conflictes imperialistes?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Bé, diverses coses. Una d’elles és la dialèctica: Lenin va fer algunes contribucions importants en aquest sentit. En segon lloc, la teoria de l’imperialisme. No crec que totes les parts descriguin el capitalisme d’avui en dia -cal tenir en compte que va ser escrit fa 100 anys-, però aquests moviments d’alliberament nacional, sigui a Euskal Herria o Palestina o Rojava, continuen en marxa, i crec que hi ha una tendència de part de l’esquerra del segle XXI a dir que el nacionalisme és sempre reaccionari. Hem de veure el nacionalisme dialècticament, el concepte d’alliberament nacional, el concepte de destruir l’Estat. I en aquest sentit i, en tercer lloc, fa 15 anys a l’Estat Espanyol va haver-hi molt moviment, com per exemple el 15-M. Aquest moviment que va acabar sent mundial, durant els últims cinc o sis anys, s’ha concretat en coses com Podemos, Bernie Sanders, Jeremy Corbyn… Crec que ara mateix, francament, amb coses com la guerra de Gaza, estem veient les limitacions d’aquesta mena de reformisme d’esquerres. Així que també diria que de Lenin té sentit recuperar l’oposició revolucionària intransigent que es dirigeix al sistema i especialment a l’Estat. </p><figure class="wp-block-image aligncenter size-large is-resized" style="box-sizing: border-box; clear: both; display: table; margin: 50px auto 75px; text-align: center;"><img alt="" class="wp-image-28113 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-1024x537.webp" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-1024x537.webp 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-300x157.webp 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-768x403.webp 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-600x315.webp 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-306x161.webp 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-277x145.webp 277w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200.webp 1185w" data-was-processed="true" decoding="async" height="537" sizes="(max-width: 1024px) 100vw, 1024px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-1024x537.webp" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-1024x537.webp 1024w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-300x157.webp 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-768x403.webp 768w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-600x315.webp 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-306x161.webp 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200-277x145.webp 277w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/cf557d750f1853a1c229855b5740f92428-28-sanders-corbyn-3.rsocial.w1200.webp 1185w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom; width: 590px;" width="1024" /></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Aleshores creu que la socialdemocràcia està donant suport a aquestes narratives de guerra com ho va fer en la Primera Guerra Mundial? Com haurien de reaccionar els marxistes?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ara? Sí. Com he comentat, crec que estem en un moment similar. Òbviament, no és un moment exactament igual  que la Primera Guerra Mundial, milions de persones van haver d’anar a lluitar. Però sí que és un moment una mica semblant. </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Jo soc prou gran per a haver format part del moviment antibel·licista durant la guerra de Vietnam. En aquell moment els liberals van callar durant molt de temps. Ens deien en privat que estaven d’acord amb nosaltres, però que no podien dir res. En aquell moment ens deien comunistes o estalinistes, no ens deien antisemites. Fins i tot si no eres estalinista o comunista, la dreta et deia, torna-te’n a Rússia! Ja saps, aquest tipus de coses, quan jo era jove… Però això realment no intimidava als joves. Només els enfurismava.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Vostè afirma que els marxistes occidentals, com els de l’Escola de Frankfurt, van descriure bé la relació de Marx amb Hegel, però que li devien a Lenin el redescobriment del nucli dialèctic del marxisme. En queda alguna cosa d’aquest nucli dialèctic del marxisme en la praxi actual?  Creu que també els partits, fins i tot els marxistes, estan immersos en el màrqueting i la postpolítica, en termes de Zizek?</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Crec que encara podem aprendre molt de gent com Herbert Marcuse, Georg Lukács, Henri Lefebvre, de la meva pròpia mentora Raya Dunayevskaya o de C. L. R. James. La seva feina és realment valuosa. I sí, penso que és cert i  també curiós que actualment els marxistes estiguin menys interessats en la dialèctica que abans, però també crec que això de mica en mica està canviant. Com a mínim en anglès, tenim molts erudits i estudiants estudiant a Hegel-de fet, és increïble la quantitat de treballs que estan fent els filòsofs acadèmics sobre Hegel!-, i això és una espècie de signe que els temps en què el positivisme i l’empirisme dominaven la filosofia i les ciències socials -com a mínim, en el món anglosaxó- s’està acabant, de forma paral·lela al neoliberalisme, perquè raonament de la filosofia analítica i de l’economia neoliberal és realment el mateix tipus de lògica, una lògica molt abstracta. </p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">De Lenin en rescates tres grans assoliments. En el camp de la dialèctica com a fonament del marxisme revolucionari, en la seva anàlisi de l’imperialisme i la qüestió de l’alliberament nacional i el seu treball sobre Hegel i la dialèctica, que va tenir un gran impacte en diversos corrents del pensament marxista hegelià, especialment a França i els Estats Units. Pensant en la societat actual, considera que són bons temps pel pensament crític, els corrents marxistes i la filosofia en general? O estem entrant en temps d’ignorància i encara més alienació i s’està perdent tot el coneixement acumulat per tants filòsofs i analistes?</span></p><figure class="wp-block-image aligncenter size-full is-resized" style="box-sizing: border-box; clear: both; display: table; margin: 50px auto 75px; text-align: center;"><img alt="" class="wp-image-28114 lazy loaded" data-sizes="(max-width: 690px) 100vw, 690px" data-src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam.jpg" data-srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam.jpg 690w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam-300x183.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam-600x365.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam-306x186.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam-277x169.jpg 277w" data-was-processed="true" decoding="async" height="420" sizes="(max-width: 690px) 100vw, 690px" src="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam.jpg" srcset="https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam.jpg 690w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam-300x183.jpg 300w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam-600x365.jpg 600w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam-306x186.jpg 306w, https://catarsimagazin.cat/wp-content/uploads/2024/06/out-vietnam-277x169.jpg 277w" style="border-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; min-height: 1px; vertical-align: bottom; width: 680px;" width="690" /></figure><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Com passa sovint, és una situació contradictòria, perquè sempre es perden o s’obliden moltes coses, però després el context canvia i es recuperen. Jo vaig a reunions de gent d’esquerres als Estats Units, i, d’una banda, t’hi pots trobar gent entre 60, 70 i 80 anys, i, d’altra banda, gent de 15 i 40, però, en canvi, a la reunió no hi veuràs ningú entre els 40 i 60. Hi falta una generació, la generació del neoliberalisme, que té poc a veure amb el marxisme. Però quan els joves entren en el moviment, i no sols en la teoria, sinó també en l’organització, en les pràctiques d’organització, és quan es pot recuperar aquesta experiència i coneixement.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Finalment, donada la situació actual, voldríem saber què n’opina del moviment estudiantil organitzat en les universitats estatunidenques, que està assenyalant el genocidi a Gaza i replantejant-se nocions preexistents sobre el règim de Netanyahu.</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Es tracta del major moviment estudiantil estatunidenc des de la dècada de 1960, i encara continua i s’expandeix. Tota una nova generació està fent un pas endavant. És cert que la reacció podria enfortir a la dreta a curt termini, però a llarg termini ha nascut quelcom bonic. Fixeu-vos també que als matons sionistes se’ls va permetre atacar els estudiants durant 3 hores mentre la policia se’n mantenia al marge, i això va passar a la “liberal” UCLA, no en alguna escola del sud que s’enfrontava a una torba del Ku Klux Klan. Però lluny d’intimidar a la gent, això no ha fet sinó incentivar el moviment, inclòs el suport entre el professorat.  Cal tenir també en compte que fa mesos que molts dels principals sindicats estatunidencs ja han demanat un alto el foc. L’immens patiment de la població de Gaza davant el genocidi israelià i la seva fèrria determinació de conservar la seva terra és el que està generant aquesta resposta gegantina, no sols als Estats Units, sinó a tot el món.  Fins ara, els Estats Units no havia estat a l’avantguarda del suport a Palestina, però sembla que ara s’estan posant al dia i potser està naixent quelcom nou amb aquestes acampades estudiantils.</p></div></div>

PER ROSER ESPELT ALBA I IMANOL OIARTZABAL
6 DE JUNY DE 2024
CATARSI

En un context mundial marcat per la crisi climàtica i social i pel retorn del que semblaven fantasmes del passat que estan fent aflorar de nou moltes contradiccions que es creien enterrades i 100 anys després de la mort de Lenin ens trobem una tarda d’abril amb Kevin B. Anderson a Bilbao. Hi ha acudit per participar en unes jornades organitzades en motiu de l’efemèride del revolucionari rus. Ell és professor de sociologia, ciència política i estudis feministes a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara, i al llarg de la seva vida ha desenvolupat un extens i ric treball sobre Marx i Hegel, l’humanisme marxista i l’Escola de Frankfurt. Des de la publicació del llibre Marx at the margins (2015)- traduït per Verso Libros al castellà l’any 2023-, és considerat un dels millors especialistes en Marx sobre la qüestió dels pobles no Europeus. Ens trobem amb ell per comentar com els escrits de Marx i també de Lenin ens permeten llegir i extreure lliçons per enfrontar-nos al context actual, posant en valor totes les eines que ens possibiliten mirar el món d’una manera que ens permeti orientar la pràctica política.

En el capítol 5 de “Marx at the margins”, assenyales que a El Capital, Marx defineix la classe treballadora com a subjecte revolucionari modern sobre la base de la seva resistència a la deshumanització. També assenyales que en el primer capítol d’El Capital s’esbossen alguns dels paràmetres que han de definir una societat postcapitalista, concretament en termes d’un món d’éssers humans lliurement associats, una vegada llevat el vel del fetitxe de la mercaderia que distorsiona les seves relacions socials. Per què un humanisme marxista? Quan no és el marxisme humanista?

Els companys del nostre grup –Marxist Humanism Group- van ser els primers a traduir a l’anglès els manuscrits de Marx de 1844 i també els quaderns filosòfics de Lenin. El seu humanisme era en certa manera un humanisme marxista, la qual cosa és molt inusual, i el seu humanisme marxista era també leninista, la qual cosa també és inusual, perquè la majoria de la gent que es diu humanista rebutja a Lenin i allò revolucionari.

La raó principal del nostre humanisme rau en la descripció que fa Marx de les relacions humanes a la secció del fetitxisme, abans d’arribar al punt que esmenteu, sobre com s’han convertit en coses, cosificades. El capitalisme no és només explotació, sinó també deshumanització: encara que els salaris augmentessin tant que el patró no obtingués tanta plusvàlua, si treballes per als capitalistes, d’una manera capitalista, el treball continuà sent deshumanitzant.

És sempre revolucionari el rebuig del treball?

Hi ha moltes raons diferents per les quals algú s’oposaria al capitalisme o li molestaria aquest mode de producció, i no totes són revolucionàries, òbviament. Algunes persones senten nostàlgia del feudalisme, d’altres no volen ser explotades perquè volen convertir-se elles mateixes en capitalistes… Hi ha tota mena de raons per les quals la gent s’oposa. No és una sola raó, però col·lectivament i històricament, crec que sí que podem dir que la classe obrera ha lluitat tant per unes millors condicions econòmiques com per una situació laboral més humana.

A Marx se li sol atribuir una visió lineal de la història, eurocèntrica, determinista i economicista, estretament lligada al prefaci de la Contribució a l’Economia Política, que assenyala el necessari desenvolupament previ de les forces productives abans de la revolució social. Però el teu llibre “Marx at the Margins” ve a apuntar la idea que Marx, quan mira cap a les societats no occidentals, troba altres condicions prèvies. Seria Marx avui post desenvolupista?

Crec que a mesura que avança la seva obra, hi ha diversos elements que suggereixen que Marx es va tornar, fins a cert punt, anti tecnocràtic. En el Manifest Comunista celebra el progrés tecnològic, però crec que d’una manera molt menys pronunciada. No és un romàntic, no està en contra de tota la tecnologia i la modernització del capitalisme, però sí que es torna molt més crític i qüestionador.

Per exemple, hi ha una anotació en el capítol sobre la maquinària al primer volum d’El Capital on diu que es podria reescriure tota una història dels invents aplicats al lloc de treball i demostrar que el seu principal objectiu era controlar als treballadors. El que el capitalisme en diu eficiència o progrés tècnic és molt sovint una forma de controlar i desestabilitzar qualsevol mena de col·lectivitat o comunitat obrera.

I què n’opina d’aquestes societats amb altres condicions prèvies? Continuen existint avui dia?

Si penseu en la subsumpció o subjecció formal versus la real del treball al capital, sí: el capitalisme condiciona òbviament totes les relacions socials, la família, les relacions íntimes… tot. Però continua havent-hi buits no capitalistes, o almenys, menys capitalistes. Algunes d’aquestes formes de vida es remunten al precapitalisme. Els treballadors no ho van oblidar tot per complet quan es van traslladar als centres urbans i a les fàbriques.

Un bon exemple en aquest sentit el trobem als Estats Units, i també a tot el món anglosaxó, on molts dels primers sindicats es deien gremis. Què és un gremi? Una institució feudal medieval. Aquest fet reflecteix una nostàlgia d’aquesta mena de relacions socials precapitalistes menys atomitzades, menys impersonals. Però, com he comentat, Marx no és un romàntic, i també critica això a El Manifest Comunista. I a més, a mesura que envelleix, fins i tot s’allunya una mica més encara de la narrativa progressista d’El Manifest Comunista i d’alguns dels seus primers escrits.

Marx va estudiar com les jerarquies racials impedien l’alliberament de la classe obrera, centrant-se en casos com Irlanda i els Estats Units, al mateix temps que oferia una crítica a les formes restrictives de nacionalisme. Com sabrà, estem a Euskal Herria, i vostè ha estat també als Països Catalans la setmana passada. Aquí i allà, hi ha una esquerra socialista que intenta combinar la lluita d’alliberament nacional amb un programa socialista, i com fer-ho és sovint una de les respostes principals que volem trobar. Aleshores, per quins factors Marx va ser capaç de distingir entre el nacionalisme susceptible de contribuir al derrocament del capitalisme i les formes conservadores?

Bé, això ja ho diu -crec- l’any 1846, en un assaig sobre Polònia escrit en francès. Diu que cal distingir entre els nacionalismes democratitzadors i els antidemocràtics -per descomptat, en ple segle XIX, la paraula democràcia tenia un significat diferent, i en certa manera significava el moviment plebeu, els pagesos, els treballadors-. Per exemple, el cas d’Irlanda; durant la dècada de 1840 el moviment irlandès per l’autonomia o la independència estava controlat per Daniel Connell, que podríem dir que era conservador. A Marx i a Engels no els hi agradava, però, així i tot, sempre van donar suport al moviment irlandès. També durant la dècada de 1860 Marx va escriure coses en aquest sentit, que també destaco al meu llibre. El moviment dels fenians- nacionalistes irlandesos- havia començat i es basava en la pagesia. No era socialista, però era un nacionalisme progressista i classista. Per tant, no donaven suport al programa polític dels fenians, però es tractava d’un tipus d’afinitat molt més estreta.

I podem dir el mateix dels Estats Units. Marx sempre s’oposa a l’esclavitud i dona suport al moviment abolicionista -de fet, el diari pel qual escriu, el Tribune, és un diari abolicionista, un dels grans diaris progressistes-. Quan l’any 1867 escriu El Capital la guerra s’ha acabat i els antics esclaus tenen una legalitat formal. L’ala radical del moviment democràtic volia repartir les terres dels antics propietaris d’esclaus, prendre’ls-hi la terra i donar-la als esclaus. Aquesta proposta que en certes parts aïllades -a Geòrgia, per exemple- va tenir èxit, en la seva major part va ser bloquejada. Marx en parla; en un prefaci a El Capital exposa que als Estats Units s’està discutint sobre la propietat de la terra. Així que era un tipus d’antiracisme -o nacionalisme, en els altres casos- que no era només formal, sinó que tenia un contingut econòmic.

Creu que el corpus teòric marxista és suficient per a explicar les opressions racials i de gènere, o la qüestió ecològica, o és necessari dialogar amb altres marcs teòrics?

Per descomptat que cal dialogar amb conceptes més nous! Cal dir que en termes de gènere, Marx era en realitat molt més interessant del que generalment es pensa, en relació amb la igualtat entre dones i homes, i a l’agència i subjectivitat de les dones. Va escriure més sobre això del que la gent creu. Però sí, nosaltres diem, almenys als EUA, que el gènere i la sexualitat, i tota la qüestió LGTBIQ, no es pot trobar en Marx o Engels. De fet, en L’origen de la família, Engels fins i tot fa algun comentari molt heterosexista sobre els grecs, equiparant homosexualitat a corrupció.

I també sobre ecologia podríem dir una cosa similar; cal dialogar, però hi ha més del que es pensa. Crec que aquest és un altre cas que hem de vincular amb el procés que fa Marx, que a mesura que desenvolupa el seu pensament es torna més anti-tecnològic. Ell realment no entén que sigui possible més progrés en el capitalisme, i això sobretot es pot trobar en els quaderns que escriu cap al final de la seva vida. Per exemple, en l’edició francesa d’El Capital fa diferents canvis, probablement al voltant de 1873, i un d’ells té importants implicacions ecològiques.

I enllaçant amb Lenin, creu que la societat occidental contemporània necessita la crisi que descriu que va tenir Lenin l’any 1914 per tal de replantejar-se les seves categories anteriors? La societat del benestar, el desenvolupament econòmic…

Sí, crec que els països occidentals com els Estats Units, França, etc., estan en una crisi realment profunda. I no em refereixo només a problemes econòmics, tenim la possibilitat d’un president neofeixista. Així que sí, realment hem de replantejar-nos el moment actual. Amb la guerra de Gaza, per exemple, i tota la gent que, d’una manera similar a Kautsky o Bernstein, et diuen “no està bé, no ens agrada”, però no són capaces d’oposar-s’hi nítidament, de fer una oposició clara. Així que sí, podríem dir que el moment actual és una mena de moment leninista o marxista revolucionari en aquest sentit, que inclouria també a gent com Rosa Luxemburg.

En el seu assaig “El redescobriment i la persistència de la dialèctica: en la filosofia i en la política mundial” assenyala algunes idees ingènues sobre Lenin i destaca contribucions i característiques valuoses i atractives del líder revolucionari. Per fer-ho utilitza les paraules d’Erich Fromm, algú que malgrat estar molt lluny del bolxevisme, posava en valor que la Revolució Russa va aturar la carnisseria de la Primera Guerra Mundial i va alliberar moltes minories ètniques del que era el sistema polític més intolerant d’Europa. 100 anys després de la seva mort, què creu que podem aprendre de Lenin en un context com l’actual en què augmenten les narratives sobre la guerra i els conflictes imperialistes?

Bé, diverses coses. Una d’elles és la dialèctica: Lenin va fer algunes contribucions importants en aquest sentit. En segon lloc, la teoria de l’imperialisme. No crec que totes les parts descriguin el capitalisme d’avui en dia -cal tenir en compte que va ser escrit fa 100 anys-, però aquests moviments d’alliberament nacional, sigui a Euskal Herria o Palestina o Rojava, continuen en marxa, i crec que hi ha una tendència de part de l’esquerra del segle XXI a dir que el nacionalisme és sempre reaccionari. Hem de veure el nacionalisme dialècticament, el concepte d’alliberament nacional, el concepte de destruir l’Estat. I en aquest sentit i, en tercer lloc, fa 15 anys a l’Estat Espanyol va haver-hi molt moviment, com per exemple el 15-M. Aquest moviment que va acabar sent mundial, durant els últims cinc o sis anys, s’ha concretat en coses com Podemos, Bernie Sanders, Jeremy Corbyn… Crec que ara mateix, francament, amb coses com la guerra de Gaza, estem veient les limitacions d’aquesta mena de reformisme d’esquerres. Així que també diria que de Lenin té sentit recuperar l’oposició revolucionària intransigent que es dirigeix al sistema i especialment a l’Estat.

Aleshores creu que la socialdemocràcia està donant suport a aquestes narratives de guerra com ho va fer en la Primera Guerra Mundial? Com haurien de reaccionar els marxistes?

Ara? Sí. Com he comentat, crec que estem en un moment similar. Òbviament, no és un moment exactament igual que la Primera Guerra Mundial, milions de persones van haver d’anar a lluitar. Però sí que és un moment una mica semblant.

Jo soc prou gran per a haver format part del moviment antibel·licista durant la guerra de Vietnam. En aquell moment els liberals van callar durant molt de temps. Ens deien en privat que estaven d’acord amb nosaltres, però que no podien dir res. En aquell moment ens deien comunistes o estalinistes, no ens deien antisemites. Fins i tot si no eres estalinista o comunista, la dreta et deia, torna-te’n a Rússia! Ja saps, aquest tipus de coses, quan jo era jove… Però això realment no intimidava als joves. Només els enfurismava.

Vostè afirma que els marxistes occidentals, com els de l’Escola de Frankfurt, van descriure bé la relació de Marx amb Hegel, però que li devien a Lenin el redescobriment del nucli dialèctic del marxisme. En queda alguna cosa d’aquest nucli dialèctic del marxisme en la praxi actual? Creu que també els partits, fins i tot els marxistes, estan immersos en el màrqueting i la postpolítica, en termes de Zizek?

Crec que encara podem aprendre molt de gent com Herbert Marcuse, Georg Lukács, Henri Lefebvre, de la meva pròpia mentora Raya Dunayevskaya o de C. L. R. James. La seva feina és realment valuosa. I sí, penso que és cert i també curiós que actualment els marxistes estiguin menys interessats en la dialèctica que abans, però també crec que això de mica en mica està canviant. Com a mínim en anglès, tenim molts erudits i estudiants estudiant a Hegel-de fet, és increïble la quantitat de treballs que estan fent els filòsofs acadèmics sobre Hegel!-, i això és una espècie de signe que els temps en què el positivisme i l’empirisme dominaven la filosofia i les ciències socials -com a mínim, en el món anglosaxó- s’està acabant, de forma paral·lela al neoliberalisme, perquè raonament de la filosofia analítica i de l’economia neoliberal és realment el mateix tipus de lògica, una lògica molt abstracta.

De Lenin en rescates tres grans assoliments. En el camp de la dialèctica com a fonament del marxisme revolucionari, en la seva anàlisi de l’imperialisme i la qüestió de l’alliberament nacional i el seu treball sobre Hegel i la dialèctica, que va tenir un gran impacte en diversos corrents del pensament marxista hegelià, especialment a França i els Estats Units. Pensant en la societat actual, considera que són bons temps pel pensament crític, els corrents marxistes i la filosofia en general? O estem entrant en temps d’ignorància i encara més alienació i s’està perdent tot el coneixement acumulat per tants filòsofs i analistes?

Com passa sovint, és una situació contradictòria, perquè sempre es perden o s’obliden moltes coses, però després el context canvia i es recuperen. Jo vaig a reunions de gent d’esquerres als Estats Units, i, d’una banda, t’hi pots trobar gent entre 60, 70 i 80 anys, i, d’altra banda, gent de 15 i 40, però, en canvi, a la reunió no hi veuràs ningú entre els 40 i 60. Hi falta una generació, la generació del neoliberalisme, que té poc a veure amb el marxisme. Però quan els joves entren en el moviment, i no sols en la teoria, sinó també en l’organització, en les pràctiques d’organització, és quan es pot recuperar aquesta experiència i coneixement.

Finalment, donada la situació actual, voldríem saber què n’opina del moviment estudiantil organitzat en les universitats estatunidenques, que està assenyalant el genocidi a Gaza i replantejant-se nocions preexistents sobre el règim de Netanyahu.

Es tracta del major moviment estudiantil estatunidenc des de la dècada de 1960, i encara continua i s’expandeix. Tota una nova generació està fent un pas endavant. És cert que la reacció podria enfortir a la dreta a curt termini, però a llarg termini ha nascut quelcom bonic. Fixeu-vos també que als matons sionistes se’ls va permetre atacar els estudiants durant 3 hores mentre la policia se’n mantenia al marge, i això va passar a la “liberal” UCLA, no en alguna escola del sud que s’enfrontava a una torba del Ku Klux Klan. Però lluny d’intimidar a la gent, això no ha fet sinó incentivar el moviment, inclòs el suport entre el professorat. Cal tenir també en compte que fa mesos que molts dels principals sindicats estatunidencs ja han demanat un alto el foc. L’immens patiment de la població de Gaza davant el genocidi israelià i la seva fèrria determinació de conservar la seva terra és el que està generant aquesta resposta gegantina, no sols als Estats Units, sinó a tot el món. Fins ara, els Estats Units no havia estat a l’avantguarda del suport a Palestina, però sembla que ara s’estan posant al dia i potser està naixent quelcom nou amb aquestes acampades estudiantils.